a product message image
{' '} {' '}
Limited time offer
SAVE % on your upgrade

Page 1

412 Gener 2020

La revista referent d’informació del món local

POSEM EN RELLEU ELS REPTES DE L’AGENDA MUNICIPALISTA Els màxims representants de l’ACM s’han reunit amb la majoria de consellers del Govern català per posar de relleu els reptes que tenen els municipis per donar més serveis als ciutadans. Pàg 4-6

El president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, liderarà el Fòrum Comarcal

L’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, repeteix al capdavant del Fòrum de Joves Electes

Donem eines als electes per comunicar millor i potenciar la participació dels ciutadans

ACTUALITAT - Pàg. 8

ACTUALITAT - Pàg. 9

FORMACIÓ - Pàg. 12-13

Membres del Comitè Executiu a la Vall de Núria


SUMARI

COMITÈ EXECUTIU A LA VALL DE NÚRIA

Una trentena d’alcaldes i alcaldesses es van reunir el 30 de novembre en sessió del Comitè Executiu de l’ACM. La reunió es va fer aprofitant que s’hi celebrava la 5a Escola de Governs Locals, organitzada per la mateixa entitat municipalista. La sessió de

treball va servir per fer repàs de l’activitat interna i externa de l’ACM en els últims dos mesos. També es van repassar diferents qüestions pendents i d’interès per al municipalisme de cara a traslladar les inquietuds i necessitats que té el món local en les reunions amb els responsables del Govern català que fa el president de l’ACM, Lluís Soler.

ACTUALITAT

ACTUALITAT

ACTUALITAT

PÀG. 4-6

PÀG. 8

PÀG. 9

FORMACIÓ

ENTREVISTA

OPINIÓ

Segueixen les trobades de l’ACM amb els màxims representants del Govern de la Generalitat

PÀG. 12

La Vall de Núria reuneix un centenar d’electes per debatre sobre com potenciar la participació ciutadana en la 5a Escola de Governs Locals

Joaquim Colomer, president del Consell Comarcal del Ripollès, és el nou president del Fòrum Comarcal de l’ACM

PÀG. 21

Entrevista a l’alcalde de La Ràpita i vicepresident de l’ACM, Josep Caparrós

Eloi Hernàndez, alcalde dee Fonollosa, és reelegit com a president del Fòrum de Joves Electes de l’ACM

PÀG. 22

‘Un ‘Green New Deal’ comarcal’. Article d’opinió de Tian Riba


EDITORIAL

LA FORÇA DEL MUNICIPALISME

Des de l’ACM renovem i aprofundim més encara el nostre

Acomiadem un 2019 intens, ple de reptes i treball en el mu-

mandat del municipalisme català que ens fem nostre.

compromís de lideratge estratègic del municipalisme català, per fer front a l’emergència climàtica, per millorar el

benestar i la qualitat de vida de les nostres conciutadanes i conciutadans, i per generar més prosperitat, i que aquesta

nicipalisme català. Un any on hem seguit lluitant per millorar

arribi a tots els pobles i ciutats de Catalunya. Aquest és el

la qualitat de vida de les nostres veïnes i veïns, on ens hem

Com a nou president de l’entitat, no puc fer altre sinó do-

i on hem passat l’examen més important de tots: el que ens

cop més, juntament amb tot el gran equip que conforma

donat la mà en els difícils moments de país que estem vivint, fa cada 4 anys els homes i dones que viuen a tots els pobles i ciutats de Catalunya.

Les eleccions municipals d’aquest 2019 han servit per renovar el nostre compromís amb la ciutadania, per debatre els nostres programes, per sumar, per aprendre, per escoltar i,

sobretot, per renovar la nostra missió basada amb el servei

nar-vos les gràcies per la vostra confiança, i posar-me, un

l’ACM, a la vostra disposició per tot allò que puguem fer, su-

mar, col·laborar i remar junts, des del municipalisme català,

sempre a favor dels pobles i ciutats de Catalunya. Junts, farem un municipalisme encara més fort, més travat, més

unit i més cohesionat, sense cap altre objectiu que el de servir millor a la gent.

públic, la gestió i, sobretot, amb la gent.

L’equip de l’ACM és un equip professional, potent, il·lusionat

En breu encetarem un 2020 apassionant. Des del municipa-

servei del món local, al vostre servei.

lisme català estem ultimant el nou Pla de Mandat que sumi i

i amb ganes de donar el millor de si mateixos cada dia al

doni resposta a l’agenda municipalista, perquè allò que pre-

Des de l’Associació Catalana de Municipis us desitgem el

és el mateix que ocupa i preocupa a les ciutadanes i els

tinc cap dubte, en el benestar i la prosperitat dels nostres

ocupa i ocupa als tècnics, regidors, alcaldes i alcaldesses

ciutadans. Els nostres neguits són els de la gent per a la qui treballem.

millor pel 2020, un any que ens permetrà avançar, no en pobles i ciutats d’arreu de Catalunya.

Lluís Soler

President de l’ACM

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: David Prat

l’opinió expressada en els articles.

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Albert Guilera, Santi Valls, Víctor

Correu electrònic: acm@acm.cat

Torrents, Carles Bassaganya, Jordina Moltó, Lluís

Dipòsit legal: B3434383.

Maria Corominas, Xavier Tomàs i Francesc Mateu. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2019

3


ACTUALITAT

TRASLLADEM L’AGENDA MUNICIPALISTA A LES CONSELLERIES DEL GOVERN CATALÀ El president de l’ACM, Lluís Soler,

afecta als ens locals, i en la millora de

Joana Ortega, i el secretari general

les catalanes i els catalans, i la lluita

juntament amb la secretària general,

la qualitat de vida i la prosperitat de

adjunt, Sergi Penedès, acompanyats

contra l’emergència climàtica.

cat el mes de desembre a seguir amb

Durant aquest mes s’han mantingut

ball amb els màxims representants del

de la Presidència, Meritxell Budó; el

per diferents vicepresidents, han dedila ronda de trobades i reunions de tre-

reunions de treball amb la Consellera

Govern català.

Conseller de Afers i Relacions Insti-

Les trobades tenen per objectiu reu-

Alfred Bosch; la Consellera d’Agricul-

nir-se amb tots els membres de l’executiu català per abordar l’agenda municipalista catalana, en tot allò que

tucionals i Exteriors i Transparència, tura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà; el Conseller d’Educa-

ció, Francesc Bargalló; el Conseller

ra d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón.

Les trobades per abordar l’agenda

municipalista seguiran al mes de gener, amb les principals institucions i entitats del país, patronals, sindicats, universitats i la resta d’actors polítics,

institucionals, socials i econòmics per tal d’incidir en la rellevància de tenir en compte el món local en tot allò que

suposi afrontar el futur i el progrés dels municipis.

Meritxell Budó, consellera de Presidència

Alfred Bosch, conseller d’Afers Exteriors

Amb la Consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el pre-

A la reunió, on també hi va participar la vicepresidenta de

de ser l’aliat estratègic del municipalisme català, i amb ell,

president va exposar que l’ACM és impulsora de tota mena

sident de l’ACM va expressar que “la nostra voluntat és la dels veïns i veïnes d’arreu de Catalunya”. És des d’aquesta

visió, segons Soler que “hem d’abordar els anhels, pre-

ocupacions, reptes i oportunitats dels municipis catalans, perquè són també els de la gent que hi viu, i a qui ens devem com a servidors públics”. a trobada també va servir

per tornar a plantejar, per part de l’ACM, la necessitat de dotar al país i als ens locals d’una nova Llei de Governs Locals i una Llei de finançament local, que determini qui té

una competència i de quins recursos disposa, també pel

que fa a les polítiques socials. També va demanar “cores-

ponsabilitat en la presa de decisions de tot allò que afecti

al món local, perquè els municipis són qui millor coneixen les inquietuds, les necessitats i les preocupacions dels

nostres veïns i veïnes. Per tant, no podem legislar, decidir o executar polítiques sense l’aval i el consens del món local”.

4

d’Interior, Miquel Buch; i la Conselle-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

l’Àmbit de Projecció Exterior i Institucional, Àstrid Desset, el

de formació, bones pràctiques, tallers legislatius i assessorament en aquesta matèria, per tal de donar suport als tècnics i

electes locals en l’implementació de les polítiques públiques en matèria de transparència i participació. “La transparència

i la participació no són modes o deures per a les administracions, sinó que han d’esdevenir autèntics motors de la governança pública, la confiança amb la ciutadania, i també la

generació de noves oportunitats, com ara les dades obertes”, va dir Lluís Soler. Pel que fa a l’acció exterior, el municipalisme

català forma part del DIPLOCAT, participa en diferents xarxes de governs locals a nivell europeu i mundial, i enforteix

la diplomàcia municipal. Aquest aspecte, segons Soler, és clau, ja que “la diplomàcia municipal ens permet enfortir el coneixement, la formació, les bones pràctiques internacionals i l’enfortiment de lligams culturals, econòmics i socials”.


ACTUALITAT

Teresa Jordà, consellera d’Agricultura

Miquel Buch, conseller d’Interior

Les prioritats del municipalisme català passen per la lluita

La trobada va servir per parlar del suport del món local a la pre-

i el benestar, i les oportunitats i la prosperitat als pobles

policies locals i Mossos d’Esquadra amb patrullatges conjunts

per fer front a l’emergència climàtica, la qualitat de vida i ciutats de Catalunya. Per aconseguir-ho, el paper del

món rural i dels municipis petits és cabdal. Tal i com va dir Soler: “El món rural català és triplement estratègic: com

a factor de fixació de la població i lluita contra el despoblament, com a garantia de la qualitat de vida dels veïns i

veïnes, i també com a motor de generació d’oportunitats, llocs de treball i inversions”. Així, la Fundació Transparència i Bon Govern Local ha iniciat un projecte per combatre el despoblament amb la col·laboració de la Fundació Pi i Sunyer.

venció d’incendis forestals o com millorar la coordinació entre i intercanvi d’informació. El president de l’ACM, Lluís Soler, destaca que “una bona coordinació entre Mossos d’Esquadra i

policies locals és vital per vetllar per la seguretat als nostres pobles i ciutats i potenciar una bona convivència” i va afegir que “estar al servei del ciutadà requereix no només voluntat,

sinó també una bona coordinació i planificació”. La trobada

també va servir per abordar qüestions com els plans locals de seguretat, el paper dels agents de Protecció Civil, l’ús de

càmeres de videovigilància o programes de mediació i atenció a les víctimes, sobretot, de violència masclista.

Josep Bargalló, conseller d’Educació Una de les màximes prioritats del municipalisme català

ma dels i de les alumnes amb diferents capacitats i per

tats de Catalunya. En aquest sentit, l’educació és l’eix

creació de capital humà”. La reunió va servir per abordar

és garantir i fomentar la qualitat de vida als pobles i ciuclau pel desenvolupament personal, social i també econòmic de les persones i del país. Pel president de l’ACM,

Lluís Soler, “com aliats estratègics del municipalisme català, des de l’ACM estarem al costat de totes aquelles

accions que permetin reforçar i enfortir l’educació que rep l’alumnat del nostre país”. Per aquest motiu, Soler va

remarcar que “sumarem en tot allò que signifiqui millores

en l’equitat, la qualitat educativa, la inserció en el siste-

garantir el màxim desenvolupament de cada estudiant i la

qüestions relatives a les escoles bressol i el seu finança-

ment, els menjadors i el transport escolar, el manteniment dels centres educatius o l’escola inclusiva, entre molts altres. A més, el municipalisme català es fixa amb una especial atenció tant en aquells entorns escolars i socio-

demogràfics complexos, com en el context del món ru-

ral, amb la lluita contra la despoblació com un dels temes destacats de l’agenda de l’ACM.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

5


ACTUALITAT bles i que sigui un factor d’equilibri territorial, la lluita contra

l’emergència climàtica i el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya, una de les prioritats de l’agenda

municipalista. El president de l’ACM, Lluís Soler, destaca que “totes les administracions ens hem de conjurar per augmentar els nivells de prosperitat als pobles i ciutats de Catalunya,

apostant per l’ocupació digna, estable i de qualitat, la capta-

ció d’inversions empresarials i el foment de l’emprenedoria”. Uns objectius que han d’anar en línia amb l’equilibri territorial, ja que “les polítiques d’atracció d’indústries, de foment turís-

Àngels Chacón, consellera d’Empresa

tic, empresarial o comercial són l’oportunitat per a la igualtat

La reunió va servir per parlar de l’avantprojecte de Llei de

no s’entendria una mirada del món de l’Empresa i el foment

les àrees de promoció econòmica urbana (APEU) per clarificar quines responsabilitats administratives tindran els ajun-

taments, amb quins recursos i quines oportunitats generarà, i al mateix temps que la nova normativa compti amb el consens del món local. Així mateix, es va fer èmfasi en l’impuls

d’un nou model energètic basat en les energies renova-

territorial a tots els pobles i ciutats de Catalunya, i al inrevés,

econòmic sense veure el país en tot el seu conjunt”, ha reblat el president de l’entitat municipalista. La reunió també va servir per valorar l’avantprojecte de Llei de facilitació de l’activitat

econòmica que ha de possibilitar una major simplificació per a l’inici d’activitats econòmiques i com s’articulen els plans d’inspecció i de control.

PRIMERA PRESA DE CONTACTE AMB L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA Els màxims responsables de l’ACM se-

gueixen amb la ronda de contactes amb representants de les principals institucions socials i cíviques del país.

Aquest desembre a la seu de l’ACM es va fer una trobada amb la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i el vicepresident, Jo-

sep Cruanyes. La trobada, en la qual hi va participar el president de l’ACM,

Elisenda Paluzie i Josep Cruanyes conversant amb Lluís Soler, Sergi Penedès i Joana Ortega.

na Ortega, i el secretari general adjunt,

D’aquesta manera, les dues entitats van mantingut un bon nivell d’entesa i, fins i

primer contacte després de la renova-

là, així com de la situació del procés en accions conjuntes a favor de la de-

Lluís Soler, la secretària general, JoaSergi Penedès, va servir per mantenir el ció de representants feta per l’ACM.

6

poder parlar del panorama polític cata- tot, han coordinat en diverses ocasions sobiranista. L’ACM i l’ANC sempre han mocràcia i les lllibertats.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020


ACTUALITAT

COMENCEM LES VISITES TERRITORIALS A GIRONA AMB EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ I L’ALCALDESSA El president de l’ACM, Lluís Soler, la secretària general, Joana Ortega, i el secretari general adjunt, Sergi Penedès, van

visitar Girona el 5 de desembre per reunir-se amb el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.

Una de les voluntats dels representants

de l’ACM és recórrer el territori per conèixer de primera mà les inquietuds del món

La primera reunió es va mantenir amb el president de la Diputació de Girona.

taca que “volem ser l’aliat estratègic del

atives formatives conjuntes com el Màster

Així, es va posar èmfasi en com funcio-

de totes les seves inquietuds i necessitats

Obert i establir mecanismes de suport

ri a través de la Central de Compres de

vés de la Xarxa de Governs Transparents

de Girona són dos dels ens locals del total

període 2019-2023.

productes i serveis a la Central de Com-

Amb el president de la Diputació de Gi-

Amb l’alcaldesa Marta Madrenas es va

serveis de la Central de Compres: equips

nyer vies de col·laboració a través d’inici-

serveis als municipis de la demarcació.

de vídeoactes, equips informàtics, electri-

local i dels veïns i veïnes. Lluís Soler des-

municipalisme i la corretja de transmissió davant les màximes institucions del país perquè tot el que afecti el món local ha de comptar amb la col·laboració i consens dels municipis”.

rona, Miquel Noguer, es va parlar d’estrè-

en Govern Local i el Postgrau de Govern

nen els serveis que adquireix el consisto-

tècnic a les administracions locals a tra-

l’ACM. Diputació de Girona i Ajuntament

i els plans d’inversió i suport local per al

de 237 de la demarcació que adquireixen pres. L’Ajuntament de Girona adquireix 6

parlar de com millorar l’assistència i els

de multifunció, paper d’impressió, sistema citat i màquines tècniques. La Diputació

de Girona fa ús del servei d’assegurances, contracta el subministrament elèctric

i adquireix vehicles i fa ús del servei de manteniment d’ascensors.

A les comarques gironines, 187 dels 221

municipis de la demarcació utilitzen com

a mínim un servei de la Central de Compres. Els més demandats són el subministrament d’electricitat 100% verda i l’adquiL’alcaldessa de Girona Marta Madrenas va rebre els representants de l’ACM.

sició de vehicles híbrids o elèctrics.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

7


ÀMBITS SECTORIALS

JOAQUIM COLOMER ÉS EL NOU PRESIDENT DEL FÒRUM COMARCAL El president del Consell Comarcal del Ripo-

El president de l’ACM, Lluís Soler, va ma-

del Fòrum Comarcal de l’ACM. Colomer va

una eina imprescindible per a l’equilibri

l’òrgan celebrada el 12 de desembre.

cals, molts municipis petits no podrien

Colomer assumeix el nou repte, substituint

als ciutadans. Són uns òrgans de ver-

llès, Joaquim Colomer, és el nou president

nifestar que els consells comarcals són

ser escollit en el marc de l’Assemblea de

territorial. “Sense els consells comar-

Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revar-

dit i expresident del Consell Comarcal del Pla de l’Estany que ho era des del 2008. El nou president va dir que “és un honor”

presidir l’òrgan i es marca com a objectiu treballar pels interessos dels consells

comarcals i situar aquesta administració

supramunicipal com a ens fonamental per donar suport als municipis petits de Ca-

talunya. El president sortint, Jordi Xargay,

va dir que “ha estat un honor representar l’ACM i el Fòrum Comarcal” i “he pogut

conèixer el que és el país amb l’objectiu que al Fòrum hi fossin tots els consells

comarcals i fossin una eina de proximitat,

per conèixer el territori i permetre que els municipis petits puguin tirar endavant”.

Joaquim Colomer Consell Comarcal Ripollès

assumir tots els serveis que ofereixen tebració indispensables en la majoria

de comarques, que coordinen molts

serveis i moltes polítiques en àmbits tan

importants com la joventut, la recollida de residus, els serveis socials o l’educació”. L’Assemblea del Fòrum Comarcal

va comptar també amb la presència de la consellera de la Presidència, Meritxell

Budó, qui va destacar que “no només serveixen per vertebrar institucionalment

el territori, sinó que, atesa la diversitat dels nostres municipis amb un 63% que

tenen menys de 2.000 habitants, els consells comarcals heu assumit també el pa-

per de prestadors de serveis per garantir l’accés dels ciutadans a uns serveis amb uns estàndards de qualitat”.

El nou president creu que els consells comarcals “han de ser claus perquè tots els municipis puguin donar els serveis que es mereixen, independentment de la seva dimensió i situació geogràfica” i defensa la seva tasca: “Han de ser la millor eina pels ajuntaments i abordar les problemàtiques dels consells comarcals de forma conjunta”. La junta directiva del Fòrum Comarcal compta amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Camp, Joan Maria Sanahuja; del Vallès Oriental, Francesc Colomé; de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim; del Maresme, Damià del Clot; de l’Alt Penedès, Xavier Lluch; del Solsonès, Sara Alarcón, i de l’Alt Urgell, Miquel Sala.

SERGI PENEDÈS, NOU SECRETARI GENERAL ADJUNT DE L’ACM Sergi Penedès és des del 2 de desem-

secretaria general i també de repre-

l’ACM. El Comitè Executiu de l’entitat

dies, ha acompanyat els màxims re-

bre el nou secretari general adjunt de

municipalista, reunit a la Vall de Núria, va aprovar el seu nomenament per

aquest mandat 2019-2023. Penedès, que havia estat electe a l’Ajuntament

de Mataró i representant al Consell

Comarcal del Maresme, realitzarà tas-

ques de suport a la presidència i a la 8

sentació de l’ACM. En aquests primers

presentants de l’entitat municipalista

en les trobades de treball que s’estan fent amb els responsables del Govern

català i també amb altres administracions i ens locals del territori per tal de

fer arribar les inquietuds i les prioritats d’aquests propers quatre anys.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020


ÀMBITS SECTORIALS

ELOI HERNÀNDEZ, REELEGIT PRESIDENT DEL FÒRUM DE JOVES ELECTES L’alcalde de Fonollosa i vicepresident

El president de l’ACM, Lluís Soler, va re-

Hernàndez, ha estat escollit per segona

és la casa gran del municipalisme, i ho vol

Electes de l’ACM. Hernàndez ja era

altres representeu els valors del que signi-

2018 quan va agafar el relleu de l’alcal-

compromís, vocació de servei, formació i

del Consell Comarcal del Bages, Eloi

marcar el paper de l’organització: “L’ACM

vegada president del Fòrum de Joves

ser també entre els i les joves electes. Vos-

president d’aquest organisme des del

fica ser regidor o regidora: il·lusió, entrega,

de de Cardona, Ferran Estruch.

excel·lència”. I va dir que “volem donar un

El reelegit president destaca que “hem

la joventut és el futur del país, i aquí hi ha

de tendir a representar el màxim d’elec-

tes joves del país“ (es calcula que n’hi ha uns 700) i “canalitzar la seva veu i

incidir a nivell de polítiques, ja sigui de joventut, habitatge o territori, que són

els tres objectius que ens proposem”. L’assemblea del Fòrum de Joves Electes de l’ACM, que va comptar amb la presència de la Directora General de

Joventut, Laia Girós, i amb una cinquantena de joves electes i responsa-

bles de Joventut del país, va escollir per unanimitat a l’alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez.

impuls al Fòrum de Joves Electes perquè futurs alcaldes i alcaldesses que poden posar ja el seu gra de sorra per millorar po-

lítiques que promocionin els joves, que lluitin contra l’atur juvenil i posin les bases per

fer front a aquelles qüestions que afecten a la joventut dels nostres pobles i ciutats”.

El Fòrum de Joves Electes és una agrupació voluntària d’electes de menys de 35 anys o de regidors que encapçalen la

regidoria de joventut en el seu municipi i

pretén coordinar els i les regidores joves així com la promoció i l’elaboració d’estudis sobre aquest àmbit.

Eloi Hernàndez Alcalde de Fonollosa

El nou president del Fòrum de Joves Electes es mostra “agraït” per la confiança i el suport i es marca com un dels reptes “intentar consolidar des de l’ACM una trobada anual de joves electes de Catalunya per compartir propostes, per formar-nos i per consolidar les polítiques que la gent jove fem des de cadascuna de les nostres responsabilitats”. També destaca que el Fòrum de Joves Electes vol treballar d’una manera activa en l’elaboració del nou Pla Nacional de Joventut 2020 que fa el Govern de la Generalitat i “nosaltres hem de ser una peça important per incidir amb la nostra opinió cap on s’ha d’anar”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

9


ÀMBITS SECTORIALS

EL PLE DIPLOCAT ANUNCIA UN PLA D’INTERNACIONALITZACIÓ DEL MÓN LOCAL El 20 de desembre va tenir lloc el segon Ple anual del Consell de Diplomà-

cia Pública de Catalunya (Diplocat), encapçalat pel president de la Gene-

ralitat, Quim Torra, juntament amb el conseller d’Acció Exterior, Relacions

Institucionals i Transparència, Alfred Bosch i la secretària general del Di-

plocat, Laura Foraster. L’ACM va estar representada per la vicepresidenta de

Projecció Exterior i alcaldessa de l’Anglès, Àstrid Desset.

En aquesta reunió es va aprovar el Pla

de Treball 2020, en que es van des-

tacar el viatges d’intercanvi de bones practiques, organitzacions de semina-

La secretària general va anunciar el

talunya “perquè un país és un territori

nals, la campanya de Books & Roses

cionalització específicament adreçat

ens veuen des de fora”. D’altra banda,

MDAE Alumni; i el programa de be-

ra, va fer esment especial a l’informe

la importància de la projecció exterior

sobre la imatge internacional de Ca-

actors de la societat civil.

ris, programes de visitants internacioper Sant Jordi, debats de la Xarxa

ques en relacions internacionals, que arribarà a la 37a edició.

desenvolupament d’un pla d’interna-

i els seus ciutadans, però també com

al món local. El president Quim Tor-

el conseller Alfred Bosch va remarcar

presentant recentment pel Diplocat,

que fa el Dipllocat, implicant tots els

EXPOSEM AL PARLAMENT ELS EFECTES DE L’ARTICLE 155 AL MÓN LOCAL La Vicepresidenta de Projecció Exterior i

Institucional i alcaldessa d’Anglès, Àstrid Desset, va comparèixer el 3 de desembre

al Parlament de Catalunya per denunciar

els greuges del món local amb l’aplicació

de l’article 155. En el marc de la Comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article

155 de la Constitució Espanyola a Catalu-

nya, Desset va recordar que el cessament del President de la Generalitat i de tots els

membres del Govern català, juntament amb la supressió de diversos organismes

En aquest sentit, va manifestar que la re-

va suposar paralitzar l’activitat legislativa

ció del 155 amb endarreriment de tràmits i

ment amb altres conseqüències indirectes

(en total 234 cessaments), va fer perdre

percussió ha trascendit els dies d’aplica-

món local i Generalitat amb la pèrdua dels

pagaments de subvencions. Àstrid Desset

interlocutors i va dificultar el contacte entre marc de relació estables.

també va denunciar que l’aplicació del 155

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

i normatives que estaven en tràmit, junta-

dificultant la concessió d’ajuts o la signatura de convenis.


ÀMBITS SECTORIALS

L’ACM CONTRIBUEIX A LLUITAR CONTRA L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA ALS MUNICIPIS L’Associació Catalana de Municipis i Comarques té com una de les màximes prioritats d’aquest mandat lluitar per fer

front a l’emergència climàtica i aconseguir el compromís clar i efectiu de les administracions locals.

El president de l’ACM, Lluís Soler, destaca

que “tenim clar que cal un pas endavant per ser més sostenibles i lluitar contra el

canvi climàtic. Des de l’ACM creiem que

hem d’ajudar als ens locals a aplicar no

només polítiques mediambientals i de reducció d’emissions i consums, sinó també

amb mesures, adquisicions o petits canvis

cap un consum cada vegada més sostenible”. I afegeix que “davant d’un repte global, calen accions locals i transversals.

Des dels nostres pobles i ciutats tenim un paper clau per contribuir a fer un país més

verd amb transformacions en l’economia, la mobilitat i el sistema productiu”.

En aquest sentit, la Central de Compres de l’ACM és un organisme que, no només permet estalvis econòmics i de procediments,

sinó que aposta clarament per la sostenibilitat i la compra verda. Així, en coordinació amb la Direcció de Qualitat Ambiental

i l’Institut Català de l’Energia de la Generalitat ha introduït criteris de sostenibilitat i

solucions més sostenibles en els Acords marc de l’ACM.

En són exemples, l’aposta per la mobilitat

sostenible amb la incorporació de vehi-

amb estalvis de consum i econòmic que

els ens locals. Actualment, el 58% de les

quirir paper d’oficina reciclat i actualment el

tipus de vehicles. L’ACM també va introduir

de la Central de Compres és reciclat.

gat compliment en la licitació del subminis-

Parel·lament, l’ACM participa en la prepa-

que l’energia sigui 100% verda. Un total de

gència climàtica que tindrà lloc a Barce-

ment elèctric a través de l’ACM i, per tant,

actiu del Pacte Nacional per a la Transició

reduir l’emissió de 250.000 tones de CO2

i l’Energia. Al mateix temps, està compro-

cles elèctrics i híbrids que poden adquirir

ronden el 40%. També el món local pot ad-

adquisicions fetes el 2019 ja són d’aquests

49,5% del paper que s’adquireix a través

prescripcions tècniques sostenibles d’oblitrament elèctric per als ens locals per tal

ració de la Cimera catalana davant l’emer-

910 ens locals contracten el subministra-

lona el 17 de gener de 2020 i és membre

fan ús d’energia 100% verda que suposa

energètica i del Pacte d’Alcaldes pel Clima

a l’any.

mesa amb desenvolupar i promocionar els

Més recentment, també ha posat a l’abast

i ha agafat com a pròpia l’Agenda 2030

adquirir calderes de biomassa i ha licitat un

quin polítiques transversals de prevenció i

permet als municipis anar actualitzant els

treballar als pobles i ciutats. Es calcula que

sum elèctric i menor contaminació lumínica

emissions mundials.

Objectius de Desenvolupament Sostenible

dels ens locals un Acord marc per poder

perquè des de les administracions s’apli-

Acord marc d’enllumenat públic LED que

actuació per canviar les maneres de viure i

punts de llum amb sistemes de menor con-

les ciutats representen més del 70% de les

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

11


FORMACIÓ

UN CENTENAR D’ELECTES DEBATEN SOBRE PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LA VALL DE NÚRIA A L’ESCOLA DE GOVERNS LOCALS L’Associació Catalana de Municipis va celebrar el 29 i 30 de novembre la 5a edició

de l’Escola de Governs Locals, adreçada

a alcaldes, càrrecs electes i treballadors de l’administració local. Aquesta edició es

va realitzar a la Vall de Núria, i hi van participar un centenar de persones, majoritàriament de municipis petits i mitjans, d’arreu del país. Un 36% dels participants eren alcaldes o alcaldesses i 3 quartes parts persones amb responsabilitat de govern.

La 5a edició de l’Escola de Governs Locals va estar centrada en els següents

eixos: la participació ciutadana, la trans-

parència i la comunicació i la difusió, amb

El president Lluís Soler va destacar la rellevància d’escoltar i fomentar la participació.

eines i estratègies per fer partícip a la ciu-

i per servir millor, en definitiva, a la ciuta-

diferents tallers i ponències per descobrir tadania.

A la cloenda el president de l’ACM, Lluís

Soler, va remarcar la missió dels electes locals: “Governar al costat de la ciutadania”.

I per aconseguir-ho, “hem de saber escoltar, entendre i comunicar, però també facilitar les eines a la ciutadania per tal que pugui expressar la seva opinió”. En referència

a la formació, Soler va remarcar la seva doble vessant: “d’una banda, l’aprenentatge d’eines, recursos, anàlisi i coneixement per al nostre dia a dia, per a la gestió, per a

la eficàcia, per a la transparència, per dur a terme les prioritats que ens hem marcat,

dania… Però per l’altra, la formació serveix

per posar en valor la tasca del món local,

per destacar el compromís, la feina ingent i l’orgull que sentim de ser alcaldes i alcal-

desses, regidors i regidores, i treballadors públics al servei de la gent”.

També hi va participar el Secretari d’Administracions Locals i relacions amb l’Aran,

Miquel Àngel Escobar, que va destacar que “fer política és compartir, i com a institucions ho hem de fer més encara” i va

afegir que “hem de col·laborar pel bé del ciutadà, alineant objectius i fent polítiques transversals”.

La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, en la inauguració de l’Escola, va destacar que “des de fa temps els ciutadans

volen ser actors i participar de la construcció de les polítiques públiques” i un dels

reptes del món local “és crear les condi-

cions de participació i implicació i l’Escola és un marc incomparable per fer-ho”.

L’Escola va comptar amb la participació del director de la Swiss Democracy Foundation, Bruno Kaufmann, que ha abordat

les iniciatives innovadores a nivell inter-

nacional per fomentar la participació dels ciutadans. També hi va intervenir el direc-

tor general de la participació ciutadana de la Generalitat de Catalunya, Ismael Peña,

l’analista social, Liliana Arroyo, sobre com

compartir el mandat amb la ciutadania o el periodista i director del Màster en Comunicació Política i Institucional de la UPF, Toni Aira.

També es van fer tallers per descobrir noves eines i estratègies en aquest sentit, impartides pels consultors d’Estratègia

Local, Joan Queraltó i Jordi Oliveres, i es

van compartir un centenar d’experiències de participació als ens locals catalans de Bruno Kaufmann, director de la Swiss Democracy Foundation, va ser un dels ponents estrella.

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

la mà de la consultora Neòpolis.


FORMACIÓ

Fernando Pindado, parlant, davant l’atenta mirada de Begoña Floria, Daniel Tarragó i Carles Bassaganya.

L’Escola de Governs Locals va reunir diferents electes, molts d’ells alcaldes i acaldesses.

L’analista social, Liliana Arroyo.

Miquel Àngel Escobar, secretari d’Admnistració Local La secretària general, Joana Ortega, i el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer.

El periodista Toni Aira.

Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana de la Generalitat. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

13


FORMACIÓ

AL FEBRER ENCETEM EL POSTGRAU DE GESTIÓ DELS SERVEIS SOCIALS LOCALS L’Associació Catalana de Municipis i Co-

laboratiu entre l’alumnat que els permeti

cial de la Universitat de Barcelona (UB)

cions a situacions que afronten com a

edició del Postgrau de gestió dels ser-

dels serveis socials.

marques (ACM i l’Escola de Treball So-

compartir situacions, reflexions i solu-

posaran en marxa aquest gener la 4a

directius o personal adscrit a la gestió

veis socials locals.

Aquesta nova diplomatura està adreçada a personal al servei de les administracions locals que treballa com a tècnic o responsable de l’àrea dels serveis socials. L’objectiu és oferir eines per a

l’anàlisi de la realitat social; planificar,

implementar i avaluar els serveis soci-

El Postgrau s’estructura en sis mòduls que combinaran les sessions teòriques amb els casos pràctics. Al final es realitza un treball final que es desenvolu-

pa en equips de treball formats per tres alumnes. Hi ha un màxim de 30 places disponibles.

als en el marc de l’administració pública

El Postgrau s’iniciarà el 3 de febrer de

xions i enfortir als professionals del sis-

aules de formació de l’ACM. Les inscrip-

local; o transmetre coneixements i refletema de manera que puguin desenvo-

lupar una mirada crítica que els permeti repensar de manera profunda el sistema

de serveis socials al municipi. Al mateix temps, pretén proporcionar un espai col·

2020 i s’impartirà cada dimecres a les

cions ja estan obertes i es poden realit-

zar a través de la pàgina web de l’entitat municipalista. Si hi ha molta demanda

es plantejaria fer una altra edició després de l’estiu.

Inici previst: 3 febrer de 2020 Destinataris: Tècnics i responsables de serveis socials dels ens locals Places: limitades INSCRIPCIONS:

93 496 16 16 Ext. 201

formacio@acm.cat

www.acm.cat/formacio

LA 12A SETMANA MUNICIPAL TAMBÉ ARRIBARÀ AL MES DE FEBRER Ja té dissenyada una nova proposta for-

En la segona jornada el tema central

ció local i electes amb responsabilitats

l’àrea d’urbanisme, bàsicament la figura

la Setmana Municipal que tindrà lloc du-

tre que en la tercera i última jornada es

mativa adreçada a tècnics de l’admistra-

serà el paper del tècnic municipal en

de govern. Es tracta de la 12a edició de

de l’arquitecte tècnic municipal. Men-

rant el mes de febrer de 2020.

parlarà de contractació pública local

La iniciativa s’estructurarà a partir de

coordinada i coral les prescripcions ad-

tres jornades formatives que versaran

sobre tres temàtiques d’interès local.

centrada en com confeccionar de forma ministratives i tècniques en licitacions.

En una primera jornada es parlarà de la

Properament, s’obriran les inscripcions

en baixa, que és una de les competènci-

poder participar en una, dues o les tres

gestió del servei d’abastament d’aigua es bàsiques que tenen els ajuntaments i

que ha estat sotmès en els darrers anys

a un intens anàlisi sobre la seva gestió i millora.

per a la Setmana Municipal per tal de sessions temàtiques. Tota la informació,

així com la tramitació de les inscricpcions, es podrà fer a través de la web de l’ACM.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020


CENTRAL DE COMPRES

POSEM EN VALOR LA CONTRACTACIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE A LA CONFERÈNCIA D’ELECTRONICS WATCH Electronics Watch va celebrar el 4 de desembre la conferència anual, amb la col·laboració de l’ACM i l’Ajuntament de

Barcelona. La secretària general, Joana Ortega, va participar en la inauguració de

la trobada que posa en contacte entitats

capdavanteres en compra pública socialment responsable i organitzacions procedents de regions productores d’electrònica a escala global especialitzades en monitoratge de drets laborals.

La secretaria general, Joana Ortega, explicant el paper pioner de l’ACM amb l’ètica en contractació.

Ortega va dir que la Central de Compres

clàusules per monitoritzar les condicions

condicions d’execució ambientals, socials

producció d’equips electrònics”. Aquesta

de l’ACM contracta introduïnt clàusules i i ètiques. A més, en les darreres licitacions de components electrònics “hem inclòs

del 2018 per fer arribar més ràpid i efici-

laborals dels treballadors en la cadena de

ent el compromís de les administracions

pràctica parteix de l’adhesió de la Central

bilitat de les condicions laborals i sindicals

de Compres a Electronics Watch a l’abril

locals catalanes en matèria de responsade la producció d’equips electrònics.

RENOVEM EL CONVENI AMB L’ASSOCIACIÓ D’INICIATIVES RURALS DE CATALUNYA El president de l’ACM, Lluís Soler, i el president en funcions de l’ARCA i alcalde de

Gandesa, Carles Luz, van renovar el con-

veni perquè les entitats que formen l’ARCA i permetrà que els seus ens puguin beneficiar-se dels avantatges econòmics i procedimentals de la Central de Compres. Segons Soler, “tenim interessos comuns per

dinamitzar el món local i creiem que cal posar èmfasi en el desenvolupament de les

zones rurals del nostre país per mantenir la cohesió i vertebració del territori”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

15


CENTRAL DE COMPRES

NOU SERVEI PER ALS ENS LOCALS: AUDITORIA PÚBLICA I CONTROL FINANCER DE SUBVENCIONS Durant aquest mes de gener la Central de Compres de l’ACM posarà a dispo-

sició dels ens locals associats un nou

servei. Es tracta de la col·laboració amb la intervenció en les actuacions d’auditoria pública i control financer de

subvencions amb destinació a les entitats locals.

La necessitat expressada pels ens locals de poder contractar aquests tipus de serveis que ajudin a complementar

l’activitat i eines dels òrgans interven-

tors de les administracions locals ha

estat l’impuls que ha portat l’ACM a licitar aquest nou servei.

Cal destacar que l’Acord marc té

com a finalitat regular les condicions en què tindrà lloc el servei de col·

laboració d’operadors econòmics amb

les intervencions locals per a realitzar

l’auditoria pública, el control financer

i altres serveis que poden contractar les entitats adherides a la Central de Compres del món local de l’ACM.

Aquest Acord marc està estructurat en cinc lots diferents, amb quatre sublots territorials

–provincials–

cadascun,

dels quals n’han resultat 22empreses

adjudicatàries en total. Cal destacar que l’objecte que s’ha licitat és el preu per hora del servei d’auditoria. Per

16

tant, els ens locals, a l’hora de contractar, hauran de demanar almenys a tres empreses adjudicatàries l’ofer-

ta en nombre d’hores per realitzar el servei.

Mitjançant aquest nou servei es facilita un instrument molt útil per a la gestió

eficaç i transparent dels òrgans de

control intern dels ens locals. I esperem amb aquest servei reforçar i tec-

de la central de compres de l’ACM.

Amb aquest nou servei ja seran 15 els productes i serveis que ofereix la Central de Compres per satisfer les

necessitats dels ens locals. Gràcies a aquesta adquisció centralitzada els ens locals disposen d’avantatges i es-

talvi econòmic, simplificació de tràmits

en la contractació i màxima seguretat jurídica.

nificar les funcions i el paper dels òr-

gans d’intervenció dels ens locals, així com facilitar l’homogeneïtzació dels procediments de control intern.

Per a més informació podeu contactar amb l’oficina de gestió de contractes

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

INFORMACIÓ:

93 496 16 16 - Ext. 239

centraldecompres@acm.cat www.centraldecompres.cat


LOCALRET

LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES HAURAN DE COMUNICAR LES XARXES EN RÈGIM D’AUTOPRESTACIÓ El Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre, pel qual s’adopten mesures ur-

gents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions, en el seu capítol IV, preveu cinc

modificacions de la Llei 9/2014, de 9 de

maig, General de Telecomunicacions (LGTel).

El polèmic reial decret llei, que el passat

mes de novembre va ser convalidat per

la Diputació Permanent del Congrés, entre d’altres modificacions, introdueix

un nou apartat 3 a l’article 6 de la LGTel que estableix l’obligació de les administracions públiques de comunicar al Ministeri d’Economia i Empresa qualsevol

projecte d’instal·lació o explotació de

xarxes de comunicacions electròniques en règim d’autoprestació que faci ús del

domini públic, tant si aquesta instal·lació o explotació s’ha d’efectuar de manera directa, a través de qualsevol entitat o

societat dependent d’aquella, o a través

de qualsevol entitat o societat a la qual se li hagi atorgat una concessió o habilitació a l’efecte.

Aquesta obligació de comunicació al Ministeri s’entén sense perjudici de l’obligació ja existent, prevista a l’article

7.3 de la LGTel, de comunicar la instal· lació o explotació d’aquest tipus de xar-

xes al Registre d’operadors (que encara

gestiona la Comissió Nacional dels Mercat i la Competència). Aquesta previsió

ha tingut, no obstant, una aplicació molt

limitada durant aquests anys de vigèn-

cia de la LGTel, ja que aquest article es remet a un reial decret, que encara no

s’ha aprovat i que havia d’especificar els

supòsits que, ateses les seves característiques, dimensió o naturalesa, quedaven exceptuats d’aquesta obligació.

El nou apartat de l’article 6 estableix que

la comunicació s’ha d’efectuar encara

que la capacitat excedentària de la xarxa es pugui utilitzar per a l’explotació per part de tercers o per a la prestació de

serveis de comunicacions electròniques disponibles al públic i que, en aquest

preveu l’article 9 de la LGTel (obligació d’actuar mitjançant una entitat o societat que tingui aquesta finalitat en el seu objecte social, principi de l’inversor privat, separació de comptes, etc.)

D’acord amb la disposició addicional única del reial decret llei, les administracions públiques havien de comuni-

car al Ministeri d’Economia i Empresa,

en el termini d’un mes des de la seva

entrada en vigor, les xarxes a les quals es refereix l’article 6.3 que s’hagin instal· lat o estiguin en procés d’instal·lació o explotació.

Podeu consultar més informació a la pà-

gina web de Localret: www.localret.cat

cas, el Ministeri d’Economia i Empresa ha de verificar el compliment del que

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

17


PARTITS POLÍTICS

COM DES DELS MUNICIPIS PODEM CONTRIBUIR A LLUITAR CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC? Lluís Font Responsable de l’àrea de Pensament del PDeCAT

EL 80% DE LES POLÍTIQUES PER FER FRONT AL REPTE DEL CANVI CLIMÀTIC S’IMPLANTEN EN EL SI DEL GOVERN I A NIVELL LOCAL

El 80% de les polítiques per fer front al repte del canvi climàtic s’im-

que cada ens local ha de dur a terme per superar els objectius esta-

planten en el si del Govern i a nivell local. El Pacte europeu dels al-

blerts per la Unió Europea pel 2030.

caldes pel clima i l’energia, que ofereix als municipis recursos i oportunitats d’establir les xarxes necessàries per anar un pas més enllà

Aquests plans, que permeten als municipis ser actors principals con-

en els seus compromisos climàtics i energètics, ha estat una eina

tra el canvi climàtic, han de tenir una visió ambiciosa i incloure me-

molt positiva.

sures d’adaptació als impactes que aquest provoca. Han de recollir els documents estratègics i estudis fets al municipi com ara l’Agenda

En la mateixa línia, són molt útils les redaccions de Plans d’Acció per

21, una auditoria ambiental, plans de mobilitat local, plans directors o

l’Energia Sostenible i el Clima (PAESC), que concreten les accions

l’adequació de l’enllumenat públic.

Anna Barnadas Diputada de Medi Ambient a la Diputació de Girona i regidora a lAjuntament d’Olot

LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA REAL SERÀ PROTAGONITZADA PELS INDIVIDUS I LA FACILITARAN ELS ENS MUNICIPALS

Els municipis son l’esglaó clau en la mitigació del canvi climàtic. Ara

la clau per incentivar a particulars i indústries. Una eina bàsica a

mateix després del fracàs del la COOP25, parlar de lluita contra el

nivell municipal han de ser els mapes de localització de possibles

canvi climàtic passa a ser una utopia i cal que modifiquem l’enfoc,

ubicacions de renovables.

parlant d’adaptació i mitigació dels efectes d’una crisi climàtica real. A partir d’aquí els veïns i veïnes han d’assumir la responsabilitat de La transició energètica real, clau en aquesta mitigació, serà prota-

canviar les seves fonts d’energia. La biomassa, la fotovoltaica i la

gonitzada pels individus i la facilitaran els ens municipals, amb l’ajut

mobilitat elèctrica, han de passar a ser habituals en el dibuix del

tècnic i econòmic de les administracions supramunicipals.

dia a dia.

En planificació territorial i econòmica, el POUM ha de servir per fer una planificació a favor de totes les energies renovables, l’IBI és

Jaume Collboni Secretari de Política Municipal del PSC

EL MÓN LOCAL HA D’ACCELERAR ELS PROGRAMES PER A LA MITIGACIÓ I ADAPTACIÓ CLIMÀTICA I L’APOSTA PER UN NOU MODEL ENERGÈTIC SOSTENIBLE QUE POT ACTUAR COM A VECTOR DEL CANVI URBÀ

És hora de reconèixer l’emergència climàtica al nostre país. La lluita con-

da 2030 és una eina clau per fer-ho possible, ja que ajuden a impulsar la

tra el canvi climàtic i les polítiques d’adaptació han de ser un eix central

innovació urbana i les polítiques de cohesió social.

de totes les polítiques públiques, tenint en compte també que el canvi climàtic és motor de transformació dels models econòmics i productius,

Es per aquest motiu que per aconseguir els ODS, cal actuar-hi en decisi-

capaç de generar nous àmbits d’activitat compatibles amb la sostenibilitat

ons i fets. Com és el cas de la primera clara aposta d’ordenança endega-

econòmica, social i ambiental.

da des del ajuntament de Barcelona i coordinada per l’ÀMB que permetrà la posada en marxa, el primer dia de l’any 2020, de la Zona de Baixes

Des del municipalisme socialista tenim clar que el món local ha d’acce-

Emissions (ZBE Rondes de Barcelona). Els ajuntaments socialistes de

lerar els programes per a la mitigació i adaptació climàtica i l’aposta per

l’AMB també estan tramitant ordenances amb la mateixa finalitat.

un nou model energètic sostenible que pot actuar com a vector del canvi

18

urbà. En els darrers 5 anys, el canvi climàtic ha esdevingut ja una emer-

A més, els ODS també són un mecanisme per a coordinar diferents nivells

gència climàtica. En un context en què s’estan plantejant acords addicio-

governamentals, multilaterals i de la societat civil. El seu desplegament

nals a l’Acord de París 2015 -tal i com aquests dies s’estar demostrant en

serà fonamental per a fer front a l’emergència climàtica i per això des del

els debats i decisions de la COP25 a Madrid-, el lideratge i la implicació

municipalisme socialista hi estem compromesos. Car formen part també

dels municipis és fonamental per assolir els objectius.

del nostre ideari i principis progressistes com són la lluita contra la vulne-

No es tracta únicament de reduir l’impacte ambiental als entorns urbans,

rabilitat social, el vetllar per la salut, la justícia social, el feminisme i l’igualtat

també és imprescindible no deixar ningú enrere. En aquest sentit, l’Agen-

de gènere, i la defensa de l’educació pública.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020


PARTITS POLÍTICS

Lluís Moreno Secretari de Política Municipal ICV

EL PRIMER GRAN OBJECTIU DEL MUNICIPALISME ÉS EL DE CÓRRER JUNTS EN LA CARRERA PER A L’ADAPTACIÓ AL CLIMA SENSE QUE CAP POBLE O CIUTAT QUEDI ENRERE A TRAVÉS DE PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA

El COP 25 que s’està celebrant a Madrid ha acceptat –que no

energètica sobretot en edificis i l’enllumenat públics, i l’estalvi

assumit- per primera vegada l’existència d’una emergència cli-

d’energia tant en el sector públic com de cara a la ciutadania i

màtica mundial que tindrà efectes socials, culturals, ambientals i

les empreses). Però davant el repte que suposa el canvi climàtic,

econòmics a escala global i local.

també ens cal actuar per adaptar-nos. En aquest sentit el primer gran objectiu del municipalisme és el de córrer junts en la carre-

Les activitats humanes en són la causa i les ciutats i pobles,

ra per a l’adaptació al clima, de manera coordinada, sense que

com a nuclis on aquestes activitats es densifiquen, en són les

cap poble o ciutat quedi enrere, a través del Pacte d’Alcaldes i

responsables. Alhora, però, des de l’àmbit local tenim la capaci-

Alcaldesses pel Clima i l’Energia i la redacció de Plans d’Acció

tat d’actuar en conseqüència i procurar que les nostres accions

per l’Energia Sostenible i el Clima, i darrerament reforçar el nou

ajudin a atenuar el canvi climàtic.

Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per a l’Adaptació sempre amb l’horitzó d’executar accions per assolir reduccions d’emissions

En els darrers anys el món local ha treballat de forma exitosa

de gasos d’efecte hivernacle de com a mínim el 40% a l’any 2030

per implantar accions per mitigar el canvi climàtic (promoció

i l’adopció d’un enfocament conjunt per abordar la mitigació i

energies renovables com la biomassa, l’energia solar, l’eficiència

adaptació al canvi climàtic.

Óscar Ramírez Regidor-portaveu a l’Ajuntament de Barcelona i President provincial PP Barcelona

ELS MUNICIPIS HAN DE LIDERAR I EXECUTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER TAL DE REDUIR LA CONTAMINACIÓ

La reducció en l’emissió de gasos contaminants i la millora de la

Però també s’ha de promoure la renovació de la flota de vehicles,

qualitat ambiental és una de les grans preocupacions de la socie-

no hem d’assenyalar al cotxe com l’enemic a erradicar dels carrers,

tat i un dels reptes de futur més importants a nivell global, i és en

sinó que s’ha d’incentivar la transició al vehicle elèctric, i cal fer-ho

aquest punt on els municipis han de liderar i executar les mesures

sense deixar a ningú enrere, pensant en aquelles persones amb

necessàries per tal de reduir la contaminació.

ingressos baixos i dificultats per realitzar a molt curt termini un canvi de vehicle.

L’ampliació i millora de la xarxa de transport públic és primordial, per oferir a tots els ciutadans una alternativa còmoda i eficaç al vehicle privat. Cal expandir les línies de metro i rodalies i millorar la freqüència de pas, cal una connexió eficient dels busos interurbans i cal disposar de més aparcaments dissuasoris.

CUANTO MÁS CONCIENCIADOS ESTEMOS PERSONAS Y ORGANIZACIONES MEJOR LE IRÁ AL PLANETA, PERO SI HAY UN ENTE QUE HA DE ESTAR COMPROMETIDO EN LA LUCHA AL 100% ES EL MUNICIPIO regidora a l’Ajuntament de Sant Cugat Múnia Fernández-Jordán

Diputada al Parlament de Cs i

Cambio climático, el reto global a combatir a nivel local. Cuanto

que nos obliga a toda la sociedad. La normativa ambiental UE que

más concienciados estemos personas y organizaciones mejor le

se aplica en materia de residuos, calidad del agua y aire, movili-

irá al planeta, pero si hay un ente que ha de estar comprometido

dad urbana, ahorro y eficiencia energética afecta al funcionamien-

en la lucha al 100% es el municipio; la administración más próxima

to de pueblos y ciudades que tienen la capacidad para abordarlo.

cuyas competencias pueden ser ejercidas con el objetivo de re-

Toca pues que estos abanderen la lucha.

vertir el cambio climático. El transporte o la vivienda deben abordarse y desarrollarse en pliegos enmarcados en desarrollo sostenible, reciclaje, aprovechamiento de materiales y huella biológica. Europa ha marcado nuevos objetivos de reducción de emisiones: hasta un 40% menos en 2030, respecto al nivel de 1990, para mantener el liderazgo en la lucha contra el cambio climático, lo ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

19


RACÓ DE L’ASSOCIAT MOLLERUSSA POSA EN MARXA UNA APLICACIÓ MÒBIL QUE PERMET ALS COMERCIANTS ALERTAR DE ROBATORIS L’Ajuntament de Mollerussa ha posat en marxa una apli-

cació mòbil perquè els comerciants de la localitat puguin alertar davant de robatoris o d’altres situacions d’inseguretat en què es puguin trobar. L’eina tecnològica incor-

pora un botó vermell que els comerciants només han de prémer i, de forma instantània, avisa a la policia local, la

qual es desplaça al moment fins a l’establiment d’on prové l’alerta. L’aplicació per als comerços està integrada en Representants de les escoles amb els llibres. Foto: Aj. Tàrrega

L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA LLIURA A LES ESCOLES 150 EXEMPLARS D’UN CONTE INFANTIL QUE FOMENTA LES ADOPCIONS DE GOSSOS L’Ajuntament de Tàrrega ha lliurat als centres escolars de la ciu-

el programa de gestió policial DragAlert que permetrà a

la policia local de Mollerussa obtenir una visió més eficient de les dades policials per tal de poder organitzar

els diferents serveis de prevenció i d’actuació del cos.

Mollerussa és el primer municipi lleidatà que implementa aquesta eina i se suma a la quarantena de poblacions d’arreu del país que ja la utilitzen.

tat 150 exemplars del conte infantil Teo, un caçador de somnis,

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, explica que l’ob-

l’Urgell. La Regidoria d’Educació ha adquirit els volums, valo-

i la percepció de seguretat, especialment important en

editat en benefici de la Protectora d’Animals de la capital de rats en 1.575 euros, amb la finalitat de conscienciar els infants contra l’abandonament dels animals domèstics i en favor de

l’adopció i l’apadrinament. L’acció forma part del Pla Educatiu d’Entorn. Des de l’equip de govern es fa una crida “per eradi-

car l’abandonament de mascotes i promoure les adopcions i apadrinaments de gossos i gats perquè tinguin una vida més

jectiu de l’aplicació és, “no només millorar la seguretat època de compres nadalenques”, sinó també “posar la

tecnologia al servei dels ciutadans, en aquest cas dels

comerciants perquè cada comerç que pugui connectar amb la policia davant un cas d’inseguretat com ara robatoris o violència”.

digna i confortable”, valors de respecte vers el món animal que promou la publicació.

El llibre s’inspira en la història real del gos caçador Teo, que fou abandonat i posteriorment acollit a la Protectora d’Animals de

Tàrrega. Les autores del text són Mireia Segarra i Olga Marsal

(voluntàries de l’entitat) i Georgine Miret, que s’ha fet càrrec de

les il·lustracions. Publicat per Diversa Ediciones, el conte destina els beneficis de les vendes a les activitats de la Protectora d’Animals. El llibre transmet el missatge que “els animals en

general i els gossos en particular tenen sentiments i és obligat donar-los una vida feliç”, afirmen les autores.

20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

Agents de la policia explicant el funcionament de l’aplicació. Foto: ACN


MUNICIPIS EN POSITIU

“TENIM L’OCASIÓ DE PROJECTAR LA RÀPITA COM UN POBLE IGUALITARI, PRÒSPER I LLIRUE” Josep Caparrós (ERC). Alcalde de La Ràpita

Tweets

#municipisenpositiu Ajuntament de Solsona @Solsona_cat

#Solsona engega una campanya per evitar que la gent vagi a buscar tions al bosc Alcalde: Josep Caparrós (ERC) Professió: Empresari Habitants: 14.611 Pàgina web: www.larapita.cat

La Ràpita és un municipi del Montsià, amb prop de 15.000 habitants. El seu

alcalde, des de 2015, és en Josep Caparrós, que va revalidar l’alcaldia en els darrers comicis municipals del passat

mes de maig. Caparrós fa una valora-

ció “satisfactòria” del mandat anterior, ja que “vam implementar projectes

llargament reivindicats i que cobrien

necessitats de la nostra ciutadania”. En aquesta línia, el batlle rapitenc explica que “hem buscat resoldre els problemes del dia a dia de la nostra gent,

l’objectiu principal, que la gent pugui viure dignament i tingui els serveis que

es mereix, des de millores en l’enllumenat o el clavegueram, fins a nous es-

pais com l’Auditori, el Casal de Joves, els pavellons d’esports o l’Espai per a

entitats”. Caparrós destaca “el nou auditori” com a una de les obres de go-

vern “més emblemàtica” ja que “tot i els entrebancs és una obra magnífica i, sobretot, perquè la gent se l’ha fet seua”.

Lluny del cofoisme, Caparrós assegu-

ra que “tenim l’oportunitat d’anar més enllà” i que “La Ràpita ha d’aconseguir ser el poble que la nostra gent vol, consolidar els nostres actius principals i

projectar-nos al futur com una societat igualitària, pròspera i lliure”. Per fer-ho, explica que “tinc la mateixa il·lusió i

compromís per treballar pel meu poble com el primer dia que vaig decidir im-

Ajuntament de Calaf @AjuntamentCalaf #Calaf tindrà punt de recàrrega de vehicles elèctrics

plicar-me al màxim en el futur de la Rà-

pita” i es marca diversos objectius per aquest mandat municipal: “Treballem

de la mà del teixit empresarial i social local per implementar projectes que permetin a la gent viure dignament al

Diputació de Lleida @DiputacioLleida La Diputació dona llum verda a una partida de 1,6 milions d’euros al manteniment de consultoris mèdics d’arreu del territori

seu poble. El projecte #RàpitaEmprèn

serà un revulsiu per a l’economia: el

Centre d’Emprenedoria i Coworking a Les Duanes potenciarà l’empresariat, l’emprenedoria i retindrem el talent

jove al poble; també projectes com els

Ajuntament de les Borges Blanques @AjBorgesBlanque Les #BorgesBlanques preveu substituir multes per treballs comunitaris

xàrters nàutics, el port com a base de creuers, amb la creació de noves places hoteleres ens permetran fer un salt qualitatiu. Sense oblidar-nos de ningú.

Impulsarem polítiques d’igualtat de gènere, d’inclusió social, d’habitatge

digne, un pla municipal d’accessibilitat,

Ajuntament de Valls @VallsAjuntament L’Ajuntament de Valls amplia el nombre d’habitatges d’ús social, en total 21

moltes actuacions que han de millorar

el benestar de la nostra gent”. També es marca com un dels seus objectius

“seguir treballant per aconseguir la Base Nàutica al Trabucador”.

Ajuntament d’Arbúcies @arbucies Arbúcies i Sant Hilari Sacalm constitueixen una cooperativa per a la inserció laboral de joves

Finalment, Caparrós destaca que “ser

alcalde del teu poble és un honor, implica poder treballar pel futur de la teua gent i implica fer-ho gairebé les 24 hores

al dia els 365 dies l’any” i explica que el

que més li agrada és “ajudar la nostra

gent. És un satisfacció immensa, quan

Ajuntament de Terrassa @AjTerrassa L’Ajuntament posa en marxa la #THospital la targeta d’autobús per viatjar de forma gratuïta a l’Hospital de #Terrassa

una gestió, un tràmit, un gest teu permet a una persona que està passat per moments difícils resoldre la situació”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

21


OPINIÓ

UN ‘GREEN NEW DEAL’ COMARCAL Les eleccions del 10-N van dibui-

Barcelona, però també a la franja de la costa al voltant

amb fins a 16 partits diferents

últims deu anys, quan 176 municipis han perdut el 10% de

una societat en què les identitats

la pagesia, sí, però també les pèssimes comunicacions.

són cada vegada més a la carta.

de dos treballadors per a cada jubilat, especialment a les

les democràcies liberals a partir

bera d’Ebre ens va fer obrir els ulls l’estiu passat sobre

protesta a dreta i esquerra que

s’hauria de repensar ara que l’emergència climàtica obliga

món. Però amb una singularitat hispana: l’aparició d’un

tructures viaries com l’eix Vic-Olot han dinamitzat la Gar-

política del Madrid quilòmetre zero, que ha xuclat tot el

viaries i ferroviàries.

descrit com a España vacia. I que d’altres n’han dit Es-

Apostar pels productes locals generaria menys carboni, més feina i més equilibri territorial

xar un Congrés molt fragmentat,

de l’AP-7. I aquesta diferència s’ha fet més patent en els

representats. Un fet normal en

la seva població. En aquests casos, hi té a veure la crisi de

culturals, religioses o polítiques

Hi ha 200 pobles –una cinquena part del total- amb menys

Un fet normal vist que la crisi de

demarcacions de Lleida i Tarragona. L’incendi de la Ri-

del 2008 ha fet emergir partits de

l’abandonament del camp i l’expansió del bosc. Cosa que

han erosionat a conservadors i socialdemòcrates a tot el

a refer estils der vida. Però també hem vist com infraes-

nou regionalisme (o provincialisme), conseqüència de la

rotxa o com ho fa l’eix transversal i altres infraestructures

Tian Riba Periodista

que tenia al seu voltant. És allò que Sergio del Molino ha

paña vaciada. Teruel Existe és el gran exemple de la cara B d’aquest Madrid que se n’ha anat. Que s’ha enfortit a base de debilitar la resta.

Evitar una Catalunya buida passa per millors comunicacions, però també per un canvi cultural

El futur d’un país equilibrat depèn, doncs, de les seves infraestructures de comunicació, sí. Però també per capitals

de comarca potents, amb bons serveis –sanitaris, educa-

tius, i culturals-, cosa que no es pot fer sense diners. Ara

bé, el futur passa també per un canvi més dràstic, que En aquest sentit, un govern del PSOE amb un partit com

és cultural, i que va molt lligat al gran tema –juntament

complexitat geopolítica d’Espanya, ha de ser una bona

da - d’aquest segle: un green new deal comarcal que ha

com Catalunya, sobretot perquè és en aquesta comple-

laborals i més equilibri territorial

Podem, que ha entès –o ha volgut entendre- molt millor la

amb el feminisme, amb el que comparteix més que agen-

notícia per a les regions en general i per a les nacions

de generar menys carboni, més riquesa, més oportunitat

xitat farcida de memorials de greuges, que hauran de trobar les majories en cada moment. I regions i nacions fortes, són essencials per tenir municipis forts.

Ara bé, és important preguntar-nos si, aquesta crítica que

es fa a Madrid com a gran centre que ho xucla tot, no l’hauríem de fer també a Barcelona. I, em temo, que la resposta també és que sí. Catalunya és un país, si es vol, encara més macrocefàlic que Espanya. Al cap i a la fi, la

meitat de la població espanyola, no viu a Madrid. Però

sí que passa en el cas de Barcelona, que també és un autèntic quilòmetre zero de les infraestructures. Amb una

diferència: l’AP-7. De fet, un titular cridaner podria ser Catalunya és l’AP-7. Un altra, que Catalunya es divideix en

2. La que viu a l’AP-7 –a l’antiga Via Augusta- i la resta. Perquè sí. Perquè més del 90% de la població viu en un terç del territori, la gran majoria a l’àrea metropolitana de 22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020


PÀGINA ESPECIAL

EL COMPROMÍS DE LES EMPRESES EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

La lluita contra el canvi climàtic exigeix polítiques públiques efectives i aliances

entre les administracions, les empreses, les organitzacions de la societat civil i el conjunt de la ciutadania per avançar conjuntament cap al desenvolupament sostenible. L’increment dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) degut a l’activitat humana, que majoritàriament es relaciona amb el

consum de combustibles fòssils, és avui

en dia un dels principals reptes als que s’enfronta la humanitat. La reducció de les

emissions d’aquests gasos —especialment, de diòxid de carboni— ha esdevingut un objectiu prioritari en qualsevol política ambiental i hauria de ser-ho també en el conjunt de les activitats econòmiques.

Entre les mesures que posa en marxa l’Administració Pública està el reconeixement i l’acreditació de pràctiques medi

ambientals alineades amb els objectius de reducció dels GEH. Les empreses

que s’adhereixen a aquests plans de lluita

contra el canvi climàtic veuen reconegut el seu esforç i contribueixen a conscien-

ciar a la ciutadania sobre la importància d’encarar el repte de la sostenibilitat.

En aquesta línia, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, l’any 2010, el

Programa d’Acords Voluntaris per la reducció de les emissions de GEH. La iniciativa va sorgir de l’Oficina Catalana del

Canvi Climàtic. Les organitzacions que s’adhereixen a aquest acord voluntari es comprometen tant a fer un seguiment de

les seves emissions de GEH com a implantar anualment mesures destinades a reduir-les.

Recentment a SOREA hem completat l’adhesió de totes les nostres activitats

i instal·lacions a aquest programa. Una adhesió que vam iniciar l’any 2016 i que

respon al compromís amb la gestió sostenible de les nostres activitats. La gestió

d’un recurs escàs com l’aigua ens ha mogut sempre a gestionar de forma eficient les infraestructures del cicle integral de

l’aigua, per evitar malbaratar-la i preser-

var així un recurs tan necessari per a la vida. Però aquesta gestió sostenible té múltiples vessants, també la reducció

de la nostra petjada de carboni. Amb aquest objectiu, hem calculat l’impacte de

les nostres activitats en les emissions de

GEH i hem establert un pla per reduir-les. Però, la nostra gestió ha anat més enllà. I és que a data d’avui les activitats de San Cugat del Vallès i de Sant Pere de Ribes

han aconseguit ser neutres en la seva pet-

jada de carboni. Un cop implementades

les mesures de reducció, s’han compensat les tones de CO2 emeses amb l’adquisició de crèdits de carboni vinculats a projectes de caràcter social a Catalunya.

En altres activitats també hem assolit una reducció les emissions de CO2. Majoritàriament, gràcies al consum d’energia amb garanties d’origen (produïda a partir

de fonts renovables), a la implantació de la mobilitat sostenible, juntament amb iniciatives d’eficiència energètica i la generació simultània de calor i electricitat a les

nostres instal·lacions, que ens va permetre reduir les emissions en més de 21.000

tones de CO2 l’any 2018, l’equivalent a la capacitat d’absorbir diòxid de carboni de 42.000 arbres autòctons mediterranis.

Però a més, aquest any hem volgut comprometre a la ciutadania en aquesta lluita

que és per un objectiu comú, garantir la salut del planeta per a les generacions futures. I ho hem fet llançant la campanya

Els boscos vius i la correspondència digital. A data d’avui pràcticament el 30%

dels usuaris de la companyia s’han pas-

sat a la correspondència digital. Gràcies al seu gest, evitem emetre 24.500 kg de

CO2/any i estalviem 15.300 m3 d’aigua/

any, l’equivalent a 6 piscines olímpiques. A més, l’estalvi econòmic obtingut amb la campanya l’hem destinat al Programa de

Pobresa Energètica de la Creu Roja, de manera que les 29.000 persones que han decidit enguany digitalitzar-se han fet una

important gest per la sostenibilitat social. Potser no semblen magnituds espectaculars però entre tots hem assolit diverses fites vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Hem contribuït al primer ODS -Fi de la Pobresa-

fent una donació a la Creu Roja per ajudar

les llars vulnerables; a l’ODS 9 –Indústria, innovació i infraestructura- interactuant

amb els usuaris mitjançant la digitalització i la innovació; també hem estalviat aigua

–ODS 6 d’Aigua neta i sanejament-, hem

reduït les emissions de diòxid de carbo-

ni, contribuint així a l’ODS 13 d’Acció pel clima. Finalment, hem teixit aliances amb

la ciutadania i la Creu Roja per assolir el desenvolupament sostenible, que és precisament el que promou l’objectiu 17.

Aquest és només un senzill exemple de com entre tots podem contribuir a l’acompliment dels ODS.

Per això, a SOREA seguirem treballant

amb perseverança, convenciment i sense perdre cap oportunitat per la sostenibilitat del planeta trobant fórmules per millorar

els nostres processos però també per comprometre a la ciutadania.

Emili Giralt, Conseller delegat de SOREA

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2020

23


Profile for ACM 947

Revista ACM 412  

Revista 412 de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, corresponent al mes de gener de 2020.

Revista ACM 412  

Revista 412 de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, corresponent al mes de gener de 2020.

Profile for acm947
Advertisement