Page 1

C. Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès C. Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell C. Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 902 106 700 info@adepg.cat www.adepg.cat

Som d’aquí


C. Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès C. Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell C. Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 902 106 700 info@adepg.cat www.adepg.cat

Som d’aquí


25 anys de Perspectiva L’ADEPG està de celebració. Avui fa 25 anys que va néixer la revista corporativa de la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, Perspectiva. Al llarg de tots aquests anys, des del 1992, han canviat molt les coses i la revista ha estat un reflex de tot allò que ha anat passant. Entrevistes, reportatges a empreses, articles d’opinió i novetats han estat el guió d’aquesta publicació, però els protagonistes de tot plegat han estat els socis i així seguirà sent, per molts anys. En aquest quadern especial del 25è aniversari hem volgut copsar què ha representat i què representa avui una publicació d’aquestes característiques per als diferents agents implicats; entre ells, els presidents de l’ADEPG que hi han estat involucrats, així com també una representació de la xarxa consular de l’ADEPG. Tot seguit podeu veure el recull de portades, de les 135 portades, que han encapçalat la Perspectiva, tot un exercici d’hemeroteca que ha estat possible amb la col·laboració de Gràfiques Ferpala, la impremta de capçalera durant tots aquests vint-i-cinc anys. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats per aquesta efemèride. Isidre Also Secretari General de l’ADEPG (1991-2017)


25 anys de Perspectiva L’ADEPG està de celebració. Avui fa 25 anys que va néixer la revista corporativa de la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, Perspectiva. Al llarg de tots aquests anys, des del 1992, han canviat molt les coses i la revista ha estat un reflex de tot allò que ha anat passant. Entrevistes, reportatges a empreses, articles d’opinió i novetats han estat el guió d’aquesta publicació, però els protagonistes de tot plegat han estat els socis i així seguirà sent, per molts anys. En aquest quadern especial del 25è aniversari hem volgut copsar què ha representat i què representa avui una publicació d’aquestes característiques per als diferents agents implicats; entre ells, els presidents de l’ADEPG que hi han estat involucrats, així com també una representació de la xarxa consular de l’ADEPG. Tot seguit podeu veure el recull de portades, de les 135 portades, que han encapçalat la Perspectiva, tot un exercici d’hemeroteca que ha estat possible amb la col·laboració de Gràfiques Ferpala, la impremta de capçalera durant tots aquests vint-i-cinc anys. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats per aquesta efemèride. Isidre Also Secretari General de l’ADEPG (1991-2017)


Martí Sistané Planella President ADEPG

Una visió econòmica Una de les diferents definicions que trobem de la paraula perspectiva ens diu que és “la manera de representar un o diversos objectes en una superfície plana, que dóna idea de la posició, volum i situació que ocupen en l’espai respecte a l’ull de l’observador”. La revista Perspectiva, que edita l’ADEPG, durant aquests 25 primers anys de vida ens ha ofert la contemplació del món empresarial de les nostres comarques des del punt de vista de les persones que en formen part. Ha esdevingut una plataforma on abastar, amb mirada critica i plural, tot el panorama econòmic i empresarial; per tal de representar-lo, tal i com apareix a la vista de tothom, sense embuts ni falsos eufemismes. Aquest és un espai racional, constant, representatiu i homogeni on hi tenen cabuda els diferents punts de vista des dels quals es considera un assumpte determinat relacionant amb el món de l’empresa i l’economia. Hi tenen cabuda el judici personal, la visió subjectiva que pot donar una perspectiva personal, que alhora es nodreix d’altres perspectives, en un entramat complex de coneixements i experiències que ens aporten nous elements d’anàlisi i judici, noves perspectives que complementen la nostra forma d’entendre l’entorn i de reaccionar davant els esdeveniments que ens envolten. En aquests 25 anys han canviat moltes coses. No en faré un resum de totes elles, que han comportat canvis econòmics, tecnològics i una gran transformació social. Hem canviat de moneda. Hem passat de fer-nos creure que l’Estat espanyol formava part del motor d’Europa a patir la crisi mundial del 2008 que va suposar a l’Estat espanyol el final de la bombolla immobiliària, la crisi bancària de 2010 i l’augment desaforat de la desocupació. Hem entrat plenament a l’era digital i gairebé sense adonar-nos-en ja estem immersos en l’economia 4.0... Però tant ara com fa 25 anys continua essent important obtenir la millor perspectiva de les coses, per tal d’entendre-les, de que reflecteixin i recullin objectivament la seva realitat, la seva dimensió justa tal com són. Per tot això felicitar a tots els que han contribuït a mantenir la perspectiva adequada durant aquests anys de la revista de l’ADEPG per desitjar-li les millors perspectives de futur.


IMPRESSIÓ - RETOLACIÓ

25 anys

imprimint

perspectiva

Telf. 93 893 70 11 • Av. Eduard Toldrà, 111 • 08800 Vilanova i la Geltrú • www.ferpala.es


Jordi Solé Tuyà President ADEPG 2014-2016

Per molts anys, Perspectiva! Quan una iniciativa compleix tants anys hem de concloure (només salvant-ne alguna excepció!) que aquells que van impulsar la primera edició van prendre una decisió encertada, doncs el temps ha corroborat que es tracta d’una iniciativa útil i sostenible. Això ha de ser, per tant, motiu de celebració i de felicitació d’aquelles persones que varen atrevir-se a impulsar-la. Durant tots aquests anys, Perspectiva ha constituït un bon mitjà de comunicació a través del qual la nostra institució ha pogut divulgar la seva activitat, ha donat a conèixer nombrosos projectes empresarials que es duen a terme a la nostra demarcació i ha servit per difondre l’opinió de l’empresariat granpenedesenc. A més, Perspectiva ha continuant sent útil en uns temps on els mitjans tecnològics han anat prenent terreny a d’altres mitjans de comunicació. El format en paper d’aquesta publicació continua arribant a molts llocs on la tecnologia encara no és capaç d’endinsars’hi. Tot i això, Perspectiva va adaptant-se als nous requeriments dels seus destinataris i, en aquest sentit, ja fa temps que la podem trobar en format digital. Celebrem, doncs, haver assolit 25 edicions, felicitem als qui en van impulsar la 1a edició i agraïm a tots aquells que, durant tants anys, hi han contribuït aportant-hi continguts que li ha permès mantenir-se tan viva fins a dia d’avui. Per molts anys, Perspectiva!

3


Xavier Cardona Torrandell President ADEPG 2006-2014

Perspectiva, una efemèride encoratjadora Em penso que afirmar que la realitat sempre supera la fantasia és una fal·làcia en la que incorren massa sovint analistes polítics, econòmics i socials quan volem justificar que la realitat futura és impredictible. D’aquesta manera justifiquen la turpitud els que només saben explicar amb raonaments lògics allò que ha succeït en el passat però marren llastimosament sempre, o gairebé, quan es tracta d’encertar fets del futur més immediat. És clar que l’aforisme és un concepte molt confortable perquè allibera els analistes de la responsabilitat d’encertar, tot i que moltes vegades una anàlisi acurada hauria estat capaç d’acostar la fantasia a la realitat del futur; és a dir, el subjecte predictor hauria encertat. Voleu dir que és aplicable l’aforisme a la suposada absurditat de fenòmens com el “brexit”, el triomf de Trump o la repetició de mandat del Mariano, o bé ha estat la incompetència interpretativa dels analistes de la realitat política, econòmica i social allò que ha fet impredictible el futur? Exemples per invalidar el significat de l’aforisme en trobaríem molts, perquè el que està succeint ara mateix al món i concretament a casa nostra no té res d’absurd o d’obscur sinó que és la conseqüència de l’aplicació de polítiques maldestres, sigui perquè no han sabut o no han volgut preveure el futur. Prenent com a referència la polèmica reforma laboral, el Partit Popular i les grans corporacions econòmiques i financeres del país mantenen el criteri de que ha estat el desllorigador d’un substancial creixement econòmic. No en dubto que la reforma laboral ha estat favorable per a l’economia de les empreses de l’Ibex 35. És el cas de les companyies elèctriques, que gaudeixen de privilegis tals com tarifes fetes a mida dels seus interessos, que escuren la butxaca de la ciutadania que paga les conseqüències del poder dels “lobbies” estatals i d’una política energètica nefasta, que, d’altra banda, en inflar els costos de producció, fa inviable la competitivitat, sobretot la de les petites empreses. La reforma laboral ha beneficiat els interessos de les grans corporacions mentre que ha contribuït abastament a empobrir la classe treballadora i la classe mitjana de component més popular, de la què en són part integrant els petits empresaris i els autònoms, pals del paller d’un sector essencial de l’economia catalana. El Govern marianista es vanta de que la reforma laboral ha incidit favorablement sobre la millora del PIB i el creixement de l’ocupació, però obliden manifestar que ha estat a expenses de la qualitat dels llocs de treball i de nivells salarials miserables. Els brillants representants del govern del Partido Popular que es vanten a Brussel·les del “milagro español” haurien d’explicar com es fa per millorar un consum agregat deprimit per salaris irrisoris que provoquen un retrocés sostingut de la capacitat adquisitiva de treballadors i jubilats. D’allò que no es parla és de la solució del gran problema macroeconòmic espanyol, que és l’endeutament, que s’hauria de reduir no pas estrenyent el perímetre abdominal de treballadors i classes passives sinó amb l’aplicació de polítiques progressives pendents des de sempre com són una contracció dràstica de l’Administració central de l’Estat espanyol i els seus privilegis i la concreció de polítiques actives de foment de la indústria i de la producció energètica. Hi ha pocs casos en què es fa veritat l’aforisme que diu que la realitat sempre supera la fantasia i l’existència durant un quart de segle de la revista “Perspectiva” n’és una d’aquestes excepcions, que encoratgen. Amb la modèstia no desproveïda de continguts que sempre ha distingit la gestió de la nostra associació la revista ha anat endavant adquirint gruix i consistència com a instrument de comunicació i participació amb els nostres empresaris, siguin o no socis de l’entitat. La revista ha navegat en mars procel·loses durant aquests primers vint-i-cinc anys sent testimoni de moments històrics transcendents de la nostra història, des del tractat de Maastrich, l’entrada a la moneda única europea, una etapa d’auge econòmic a cavall entre els dos mil·lennis i la traca final de la mare de totes les crisis encetada l’any 2007 sota l’influx de la qual dissortadament encara continuem. No hi ha cap dubte que la revista “Perspectiva” continuarà testimoniant l’existència de l’associació i els seus empresaris els propers anys, portant a terme amb professionalitat la funció de difusió de la informació i de la formació que és l’objecte que durant els darrers vint-i-cinc anys ha dinamitzat la seva existència.

5


Junts trenquem el cercle ! Programa de suport a la millora de l’ocupabilitat de persones amb vulnerabilitat social

216

4

speed datings empresarials

persones beneficiàries

87 6

carnets professionals

478 altres accions formatives

482

64

millora de competències lingüístiques

52

empreses i entitats a la xarxa

accions de millora de l’ocupabilitat

93 pràctiques formatives

24

ajuts socials

18

millora de la mobilitat

74

insercions al mercal laboral

Amb l’ADEPG i Perspectiva, trenquem el cercle! Gràcies a totes les empreses, entitats i institucions de la xarxa!

Dades des de l’inici del programa fins al 31 de desembre de 2016


Joan Anton Matas Arnalot President ADEPG 1998-2006

25 anys de revista Perspectiva Vaig tenir l’honor de ser president de l’ADEPG durant els anys 1998 al 2006 i per aquest motiu l’entitat em demana el meu parer sobre la revista Perspectiva que enguany celebra 25 anys. El primer que he de fer és felicitar l’ADEPG per haver aconseguit editar durant 25 anys la revista i omplir-la de continguts d’interès per als socis. Tots els que estem vinculats a l’ADEPG des de fa uns anys tenim clar que un punt fort de l’entitat és la comunicació en tots els formats possibles, i la revista és un canal més, i a banda d’oferir als socis temes de l’àmbit empresarial els dota d’una bona eina per a que les empreses donin a conèixer els seus productes i serveis i la possibilitat de comunicar-se amb el territori des de diferents àmbits i formats. Ho comentaré agafant com a referència el número 134 del passat més de desembre i comentant alguns exemples: Xavier Cisa, responsable de màrqueting i comunicació de l’empresa Autocars MonBus, és el protagonista de l’entrevista consular, responent les preguntes vinculades a l’empresa que representa i a l’economia de les comarques del Penedès i el Garraf, destacant que l’ADEPG és un punt de trobada empresarial a la comarca. Lavola parla de medi ambient, que és el tema que domina, i fa una reflexió sobre el benestar de les persones i el vincula a l’edificació sostenible. Garraf Maquinària, a l’apartat de L’empresa, ens exposa la tipologia de maquinàries que fabriquen per a la construcció, aconseguint un aïllament tèrmic i d’impermeabilització, tractant-se d’una de les quatre empreses més importants del món en la fabricació d’aquest tipus de maquinaria, i la tenim al Garraf. Ensertia Technology especialitzada en tecnologia fa una breu però concisa informació sobre la desaparició de la targeta de cartó SIM i la substitució per un altre de virtual que s’anomenarà eSIM. Nou Verd, cooperativa amb més de 20 anys de vida, especialitzada en programes d’inserció laboral de persones vulnerables, ara amb motiu del nomenament del nou president, Xavi Vallés, fa una breu recorregut des dels orígens de la cooperativa i destaca els objectius actuals. Un altre punt for de l’ADEPG és la formació i la revista recorda mensualment l’oferta que s’ofereix en cada moment en aquesta matèria. Cal destacar que no hi ha gaires associacions que disposin d’una publicació de la qualitat de Perspectiva, durant 25 anys, ininterrompudament; cosa que significa que l’ADEPG és una associació forta i consolidada, capdavantera en comunicació i disposa d’un canal de comunicació escrit que interessa els socis i l’utilitzen per donar-se a conèixer mitjançant la inserció d’anuncis. FELICITATS a tots els que la fan possible.

7


Eric Enguita Art Cava Cònsol de l’ADEPG Avinyonet del Penedès

Sonia Ramos TuAlly Cònsol de l’ADEPG Calafell

· Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? Tenint en compte que tinc una trentena curta d’anys, només puc valorar, potser, els últims 15. S’han introduït moltes millores tecnològiques tant en vinya com als cellers que han millorat processos, i crec que tot just ara la nova generació és la que catalitzarà el canvi més visible en els propers anys. Tot i això la gran pedra a la motxilla encara és la falta de formació dels agents del sector. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? Si parlem del sector de la vinya i el vi, és complicat, per una banda la pagesia no se’n sortirà si no innova i emprèn, i per l’altra el sector cellers no ha patit una crisi tan fonda com per no tenir una recuperació sostenible, poc es va especular abans de la crisi, i poc s’especula ara, i això és bo per la recuperació. A nivell macroeconòmic, no ens en sortirem mai si no hi ha una igualtat de classes més equitativa, el problema és el sistema. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? Protegint el paisatge! És bàsic una aposta per la carta del paisatge que reguli l’ecologia amb la pressió de la zona metropolitana. El turisme, els serveis i vendre un Penedès amb paisatge per a atraure noves empreses de caire innovador. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? Fàcilment pots ensumar què es cou al Penedès a nivell empresarial, comercial... de lectura amable i amb entrevistes que et permeten veure la gent que tenim darrera de les empreses al nostre territori. · Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? Ens trobem amb un mercat laboral que ha experimentat molts canvis: el model d’ocupació tradicional està desapareixent paulatinament; hi ha noves regles de joc en relació al reclutament, la relació empresa-empleat ha canviat; els models freelance i de treball col·laboratiu guanyen. Tot això està canviant el panorama laboral i la reacció de les organitzacions. La funció del responsable de RH ara es caracteritza per la seva contribució més estratègica al negoci i per l’impuls que pot donar als stakeholders de l’organització cap a la transformació digital. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? El panorama mundial és molt canviant. Hi ha incertesa sobre l’orientació de les polítiques del govern dels Estats Units i les seves implicacions. L’economia espanyola va créixer el 2016, però l’augment de la inflació posa en risc la competitivitat de la nostra economia. Malgrat això, jo sóc optimista. Ens en sortirem! · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? Traçant sinergies que aconsegueixin que el ‘Gran Penedès’ sigui un bon producte i una bona opció. Hem de ser capaços d’extreure el millor de cadascú i sumar en una mateixa línia, de manera que generem alternatives atractives i factibles dins el mercat. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? El protagonisme que la revista Perspectiva dóna a les empreses associades i a la diversitat de continguts que es tracten en cada edició. · Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? El sector de les TIC ha viscut una revolució total, ha canviat la nostra forma de viure i de relaccionar-nos. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? A nivell d’empresa es nota certa reacció, tenim un teixit empresarial sòlid i adaptable que està preparat per afrontar temps de reptes.

Daniel de la Torre Redman Cònsol de l’ADEPG Canyelles

· Com podríem vitalitzar el Gran Penedès Promocionant les virtuts locals, que són moltes, de la mà amb les noves tecnologies per fer més visible l’entorn. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? Els reportatges et fan conèixer les empreses i et posen al dia de les seves capacitats, estem ben preparats!

9


Glòria Planas Aloyshop Cònsol de l’ADEPG El Vendrell

10

David Delgado DDV Arquitectura Cònsol de l’ADEPG Gelida i Subirats

Àlex Mestres Mestres Cuiners Cònsol de l’ADEPG Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys

· Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? El client ara està arreu del món, Internet i les xarxes socials han tingut molt a veure en aquest canvi. Hem passat de vendre el que el mercat oferia a comprar el que el client necessita. Un canvi substancial dins el món del comerç. Això requereix filar molt prim. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? Sóc optimista realista, així que penso que sí ens en sortirem, però el cost que pagarem serà alt, perquè els canvis que s’albiren són estructurals i això implica que tots haurem de fer deures molt profunds, tant dins les nostres empreses, com en la vida diària. Aconseguir veus que facin de guia i siguin escoltades , per a mi aquest és el gran repte per aconseguir l’èxit. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? M’agradaria veure un Gran Penedès fort i unit, però això depèn bàsicament dels interessos polítics. Les empreses, tenim clar el que necessitem, com hem de treballar per aconseguir objectius comuns dins de territoris que ens són comuns. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? L’entrevista personalitzada a les empreses que tenim al territori m’agrada molt perquè ens mostra que darrera de cada empresa hi ha un cor que batega. També tot el recull d’informació sobre les novetats en cursos i mataries indispensables que tot empresari ha de saber. Perspectiva és la meva revista de capçalera. · Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? La prestació de serveis d’arquitectura ha passat per diversos punts d’inflexió, diria que basats en dos aspectes, el social i el tecnològic. Es passa d’un reducte intel·lectual o tècnic, a ser reclam d’un paper actiu en la societat amb l’objectiu d’aportar les millors respostes als nous reptes socials, mediambientals i econòmics de la societat d’ara i del futur. En l’aspecte tecnològic, es passa del paper a l’ordinador mitjançant el CAD (computer aided design); fins a la construcció de models virtuals en 3D gràcies al BIM. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? Hem deixat d’estar en caiguda lliure per situar-nos en una meseta de la qual no se’n veu cap relleu en l’horitzó, de moment. Se’n sortirà tot aquell que mantingui un dels ingredients bàsics que tot empresari hauria de tenir: adaptabilitat. Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? Aixecant el cap i mirant cap a Barcelona, com a mínim! Com a penedesenc sempre he tingut la sensació que som un territori fratricida. I toca més que mai actuar col·laborativament. Què li agrada més de la revista Perspectiva? Les seccions on els socis aporten la seva experiència o detall del dia a dia.

· Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? Els darrers anys el sector ha patit molts canvis de diversos tipus. D’entrada els consumidors finals s’han tornat més exigents en decidir la seva compra d’alimentació (sense glúten, baix en greixos, etc...), i les normatives a nivell d’al·lergens i etiquetatge ens han obligat a modernitzar-nos en els formats, que no en la cuina. I això només acaba de començar. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? La situació econòmica repunta i es veu molt més interés que fa un parell d’anys a endegar projectes. Així ho he notat. No tenim cap altre camí que el de sortir-ne, per tant, és clar que ens en sortirem. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? El Gran Penedès necessita d’accions potents i consensuades per tota la massa empresarial per a donar-se a conèixer a la resta del territori com a motor empresarial i de serveis. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? El que més m’agrada són les entrevistes al teixit empresarial. Em són molt útils per a copsar l’ambient que es respira en diversos sectors de les nostres comarques.


Anna Cols AGE Cònsol de l’ADEPG Sant Sadurní d’Anoia

· Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? No puc parlar dels últims 25 anys, aleshores jo en tenia 15 anys, però si dels últims 15 anys. El sector de la consultoria i assessoria a les empreses s’ha professionalitzat i especialitzat molt. S’ha entès des del món de l’empresa, que un consultor o assessor no és el mateix que un gestor i per tant, els bons consultors han estat bons consellers i professionals especialitzats en cada àrea dels departaments d’administració d’empresa. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? La situació econòmica actual és fluctuant, molt dependent de factors externs difícils de controlar i per tant només ens en sortirem si som capaços de fer créixer empreses que sàpiguen adaptar-se ràpidament als canvis, innovadores i altament competitives, amb capacitats de creixement i generadores de llocs de treball dignes. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? El Gran Penedès, sobretot l’Alt Penedès, és un territori on hi ha encara bastants treballadors que viuen o malviuen de l’agricultura (sector primari), un dels grans reptes és procurar que pugui ser un treball amb un sou digne i que per tant, hi pugui haver una continuïtat en el futur. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? La Perspectiva és propera, ens posa al dia dels nous projectes, serveis o productes que les empreses del nostre territori desenvolupen. · Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? En aquests últims anys en el sector dels teixits ignifugs per al la prevenció del foc hi ha hagut un important increment, ja que s’està donant més importància a la seguretat en els llocs de pública concurrència. És per això que cada vegada tothom és més conscient i utilitza teixits i materials ignífugs.

Vinyet Torner Ignifugacions del Garraf Cònsol de l’ADEPG Sitges

· Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? La situació econòmica està millorat una mica respecte als anys anteriors. Hem passat uns anys de crisi molt importants, on totes les empreses hem estat tocades, però penso que la il·lusió que els empresaris posem en les nostres empreses farà que ens sortim d’aquests anys de crisi. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? La millor manera de vitalitzar el Gran Penedès és fent pinya tots els empresaris i intentar buscar mes sinergies entre nosaltres, moltes vegades no cal anar a fora del nostre territori per trobar clients, proveïdors i col·laboradors. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? El que més m’agrada de la revista és poder conèixer amb més detall el que fan les empreses associades, ja que sempre et sorprenen.

Gerard Santos QBM Cònsol de l’ADEPG Vilafranca del Penedès

· Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? El meu sector, l’immobiliari, ha patit una bombolla especulativa des del 2002 i ha vist per primera vegada com ha deixat de ser un valor segur o “actiu refugi” (al contrari del què es creia), entrant en una de les crisis més pronunciades i de més durada que es recorden. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? Vull ser optimista i crec que segur que sí, que ens en ensortirem. Tanmateix, hi haurà certs aspectes que hauran canviat per sempre. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? El Gran Penedès necessita d’un gran pla. Per una banda, que protegeixi i potenciï el territori, l’agricultura, l’enoturisme, etc. I per l’altra, intensificar, potenciar i concentrar la indústria en petites zones molt determinades i ben comunicades. No pot ser que cada poble del Penedès, per petit que sigui, tingui el seu polígon industrial. Per això ens cal un pla. I de fet, més que caldre’ns un pla –que ja en tenim un– cal executar-lo. Les bones comunicacions i infraestructures són bàsiques pel creixement i per atreure inversió. I en aquest sentit, les nostres indústries i empreses haurien de competir amb igualtat de condicions que les d’altres zones. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? Gaudeixo sobretot amb les entrevistes, els articles d’opinió i els reportatges. Tenir publicacions així és importantíssim per potenciar la cultura d’empresa.

11


Tomàs García Bufet Grup Quatre Cònsol de l’ADEPG Vilanova i la Geltrú

12

Antoni Mansilla LaVola Cònsol de l’ADEPG Vilanova i la Geltrú

· Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? En aquests 25 anys, el nostre sector, assessories i gestories, han passat una mica de tot, els primers anys, relativament tranquils i últimament temps complicats, sobre tot arran de la crisi, no només per la pèrdua de clients, si no per la pressió de les diferents administracions, han passat de publicar lleis i normes, distanciades en el temps a publicar-les amb una periodicitat aclaparant. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? Crec que estem millorant, encara que sigui molt lentament. Els indicadors assenyalen que hi han sectors que s’estan recuperant, com la construcció, la indústria, sobre tot l’exportació, l’automoció, la restauració, etc. El que no acaba d’aixecar cap és el consum, el comerç i sobre tot el petit comerç. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? El polítics s’han de posar les piles i treballar per les empreses legislant perquè siguin més competitives. S’han de millorar les comunicacions de les diferents comarques, unes més que d’altres. Intentar rebaixar les despeses facilitant la seva implantació, així com, un cop instal·lades, les diferents taxes i impostos. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? Destaco la possibilitat que tenen les empreses de fer-ne ús i publicar el seus anuncis, ja que aquesta revista arriba a molta gent, ja sigui en versió paper o digital. També destacaria la part de les entrevistes a empresaris, en les que tenen possibilitat de comentar temes rellevants i a l’hora, de donar-se a conèixer. · Què ha passat aquests darrers 25 anys en el seu sector? El sector del medi ambient i en concret els serveis ambientals i per la sostenibilitat ha sofert una profunda transformació els darrers 25 anys. Els aspectes ambientals tenien un paper testimonial fa uns anys, mentre que avui s’han convertit en un eix troncal per la societat, per l’activitat econòmica i per les agendes polítiques de països d’arreu del món. · Com veu la situació econòmica? Ens en sortirem? Cal saber aprofitar les oportunitats. Sembla que ens trobem clarament a l’inici d’un nou model econòmic marcat per les noves tecnologies, per l’anomenada indústria 4.0, per l’economia circular, per l’economia col·laborativa i per la innovació. Les empreses i els nous emprenedors hem d’incorporar aquest nou paradigma. · Com podríem vitalitzar el Gran Penedès? Crec que hem d’apostar clarament per potenciar el teixit industrial del nostre territori. Una indústria basada en les noves tecnologies, la innovació i l’economia circular. Hem de saber aprofitar la nostra localització estratègica entre Barcelona i Tarragona, les infraestructures logístiques i molt especialment els centres universitaris i tecnològics implantats en el nostre territori. · Què li agrada més de la revista Perspectiva? En general crec que Perspectiva recull informació i opinions molt interessants. El que no deixo mai de llegir és “l’entrevista” i l’apartat dedicat a gent emprenedora.

Aquest és un petit recull de membres de la Xarxa Consular de l’ADEPG, que s’engegava ara fa dos anys. La figura del cònsol ha servit per donar més proximitat i presència a l’ADEPG en bona part dels municipis del Penedès i el Garraf. Avui ja són més de vint cònsols els que treballen en nom de l’Associació i participen activament en fòrums locals, grups de participació i consells municipals.


25 anys de Perspectiva L’ADEPG està de celebració. Avui fa 25 anys que va néixer la revista corporativa de la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, Perspectiva. Al llarg de tots aquests anys, des del 1992, han canviat molt les coses i la revista ha estat un reflex de tot allò que ha anat passant. Entrevistes, reportatges a empreses, articles d’opinió i novetats han estat el guió d’aquesta publicació, però els protagonistes de tot plegat han estat els socis i així seguirà sent, per molts anys. En aquest quadern especial del 25è aniversari hem volgut copsar què ha representat i què representa avui una publicació d’aquestes característiques per als diferents agents implicats; entre ells, els presidents de l’ADEPG que hi han estat involucrats, així com també una representació de la xarxa consular de l’ADEPG. Tot seguit podeu veure el recull de portades, de les 135 portades, que han encapçalat la Perspectiva, tot un exercici d’hemeroteca que ha estat possible amb la col·laboració de Gràfiques Ferpala, la impremta de capçalera durant tots aquests vint-i-cinc anys. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats per aquesta efemèride. Isidre Also Secretari General de l’ADEPG (1991-2017)


C. Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès C. Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell C. Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú T +34 902 106 700 info@adepg.cat www.adepg.cat

Som d’aquí


Sonia Ramos, cònsol de l’ADEPG a Calafell

Entrevista

Manel Ruiz, Marclean

Gent emprenedora

Coral Transports & Stocks Serralleria Palau Vilarnau Mercè Pastissers Hotel Restaurant Sol i Vi

Reportatges d’Empresa

El Penedès i el Garraf creen ocupació a bon ritme

Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica

25è aniversari de Perspectiva (1992/2017)

Febrer, 2017 Núm. 135

Visió econòmica


Sumari Edita Consorci de Serveis Empresarials Gran Penedès SL · Carrer Beneficència, 17 08720 Vilafranca del Penedès · Carrer Montserrat, 6, 2n 43700 El Vendrell · Carrer Àncora, 3 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. + 34 902 106 700 · info@consorci.eu Redacció CSE · info@consorci.eu Publicitat CSE · info@consorci.eu Subscripció: 60 € Subscripció socis ADEPG: Gratuïta Impremta Gràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es Portada Artur Duch Difusió Enviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf. Distribució Tramesa per correu postal a través d’Entrem-hi i Tegar. DL B-5290-2017 1.000 exemplars El fet de la seva publicació no suposa que l’ADEPG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

Context 2017: llums, ombres i... pluja . . . . . . . . . Entrevista consular Sonia Ramos «L’ADEPG és un punt de trobada que no pot passar per alt cap empresari» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

6

Medi ambient El benestar de les persones, clau en l’edificació sostenible (2/2) . . . .

8

Escola de Direcció d’Empresa Nova programació . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

L’empresa Coral Transports & Stocks estrena un nou centre logístic de 33.000 m2 a Sant Cugat Sesgarrigues . . . . . . . . . . . . . . . . .

12

La cuina de l’estrés Tendències gastronòmiques 2017 . . . . Restaurant nudista . . . . . . . . . . . . . . . . . Marcelo Desvalls, president de Qalidès Màgia amb aliments . . . . . . . . . . . . . . .

14 15 15 15

Desenvolupament personal Apunta Alt, desenvolupant els 7 hàbits de la gent altament efectiva . . . . . . . . Estrelles i forquilles Sol i Vi, qualitat, abundància i bon servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

16

Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica Les comarques del Penedès-Garraf, creen ocupació a bon ritme . . . . . . . . . .

30

Laboratori d’idees Culminar un equip de treball excel·lent .

32

ADEPG · Cursos subvenionats . . . . . . . .

33

Gent emprenedora Manel Ruiz «En aquest país és molt dur ser empresari; per tant ha de ser vocacional» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34

Internet, màrqueting i publicitat digital El contingut és el rei . . . . . . . . . . . . . . . .

37

L’empresa Mercè Pastissers, 25 anys delint els paladars més exigents . . . . . . . . . . .

38

ADEPG · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . .

41

Innovació Com no s’ha de fer innovació . . . . . . . .

43

Empreses de l’ADEPG · Ensertia Technology, el metge de capçalera en tecnologia . . . . . . . . . . . . . · Human Quality Consulting qualitat humana i i professional . . . . . .

3

45 46

18

Noves tecnologies La revolució tecnològica dels pròxims anys, la internet de les coses .

21

L’empresa familiat Serralleria Palau, esforç i passió per la feina de tota una vida . . . . . . . .

22

L’empresa Vilarnau, una cava avantguardista i moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26

Màrqueting Publicitat i compra per impuls . . . . . . . .

28

Vilarnau, Sant Sadurní d’Anoia (pàg. 26)

Hotel Subur (pàg. 18)


Martí Sistané Planella President ADEPG

2017: llums, ombres i... pluja En totes les informacions publicades recentment sobre l’evolució de l’economia catalana en aquest 2017 hi ha una canterella que es repeteix: “les expectatives són una mica més pessimistes que les de 2016, però continuarem creixent”. Personalment, la situació m’inquieta si analitzem una mica en detall els motius d’aquesta davallada en el resultat econòmic anunciat pel 2017. D’entrada, reconèixer que continuar creixent un any més és molt important, i si al capdavall es compleix serà una excel·lent notícia. S’estima que Catalunya creixerà al voltant del 2,4% i superarà el PIB pre crisi que tenia l’any 2008. Hi ha estudis que auguren que el creixement del PIB es podria mantenir per sobre del 3%, encara que tot dependrà de l’evolució del preu del petroli, de la política monetària i de si el dèficit acaba sent més favorable del que es preveu (comencen a apuntar les ombres). El turisme, el comerç i els serveis a les empreses faran possible que Catalunya generi aquest 2017 uns 80.000 nous llocs de treball, per sobre de la mitjana estatal. D’altra banda, el sector immobiliari tornarà a ser protagonista perquè continuarà guanyant vigor, alhora caldrà preservar i millorar la competitivitat de l’economia catalana gràcies al creixement de les exportacions. Fins aquí les llums d’aquest 2017, però tota llum té les seves ombres. Les perspectives de creixement de l’ocupació per a 2017, de prop del 2,5%, són una mica més pessimistes que les de 2016, quan s’han creat gairebé 100.000 llocs de treball, per la influència que tindrà la moderació dels vents de cua que han impulsat l’economia, com són els tipus d’interès a la Unió Europea i el preu del cru. Seguim amb les ombres... La manca de regulació, que està generant un increment dels lloguers de manera abusiva, la fragilitat de la precarietat laboral i l’augment de l’IPC per sobre de les pujades salarials ens porten la conseqüent pèrdua del poder adquisitiu de les llars que ressentirà el consum, pilar del creixement actual. La reducció dels marges comercials, com a conseqüència de mantenir preus i no repercutir els augments dels costos al producte, la necessitat de reducció del dèficit de les Administracions Públiques que deriva en l’augment de la pressió fiscal, de manera abusiva en molts cassos, la imminent pujada dels tipus d’interès, l’augment descontrolat del preu de l’energia... minvaran la inversió de les empreses i alentirà l’ocupació. L’esforç de les empreses en els darrers anys per anar superant la crisi ha estat, i és, titànic. Per aquest motiu dol enormement veure com, per la manca de regulació i per l’excés de l’afany recaptatori de l’administració, s’està dificultant aquesta recuperació. En un recent dinar de treball que organitzava l’ADEPG, l’economista Oriol Amat afirmava que “aquestes ombres” ja estaven descomptades en el creixement previst per al 2017, per seguidament alertar-nos que, donat l’excés de liquiditat que hi ha en el mercat, estem a les portes de que esclati una nova bombolla econòmica. Senzillament, al meu parer, les ombres estan frenant el creixement del tren econòmic, la inèrcia fa que s’aturi lentament, però, com els vells trens de vapor, si això succeeix costarà moltíssim que torni a agafar la velocitat de creuer. Els desencerts de les politiques econòmiques preses per les administracions faran que passem de la recuperació de la macroeconomia a la seva fallida sense que la microeconomia, la de les empreses i les famílies hagi sortit de la crisi. I enmig de tot això, quan denunciem la pujada abusiva del preu de l’energia, el president del govern espanyol fa unes declaracions ens les què ens diu que no ens preocupem perquè aviat plourà i això farà baixar el preu de la llum. Potser sí que plourà, però per als empresaris i les famílies plou sobre mullat.

El turisme, el comerç i els serveis a les empreses faran possible que Catalunya generi aquest 2017 uns 80.000 nous llocs de treball, per sobre de la mitjana estatal. 5


L’entrevista consular · Calafell

Sonia Ramos «L’ADEPG és un punt de trobada que no pot passar per alt cap empresari» Quina és l’activitat de l’empresa? TuAlly és una consultoria especialitzada en gestió de persones i de l’organització. • Quins són els principals factors competitius del nostre territori? Els principals actius que singularitzen el nostre territori i el converteixen en una zona privilegiada i capaç d’atraure són factors com el clima, la ubicació, la bona accessibilitat al territori, la disponibilitat de capital humà i un preu del sòl molt competitiu.

6

Sonia Ramos és managing partner de TuAlly, consultoria dedicada a l’assessorament estratègic a empreses i institucions en l’àmbit de gestió de persones i en la millora de l’eficiència organitzativa. És llicenciada en Dret i en ADE i té un Màster en Direcció de Recursos Humans per EAE. Ha treballat durant onze anys a l’estranger en empreses i organismes de primer nivell.

• Què té Calafell? Quins són els seus atractius per a l’empresa? Calafell és un municipi de la Costa Daurada amb un clima excel·lent i una gastronomia pròpia de la seva tradició marinera i de productes locals de qualitat, acollits a les denominacions d’origen Penedès. El sector turístic és de vital importància per al municipi. Cal que les empreses sàpiguen anticipar-se a les demandes dels clients i gestionar l’impacte del turisme. Les empreses poden establir vincles entre el turisme, el sector cultural i la creativitat per tal d’oferir experiències diferents i singulars del nostre municipi. Una de les opcions destacades que ofereix Calafell a les empreses, des de l’any passat, és que la localitat disposa de l’equipament municipal Vilarenc Zenit, on es faciliten espais (despatxos i zona de coworking) a persones emprenedores i empreses que

enceten la seva activitat empresarial. Tanmateix, i en aquest mateix sentit, s’ofereix un servei d’informació, formació i assessorament i una de borsa de treball. • Com hauríem d’orientar l’economia del Gran Penedès? Caldria seguir treballant de manera conjunta, creant i sumant sinergies en benefici de les tres comarques que integren el Gran Penedès. . Quin paper juga l’ADEPG en relació al Penedès i Garraf? El rol de l’ADEPG ha estat, és i serà fonamental. Té com a objectiu la dinamització del Penedès i Garraf, i defensa i contribueix al desenvolupament de les empreses del nostre territori.

Sònia Ramos és la cònsol de l’ADEPG a Calafell. Com ella, 24 cònsols més representen l’entitat arreu de les tres comarques on és sol·litada la presència de l’ADEPG i alhora són un punt de referència per les empreses del municipi que volen apropar-se a l’entitat.

Consulteu les delegacions de la Xarxa Consular als diferents municipis del territori a www.adepg.cat/cat/associacio_xarxaconsular.php


Medi ambient

El benestar de les persones, clau en l’edificació sostenible (2/2) En la darrera edició de Perspectiva ens centràvem en les millores que podem fer en l’edificació per tal de fer-les més eficients i repercutir en la millora de la vida de les persones que hi habiten. Ara aprofundim en els detalls.

8

En l’eix de les millores en àmbits que van més enllà de la sostenibilitat, i amb l’objectiu de transformar els edificis en espais més saludables, ha nascut la certificació WELL Building Standard®. Aquesta certificació es focalitza en la salut i benestar de les persones dins dels edificis. És fruit de diferents estudis científics i mèdics realitzats que analitzen el comportament del cos humà respecte els edificis, en els quals podem arribar a passar més del 80% del nostre temps. Aquest sistema considera aspectes relacionats amb l’aire (evitant l’ús de productes i materials tòxics), l’alimentació (promovent hàbits saludables en aquest aspecte), la llum (garantint bons nivells i prioritzant la llum natural), l’aigua, la condició física, la comoditat i la ment. Amb LEED (que vam analitzar en la darrera edició de Perspectiva) i WELL es pot aconseguir un edifici eficient, sostenible i saludable però s’incideix poc en el lloc on està ubicat. És per això que la tendència és fer un pas més i procurar per l’entorn. En aquest sentit, s’ha desenvolupat SITES, una certificació per a parcs, jardins i zones verdes que protegeix o restaura l’espai natural que ens envolta. Es tracta d’un sistema que incorpora el concepte de resiliència en els espais públics, fomenta la biodiversitat, millora de la qualitat de l’aire i de l’aigua, proporciona nous hàbitats, minimitza les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, millora la salut humana i fomenta la connexió de les persones amb el medi.

Seguint amb les novetats, a Los Ángeles també es va presentar una certificació que incorpora criteris d’ambientalització a aparcaments, és la PARKSMART. L’objectiu és millorar la sostenibilitat dels aparcaments. A banda dels aspectes generals com l’aigua, l’energia o els materials, incorpora criteris específics relacionats amb l’oferta de serveis sostenibles, com ara tenir programes específics de cotxe compartit, places de càrregues elèctriques, aparcaments de bicicleta o la gestió intel·ligent de places lliures, entre d’altres. La sistemàtica que utilitzen aquestes noves certificacions és molt similar a la de LEED, amb prerequisits d’obligat compliment i altres criteris puntuables. També s’estructuren en nivells de certificació: plata, or i platí, en el cas de LEED i SITES; plata, or i platí, en el cas de WELL; i bronze, plata i or, en el cas de PARKSMART. La principal diferència en el procediment abans d’obtenir la certificació final es troba en el cas de WELL, on un assessor realitza una visita a l’edifici per comprovar i verificar la implantació de les mesures.

Totes aquestes certificacions tenen punts en comú i alhora es complementen per a transformar els nostres espais en llocs més sostenibles que aporten beneficis tant per la salut com pel medi ambient i també beneficis econòmics, relacionats amb l’ús responsable dels recursos i l’estalvi energètic i d’aigua associats. En els últims anys ha augmentat el nombre d’edificis certificats LEED, i això és positiu. Però encara es poden fer nous passos endavant: no només centrant-nos en què els edificis siguin sostenibles, sinó també que aquests siguin més saludables i que tota la ciutat sigui més agradable i resilient. No hi ha dubte que cuidant tots els factors que afecten directament les persones s’aconsegueix dissenyar i construir espais més confortables i augmentar la qualitat de vida i la felicitat dels usuaris.

Podeu llegir la primera part de l’article a l’edició 134 de la revista Perspectiva, o bé a la versió digital que trobareu al web www.adepg.cat.


9


10


L’empresa

Coral Transports & Stocks estrena un nou centre logístic de 33.000 m2 a Sant Cugat Sesgarrigues Coral Transports & Stocks, especialista en transport i emmagatzematge de productes químics, obre aquestes noves instal·lacions ubicades al Polígon Industrial de Sant Pere Molanta, i així se sumen a les que ja operen des de La Granada del Penedès, dues naus més d’11.000 m2 cadascuna.

12

La posada en marxa d’aquest nou centre fan de Coral Transports & Stocks una companyia d’alta especialització en el transport i emmagatzematge de mercaderies exigents i en la gestió d’estocs de productes químics. Les feines d’ampliació d’aquest nou centre han consistit en adequar part de les instal·lacions per adaptar-se millor a les normatives que exigeix l’emmagatzematge i la manipulació de productes considerats perillosos. A més, també es destina una part del magatzem a productes que precisen d’un Registre Sanitari i productes subjectes a impostos especials (Dipòsit Fiscal).

Amb aquesta ampliació l’empresa preveu que la facturació de la companyia pugui créixer entre un 35 i un 40% els propers dos anys. D’aquesta manera Coral Transports & Stocks podrà endinsar-se en la gestió de medicaments sense renunciar a les mercaderies que tracta actualment, mantenint l’especialització en aquelles de caire químic. Segons ha explicat el director general, Joan Comas, no existeixen gaires instal·lacions d’aquest nivell de coneixement a Catalunya i Espanya, i sabem que hi ha una necessitat molt important en el sector.

ment, prendre la decisió d’adquirir aquestes instal·lacions per garantir un creixement futur. Ens permeten combinar la logística al magatzem i l’eficiència a l’hora de manipular les expedicions que anomenem Cross Docking.

Joan Comas també explica que durant el període de crisi Coral Transports ha tingut una evolució de creixement sostenible, que va fer a l’empresa plantejar-se i, final-

Logística integral El director general de Coral Transports & Stocks afegeix que amb aquesta nova ampliació ara la nostra organització pot oferir

Tant l’engrandiment de les instal·lacions com l’ampliació de serveis són dos aspectes que formen part del pla estratègic de Coral Transport & Stocks, a més de la diversificació, la innovació i el creixement de l’empresa.


Coral Transpor ts & Stocks C. Garraf, parcel· la P. I. Fondos de l’E 2 stació La Granada del Pe nedè T. 902 117 700 s coraltransports.co m

L’acte de presentació de les noves intal·lacions, el passat 12 de desembre, va comptar amb la participació especial de Jordi Baijet, conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, i Montserrat Albet, alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues, entre altres representants institucionals i empresarials del territori.

13

una gamma de serveis que anomenem logística integral cobrint les necessitats dels clients des de l’emmagatzematge com el transport terrestre internacional i nacional i com el transport marítim i aeri. De fet, des que l’empresa va néixer, el 1995, Coral Transports & Stocks ha ampliat la capacitat d’emmagatzematge i la flota de transports. Avui dia l’empresa pot arribar arreu del món a través dels serveis terrestre, aeri i marítim. El servei que més rendibilitat ens aporta és el dels països que són més complexos en documentació i duanes,, com ara el Marroc, Suïssa, Països de l’Est. A més, sobre els seus propis serveis, Comas explica no tenim un servei estrella, jo diria que tots tenen un grau de satisfacció molt alt, a més, avui els tenim controlats amb els famosos KPIs de qualitat per a la fidelització dels nostres clients.

L’empresa ha expressat en ocasions que un dels seus propòsits és adaptar-se als canvis que el mercat va exigint i especialment en la forma d’informar i comunicar. Això ha suposat invertir en sistemes informàtics d’última generació que permeten el control de la traçabilitat dels enviaments en temps real, afegeix Joan Comas. El director de la companyia ens explica els projectes de futur: El pas que hem donat en el 2016 identifica clarament el que esperem del futur: consolidar tots els projectes que hi ha en marxa, que no són pas pocs, i sobretot incrementar la formació del nostre equip humà que és clau en l’evolució de la companyia, i aportar mitjans de comunicació digitalitzada. Això ens permetrà assolir un creixement sostenible. Marisol Garcia


La cuina de l’estrès Josep Maria Matas jmmatas@matasarnalot.com

El comentari

Tendències gastronòmiques per aquest 2017 Una cosa poden ser les previsions que ens podem fer nosaltres mateixos i una altra cosa ben diferent serà tot el que ens pot proporcionar el mercat pel que fa a tendències gastronòmiques. Segurament seguirem menjant allò que ens agrada i que no ens preocupa d’on pot venir, ni si és saludable al 100% o no. Si ho mirem fredament potser serà millor així, perquè podríem caure en la temptació de deixar de menjar molts aliments, sempre per por del que ens pugui passar. Cal ser valents i fer veure que no veiem el que veiem, ni sabem el que sabem. A menjar i ja està.

14

De tota manera, i sembla com si es tractés del món de la moda, apareixen noves formes d’alimentar-nos. Algunes, com la moda, perduraran i altres s’esfumaran dins d’un temps sense saber quan poden durar. Un cuiner americà, Dave Arnold, ha dit que “l’interès pel menjar és quasi pornogràfic”, o en altres paraules: “Tots prenen imatges per publicar a Instagram o veuen programes sobre gastronomia a la televisió, però molt pocs cuinen”. Certament hi ha molts comensals que utilitzen diferents tipus de restaurant i que sempre van acompanyats del seu mòbil i tiren fotos a tot el que hi ha a la taula i als seus voltants. Des que s’ha posat de moda els programes de cuina a les televisions, resulta que cada cop ens trobem més cuiners a cada casa, alguns amb èxit i altres de jutjat de guàrdia per voler assassinar els pobres convidats a la seva taula. Anirem incorporant paraules noves per si no n’hi hagués prou dins la gastronomia. Ara li toca el torn als “Flexitarians”. El flexitarista

pot menjar de tot però dins d’un ordre. Tan sols podrà menjar carn els caps de setmana i en un restaurant, després de les sis de la tarda; la resta de la setmana serà una espècie de vegetarià.

o bé el dron o robot portarà al seu damunt la factura i els mecanismes adients per poder cobrar-te-la. Haurem de tenir un bon lloc d’aterratge i donar-li les gràcies sense fer cap expressió emotiva.

Tindrem un fort increment dels “Vegans”, una alternativa filosòfica al consum, tot i que ja ha complert 73 anys d’existència la primera societat vegana moderna al món, fundada pel fuster anglès Donald Watson. La base era un pas més en el progrés moral de la societat per arraconar la violència i oposar-se per motius ètics a l’explotació dels altres animals. Bé, això ja ho havien fet els budistes i altres tendències ja fa un parell de segles o més. El més prioritari no és si és necessari o no explotar els altres animals, si més no, si és ètic. Ser vegà implica una dieta i un estil de vida concrets i, diuen, que té excel·lents repercussions sobre la salut humana i la del planeta.

Els xefs més nombrats del moment estan fent experiments, com sempre, per preparar i servir aliments fermentats, una tècnica de conservació dels aliments de fa segles en alguns països. Nosaltres també en consumim de fermentats, com el pa, el iogurt, formatges, vi... i el més conegut és el “xucrut”, la col fermentada que fan al centre d’Europa. Ara, com som més viatjats, hem descobert a Corea el “kimchi”, que ve a ser una col xinesa en forma d’enciam i altres verdures fermentades. Si som exòtics i ens agrada podem beure “kombucha”, que és un te dolç fermentat per un fong i que els xinesos deien era “l’elixir de la vida”. Encara no hi estem acostumats a aquests tipus de fermentats tot i que diuen que són una font natural de probiòtics i nutrients.

Preparem-nos a rebre el menjar preparat a casa nostra d’una manera més futurista. Ja han fet proves de portar-nos a domicili menjar per mitjà d’un dron o per robots ensinistrats. Ara caldrà saber si pagaràs la factura per endavant amb la tarja de crèdit

La nostra tendència hauria de ser la d’adquirir i consumir més productes propers i de temporada, donaríem un cop de mà als nostres pagesos i a nosaltres mateixos.


Curiositats

Estrelles

El proppassat 21 de gener va obrir les portes els primer restaurant nudista de l’estat, a Tenerife, sota el nom de “Innato”. Els comensals hauran d’anar nus o bé en barnús per poder degustar un menú de cinc plats. Hi ha la possibilitat de menjar vestit en una zona separada, però sense dret a consumir les postres especials per als nudistes i que denominen “Happy ending dessert”, que vol dir, més o menys, “un final feliç”, on els aliments estan servits sobre el cos nu d’un home i d’una dona i que pot ser el moment eròtic de la nit, segons el seu promotor, Tony de Leonardis. Per suposat que no està permès l’ús de telèfons mòbils, per si de cas algú té la temptació de fer un enviament a les xarxes. Es menja al costat de la llum d’unes espelmes i la higiene és la prioritat principal, i els seients són tamborets de fusta amb coixins que porten fundes d’un sol ús. L’experiència de “Innato”, amb música sempre de fons, arrenca amb una o dues copes de sangria per entrar en calor. Després, els vins són biodinàmics i de l’illa i les cerveses, artesanals. Quant als menús, de cinc plats, n’hi ha tres: vegetarià, de peix i de carn. Per als interessats, el preu de l’homenatge és de 150 euros per parella, amb la beguda inclosa.

Qalidès és una associació de 14 cellers del Penedès que defensen el caràcter i la qualitat dels vins del Penedès, respectuosos amb l’entorn, la seva identitat paisatgística i la riquesa d’un territori amb 2.500 anys d’antiguitat en la producció vitivinícola. Els membres de l’associació promouen una viticultura sostenible amb el medi ambient, volent donar a conèixer la personalitat i singularitat dels vins de ‘terrer’ i fer difusió de l’enoturisme del Penedès a través d’experiències úniques amb productes de proximitat. Els cellers que en formen part són: Albet i Noya, Cellers Avgvstvs Forvm, Can Feixes, Can Ràfols dels Caus, Castellroig Sabaté i Coca, Jané Ventura, Gramona, Jean Leon, Mas Comtal, Miguel Torres, Pardas, Finca Viladellops, Mas Candí i Parés Baltà. L’associació ha escollit el seu nou president, Marcelo Desvalls, propietari del celler Finca Viladellops, per els propers dos anys. Substitueix Mireia Torres, després de quatre anys en el càrrec, i es convertirà en el tercer president en la història de Qalidès, nascuda l’any 2004.

Restaurant nudista

Marcelo Desvalls, nou president de Qalidès, terrers del Penedès

Sopa de lletres

Màgia amb aliments Aquesta vegada els hi proposo un llibre que farà feliços als seus fills amb sorprenents trucs de màgia per a nens. Ha estat preparat pel Mag Gerard, que pertany a una nova generació de mags que barreja de manera original i sorprenent la màgia amb la comèdia. les il·lustracions són de Raquel Gu i està dins la col·lecció “L’Hora del Pati”, de Cossetània Edicions. És el primer manual que recull jocs de màgia en els quals s’utilitzen exclusivament aliments amb la finalitat de sorprendre la gent. són inèdits i cada joc està estructurat de la següent manera: introducció al joc per posar-te en situació, efecte màgic (el que veu la gent), els materials necessaris per dur a terme cada truc, la seva realització i, finalment, algunes recomanacions perquè la posada en escena sigui convincent i efectiva. Què el gaudeixin!

Saviesa popular “La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang” Això vol dir que la joia del Carnaval t’arrossega i t’has de bellugar per la música regnant i pel fred normalment, si no hi participes, sembles immòbil, com de fang.

“Per Carnaval, més vi que pa” És moment de passar-s’ho bé i divertir-se. A voltes no es pensa en menjar i prou falta que fa. Cal tenir una bona esponja a l’estómac perquè pugui absorbir tot el que bevem, que acostuma a ser bastant o molt en aquests dies.

15


Desenvolupament personal

Apunta Alt, desenvolupant els 7 hàbits de la gent altament efectiva Convertir-te en la persona que t’agradaria ser és més fácil del que penses. Els hàbits són patrons de comportament que repetim de forma automàtica i que responen al conjunt de creences que tenim a nivell subconscient. Per tant, si volem desenvolupar nous hàbits, la fórmula més efectiva és integrant noves creences a nivell subconscient. O ens reprogramem o sempre serem víctimes de la programació que tenim i seguirem topant amb les mateixes pedres.

16

Els 4 i 5 de març tindrà lloc la tercera edició d’Apunta Alt, desenvolupa els 7 hàbits de la gent altament efectiva, al restaurant La Cucanya, a Vilanova i la Geltrú. En aquest taller els participants porten a terme una transformació que els possibilita treure el millor de sí mateixos, tant en l’empresa com en qualsevol altre àmbit de la vida.

Es transformen les creences associades als set hàbits de les persones altament efectives, segons Stephen Covey, incidint especialment en el lideratge personal, la comunicació efectiva i la millora contínua. Concretament es treballen els hàbits: 1) Ser una persona proactiva 2) Tenir clars els objectius. 3) Saber prioritzar 4) Crear escenaris de col·laboració guanyarguanyar 5) Saber escoltar com a pas previ a ser escoltat 6) Generar sinergies amb els que ens envolten 7) Millorar contínuament com a persona i professional Alguns beneficis que es poden esperar a nivell profesional són millorar l’efectivitat i el rendiment, la capacitat d’adaptació als canvis i l’orientació a les solucions en lloc de centrar-se en els problemes, entre d’altres.

Convertir-nos en la persona que volem ser és posible i està a les nostres mans. Cadascú ha de decidir si dóna el pas per fer-ho o vol mantenir la seva vida tal i com està en aquests moments.

Més informació a www.begoñacartagena.com

Begoña Cartagena impulsa el mètode Integra que es basa en la metodologia de Ricardo Eiriz, Apunta alto.


Estrelles i forquilles

Sol i Vi qualitat, abundància i bon servei El Restaurant-hotel Sol i Vi és una empresa familiar en la que ja hi treballa la tercera generació des que van inaugurar, l’any 1972.

18

En l’últim any la família ha anant modernitzant les seves instal·lacions. Fins al moment han fet obres a l’entrada i a totes les habitacions de la primera i segona planta de l’hotel, canviant-les i adaptant-les per donar un millor accés als minusvàlids, amb les obres hem pogut també canviar el bar i al costat hem fet una botiga etnoturística on venem més de tres-cents articles, entre vins i caves a preu de celler, productes relacionats amb la xocolata i plats pre-cuinats per emportar. I el proper any el que faltarà serà canviar

tots els banys” explica Evarist Gisbert, un dels germans que regenta Sol i Vi. Una carta amb una amplia varietat de producte Malgrat acollir hostes i tenir complertes les seves habitacions pràcticament tot l’any, la família s’identifica molt més com a restauradors; potser perquè des dels seus inicis i durant molts anys van ser només un restaurant. Anys després van oferir la possibilitat d’hostatjar-se, de fet, tal i com explica

Evarist Gisbert, nosaltres sempre diem que som un restaurant i a més tenim habitacions. Perquè ens trobem en moltes ocasions que tenim clients de Vilanova, per exemple, que ens truca i ens pregunta si tenim llobarro i a continuació ens demana una habitació perquè es queden a passar la nit. Avui la gent el que valora és poder menjar bé i després no haver d’agafar el cotxe. Ofereixen una carta molt àmplia, amb molts productes. Són reconeguts tant per la qualitat en el seu peix com a la carn. Et fem tant un llobarro a la sal com un arròs amb llamàntol o unes espardenyes, com una espatlleta de lletó, un entrecot de Nebraska o un ànec mut. La seva és una restauració de mercat basada en la qualitat del producte i el que intenten és oferir-lo el més natural possible, cuinant-lo sense tractar gaire el producte no el disfressem, pots menjar-te un turbó al forn només amb oli d’oliva extra ver-

CAFÈS NOVELL, S.A. POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES C/ FONT DE L’AVELLANER, S/N TEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com


Sol i Vi Ctra. C-243a, km St. Sadurní a Vila . 4 de franc T. 938 993 20 a 4 www.solivi.com

ge i una miqueta de pebre, acompanyat d’unes verduretes i unes patates panaderes i a la gent li encanta. Paquets d’escapades per coneixer l’entorn Parlant amb la família Gisbert de com tracten els seus plats, de seguida te n’adones de la passió per la cuina que hi ha darrera. I no podria ser d’una altra manera; Sol i Vi està obert els 365 dies de l’any i durant 24 hores del dia. I els seus salons poden acollir des de comunions fins a casaments, celebracions d’empresa o familiars. A més, des de l’hotel, o directament des de la seva pàgina web, ofereixen diferents paquets per fer escapades i donar a conèixer les diferents rutes per les vinyes de l’Alt Penedès i els seus llocs emblemàtics. El paquet que té més sortida és el de l’enoturisme, diu Evarist, la visita a les caves i al museu de la xocolata amb les seves corresponents degustacions. Segons explica Evarist tenen una clientela molt fidel, tenim clients que ens demana per dinar cada diumenge i li reservem sempre la mateixa taula. Saben perfectament qui s’asseurà al seu costat. I durant tot l’any treballen una carta que els hi està funcionant

molt bé I si el 2017 ens ha d’anar tant bé com aquest 2016, jo ja signo on sigui, conclou. I continua dient que aquesta darrera campanya de Nadal ha anat força bé. Els principals dies festius el restaurant ha estat totalment ple per cap d’any hem fet rècord. Quinze dies abans ja tenim ple, hem hagut de tancar les inscripcions i enguany hem servit fins a 550 coberts”. La filosofia de Sol i Vi sempre ha estat el servei, que sigui de bona qualitat i personalitzat per oferir al client el que cada un d’ells demana durant tots els dies a la setmana. Marisol García

Sol i Vi Hotel Restaurant n 6 Salons al restaurant n Capacitat per a 1.200 comensals n 24 habitacions n Jardí n Terrassa n Carpes n Zona de ball n Piscina n Botiga-celler

19


20


Noves tecnologies

La revolució tecnològica dels pròxims anys, la internet de les coses Cada vegada es parla més de la internet de les coses, però exactament què és i per a què serveix? És la intel·ligència de les coses, tot el que ens puguem imaginar pot estar connectat a la internet i donar una informació quer pugui interessar. Tota cosa pot portar un mini chip que es connecti al núvol i doni unes dades. Alguns exemples perquè tingueu una idea del que es pot arribar a fer. Podríem portar una caçadora i que ens digués la temperatura i si la necessitem, o unes bambes que ens diguessin els kilòmetres que hem fet, si estem fent les passes bé o ens estem passant d’exercici realitzat. També podem connectar la nevera i que ens digui el que ens falta o el que està a punt de caducar, o que el raspall de dents ens doni informació de si hem d’anar al dentista perquè tenim les genives inflamades, o que el cotxe ens avisi si estem conduint d’una manera més agressiva de l’habitual. Per tant, tot el

que se’ns pot ocór-rer podrà passar en els pròxims anys. Ens estem preparant perquè tot i tots estiguem interconnectats. Perquè això sigui possible ha d’arribar internet arreu del món. Per això ja hi ha empreses i estats que estan treballant perquè això pugui ser efectiu amb l’arribada de la tecnologia 5G i de nous satèl·lits que s’estan investigant perquè puguin donar cobertura a llocs impensables en aquests moments. Fins ara eren les persones que es connectaven a internet. Ara no només seran les persones sinó també les coses. Aquesta manera de comunicació ho canviarà tot, la manera de viure, de fer negocis, de relacionar-se. I hem d’estar preparats. Als nostres avis al principi els va costar entendre com podia funcionar la televisió. Nosaltres serem una generació que

ens costarà molt entendre com pot ser que tot pugui funcionar sense veure algú físicament que ho manipuli. La pregunta clau és: està preparat el món per fer aquest canvi? Hi haurà feina per a tots quan el món sigui digital? Aquest canvi es podrà fer civilitzadament o hi hauran conflictes per culpa d’interessos d’alguns estats i empreses? Fa algunes dècades havíem dit que això de la internet de les coses ho veurien els nostres nets, però la tecnologia va tan avançada que de segur que ho podrem viure tots nosaltres.

21


L’empresa familiar

Serralleria Palau, esforç i passió per la feina de tota una vida La Serralleria Palau és un taller artesanal i no volen deixar de ser-ho. Els hi agrada treballar amb el client de tu a tu; resolent els problemes que es presenten en el dia a dia, de forma personalitzada i assessorant en les solucions més útils i efectives per al seu client.

22

Avui hi treballa la segona generació, en un taller que el va inaugurar el pare l’any 1969, recorda el seu successor, Ricard Palau. Va marxar del taller del seu oncle, on va aprendre l’ofici i va decidir-se a obrir el seu propi negoci amb molta il·lusió”. I ho va fer a poc a poc. Primer va obrir el taller en una primera nau i després la va ampliar amb els terrrenys del darrera. Així, de mica en mica i amb esforç, és com Anton Palau Esteve va fundar Serralleria Palau. Finalment, feia realitat el desig d’obrir el seu propi taller. El va ubi-

car al nucli antic del Vendrell, lloc en el què avui dia encara hi treballen, des del 1997. El va succeir el seu fill, Ricard Palau. Quan els preguntem pel secret de portar tants anys en un negoci, Ricard Palau no s’ho pensa. No és un gran secret. Per nosaltres és molt important el tracte amb el client. És molt directe. Oferim un servei molt personalitzat. En moltíssimes ocasions el client té necessitats i problemes que un negoci de grans dimensions on vas a comprar el produc-

te i el tries a les prestatgeries, on n’hi ha vint mil més com el teu, no pot resoldre. I mentre ho explica, ensenya el resultat d’una escala d’estil molt modern que ha fet a mida per un menjador interior. Treballen i dissenyen mobiliari de ferro Realitzen tot tipus de treball en ferro. Avui dia treballen més per al particular, tot i que a les paraules de Ricard se sent un punt d’optimisme i esperança en que el sector de la construcció revifi un pèl perquè la cons-


trucció ens ha donat moltes alegries en anys passats i avui dia és una pena que tot estigui tan aturat. A Serralleria Palau dissenyen i produeixen mobiliari en ferro, des de taules, prestatgeries, fins i tot un encàrrec tan curiós com un penja-robes per penjar roba de gran volum i pes, ha estat una feina d’enginyeria, perquè no ha estat fàcil trobar l’equilibri per a que la roba no es desequilibrés més d’un costat que de l’altre, explica Ricard. En definitiva, desenvolupen projectes a mida per als seus clients i ofereixen fins i tot el servei de reparació i manteniment. El Ricard té un segell propi, explica la seva dona, que s’afegeix a la conversa, M. Carme Arroyo Casals, és una persona molt exigent a la feina. Fins que no ho veu tot ben polit no para. Jo crec que aquesta també és una de les virtuts de la serralleria, que es treballa bé i també després d’entregar la feina. L’assessorament no s’acaba quan s’entrega sinó que es fa un seguiment de com va la peça entregada”. Potser sí que és un dels seus valors. Per aquest motiu els seus clients els hi són fidels des de fa molts anys; i si algú m’ha fet el salt, comenta somrient Ricard, després ha tornat perquè sap que nosaltres mirarem per a ell.

Passió per la feina de tota una vida Quan Ricard parla de la seva feina es nota la passió d’un persona que ha passat tota la seva vida entre llimes, moles, martell i fogons. Es nota en les mans i en la seva forma de parlar dels ferros i els motlles amb els què treballa. És la feina que li va ensenyar el seu pare; és el negoci que plegats van tirar endavant i que encara lluita per continuar fent les coses de la manera de sempre; oferint peces molt artesanals, personalitzades i respectant la tradició de com es treballa el ferro. La seva dona, segur que seduïda per la passió del seu marit, s’encarrega de donar-li la plasticitat i la creativitat a les seves creacions. M. Carme acostuma a penjar les feines que realitza el seu marit a les xarxes socials, sobretot a Instagram, i no s’està de comentar com agraden als seguidors les creacions del Ricard. En definitiva, una serralleria artesanal en la què es respira esforç i passió per la feina de tota una vida.

23

Marisol Garcia

Serralleria Pa

lau

Carrer del Mar , 40 El Vendrell Tel. 667 683 38 0 www.serralleria palau.es

CONVENCIONS I CONFERÈNCIES FIRES I CONGRESSOS EXPOSICIONS FESTES POPULARS ACTIVITATS ESPORTIVES DESFILADES

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú


L’empresa

Vilarnau, una cava avantguardista i moderna

26

Quan entres a Vilarnau te n’adones que no és la cava típica. Només entrar a la finca et donen la benvinguda les vinyes que envolten l’edifici principal, com si fos el seu jardí particular, i de seguida et sedueixen els múltiples racons que s’han adaptat per a celebrar diferents activitats que organitzen: des d’assistir a la poda de la vinya, i després fer una bona calçotada familiar utilitzant els sarments que s’han podat moments abans, fins a celebrar un comiat de solter o reunir-te amb els teus clients i aprofitar per fer un tast. I és que Vilarnau no només són unes caves; Vilarnau són experiències. Reconeguts per la seva tasca sostenible amb l’entorn L’edifici on està ubicada la cava és relativament nou. Inaugurat el 2005, està pensat per reciclar i ser sostenible. Ja fa anys que Vilarnau treballa per optimitzar tot el que té al seu abast. Busca elaborar un bon producte, però amb el menor impacte ecològic possible. Per aconseguir-ho s’han basat en 5 pilars. Segons explica la responsable de qualitat i enòloga, Eva Plazas, per començar han construït una caldera de biomassa per aprofitar les restes de la poda i la matèria orgànica dels boscos. Així hem

aconseguit avui dia tenir un consum de gasoil 0” diu Plazas. Un altre pilar ha estat la reducció del consum de l’energia elèctrica al màxim amb la instal·lació d’un sistema de motorització i també consumint menys aigua perquè es reutilitza i es recull de la pluja. S’ha reduït la petjada de carboni de forma considerable i com a últim pilar s’ha apostat per produir un cava ecològic. I justament per aquests 5 pilars el 2016 Vilarnau ha estat nominada als premis Drinks Busines 2016 Green Awards, un guardó d’abast internacional. A banda d’aquest reconeixement, Vilarnau té molts premis als seus productes, molts

www.pastisserialagranja.com


Vilarnau

Ctra. d’Espiells km 1,4 Finca Can Petit Sant Sadurní d’A noia Tel. 938 912 36 1 www.vilarnau.e s

d’ells reconeixements internacionals. El nostre cava brut reserva ha guanyat el premi al millor cava dins de la seva categoria a nivell mundial en el prestigiós The Champagne & Sparking Wine World Championship 2016 . I el cert és que per ser un celler discret, que no és que siguem una marca molt famosa, aquest guardó ens enorgulleix molt, explica Damià Deàs, enòleg i gerent de Vilarnau. De fet, per volum de producció, el seu producte estrella és precisament aquest, el cava brut reserva. El Brut Nature Reserva també té una gran acceptació entre els seus clients. Però el que té més seguidors i un públic molt fidel és el Cava Rosat, continua dient Damià Deàs. El disseny de la cava és modern i avantguardista i això es reflexa en tot el que envolta Vilarnau, des de les seves instal·lacions, passant per l’etiquetatge de les seves ampolles o la cura de l’entorn; buscant al màxim la sostenibilitat de tot allò amb el què treballen o tracten. Un entorn molt ben aprofitat L’empresa, a més de produir vins i caves,

ha apostat per l’enoturisme, organitzant un ampli ventall d’activitats adreçades a l’empresa, la família, les escoles, els grups d’amics. I ha estat tant l’èxit d’aquestes activitats que en aquest moments s’estan ampliant les sales per acollir tots aquests esdeveniments, els banys, la botiga on s’ofereixen els seus productes i s’està fent una cuina nova. Tot enfocat a oferir més espai i més possibilitats de rebre grups. L’entorn és molt bonic i agraït, explica Maria Baró, relacions públiques de Vilarnau. Estem en un lloc molt tranquil, ben ubicat amb un espai que hem aprofitat el màxim possible. Per exemple a la vinya que està a tocar de l’edifici principal, hi volem fer unes terrasses enmig de les mateixes vinyes per fer una copa de benvinguda o l’aperitiu; el bosc, l’hem adaptat per fer sopars a l’estiu, decorant-lo amb llums i ambientant-lo com si estiguessis

en una festa major; el jardí l’hem condicionat per fer casaments, etc. I és que un dels objectius de Vilarnau és que els visitants gaudeixin i visquin una experiència més enllà de la degustació del seu producte. Segons Damià Deàs, per la cava que vingui la gent a visitar-nos és un luxe. I que aquests visitants gaudeixin en els diferents espais és un plaer. Volem que quan la gent surti d’aquí s’emporti l’experiència, les vivències dins d’una cava. Que la gent quan begui els nostres productes, a més de assaborir-los els vingui al cap un bon record emocional. Aquest és l’esperit Vilarnau. I si se li pot posar una medalla a l’any 2016 des de Vilarnau han valorat de forma molt positiva la campanya de Nadal, una de les èpoques de vendes més importants de l’any per a qualsevol celler. Marisol Garcia

27


Màrqueting

Publicitat i compra per impuls La nostra predisposició al consum aparentment no respon a res, però la veritat és que la comunicació en el punt de venda indueix a comprar per impuls. Comprem per impuls induïts pels centenars d’impactes publicitaris que rebem constantment. Els estudis de mercat més recents afirmen que el 70% de les nostres compres no són racionals. Què ens passa com a consumidors quan en algun moment sentim una necessitat interna d’adquirir determinat producte? La resposta està en el nostre cervell, molt sensible als estímuls emocionals i també a la percepció de risc. En la compra per impuls, com més petit és el valor, més fàcil és tenir una predisposició a fer la compra, ja que la percepció de risc econòmic és molt baixa o inexistent. Ningú fa una compra per impuls d’un producte car, com pot ser un habitatge o un cotxe. Pel que fa a les emocions, tot el que és capaç de connectar amb les nostres il·lusions i desitjos més efervescents té moltes possibilitats de desencadenar un comportament de compra impulsiva. 28

A les agències de publicitat, quan ens ocupem del llançament d’un producte o d’una

campanya de comunicació, avaluem constantment el que poden ser els desencadenants de la compra per impuls i el que no. Més enllà del preu, vital en el procés de venda, el packaging, les mecàniques promocionals i les ofertes, així com la qualitat de la fotografia, el disseny gràfic o els missatges publicitaris, són fonamentals com a desencadenants de la compra. La compra per impuls no es fa de forma premeditada, la necessitat de comprar arriba sense raó aparent. Tot d’una estic davant un producte que no tenia pensat comprar, però per algun motiu ara està a les meves mans i el vull, i el que és més greu, sento que el necessito. En realitat estic sent objecte del resultat d’una estratègia de màrqueting. Un còctel que conté tan sols 4 ingredients: un disseny gràfic amb una promesa de venda clara i directa; un producte col·locat de forma estratègica en el lineal; un missatge emocional, atractiu i evocador; i un preu ganxo en forma d’oferta, descompte o més producte pel mateix preu, com pot ser 2x1. La compra per impuls es realitza de forma espontània, però en realitat és un tipus de compra a la qual com a consumidors ator-

guem al producte un significat, un valor que en moltes ocasions supleix les nostres deficiències afectives, per la qual cosa en comprar obtenim la sensació de satisfacció. El fet de comprar activa el circuit cerebral de la recompensa, dit d’una altra manera, em dono un premi personal, un petit caprici, entre altres coses perquè penso que m’ho mereixo, per aquest motiu, la majoria de les coses que comprem no les necessitem. Demano perdó Es diu que les persones que ens dediquem a la publicitat i el màrqueting treballem per crear necessitats als consumidors, perquè aquests sentin la necessitat de comprar. Res més lluny de la realitat, els professionals de la comunicació ens devem a les marques que et contracten per comunicar les excel·lències dels seus productes de la forma més efectiva possible. Però en certa manera, apliquem tots els mecanismes descrits en aquest article per incentivar la compra de determinada marca o producte. Esteu avisats, així que la pròxima vegada, quan sentiu un desig interior incontrolable, feu memòria. Jordi Corella · ADN Studio


Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica

Les comarques del Penedès-Garraf, creen ocupació a bon ritme El Baix Penedès i el Garraf tanquen el 2016 situant-se entre les més dinàmiques de Catalunya El Baix Penedès i el Garraf creen ocupació a un ritme elevat durant el darrer trimestre de 2016, del 6,7% i 5% respectivament, situant-se en la 3a i 6a posició dins el conjunt de comarques catalanes. S’intensifica lleugerament la creació de llocs de treball a Catalunya en el darrer trimestre de l’any, situant-se en el 3,9%. De fet, 39 de les 42 comarques se situen en positiu al tancar l’any. Destaca el bon comportament 30

de les comarques més industrials, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Oriental i Osona, totes elles entre les 10 més dinàmiques. Fet que li atorga certa singularitat a les comarques del Baix Penedès i Garraf, amb major presència del terciari. La creació d’ocupació al Garraf se situa a ritmes similars a l’etapa expansiva 2004-2006, en bona part propiciat pel bon comportament de la Construcció. La creació de llocs de treball localitzats a la comarca se situa en el 5% interanual a finals de 2016, influït principalment pel bon comportament del treball assalariat que representa el 6,8% mentre que el treball autònom es manté a ritmes positius però força moderats, en l’1,1%.

Síntesi d’indicadors principals De nivell o volum Llocs de treball Centres de treball Atur registrat Taxa excedent laboral (%) Taxa atur estimada (%) Contractacions

S’intensifica també la creació de teixit empresarial. Així els centres de cotització també experimenten un increment interanual important, lleugerament superior al de l’ocupació, del 5,4%. Pel que fa a la resta d’economies comarcals, el Garraf manté el 6è lloc en creació d’ocupació registrat durant la primera meitat de l’any. L’atur, al seu torn, s’ha mantingut en taxes negatives al voltant del 12% interanual. El sector de la Construcció continua sent el més dinàmic i intensifica el seu creixement, l’increment interanual se situa en el 14,4%. El sector Serveis i la Indústria també experimenten una lleugera millora respecte al primer semestre, situant-se les taxes en el 4,3% i el 3,6% respectivament.

Garraf

Alt Penedès

Baix Penedès

Gran Penedès

2n sem. 16

2n sem. 16

2n sem. 16

2n sem. 16

34.331 4.057 9.730 28,3 15,4 10.178

37.172 3.445 6.412 17,2 12,9 10.063

22.887 2.530 9.019 39,4 21,5 5.505

94.390 10.032 25.160 26,7 n.d. 25.746

5,0 5,4 -12,2 -8,3

3,6 1,0 -14,1 15,0

6,7 2,3 -8,9 2,7

4,9 3,1 -11,6 2,1

Dinàmica (variacions interanuals) Llocs de treball (%) Centres de treball Atur registrat Contractació Sectors que més creixen (%) · Construcció · Educació · Hoteleria

14,4 11,7 6,7

· Hoteleria · Educació · Transp. i com.

6,7 6,2 5,2

· Immobiliàr. 20,2 · Sanitat i Serv. 12,2 · Indústria 9,1

· Educació · Construcció · Immobiliàr.

· Immob. i serv. · Administ. i Seg · Mediació finan.

-0,4 1,7 1,9

· Agricultura · Administ. i Seg · Sanitat i Serv.

-2,1 -0,8 1,1

· Mediació finan. -4,4 · Comerç -2,2 · Agricultura -1,4

· Agricultura -1,4 · Administ. i Seg 0,5 · Mediació finan. 1,4

9,2 7,4 7,4

Sectors amb major pèrdua (%)


el ... b de. Am ort p su

Es consolida la recuperació a l’Alt Penedès, tot i que la creació d’ocupació es modera degut a la menor activitat constructora. Els ritmes de creació d’ocupació es mantenen entre el 3 i el 4% durant el segon semestre. De fet, l’increment experimentat el darrer trimestre de l’any se situa en el 3,6% interanual. La millora en l’ocupació es deu principalment al treball assalariat, que s’incrementa en un 4,4%, mentre que el treball autònom manté ritmes molt moderats de creació d’ocupació (del 0,8%). La comarca se situa en la 15a posició dins el conjunt de comarques catalanes en creació d’ocupació i l’atur disminueix en un 14,1% interanual a desembre de 2016. Pel que fa al teixit empresarial, l’evolució dels centres de cotització manté una important desacceleració, passant del 3,8% a finals de 2015 a l’1,0% interanual a finals de 2016. Per sectors, la Indústria és la que presenta un millor comportament, intensificant la creació d’ocupació durant els darrers sis mesos de l’any (la taxa interanual marca un 4,7% el darrer trimestre). Per contra, la Construcció es desaccelera de forma important, passa de taxes superiors al 4% el primer semestre a valors propers a l’estancament durant el segon (entre el 0-1%). Per últim, el sector Serveis manté el dinamisme del semestre anterior, al voltant del 4% interanual. S’intensifica encara més la creació d’ocupació al Baix Penedès durant els tres darrers mesos de l’any, sent la Indústria el principal dinamitzador de l’economia comarcal.

31

La creació d’ocupació a la comarca se situa en el 6,3% durant el darrer trimestre de 2016. Aquest comportament del mercat de treball no es registrava des d’abans de la crisi, coincidint amb l’etapa expansiva 2004-2006. És en el treball assalariat on es registra un major increment, del 8,7% interanual, mentre el treball autònom mostra un increment més moderat, de l’1,9%. Per contra, l’atur, tot i reduir-se, tendeix a moderar els ritmes de decreixement, passa del 12% al 9% entre el primer i segon semestre. En el conjunt de comarques catalanes, el Baix Penedès és la 3a que registra un millor comportament, només la Cerdanya i Osona superen les xifres de creació d’ocupació.

Pel que fa al teixit empresarial, és mostra més moderat que l’ocupació. Així, l’evolució dels centres de cotització registren taxes al voltant del 2% interanuals. El principal motor de la recuperació de l’economia comarcal segueix sent la Indústria, que durant el quart trimestre creix a ritmes molt elevats (9,1%). La Construcció i els Serveis intensifiquen ja el per si elevat dinamisme del primer semestre, deixant les taxes interanuals en el 6,0% i 6,4% respectivament.

Estudi realitzat per


Laboratori d’idees

Culminar un equip de treball excel·lent

32

Treballar en equip és una idea que ens acompanya en l’òrbita laboral i que alhora es manifesta com un concepte abstracte que resulta difícil de projectar entre les persones que formen aquests equips. És molt habitual trobar grups de treball sota l’epígraf d’equips. Treballen de manera anàrquica cadascun pel seu costat. Manifesten mapes mentals diferents i són incapaços de mostrar direccions comunes en les trajectòries que se suposa que haurien de traçar en pro dels objectius que es marquen. Tracen plans que prioritzen la competició interna, l’ocultació d’informació i algunes males arts que acaben per determinar que els resultats siguin pèssims i els ambients de treball tòxics. La persistència en aquestes actituds fins i tot posa en perill la continuïtat d’empreses i emprenedors amb projectes molt vàlids. Se situen sota riscos inassumibles mostrant-se incapaços de transformar idees poderoses en negocis rendibles.

com les de les persones que treballen al seu costat. Necessita prioritzar la formació dels seus col·laboradors dotant-los de recursos i implicant-los en un treball que ha de ser col·laboratiu, més enllà de la diversitat d’opinions. La motivació és en sí un espai dins del propi treball que retroalimenta tant a persones com als plans que desenvolupen en comú. Es manté una correcta traçabilitat en tot moment per corregir les possibles desviacions que sorgeixen.

Construir un veritable equip de treball requereix d’un gran líder que aglutini i sàpiga gestionar tant les seves pròpies habilitats

El líder ha de ser algú amb una predisposició oberta a delegar responsabilitats en funció de les capacitats que tinguin els seus

Buscar l’excel·lència dels equips de treball no ha de ser un simple somni o desig. Podem aconseguir-ho sobre la base d’accions concretes que donen resultats efectius en molt poc temps. Entre les missions del líder hi ha la de ser el més efectiu que pugui a l’hora de comunicar-se, contagiar als seus col·laboradors i mantenir aquest mateix to entre tots ells.

col·laboradors. La confiança en ells ha de ser seriosa i sincera. Cal assumir que les persones tindran opinions diferents i que això no ha de ser una barrera perquè les metes siguin comunes. El respecte entre col·laboradors ha de ser immaculat. Les relacions han de ser bones, mai imposades, aspirant sempre al fet que siguin equilibrades observant els límits de privadesa que totes les persones mereixen. L’assertivitat ha de ser practicada i les persones han d’aprendre a dir no explicant-se. Així com a posar-se en les sabates de la resta de l’equip. No és suficient llançar-se al repte per aconseguir-ho. Cal tenir la solera suficient per fer-ho en les millors condicions. Aquestes sempre seran les que permetran que sumar esforços de manera efectiva ens posi en la senda que volem recórrer i gaudir. Ciprià Pernas Soluciones para las personas

Reformes en general i obra nova Rehabilitacions, reformes, reparació de danys, manteniment i execució d’obres, projectes, direcció d’obres, impermeabilització amb aillaments, enquixats i arrebossats, cerralleria, electricitat, fontaneria, calefacció, pintures, formigó imprès i pulit, etc.

Demani pressupost sense compromís · 639 208 050 · toldra43slu@gmail.com


Formació ADEPG

2017

Nova programació

Cursos subvencionats

CURS HORES INICI DIES HORARI LLOC Gestió empresarial per autònoms

30

01/03/2017

dimecres

10h a 13h

ADEPG Vilanova

Lideratge d’equips

30

03/03/2017

divendres

16h a 20h

ADEPG Vilafranca

Habilitats directives

20

03/03/2017

divendres

16h a 20h

ADEPG Vilanova

Comerç a través de les xarxes socials 30

06/03/2017

dilluns i dimecres 16h a 18h

ADEPG Vilanova

Community manager

50

06/03/2017

dilluns i dimecres 18h a 21h

ADEPG Vilanova

Comerç electrònic i botiga virtual

45

07/03/2017

dimarts i dijous

ADEPG Vilanova

18h a 21h

Enologia 40 11/03/2017 dissabtes 9h30 a 13h30 ADEPG Vilafranca Servei en restaurants i bars

30

13/03/2017

dilluns

Sumilleria i maridatge

20

13/03/2017

dilluns i dimecres 16h a 18h

Cursos subvencionats amb el suport de

10h a 13h

ADEPG Vilanova ADEPG Vilafranca

33


Gent emprenedora

Manel Ruiz «En aquest país és molt dur ser empresari; per tant ha de ser vocacional» Manel Ruiz González és nascut a Astúries però des de fa 43 anys viu a l’Arboç i se sent arbocenc d’arrel. La seva experiència professional va iniciar-se en el sector dels transports, fins que va aterrar a una important empresa del territori de serveis a empreses, Allà va anar escalant fins a arribar a encarregat, però l’1 de gener de 2004 va decidir engegar el seu propi negoci amb Marclean. 34

Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris? Per mi el Penedes té la diversitat en general. Tenim el mar, la muntanya, la indústria vinícola, la indústria turística i sobretot tenim una gran història que ens avala.

Com serà el futur paisatge de la zona? Crec que bo ja que a la indústria que ja tenim i que, per descomptat, cal potenciar més, hi hem d’afegir el sector del turisme en general i l’ecoturisme en particular. S’està fent un gran treball en aquesta línia.

Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques? No saber adaptar-nos als temps que vénen. S’incorporaran, cada vegada més, les noves tecnologies a la indústria i això inevitablement comportarà una nova revolució tecnològica i haurem de ser creatius a l’hora d’absorbir tota la mà d’obra sobrant ja que molts dels treballs que ara realitzem manualment passaran a ser realitzats per un robot.

Pel que fa al seu sector, com valora des de dins l’evolució? En el nostre cas i sobretot en la indústria s’està reactivant a poc a poc i l’evolució i les perspectives són bastant bones. Quants anys fa de l’empresa? Com va començar l’aventura? Al gener de 2004 vam començar la marxa amb més il·lusió que clients ja que vam començar de zero i poc a poc ens hem anat fent un nom i un prestigi en el sec-

tor i esperem arribar a ser una empresa de referència. Marclean s’ha especialitzat en tot tipus de serveis de neteja: neteja industrial, neteja de grans superfícies, oficines i despatxos, neteja de locals; primera neteja d’obres, garatges, neteja de comunitats, neteja de vidres, etc. Qui són els clients de Marclean? Tenim un tipus de clientela molt variada, però la base principal és la indústria. Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa? Intentar estar al costat del client quan ho necessita, fins i tot en els moments difícils, i que confiï en la professionalitat i gestió de


Marclean

C. Amàlia Soler,13 2 Vilafranca del Penedès Tel. 938 172 59 7 www.marclean .net

El test de la gent emprenedora 1. El seu vehicle preferit... Un BMW. 2. Les seves vacances a... Desconnexió total en un tot inclòs. 3. La seva ciutat preferida... Roma. 4. Un llibre que l’hagi marcat... Volver a empezar, de Lluís Cuatrecases 5. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Entre vint i trenta, més o menys. 6. I correus electrònics? No sabria dir-te, però bastants. 7. Qui més contamina més ha de pagar? Si. 8. Per què paguem tants peatges? És un negoci d’uns pocs. l’equip que li dóna suport. La confiança que ens diposita el nostre client és fonamental i extremadament necessària i la nostra obligació és mantenir-la constantment.

Al gener de 2004 vam començar la marxa amb més il·lusió que clients...

9. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? No

Des dels seus inicis, Marclean ha apostat per la qualitat en els seus serveis. En aquest sentit, disposa de la ISO 9001:2008, la ISO 14001:2004 (medi ambient) i la OHSAS 18001:2007 (riscos laborals).

En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics? Tot i tenir molt bona relació amb molts dels clients i una gran estima he de confessar que he fet més clients que amics.

11. Es pot romàntic? Sí.

Com porta un empresari la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social? Personalment ho porto bastant bé pel que fa a tenir temps per a la família però el telèfon sempre està a l’aguait i en qualsevol moment pot sonar i has d’estar operatiu.

Els fills, la continuïtat... Encara són petits per saber-ho i si no canvien les coses en aquest país és molt dur ser empresari; per tant, ha de ser vocacional. No sé, per una banda m’il·lusionaria, però de l’altra tinc els meus dubtes. És un tema que hauran de decidir ells, i decideixin el que decideixin tindran el meu suport.

10. Si tornés a la infància, què faria? El mateix però amb bastants matisos. ser

empresari

i

12. I empresari i polític? No. 13. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? N’hi ha però el treball diari de l’empresa no deixa molt temps lliure per poder dur a terme les diferents tasques que requereix un ajuntament. 14. Què els diria als nostres polítics? Que treballin pel futur de la comarca i no només pel present a la recerca de vots i protagonisme.

35


36


Internet, màrqueting i publicitat digital

El contingut és el rei La famosa frase que “el contingut és el rei” ha voltat pel món del màrqueting i ha generat molts debats sobre la seva veracitat. Sigui quin sigui el nostre posicionament en aquest debat, el que és segur és que durant el 2017 totes les agències tindran l’ull posat en el màrqueting de continguts. Què és el màrqueting de continguts? El màrqueting de continguts és un dels pilars del màrqueting d’atracció. Representa crear i distribuir material rellevant i de valor (articles d’opinió, publicity, publireportatges, reportatges, entrevistes, vídeos…) per un públic per tal d’atreure, capturar i mantenir el seu interès. L’objectiu del màrqueting de continguts no és vendre, sinó comunicar-se amb els clients reals i els potencials. És més probable que un client compri o recomani algun dels vostres productes o serveis si considera que li aporta valor, que no pas que ho faci amb alguna altra marca que només genera impactes publicitaris.

Per això, els articles promocionats són una eina molt eficaç per tal que les marques puguin apropar-se al seu públic amb un missatge diferent als formats publicitaris convencionals. Beneficis del màrqueting de continguts? Fa possible connectar amb l’audiència, guanyar confiança i credibilitat i, augmentar les vendes i la fidelitat dels usuaris. Quanta més informació donem sobre el funcionament dels nostres productes i serveis, més confiança ens tindran i més segur se sentirà un potencial client a l’hora de comprar el nostre producte. Hi ha molt bon contingut publicat en pàgines web que gairabé no tenen visites ni visibilitat. Per això, publicar-ho en un mitjà amb autoritat a la xarxa ajuda a posicionar-lo en les primers resultats dels cercadors i d’aquesta manera arribar als potencials clients quan necessitin els serveis relacionats amb el contingut. A més, es fa de forma sostenible en el temps, ja que els continguts queden per sempre. El fet d’enllaçar aquest contingut amb el web, permet aconseguir noves

visites i dóna l’oportunitat de mostrar tots els productes i serveis. Sovint pensem que tenir un contingut de qualitat és suficient perquè Google ho mostri en els primers resultats d’una cerca, o que publicant-lo al nostre Facebook o Twitter començarem a tenir moltes visites i potencials clients interessats en el nostre servei. Però sabem que això no passa habitualment, i sentim una gran frustració quan mirem el nombre de “likes”. Per això, es recomanable que, si hem invertir diners i temps en crear un bon contingut, també ho fem en la seva promoció i distribució. Una bona estratègia de màrqueting és apostar per una inversió combinada: d’una banda en la creació de continguts, i d’altra banda, en campanyes pagades a mitjans per garantir una distribució, autoritat i posicionament a llarg termini, i campanyes a les xarxes socials en busca d’una difusió ràpida i massiva, tot i que efímera. Tomàs Prados · eixdiari.cat

37


L’empresa

Mercè Pastissers 25 anys delint els paladars més exigents Aquest és un any de celebracions per a Mercè Pastissers, aquest mes de març farà 25 anys des de la inauguració del negoci familiar.

38

Primer van obrir local a la Rambla Samà però poc després es van traslladar a la cantonada del carrer Recreo on encara hi podem anar a comprar el pa o un pastís, o simplement degustar un bon cafè amb una bona brioixeria. I és que per aquesta pastisseria la ubicació i la imatge que transmet el local és molt important. Estem en un lloc molt cèntric, dins l’eix comercial de Vilanova i pel que fa a la imatge treballem per a cridar l’atenció, perquè és un dels factors per tenir visibilitat i en això intentem ser professionals; que el que fem sigui bo i que el que presentem sigui adequat”, explica el propietari de la pastisseria, Josep Escalera. Per commemorar aquest aniversari des de la pastisseria ja li estan donant voltes a

quines seran les sorpreses que organitzaran per gaudir conjuntament amb els seus clients. D’idees tenim unes quantes, però encara cal madurar-les, així que no avançaré res, però sí que volem celebrar-ho i fer-ho amb els nostres clients, diu Escalera. Com va néixer Mercè Pastissers El negoci el van iniciar el mateix Josep Escalera conjuntament amb la seva dona, la Mercè. Va començar com una empresa

familiar, amb un petit equip de treballadors i des d’un bon principi ja es tenia molt clar que es volia continuar amb l’ofici de forner i pastisser, oferint un producte de qualitat i totalment artesanal. I així és com s’han convertit en una pastisseria de referència a Vilanova i la Geltrú. El que fem és totalment artesanal. Fem un pastís i un pa a mida. Venem des de pans d’espelta, de xia, de camut, i en pastisseria abaixem els sucres, els greixos per adaptar-nos a la gent que no en pugui menjar”. Són molt conscients que avui dia el seu client vol menjar bé i sa, sense greixos excessius i nosaltres ens adaptem a totes aquestes tipologies oferint productes bio i sense gluten, explica el Josep. Un dels objectius principals de Mercè Pastissers és oferir qualitat, un bon servei i un bon tracte a la gent. La qualitat es materialitza en treballar amb matèries primeres bones, com farines de primera qualitat, mantegues... perquè tal i com explica Escalera de mantegues n’hi ha de molts tipus. Nosaltres no treballem amb margarines, que


Mercè Pastissers

Rambla Salvado r Samà, 17B Rbla. Josep Tomà s Ventosa, 19 Vilanova i la Ge ltrú Tel. 938 930 33 7

són més econòmiques, ho fem amb la major qualitat en tots els productes que utilitzem, com ous pasteuritzats, sucres i xocolates bones. Per nosaltres, això és bàsic. Pastisseria d’arrel i vocació Quan parla del seu sector i de la forma de treballar a casa seva, Escalera comenta amb tristesa que en el seu sector no es veu un relleu generacional. Les pastisseries de sempre s’han anat tancant perquè els seus propietaris s’han jubilat i els hereus no han continuat amb aquesta professió. La feina de pastisser és dura, tal i com ell continua dient. Treballem tots els dies de la setmana i a hores intempestives. S’ha de matinar molt i sobretot quan són diades importants. Els nois joves avui dia s’encaminen més cap a rebosteria d’hostaleria, postres de restaurants. I això és una altra cosa. Continuant amb l’anàlisi del sector, Josep es lamenta de la competència ferotge que existeix en aquest sentit. El nostre negoci familiar ha de competir amb grans superfícies, pseudo-pastisseries, benzineres. Avui dia ja no en queden gaires de pastisseries. Fa 20 anys n’hi havia 800 a tota Catalunya i ara en queden 400. I és que es ven pa i pastissos a tot arreu. Per combatre aquesta competència Escalera defensa la qualitat del producte que negocis familiars com el seu encara avui dia fan, treballant molt amb les mans, deixant transcórrer el temps que cada producte necessita i mimant el client. A més de pa de molts tipus, Mercè Pastissers està especialitzada en realitzar tot tipus de coques i pastissos infantils, tant per portar a les escoles com per les celebracions familiars. Un dels productes que més es demanden són els pastissos de crema cremada amb xocolata i les famoses llunes de Vilanova, un producte del què fan molta quantitat i del què asseguren n’han de fer diàriament perquè es ven molt. Marisol Garcia

39


Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’ADEPG AIRTEST C. del Pintor Sisquella, 14, àtic 1r 08870 Sitges Tel. 671 545 805 www.airtest.es Auditoria energètica

CLI Carrer de l’Espirall, s/n 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 938 922 568 www.cli.cat Anàlisis clíniques i d’anatomia patològica

ASM Carrer de Josep Coroleu, 109 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 931 819 399 www.asmred.es Serveis de missatgeria i transports

FASHION INSTITUTE OF BARCELONA Av. Cases del Sord, 3 · CEC · d6 08870 Sitges Tel. 686 764 439 Disseny de complements i ensenyament

CEMTA C. d’Emigdi Rodríguez Pita, 32, 2-4 43882 Segur de Calafell Tel. 639 117 637 Psicologia, psicopedagogia, logopèdia...

GAG COMUNICACIÓ Carrer d’Amàlia Soler, 148 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 606 365 553 www.gagcomunicacio.cat Comunicació, estratègia web, xarxes socials

CMA Rbla. l’Exposició, 59 · Ed. Neàpolis 08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 931 691 370 www.cma-sl.com Enginyeria acústica · consultoria

GRUP ESIM INDUSTRIAL C. Boters, 3 · Pol. Ind. Vilanoveta 08812 Sant Pere de Ribes Tel. 938 531 736 www.grupoesim.com Maquinària industrial, portuària, grues...

41


42


Innovació

Com no s’ha de fer innovació La innovació per se no és bona ni dolenta. Ho és l’ús que se’n fa. En els meus anys d’experiència m’he trobat amb molts casos en què la innovació s’ha fet de la següent manera: Tinc una idea que m’agrada > La poso en marxa > Espero (amb esperança) que el consumidor la valori... ... I els resultats no sempre han sigut els desitjats. Tenint això en compte, resumiré en poques paraules la clau de com no s’ha de fer la innovació: d’esquenes al consumidor. Això, que sembla de sentit comú, lamentablement no sempre s’aplica. Tota innovació ha de suposar un guany pel consumidor; si aquest no hi troba cap benefici no la valorarà. Per exemple, tant se val que es millori en el procés de producció abaratint costos si això finalment no repercuteix en el consumidor. Sí, tindrem més marge comercial, però no estem aportant cap novetat al mercat, i encara se’ns pot girar la truita i crear-nos

una mala imatge. Per altra banda, també és possible que la innovació suposi un benefici pel consumidor, però que aquest no el consideri prou interessant i engrescador per acabar comprant el producte/servei. I ara que hem introduït què no s’ha de fer, entrem en el com s’ha de fer la innovació: considerant les necessitats del consumidor. Que el consumidor és completament diferent al de fa un parell de dècades és una realitat ja molt assumida. Abans es partia del producte i el màrqueting consistia en determinar la millor manera de vendre’l. Ara hem passat al que se’n diu costumercentricity: el consumidor és més crític i té el poder, davant les moltes alternatives de compra que té per escollir. És per tant “el centre”, i hem de procurar-li productes i serveis adequats a les seves necessitats. Us proposo buscar quines són les oportunitats que ofereix el mercat en el vostre sector, és a dir, què li falta al consumidor?

Què modificaria si pogués? Si a més a més d’això podem conèixer quines d’aquestes millores que demana el consumidor són les més importants, ja tenim línies de treball per enfocar la nostra innovació. Les innovacions òptimes són aquelles que no només agraden al consumidor en un sentit ampli, sinó que també considera importants (resolen alguna insatisfacció), noves (suposen una novetat al mercat), diferenciadores (tenen prou presència per diferenciar la nostra marca de la competència), adequades per a la marca i que persuadeixen al consumidor de comprar el nostre producte o servei.

Daniel Lafuente Incognos www.incognos.cat

43


44


Empreses de l’ADEPG

Ensertia Technology, el metge de capçalera en tecnologia Disposa de l’última tecnologia en realitat virtual per poder interactuar amb les ulleres RV. Dissenyen un projecte a mida pel client, amb contingut multimèdia 360 així com la programació i la publicació de l’app.

Ensertia ofereix un servei de consultoria únic i innovador, pensat per a les empreses que volen una atenció professional i alhora personal en les seves telecomunicacions.

És una start-up que es dedica a la tecnologia. Està especialitzada en projectes de realitat virtual, així com en la gestió de les telecomunicacions.

El seu estudi multimèdia disposa de l’última tecnologia del mercat, com són les càmeres 360HD i els Drones. Entre els casos d’èxit hi figuren museus, rutes turístiques, hotels i immobiliàries. Ensertia gestiona i assessora en les comunicacions de les empreses o entitats buscant la qualitat del producte i la millor tecnologia. Ofereix un servei professional de gestió entre l’empresa i l’operador per resoldre dubtes i incidències d’una forma senzilla i eficaç.

Ensertia Av. Via Augusta 15 St. Cugat del Va 25 llés Tel. 935 005 10 www.ensertia.c 2 om

Té solucions avançades en centraletes com mobilitat i desenvolupament a mida i el seu propi equip d’instal·ladors oficials. Des d’Ensertia Technology, conscients de la situació actual de les pimes i les entitats pel que fa a l’atenció des de les companyies telefòniques, que redueixen la seva atenció exclusivament a números d’atenció totalment despersonalitzats, han creat aquest servei perquè la seva empresa ja no perdi el temps al telèfon intentant resoldre els seus dubtes i posa a disposició un servei premium perquè l’atengui de forma professional. Es diferencien pel seu sistema de gestió i atenció ja que els seus clients poden despreocupar-se del dia a dia de les seves comunicacions.

45


Empreses de l’ADEPG

Human Quality Consulting qualitat humana i i professional

HTC C. Dr. Rafael Galés , 8, 1r Gelida Tel. 936 257 20 humanqualityconsult 5 ing.com

Human Quality Consulting, l’empresa que ofereix solucions integrals a pimes, autònoms i particulars. Garantia de bon servei, en un sol lloc i per la comarca.

HTC són Conxi i Pere que, amb un enorme i qualificat equip darrere, s’han unit per oferir, amb un tracte humà, personal i de confiança, les solucions que necessita l’empresa i l’empresari per avançar en el dia a dia del seu negoci, idea o projecte.

46

HTC ofereix expertesa en • Assegurances (salut, estalvi, baixa laboral, jubilació, decessos, corredors). • Formació (més de dos mil cursos en línia, professionals per sectors, bonificada, presencial, Màsters ...).

• Serveis de coach i recursos humans (selecció de personal, emprenedors, desenvolupament d’equips de vendes ...). • Assessoria (constitució de societats, fiscal, comptable, jurídica ,...). • Disseny (lenticular volumètric 3d (ide3d), gràfic en general, web, identitat corporativa ...). • Publicitat i màrqueting (estudis de mercat, desenvolupament de campanyes, ...). • Oficina (subministrament de material d’oficina, mobiliari, Office, ...). • Agència de viatgs (fires, congressos,

incentius a empleats, casaments, circuits personalitzats, relax, ...). • Immobiliària (vendes i lloguer, vacances, cartera en creixement constant, ...). • Finançament (a mida, ràpida i segura, personalitzada i confidencial, ...). • Natura Beauty Bcn (productes d’alta cosmètica, maquillatge professional, nutrició dietètica 100% natura, ...). Ofereix la garantia d’un bon i personal servei integral en una sola empresa.


Perspectiva 135  

La Revista del 25è aniversari