Celebració Eucarística de Nadal de la Federació de Moviments
El passat 19 de desembre la Federació de Moviments Cristians va celebrar l’eucaristia de Nadal a 2/4 de 9 del vespre a la parròquia de la Mare de Déu de l’Esperança al Barri Mion. Hi assistiren els grups de Moviment Cristià Comunitari, ACO, Pobles i Comarques, Professionals Cristians, Voluntariat de Caritas i altres simpatitzants, agrupant al voltant de trenta persones. Aquesta vegada la celebració la preparava el grup d’ ACO. Presidí la celebració Mn. Joan Aurich, consiliari de diversos moviments i rector de la mateixa parròquia. El tema central en el què girava la celebració va ser “ANEU PER TOT ARREU I DONEU FRUIT” (Jo 15,16) tema principal del pla de curs d’aquest any de l’ACO. Es basava en fets que nosaltres podem aportar com a creients. Començàrem amb un cant d´entrada, en una introducció que explicava el per què del tema central i un repartiment de targetes i llapis per a tothom. Seguidament es va llegir un extracte d’un discurs del papa Francesc adreçat als catequistes on es considera que tornar a partir del Crist ens fa sortir de nosaltres mateixos per anar a buscar a l’altre, entre altres consideracions. El podeu trobar a la web: http://jordilopezcamps.blogspot.com/search/label/Catequesi Després d’un salm, es llegí un testimoni, extret d’un article que publicà, a la revista “Evangeli i Vida”, en Ramon Bufí, consiliari del MIJAC i gran amic de Josep Escós. Pensant que aquest any era el primer que en Pep Escós no era entre nosaltres, va semblar adient llegir el seu testimoni. Després de l’evangeli i l’homilia, tothom va escriure, a la targeta que havia recollit a l’entrar, un moment de la seva vida en què havia estat fruit o vinya per als altres. Fou una estona de reflexió i silenci. En acabar es recolliren totes les targetes en una panera i s’oferiren a l’altar. En finalitzar l´eucaristia, es compartí una estona de companyonia menjant un tros de coca i beure i desitjant-nos un bon Nadal. EQUIP ACO MANRESA
“Aneu per tot arreu i doneu fruit” és el lema de la 65ª Jornada General de l’ACO. Es celebrà el passat 12 d’octubre al col·legi Salesians Sant Joan Bosco, al barri d’Horta de Barcelona, amb l’assistència d’unes cent seixanta persones. Així, la citació de l’Evangeli de Joan s’ha triat per un curs en què s’abordarà la iniciació, juntament amb la coresponsabilitat i la formació, tal com es va marcar l’entitat a l’onzè Consell. Resum de la jornada La trobada tingué lloc durant tot el dia. La Jornada es va iniciar amb la pregària, preparada per la diòcesi de Vic i el resum del curs passat. Seguidament hi hagué la ponència a càrrec de la mare abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, M. del Mar Albajar. Es va centrar en la presentació del missatge de Jesús, el Regne de Déu, que es fa a Mc 1,15. Conversió, gratuïtat, autorecepció, autodonació, shalom, són alguns dels conceptes que va emprar Albajar i que van donar peu a un fructífer torn de preguntes i respostes. El treball, per qui ho va voler, es va allargar amb les preguntes que l’abadessa va suggerir als grups: 1. Agafo una idea que m'ha agradat i hi estic d'acord. 2. Quina experiència personal tinc d'aquesta idea, per què ja n'he fet experiència o per què no n'he fet experiència?; què aporta/canvia a la meva vida?; com ho puc explicar amb les meves paraules?
3. Què crec que val la pena compartir avui al nostre entorn de la nostra fe?; de què té necessitat el nostre entorn que ho trobo en la meva fe?; Podeu seguir la ponència en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=5bCMGY_7i_E&feature=youtu.be «L’ACO no té sentit si no és per comunicar-la, si no és per viure-la com un mitjà excel·lent per aprofundir en el seguiment de Jesucrist; tal com se’ns proposa en l’Evangeli. Esperem que al final d’aquest curs puguem arribar a algunes conclusions pràctiques que ens ajudin a materialitzar les crides, propostes i respostes que sentirem en els grups, en les zones, en el conjunt del moviment», anota el consiliari general sortint, Josep Jiménez Montejo. En aquesta Jornada General, i després de quatre anys fent aquest servei, Montejo va passar el relleu a Pepe Baena Iniesta, antic consiliari d’altres moviments, treballant en barris obrers i a la Pastoral Obrera.
Nou president de l’ACO Durant la Jornada també es va escollir i donar la benvinguda al nou president de l’ACO, l’únic candidat, Santi Boza, militant de Santa Coloma de Gramenet i professor de matemàtiques a la UPC, qui estarà acompanyat un any per la fins ara presidenta Maria Martínez. Després del dinar amb postres compartides, com sempre, es presentà el Pla de curs i es celebrà l’Eucaristia, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sergi Gordo, on es donà lectura al manifest «Afrontar la por en fraternitat i confiant en Déu.» Acabada l’eucaristia, es donà per finalitzada la jornada.
El Moviment és enguany l’encarregat de la preparació de la Celebració Eucarística de Setmana Santa que tindrà lloc el proper 11 d' abril a 2/4 de 9 del vespre, a la Parròquia de la Mare de Déu de l'Esperança, barri Mion de Manresa, i a la qual sou tots convidats.
Conferència-col·loqui Per què em costa tant d’aprendre? Poques coses angoixen tant a les famílies com la descoberta de dificultats d’aprenentatge en els petits, que poden condicionar el seu desenvolupament futur. Per tal de donar claus i afrontar-les, el passat dia 9 de novembre el Moviment Cristià Comunitari va dur a terme a l’auditori de la Plana de l’Om de Manresa una conferència-col·loqui per part d’una experta, Anna Tapias Oller, supervisora de l’equip de trastorns d’aprenentatge de la Fundació Vidal i Barraquer.
La psicoterapeuta va explicar el cas d’un infant a qui li costava moltíssim llegir i escriure, i com inicialment es va fer un diagnòstic erroni fins que va aflorar que el seu germà era autista i estava reproduint una pauta que per a ell era normal. A més, relacionava el procés d’aprenentatge amb la dificultat, i això propiciava un estancament. Tapias es va referir al concepte d’intel·ligència atrapada i va aconsellar tenir una mirada molt àmplia per trobar el desllorigador d’unes problemàtiques sobre les quals hi ha la tendència a classificar dins de categories que sovint es veuen desbordades per la multiplicitat de condicionants. Per tal d’alliberar, d’obrir la porta de sortida a les intel·ligències atrapades, Tapias va remarcar que sense desig tampoc hi ha aprenentatge. Així que toca trobar més solucions. Una recerca que passa per acceptar que si l’infant no aprèn com se l’ensenya, caldrà ensenyar-li tal com aprèn. Transmetre-li que no és posseïdor de defectes, sinó de particularitats. Es va referir al poder de la metàfora per poder interpretar què li està passant. Ha tractat infants que el que li havien dit era que tenien encesa una televisió amb molts canals al seu cap o que eren com un volcà. “No es tracta d’apagar el volcà ni la televisió, sinó buscar la forma de centrar l’atenció de l’infant o d’ensenyar-li a controlar els impulsos a la seva manera. Aquesta feina de desfer nusos per aplanar el camí a l’aprenentatge té múltiples estratègies, triar-ne la més adequada és una feina complexa. Tapias va comentar que funcionava molt bé canviar de rol. Fer que l’infant conduís l’educador sobre la manera de resoldre un problema. No es pot oblidar que s’estima que aprenem un 10% del que llegim, un 20% de que escoltem, un 30% del que veiem, el 50% del que veiem i escoltem, el 70% del que parlem amb els altres, el 80% del que experimentem i el 90% del que ensenyem als altres. Una forma de tancar el cercle. MOVIMENT CRISTIÀ COMUNITARI
Trobada dels animadors més joves del MIJAC. L’Aliberch, Sta. Eulalia de Riuprimer 24-25.11 del 2018. Com cada any al Mijac fem una trobada amb els animadors joves, els que han començat a fer d’animadors aquest curs. És un miracle que un grup d’infants, quan comencen a prendre les primeres decisions de la seva vida, triïn quedar-se amb nosaltres i vagin continuant fins que ja són majors d’edat i es queden a fer d’animadors.
És un miracle però molt treballat (contemplatius en acció) pels animadors que els han acompanyat durant anys sempre amb la “por” de que un dia no tornaran. Ara hi ha tantes ofertes i les coses d’església tenen tan poc prestigi que tot esdevé molt complex. Sovint els que han sigut nens del Mijac i fa anys que són al moviment, ja tenen interioritzades moltes vivències del moviment, han experimentat vivencialment les set conviccions del Mijac. S’han sentit protagonistes del moviment, han convidat a un company de l’escola a venir els dissabtes, han ajudat als animadors a fer un joc de nit. També se saben inclosos en l’àmbit de la fe, han après a fer debats i a fer-se preguntes. Quan veus un grup de joves que estan a punt de fer divuit anys i que es comprometen a ser animadors no pots evitar una gran emoció. En la trobada vam parlar un xic d’on érem ara i per això vam llegir un text d’en Zygmunt Bauman, que parla de la societat líquida. Diu que la societat actual ha passat de tenir uns fonaments sòlids a ser una societat líquida on les estructures socials ja no duren prou temps per solidificar-se, i per tant, no ens serveixen per a construir la pròpia vida i crear la pròpia escala de valors. El consumisme és un dels causants d'aquesta nova estructura social. La necessitat de tenir nous productes debilita valors com l'esforç, la perseverança o el treball, aquells valors que caracteritzen una societat sòlida.
Frederic Jameson, diu: "El sistema dominant no vol individus amb personalitat individual, sinó personalitats vulnerables que es moguin al so que marqui el mercat i la publicitat. Ahir va ser el Divendres Negre.” Com a alternativa a aquesta perspectiva proposem les Conviccions del MIJAC. Ara fa quaranta anys que la gent del MIJAC va escriure les conviccions. Les conviccions són set lemes que responen a les preguntes fonamentals que els humans ens anem formulant des que, evolucionant, passem de ser homínids a humans. Les preguntes fonamentals són: D’on venim? On anem? Què hem de fer? La tradició acumulada pel Mijac durant tots aquests anys, ens diu que per ser persones humanes hem de ser: - Protagonistes de la nostra vida. - Que hem de viure Arrelats a la realitat que ens envolta, als nostres orígens, a les tradicions. Qui perd els orígens perd la identitat (Raimon). - Tota persona ha de treballar per Transformar el món; cal actuar localment, però amb visió universal. Ningú es pot salvar tot sol. És en la relació amb els altres on descobrim qui som. Cap minoria ha de quedar marginada. - Entenem que la tasca d’educar i d’educar-nos, és un projecte que només té sentit quan ens ajuda a ser persones humanes. El contingut fonamental de l’educació humana és ètic; la gent té èxit o fracassa més per les seves actituds que no pas pels seus coneixements. - Opció pels pobres. Cada home/dona mostra la seva vàlua segons l’acolliment que fa dels més febles. Valents amb els poderosos, acollidors dels humils. - Opció Evangelitzadora. Anunciem a tothom la Bona Nova (Evangeli) que Jesús ens va transmetre. ¡Déu és amb vosaltres!. ¡No tingueu por!. ¡Doneu un got d’aigua a qui te set! - De tot això els animadors n’hem de Ser Testimonis; a davant dels infants, i de tothom. Fem d’aquestes conviccions, una pregària. Jesús amic nostre ajuda’ns a ser protagonistes de la nostra vida. L’arrelament: Jesús amic nostre ajuda’ns a viure sempre arrelats. Acció transformadora: Jesús amic nostre ajuda’ns a voler transformar el món. Opció educativa: Jesús amic nostre ajuda’ns a educar-nos i a educar. Opció evangelitzadora: Jesús amic nostre, ajuda’ns a viure la bona Nova del teu missatge, i a anunciar-ho als amics,i als infants. Opció pels pobres: Jesús amic nostre, ajuda’ns a estar a prop dels infants Amic i testimoni:
Jesús amic nostre, ajuda’ns a ser testimonis teus.