Page 1

Conferència a l’escola de Jordi Pujol

Amb passes lentes però fermes, va entrar a Pere Vergés el molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley com ho va fer durant vinti-tres anys a l’hemicicle parlamentari. Tot i la seva avançada edat, el president ens delectà amb una mostra de la retòrica improvisada que l’ha caracteritzat durant tota la seva vida. Convidat i rebut pel professor de filosofia, el senyor Pujol va prendre quatre notes en un full

telos (finalitat) de l’home, no entès com un ésser individual, sinó com un ésser que viu en societat i que en participa. Així, entenent, com ell considera, que la vida de l’home és una recerca de la realització personal, és, al mateix temps, una realització col•lectiva. Torn de preguntes. Els alumnes de Garbí vam esguerrar la classe al professor de filosofia. Calia exprimir el conferenciant en els camps que més domina -política i història– fins treure-li tot el suc. No es podia deixar

escapar ocasió aquella.

una com

Ens podria fer un resum dels Fets del Palau?

a tall de guió per preparar-se la classe magistral que havia d’oferir-nos. Amb generoses cites bíbliques, homèriques i aristotèliques ens va parlar del

Què en pensa de la independència de Catalunya?

Creu que la crisi pot desembocar en una dictadura? A l’hora de pactar, s’ha de donar prioritat als ideals del partit i

dels seus votants, o interessos de Catalunya?

als

Lluitant contra la seva sordesa intimidadora es va aixecar per parar atenció a les nostres inquietuds i donà respostes arbòries, però no per això poc precises. Fent un repàs a la seva trajectòria política, Pujol va remarcar l’actitud possibilista que sempre ha mantingut al capdavant de CDC. Independència? Això no toca. Va recordar, també, que quan era a la Generalitat sempre va

donar suport als partits estatals per anar esgarrapant de mica en mica per Catalunya. És cert, però, que això li va costar perdre progressivament el suport electoral.

Amb la mateixa parsimònia amb què havia arribat, el senyor Pujol es va acomiadar dels oients i, després de signar les seves memòries a un alumne, va marxar pels jardins de l’escola. Ramon Armengol i Manel Vila 2n de BTX

14


elPeriódico ens visita Fa uns dies, va vindre un senyor que ens va explicar com funcionava la redacció del Periódico. Primer de tot, ens va parlar del seu funcionament. Ens va explicar que a primera hora, els periodistes surten al carrer a buscar les notícies, i els fotògrafs a aconseguir fotografies interessants. Més tard, es reuneixen tots a la redacció, allà podem trobar els redactors i els directors, que estan esperant les notícies i fotografies que duran ells cap allà a quarts d’onze. Un cop s’han reunit tots, decideixen les notícies més importants i les fotografies més ben fetes i que expressen millor el que volen explicar. Llavors passen a la maquetació. Cap a quarts de dotze o una, ja han imprès per primer cop, una mostra del diari, que tornaran a repetir més tard, més o menys a quarts de sis, un cop ja havent fet els canvis i havent afegit les notícies que faltaven. L’últim cop que l’imprimeixen és a les onze de la nit, quan ja està del tot acabat i no hi ha res per modificar. Aleshores, el reparteixen per Tarragona i

Girona a la una o dues de la matinada, i a les cinc o les sis per Barcelona i els seus voltants. Un cop acabada l’explicació, ens va posar un DVD perquè ho entenguéssim millor. Al finalitzar, ens va explicar que el dia 25 vindrien un altre cop i ens ensenyarien a fer un diari entre tots els de la classe. El dia 25 al matí, els del Periódico ja estaven a la

nostra classe. En primer lloc, havíem d’organitzar les notícies, cròniques i reportatges que havíem preparat entre grups, triar l’ordre de les fotografies, les columnes que ocuparia cada text, etc. Un cop teníem això triat, els fotògrafs, que érem en Pol Ballester i jo, vam

haver de preguntar grup per grup les fotografies que volien. Quan ja ho vam saber, vam agafar les càmeres de fotos i vam començar a fer-les. Mentrestant, els de redacció, és a dir el que van fer les notícies, els reportatges i les cròniques, van començar a passar a l’ordinador els textos i els de maquetació, van començar a fer la seva feina. A l’acabar això vam fer un descans.Un cop acabat el descans, ens vam reunir tots i vam triar l’estructura de la portada, les notícies que hi anirien, etc. Per últim, els de maquetació ho van passar a l’ordinador i ho van imprimir. Crec que ens va quedar força bé, encara que hi hagués alguns error d’impremta, o alguna fotografia borrosa. M’ho vaig passar bastant bé, ja que em pensava que seria més avorrit del que va ser.

Nàdia Ventura 2n d’ESO

15


Música Irlandesa

Metereologia a Can Santoi

Per Sta. Cecília va venir a l’escola un grup de música Celta. Eren quatre músics i cadascun d’ells tenia dos instruments, i ens els anaven presentant. Nosaltres, la Carlota i l’Ignasi, anàvem fent fotografies per la revista des de diferents punts de vista, la càmera era fràgil i fèiem les fotografies recolzant-la en algun lloc ferm. El món cèltic estava situat a Galícia, a Astúries, a Anglaterra i a Irlanda; per tant els instruments provenien d’ aquestes terres. Els instruments musicals

La gaita Irlandesa És un instrument de vent que porta sonant a Irlanda fa 400 anys . Tin whistle Es caracteritza per ser més fi i més petit que la flauta. El tambor És l’instrument de percussió que es subjecta amb una mà i es toca amb l’altre. En castellà s’anomena baqueta. Normalment s’utilitza com acompanyament. Carlota Pachón 1r d’ESO

L’altre dia vàrem anar a Can Santoi per treballar la meteorologia. Va ser una activitat divertida. Ens van separar en sis grups de quatre persones i vam entrar en una sala on treballaríem tot el dia. Primer de tot els monitors ens van donar les temperatures de l’aire, l’aigua i la terra que van agafar ells a primera hora del matí, i seguidament nosaltres vàrem sortir a fora per saber las temperaturas que feia ara i poder-les comparar. També vàrem mirar d’on venia el vent i a quina intensitat i quin tipus de núvols hi havia. Més tard vam parar per esmorzar. Després vamtreballar amb el quadern que ens havien donat a classe, vam estudiar el nom d’algun aparell i vam completar el dossier, també vam anar a visitar la seva caseta de meteorologia. Vam anar a dinar i passàrem una estona lliure per allà. En acabar vam aprendre a llegir un mapa meteorològic i vam fer de meteoròlegs. De cada grup, una persona feia de meteoròleg, un altre presentava i els altres dos feien so, il·luminació i gravació. Va ser una activitat divertida, i també vam aprendre molt. S’hauria de tornar a repetir! Nàdia Ventura 2n d’ESO

16


Visita al Museu d’Història de Catalunya 2n d’ESO í, tots els de at m al s re ec d’història Ja era dim r anar al museu pe s at ar ep pr al museu, estàvem ja em anat abans, ví ha hi Ja a. r canviar de Cataluny ar-hi, potser pe rn to m ve tjà si que era però tots de ment crèiem al re uè rq pe d’aires o lla visita monitor i interessant aque n presentar un va s en , ar rib ar ola vam Un cop vam essora de l’esc of pr a un b am ar moltes juntament ens van explic là Al . ta si vi la e no. Vam començar em i d’altres qu bí sa e qu s ne t medieval, coses, algu la gent de l’eda de s um st co s i feudals, aprendre el com dels nobles s, so ge pa les parts tant dels van ensenyar s En . ns sa te ar rts d’un cavallers i murallat, les pa em e bl po un d’ i i una casa d’una torre casa artesanal a un de s rt pa ctes que vaixell i les n explicar els pa va s en bé m Ta e posaven, de pagès. ble, les lleis qu no nt ge i s so senyar, etc. feien page rir o els van en ob sc de n va e esentació invents qu dins d’una repr ar tr en r de po sà i d’un També vam stell, d’un arte ca un d’ , ia és d’una esgl nquerir pagès. tot el que va co ar ic pl ex va s en El monitor s... lles, revolucion ern l’islam, les bata pletar un quad m co de ar ab ac m va mençat a Més tard, t i havíem co na do en vi ha ar vam que ens r. Quan vam acab ito on m el b am Guerra completar sobre la Segona ó ci si po ex a visitar un semblar Mundial. r força, em va da ra ag va A mi em ava molt bé i ho monitor s’explic rtit i una interessant i el va semblar dive Em . t to re nd vaig ente ntatge fàcil. manera d’aprene Nàdia Ventura 2n d’ESO

Taller de poesia al Ca ixaforum

Com costa llegir un poema correctament! T’has de fixar en mo ltes coses, on respir ar, què vol dir el poema, els signes de puntuació... Per aprendre tot aix ò i més, amb la nostr a professora de català, vam anar a fer un tal ler de poesia al Caixa Fò rum. A l’arribar al Caixa Fòrum ens van portar a una sala. Allà, el nostre monitor ens va fer un a petita explicació sobre què hi havíem anat a fer. Ens va explicar qu e per llegir un poema bé havíem de respirar co rrectament, així que en s va ensenyar a respirar amb uns exercicis. A continuació ens va dir que si estàvem nerviosos no ens sorti ria bé, així que vam fer uns exercicis de relax ació. Després, ens va dir que al llegir un poem a hem de vocalitzar mo lt, ja que si no, la ge nt que ens escolta no en tén el poema. Per practicar la vocalitz ació ens va fer dir un a frase en veu alta i ell ,des de l’escenari, en s deia si vocalitzàvem bé . Seguidament ens va ex plicar que en el nostre cos tenim unes caixes de ressonància, això vo l dir que quan parlem, aquestes caixes vibren . Ens va ensenyar molte s caixes de ressonància. Després, ens va rep artir un poema qu e havíem de llegir en veu alta. A mi em va costar molt aguantar les frases al final i lle gir correctament quan l’a utor repetia algunes paraules. Ara quan llegeixo alg un poema ho faig mo lt millor que abans. Aque sa sortida m’ha aprop at més al món de la poes ia. Carlos García 1r d’ESO

17


Treball de síntesi de 1r d’ESO: Esplugues Nosaltres fem 1r d’ ESO i és el primer any que realitzem aquest treball. Treballar amb equip no es fàcil i sobretot depèn amb el grup que t’ha tocat.

El treball consisteix en: fer el projecte, les idees principals, buscar informació,

distribuir-se la feina, realitzar-la i estudiar tot es que has fet per l’exposició oral. Ens pensàvem que el treball en general era més fàcil, però la part que vàrem trobar més difícil va ser la presentació oral, ja que tenies molts nervis, et quedaves en blanc i ho passaves malament.

Carlota Pachón Ignasi Farrús 1r d’ESO

18


Treball de síntesi de 2n d’ESO: Barcelona

Vàrem treballar el crèdit de síntesi a l’escola durant la setmana del 30 al 3 d’abril, la Setmana Santa.

Varem estar dos dies per Barcelona, visitant els diferents edificis i llocs que hi ha per poder agafar més informació sobre els diferents temes que cada grup havia de treballar; El Palau de la Música, la Sagrada Família, el Fòrum, etc. Els tres dies restants, vàrem estar a la classe amb ordinadors elaborant el treball. El nostre treball de síntesi era l’Hospital de Sant Pau. Va ser un tema una mica complicat perquè no hi havia massa informació, però vam intentar que quedés el més complet possible i ens vam esforçar perquè no es notés la

manca d’informació. A l’hora de fer el treball, ens vam organitzar força bé ja que ens enteníem molt bé i teníem opinions e idees molt semblants.

Principalment, vàrem buscar la informació i vàrem escriure el treball les tres juntes, encara que algun apartat el vàrem fer cadascú pel seu compte. Un cop va estar acabat, ens vam repartir les diferents parts del treball per fer l’exposició oral davant de professors i alumnes. Ens ho

vàrem repartir de forma molt igual, ja que les tres vam fer mes o menys el mateix, i no volíem que es veiés el contrari o que semblés que algunes van treballar més que altres. Jo crec, que ens va sortir força bé, tant l’exposició com el treball escrit, però la veritat és que tots els grups ho van fer molt bé i en general, els treballs estaven molt complets i ben elaborats. Es notava l’esforç i les ganes que tothom hi va posar.

La veritat és que em va a g r a d a r fer el treball de síntesi, ja que t’ajuda a saber treballar en grup, a saber buscar tu sol la informació enginyar-te-les com puguis, i a respectar opinions, idees i pensaments d’altra gent.

Nàdia Ventura 2n d’ESO

19

activitats culturals  

Revista de l'escola Garbí. activitats culturals

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you