__MAIN_TEXT__

Page 1

416

Juliol 2020

La revista del municipalisme català

‘Reactivem Catalunya’, la campanya per fomentar la recuperació des de la proximitat dels municipis L’ACM ha iniciat una campanya per impulsar la reactivació post-Covid19. I ho ha fet mediàticament, reorientant el Pla de Mandat i iniciant visites virtuals al territori. Pàg. 4-7

Ajuntament de Llançà. Alt Empordà

ACTUALITAT

FORMACIÓ

COMPRES

Ja ens hem reunit amb més de 250 alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya

Més de 2.000 treballadors públics han passat per les aules virtuals dels cursos AFEDAP al juny

El nou acord marc de subministrament elèctric incorpora lots provincials i facilita l’accés de les pimes

Pàg. 6 i 7

Pàg. 13

Pàg. 15


SUMARI

Llançà El municipi de Llançà està situat a la comarca de l’Alt Empordà, amb una superfície de 28 quilòmetres quadrats i uns 4.830 habitants. Envoltat pel Paratge Natural de l’Alberai el Parc Natural del Cap de Creus, Llançà va aixecar-se on s’emplaçava l’antiga ciutat de Deciana, fundada l’any 218 a.C. A nivell patrimonial destaquen l’església de Sant Vicenç (s. XVII-XVIII) o la Torre de l’Homenatge (segle XIII-XIV) i la Torre Romànica (segle XIII-XIV). També destaca l’ermita de Sant Silvestre (s. XI) d’estil romànic o el refugi de la Plaça de la Llibertat, construïts durant la Guerra Civil espanyol (1938-1939) i els búnkers, construïts en època franquista per defensar-se d’un possible atac dels aliats. Gentilici: llançanenc i llançanenca. El seu alcalde és Francesc Guisset (PSC).

www.llanca.cat

ACTUALITAT

ACTUALITAT

FORMACIÓ

Impulsem una campanya mediàtica per fomentar la reactivació des dels municipis

Ens hem reunit amb 10 Consells d’Alcaldes i Alcaldesses i amb els representants de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida

Posem en marxa i a disposició dels electes locals un innovador Seminari per millorar habilitat comunicatives i d’oratòria

Pàg. 4

Pàg. 5, 6 i 7

Pàg. 12

CENTRAL DE COMPRES

ENTREVISTA

OPINIÓ

La Central de Compres de l’ACM licita un nou acord marc de subministrament elèctric amb més lots territorials

Entrevista a l’alcalde de Riudoms i vicepresident de l’ACM, Sergi Pedret

‘Exigir i actuar, el doble repte dels municipis en la reacteivació’. Article d’opinió del periodista Josep Martí

Pàg. 15

Pàg. 21

Pàg. 22

I 2 I ACM


EDITORIAL

Ara, més municipalisme Amigues i amics, l’etapa de la represa, o la nova normalitat, ve marcada, després de mesos de confinament estricte, per tres normes bàsiques que conviuran amb nosaltres, i que són l’única vacuna que tenim contra el virus: distància de seguretat, rentat de mans i higiene, i ús de la mascareta. Des del municipalisme català estem bolcats en la reactivació socioeconòmica dels nostres pobles i ciutats. Fomentant totes les mesures que tenen a veure amb el manteniment i creació de nous llocs de treball, treballant perquè ningú quedi enrere i ajudant a les famílies i persones vulnerables més afectades per la Covid-19, alhora que promovem la reactivació del comerç, el consum i el turisme de proximitat. Però tot i el gran impuls de les dones i homes que estan al servei públic als Ajuntaments del país, no podem deixar de reclamar allò que és de justícia. Durant anys de bona gestió i contenció de la despesa els ens locals hem estalviat, eixugat dèficit i millorat la liquiditat i els pagaments als proveidors per tal de fomentar l’activitat econòmica municipal, sent conscients que, en la majoria de casos, els Ajuntaments són les principals empreses dels municipis pels quals treballen. Ara però, quan més necessitat tenim d’abocar recursos per a la reactivació socioeconòmica, no podem disposar d’uns mitjans que no són nostres, sinó que són de la ciutadania, i que la gent necessita més que mai. Aquesta no és una reivindicació nova del municipalisme, al contrari, portem anys reclamant una reforma del finançament local, i específicament la flexibilització de la regla de la despesa. Però és

ara quan hem d’alçar la veu d’una forma més clara i nítida, i quan els Ajuntaments no ens podem permetre, ara encara menys, ser els qui compensin, via superàvit, el dèficit d’altres administracions, quan som els governs més propers a la gent, els qui atenem primer, i d’una forma més ràpida les necessitats, mancances, preocupacions i anhels de la ciutadania, de la nostra gent. És per això que no estem davant d’una reivindicació administrativa, comptable o burocràtica, tot el contrari. És el dret de la gent, el vostre dret, per invertir en polítiques socials, educatives o econòmiques, entre moltes altres, els recursos que són de tots.

Lluís Soler

President de l’ACM

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Telèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: acm@acm.cat www.acm.cat

www.acm.cat

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Joan Morcillo Cap de redacció: David Prat Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu. Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles. Dipòsit legal: B3434383

Imprès sobre Satimat Green. L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

3.346 litres d’aigua

I 3 I ACM


ACTUALITAT

Impulsem la campanya ‘Reactivem Catalunya’ per fomentar la reactivació socioeconòmica de tots els pobles i ciutats de Catalunya L‘Associació Catalana de Municipis (ACM) ha posat en marxa la campanya “Reactivem Catalunya”, en la que vol promoure, fomentar i donar eines a tots els pobles i ciutats del país, per a la reactivació socioeconòmica. La campanya consta de 3 eixos. D’una banda, en els propers 3 mesos, l’entitat municipalista es reunirà amb tots els alcaldes i alcaldesses i representants d’ens locals del país, mitjançant les trobades telemàtiques dels consells d’alcaldia, iniciats a finals del mes de maig al Segrià, Alt Urgell, Pla d’Urgell, Vallès Oriental, La Noguera, Baix Ebre, Les Garrigues i l’Alt Penedès, fins ara, superant la xifra de 230 alcaldes i alcaldesses, i així fins a completar totes les comarques del país. En un segon àmbit, el municipalisme català ha llançat una campanya mediàtica amb l’objectiu de fomentar la reactivació socioeconòmica dels pobles i ciutats després de la pandèmia de la Covid-19, alhora que vol agrair la tasca de tots els servidors públics, professionals i equips sanitaris i d’emergències que han contribuït a superar la pandèmia i posar en valor la bona i eficaç gestió que han fet els ajuntaments catalans durant la crisi sanitària.

Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, “amb aquesta campanya volem posar tots els actius del municipalisme català a treballar per a la reactivació socioeconòmica. Ens bolcarem en minimitzar els efectes de la crisi i promoure una sortida justa, equilibrada i sostenible per fer que la prosperitat arribi a tots els racons del país”. Finalment, i en el tercer bloc de la campanya “Reactivem Catalunya”, l’ACM ha reorientat el seu Pla de Mandat 20202024 per tal de donar un major suport al municipalisme català a través de nous serveis d’assessorament per millorar la gestió econòmica, territorial i relativa a

la contractació pública. També donarà un major impuls a l’Agenda 2030 i als Objectius de Desenvolupament Sostenible, impulsant l’agenda rural de Catalunya, clàusules de compromisos a les licitacions de la Central de Compres i divulgació de bones pràctiques locals, entre d’altres. Es pretén, d’aquesta manera, posar en marxa immediatament noves eines, productes i serveis adreçats a tots els pobles i ciutats del país, per tal de contribuir a la reactivació socioeconòmica a tots els racons de Catalunya amb la voluntat de potenciar la idea que la recuperació comença des de la proximitat.

Difusió mediàtica de la campanya Aquesta campanya, que ja s’ha començat a emetre durant tot el mes de juny a les TV i ràdios municipals del país, i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació, posa l’accent en la necessitat de fomentar el comerç, el consum o el turisme de proximitat, en una invitació a “redescobrir” el nostre país, per tal de fomentar la reactivació socioeconòmica dels municipis.

I 4 I ACM

Al mateix temps, la campnaya posa èmfasi en el sector cultural i de les arts escèniques, fortament castigat per la crisi, i a tots els valors que fan referència al medi ambient i a la sostenibilitat, un dels tres eixos de l’agenda municipalista, al costat de la qualitat de vida i la prosperitat. El municipalisme, com a sinònim de proximitat i amb els recursos adients, té la clau de la reactivació de molts sectors.

Espot:


FEM TERRITORI

Ens reunim amb el president de la Diputació de Lleida per explorar mesures de suport i col·laboració per ampliar serveis als municipis Els representants de l’ACM es van reunir el 5 de juny, de forma telemàtica, amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. Aquesta primera trobada institucional entre les dues parts va servir per intercanviar propostes i opinions per tal d’abordar amb més eficàcia la recuperació socioeconòmica a la demarcació des d’un punt de vista local. Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, “una cooperació i col·laboració entre diputacions i municipalisme és vital per afrontar aquesta primera fase de reactivació del país després de l’emergència de la Covid-19”. I afegeix que “som conscients que només treballant plegats i en la mateixa direcció, podrem aconseguir que tothom, visqui on visqui tingui les mateixes oportunitats. Ara amb la pandèmia hem vist que és clau una aposta estratègica, més enllà de l’urgència, pel municipalisme, l’equilibri i la vertebració territorial”. Durant la reunió, també es van plantejar quines són les qüestions que preocupen més als ciutadans de la demarcació de Lleida. En aquest sentit, el president de l’ACM, Lluís Soler, va explicar al president de la Diputació que ja s’està treballant en unes prioritats de mandat que passen per ampliar l’assessorament de l’ACM amb nous serveis tècnics i que poden incorporar la col·laboració amb les diputacions. El municipalisme català també preveu impulsar l’Agenda rural i fer front a problemàtiques del territori com és el despoblament dels petits municipis. Un tema que des del Fòrum Comarcal de l’ACM s’ha començat a treballar amb un grup de treball per intentar generar propostes per potenciar el territori rural. L’ACM també constituirà el Fòrum de Petits Municipis per disposar d’un espai on compartir inquietuds i, sobretot, generar xarxa perquè els pobles petits de Catalunya disposin de les mateixes oportunitats i infraestructures físiques i virtuals per oferir als seus veïns i veïnes.

En aquest sentit, Soler va destacar que “la pandèmia ha demostrat, un cop més, la importància dels municipis per fer front a les emergències, ajudar a les persones, especialment quan més pateixen, i sentar les bases de la reactivació econòmica. La recuperació, serà municipalista o no serà”.

realitzés de forma individual per a cada Ajuntament. D’entre els serveis més demandats pels ens locals lleidatans destaquen el subministrament d’electricitat 100% verda per a 183 ens, l’ús del servei d’assegurances (143 ens), l’adquisició de desfibril·ladors (85 ens) i de paper d’oficina (71 ens).

Prestar més i millors serveis L’ACM té com a prioritats prestar serveis i atenció als ens locals catalans per facilitar el seu dia a dia. A banda de l’assessorament jurídic i temàtic que ofereix l’entitat municipalista i les accions formatives destinades als electes i personal de l’administració, la Central de Compres garanteix que els ens locals s’estalvien molts tràmits i procediments relacionats amb la contractació. El president de l’ACM destaca que “el 89% dels municipis de la demarcació de Lleida són usuaris de la Central de Compres del món local. En concret, 205 dels 229 municipis de la demarcació, com a mínim, fan ús d’un producte o servei d’aquesta adquisició centralitzada. La xifra s’eleva fins a 268 si ens referim a ens locals (EMD, consorcis, consells comarcals, mancomunitats i ens dependents)”. La Central de Compres permet amb les màximes garanties jurídiques i de procediment, estalviar temps, recursos i obtenir millors preus que no pas si la compra es

La Diputació de Lleida sempre ha estat molt implicada en la Central de Compres, ja que forma part del Consorci Català per al Desenvolupament Local (CCDL) que és l’organisme que gestiona la contractació centralitzada de productes i serveis a través d’acords marc i ha ajudat a la seva consolidació entre els ens locals catalans, ja que més d’un miler en fan ús. La Diputació també contracta un total de 8 productes o serveis de la Central de Compres: el servei d’assegurances, subministrament elèctric, gas natural, adquisició de vehicles, impressores, paper d’oficina, equips informàtics i desfibril·ladors. Així, gràcies a l’adquisició, a través de l’Acord marc de l’ACM, que ha fet la Diputació de Lleida des de l’anterior mandat s’estan distribuint desfibril·ladors a tots els municipis per cardioprotegir de la demarcació. En total 240 desfibril·ladors, i a data de maig de 2020 ja s’havien instal·lat la meitat de desfibril·ladors. A més, el president de la Diputació de Lleida és vicepresident institucional de l’ACM.

I 5 I ACM


FEM TERRITORI

Hem iniciat les trobades territorials reunint-nos amb 10 Consells d‘alcaldes i alcaldesses del país L’Associació Catalana de Municipis ha iniciat aquest mes de juny les reunions amb els consells comarcals catalans i alcaldes i alcaldesses per mantenir un intercanvi d’impressions, consensuar necessitats i prioritzar polítiques per promoure la reactivació socioeconòmica dels municipis. El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ja ha participat en un total de 10 Consells d’alcaldes i alcaldesses d’arreu del territori. Acompanyat, de manera virtual, per la secretària general, Joana Ortega, i el secretari general adjunt, Sergi Penedès, els representants de l’ACM han pogut escoltar les inquietuds, propostes i demandes de quasi 250 alcaldes i alcaldesses. Així, des de finals del mes de maig han participat en els Consells d’alcaldia del Segrià (29 de maig), l’Alt Urgell (29 de maig), el Pla d’Urgell (1 de juny), la Noguera (3 de juny), el Vallès Oriental (3 de juny), el Baix Ebre (4 de juny), les Garrigues (10 de juny), el Gironès (17 de juny), el Baix Camp (18 de juny) i La Selva (25 de juny). Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, “volem copsar, de primera mà, les preocupacions i inquietuds del

L’Alt Urgell

La Noguera

El Segrià Les Garrigues

La Selva El Vallès Oriental

El Baix Camp El Baix Ebre

món local i abordar, des del territori, la reactivació socioeconòmica en clau municipalista”. La finalitat és recórrer tot el territori, encara que a causa del context actual hagi de ser a través de videoconferència, per conèixer les inquietuds dels alcaldes i alcaldesses i liderar propostes i iniciatives que puguin ajudar a la gestió i l’enorme esforç que estan fent els electes locals a causa de la crisi de la Covid-19. En aquest sentit, serveix per compartir impressions i posar en comú com afrontar la neces-

El president de l’ACM, Lluís Soler, conversant amb alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental.

I 6 I ACM

El Gironès

El Pla d’Urgell

sària reactivació socioeconòmica dels municipis. Segons Lluís Soler, “la reactivació socioeconòmica ha de venir liderada pels pobles i ciutats, i en especial del territori, perquè només així tindrem una sortida justa i equilibrada de la situació que estem vivint”. L’ACM ha recollit les propostes dels alcaldes i alcaldesses d’aquestes deu primeres comarques amb les quals s’ha reunit per incorporar les seves inquietuds i reclamacions en les trobades i reunions que l’entitat municipalista manté de forma constant i setmanal amb diferents departaments del Govern català. En aquest sentit, Lluís Soler destaca que “constatem que els municipis, sobretot, petits estan molt preocupats per com fer front a les necessitats dels seus veïns. Els ajuntaments hem assumit la gestió de la pandèmia, però necessitem més recursos per respondre ara als reptes que tenim com a país, per no desatendre ningú i ajudar a la reactivació del territori”. L’entitat municipalista té previst seguir amb les trobades territorials amb alcaldes i alcaldesses fins a reunir-se amb els 41 consells comarcals catalans per mantenir les sinergies amb els màxims representants i coneixedors dels municipis catalans, i conèixer de primera mà quina visió tenen de les prioritats que cal afrontar a curt termini per potenciar i reactivar els municipis catalans des de la proximitat que suposen i representen els ens locals.


FEM TERRITORI

Reorientem el Pla de Mandat per oferir més serveis als ens locals catalans L’ACM va aprovar en la XXIIa Assemblea, celebrada el 14 de febrer de 2020 al Recinte Modernista de Sant Pau, un Pla de Mandat per al període 2020-2024, que contemplava un centenar d’accions que l’entitat municipalista volia afrontar. Arran de l’emergència produïda per la Covid-19, l’ACM ha decidit reorientar les prioritats del Pla de Mandat 2020-2024 per ajudar “encara més” als municipis. Així, com a institució que pot ajudar a fer més fàcil el dia a dia de les administracions locals, abanda d’oferir assessorament tècnic o jurídic i

l’oferta formativa i de la Central de Compres, l’ACM es planteja prioritzar l’agenda rural per donar suport al territori i crear un Fòrum de Petits Municipis per ajudar les zones més rurals de Catalunya. Segons Lluís Soler, “la sostenibilitat i l’equilibri territorial, seran una de les nostres màximes prioritats en aquest mandat”. També es planteja la creació de nous serveis d’assessorament a través d’oficines tècniques en matèria de gestió territorial, econòmica o contractació pública.

Videoconferència amb alcaldes i alcaldesses del Baix Ebre.

Assessorament jurídic prejudicial - Tribunal de Cuentas - Sindicatura de Comptes - Oficina Antifrau

Anàlisi de la denúncia

Pla de Mandat 2020-24 www.acm.cat

Trobada virtual amb alcaldes i alcaldesses de La Noguera.

Assessorament Acompanyament sobre què cal fer per part d’un advocat dels Serveis Jurídics

93 496 16 16 I Ext. 202 i 232 I 7 I ACM


FEM TERRITORI

Ens reunim amb l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, per abordar l’estratègia per impulsar la reactivació socioeconòmica El 9 de juny ens vam reunir de forma telemàtica amb l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i el 1r tinent d’alcalde de la Paeria, Toni Postius. Els dirigents de l’ACM van fer la trobada per seguir amb les reunions amb diferents institucions, representants i dirigents del territori per abordar la reactivació socioeconòmica del país. Segons Lluís Soler, president de l’ACM, “tenim clar que hem de mantenir un contacte i diàleg constant amb les ciutats, capitals de demarcació, per buscar, dissenyar i construir estratègies que ens permetin generar les mateixes oportunitats arreu del país, independentment d’on visqui la gent o de la dimensió del municipi”. Durant la reunió també es van comentar aspectes com la necessitat que tenen els municipis de disposar de recursos i eines per afrontar l’etapa post-Covid19. En aquest sentit, des de l’ACM es va recordar que fa moltes setmanes que es va fer la petició al Govern espanyol perquè els municipis puguin disposar del superàvit del 2019 i dels romanents d’anys anteriors, però no s’ha rebut resposta. També es planteja que el Govern català articuli un fons extraordinari de cooperació per als municipis per generar les bases adients per reactivar el país des de la proximitat local. Pel que

Un moment de la reunió telemàtica amb el Paer de Lleida.

fa a la reactivació socioeconòmica, Soler va manifestar: “Volem una sortida ràpida, justa i equilibrada de la crisi, i això només ho aconseguirem des del municipalisme i el lideratge territorial”.

que l’utilitzen. Així, fa ús del servei de subministrament elèctric i de gas natural, ha adquirit vehicles, equips informàtics, desfibril·ladors i paper d’oficina, i també té contractat el servei de vídeoactes.

A banda d’aquests recursos necessaris, l’ACM ja té previst articular nous serveis per als ens locals per facilitar-los el seu dia a dia. La Central de Compres també està articulant posar a disposició dels ens locals nous acords marc de productes i serveis, que s’uneixin a la quinzena que ja ofereix amb avantatges econòmics i estalvi de procediments. L’Ajuntament de Lleida també és un dels més de 1.200 ens

La trobada s’emmarcava en la campanya “Reactivem Catalunya”, que pretén matenir trobades virtuals amb tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya per copsar les necessitats, prioritats i inquietuds del territori. En segon lloc, la reorientació del pla de mandat del municipalisme català. I en darrer lloc, una campanya mediàtica amb l’objectiu de fomentar el consum, comerç i turisme local.

Escaneja el codi i apunta’t al canal de WhatsApp I 8 I ACM


ACTUALITAT

Les entitats municipalistes i UGT i CCOO creen una comissió de seguiment per cobrir les necessitats del món local en l’etapa de desconfinament L’ACM i l’FMC van signar el 19 de juny amb representants dels sindicats de CCOO i UGT un acord per a la creació d’una comissió de seguiment que vetlli perquè els ens locals catalans puguin afrontar un desconfinament i retorn progressiu del seu personal amb totes les garanties. Aquest acord parteix de la trobada que es va fer a finals de maig per abordar els criteris unitaris per actuar en l’àmbit social i laboral en la desescalada de la crisi de la Covid-19 i facilitar la reincorporació progressiva del personal de l’administració local. Aquesta reincorporació sempre ha d’anar acompanyada de mesures de seguretat i salut en matèria de prevenció de riscos laborals corresponent a cada lloc de treball. Segons el president de l’ACM, Lluís Soler, “el retorn a la normalitat ha d’estar basat en la protecció dels drets laborals i en les mesures de protecció per seguir prestant la màxima atenció a la ciutadania”. La presidenta de l’FMC, Olga Arnau, afirmava que “aquesta signatura d’avui és conseqüència de la col·laboració començada a gestar per la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 entre les entitats municipalistes FMC i ACM, i els sindicats CCOO i UGT. La crisi encara no ha acabat. Per això, remarco la importància de l’acord que avui hem signat, sobretot orientat a solucionar els problemes que estem segurs que aniran sorgint en un futur, no tant a nivell sanitari, sinó a nivell econòmic i a nivell social”. Des de CCOO, valoren “positivament la concreció del treball realitzat durant aquest període que ha culminat en la ratificació d’aquest acord, especialment amb la creació de la comissió de seguiment, que no és el final de res sinó el principi d’un diàleg permanent i fluid entre les associacions municipalistes i els sindicats més representatius: ens ha d’ajudar a resoldre tots els temes que sorgeixin, en aquest moment en el procés de desescalada, adequació a la nova realitat i possibles rebrots, així com per afrontar la negociació de temes

Una instantània de la reunió telemàtica entre representants sindicals i representants municipalistes

estratègics necessaris per atendre totes les necessitats de les administracions locals, tant des del punt de vista dels seus treballadors com del servei públic que representen. Per a nosaltres, aquest acord segueix la tradició de l’acord marc signat en el seu moment”. Per part d’UGT, José Antonio Fernández Cáceres, considera que “és un acord que orienta els delegats i les delegades per fer front a la situació actual i als dubtes que sorgeixin d’aquesta crisi i també per a futures situacions que es puguin produir, ja que aquesta crisi sanitària encara no ha finalitzat i cal pensar que poden tornar a produir-se situacions similars. Així mateix valorem positivament la comissió de seguiment que farà front als nous reptes sobrevinguts a les administracions locals, com l’ús del teletreball”. L’acord crea un marc estable de relacions entre entitats municipalistes i sindicats per vetllar per les necessitats del món local i posa èmfasi en les mesures que l’administració local ja ha posat en marxa per protegir el seu personal del risc i garantir, al mateix temps, la prestació de serveis essencials per a la ciutadania. Les recomanacions acordades estan pensades, sobretot, per les administracions que no tenen cap acord amb representants del seu personal

per tal que els pugui servir d’orientació, com a condicions mínimes. També aconsellen als ens locals disposar de mitjans per elaborar plans de contingència per preveure la reincorporació progressiva, preveient mesures preventives, mesures de reorganització interna i flexibilitat horària, mesures d’aforament i distanciament social, equips de protecció individual i les condicions d’accés de la ciutadania a espais públics. També estan pensades per contemplar situacions si es produís un nou confinament. També inclouen criteris sobre la modalitat de teletreball a distància o la desconnexió digital per garantir el temps de descans o intimitat familiar i personal. Al mateix temps, es contempla la necessitat de dotar de mecanismes per anar incorporant el teletreball en el funcionament ordinari de les administracions locals, i establir criteris en relació a vacances, permisos, activitats formatives, serveis d’atenció al públic, processos selectius i provisió de llocs de treball, reunions o viatges de treball. La comissió de seguiment s’ha establert també amb l’objectiu que pugui elaborar noves propostes de mesures o exercir funcions de mediació entre administracions locals i representants dels seus treballadors.

I 9 I ACM


ACTUALITAT

El nostre més sentit condol per la mort de Juli Sanclimens, president de l‘entitat municipalista entre 1987 i 1995 comuns per millorar serveis als municipis i a la ciutadania. També es va començar a imprimir el Directori d’Institucions, una publicació que anualment edita l’ACM per agrupar la base de dades d’ajuntaments i ens públics. Juli Sanclimens va ser substituït el 1995 per Pere Macias a la presidència de l’ACM.

Juli Sanclimens durant la 7a Assemblea de l’ACM, celebrada a Tarragona el 1991.

El 12 de juny va morir a l’edat de 84 anys Juli Sanclimens, exalcalde de Manresa i expresident de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques entre el 1987 i 1995. L’expresident va ser una persona amb un esperit municipalista i de servei a la ciutadania, que fins i tot després de l’etapa política va estar molt involucrada amb l’entitat i el municipalisme. A l’ACM es va convertir en el quart president que tenia l’entitat municipalista des de la seva crea-

ció el 1981, després de Ramon Montanyà, Arcadi Calzada i Josep Azuara. La 5a Assemblea, celebrada el 17 d’octubre de 1987 a Lleida, va aprovar la seva elecció. Va ser ratificat el 1991 en la 7a Assemblea celebrada el 26 d’octubre al Palau de la Diputació de Tarragona. Sota el seu mandat es va insistir en dotar de majors competències els nous consells comarcals i revisar el finançament de les hisendes locals respecte als petits municipis. Precisament, el 1993 l’ACM va crear el Fòrum Comarcal, que agrupa tots els consells comarcals catalans per posar en comú problemàtiques i establir estratègies

Sanclimens va néixer el 1935 i, a banda de l’alcaldia de Manresa, també va ser el primer president del Consell Comarcal del Bages, quan arran de la Llei d’Organització comarcal de Catalunya van ser creats el 1987. Entre 1990 i 1995, durant la presidència a l’ACM, també fou membre de la Junta de Govern Local de Catalunya, del Patronat Català Pro Europa i del Comitè de Presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa. També va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 1984 i 1995 i va estar molt vinculat a la vida associativa i esportiva de Manresa, a través del Manresa Esportiu Bàsquet com a jugador i vicepresident, i l’Orfeó Manresà, del qual va ser president entre 1967 i 1971, entre d’altres.

Col·labora amb aquesta secció:

L‘ACM renova l‘acord de col·laboració amb COPATE per la gestió ambiental El president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha signat la renovació del conveni de col·laboració amb COPATE, el Consorci de polítiques ambientals de les Terres de l’Ebre. La signatura es va fer a la seu de l’Ajuntament de Deltebre amb el president de l’ens, Joan Alginet. Es tracta d’una pròrroga del conveni entre les dues institucions per seguir treballant conjuntament per impulsar l’eficiència energètica en el món local. En un context com l’actual és imprescindible sumar esforços en benefici del medi ambient, i per implementar solucions amb menys impacte ambiental per al nostre planeta.

I 10 I ACM


PÀGINA ESPECIAL

L’ACA incrementa en 8,4 MEUR les atribucions de fons als ens locals per millorar la gestió del sanejament en alta Catalunya disposa actualment de 525 depuradores en servei, que garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població. Aquestes plantes compleixen una doble funció: tractar les aigües residuals urbanes i, en conseqüència, millorar l’estat qualitatiu del medi hídric. Cada sis anys, L’ACA, així com la resta d’organismes de conca dels països membres de la Unió Europea, defineix quines són les actuacions de sanejament necessàries i planifica les inversions de noves depuradores i millora de les plantes ja existents per a incrementar el bon estat de les diferents masses d’aigua. Per al període de planificació vigent, l’ACA té previst invertir 330 MEUR en actuacions de sanejament, tant per a noves estacions depuradores com per modernitzar plantes ja existents. Per altra banda i pel que fa al cost de gestió de les depuradores existents, l’ACA determina quines són les necessitats de finançament de les administracions gestores encarregades del sanejament de les aigües residuals els 365 dies de l’any.

En la llei de pressupostos per al 2020 s’augmenten fins al 8,5% les aportacions als ens locals que gestionen sistemes de sanejament per administració i s’estableix un nou percentatge del 7,5 % per al finançament de les despeses indirectes per a tots els ens gestors La llei de pressupostos preveu destinar enguany -a banda de 83,7 MEUR en noves depuradores i millores de les plantes ja existents- més de 204 MEUR per a l’explotació, el manteniment i les reposicions dels sistemes de sanejament en servei, una xifra que suposa un augment del 8,5%, traduint-se en 8,4 MEUR addicionals per a les administracions actuants encarregades de la gestió del sanejament.

Depuradora de Montmeló. Foto: ACA

Aquestes mesures s’erigeixen com una línia estratègica duta a terme per l’Agència d’atribuir més recursos econòmics a les corporacions locals i als ens gestors supramunicipals per garantir la qualitat i els recursos per la gestió òptima del sanejament, així com també l’assoliment dels objectius de la planificació hidrològica.

Increments de fins el 8,5% L’ACA atorga anualment un pressupost (despeses directes de sanejament) per garantir el funcionament de les depuradores. Arran de la delicada situació financera viscuda fa uns anys no es van poder dur a terme les actualitzacions de pressupost en aquest àmbit. En la llei de pressupostos d’enguany, l’Agència incrementa en un 8,5% les aportacions per als ens que gestionen el sanejament per administració, el que es tradueix en una quantitat propera als 6,5 MEUR (actualització 2020). La mesura suposarà una millora i un increment dels fons per als ens gestors per administració Pel que fa a les despeses indirectes, que es calculen a partir d’un percentatge sobre els costos directes de gestió, es preveu un nou percentatge d’atribució comú del 7,5% perquè tots els ens gestors disposin d’una estructura tècnica, administrativa i d’intervenció econòmica robusta i suficient per garantir la correcta prestació del servei. Així mateix, i d’acord amb el model de gestió eficient i descentralitzat promogut per

l’ACA, s’estableix un import mínim de 70.000 €/any per a garantir aquesta estructura tècnica administrativa als ens gestors més petits. Aquesta mesura suposarà una millora (increment de les atribucions de fons) per a més del 87% dels ens gestors i suposa un impacte d’1,9 M€ sobre el pressupost de l’Agència. Així mateix, potenciarà la gestió territorial del sanejament i fomentarà les agrupacions supramunicipals i l’optimització i major eficiència dels costos pel que fa a l’explotació dels sistemes de sanejament. La gestió de l’aigua, cada cop més, requereix d’una visió integrada i equilibrada fruit de la coordinació i la col·laboració entre les administracions competents en la matèria; és a dir, l’administració local en qualitat de prestadora del servei i l’administració hidràulica (l’ACA) com a planificadora i finançadora.

Aquestes mesures suposen un primer pas endavant en la línia estratègica i consensuada d’atribuir més recursos econòmics a les administracions actuants en l’àmbit del sanejament per garantir la qualitat i els recursos necessaris per a la gestió òptima i l’assoliment dels objectius de la planificació hidrològica I 11 I ACM


FORMACIÓ

Oferim als càrrecs electes locals un innovador seminari de perfeccionament d’habilitats de comunicació i oratòria El seminari virtual d’habilitats comunicatives per a electes locals, organitzat per la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes de l’ACM, ha generat un gran interès entre els regidors i regidores del país, amb més de 350 preinscrits. El Seminari es va impartir durant tres dijous a la tarda, l’11 i el 18 de juny, i el 2 de juliol. El nou seminari virtual de perfeccionament d’habilitats de comunicació i oratòria per a electes constava de tres jornades amb sis professionals amb expertesa i prestigi en el món de la comunicació, i coneixedors de la realitat, problemàtiques i necessitats dels governs locals. La inauguració va anar a càrrec de la secretària general de l’ACM, Joana Ortega, qui va destacar la “importància d’oferir seminaris de qualitat com aquest per ajudar a millorar les habilitats dels electes locals de Catalunya” i va explicar que “el segell de l’ACM és una oferta de qualitat i que generi interès en l’àmbit municipal”. Es tractava d’una proposta formativa especialment pensada per als càrrecs electes locals. El seminari va tenir una molt bona rebuda entre els electes locals de Catalunya i les preinscripcions van superar la capacitat de places del seminari, amb més de 350. Per capacitat, el van impartir 72 electes locals diferents (amb un límit d’aforament per jornada

La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, inaugurant el Seminari virtualment.

de 50 alumnes), molts d’ells alcaldes i alcaldesses. Cal destacar que hi va haver una gran varietat de sensibilitats polítiques representades. Així, hi van participar des d’electes que tenen responsabilitat de govern fins a d’altres que estan a l’oposició en els seus ens locals. Pel que fa a partits hi va haver participants de totes les representacions: ERC, JxCat, Independents, PSC, Comuns, CUP, Cs, PP i Vox. El seminari comptava amb tres jornades amb un total de sis ponències amb la voluntat d’acostar la formació específica als electes potenciant les eines telemàtiques i virtuals, sense haver de desplaçar-se i independentment d’on visquin. El Seminari estava focalitzat en com augmentar les capacitats que tenim de fer arribar el missatge i identificar metodologies i bones pràctiques

en la comunicació, així com millorar l’oratòria i elaborar discursos més sòlids i eficaços. Hi van participar la periodista i divulgadora Begoña Floria Eseberri, que va parlar d’habilitats bàsiques en oratòria i eines per una comunicació efectiva. Josep Vicenç Mestre, expert en oratòria i comunicació, va centrar-se en un curs d’autconsciència, personalitat i nervis en la comunicació. En la segona sessió, el 18 de juny, es va impartir un curs sobre argumentació persuasiva amb el director de comunicació de Jot Down, Carles Foguet, i un curs d’storytelling i construcció del discurs amb la politòloga Mireia Castelló. El 2 de juliol es va fer un curs de discurs polític efectiu amb el politòleg i periodista, Adrià Alsina, i un curs de comunicació en temps de ‘fake-news’ amb el comunicador i divulgador científic, Ignasi Llorente.

Aquest juliol s‘imparteix una segona edició Davant de l’alt interès que ha generat el Seminari de perfeccionament d’habilitats de comunicació i oratòria pels càrrecs electes, l’Àrea de Formació de l’ACM ha decidit planificar una segona edició perquè molts dels preinscrits que es van quedar sense la possibilitat, puguin cursar-lo. Així, està previst que el proper 9 de juliol s’iniciï la segona edició d’aquest Seminari

I 12 I ACM

amb el mateix plantejament i la mateixa estrucutra d’experts i ponents que s’ha fet. Les 3 jornades que tindrà el Seminari s’impartiran el 9, 16 i 23 de juliol en horari de tarda (de 16 a 20.30 h.). Per poder tramitar les inscripcions, es podrà fer a través de l’espai web www.acm.cat/formacio on hi ha un espai específic dedicat a aquesta 2a edició del Seminari de perfeccionament d’habilitats de comunicació i oratòria.


FORMACIÓ

Més de 2.000 treballadors locals es formen amb els cursos AFEDAP de juny, centrats en com els ens locals poden reaccionar a l’impacte Covid-19 Després de dos mesos amb accions formatives no presencials, el programa impulsat conjuntament per les diputacions de Lleida, Girona i Tarragona i l’ACM va potenciar aquest mes de juny la formació online dels treballadors públics locals amb temàtica adaptada a gestionar l’impacte de la Covid-19 als ens locals. En el marc de l’Acord per a la Formació Contínua dels Empleats de les Administracions Públiques (AFEDAP), es van organitzar 24 sessions formatives per veure quin és l’impacte i com hi poden fer front els ens locals. El president de l’ACM, Lluís Soler, destaca que “la formació dels treballadors públics és sempre una mostra de compromís i excel·lència; més encara en aquests moments d’adaptació que estem vivint”. El nou programa formatiu incloïa temàtiques entorn de l’impacte del desconfinament amb

Juny

Lleida > 12%

24 accions formatives

Girona > 36%

2.067 alumnes

Barcelona > 13% Tarragona > 39% * Percentatge referent mesos abril i maig

l’adequació de les llicències d’activitats turístiques i espais públics, mesures tributàries de reacció a la Covid-19, com ha afetactat a la contractació pública o com ha impactat en les polítiques públiques d’habitatge. També es contemplava un curs de quatre sessions sobre el sistema de serveis socials del futur, i d’altres sobre participació ciutadana, procediment administratiu o un taller de gestió del coneixement dels serveis socials bàsics.

Totes les propostes formatives es van fer a través de videoconferència. Estaven pensades només per als treballadors públics de l’administració local, de les demarcacions de Lleida, Girona, Tarragona i les comarques de Barcelona adherides al Pla AFEDAP. El programa formatiu no presencial ja es va oferir a l’abril i maig amb un total de 28 accions formatives i va comptar amb un total de 5.692 alumnes.

Hi haurà cursos al mes de juliol

Carles Bassaganya impartint el curs ‘Instruments de racionalització en la contractació’.

L’Àrea de Formació de l’ACM seguirà oferint cursos virtuals, a través del programa AFEDAP, durant les tres primeres setmanes de juliol. Així, ja s’han articulat una sèrie d’accions formatives temàtiques per oferir als tècnics dels ens locals catalans coneixements específics. Les sessions seguirant sent virtuals amb places limitades per millorar la gestió del curs.

Col·laboren amb aquesta secció:

Informació 93 496 16 16 / Ext. 201 formacio@acm.cat www.acm.cat/formacio

I 13 I ACM


CENTRAL DE COMPRES

Posem a disposició dels ens locals un catàleg de productes per fer front a la COVID-19 Des de l’1 de juny l’ACM té a la seva web i a disposició dels ens locals associats un catàleg amb diversos productes i material de protecció integral destinats a fer front a la COVID-19. L’objectiu és posar les màximes facilitats per si els ens locals necessiten elements de protecció, netega i desinfecció per als seus espais públics i de treball. El Catàleg COVID-19 és un instrument obert i dinàmic d’ajuda als ens locals amb la finalitat de disposar d’un espai de referència per facilitar la compra dels diferents productes. En concret, es contemplen des d’elements de protecció individual (EPI), fins a dispositius per al control d’accés i prevenció de la salut dels treballadors, així com també elements i productes per a la desinfecció i la preparació d’espais públics, que els ens locals puguin necessitar per garantir les mesures i protocols dictats pel govern espanyol i les institucions sanitàries. El Catàleg recull l’oferta de productes més recurrents que poden necessitar els ens locals per afrontar la nova situació. El catàleg ha nascut fruit de la necessitat dels municipis de disposar dels productes necessaris per gestionar el dia a dia municipalista, i que l’ACM ha canalitzat perquè tinguin un punt comú i opcional per adquirir el material. Des de l’entitat municipalista durant les primeres setmanes de pandèmia ja es va coordinar una acció de lliurament i distribució gratuïta de mascaretes i guants als 947

I 14 I ACM

Material i sistemes estudiats

1. Sistemes de protecció individual per al personal al servei dels ens locals: Mascaretes higièniques Mascaretes quirúrgiques Mascaretes FPP2 Guants de protecció Pantalles de protecció ocular Gel hidroalcohòlic Spray hidroalcohòlic 2. Desinfecció i preparació d’espais Desinfecció d’espais i d’exteriors Separadors espais 3. Control d’accés i salut de treballadors i usuaris Sistemes de mesura de temperatura corporal (bàsica) Sistemes de mesura de temperatura corporal (avançat) Càmera termogràfica de mà Termòmetre digital infraroig professional municipis, 41 consells comarcals i entitats municipals descentralitzades. També es va oferir als municipis la possiblitat d’adquirir de forma centralitzada mascaretes FFP2. L’ACM ha elaborat aquest document a partir d’un seguit de consultes prèvies amb diverses empreses que subministren aquest tipus de productes, i posteriorment ha obert l’oferta a totes aquelles empreses que poguessin estarhi interessades. Aquest Catàleg de productes COVID-19 es diferencia dels productes i serveis de la Central de Compres, ja que les empreses

que participen al Catàleg COVID-19 no han passat per un procés de licitació i, per tant, serà cada ens local qui realitzarà la compra de béns seguint el procediment de contractació que escaigui.

Informació

catalegcovid19@acm.cat www.acm.cat/compres/ cataleg-covid-19-acm


CENTRAL DE COMPRES

La Central de compres de l’ACM és utilitzada per 1.231 entitats locals i el 75% d’aquestes estan adherides a l’Acord marc de subministrament elèctric (675 ajuntaments, 32 consells comarcals , 3 Diputacions i 212 entitats dependents de les anteriors). Aquesta alta adhesió és gràcies a l’obtenció de preus avantatjosos per l’agregació de la demanda i d’un procediment de contractació simple, ràpid i amb total observança a la llei de contractes del sector públic i al fet de subministrar energia 100 % renovable. Tot plegat a fet que l’acord marc de subministrament elèctric de l’ACM hagi esdevingut referent en la contractació elèctrica en el món local. Ser referent comporta la responsabilitat afegida de mirar més enllà, i per aquesta raó s’està sempre molt atent a les noves tendències per poder-les incorporar a un conjunt tant ampli d’usuaris. Amb el nou acord marc, a banda de seguir incorporant criteris de sostenibilitat, s’ha volgut abordar la divisió per lots per facilitar la participació de les pimes. En aquest sentit s’ha passat d’un acord marc amb 2 lots a un nou acord marc que n’inclou 7. La contractació pública, i encara més de forma agregada, és un instrument molt valuós d’aplicació de polítiques. L’exemple més clar de la capacitat d’aplicar polítiques és com, a l’any 2015, el 65% dels

Un acord marc dins l’estratègia de transició energètica dels ens locals de Catalunya

AM Electricitat AM Gas AM Biocombustible AM Benzina, gasoil, propà...

Inversió en base a estalvis

AM Enllumenat públic AM Vehicle elèctric Calderes eficients Il·lumunació edificis

Subministrament a millor preu

Calderes de Biomassa Plaques fotovoltaiques

Autoconsum

Alta participació de l’autoconsum energètic

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques està abordant el 4rt Acord marc de subministrament elèctric amb el repte de donar resposta a les necessitats de les 922 entitats locals adherides.

Alta despesa en subministraments energètics

Nou acord marc de subministrament elèctric

Inversió en base a estalvis

Projecte a mig i llarg termini

municipis de Catalunya van passar a proveir-se d’energia 100 % verda només pel fet d’haverho incorporat a l’acord marc. L’ACM és molt conscient d’aquesta capacitat i, per tant, entre els seus objectius està el d’ajudar a les entitats locals a fer la transició energètica per un desenvolupament social i mediambientalment responsable. L’acord marc de subministrament elèctric per la seva dimensió, tant de volum com pel nombre d’entitats adherides, és l’instrument més decisiu de l’estratègia de l’ACM de transició energètica dels ens locals de Catalunya. Aquesta estratègia pretén aconseguir un bon preu dels subministraments energètics (elèctric, gas, biocombustible) que permeti generar estalvis per poder invertir en reduir el consum energètic i en solucions d’autoconsum. Tal i com es pot veure a l’esquema, la Central de Compres té vigents els acords marc d’enllumenat públic LED i de mobilitat sostenible que suposen un estalvi energètic significatiu, i l’Acord marc de calderes de biomassa que permet generar energia en forma d’autoconsum. La Central de

Compres preveu anar incorporant nous serveis com les plaques fotovoltàiques o les calderes eficients per anar dotant d’eines d’estalvi i d’autoconsum energètic als ens locals. Dins d’aquesta estratègia de transició energètica el preu de l’energia pren molta importància. També resulta necessari preparar el terreny per a la implantació de solucions d’autoconsum als ens locals. Així, de l’anàlisi i diàleg amb les entitats locals i les empreses, i atenent a les recomanacions de la Unió europea i amb la voluntat de facilitar l’accés de les pimes a la contractació pública, s’ha considerat dividir els lots per tarifa, i per altra banda s’han creat 4 lots provincials per a aquells punts de subministrament on s’aplica la compensació d’excedents per a la generació d’energia (instal·lacions connectades a plaques fotovoltaiques). Esperem que en els propers 4 anys de vigència del nou Acord marc, els ens locals obtinguin estalvis per poder invertir en autoconsum fotovoltaic i anar fent cada cop més petita la despesa energètica dels ens locals.

I 15 I ACM


CENTRAL DE COMPRES

L’ACM inclosa entre les 71 millors bones pràctiques de contractació pública socialment responsable de la Comissió Europea La Comissió Europea ha inclòs l’Associació Catalana de Municipis i Comarques a la Guia de les 71 millors bones pràctiques sobre contractació pública socialment responsable, que acaba de publicar. En concret, es destaca com a bona pràctica un dels acords marc de la Central de Compres de l’ACM que proveeix d’equips d’impressió i multifunció als ens locals. La publicació ‘Making socially responsible públic procurement work’ inclou bones pràctiques de 25 països, la majoria d’ells de la Unió Europea, però també d’altres llocs del món com Canadà o Corea del Sud. En aquesta publicació europea recull tres bones pràctiques catalanes. Juntament amb la de l’ACM, se’n destaca una de la Generalitat de Catalunya referent a un acord marc socialment responsable dels serveis de neteja, i una altra de l’Ajuntament de Girona sobre un protocol per a la contractació pública socialment responsable a Girona basat en el suport polític i la col·laboració entre parts interessades. La inclusió de clàusules socials en la contractació és una constant de la Central de Compres de l’ACM en els últims anys. En aquest sentit, l’ACM està adherida des del 2018 a Electronics Watch per tal de vetlar que les empreses adjudicatàries dels acords marc de productes electrònics garanteixin que les seves fàbriques de producció compleixin el Codi bàsic de normes laborals recollit en el Plec de clàusules administratives i particulars i que dona compliment amb el que estableixen els convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball (OIT). El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, ha volgut valorar el reconeixement com “un aval a l’esforç de transparència, equitat i qualitat en la contractació pública del municipalisme cata-

I 16 I ACM

là. Uns valors intrínsecs a la nostra manera de fer, la dels pobles i ciutats d’arreu de Catalunya”. L’acord marc de subministrament d’equips d’impressió i multifunció, vigent des del març del 2019, va ser el primer en incorporar aquesta clàusula en la forma de condició especial d’execució i en futures i noves licitacions volem donar-hi continuïtat. El nou Acord marc de subministrament d’equips informàtics que actualment està en procés de licitació, ja incorpora aquesta clàusula i també cal destacar que des de l’ACM s’ha anat incloent clàusules socials i mediambientals en altres acords marc com el de l’eficiència energètica per reduir el consum i la contaminació lumínica, el subministrament d’energia 100% verda, l’impuls de la instal·lació de calderes de biomassa o l’adquisició de vehicles híbrids i elèctrics.

Compromís social L’ACM sempre ha estat compromesa per potenciar la inclusió de clàusules socials a l’administració pública catalana. Així, el 2015 va signar un conveni amb el Govern català per impulsar la incorporació de les clàusules socials en la contractació de l’administració pública local. També, a tra-

vés de jornades i sessions formatives específiques, ha impulsat la difusió i l’impuls perquè cada vegada siguin més presents les clàusules socials en els expedients de contractació pública dels ens locals. L’ACM, a través de la Central de Compres, ofereix 15 productes i serveis als ens locals catalans amb la voluntat de facilitar-los la gestió, ja que s’asseguren que compleixen amb la Llei de Contractes, aconseguint màxima seguretat jurídica, estalvi i simplificació de procediments en la contractació, i al mateix temps estalvis econòmics pel fet de comprar de forma agregada. Actualment, més de 1.200 ens catalans fan ús de la Central de Compres de l’ACM. En concret s’ofereixen els Acords marc sobre: subministrament elèctric, gas natural, contractació d’assegurances, adquisició d’equips informàtics, mobilitat sostenible, equips d’impressió, maquinària tècnica, paper, sistema de vídeoactes, desfibril·ladors, manteniment d’ascensors, parcs infantils i mobiliari urbà, calderes de biomassa i biocombustible, enllumenat públic, i d’auditoria pública. L’objectiu principal de la Central de compres és que tots els Municipis disposin dels mateixos preus i condicions, siguin petits o grans, gràcies a l’adquisició centralitzada.


LOCALRET

Nou cicle de webinars sobre la transformació digital El mes de maig, el Consorci Localret i La Salle – Universitat Ramon Llull vam començar un cicle de webinars per tal d’aportar coneixement sobre la transformació digital i tendències als responsables polítics i tècnics del món local. Amb aquest projecte, ambdues organitzacions comencem una col·laboració estratègica, materialitzada mitjançant conveni marc, per acompanyar els municipis de Catalunya en la seva transformació digital. El primer d’aquests seminaris es va celebrar el passat 28 de maig i va portar per títol La virtualització dels llocs de treball, l’experiència del món local on vam analitzar des de l’experiència local de Sara Berbel, gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona, Mario Aguacil, director de l’Àrea de Govern Obert i Serveis Generals de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Laura Sunyol, coordinadora d’Organització i Polítiques Digitals de l’Ajuntament de Lleida; i de l’expert Majeed Hosseiney, director del Programa de Lideratge Virtual d’Equips de La Salle-URL, com es va fer, què hem après i quines conclusions podem treure per al futur de les nostres organitzacions, de les setmanes de teletreball durant l’estat d’alarma. El segon d’aquests seminaris va portar per títol Els ajuntaments davant el repte de la ciberseguretat i va comptar amb la participació d’Oriol Torruella, director de l’Agència de

Ciberseguretat de Catalunya, Neus Bellavista, responsable de seguretat de l’Institut Municipal d’Informàtica de Barcelona, Domènec Martínez, cap de Sistemes d’Informació i Noves Tecnologies de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i Carles Flamerich, CEO de l’empresa Light Eyes i codirector de programa del Barcelona Cybersecurity Congress. En aquesta sessió vam volem fer prendre consciència de la seva importància, conèixer algunes experiències i possibles solucions a mitjà termini per als nostres ajuntaments. Un repte difícil, donada la limitació de recursos i de coneixement de manera individualitzada dels ajuntaments que fa que aquesta sigui una qüestió en molts casos sense afrontar i de la que només prenem consciència puntualment quan llegim notícies d’atacs a algun ajuntament.

sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial als serveis públics. A partir del mes de setembre està previst donar continuïtat a aquest cicle amb l’objectiu de crear un punt de trobada de referència per a la gent del món local, de tots aquells temes d’actualitat per a la digitalització dels municipis. Prop de 150 persones van participar en directe de cadascun dels dos seminaris en línia ja celebrats. Si no vau poder assistir-hi i esteu interessats en aquestes matèries, podeu recuperar els vídeos complets i per ponents al canal de YouTube de Localret.

El tercer dels seminaris en línia està previst per al proper 10 de juliol a les 12 hores i versarà

I 17 I ACM


PARTITS POLÍTICS

Quines prioritats haurien de contemplar els pressupostos de la Generalitat de cara al món local? Marc Castells Responsable de política territorial de la Direcció executiva del PDeCAT

Incrementar la capacitat d’activació econòmica dels municipis és clau per poder reactivar les ciutats i pobles del nostre país. En aquest sentit, hem impulsat una modificació de la Llei Orgànica 2/2012 de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de manera que es permeti a les corporacions locals gastar lliurement els romanents de tresoreria positius dels quals disposin per tal de poder-los utilitzar lliurement per afrontar la crisi econòmica i social derivada de la Covid-19. Des del Govern de Catalunya hem impulsat mesures de suport al teixit productiu, per combatre així la crisi econòmica i social. S’ha treballat un paquet de línies de subvencions en l’àmbit del comerç al detall, dels serveis, l’artesania, i la moda, per import de 9M€, al qual s’hi poden acollir

Camí Mendoza Alcaldessa de Cambrils

Amb l’actual crisi, és imprescindible establir mesures i accions per tal de recuperar el pols econòmic i productiu de les nostres ciutats: la dinamització del sector empresarial, la derogació de l’ordenança fiscal d’ocupació de la via pública i la flexibilització del calendari fiscal són algunes de les mesures que hem pres dirigides al sector.

Incrementar la capacitat d‘activació econòmica dels municipis és clau per poder reactivar les ciutats i pobles del nostre país

el teixit associatiu dels sectors esmentat, les administracions locals i els organismes públics que impulsin actuacions per a la reactivació del sector de comerç. S’ha preparat una convocatòria extraordinària de 7 milions d’euros per a projectes científics amb expectatives d’aportar solucions al coronavirus. S’han aplicat accions per minimitzar els impactes de l’aturada de l’activitat en el teixit productiu, principalment encaminades a aportar liquiditat i refinançar els seus deutes. I afrontem els nous reptes del sector turístic, preparant un pla de contingència per adreçar-nos a mercats emissors de proximitat (català, espanyol, francés, i en menor mesura amb Països Baixos, Alemanya i nord d’Itàlia). I el futur l’encarem amb la creació d’un servei d’intel·ligència artificial per a una millor interpretació dels escenaris de futur.

És del tot imprescindible que siguem capaços des de totes les administracions de generar una economia socialment responsable i ecològicament sostenible

I és del tot imprescindible, que siguem capaços, des de totes les administracions, de generar una economia socialment responsable i ecològicament sostenible, que garanteixi els drets i el benestar de tota la ciutadania.

És també imprescindible, però, establir importants paquets de mesures socials per atendre a aquells que estan patint els efectes de la crisi de manera més severa: reforçar la xarxa de distribució d’aliments, incrementar els ajuts d’urgència, ajudes per l’habitatge, convocar plans d’ocupació i oferir activitats d’estiu amb tarifació social (doblant les places), són accions impulsades i del tot necessàries.

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

D’ençà l’inici de l’emergència sanitària, el municipalisme ha incrementat exponencialment el seu grau decisori i d’accions adoptades per fer-hi front. En alguns casos per omissió d’acció de Conselleries del Govern de la Generalitat. No podrem recuperar i reconstruir el país, si des dels ajuntaments no podem invertir per afavorir la redistribució social i la generació d’activitat productiva i econòmica. Per aquest motiu, cal treballar amb unitat d’acció i lleialtat institucional entre totes les administracions de l’Estat; és moment de millorar la capacitat de coordinació i d’acció de totes les institucions publiques per fer front comú a les contingències d’aquesta emergència evitant relats partidistes que lluny de donar més optimisme a la ciutadania generen més confusió i estrès a la situació excepcional que estem patint. Cal treballar desplegant un veritable federalisme cooperatiu entre tots els nivells de governança institucionals ja existents, i reforçant la cooperació municipalista entre la FMC- ACM.

I 18 I ACM

No podrem recuperar i reconstruir el país, si des dels ajuntaments no podem invertir per afavorir la redistribució social i la generació d‘activitat productiva i econòmica I és l’hora també de la definitiva reactivació del municipalisme estatutari com és el Consell de Governs Locals de Catalunya previst a l’Estatut d’Autonomia de 2006 però mai desenvolupat per part del Govern. Hem de fer front al despoblament, reivindicant la justícia territorial com a pilar per cercar polítiques d’equilibri al món local, amb entorns favorables a la creació, el treball i la emprenedoria, generant així benestar i riquesa per redistribuir en forma de serveis i polítiques d’igualtat. En definitiva, la lògica de la política municipal no entén de blocs artificials, i s’ha d’articular en assolir pactes municipals de reconstrucció social i econòmica que facin avançar pobles i ciutats del país.


Anna Martínez Alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló

La realitat de cada municipi és molt diversa, però alhora té molts punts de trobada per afrontar la nova realitat. Ara, més que mai, totes les propostes han d’estar centrades en les persones, en què ningú quedi enrere, i en garantir la màxima seguretat sanitària i social. El benestar social de les persones és un pilar fonamental en la lluita per avançar, i els Ajuntaments, amb l’acompanyament de la resta d’administracions, han de vetllar perquè així sigui. Cal un desplegament de mesures socials i de reactivació econòmica per fer front a la situació de crisi que ens depara, amb una mirada integradora i sostenible, i garantint tot el suport necessari als ajuntaments per part de la resta d’administracions, especialment els de municipis petits

Xavier Cañigueral Vicesecretari territorial del PP a Barcelona ​

Sota el lema “Activemos España” el Partit Popular ha fet diverses propostes per fer front a les conseqüències de la crisi en el teixit econòmic. Destacar tres grans grups de mesures en l’àmbit municipal: 1. Reduir la pressió fiscal que pateix el teixit econòmic i, molt especialment, el comerç de proximitat. Aplicar la política de “zero ingressos, zero impostos” durant el període d’estat d’alarma mitjançant l’exempció, bonificació o subvenció del 100% de figures impositives (taxa de terrasses, IBI, IAE, recollida de residus comercials).

Ara més que mai, totes totes les propostes han d‘estar centrades en les persones, en què ningú quedi enrere, i garantir la màxima seguretat sanitària i social

amb menys recursos. És imprescindible que les administracions locals disposem d’eines útils i capacitat econòmica per fer front als reptes actuals, amb recursos supramunicipals i amb una flexibilització de la regla de la despesa i l’estabilitat pressupostària que permeti estar al costat de la ciutadania. S’estan impulsant moltes propostes des dels municipis, però també s’estan assumint moltes despeses associades a noves necessitat, que dificulten avançar tant com caldria.

Sota el lema ‘Activemos España‘ fem diverses propostes per fer front a les conseqüències de la crisi en el teixit econòmic quotes a la seguretat social o crear un “xec incubadora” per ajudar a startups a fer front a les despeses d’allotjament. 3. Reformar l’administració per garantir la seva sostenibilitat, reduint o eliminant despeses supèrflues, i simplificar els tràmits i les ordenances municipals per facilitar l’activitat econòmica.

2. Donar suport als agents econòmics més castigats: ajudes al lloguer de comerços amb major pèrdues, ajuts a autònoms per afrontar les

Dimas Gragera Regidor i portaveu de Cs a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Des de Cs considerem que la reconstrucció i reactivació dels nostres municipis post Covid-19 ha d’arribar des d’amplis consensos que incloguin les forces polítiques que tinguin voluntat de treball conjunt i les associacions, entitats, autònoms i empreses dels municipis.

La reconstrucció i reactivació dels municipis ha d‘arribar des d‘amplis consensos que incloguin les forces polítiques i les associacions, entitats i empreses dels municipis

Finalment, dins de les propostes de Cs, incloem també actes de reconeixement a qui treballa per combatre la pandèmia i actes d´homenatge a les persones que hem perdut.

Des de Cs hem presentat als municipis un pla de xoc amb diverses propostes i amb eixos generals clars per afrontar la crisis del COVID19. Aquest pla inclou aspectes com preparar protocols clars d’actuació en cas de rebrots, la celebració de plenaris extraordinaris per seguir la implementació de les polítiques de recuperació i un pla de xoc econòmic, sanitari i social, que analitzi les vulnerabilitats i prioritzi recursos. Serà indispensable elaborar nous pressupostos i abordar la situació des de la col·laboració entre administracions.

I 19 I ACM


MUNICIPIS EN POSITIU

Els set ajuntaments de la Conca d‘Òdena fan un web per incentivar la compra al comerç local

L’Ajuntament de l’Aldea instal·la 13 punts d’accés wifi gratuït en places i equipaments municipals L’Ajuntament de l’Aldea ha enllestit el projecte d’instal·lació de wifi gratuïta en diversos punts del nucli urbà. Aquesta iniciativa ha tingut un cost de 15.000 euros, finançats íntegrament amb una subvenció del programa europeu WIFI4EU.

Foto: Regió 7

La Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena (MICOD) i els set ajuntaments que en formen part estan treballant en la creació d’una pàgina web, concacomerç.cat, per donar un nou impuls als comerços locals. L’acció està inclosa dins del projecte Conca Comerç, que es va engegar l’abril i que van posar en marxa els ajuntaments de la zona i diverses associacions de comerciants amb l’objectiu d’estimular el consum de proximitat en els moments tan complicats que estem vivint.

Aquestes línies d’internet donaran cobertura gratuïta de wifi a edificis municipals i també a espais públics. En concret s’han instal·lat sis punts d’accés gratuïts en equipaments públics i set, en espais urbans. Això permetrà a famílies i entitats que puguin gaudir d’una connexió lliure, millorant la connectivitat del tota la població. Els punts WIFI instal·lats en espais exteriors es troben ubicats a l’Ajuntament i les places de l’Infant, Doctor Maimó, dels Segadors, Països Catalans, dels Estudiants i Estació. Pel que fa als punts d’accés interiors es troben a les Grangetes, l’Antic Ajuntament, el Casal de Joves, el Camp de futbol, el poliesportiu i al local d’entitats. Segons Irene Negre, regidoria de Ciutadania : “Aquesta inversió, que no ha costat un euro a les aldeanes i aldeans, permetrà que tots gaudim d’un servei gratuït d’internet als espais i equipaments públics, per tal de garantir la connectivitat a la xarxa a tots els nostres conciutadans.

El nou web és una plataforma de serveis, en què el comerciant pot donar visibilitat i promocionar el seu negoci, i la ciutadania pot consultar els diferents comerços de la Conca, les seves promocions i esdeveniments. També inclou una àmplia oferta de restauració i un apartat amb propostes d’oci, cinema, actes culturals, activitats lúdiques, entre d’altres. Pretén ser una gran botiga a tocar de casa, amb una oferta sòlida i diversa Els set ajuntaments de la MICOD, que hi participen i impulsen la plataforma són: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui, Òdena, la Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí. També hi donen suport diferents associacions de comerciants. Des que es va iniciar el projecte ConcaComerç, s’han portat a terme diferents actuacions per promoure el consum de proximitat, tant en xarxes socials com en mitjans de comunicació i en les mateixes botigues.

Estar al dia de l’actualitat del món local

I 20 I ACM

Foto: Ajuntament de l’Aldea

3 raons

Rebre tota l’oferta formativa de cursos, jornades i postgraus

per rebre el butlletí electrònic de l’AMC Rebre informació d’interès local

Com puc rebre el butlletí electrònic? Envia un mail a comunicació@acm.cat indicant l’assumpte Butlletí electrònic


MUNICIPIS EN POSITIU

“Cal canviar de rumb en la planificació del mandat i modificar el pressupost per ajustar-lo a les necessitats“ Sergi Pedret (JxCAT)

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de Reus @reus_cat Hem intensificat el contacte amb els infants i joves en situació de vulnerabilitat durant el confinament amb 4.785 trucades

Alcalde de Riudoms Professió: Empresari Habitants: 6.565 Pàgina web: http://www.riudoms.cat/

Ajuntament de Calonge i Sant Antoni @ajuntcalonge Calonge i Sant Antoni destina una ajuda de 500€ mensuals a empresaris i autònoms per cada treballador que contractin.

Ajuntament d‘Almacelles Parlem amb Sergi Pedret (1983), actual alcalde del seu poble natal, Riudoms, un càrrec que ostenta des de l’any 2018. A les passades eleccions municipals del maig de 2019 va encapçalar la candidatura que va acabar sent la guanyadora de les eleccions, obtenint la majoria absoluta. Pedret explica que va fer el pas de postular-se com a alcalde del poble, principalment, per “dos motius claus” segons ell: “l’estima cap al teu poble i la predisposició a treballar per a les persones que el conformen”. En aquest sentit l’alcalde de Riudoms explica que fa un balanç positiu dels darrers mandats, ja que “hem aconseguit fer una gran transformació del poble per tenir un Riudoms amb un gran nivell de serveis i de qualitat de vida, equiparable a moltes capitals de comarca” i destaca “la redacció, per primera vegada, de diversos plans de dinamització i acció del municipi. En 4 anys s’han elaborat i s’ha iniciat la implementació del Pla de Dinamització del Comerç Local, el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible, el Pla Local de Joventut, el Pla de Nucli Antic i el Pla de Dinamització i Competitivitat Turística”. Alhora, Pedret explica que “sempre queda feina per fer” i, per això, han definit les idees pendents d’executar en “un pla de govern” per als propers 4 anys que pivota al voltant d’un projecte de municipi definit en base a “3 eixos”: “promocionar el producte local i de proximitat i la indústria agroalimentària, iniciar l’ordenació del futur Riudoms urbanístic i desenvolupar accions per un Riudoms més sostenible”, tot i que Pedret -com la resta d’alcaldes i alcaldesses de

Catalunya- ha vist com la crisi de la COVID-19 ha impactat en la realitat política, social i econòmica dels municipis. L’alcalde explica que “han estat uns mesos difícils”, però assegura que “el meu compromís amb la gent i el poble, m’han fet estar més actiu que mai per poder afrontar el dia a dia”. La gestió que ha fet s’ha basat, des del primer dia, en “protegir, acompanyar i informar” als seus veïns i veïnes. Ha pres també mesures concretes com “la desinfecció de la via pública amb l’ajuda dels pagesos del nostre poble, el repartiment de mascaretes a la població i de lots de material de protecció als comerciants”, així com mesures en l’àmbit social i econòmic com la “suspensió de taxes i impostos de diversos serveis municipals, s’han destinat 16.000€ a material de protecció pels comerços i establiments dirigits al públic de tot el municipi”. També s’ha impulsat una campanya de dinamització del comerç local. Alhora, l’alcalde explica que s’està treballant en la “supressió de les fiances en les obres menors a 12.000€, la bonificació del 100% dels certificats o volants d’empadronament o convivència i la redacció d’unes bases per a ajuts directes al sector comercial i empresarial local dotats amb un total de 45.000€”. Finalment, Sergi Pedret també explica que arran de la crisi de la COVID-19, “caldrà destinar els recursos econòmics necessaris a aquells àmbits que més ho requereixen, com poden ser l’àmbit social o la promoció econòmica del nostre poble. I per tant, és necessari canviar de rumb en la planificació del pla de mandat i modificar el pressupost municipal per ajustar-lo a les necessitats del moment”.

@AlmacellesMedia #Almacelles habilita al cementiri una àrea per a sepelis musulmans

Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses @StJoanAbadesses L’ajuntament de @StJoanAbadesses donarà un val de 100 euros per comprar al comerç local a afectats per ERTO i autònoms

Ajuntament de Castellolí @castelloli #Castellolí obre portes de la piscina i serà gratuïta per als veïns per agrair a la població el seu comportament exemplar durant la pandèmia

Ajuntament de La Seu d‘Urgell @ajlaseu La Seu crea un mapa per divulgar la biodiversitat de vint zones de la ciutat

Ajuntament de Castellar del Vallès @femcastellar Castellar augmenta les mesures per combatre la venda d’alcohol a menors i intensificarà la presència policial per evitar ‘botellons’

I 21 I ACM


OPINIÓ

Exigir i actuar, el doble repte dels municipis en la reactivació despesa addicional. El superàvit dels darrers anys ha de poder gastarse i ha de poder fer-ho l’administració local que l’ha generat. No seria raonable una decisió que no fos aquesta. També, sense moure’ns del capítol de la pressió política, caldrà que els consistoris estiguin atents i facin servir la seva capacitat per garantir que els diners que acabi posant damunt la taula la Unió Europea -tant pel que fa referència als crèdits, com a les subvencions- tinguin en compte les noves necessitats sorgides arran del Covid-19 entre les administracions locals.

Josep Martí Periodista Les conseqüències d’una crisi econòmica -sigui quin sigui el motiu que la provoca- sempre situen els Ajuntaments en la primera línia de batalla. No pot ser d’una altra manera. Les administracions més llunyanes treballen sobre dades, indicadors, estadístiques i d’altres índex de mesura que permeten fer-se càrrec de les dificultats que travessa un país. Però és als municipis, als ajuntaments, on els problemes acaben tenint la cara, el nom i els cognoms concrets d’uns ciutadans particulars perfectament identificables. És quan alcaldes i regidors es troben per les voreres persones afectades per la situació caminant pels carrers del municipi que la paraula es fa carn. Perquè és a peu de carrer on es fa palesa la dificultat, l’angoixa, i de vegades la desesperació, que obliguen a donar -o almenys intentar-ho- respostes concretes i tangibles.

Exigir a les altres administracions, sense tenir en compte coloraines polítiques, i convertir en prioritat absoluta la post pandèmia, és el primer deure dels Ajuntaments El paper dels Ajuntaments serà clau en la reactivació econòmica i emocional del país en un escenari Post-Covid19. En primer lloc, com a termòmetres mes fiables de la situació han de complir amb el seu paper d’exigència màxima -deixant de banda coloraines polítiquesdavant les altres administracions. El Ministeri d’Hisenda ha de notar al clatell l’alè de tots i cadascun dels municipis perquè aquests puguin millorar la seva capacitat de despesa i, en particular, perquè sigui factible habilitar capítols de

I 22 I ACM

Cal que els ciutadans siguin convidats de nou a la vida i a l’optimisme. Que la por sigui substituïda per la responsabilitat. Sense això no serà possible la reactivació Aquesta exigència sobre el govern de l’Estat ha d’incloure també el govern català, ara que han recuperat les competències. I, amb el mateix nivell d’exigència, caldrà fer aterrar els discursos a la realitat tangible de cada carrer i cada plaça. Els Ajuntaments han de ser el borinot que recordi cada dia la necessitat de, ni que sigui per un temps, recordar a totes les administracions que la gravetat de la situació no permet distraccions ni polèmiques fàtues. Alcaldes i regidors: els 7,5 milions de catalans i catalanes us necessitem com a primera baula d’una cadena d’exigència i rigor davant d’aquesta emergència. Sigueu, si us plau, els Pepito Consciències de la post-pandèmia! Naturalment hi ha també tot el seguit de qüestions que cada Ajuntament pot gestionar i decidir sense encomanar-se ni a Deu, ni al Diable. Sabent que cada situació és diferent, el llistat de possibles mesures a posar damunt la taula és inabastable: plans locals de reactivació, mesures de fiscalitat, modificacions del pressupost, ajuts, assessorament i un llarg etcètera d’assumptes en els que els acords dels plenari i els decrets d’alcaldia hi tenen molt a dir. Només cal que cada Ajuntament actuï des del ple convenciment que durant un temps és una prioritat absoluta que cada decisió que s’hagi de prendre incorpori una anàlisi rigorosa sobre l’impacte que tindrà sobre la seva ciutadania i sobre l’activitat econòmica del municipi en aquest nou escenari. Això, en realitat, no és altra cosa que convertir en la primera de les prioritats la reactivació econòmica i el suport als ciutadans que s’hagin quedat enrere i, per suposat, actuar en conseqüència. Hi ha un darrer element que també resultarà transcendent i en el que els Ajuntaments han d’actuar també com a primers ambaixadors: cal que la ciutadania sigui convidada de nou a la vida plena en llibertat i a l’optimisme. Eliminem entre tots la por i substituïm-la per la responsabilitat. Sense això, no hi haurà reactivació possible. Necessitem que els carrers tornin a riure i els municipis ho poden fer possible.


I 23 I ACM


NOU CATÀLEG COVID-19 A DISPOSICIÓ DELS ENS LOCALS 1. Sistemes de protecció individual per a treballadors públics (mascaretes, guants, solucions hidroalcohòliques, protecció ocular...) 2. Desinfecció i preparació d‘espais (mampares, separadors...) 3. Control d‘accés i salut de les persones treballadores Web: www.acm.cat/compres/cataleg-covid-19-acm Dubtes o consultes: catalegcovid19@acm.cat

Profile for ACM 947

Revista ACM 416  

Revista del mes de juliol de 2020 de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)

Revista ACM 416  

Revista del mes de juliol de 2020 de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)

Profile for acm947
Advertisement