a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

414 Març 2020

La revista del municipalisme català

EL MÓN LOCAL COMPROMÈS AMB LA LLUITA PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA El municipalisme català aposta per adoptar polítiques de prevenció, mitigació i adaptació per fer front al canvi climàtic i preservar el patrimoni natural. Pàg 8

Seguim amb l’agenda municipalista: reunions de treball amb el Govern i fent territori

El 14 de febrer celebrem la XXII Assemblea de l’ACM al Recinte modernista Sant Pau

Durant el 2019 vam generar un 62% més d’accions formatives amb uns 3.000 alumnes

ACTUALITAT - Pàg. 6-7

ACTUALITAT - Pàg. 9

FORMACIÓ - Pàg. 12

Gandesa. Terra Alta


SUMARI

GANDESA

El municipi de Gandesa està situat a la comarca de la Terra Alta. La capital de la comarca compta amb una superfície de 71,2

quilòmetres quadrats i poc més de 3.000 habitants. A nivell patrimonial destaquen ll’església de la mare de Déu de l’assumpció (estil romànic), el Centre d’Estudis de la Batalla de l‘Ebre, el Palau del Castellà (d’origen templer) o la Fontcalda (a la imatge) on s’hi fa una romeria cada primer diumenge de maig. La festa major se celebra el primer diumenge de setembre, en honor a la patrona la Mare de Déu de la Fontcalda. Gentilici: gandesà i gandesana. El seu alcalde és Carles Luz (JxCAT).

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4-5

PÀG. 6-7

PÀG. 8

CENTRAL DE COMPRES

ENTREVISTA

OPINIÓ

El món local mostra el rebuig a la resolució de la JEC d’inhabilitar el President Torra i l’eurodiputat Junqueras

PÀG. 13

Més de 300 ens depenents ja són usuaris d’algun dels 16 productes i serveis que ofereix la Central de Compres de l’ACM

2

Seguim amb les reunions de treball amb els consellers i ens reunim amb representants de la demarcació de Tarragona

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de Molins de Rei i vicepresident de l’ACM, Xavi Paz

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

El municipalisme mostra el seu compromís per mitigar l’emergència climàtica a la 1a Cimera d’Acció Climàtica

PÀG. 22

‘Una reforma (in)viable’. Article d’opinió del periodista Oriol March


EDITORIAL

ARA ÉS EL MOMENT DE PASSAR A L’ACCIÓ La lluita contra el canvi climàtic no és un caprici dels am-

bientalistes o una moda política, ho sabeu bé, sinó que és el repte més gran que tenim com a generació, i la major amenaça al nostre sistema de vida.

Des del municipalisme català ja fa anys que hi estem treba-

llant, oferint electricitat 100% verda des del 2015 a tots els

proposat fer un salt en les polítiques de prevenció, mitigació i adaptació al canvi climàtic, posant-les al centre de

l’agenda municipalista, i establint nous objectius concrets, quantificables i avaluables, perquè no podem esperar una altra generació, dècada o mandat per passar a l’acció.

Aquests dies estem treballant de valent en preparar la XXII Assemblea de l’ACM, on a banda de retre comptes i aprovar el Pressupost pel 2020, volem projectar les prioritats del municipalisme català i els objectius com a Associació

Catalana de Municipis, en la línia de donar més eines, servei, suport i valor afegit a la tasca del municipalisme, dels treballadors públics i de la gent que treballa per millorar dia a dia els pobles i ciutats del país.

municipis del país, o amb la Central de Compres, orientada

Junts estem treballant per una eina, l’ACM, més forta, al

boni al món local català, però no en tenim prou, no n’hi ha

i totes vosaltres, per millorar la qualitat de vida i la prospe-

cap a productes i serveis que redueixin la petjada de carprou si volem deixar als nostres fills i filles un planeta millor del que hem heretat dels nostres pares.

Ho hem vist les darreres setmanes amb el temporal Glòria

servei del municipalisme català i, amb ell, al servei de tots ritat a tots els carrers i places de Catalunya. Seguim!

que ha arrasat bona part del litoral català, del Delta fins a

la conca del riu Ter, i que ens ha mostrat, un cop més, la vulnerabilitat del paisatge i del patrimoni davant la força de

Lluís Soler

la natura. Per això des del municipalisme català ens hem

President de l’ACM

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor

Correu electrònic: acm@acm.cat

Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís

Dipòsit legal: B3434383.

Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

3


ACTUALITAT

EL MUNICIPALISME CATALÀ ACORDA UNA MOCIÓ DE REBUIG A LA RESOLUCIÓ DE LA JEC CONTRA QUIM TORRA I ORIOL JUNQUERAS L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha enviat als seus 1.018 ens locals associats una moció de re-

buig a la resolució de la Junta Electoral Central (JEC), per la qual pretén execu-

tar la inhabilitació del càrrec de diputat del Parlament de Catalunya al president

de la Generalitat, Quim Torra, i del càrrec d’eurodiputat a Oriol Junqueras.

El text precisa que la resolució de la

JEC relativa a la inhabilitació del Pre-

sident de la Generalitat, Quim Torra,

“vulnera” tant l’Estatut d’Autonomia de

El president de la Generalitat, Quim Torra, en acabar el ple del Parlament del 4 de gener.

ment de Catalunya. En el cas de l’eu-

També es continua reclamant l’allibera-

Catalunya com el Reglament del Parlarodiputat Oriol Junqueras es fa èmfasi en la resolució del Tribunal de Justícia

de la Unió Europea i el reconeixement del Parlament Europeu que reconeixen

la condició d’eurodiputat i la corresponent “immunitat parlamentària”.

La moció també dóna suport a la pro-

posta de resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 4 de gener i insta a l’Estat espanyol a “posar fi a la repressió, judicialització i persecució

d’electes, representants de la societat civil i institucions” que no aporten cap solució ni potencien l’acord polític.

ment dels presos i preses polítics i el

retorn dels exiliats i reivindica “seguir defensant” el dret a l’autodeterminació

i “decidir el nostre futur per mitjans po-

òrgans administratius espanyols es condicioni, alteri o modifiqui el resultat de les urnes”.

lítics pacífics i democràtics”.

La moció també demana trobar una

Segons el president de l’ACM, Lluís

talunya, posant fi a la repressió i a la

Soler, “el municipalisme català serà ara i sempre un mur contra aquells

qui volen, des del poder judicial o des de l’administració, treure la veu de la

democràcia i dels Parlaments” i, en

aquesta línia, ha refermat que “són les urnes, la democràcia i els Parlaments els qui escullen als representants del

poble i els presidents, i mai podrem

4

acceptar que des de la justícia o dels

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

solució política al procés que viu Cajudicialització, reclama la posada en

llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, i referma el compromís del municipalisme català amb la democràcia i l’autodeterminació per mitjans pacífics i democràtics.

PODEU DESCARREGAR LA MOCIÓ:

www.acm.cat/acm/mocions


ACTUALITAT Moció de rebuig de la resolució de la JEC respecte al President Quim Torra i l’Eurodiputat Oriol Junqueras a les recents resolucions del Tribunal Suprem El passat divendres dia 3 de gener de 2020, en un acord,

la Junta Electoral Central pretén executar la inhabilitació del M.H. President de la Generalitat Quim Torra, malgrat no haver-hi sentència ferma, i deixar sense efecte la seva credencial de diputat electe del Parlament de Catalunya.

Aquesta decisió d’un òrgan administratiu, no judicial, és clarament contrària al que determina tant l’Estatut de Catalunya

com el Reglament del Parlament de Catalunya respecte els motius de cessament del President del nostre país.

En la mateixa sessió, la Junta Electoral Central també va acordar que l’eurodiputat Oriol Junqueras no pot tenir aquesta condició, malgrat la sentència del Tribunal de Justícia de

la Unió Europea que va dictaminar en data 19 de desembre

de 2019 que hauria d’haver pogut recollir l’acta d’eurodiputat i que tenia immunitat per aquesta raó.

Aquestes dues resolucions d’un òrgan administratiu depenent de l’Estat Espanyol s’afegeixen a la llarga llista d’electes i institucions del nostre país que pateixen persecució per part d’instàncies administratives i judicials de l’Estat espanyol pel sol fet de defensar el dret d’autodeterminació de Catalunya.

Els Ajuntaments catalans i els seus electes també patim aquesta persecució i hem estat al costat de les nostres ins-

titucions en la denúncia de la persecució judicial i per trobar una solució política al procés.

És per això, que el Ple del nostre Ajuntament pren els següents ACORDS:

Alhora, rebutjar la resolució de la Sala Segona del Tribu-

nal Suprem de data 9 de gener per la que s’acorda que no procedeix la llibertat de l’eurodiputat Oriol Junqueras,

mantenint la seva inhabilitació per considerar que està condemnat en ferm. Aquesta resolució impedeix recollir

l’acta d’eurodiputat i fer efectiva la sentència del TJUE que

li reconeix la immunitat, vulnerant els seus drets com a electe.

TERCER. Donar suport a les propostes de resolució apro-

vades pel Parlament de Catalunya el proppassat dia 4 de gener, així com les actuacions que des del Govern de la Generalitat i des del Parlament de Catalunya es prenguin

per defensar tant els drets del President com dels eurodiputats que són a la presó o a l’exili.

QUART. Instar l’Estat espanyol a trobar una solució política al procés que viu el nostre país. S’ha de posar fi a la

repressió, la judicialització i la persecució d’electes, representants de la societat civil i institucions que, a més de no aportar solucions, allunyen l’acord polític.

CINQUÈ. Reclamar la posada en llibertat dels presos i preses polítics, el lliure retorn dels exiliats i exiliades i la

plena garantia en l’exercici i defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

SISÈ. Mantenir el compromís com a electes locals a seguir

defensant el dret a l’autodeterminació de Catalunya, el dret

a què siguem els catalans els qui decidim el nostre futur per mitjans polítics pacífics i democràtics.

PRIMER. Rebutjar la resolució de la Junta Electoral Central

SETÈ. Comunicar els presents acords a la Presidència del

dent de la Generalitat Quim Torra i s’ordena la retirada de la

de Catalunya, a la Presidència del Congrés dels Diputats,

per la qual s’intenta executar la inhabilitació del M.H. Presiseva credencial de diputat. Rebutjar també la resolució del

Tribunal Suprem de data 10 de gener que denega la petició de suspensió de la resolució de la JEC. Les esmentades re-

solucions vulneren tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya com el Reglament del Parlament de Catalunya.

Parlament de Catalunya, a la Presidència de la Generalitat a la Presidència del Govern de l’Estat, a la Presidència del

Parlament Europeu, als municipis agermanats i a les entitats municipalistes de Catalunya. I donar a conèixer el contingut d’aquesta moció a la ciutadania del nostre municipi per aquells mitjans que es creguin oportuns.

SEGON. Rebutjar la resolució de la mateixa Junta Electoral

Central en què nega la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras, malgrat la recent sentència del TJUE en què es dic-

tamina que hauria d’haver recollit l’acta d’eurodiputat i, per tant, tindria immunitat parlamentària. A més, en data 5 de ge-

ner, el Parlament Europeu ha reconegut com a eurodiputats al propi Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín.

PODEU DESCARREGAR LA MOCIÓ:

www.acm.cat/acm/mocions

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

5


ACTUALITAT

SEGUIM AMB LES REUNIONS AMB ELS RESPONSABLES DEL GOVERN CATALÀ

Pere Aragonès, Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda El passat 9 de gener ens vam reunir amb el vicepresident

eina per contribuir a la reactivació econòmica, la generació

nès. Des de l’ACM s’ha plantejat la necessitat de disposar

català ens fem nostra també la necessitat de disposar-ne”.

del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Arago-

de Pressupostos de la Generalitat per aquest 2020 per tal de facilitar eines i recursos econòmics als ens locals i fer

front als reptes socials i de desenvolupament que té el territori. Segons Lluís Soler, “els pressupostos són la principal

La trobada també va abordar la necessària reforma del model de finançament local, els criteris de sostenibilitat dels comptes municipals i la participació dels ens locals en els impostos que es recapten a cada municipi.

Ester Capella, consellera de Justícia

Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals

La reunió va tenir lloc el 9 de gener amb la consellera de Jus-

Amb el conseller de Polítiques Digitals i Administració Públi-

mes de l’agenda municipalista en matèria de justícia, cohesió

A la trobada es va parlar de l’accés a les TIC per part de tota

tícia, Ester Capella. A la trobada es van abordar diversos tesocial i memòria democràtica. També es va parlar de com

potenciar àmbits com la mediació familiar i comunitària per resoldre petits conflictes: “La resolució de petits mecanismes de gestió, protocols d’actuació i una bona coordinació entre

administracions és clau per incrementar l’eficàcia i el grau

d’efectivitat de les inquietuds i demandes que ens fa arribar la ciutadania”, segons Lluís Soler. També es va parlar de com

millorar la reinserció que es fa a través del Centre d’Iniciatives

per a la Reinserció (CIRE), les mesures penals alternatives, i el model i finançament dels jutjats de pau.

6

d’oportunitats i de llocs de treball, i des del municipalisme

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

ca, Jordi Puigneró, la reunió també va tenir lloc el 9 de gener.

la ciutadania, administracions i empreses, des de qualsevol racó del país, la digitalització com a motor d’oportunitats, i

les polítiques de funció i administracions públiques. Segons

Lluís Soler, “la tecnologia és una eina que pot ajudar-nos a oferir serveis de major qualitat i valor afegit als nostres veïns i

veïnes. Per fer dels nostres municipis, llocs on viure millor, on

generar més oportunitats i on fomentar la participació de tots

els ciutadans”. Així, es va parlar del pla de desplegament de fibra òptica promogut pel Govern català amb la intenció de connectar tot el territori.


ACTUALITAT

VISITES TERRITORIALS AMB LA PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA I ELS ALCALDES DE TARRAGONA I REUS El president de l’ACM, Lluís Soler, la se-

cretària general, Joana Ortega, i el secretari general adjunt, Sergi Penedès, van visitar el 14 de gener Tarragona i Reus per mantenir reunions de treball amb la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i l’alcalde de Reus, Carles Pellicer.

La voluntat és recórrer el territori i co-

Joana Ortega, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, Lluís Soler i Sergi Penedès.

món local i de la ciutadania dels muni-

Un dels pilars de l’ACM és facilitar el dia

del servei d’assegurances (105 ajunta-

dent de l’ACM, Lluís Soler, va destacar

nistrament de productes i serveis que

(47 ajuntaments) o la de vehicles híbrids i

nèixer de primera mà les inquietuds del cipis de Catalunya. En la visita, el presi-

que “impulsar l’agenda municipalista és sinònim de sumar esforços i treballar en

xarxa amb tot el món local, i el nostre paper com a municipalisme català és el de donar eines per lluitar contra el canvi cli-

màtic, impulsar el benestar i la qualitat de vida, i fomentar el creixement econòmic i

la prosperitat als 181 municipis de la demarcació de Tarragona”.

A banda de la proximitat com a valor fonamental del món local, segons Soler:

“ens interessa copsar al territori quines són les inquietuds que té el món local, no només de les grans ciutats sinó, so-

bretot, dels petits i mitjans municipis. Ser l’administració més propera al ciutadà ens ha d’ajudar a afrontar la millora dels serveis als ciutadans amb més eficàcia i eficiència”.

a dia dels ens locals a través del submi-

ments), l’adquisició de paper d’oficina

permetin donar una millor atenció als

elèctrics (38 ajuntaments).

destaca que “el 86% dels municipis de la

En la reunió dels representants de l’ACM

la Central de Compres del món local. En

es va parlar de necessitats i com millorar

marcació ens locals que, com a mínim,

ció. Més tard, es va fer una trobada amb

adquisició centralitzada. La xifra s’ele-

gona, Noemí Llauradó, amb la voluntat

(EMD, consorcis, consells comarcals,

vies de col·laboració en àmbits com la

Central de Compres permet amb les mà-

tració pública. També s’ha parlat de les

ment, estalviar temps, recursos i obtenir

suport local per al període 2019-2023. Al

realitzés de forma individual per a cada

l’Ajuntament de Reus, encapçalada pel

mandats pels ens locals tarragonins des-

membres de la corporació municipal,

100% verda per a 129 ajuntaments, l’ús

d’honor de la corporació.

seus ciutadans. El president de l’ACM

demarcació de Tarragona són usuaris de

amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà,

concret, 154 dels 181 municipis de la de-

els serveis dels municipis de la demarca-

fan ús d’un producte o servei d’aquesta

la presidenta de la Diputació de Tarra-

va fins a 234 si ens referim a ens locals

de mantenir l’estreta relació i explorar

mancomunitats i ens dependents)”. La

formació dels treballadors de l’adminis-

ximes garanties jurídiques i de procedi-

previsions d’inversions i subvencions de

millors preus que no pas si la compra es

migdia es va fer una visita institucional a

ajuntament. D’entre els serveis més de-

seu alcalde, Carles Pellicer, i la resta de

taquen el subministrament d’electricitat

on el president també va signar el llibre

A l’Ajuntament de Tarragona amb el seu alcalde, Pau Ricomà.

Lluís Soler signant al llibre d’honor de l’Ajuntament de Reus. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

7


ÀMBITS SECTORIALS

A LA CIMERA CATALANA D’ACCIÓ CLIMÀTICA MOSTREM EL COMPROMÍS DEL MÓN LOCAL PER MITIGAR L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA L’ACM va participar el 17 de gener a la pri-

mera Cimera catalana d’Acció climàtica, impulsada pel Departament de Territori i

Sostenibilitat del Govern català, i que va tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya. El

president de l’ACM, Lluís Soler, va mostrar el compromís absolut del món local per fer front a l’emergència climàtica.

Segons Lluís Soler, “no hi ha municipis pe-

tits ni grans per fer front a l’emergència climàtica, que en aquest mandat estem posant al centre de l’agenda municipalista del país”. I ha afegit que des del món local cal

Lluís Soler, president de l’ACM, exposant els compromisos del món local.

promisos adoptats pels Estats de la Unió

• Acompanyament als ajuntaments del • Actuacions urbanístiques, ambientals i

fer un pas endavant i més enllà dels comEuropea per ser més sostenibles i lluitar

nostre país a declarar l’emergència cli-

de mobilitat per reduir les emissions als

accions de compromís efectiu.

i sanitaris.

contra el canvi climàtic: “El municipalisme

màtica en l’àmbit local, i a implementar

preservar el seu entorn, fins i tot per davant

• Incorporació de nous productes i serveis

d’anar un pas més enllà per garantir l’hàbi-

comporti mitigar els efectes del canvi cli-

sempre ha sigut el primer en treballar per dels Estats, però ara no n’hi ha prou, i hem

tat a l’entorn i el planeta que volem deixar

centres de les ciutats i entorns educatius

al catàleg de la Central de compres, que

L’ACM, a través de la seva Central de

màtic.

introducció de criteris de sostenibilitat en

Compres, ja fa temps que ha impulsat la

als nostres fills i filles”.

• Projectar l’objectiu que l’electricitat verda els Acords marc que ofereix. Així, propor-

En aquesta línia, l’ACM va aprofitar el fòrum

• Implementació de criteris responsabilitat 250.000 tones de CO2 a l’any) a 667 mu-

per anunciar els nous compromisos de l’agenda municipalista amb les polítiques

de prevenció, mitigació i adaptació per fer front a l’Emergència Climàtica:

arribi al 100% dels municipis.

ciona energia 100% verda (permet reduir

vers el canvi climàtic en els processos de

nicipis catalans (70% dels ajuntaments).

contractació pública.

També ofereix als ens locals la possibilitat

• Incentius a la fiscalitat verda (residus, mo- d’adquirir vehicles elèctrics i híbrids (el bilitat, autoconsum energètic...).

58% dels vehicles adquirits per 289 muni-

cipis ja són sostenibles), juntament amb un ampli catàleg de productes, que van des

de les calderes de biomassa fins a l’adqui-

sició de punts de llum amb sistema LED per reduir el consum elèctric i la contaminació lumínica.

L’ACM també és membre actiu del Pacte

Nacional per a la Transició energètica i del

Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia. Al

mateix temps, està compromesa amb desenvolupar i promocionar els Objectius de La Cimera va reunir diversos representants d’administracions públiques.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

Desenvolupament Sostenible.


ACTUALITAT

EL 14 DE FEBRER CELEBREM LA XXII ASSEMBLEA DE L’ACM AL RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU El proper divendres 14 de febrer l’ACM

A la XXII Assemblea hi estan convocats

municipalista. La sessió tindrà lloc al Re-

total de 1.018 entre ajuntaments, con-

lona.

consorcis i mancomunitats. L’Assem-

Es tracta d’una sessió extraordinària

previst que tingui una durada de dues

celebrarà la XXII Assemblea de l’entitat

tots els ens locals associats a l’ACM, un

cinte Modernista de Sant Pau, a Barce-

sells comarcals, EMD’s, diputacions i

que, després de la que es va celebrar el

passat 20 de setembre de 2019 a Girona i durant la qual es va produir el relleu

a la presidència de l’entitat municipa-

lista. El president de l’ACM, Lluís Soler,

presentarà el Pla de Mandat 2020-2024

de l’Associació, que ha de marcar les línies estratègiques d’actuació de l’entitat municipalista en els propers anys i

que pretenen impulsar el municipalisme com un actor rellevnat per al desenvolupament i progrés del nostre país.

blea començarà a les 11 del matí i està

hores. També està prevista la presència de la Consellera de la Presidència

i portaveu del Govern català, Meritxell Budó.

INSCRIPCIONS:

93 496 16 16 Ext. 108

assemblea@acm.cat

Les inscripcions s’han de tramitar a tra-

www.acm.cat/assemblea

vés de la pàgina web de l’ACM: www. acm.cat/assemblea i omplint un formulari.

#agendamunicipalista

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

9


ÀMBITS SECTORIALS

NOMENATS ELS REPRESENTANTS DEL MÓN LOCAL A MÉS DE 300 ORGANISMES La Comissió de Presidència de l’ACM,

aspectes que tinguin implicació per a

integrada pel president Lluís Soler, els

l’àmbit local.

parrós, Xavi Paz, Sergi Pedret i Mercè

Algunes de les més destacades són:

ves Electes Eloi Hernàndez i del Fòrum

- Consell de Direcció del Servei Públic

taria general Joana Ortega i el secretari

gan col·legiat de govern del SOC i del

els nomenaments dels representants lo-

entre altres funcions fomenta la concer-

i òrgans on l’ACM participa.

territorials.

En total més de 300 organismes on el

Socials: aquest és l’òrgan superior de

vicepresidents Àstrid Desset, Josep CaBosch, els presidents del Fòrum de JoComarcal, Joaquim Colomer, la secre-

d’Ocupació de Catalunya (SOC: és l’òr-

general adjunt Sergi Penedès, han fet

sistema d’ocupació de Catalunya que

cals a les diferents comissions externes

tació territorial i impulsa les estratègies

món local hi té veu i representació per

tal de defensar els interessos i posar de

manifest les necessitats dels més de 1.000 ens locals que estan associats a la principal entitat municipalista de Catalunya.

Aquests espais són una oportunitat per

recollir, generar, proposar i compartir

- Plenari del Consell General de Serveis participació en matèria de serveis socials

- Grup de seguiment i avaluació del Contracte Programa de serveis socials amb els ens locals

- Comissió de Govern Local, aquest és

l’òrgan permanent de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i les administracions locals.

- Cooperació Local: Aquest és un organisme adscrit al Departament de Presidència i que entre d’altres funcions

proposa la convocatòria del Pla únic d’obres i srveis de Catalunya

- Comissions Territorials d’Urbanisme:

a aquestes els correspon emetre informes en el procediment d’avaluació ambiental, resoldre expedients de planejament, atorgar autoritzacions d’obres en sòl no urbanitzable, informar estudis de

detall, projectes d’urbanització i instruments de gestió i informes sobre l’autorització d’usos i obres provisionals.

- Diplocat: Consorci publicoprivat que es dedica a fer diplomàcia pública.

- Consell de Cooperació al Desenvolupament

CONSULTAR NOMENAMENTS:

www.acm.cat/area-de-continguts/ representacio-institucional

EL FÒRUM DE JOVES ELECTES ABORDA ELS REPTES DEL NOU MANDAT L’executiva del Fòrum de Joves Electes va

fer la primera reunió el 16 de gener després de la seva constitució, amb l’alcalde

de Fonollosa, Eloi Hernàndez, de president. La primera sessió va servir per dis-

tribuir tasques i afrontar els reptes d’acord amb el pla de mandat de l’ACM.

Així, durant la trobada es van distribuir tasques sectorials per iniciar els treballs

de debat, anàlisi i proposició d’iniciatives

per encarar els diferents aspectes que consideren rellevants i prioritaris. Els àmbits de treball on s’han designat diversos

electes, una jornada participativa on hi

l’àmbit municipalista i nacional en els pro-

aquest mandat prop de 700, que serveix

membres del Fòrum han estat l’habitatge,

tiques i aspectes que s’han d’afrontar en

com també una comissió organitzadora

pers 4 anys.

el territori i el Pla Nacional de Joventut així de la propera trobada nacional de joves

electes. Alhora aquesta tasca confluirà amb el pla de mandat de l’ACM, on es 10

plantegen diferents accions, problemà-

Una de les iniciatives que organitza el Fòrum és la Trobada nacional de joves

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

són convidats tots els electes del país, en per posar en comú tant experiències municipals com també el debat sobre diferents temàtiques que afecten al jovent i als municipis.


SERVEIS JURÍDICS

LA MAJORIA DE CONSULTES JURÍDIQUES DELS ENS LOCALS EL 2019 VAN SER SOBRE PERSONAL, NORMATIVA I DRETS DELS ELECTES 537 consultes

En la vessant de facilitar i ajudar a gestionar el dia a dia de les administracions

locals, l’ACM disposa del departament

• 467 per mail • 61 per telèfon • 9 internes

de Serveis Jurídics, al qual li correspon,

entre d’altres funcions, la d’assessorar

els ens associats en la interpretació i aplicació de la normativa que els afecta.

Durant el 2019 s’ha donat a resposta a un total de 537 consultes jurídiques procedents d’ens locals catalans. La major de part de les consultes s’han contestat

via correu electrònic (467), tot i que tam-

principals consultes jurídiques segons temàtiques Temàtica consulta

Nº consultes

Percentatge

Personal

98

20,98%

Normativa

95

20,34%

Contractació

82

17,55%

Electes

76

16,27%

Urbanisme

19

4,06%

Eleccions

19

4,06%

sa. Cal destacar també les consultes

Òrgans municipals

14

2,99%

Models

11

2,35%

les quals no és aliena l’entrada en vigor,

SGAE AJEDI

10

2,14%

bé se n’han resolt per via telefònica (61)

quan la seva complexitat ho ha fet pos-

sible. Les consultes relacionades amb la gestió del personal són les més nombroses, ja que es tracta d’una matèria

amb una normativa especialment complexa i amb una casuística molt diveren matèria de contractació pública, a

l’any 2018, de la nova Llei de Contrac-

tes del Sector Públic. Així mateix, el fet que l’any 2019 hi hagi hagut eleccions

municipals i s’hagin constituït les noves

Impostos

Altres Total

1,49%

7

118

7,77%

100%

537

corporacions locals explica un elevat

L’activitat d’assessorament als ens lo-

també formen part d’aquest tasca d’as-

condicions dels electes locals, així com

consultes formulades. Els reculls i les

formal dels alcaldes dirigida al president

cessos electorals atès que també s’han

que es publica als diaris oficials amb

peu i a les Corts de l’Estat.

de les convocatòries de subvencions

nombre de consultes relatives als drets i

cals va més enllà de la resolució de les

les consultes específiques sobre pro-

notes informatives sobre la normativa

celebrat eleccions al Parlament Euro-

afectació per al món local i la difusió

sessorament. Així mateix, prèvia petició

de l’ACM, s’elaboren informes extensos sobre qüestions jurídicament controvertides, dels quals l’any 2019 se’n van redactar sis.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

11


FORMACIÓ

L’ACM VA GENERAR 176 ACCIONS FORMATIVES AMB QUASI 3.000 ALUMNES AL LLARG DE TOT L’ANY 2019 Un dels pilars de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques és la vessant

formativa. Donar eines als electes locals

176 accions formatives

i als treballadors de l’administració pública

1.968 hores formatives

local per tal de prestar un millor servei als

ciutadans. Durant el 2019 l’oferta formativa que es va donar va augmentar en un 62%.

L’objectiu és donar una formació especi-

2.742 alumnes inscrits

alitzada i constantment actualitzada per

cobrir les necessitats dels ens locals i dels

411 professors

seus treballadors. A més, l’ACM és un referent pel que fa a la vessant formativa

per a electes a través de la Fundació Aula d’Alts Estudis Electes (FAAEE), amb l’or-

ganizació de màsters, postgraus, cursos i tallers i seminaris monogràfics. A més, en els últims anys també hem potenciat la descentralització de la vessant formativa a

través del territori, aprofitant la coordinació

i les sinergies amb els 41 consells comarcals catalans, tots ells associats.

Durant el 2019 l’oferta formativa de l’ACM va augmentar en un 62% respecte a l’any 2018 electes amb els seminaris pre i post elec-

Així, durant el 2019 es van dur a terme

torals, amb el seminari de gestió de per-

participació de 2.742 alumnes. Aquestes

paral.lel, s’han impartit diplomatures en

quan es van organitzar 108 accions. Però

patrimoni cultural i gestió gerencial, entre

un total de 176 accions formatives amb la

sonal i amb el Màster en Govern local. En

dades són molt superiors a les del 2018

recursos humans, seguretat, urbanisme,

hi va haver menys alumnes que al 2018

molts d’altres.

darrer any es va potenciar molt la forma-

Aquest any s’ha començat a introduir la

es van portar a terme molts tallers pree-

pers anys es vol ananr implementant. L’ob-

de comarques catalanes per tal d’arribar

formació als treballadors públics locals.

mació

Podeu trobar tota l’oferta formativa a la

Coincidint amb l’any electoral, s’ha po-

dinant i obrint les inscripcions.

(3.416). El motiu és que durant aquest

ció sectorialitzada i territorialitzada. Així,

docència semipresencial, que en els pro-

lectorals i postelectorals a la gran majoria

jectiu és fer més accessible determinada

a tots els electes i fer fàcil l’accés a la for-

web de l’ACM, a mesura que es van coor-

tenciat, sobretot, la formació dels càrrecs

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

ACCIONS FORMATIVES 2020 De cara a aquest 2020 l’ACM té previst oferir una nova edició del Postgrau en contactació administrativa dels ens locals, així com un nova edició del Postgrau de gestió en serveis socials. També es farà una nova ronda de jornades per apropar la Central de Compres del món local al territori, així com la Setmana Municipal i els diferents seminaris temàtics. De la mà de la FAAEE, se celebraran les Matinals Prat de la Riba, l’Escola de Governs Locals, màsters en Govern local, així com diferents sessions d’habilitats directives, comunicació i oratòria adreçades als electes locals. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

93 496 16 16 Ext. 201

formacio@acm.cat

www.acm.cat/formacio


CENTRAL DE COMPRES

JA SÓN MÉS DE 300 ELS ENS DEPENDENTS QUE UTILITZEN ELS SERVEIS DE LA CENTRAL DE COMPRES DE L’ACM La Central de Compres del món local

ofereix una quinzena de productes i ser-

veis als seus ens associats i també a les

entitats que en depenen. Actualment, són 340 les entitats dependents que utilitzen algun d’aquests serveis i que es benefi-

cien de molts dels avantatges que ofereix la Central de Compres.

Els estalvis econòmics gràcies a les eco-

nomies d’escala i els derivats dels estalvis administratius, la seguretat jurídica, la transparència en el procediment i el

foment de les polítiques de sostenibilitat sustenten també l’èxit de la central de compres entre els ens dependents.

Les entitats que depenen dels socis de l’ACM responen a deferents tipologies: societats municipals, fundacions, patro-

nats, consorcis, mancomunitats, EMD,

etc. Amb la nova llei de contractes del sector públic aquestes entitats han vist

com s’incrementaven els requeriments

a l’hora de contractar bens i serveis, fet

que ha suposat, en el darrer any, un augment d’un 25 % del nombre d’ens de-

pendents usuaris de la Central de Compres del món Local.

Aquesta, cada cop major presència, dels ens dependents també repercuteix en les licitacions ja que els nous acords

marc incorporen serveis específics per

aquestes entitats. Els serveis més utilit-

zats per aquestes entitats són per ordre de major adhesió, els subministrament

elèctric, les assegurances i el submi-

nistrament de gas. També cal destacar la gran acollida que ha tingut l’Acord

marc de subministrament d’equips d’im-

pressió i multifunció entre les entitats

dependents, 74 entitats dependents actualm,ent estan adherides a aquest acord marc.

qualsevol dels serveis que s’hi ofereixen. Des de la central de compres del món

local es fa un seguiment exhaustiu de la

normativa de contractació pública així com de les recomanacions i bones pràc-

tiques de les diverses administracions

per tal d’incorporar-les als processos de licitació que es tiren endavant. Aquestes qüestions es vehiculen a través d’uns

valors que marquen el dia a dia de la

Un ens dependent pot utilitzar qualsevol dels serveis de la central de compres

del món local, havent fet prèviament un tràmit molt simple: aprovar l’adhesió al

sistema d’adquisició centralitzada de la

Central de Compres del Món Local. Es

tracta d’un pas senzill, que no suposa cap cost econòmic per l’entitat i no genera cap compromís de compra i si que

a canvi obra les portes a poder utilitzar

central de compres: equitat, solvència,

suport a les pimes, digitalització, aposta per la indústria local, clàusules socials,

sostenibilitat, fortalesa, sostenibilitat, influència, estalvi, simplicitat, seguretat i expertesa.

Més INFORMACIÓ:

93 496 16 16 - Ext. 239

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

13


ÀMBITS SECTORIALS

EL MÓN LOCAL I EL REPTE DE L’AGENDA 2030 En els propers anys, el món local ca-

talà, haurà d’afrontar grans reptes. Reptes com el canvi climàtic, la duplicació de la població urbana, les mi-

gracions, la igualtat de gènere, el preu i la incertesa de les matèries primeres, canvis de cicles econòmics, els can-

vis tecnològics, canvis democràtics,... Tots ells tindran efectes directes en

la manera de governar i en la gestió dels diferents serveis que ofereix el món local: habitatge, infraestructures, serveis bàsics, seguretat alimentaria,

salut, educació, ocupació, seguretat i recursos naturals, entre d’altres.

agenda que s’articula a través dels

És per aquest motiu, que el lideratge

del món local és imprescindible per a la consecució dels reptes globals. Des del món municipal cal preveure’ls i anticipar-se en aquests canvis que afectaran directament al món local.

Un dels principals objectius que l’As-

sociació Catalana de Municipis (ACM) per aquest mandat, és precisament

vetllar per a que els ajuntaments de

Catalunya coneguin i adaptin els seus

plans d’acció a la consecució de les Agendes

Globals

(Agenda

2030,

l’acord de París, el marc de Sendai i la Nova Agenda Urbana).

L’Agenda 2030, s’erigeix com a paraigües de la resta d’agendes. Una

14

17 Objectius de Desenvolupament

Sostenible (ODS), i que està pensa-

da per a que l’aplicació en sigui universal, per tant, de compliment des

de les institucions internacionals, els

governs nacionals, la societat civil, el sector privat,.... però sobretot, sense oblidar-nos dels governs locals.

Des de l’ACM tenim l’objectiu de defensar tots els nostres socis. Actualment 947 municipis (siguin grans

o petits), i per tant, vetllarem perquè

aquestes agendes transversals tin-

guin en compte la diversitat municipal. I que hi hagi una col·laboració entre pobles i ciutats.

Seguirem treballant per vetllar la importància del món local en l’assoli-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

ment dels ODS, participant en totes

aquelles iniciatives per a donar veu al municipalisme català, per potenciar l’acció local per a l’impuls del

desenvolupament i per a sol·licitar els marcs legals i financers als governs

municipals. La descentralització de

l’agenda 2030 requereix una millora en els recursos financers que doti a

les administracions locals d’una major capacitat, tant en l’adaptació, com en

la gestió, però també en el procés de rendició de comptes.

Si bé molts ajuntaments ja han fet la

seva primera tasca per a l’assoliment del desenvolupament, cal realitzar avaluacions periòdiques i transparents

sobre

el

grau

d’aquests objectius.

d’assoliment


ÀMBITS SECTORIALS

NO FER TARD A LA REFORMA HORÀRIA “I si poguéssim afegir temps a la nostra

vida?”, aquesta és la pregunta amb la

que ens interpel·la la plataforma “Reforma Horària”, iniciativa ciutadana conjurat per

un objectiu comú: impulsar canvis horaris

que ens homologuin a la resta d’Europa per tal d’aconseguir gaudir de més temps,

economitzar-lo i fer-ne un ús més eficient. Aquesta fita, gens modesta, ha penetrat des de fa anys a les nostres institucions,

amb més o menys intensitat, i sens dubte és un projecte que s’ha anat sembrant i del qual ja es comencen a veure els seus primers brots.

Un dels laboratoris on més proves s’han fet

la xarxa de ciutats i pobles per a la reforma

El Govern va crear el gener del 2019

nicipis del nostre país han dut a la pràcti-

promoure horaris més racionals, saluda-

pliment al Pacte per la Reforma Horària,

que té i quina és la seva rebuda per part

l’Oficina per la Reforma Horària, en comamb l’objectiu de coordinar les polítiques

en l’àmbit de l’organització i els usos dels temps de la vida quotidiana.

ha estat en l’àmbit municipal. Alguns mu-

ca propostes pioneres per veure l’impacte

dels ciutadans. De fet, des de l’ACM –i d’altres actors municipals–, juntament amb el

govern i iniciativa ciutadana “reforma horà-

ria” van signar un protocol per a l’impuls de

horària. L’objectiu d’aquest document és bles i equiparables al conjunt de països

de la Unió Europea als municipis catalans. Fins a 153 municipis formen part de la “xarxa de ciutats i pobles per la reforma horà-

ria” i alguns d’ells han dut a terme proves pilot introduint mesures en aquesta línia.

Argentona (Maresme)

Molins de Rei (Baix Llobregat)

Un dels municipis que han apostat per fer canvis en

Molins de Rei també ha estat un municipi que ha apos-

municipi del Maresme va afegir-se ràpidament a

reforma horària. Des del consistori s’han fomentat di-

la línia de la reforma horària és Argentona. Aquest

aquesta iniciativa apostant en aquest cas per adaptar els horaris comercials del poble. Diversos comerços de la vila han racionalitzat els seus horaris i as-

seguren que la rebuda ciutadana és positiva. Durant l’any 2016 també van impulsar durant una setmana

a tot el municipi aquest canvi horari, oferint diversos tallers i programa d’activitats per conscienciar sobre

la importància d’aquest nou horari. En aquest projecte hi va col·laborar tant l’ajuntament com també els agents econòmics i socials d’Argentona.

tat des de fa anys per impulsar canvis a favor de la ferents sessions de treball sectorials i participatives

per definir el Pacte del Temps Municipal. L’objectiu

d’aquestes sessions és arribar a un compromís de Molins de Rei i els seus agents relacionats amb l’àmbit econòmic, de mobilitat i oci, i d’educació i lleure

amb la reforma horària. El Pacte del Temps Municipal ha de permetre implementar de manera tranquil·la un

canvi d’horaris per gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Al 2016 es va presentar el llibre ‘Posem-nos a l’hora, 100 motius per a la Reforma Horària’.

Prats de Lluçanès (Osona) Un dels municipis pioners en aplicar proves pilot ha es-

tives en les que es treballava o es consumia com també

impulsar, per exemple, que durant una setmana Prats es

coincidien, però, que cal una coordinació general de les

tat Prats de Lluçanès. Des del consistori pradenc es va convertís en la capital de la Reforma Horària promovent

per la possibilitat de gaudir més del temps. La majoria administracions, empreses i ciutadania per fer-ho real-

en el sector de la restauració un avançament de l’horari

ment viable. Durant el curs 2017-18 la UVic va realitzar un

més saludables. Per fer-ho van promocionar la iniciativa

l’objectiu d’aplicar la reforma horària a l’àmbit educatiu,

de servei dels àpats, contribuint així a menjar en hores oferint algunes tapes i aperitius de franc en diversos bars

i restaurants. L’experiència, segons tots els agents implicats, va ser positiva tant per les hores menys intempes-

projecte d’investigació per fer una diagnosi prèvia amb així es va fer a l’Institut de Secundària del municipi per detectar les problemàtiques a la zona, extrapolar-les a altres llocs i valorar la possibilitat de realització.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

15


OPINIÓ

UNA REFORMA (IN)VIABLE

Oriol March Periodista

Telenotícies que arrenquen pas-

això, els municipis s’hi haurien de posar al capdavant. És

mes de màxima audiència, fins i

programació, ni poden impedir que Pedro Sánchez tingui

acaben passada la mitjanit. Plens

Reis, ni que Quim Torra comparegui a hores intempestives.

s’allarguen fins a les onze de la nit.

la flexibilitat, prioritzar els tràmits en línia, buidar l’agenda a

dels Diputats que, a banda de

és cultural i va molt més enllà del món local, que hauria de

en plenes festes de Nadal, no es

qüestions al llarg dels últims anys. I, en aquest sentit, pren-

sades les nou del vespre. Progra-

obvi que els ajuntaments no poden decidir que TV3 variï la

tot destinats al públic infantil, que

l’ocurrència de fer-se investir a les portes de la cavalcada de

del Parlament en dissabte i que

Però sí que poden convocar els plens més aviat, fomentar

Debats d’investidura al Congrés

partir de mitja tarda i posar l’èmfasi en la conciliació. El canvi

convocar-se en cap de setmana i

marcar el pas a la Generalitat com ha fet en tantes altres

tanquen fins que són pràcticament

dre nota de què és, precisament, el que no s’ha de fer des

les deu. Són només quatre exemples que serveixen per en-

de l’administració catalana.

tendre com la reforma horària, instada per totes les admi-

nistracions -incloses les locals-, té la balança més inclinada cap a la teoria que no pas cap a la pràctica.

És viable capgirar els costums d’un país per fomentar la con-

ciliació, l’optimització de la vida laboral i protegir el descans?

Hauria de ser-ho. El problema, en essència, és que la inèrcia condueix a l’immobilisme en una necessitat tan cabdal com

Les últimes setmanes, per exemple, hem vist dues cimeres

horària a Catalunya s’ha aplicat de manera que es comença

bat tard. La cadena d’esdeveniments que es produeix en

ta del Parlament en els plens que s’hi celebren cada dues

quen entre les quatre i les cinc de la tarda, acaben -si tot va

hores disponibles té l’agenda, més s’emplena. La qual cosa

han de quedar-se més hores de les previstes i els professi-

optar per la quantitat quan el més rellevant és la qualitat.

teriors -amb sort, s’acaben passades les nou- allarguen la

la que suposa racionalitzar el dia a dia. Sovint, la reforma

-de resultat dubtós- al Palau de la Generalitat que han aca-

abans -així ho va fer Carme Forcadell quan era presiden-

aquests casos té forma de cercle viciós: les reunions arren-

setmanes-, però això no garanteix acabar abans. Com més

bé- passades les set, els treballadors habituals de Palau

no vol dir, per cert, que sigui més profitosa: no té cap sentit

onals de la informació han de cobrir les declaracions pos-

És viable capgirar els costums d’un país per fomentar la conciliació, l’optimització de la vida laboral i protegir el descans? Hauria de ser-ho

jornada prevista. I el mateix es podria aplicar als plens del Parlament, sovint amb ordres del dia massa atapeïts.

Carles Capdevila, director fundador de l’ARA, explicava el

cas d’alguns diaris alemanys en paper que tancaven la seva edició a les sis de la tarda i que, a partir d’aquí, les notícies

ja no hi entren. La mentalitat mediterrània fa que sigui difícil d’entendre, però sempre hi ha d’haver algú que marqui el

Llevar-se abans, esmorzar abans, entrar a la feina abans i

camí. Algú que dictamini que el telenotícies ha d’arrencar

va a dormir abans. I, en això, l’administració encara té feina

dres a la tarda, algú que determini des del món municipal

dinar abans només té sentit si es plega abans, i també si es

abans, algú que veti la convocatòria de cimeres un diven-

per fer. En una cultura en què el presencialisme laboral apa-

que tot ha d’anar més d’hora. És qüestió de valentia.

reix com un bé preuat -quin sentit té escalfar la cadira quan

la feina ja està feta?- i amb una presència escassa del teletreball, totes les mesures haurien d’anar encaminades cap a

posar-hi seny. Periodisme a banda, perquè sempre és una feina imprevisible, quin sentit té seguir a l’oficina passades les cinc o les sis de la tarda si està tot fet? Les grans idees

no acostumen a sortir quan està tot el peix venut, sinó quan la gent està desperta i pot pensar amb el cap airejat.

En el fons, es tracta de guanyar una hora al rellotge. I, en 16

El canvi és cultural i va molt més enllà del món local, que hauria de marcar el pas a la Generalitat

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020


LOCALRET

COMPROMÍS DEL CONSORCI LOCALRET AMB EL DESPLEGAMENT 5G El desplegament de la tecnologia 5G a les nostres ciutats és un repte d’una dimensió i

impacte que entenem requereix d’una resposta conjunta i proactiva per part del món local.

Des del Consorci Localret considerem que

es tracta d’un dels majors reptes als quals hem de fer front des de la liberalització de

les telecomunicacions, que a la segona

meitat dels anys noranta va portar al municipalisme català a la creació d’aquest consorci.

En aquests moments s’estan impulsant

propostes normatives a nivell europeu i estatal que afectaran directament l’espai

públic dels nostres municipis, ja que regularan el desplegament d’antenes en infraestructures públiques, entre d’altres en el

mobiliari urbà. Aquest desplegament, que

serà progressiu, és molt possible que s’ini-

ciï aquest mateix mandat a les ciutats més densament poblades.

És per això que el passat 17 de gener des

de Localret vam convocar les ciutats de

més de 40.000 habitants per tal de posar en comú i començar a traçar, des de l’àm-

bit local, l’estratègia del desplegament 5G en els municipis del nostre país.

En aquesta reunió a la que van assistir la pràctica totalitat de les ciutats convocades,

des del Consorci Localret vam exposar,

amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, la situació actual tant en l’àmbit tec-

nològic com normatiu, així com els reptes

que pot comportar el seu desplegament a la via pública.

A la sessió, Localret ens vam comprometre a:

Mercados y la Competencia o la Comissió Europea.

• Coordinar-nos amb la Generalitat i els diversos ens que treballen per a la seva

implantació, com és la iniciativa 5GBarce-

• Amb el suport de les ciutats, coliderar des de l’àmbit municipal el posicionament i les actuacions dels municipis catalans davant del desplegament de la tecnologia 5G.

• Fer seguiment i informar els municipis de

l’evolució i les novetats; així com proposar

les accions, la creació de grups de treball i l’elaboració dels documents oportuns en cada moment.

lona a la que hem acordat adherir-nos al

primer Consell d’Administració de Localret d’aquest mandat.

• Adherir-nos a la Red Española de Ciuda-

des Inteligentes, on es debatrà l’aplicació de la futura normativa en l’àmbit municipal, per sumar-nos a les 5 ciutats catalanes que en formen part i tenir-hi veu pròpia.

• Treballar per fer de facilitadors de projec-

• Impulsar una declaració de les ciutats catalanes sobre el desplegament del 5G.

• Actuar en defensa dels interessos locals

davant d’altres administracions com el Ministerio de Asuntos Económicos y Transfor-

tes pilot d’aplicacions de la tecnologia 5G als municipis.

Un repte que marcarà l’agenda d’aquest mandat i al que el Consorci Localret donaramb els municipis del país.

mación Digital, la Comisión Nacional de los

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

17


PARTITS POLÍTICS

QUIN PAPER TÉ EL MÓN LOCAL PER FER POLÍTIQUES DEL TEMPS EN RELACIÓ A LA REFORMA HORÀRIA? ELS MUNICIPIS HAN D’APORTAR UNA NOVA GESTIÓ DEL TEMPS QUE DONI ALS POBLES I CIUTATS MÉS QUALITAT DE VIDA I BENESTAR

Montserrat Candini Membre de la Direcció Executiva Nacional del PDeCAT Els municipis, com a motor de la reforma horària, han d’aportar una

modificacions en els horaris dels treballadors del consistori, amb ho-

nova gestió del temps que doni als pobles i ciutats més qualitat de

raris d’entrada i sortida més flexibles; possibilitar la compactació de

vida i benestar. En aquest sentit, des del món local es va signar, l’abril

la jornada laboral i propiciar un avançament de l’hora dels àpats, que

de 2019, el Protocol d’impuls de les xarxes de ciutats i pobles per a la

serien més breus; avançar el tancament dels equipaments i edificis

reforma horària. Aquest protocol recomana l’adequació dels equipa-

públics; augmentar les opcions de fer les gestions administratives

ments públics a uns horaris més racionals, la modificació dels horaris

online; adaptar les activitats i els actes públics a uns horaris més

dels plens, la facilitació d’un horari saludable per a l’àpat de dinar

raonables, que permetin la conciliació familiar; i preveure una agenda

per als treballadors de les institucions o la promoció. En aquesta línia

política dels càrrecs electes i dels càrrecs directius adaptada al nou

d’actuació els consistoris poden prendre mesures com ara introduir

model horari.

Isaac Peraire Regidor d’ERC a Prats de Lluçanès

NO S’HA D’IMPOSAR RES, SIMPLEMENT HEM DE TENIR INFORMACIÓ, GENERAR DEBAT I GENERAR CONSENSOS

Els grans canvis estructurals que ens calen com a país i societat

Segon, aplicant JA canvis dels àmbits que tenim a l’abast: horaris del

poden venir donats i/o reforçats des del món local.

personal tècnic (torns, àpats...), horaris dels actes públics, horaris de les reunions i contingut d’aquestes, etc.

Així, el de la Reforma Horària, una proposta i compromís necessari per salut i conciliació de les persones que vivim en aquest país, és

I, tercer, liderar un “Pacte del temps” que inclogui persones, entitats,

un repte que des del món local hem de liderar.

col·lectius i ajuntament per tirar endavant les accions que fruit dels debats s’acordin.

Primer, acostant el debat i la informació a les veïnes i veïns. Generant espais on conèixer i saber els principals motius pels quals hem de

No s’ha d’imposar res, simplement hem de tenir informació, generar

reformular els horaris i fer una vida horària racionalitzada.

debat i generar consensos. La Reforma horària depèn de nosaltres. Fem-la possible!

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

UN DELS OBJECTIUS PRINCIPALS DES DEL MUNICIPALISME ÉS TREBALLAR PER FER REALITAT EL “PACTE SOCIAL” ENTRE DONES I HOMES BASAT EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EN TOTS ELS ÀMBITS

Un dels objectius principals des del municipalisme és treballar per fer rea-

- Seguir posant en marxa mesures des de l’àmbit públic que permetin una

litat el “pacte social” entre dones i homes basat en la igualtat d’oportunitats

revisió a fons dels horaris dels diferents serveis i equipaments municipals.

en tots els àmbits. - Impulsar els pactes del temps a nivell local com a fórmula que permet Aquest conjunt de normatives i polítiques es basa, entre d’altres factors,

adaptar els horaris a les diferents realitats locals amb mesures de sensi-

en definir nous usos del temps per fomentar la conciliació entre els diver-

bilització per donar a conèixer aquests nous objectius de racionalització

sos espais vitals (familiar, laboral, polític i social) per assolir una vida més

horària.

justa i equilibrada entre dones i homes. - I, promoure als plecs de condicions de contractació pel desenvolupaPer tant, hem de considerar la gestió del temps com a un dret de ciutada-

ment de serveis municipals que les empreses contractades incorporin la

nia, i per això proposem actuar en primer lloc dins la pròpia administració

racionalització horària.

local com a principal referent de proximitat ciutadana que és, amb un seguit d’accions com:

Els ajuntaments són clau fonamental en implementar polítiques d’igualtat per a la ciutadania aconseguint una major conciliació de la vida laboral,

18

- Prendre mesures d’organització interna de gestió del temps des dels ma-

personal i familiar. Cal comptar amb la governança local, com a eixos in-

teixos ajuntaments: racionalització horària dels Plens, Juntes de Govern i

dispensables dins de tot l’entramat de racionalització horària, car la seva

de Portaveus, i Comissions.

reforma afecta tots els àmbits de ciutadania.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020


PARTITS POLÍTICS

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

EL PACTE DEL TEMPS HA DE SER UN ACORD DE CIUTAT/POBLE QUE PROMOGUI LA REALITZACIÓ D’ACTUACIONS PERQUÈ LES PERSONES VISQUIN I ORGANITZIN EL SEU TEMPS DE VIDA QUOTIDIANA SEGONS LES SEVES NECESSITATS

Des de fa uns anys, centenars d’ajuntaments i entitats ens hem

de la qualitat de vida. Però sobretot per a construir uns pobles

sumat a la iniciativa de reforma horària que impulsava canvis ho-

o ciutats on les persones es (re)apropiïn del seu temps i puguin

raris per poder gaudir de més llibertat en la gestió del nostre

organitzar-lo per tal de satisfer les seves necessitats. És a dir,

temps. Aquesta reforma ha d’incidir en els horaris laborals, però

la concepció del temps com a dret de ciutadania. El Pacte de

també en els escolars, els comercials, els culturals, els espor-

Temps hauria de poder dur a terme accions com la compactació

tius, els televisius i els associatius, així com en les infraestruc-

de la jornada laboral per poder sortir abans de la feina; la intro-

tures públiques i privades que els puguin permetre. Crec que

ducció d’horaris laborals més flexibles, tant pel que fa a l’entrada

la millor aportació que pot fer el món local és a partir dels ano-

com a la sortida; la sincronització dels horaris de les empreses,

menats Pacte del temps. Aquesta iniciativa municipal impulsada

de les institucions i dels actors socials i culturals; i la millora de la

des de l’Ajuntament de Barcelona pot ser referencial per al món

tramitació i gestió electrònica municipal. El Pacte del Temps ha

local, atenent a les seves particularitats, però és obvi que es fa

de ser un acord de ciutat/poble que promogui la realització d’ac-

necessari el compromís de la ciutadania i del propi Ajuntament,

tuacions perquè les persones visquin i organitzin el seu temps

per promoure accions en l’àmbit dels usos del temps que con-

de vida quotidiana segons les seves necessitats en un marc col·

tribueixin a la reducció de les desigualtats socials i a la millora

lectiu de convivència.

Óscar Ramírez Regidor-portaveu a l’Ajuntament de Barcelona i President provincial PP Barcelona

L’ADMINISTRACIÓ LOCAL TÉ CAMP PER RECÓRRER, COM PER EXEMPLE, AFAVORINT A AQUELLES EMPRESES QUE FOMENTIN LA FLEXIBILITAT LABORAL I EL TELETREBALL

La reforma horària és un dels grans objectius com a societat que

laboral o el canvi del prime time a televisió i dels espectacles

tenim per davant, per tal d’aconseguir uns hàbits de vida més

culturals i esportius.

racionals i saludables, en consonància amb la resta de països europeus per tal d’afavorir una conciliació familiar i laboral.

Tot i així, l’administració local té camp per recórrer, com per exemple afavorint a aquelles empreses que fomentin la flexibilitat

La racionalització dels horaris implica un canvi en tots els àmbits:

laboral i el teletreball; avançant l’hora de tancament d’equipa-

comerç, administracions, treball, oci i cultura, sanitat, educació...

ments i edificis públics o fomentant un millor i més eficient trans-

La majoria de mesures a prendre sobrepassen l’àmbit local, ja

port públic, que redueixi la durada dels desplaçaments.

que planteja grans canvis com una modificació del fus horari espanyol; adaptació dels horaris comercials i escolars; una reforma

Cristina Sancho Portaveu del grup municipal de Cs a l’Ajuntament de Mataró

EL SECTOR PÚBLIC HAURIA D’EXERCIR DE MOTOR EN LA PLANIFICACIÓ I IMPLEMENTACIÓ D’UNA NOVA CULTURA DE LA GESTIÓ DEL TEMPS I DE TREBALL, INNOVANT I SERVINT D’EXEMPE EN MATÈRIA D’HORARIS

En el context de la reforma horària,i l’assoliment de la carta de

- Treballadors públics, planificant la gestió per objectius que fa-

compromisos cap a l’Objectiu 2025, el sector públic hauria d’exer-

cilitarà l’avaluació dels treballadors i que permeti el teletreball. En

cir de motor en la planificació i implementació d’una nova cultura

aquest sentit, seria recomenable la utilització de programes infor-

de la gestió del temps i de treball, innovant i servint d’exemple en

màtics de gestió per processos que incorporin sistemes de gestió

matèria d’horaris i conciliació de la vida familiar i professional. En

documental.

aquest sentit l’àmbit local és el més proper a la ciutadania i, per tant agent clau en l’èxit d’aquestes reformes. Des de l’àmbit muni-

- Ciutadans: Mitjançant l’adhesió al Pacte Nacional per la Societat

cipal hi haurien d’haver mesures destinades a:

Digital, evitant desplaçaments de la ciutadania i que permeten una interacció flexible amb l’àmbit públic local.

- Càrrecs electes i directius, planificant i organitzant el propi temps i dels col·laboradors de forma realista, humana i eficient, ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

19


RACÓ DE L’ASSOCIAT EL BERGUEDÀ OBTÉ EL DISTINTIU D’OR DE GREEN DESTINATIONS PER LA FEINA EN SOSTENIBILITAT El programa Green Destinations ha reconegut el Berguedà amb un distintiu d’or per la feina feta per ser una destinació turística sostenible. El guardó el va recollir el 22

de gener al saló Fitur, a Madrid, Lluís Vall, president de l’Agència de Desenvolupament de la comarca. El programa Green Destinations Award certifica i promou destins

turístics sostenibles a escala internacional amb criteris ambientals, socioeconòmics i culturals. El servei permet atendre emergències gràcies al GPS. Foto: Aj. La Ràpita

LA POLICIA LOCAL DE LA RÀPITA, PIONERA EN GEOLOCALITZAR MASOS PER ATENDRE EMERGÈNCIES La Policia Local de la Ràpita ha posat en marxa un projecte pioner per atendre les necessitats dels masos del municipi en

cas d’emergència. Així, té registrades les coordenades dels

masos i cases aïllades del terme municipal de la Ràpita en una base de dades compartida amb els serveis d’emergència, com Bombers i Protecció Civil. D’aquesta manera, en cas

d’emergència la resposta és més ràpida, ja que els serveis d’emergència hi poden arribar amb GPS i no han de dependre

d’indicacions que sovint requereixen un elevat grau de coneixement del terreny.

Aquest reconeixement reconeix excel·lència en tots els camps de la gestió sostenible de la destinació, com la natura i la conservació del patrimoni, la gestió dels re-

sidus. Així mateix el premi també és un reconeixement als esforços de les destinacions per mantenir l’atractiu

del seu turisme en el futur. No només es mesuren aspectes visibles i tangibles com el patrimoni natural, sinó

també polítiques i plans de gestió que tenen en compte els principis del desenvolupament sostenible. Green Destinations Award & Certification Program promou que

els territoris (municipis, regions, àrees protegides i propietats privades) treballin per a una gestió responsable de

manera continuada i sostinguda amb l’objectiu d’estimular el sector turístic a implementar pràctiques ambientals innovadores i eficients.

La geolocalització de disseminats és una tècnica que cada cop posen en pràctica més ajuntaments del territori. La regidoria de Governació de l’Ajuntament de la Ràpita, Conxi Vizcarro, considera que “és un servei perquè els habitants dels

masos tinguin la tranquil·litat que si mai passa res els podrem localitzar ràpidament”. I afegeix que “hem de tenir en comp-

te que la Policia Local coneix totes les ubicacions del nostre

terme i els camins de la garriga i la ribera, però si ve alguna ambulància o cotxe de bombers que coneixen el terreny, amb el servei de la geolocalització ho tenen més fàcil per arribar al lloc on s’està produint la emergència”.

Lluís Vall, a la dreta, mostrant el guardó.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020


MUNICIPIS EN POSITIU

“GARANTIR L’ACCÉS A L’HABITATGE DE TOTS AQUELLS QUE ARA HO TENEN MOLT DIFÍCIL ÉS UN DELS OBJECTIUS” Xavi Paz (PSC). Alcalde de Molins de Rei

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de La Seu d’Urgell @ajlaseu

Alcalde: Xavi Paz (PSC) Professió: Fisioterapeuta Habitants: 25.687 Pàgina web: www.molinsderei.cat

Molins de Rei (Baix Llobregat) té nou alcalde des de les darreres eleccions municipals de 2019, Xavier Paz (PSC), tot i que

no és nou en la gestió política municipal del seu consistori: en l’anterior mandat va for-

mar part del govern del municipi en coalició amb CiU, però arran del “procés” aquest

pacte es va acabar. És per això que Paz

fa un balanç desigual de l’anterior mandat atès que “va ser excepcional” perquè “es

va trencar un govern municipal que funcionava i que estava ben valorat pels molinencs i molinenques. Un trencament que

molts veïns i veïnes ni van compartir ni van

entendre perquè no es devia a la política local” i explica que “el nou govern sorgit arran del trencament “es va caracteritzar per

les seves nombroses discrepàncies i per la paràlisi en la presa de decisions”. Tot i així l’alcalde de Molins destaca positivament

“la continuïtat en l’impuls i transformació de Molins de Rei que vam començar en

el mandat 2011-2015 amb l’assoliment de projectes com la nova Biblioteca del Molí, la

finalització en la reforma de la zona esporti-

va Ricard Ginebreda i l’inici de les obres de la carretera o la nova plaça de la Creu” i tot

això “aprofundint en aquelles mesures de justícia social i suport a l’ocupació, essencials per la cohesió social.”

Xavier Paz es marca diversos reptes en

aquest mandat, com “millorar els serveis més bàsics com la neteja o la jardineria,

debatre i buscar consensos dels projectes

que tenim a llarg termini i evidentment fer tot

el que puguem en assolir l’agenda 2030 i

L’Ajuntament de #LaSeu oferirà una app pròpia per fer tràmits locals i consultes veïnals

Ajuntament de Móra d’Ebre @Ajmoradebre L’Ajuntament de Móra d’Ebre posa en funcionament una estació de recàrrega ràpida de vehicles elèctrics

els objectius de desenvolupament sostenible” i també una aposta per la “política

pública de l’habitatge” un dels principals objectius per ”garantir l’accés a l’habitatge

de tots aquells que ara ho tenen molt difícil, després d’anys de manca de polítiques en

Ajuntament de Llagostera @llagosteraldia #Llagostera bonificarà l’IBI als propietaris de cases buides que les posin a lloguer

aquest sector”. També considera important

“estendre la nova visió de l’espai urbà a la reforma del Parc Pont de la Cadena, el Passeig Pi i Margall o el carrer Sant Isidre i, alho-

ra, haver avançat molt més en el camí per dotar-nos de la nova residència de la gent

gran”, un objectiu que considera “absolu-

Consell Comarcal Baix Empordà @ccbaixemporda El Consell Comarcal del #BaixEmporda i l’empresa Sorea hem signat un conveni per seguir lluitant contra la pobresa energètica

tament imprescindible per moltes famílies

molinenques”. Així, Paz també destaca que el seu projecte per Molins de Rei és “treure

el màxim de totes les potencialitats de la vila i resoldre els dèficits que arrossega de fa

temps” amb l’objectiu que “els ciutadans se

Consell Comarcal Alta Ribagorça @CCAltaRibagorca El Consell Comarcal de #altaribagorça contracta 9 persones a l’atur dins el programa Treball i Formació

sentin orgullosos del seu poble”. Paz assegura que es va tornar a presentar com a alcaldable per “la il·lusió, que mantinc intacte, en millorar el poble que m’ha vist néixer”.

Assegura que és important “avaluar a tota

Ajuntament de Salt @ViladeSalt Salt signa la compra dels primers 33 pisos que es destinaran a universitaris, parelles joves amb fills escolaritzats i gent gran

hora el que estàs fent i com ho pots millorar i, sobretot, escoltar tothom i mirar de buscar el màxim consens possible en les principals decisions i projectes”. Segons Paz que el que més li agrada de ser alcalde és

“poder casar a parelles i formar part d’un

Ajuntament de Figueres @ajfigueres L’Ajuntament de #Figueres instal·larà bancs de l’amistat contra l’assetjament escolar

dia molt especial per elles fins la possibilitat

de conèixer molts veïns i veïnes i descobrir

vivències i històries del poble que sempre enriqueixen en el terreny personal”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2020

21


OPINIÓ

22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2020


PÀGINA ESPECIAL

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2020

23


Profile for ACM 947

Revista ACM 413  

Revista de l'Associació Catalana de Municpis i Comarques del mes de febrer de 2020

Revista ACM 413  

Revista de l'Associació Catalana de Municpis i Comarques del mes de febrer de 2020

Profile for acm947
Advertisement