Full Informatiu Pastoral Obrera de Barcelona N. 33 by acocat

març 2019

Sumari Per reflexionar... 8 de març de la Pastoral Obrera Als 100 anys de la Vaga de la Canadenca

2 5

La Pastoral Obrera, llevat en la massa... Cap a un 8 de març també dins l’Església Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya

12 15

La vida dels Moviments i Col·lectius La JOC celebra la seva Trobada Nacional d’Iniciació L’ACO celebrarà els dia de la Dona Treballadora ACO - Militants en formació per esdevenir consiliaris laics La GOAC celebrarà el dia d ela Dona Treballadora

17 18 19 21

I aquesta vegada us recomanem El Full Informatiu de la POB a valoració Informacions

22 23 24

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

Per reflexionar...

8 març 2019

MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA

Avui, 8 de març, reivindiquem un cop més una societat igualitària on tothom, independentment de la seva identitat de sexe, gènere, edat, orientació sexual, classe social, cultura, religió o ètnia, tingui les mateixes oportunitats per formar-se, treballar i tenir una vida digna. Defensem uns ideals feministes en els quals creiem que el patriarcat ens afecta a totes les persones, homes i dones. Creiem que el patriarcat es pot canviar perquè no està determinat per la nostra biologia o natura, sinó per una sèrie de constructes socials, polítics i econòmics. És per això que per aquest 8 de Març, dia de la dona treballadora:

REIVINDIQUEM IGUALTAT EN ELS ÀMBITS DE L’EDUCACIÓ, LA JUSTICIA I LA SALUT Defensem una educació basada en la tolerància, el respecte i la igualtat d’oportunitats entre totes les persones. Amb això volem aconseguir equitat en unes relacions socials molt més feministes i poder fer front aquelles de patriarcals que se sustenten en la desigualtat social i de classe. Cal que revisem la nostra educació i la què fem arribar a totes les persones del nostre entorn. També la utilització i la comercialització del cos de la dona. Revisem els privilegis que transmetem pel simple fet de ser home. Revisem totes aquelles limitacions que transmetem pel simple fet de ser dona. Tota la societat educa, per tant, tothom, TÚ, tens aquesta responsabilitat. Lluitem ara per una justícia feminista que contempli i formi part de tot aquest moviment social, que doni suport a la víctima i que condemni més justament del que es fa a l’agressor i/ o institució. Hi han moltes malalties prevalents en el col·lectiu de dones que visibilitzen a través del cos el malestar que es pateix pel rol viscut com a dona a la societat: les càrregues domèstiques, la infravaloració vinculada per ser dona, l’abús de poder en les relacions sexuals, familiars, laborals… Totes aquestes situacions no són gratuïtes i esdevenen malalties psíquiques i físiques. Reconeixem i denunciem l'impacte patològic que exerceix sobre les nostres vides la desigualtat estructural del sistema patriarcal i capitalista.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

REIVINDIQUEM IGUALTAT EN L’ÀMBIT LABORAL Parlar de les condicions de treball de les dones és parlar de precarietat: de menys contractacions o treballs sense contracte, de jornades abusives, de sostres de vidre, de bretxa salarial, sense cotització a la Seguretat Social, de pensions de viudetat més baixes que les dels homes, de discriminacions per ser dones trans o dones migrants, d’economies submergides... Les feines relacionades amb les cures a les persones són treballs històricament associats al rol de la dona a la societat. I aquests treballs amaguen unes condicions laborals deplorables, sense garanties legals, ni dret a tenir pensió, exposades a tot tipus d’abusos. De tal manera que parlar de treball en clau femenina també és parlar de discriminació. Lluitem per uns convenis laborals justos on tots els sectors laborals estiguin en igualtat de condicions i drets. Lluitem per un futur amb un treball decent i de qualitat per tothom, amb unes oportunitats i proteccions equitatives.

REIVINDIQUEM IGUALTAT EN EL SÍ DE L’ESGLÉSIA Parlar de les condicions de treball de les dones és parlar de precarietat: de menys contractacions o treballs sense contracte, de jornades abusives, de sostres de vidre, de bretxa salarial, sense cotització a la Seguretat Social, de pensions de viudetat més baixes que les dels homes, de discriminacions per ser dones trans o dones migrants, d’economies submergides... Les feines relacionades amb les cures a les persones són treballs històricament associats al rol de la dona a la societat. I aquests treballs amaguen unes condicions laborals deplorables, sense garanties legals, ni dret a tenir pensió, exposades a tot tipus d’abusos. De tal manera que parlar de treball en clau femenina també és parlar de discriminació. Lluitem per uns convenis laborals justos on tots els sectors laborals estiguin en igualtat de condicions i drets. Lluitem per un futur amb un treball decent i de qualitat per tothom, amb unes oportunitats i proteccions equitatives. Des de la Pastoral Obrera convidem a la reflexió personal, i en grup, dels micromasclismes que alimentem a diari. No vulguem canviar el món, canviem nosaltres, que som qui l’habitem; i construïm les realitats en les què vivim.

I el 8 de març, la Pastoral Obrera ens sumem a la Vaga Feminista! Una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil

(més informació vagafeminista.cat) Sumar-nos a la vaga és també manifestar la nostra solidaritat amb les dones que pateixen injustícia i proclamem el nostre compromís en la transformació del món, per fer real el Regne de Déu; una societat lliure, justa i pacífica a l’estil de Jesús de Natzaret.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

I LA PASTORAL OBRERA TAMBÉ VA PARTICIPAR A LA MANIFESTACIÓ DEL 8 DE MARÇ...

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

A 100 ANYS DE LA VAGA DE LA CANADENCA... Aquest article l’hem estret del text del llibret “Vaga de la Canadenca de 1919. La conquesta de la jornada de 8 hores. I ara què?”, elaborat per l’Emili Ferrando, historiador militant de la Pastoral Obrera. INTRODUCCIÓ El 5 de febrer de 1919 començava a Barcelona la coneguda popularment com la Vaga de La Canadenca, un dels episodis de lluita social més destacats del nostre país. La vaga va durar 44 dies, va paralitzar un 70% de la indústria de la capital i comarques properes, i va deixar Catalunya bloquejada i a les fosques. La vaga començà al sector elèctric i s’anà estenent al tèxtil, tramvies, ferrocarril, aigua, gas, etc. i provocà la militarització de Barcelona per part del Capità General, Milans del Bosch. Va acabar sent una de les grans vagues generals de la història de Catalunya en la qual estava en joc, entre d’altres, la readmissió dels acomiadats, el dret de sindicació, l’augment dels salaris i la jornada laboral de 8 hores. Poques vegades la classe obrera ha mostrat tanta força com en els primers mesos de 1919, quan els obrers de Barcelona van mantenir un llarg i victoriós contenciós amb la patronal catalana. El conflicte de la Canadenca es convertí en una vaga mítica i simbòlica, perquè, al mateix temps que significava la conquesta generalitzada de la jornada de 8 hores, mostrava la fortalesa dels sindicats i l’efectivitat de la lluita unitària de la classe obrera. Cent anys després, els treballadors i treballadores d’avui hi tenim moltes coses a aprendre si volem seguir lluitant per reduir la jornada laboral, que en les seves conseqüències pràctiques significaria menys explotació i exclusió i més treball digne per a tothom.

CONCLUSIONS Què podem aprendre de la vaga de La Canadenca? Recordem la història obrera no solament per saber més sinó per treure llums per fer avançar aquest món per camins de major justícia, llibertat i germanor. Fer memòria històrica també ens ajuda a ser agraïts amb les lluites protagonitzades per persones generoses i sacrificades que van tenir com a fruit conquestes històriques que significaren més vida i més dignitat per als treballadors i treballadores. L’anàlisi de la vaga de La Canadenca ens mostra les pràctiques, valors i actituds que tingueren els treballadors per aconseguir els seus objectius: consciència de classe i d’identitat col·lectiva; sindicats amb una bona base d’afiliats, democràtics, representatius, i valents a l’hora de prendre decisions; actitud persistent i continuada en l’acció (44 dies de vaga) i no defallir davant les dificultats; sensibilitat per donar ràpid suport a companys acomiadats i marginats (origen del conflicte); tàctiques i estratègies unitàries (dels sindicats d’ofici als sindicats d’indústria, sindicat únic, acció unitària, Congrés de Sants 1918);

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

líders obrers realistes, unitaris i ferms; capacitat d’unir-se amb altres sectors industrials, amb altres organitzacions obreres i amb la ciutadania; solidaritat afectiva i econòmica amb els represaliats, empresonats, deportats i les seves famílies (pràctica constant en la història obrera); i sobretot capacitat d’arriscar situacions d’estabilitat personal, capacitat que solament es té quan es viu profundament la injustícia, se sent el company com a germà-na, i la necessitat d’unir forces per sortir junts de l’explotació i la misèria.

I l’Església? Ens preguntem on es trobava l’Església en aquell moment històric. I hem de dir amb tota claredat que no era on havia de ser. La manera que l’Església tenia de tractar la qüestió social estava totalment desenfocada. No es podia connectar de forma correcta amb el món obrer i donar resposta a la seva situació de pobresa i explotació solament amb obres de caritat i beneficència. Faltava la lluita per la justícia, per unes estructures socials més justes i humanes. Si alguna cosa rebutgen els obrers és el paternalisme que els tracta com a éssers inferiors. No es podia connectar de forma autèntica amb el món obrer i amb el moviment obrer creant sindicats catòlics i sindicats “grocs” recolzats pel poder i pels patrons, contraposats a les organitzacions autònomes de classe, amb la missió de torpedinar les lluites obreres i les vagues, mitjans legals i pacífics per aconseguir un treball i una vida més digna. El desencontre entre l’Església i el moviment obrer venia de lluny i era una llossa enorme difícil de treure’s de sobre. Aquesta llarga etapa s’anà superant en les dècades dels 50 i 60 amb l’aportació dels moviments obrers cristians (HOAC, JOC, ACO,...), del Concili Vaticà II, de les encícliques socials dels papes Joan XXIII i Pau VI, i d’altres sectors progressistes eclesials. En plena etapa nacional-catòlica i de dictadura franquista els militants obrers cristians s’encarnaren de debò en el món obrer, deixaren de crear sindicats propis i s’inseriren en els sindicats creats per la pròpia classe obrera aportant el seu treball militant, els seus valors, el seu tarannà, i el seu testimoniatge com a creients i seguidors de Jesús de Natzaret. Amb els seus companys de treball compartiren accions i lluites i patiren neguits, acomiadaments, tortures, judicis i presó. Les organitzacions sindicals, cíviques i polítiques eren el lloc de trobada de creients i no creients en la lluita per construir una societat més justa i fraterna. Gràcies a Déu i a aquells militants cristians s’ha diluït en gran part aquest desencontre històric. L’acte d’avui n’és una prova evident.

La lluita per la jornada de 8 hores venia de lluny. El conflicte de La Canadenca s’ha d’emmarcar en les lluites per reduir les llargues jornades laborals diürnes i nocturnes, presents des del primer moment de la industrialització. La primera fita en aquest sentit es va produir el 1802 a Gran Bretanya, quan es va regular el treball diürn a 12 hores i es va prohibir el treball nocturn dels aprenents en la indústria cotonera. Al llarg del segle XIX, s’aconseguiria reduir la jornada a 10 hores en alguns països. La jornada de 8 hores havia estat defensada i aplicada pel socialista utòpic Robert Owen a

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

principis del segle XIX, reivindicació que també va ser assumida per les Trade Union britàniques, els sindicats dels països anglosaxons. La 1ª AIT (1864) ja plantejà entre les seves reivindicacions passar de la jornada laboral de 10 a 8 hores. El 1884, en el Congrés de Chicago de la Federació Americana de Treball, es va aprovar una resolució per implantar la jornada de 8 hores a partir de l’1 de maig de 1886, una data que propiciava les mobilitzacions de la classe obrera perquè era quan finalitzaven molts convenis laborals. En aquestes mobilitzacions, contra un treball esgotador de 13 i 14 hores, el 3 de maig, una gran manifestació obrera era reprimida per la policia amb vuit obrers morts i nombrosos ferits. Adolf Fischer, redactor del Arbeiter Zeitung publicà en el diari la següent proclama, que posteriorment pagà amb la mort: “Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, davant de la fàbrica McCormik, es va afusellar els obrers. La seva sang demana venjança! Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de sang treballadora? Però els treballadors no són un ramat d'ovelles. Al terror blanc responguem amb el terror vermell! És preferible la mort que la misèria. Si s'afusella els treballadors, responguem de tal manera que els amos ho recordin per molt temps. És la necessitat el que ens fa cridar: A les armes ! Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven els seus marits i els seus pares afusellats, mentre que en els palaus dels rics s'omplien gots de vi costosos i es bevia a la salut dels bandits de l'ordre... Assequeu les vostres llàgrimes, els que patiu! Tingueu coratge, esclaus! Aixequeu-vos!”. La proclama acabava convocant un acte de protesta per a l'endemà, el 4 de maig a les quatre de la tarda, a la plaça Haymarket. El míting celebrat a l’aire lliure va aplegar al voltant de 20.000 treballadors. Uns provocadors, segurament a sou de les autoritats, llançaren una bomba que matà vuit policies. La concentració va ser durament reprimida per la policia, que disparà a mansalva causant un centenar de morts i molts ferits. La repressió cap el moviment obrer va esdevenir brutal i generalitzada. Els fets que hi van succeir són coneguts com la revolta de Haymarket. Vuit líders anarquistes van ser empresonats, jutjats i condemnats a mort sota l’acusació d’haver provocat l’explosió de Haymarket. A tres se’ls rebaixaria la pena (Samuel Fieden, obrer tèxtil, cadena perpètua; Michael Schwab, tipògraf, cadena perpètua; i Òscar Neebe, venedor, 15 anys de treballs forçats). Louis Lingg abans de ser penjat en públic va preferir suïcidar-se a la presó. Els altres quatre (George Engels, tipògraf; Adolf Fischer, periodista; Albert Parsons, periodista; i August Spis, periodista), van ser penjats en acte públic per atemorir i escarmentar tot el moviment obrer. La II Internacional, fundada el 1889 a París, va declarar l’1 de Maig “Dia internacional de la classe obrera”, i el record dels “màrtirs de Xicago” esdevindrà el major referent en la lluita posterior per conquerir les 8 hores de jornada. En realitat, la majoria de governs no prendrà mesures legals per limitar la jornada laboral a 8 hores fins després de la Primera Guerra Mundial, una vegada restablerta i estabilitzada l’economia.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

Lluita unitària amb altres col·lectius contra l’exclusió i per un treball digne Creiem que el sindicalisme actual ja no pot moure’s exclusivament en el terreny de l’empresa, ni en l’àmbit de la nació, ni reduir la seva acció a reivindicacions salarials. Ha de descobrir i actuar en nous espais i confluir amb altres moviments per poder avançar en la superació de l’explotació, la precarietat, l’exclusió i la marginació social, tant en el Nord com en el Sud. La precarietat es dóna avui en els treballadors jubilats que cobren míseres pensions i que moltes vegades es troben sols en hospitals, residències i cases particulars; en els joves que cerquen feina i solament troben feines precàries i mal pagades; en els immigrants que arriben a casa nostra i es troben en situació “irregular”; en les condicions laborals de molts treballadors del Tercer Món.... ¿Sabrem des del món obrer donar una resposta adequada a la gravetat de la situació d’una economia global desregulada i generadora de precarietat per a immenses majories socials? ¿Com incorporar al sindicalisme i a la lluita obrera els immigrants, els joves, les dones, els treballadors de l’economia submergida o informal, els autònoms (o els fals autònoms), els que treballen en l’economia familiar que cobren salaris de misèria, els treballadors a domicili, les empleades de la llar? ¿Com créixer en solidaritat internacional en front de la globalització inhumana dels poderosos? La lluita sindical i qualsevol acció obrera solament podrà tenir futur si sap posar en el centre dels seus plantejaments, lluites i reivindicacions les necessitats i els drets dels més castigats pel nou capitalisme.

Cada vegada és més difícil defensar l’assalariat limitant-se a actuar en l’àmbit de la contractació col·lectiva en l’empresa. Els problemes de l’atur, la debilitat dels sistemes de protecció social, la precarització del mal anomenat “mercat de treball” (mai no hauríem d’acceptar aquesta expressió perquè significa assumir que el treball és una mercaderia), etc. no poden ser afrontats ni resolts sinó és des d’una acció de caràcter cívic i polític global. Darrera de qualsevol reivindicació sempre hi ha la política. És a dir, lleis que consolidin els avanços. La política és l’eina més important que tenim els treballadors per resoldre els greus problemes que té la classe obrera i la humanitat. Per això cal qüestionar les bases de l’actual globalització que subordina la política a l’economia, oferir un projecte distint i alternatiu al neoliberal, i construir la força social que pugui tirar-lo endavant. Aquest projecte ha de posar en crisi la primacia del mercat com a regulador de l’activitat econòmica i donar prioritat al treball com a factor de cohesió social. Es tracta d’apostar per globalitzar el compliment dels drets laborals i concertar els interessos dels treballadors del Nord i del Sud. L’OIT hauria de ser un veritable parlament mundial del món del treball amb la justícia social global com a horitzó.

Repartir i compartir el treball Ara fa cent anys que en el nostre país, fruit de la lluita i la unió obrera, es va aconseguir la jornada de 8 hores que va significar una vida més digna per als treballadores i treballadores. Però des de llavors no l’hem rebaixada ni un sol minut, tot i l’avanç de les noves tecnologies. Ja és hora que l’acció unitària dels treballadors i dels seus sindicats, i també des de la política, es donin passes en aquest sentit, com en el seu dia van fer els treballadors de La Canadenca.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

En la societat tecnològica, digitalitzada i cada vegada més robotitzada d'avui serà molt difícil arribar a la plena ocupació i per tant el treball serà cada vegada més escàs i, si no posem remei, es pot consolidar a dins de les classes treballadores la realitat d'un grup de “privilegiats” amb treball estable, un altre grup amb treball precari, i un tercer grup sense cap tipus de treball. Serien aquests els més exclosos des d'un punt de vista social. La lluita contra l'atur i la plena ocupació és, per tant, una lluita contra l'exclusió social i a favor de la dignitat dels treballadors i treballadores. Ningú no creu que la recuperació econòmica, si és que es dóna, significarà una reducció significativa de l’atur, que ha passat a ser des de fa unes dècades un fet “estructural”. Per això creiem que el sofriment provocat per la desocupació i la precarietat del treball malauradament seguirà. No podem fer res per evitar-ho? Hem d’acceptar con una fatalitat aquesta situació? Hem de permetre que la riquesa i el benestar d’uns es construeixi sobre l’exclusió dels altres? Tots tenim teòricament els mateixos drets i també necessitats equivalents, tan si disposem d’un treball remunerat com si no. I en aquesta lluita per un treball digne per a tothom té molt a veure la tasca per seguir reduint la jornada de treball. Creiem que l'orientació general hauria de ser "treballar menys perquè pugui treballar tothom", és a dir, reduir la jornada laboral i repartir el treball. Això és possible perquè les tècniques modernes de treball són estalviadores de treball i poden permetre a les persones treballar menys per tenir més temps per al descans, el lleure, l'educació, la solidaritat, la família i el cultiu de l’esperit. Si el treball és escàs no hi ha cap altra solució que repartir-lo i compartir-lo. La centralitat del treball ha de deixar pas a la centralitat de la vida i a un estil de viure menys consumista i més solidari amb els altres i amb la natura de la que formem part i hem de tenir cura. La repartició del treball implica una reducció del temps del treball d’algunes persones, fet que permet crear noves ocupacions que realitzen les tasques corresponents al temps de treball que ha quedat disponible. D’aquesta manera unes persones recuperen en temps el que poden perdre en salari mentre que d’altres aconsegueixen una ocupació que els permet satisfer les seves necessitats bàsiques. D’aquesta forma tothom contribueix a reduir les diferències. A més, el temps disponible que es guanya fa possible una major equitat en la repartició del treball en la llar i en la comunitat.

Es poden crear nous treballs en l’àmbit de la prevenció, de l’educació i atenció a la infància, de la cura de la gent gran i desvalguda, de la preservació de la natura, de l’economia social i solidària, etc. També l’Estat, que no deixa de ser una gran cooperativa de serveis col·lectius, ha de procurar mantenir-los i millorar-los creant així nous llocs de treball que responguin a necessitats reals de la ciutadania, a partir d’una major contribució de les persones i entitats que poden pagar impostos més elevats.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

Què podem fer? No és just que la càrrega de l’atur recaigui majorment sobre una part de la població: dones, joves i adults de més de 55 anys. Els llocs de treball no han crescut en proporció amb l’augment de la població activa però el dret al treball és de tothom. Per això hem de cercar solucions relacionades en l’organització del treball, qüestió que demana transformacions estructurals, adaptacions locals i accions individuals. La setmana laboral de quatre dies, l’augment del període de vacances, deixar de fer hores extres, concertar etapes de formació i reciclatge professional, la reducció de l’edat de jubilació,... poden formar part de la solució. Una part de la resistència a la repartició del treball ve dels mateixos treballadors que no volen que canviï el seu status quo. És difícil en l’estat actual de les coses, compartir el temps de treball quan en realitat els salaris són insuficients per mantenir la família. En canvi també es donen iniciatives que provenen de petits nuclis de treballadors que han compartit la reflexió sobre la qüestió i han decidit actuar en el seu context local i particular. En realitat repartir el treball té avantatges per a les empreses i les persones que hi treballen, perquè comporta una millora de la qualitat de vida en el lloc de treball i en les famílies que a més veurien garantit per al futur un treball per als seus fills i néts. És una qüestió de cultura, de presa de consciència i de decisions a adoptar. És també una qüestió d’estratègia a elaborar amb perseverança en el si de les empreses, en els sindicats, en els partits polítics, en els ambients de treball, en l’àmbit social i ciutadà. En el manifest de la Jornada Mundial pel Treball Digne celebrada a Barcelona el 7 d’octubre de 2016 per diverses entitats eclesials i moviments obrers cristians, entre altres qüestions es demanava als poders públics i als agents socials “que treballin en favor d’obrir un debat social i polític en profunditat sobre les possibilitats d’un repartiment més just del treball productiu disponible a la nostra societat a partir de l’estudi seriós de propostes com la reducció de la jornada laboral i de les hores extres o l’avançament de la jubilació”. Però també la pròpia Església, les seves altes jerarquies, les parròquies, els moviments apostòlics obrers, les comunitats cristianes, els creients en general, podrien fer gestos en aquesta direcció de compartir el treball i la riquesa.

Ens hem de preguntar si hi ha lloc per a la justícia en els valors amb els quals volem impregnar les nostres vides. Estem disposats a compartir certs riscos amb els altres i en favor dels altres? Tenim el deure de repartir el treball entre nosaltres, la solidaritat és una exigència ètica i també evangèlica, d’abans i d’ara. Les desigualtats socials que genera la desocupació i els sofriments que comporta han de ser una crida clamorosa i urgent a la nostra consciència. Que el record de la vaga de La Canadenca i el coneixement d’experiències actuals que ja es donen en el repartiment del treball ens il·luminin i ens donin força per avançar en aquest sentit. c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

***************** I amb motiu dels 100 anys de la Vaga de la Canadenca l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona i l’Equip de Pastoral Obrera de Sant Boi han realitzat un acte. Aquí us compartim algunes imatges...

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

La Pastoral Obrera, llevat en la massa... CAP A UN 8 de MARÇ TAMBÉ DINS L’ESGLÉSIA Els dilluns dels Drets Humans Article extret del CatalunyaReligió.cat. Autora Laura Mor

Ningú qüestiona la ingent tasca de les dones a l'Església, però sí la seva visibilitat pública. L'estructura eclesial dificulta encara la igualtat de gènere. No només pel que fa a l'exercici dels ministeris, sinó també en la participació de llocs de responsabilitat i la prèdica del seu pensament teològic i espiritual. És el diagnòstic compartit de la teresiana i activista social Viqui Molins i la teòloga Neus Forcano. N'han parlat a Barcelona aquest dilluns al vespre durant el diàleg 'Cap a un 8 de març dins l'Església', moderat per la periodista Montse Santolino i organitzat dins del Cicle dels Dilluns dels drets humans, que convoquen Cristianisme i Justícia, Mans Unides i Justícia i Pau. “El Regne és tota una manera de viure, on homes i dones treballem en conjunt; si vivim des de la idea del Regne, vivim des de la igualtat”, ha apuntat la religiosa M. Victòria Molins en la seva intervenció. La impulsora de l'Hospital de campanya a l'església de Santa Anna ha dissociat el poder de les aspiracions del moviment feminista. Per a ella, l'Evangeli de Jesús s'ha de viure en clau de servei.

El poder dels talents i la veu pública “Hauríem de canviar la idea de poder com a capacitat de ser eficaç”, ha matisat Neus Forcano. La professora filòloga i professora de Llengua i Literatura, que també és membre de l’Associació Europea de Dones per a la Recerca Teològica, ha alertat sobre el perill del determinisme biològic: “Si tinc uns talents concrets, he de poder-los oferir al món; no poden reduir-nos només a la domus o a la família”. Així ha defensat que “tenir poder és ser escoltats i escoltades”. Forcano s'ha fixat en la projecció pública de la veu de les dones: “La nostra cultura ator-

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

ga més autoritat i poder a les veus greus i masculines”. Un rerefons que “tenim molt interioritzat” i que fa que avui “les veus de les dones no se sentin en l'esfera pública”. La teresiana Viqui Molins s'ha identificat amb la vocació de les profetesses i ha subratllat també la necessitat d'escoltar la veu de la dona dins l'Església. Per fer-ho s'ha servit de la figura de Teresa de Jesús: “ La meva patrona, la meva amiga, la meva mare, ja al segle XVI Teresa de Àvila va ser una pionera del feminisme a l'Església”. S'ha referit en concret al seu magisteri espiritual, la llibertat per contradir autoritats -“sovint masculines”-, i el seu treball en defensa de la dona. Molins, que és autora de més de seixanta llibres sobre pobresa i marginació, ha atribuït el seu feminisme al Concili Vaticà II: “La meva conversió està més a prop de la teologia de l'alliberament, que té un paper fonamental en el respecte a la dona i als pobres”. De la piràmide a la comunitat Mirant el passat recent, Viqui Molins ha valorat les millores viscudes en relació a la dona a l'Església. “Fa uns anys no podia ni parlar davant de capellans”, ha apuntat. I mirant endavant, ha proposat afrontar “tres qüestions innovadores”: el magisteri teològic i espiritual de les dones, la seva llibertat d'esperit i que participin dels llocs de responsabilitat. La religiosa creu que aquest darrer punt “és on estem més endarrerits”. Com a alternativa ha reivindicat “passar d'una Església piramidal a una estructura més comunitària”. I amb convenciment, hi ha afegit: “Si l'Església canviés d'estructura, nosaltres tindríem un lloc molt important en aquestes comunitats”, ha dit. Ha posat com a exemple les primeres comunitats cristianes i la necessitat de passar “d'una Església per sobre de tot” a apostar “per un Jesús per sobre de tot”. I, amb l'exemple de Maria Magdalena, ha dit que “quan parlem de Jesús, la dona té un paper meravellós”. Dones que sostenen l'Església El torn obert de paraula ha portat el públic a repassar la tasca ingent que porten a terme moltes dones en diversos serveis eclesials. “Les dones som Església, la construïm i la sostenim”, ha reafirmat Forcano. Però també ha assenyalat que “no podem ser il·lusos” i que “en algun moment ens tocarà denunciar i criticar perquè aquestes estructures de poder hi són i trepitgen fort”.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

“Dins de l'Església el 8 de març de l'any passat vam veure posicionaments molt contraris”, ha dit la periodista Montse Santolino en obrir el debat. Ha comparat així les paraules de dos bisbes amb motiu de la vaga del 8-M. Per una banda, el bisbe de Donosti, José Ignacio Munilla, va titllar les feministes d'“ endimoniades” ; i per una altra, l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, va defensar que “ la Verge Maria també faria vaga el 8 de març”. Santolino ha assenyalat que el papa Francesc també manté “una certa ambigüitat respecte aquest tema”. Ha dit que condemna la violència a les dones, però, fa servir “arguments que parlen del feminisme com una amenaça”. En aquest escenari, la periodista ha reivindicat la feina de les “dones amb autoritat espiritual” i ha preguntat a l'auditori “quines són les prioritats per avançar cap a una igualtat efectiva dins l'Església”. El compromís del feminisme En el seu anàlisi, Neus Forcano ha subratllat que “el feminisme té un vessant de compromís i d'acció”. Aquest moviment reivindicatiu, per exemple, ha teixit històricament complicitats amb el moviment obrer. Així mateix, ha definit la teologia feminista com a “teologia contextual, encarnada”. En aquesta línia ha dit que “si es parla de feminisme hauríem d'aspirar a que la veu pública de la dona no sigui només per a ser tractades com a víctimes”. Com a referència positiva, la professora ha descrit la trobada de Jesús amb la samaritanaal pou de Jacob: “La samaritana és totalment conscient que Jesús està transgredint els codis, però la conversa tira endavant”. És així com “la samaritana trenca barreres ètniques, socials i religioses”. En ella es produeix un reconeixement individual que li permet sortir a predicar allò que ha viscut. En llenguatge d'avui: una dona apoderada.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

JORNADA D’ESTUDI DE LA PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA. GARANTIR LA PROTECCIÓ SOCIAL DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES! El passat 2 de març les delegacions i els moviments de Pastoral obrera de Catalunya vam celebrar la nostra Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya. Enguany va escaure en el marc d’un doble aniversari. Fa 100 anys de la consecució de les 8 hores de treball diàries al nostre país legalment, aconseguides després d’una dura lluita que començà amb la vaga de la fàbrica La Canadenca, a Barcelona. I alhora, el mateix 1919 es va crear l’Organització Internacional del Treball (OIT) amb seu a Ginebra. Sense oblidar que enguany també celebrem el XXVè aniversari de l’aprovació de la Pastoral Obrera de tota l’Eslgésia Fa tres anys que vam començar una reflexió, i acció, sobre el Treball Decent. L’Imanol Zubero ens va ajudar a aprofundir en aquest concepte, proposat per la OIT el 1999. Posteriorment vam decidir de seguir aprofundint en els quatre eixos que la mateixa OIT planteja per avançar en el treball decent. Fa dos anys vam treballar sobre el primer: creació d’oportunitats de treball per a tothom. L’any passat vam dedicar la Jornada a aprofundir sobre el segon eix: garantir els drets dels i les treballadores a la feina. Enguany ens vam proposar aprofundir en el tercer eix: consolidar i ampliar la protecció social dels treballadors i treballadores quan no tenim treball. Aquest aspecte és molt important, perquè fa referència a la protecció de les persones quan s’acaba el contracte laboral, quan s’està a l’atur, quan no es pot treballar a causa d’accidents laborals o malaltia, o quan s’acaba la vida laboral i s’accedeix a la jubilació. En totes aquestes situacions són molt importants el tenir o no un sistema de protecció social, que permeti viure dignament, possibilitant cobrir les necessitats de les persones: salaris, pensions, salut, habitatge, etc. Vam plantejar la Jornada amb la nostra dinàmica habitual de la Revisió de Vida. Hi va haver tres intervencions: una des del Col·lectiu Ronda, sobre la cobertura en cas de finalització de contractes, atur, accident laboral o malaltia; una segona entorn de la situació de les pensions, amb l’aportació des de la Marea Pensionista; i una tercera, des de la Ren-

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

da Garantida de Ciutadania, que té com a objectiu que totes les persones tinguin uns ingressos mínims per viure. Van ser tres petites ponències amb el posterior diàleg per cadascuna d’elles, per tenir l’oportunitat d’aprofundir en totes elles de la mateixa manera. I amb tot el que vam compartir i reflexionar s’elaborarà el comunicat del 1er de maig d’enguany. Com sempre la trobada va ser un bon moment de reflexió, de compromís i de celebració. Un moment de viure i refermar la nostra condició com a comunitat de la Pastoral Obrera de tota l’Església.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

La vida dels Moviments i Col·lectius LA JOC CELEBRA LA SEVA TROBADA NACIONAL D’INICIACIÓ El passat 16 de febrer, vam celebrar la Trobada Nacional d’Iniciació (TNI). En aquesta trobada ens vam reunir tots els joves d’iniciació i alguns militants. La trobada es va celebrar durant tot el dia a Sant Andreu de la Barca, federació del Baix Anoia Montserrat, sota el lema de la campanya “ Jove que lluita, Jove que es dignifica” .

Durant la jornada es van realitzar diverses activitats i jocs per tal de coneixe’ns i compartir. Tot es va iniciar amb un llocs de presentació que ens donava peu a saber els noms de tots els que estàvem presents, seguit per unes xirigotes on, a través d’unes cançons molt dinàmiques i gracioses, es donaven a conèixer les federacions, cadascuna amb les seves singularitats. És a dir, el lloc on vivim i convivim dia a dia com a JOC, quines celebracions duem a terme, on participem, què organitzem, etc. Per no acabar l’ambient reivindicatiu vam fer la dinàmica de companya, es va realitzar una gimcana reflexionant sobre els problemes que els joves afronten dia a dia, com son les addiccions, delinqüència, l’etiquetatge que tenen els joves pels adults, les relacions interpersonals, estudis, la mancança d’informació sobre els nostres drets, la gestió emocional i salut mental. Per acabar i compartir amb el barri de Sant Andreu vam organitzar una xocolatada, acte reivindicatiu (on vam compartir les nostres reflexions sobre la dinàmica i vam ballar Zumba amb la gent del barri) i per últim, l’acte de cloenda on vam poder gaudir de l’actuació de dos grups musicals, els Adris i Arcade. Aquesta va ser una jornada molt bonica i càlida, on vam poder compartir en comunitat, tenir molts moments de convivència i, a la vegada, també molts moments de reflexió i d’autoqüestionament a nosaltres mateixos, per tal de construir un camí juntament. Mar Alliberada d’Iniciació i Extenció

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

L’ACO CELEBRARÀ EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA... Us esperem!!!

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

ACO · MILITANTS EN FORMACIÓ PER ESDEVENIR CONSILIARIS LAICS A l’XIè Consell vam prendre consciència de la importància d’anar preparant tota una pedrera de consiliaris laics que, progressivament, han d’anar prenent el relleu dels consiliaris preveres, actualment pluriempleats i envellint-se. De fet, diversos militants de l’ACO ja estan rebent aquesta formació que dura quatre cursos i que té quatre potes: formació bíblica, teològica, en la Doctrina Social de l’Església i en moviments. En aquests moments hi ha tres grups funcionant que acompanyen Josep M. Romaguera, Pepe Baena i Jaume Fontbona.

Meritxell Buil, militant de la zona del Baix Llobregat i alumna d’un d’aquests cursos, ens fa cinc cèntims: · Per què has decidit fer aquesta formació? Què t’està aportant? Feia un parell de cursos que era consiliària d’economia de la JOC Zona Sud-El Pla, i veia que necessitava aprofundir en aspectes de la fe per poder acompanyar amb qualitat als i les joves. Ho vam comentar amb els consiliaris i consiliàries de la Federació, ja que feia poc alguns i algunes havien fet ja el curs. Es va comentar i treballar des de la comissió nacional de consiliaris de la JOC i es van organitzar dos grups per proximitat geogràfica. M'està aportant i ajudant a conèixer més i millor el món teològic, per exemple, en el primer bloc vàrem treballar la Bíblia i en el segon bloc Teologia. I poder compartir-ho amb altres persones que també fan el curs i amb el Josep Maria Romaguera que acompanya el grup.

En aquests moments m'ha ajudat a conèixer l'Antic Testament, dedicar temps a la seva lectura, en especial del Pentateuc, i descobrir la seva simbologia que permet fer també una lectura més profunda del Nou Testament, en especial, els Evangelis.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

· En què consisteix la formació de consiliari? Quina ha estat la teva dedicació? El defineixo com un procés que estic fent que m'ajuda a aprofundir sobre aspectes de la meva fe i sobretot, a donar elements per poder fer millor acompanyament als joves. Fem una sessió el mes per presentar cada tema del bloc i compartir el treball personal fet durant aquell temps sobre el contingut del tema, a més de les lectures de la Bíblia que estan relacionades amb el tema. Dedico algunes tardes del mes, una tarda a la setmana, a fer lectura o relectura del tema treballat i després faig la lectura dels textos relacionats amb el tema.

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

LA GOAC CELEBRARÀ EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA... Us esperem!!!

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

I aquesta vegada us suggerim... ... UN LLIBRE Queremos el pan y las rosas. Lucía Rarmón. Aquest llibre aborda la situació de les dones i els seus projectes d'emancipació davant la feminització de la pobresa, l'explotació laboral, la discriminació, la violència i la dominació que experimenten. S'hi explora la contribució del cristianisme i les esglésies a l'alliberament de les dones. L'autora realitza una reflexió sobre la importància de l'emergència de les dones com a subjecte de transformació social i dóna a conèixer els plantejaments de les teologies feministes centrant-se especialment en la proposta de l'ecofeminisme.

... UNA PEL·LÍCULA Roma. Alfonso Cuarón La pel·lícula narra un any en la vida d'una família de classe mitjana a la Ciutat de Mèxic en un any turbulent en la dècada dels setanta. Cleo (Yalitza Aparicio) i Adela (Nancy García García), ambdues treballadores domèstiques d'origen mixteco, són unes joves que viuen a la Colònia Roma, al barri de classe mitjana de Ciutat de Mèxic. Cuarón s'inspira en la seva pròpia infància en aquesta pel·lícula i en les dones amb qui va créixer per fer una oda artística al matriarcat i un retrat realista i sentimental dels conflictes i les jerarquies socials que es vivien a les llars mexicans durant l'agitació política de els anys 70.

... UNA CANÇÓ La Puerta violeta, Rozalén. Un himne contra les agressions masclistes. A manera d'homenatge a les dones maltractades, Rozalén traça una metàfora visual en què la Serra del Segura d'Albacete després del devastador incendi de l'estiu representa el calvari dels maltractaments. La Puerta violeta (àudio)

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

El Full Informatiu de la POB a valoració... DONA’NS LA TEVA OPINIÓ ... Al gener del 2007 naixia el Full Informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona. I ho feia amb l’objectiu d’oferir una eina de reflexió, de diàleg, de conscienciació i d’acció per als moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera. Després de més de 30 números hem pensat que seria un bon moment per a fer balanç i continuar millorant aquesta eina. Us oferim un petit qüestionari –a mode de guió- per a si ens volguéssiu fer arribar les vostres valoracions i reflexions sobre el Full Informatiu de la POB. Ens ho podeu enviar a l’adreça de la delegació: pastoralobrera@arqbcn.cat      

Coneixies el Full Informatiu de la Pastoral Obrera? A través d’on t’arriba? Com valores el contingut que hi apareix? Que t’agradaria que hi aparegués? Creus que dona resposta a l’objectiu pel qual va ser creat? Amb quina freqüència t’agradaria rebre’l? El Full Informatiu s’envia als moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera, creus que ho podríem fer arribar a algun lloc més? El Full Informatiu no s’edita en paper, creus que el format electrònic ja és l’adequat?

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat

març 2019

Informacions EL BLOG DE LA PASTORAL OBRERA Us recordem que a la Delegació de Pastoral Obrera disposa d’un Blog on anem compartint la realitat i situació actual a nivell social i laboral, així com la vida dels nostres moviments i col·lectius. Us convidem a donar-li una ullada i a subscriure-us per tal que les notícies us arribin al vostre correu un cop les compartim. Animeu-vos a mirar-ho!! Us facilitem l’adreça http://pastoralobreradebarcelona.blogspot.com.es/

c. Sant Pau 101 · 08001 Barcelona · Telf 933 011 568 · pastoralobrera@arqbcn.cat