Issuu on Google+

350 Abril 2014

La revista referent d’informació del món local

Més de 800 ajuntaments portem la lrsal al TC

ACTUALITAT

ENTREVISTA

OPINIÓ

PÀG. 7

PÀG. 14-15

PÀG. 22

El 63% dels catalans que valora els serveis socials que ofereixen els ajuntaments ho fa positivament

Vilanova i la Geltrú. Garraf

Entrevista al president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís

“La recentralització bona”, Toni Aira, periodista


SUMARI

vilanova i la geltrú La capital del Garraf té una extensió de 33,5 quilòmetres quadrats i una població de 66.591 habitants. La ciutat va ser fundada en obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I l’any 1274. Entre la seva oferta cultural destaquen els museus Víctor Balaguer i del Ferrocarril. Les platges, la gastronomia i la tradició agrícola són alguns dels atractius d’aquest municipi. La seva alcaldessa és Neus Lloveras (CiU).

ACTUALITAT

pÀg. 4-5

pÀg. 7

pÀg. 9

Formació

ENTREVISTA

OPINIÓ

pÀg. 10

pÀg. 14-15

pÀg. 22

803 municipis catalans ja han presentat la documentació per portar la LRSAL al TC

Miquel Buch i el Conseller de Justícia defensen el paper dels Jutjats de Pau

El 63% dels catalans que valora Miquel Buch sobre la Llei de Goels serveis socials que ofereixen els verns Locals: “Volem una llei potent ajuntaments ho fa positivament i bona per al bé dels ciutadans”

“Necessitem un sector turístic di“La recentralització bona”, versificat i de qualitat que es com- Toni Aira, periodista plementi amb el sector primari”. Llàtzer Sibís, president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà


EDITORIAL

EDITORIAL

Objectiu assolit Més de 800 ajuntaments de tot Catalunya i de diferents colors polítics s’han unit per dir NO a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Un fet que significa un èxit sense precedents del municipalisme català i de tots els seus alcaldes i alcaldesses que tenen clar que la prioritat són els ciutadans. Hem deixat clar que amb els serveis que prestem als

ciutadans no s’hi juga. Hem dit prou a la recentralització que vol imposar el govern del PP i hem dit SÍ a defensar fermament la importància dels ajuntaments per a millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per aquest motiu, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, amb el president Miquel Buch al capdavant, vol agrair l’esforç i la constància dels més de 800 ajuntaments catalans que han presentat al Consell de Governs Locals la documentació per portar la LRSAL al Tribunal Constitucional. Finalment, el món local podrà presentar el recurs d’inconstitucionalitat a la LRSAL. Més enllà d’això, el que han fet els municipis catalans escenifica que junts som imparables.

ACM

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques

Disseny gràfic: www.pixelcomunicacio.com

Associació Catalana de Municipis i Comarques

Director: Pep Montané

Impressió: Gràfiques APR.

C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona

Cap de redacció: Joan Morcillo

La redacció no comparteix, necessàriament,

Telèfon: 93 496 16 16

Consell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé,

l’opinió expressada en els articles.

Correu electrònic: acm@acm.cat

Josep Garriga, Albert Guilera, Jordi Juan, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de

www.acm.cat

Dipòsit legal: B3434383.

Yzaguirre.

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en: 154 kg d’escombraries

14 kg de CO2

139 km en un cotxe europeu estàndard

3.346 litres d’aigua

333 kwh d’energia

251 kg de fusta

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

3


ACTUALITAT

Alcaldes i alcaldesses reunits al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès per dir NO a la reforma local espanyola.

803 municipis catalans ja han presentat la documentació per portar la lrsal al tribunal constitucional Un total de 803 municipis de tot Catalunya han presentat fins a dia d’avui a la seu del Consell de Governs Locals de Catalunya la documentació per portar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) al Tribunal Constitucional. El 18 de març el president del Consell de Governs Locals, Miquel Buch, acompanyat del vicepresident primer, Xavier Amor, la vicepresidenta segona, Laura Vilagrà, el membre de la permananent del CGLC, Jordi Sanjosé, i els responsables de política municipal dels diferents partits polítics van fer el lliurament oficial de tota la documentació a l’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, que ha d’encapçalar el procés per portar la Llei al Tribunal Constitucional. El president del Consell de Governs Locals de Catalunya, Miquel Buch, va remarcar que el volum de documentació presentat “és un fet històric i un èxit rotund de consens, d’unió i de treball en equip en defensa dels drets i serveis que prestem els ajuntaments als ciutadans”. Així mateix, el també president de l’ACM, va remarcar que la massiva resposta dels ajuntaments catalans, de diferents colors polítics, per presentar el recurs

d’insconstitucionalitat és fruit dels dos anys d’atacs constants contra la feina que fem els ajuntaments i els alcaldes. “La ciutadania ha de saber que el món local s’uneix sempre que el denominador comú siguin les persones i els serveis que reben”. A dia d’avui l’ajuntament de Barcelona ja ha rebut 700 certificats d’acord de la resta d’ajuntaments de l’Estat. “El repte d’arribar als més de 7 milions d’habitants i que representin 1.159 ajuntaments de tot l’Estat l’hem assolit. Per tant presentarem el recurs d’insconstitucionalitat. El regidor de presidència l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí, va destacar la projecció d’unitat d’aquesta acció de tot el món local català. “L’Ajuntament de Barcelona ha volgut exercir de capital de Catalunya al costat del món municipal. Estem units per reivindicar el que és nostre”. Més de 850 municipis, el que suposa el 90,28% dels ajuntaments Catalans han confirmat al Consell de Governs Locals de Catalunya que han aprovat als seus plens l’acord per interposar el recurs i que ja han aportat la documentació o estan en vies de fer-ho. Això suposa, que aquests municipis representen 7.440.226 d’habitants de Catalunya.

totes les institucions s’oposen a la LRSAL

catalanes

En un acte conjunt de les institucions catalanes, formades pel Govern català, les diputacions i les entitats municipalistes, es va fer públic un document en contra la LRSAL on es declara que la norma estatal lamina el principi d’autonomia local garantit per l’Estatut, la Constitució espanyola i la Carta Europea d’Autonomia Local redueint les competències locals i afectant el principi de subsidiarietat. També es denuncia la pèrdua de qualitat en la prestació de serveis municipals i el seu caràcter recentralitzador. 4

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014


ACTUALITAT

Ajuntaments que han presentat la documentació per portar la lrsal al tribunal constitucional 90,28%

Confirmats que ho han aprovat No ho faran Pendents

mapa municipal contra la lrsal 2,63%

7,07%

Ajuntaments per demarcacions

demarcació girona

89,54% 3,63%

demarcació barcelona

demarcació lleida

96,14%

87,01% 1,60%

2,59%

6,81%

demarcació tarragona

86,41% 2,25%

2,17% 10,38% 11,41%

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

5


ACTUALITAT

6

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014


ACTUALITAT

el 63% dels catalans que valora els serveis socials que ofereixen els ajuntaments ho fa positivament Segons una enquesta encarregada per l’Associació Catalana de Municipis a l’empresa Feedback, els 63,8% dels ciutadans catalans que valoren els serveis socials que ofereixen els ajuntaments estan entre bastant i molt satisfets dels serveis rebuts, molt per sobre del 24,2% que ho valoren negativament. Gairebé la meitat dels catalans enquestats (49,4%) consideren que l’Ajuntament hauria de ser el màxim responsable d’oferir els serveis socials al municipi, a molta distància dels que creuen que ho hauria de prestar la Generalitat (27,9%). En el cas del servei d’escola bressol, el 66,5% dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que valora el servei ho fa de forma positiva i el 55,6% considera que l’ajuntament ha de ser el màxim responsable a l’hora de prestar el servei. Serveis Socials L’enquesta, realitzada a Catalunya, amb una mostra de 1.200 enquestats, apunta també que segons la tipologia d’hàbitat, la màxima satisfacció dels ciutadans catalans vers els serveis socials que reben es concentra en poblacions de fins a 50.000 habitants, obtenint la màxima valoració de 86,9% tots aquells municipis que tenen de 501 a 1000 habitants. Segons els grups d’edat, els ciutadans que comprenen les edats d’entre 18 a 24 anys valoren positivament amb un 76,1% els serveis que reben, molt per sobre dels 10,4% que consideren que no reben els serveis correctament. L’enquesta també reflecteix que els ajuntaments són l’administració més ben valorada per prestar els serveis socials. El 49,4% dels ciutadans consideren que l’ajuntament hauria de ser el màxim responsable d’oferir els serveis socials al municipi.

A molta distància la ciutadania en responsabilitza la Generalitat (27,9%) o bé altres institucions (16,1%). Escola Bressol La majoria dels ciutadans que valoren el servei d’escola bressol que ofereixen els ajuntaments en tenen una opinió molt positiva (66,5%), molt per davant de les opinions negatives (24,5%). Per trams de població, en municipis de menys de 10.000 habitants, la satisfacció supera el 80% arribant a més d’un 98% als municipis de 501 a 1.000 habitants. Entre les persones que valoren el servei, en tots els grups d’edat sempre les valoracions són molt positives. En destaca la valoració que en fan els ciutadans i ciutadanes de 18 a 24 anys amb un 76% de satisfacció. Pel que fa a l’administració que els ciutadans prefereixen que sigui la responsable de prestar el servei, un 55,6% considera que l’administració més propera, els ajuntaments, és qui ha d’oferir el servei.

La majoria de ciutadans, un 66,5%, tenen una opinió molt positiva del servei d’escola bressol prestat pels ajuntaments “Aquests dades ens demostren el que fa temps que estem rei­ vindicant. La gent valora la proximitat i la qualitat a l’hora de rebre un servei”, assegura el president de l’ACM, Miquel Buch, qui ha considerat que les dades posen de manifest que la LRSAL no té cap sentit, només “busca recentralitzar i laminar els serveis que els ajuntaments ofereixen als ciutadans. El més preocupant és que qui en surt més perjudicat són els ciutadans”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014

7


ACTUALITAT

Miquel Buch amb alcaldes i alcaldesses del Garraf.

L’ACM exposa els seus serveis als alcaldes i alcaldesses del garraf El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, es va reunir el 14 de març amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca del Garraf. La trobada tenia per objectiu explicar què és l’ACM. El president de l’ACM i alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch va explicar el funcionament de les compres agregades que ofereix l’ACM. “Una compra agregada que nosaltres fa sis anys que fem i és ara quan el govern de l’Estat diu que ho han de fer els ajuntaments”, ha destacat. En aquest sentit, el president va explicar que l’ACM està estudiant fer noves compres agregades en funció d’una enquesta feta per saber les necessitats i mancances dels ajuntaments.

8

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

La jornada es va fer a Granollers, ciutat que ostenta la vicepresidència del comitè executiu de Mayors for Peace.

Miquel buch participa en la constitució de la comissió de la secció catalana d’alcaldes per la pau El president de l’ACM, Miquel Buch, va participar l’11 de març a la jornada d’Alcaldes per la Pau de Catalunya, a Granollers. “Els alcaldes i alcaldesses som una xarxa molt potent de servidors públics. Si anem junts per defensar la pau, segur que ens en sortirem”, va destacar. L’alcalde Premià de Mar va fer una crida a tothom perquè reflexioni sobre el final de totes les guerres a tot el món. “Que no ens passi a nosaltres no vol dir que no haguem de ser solidaris amb ells”, va dir Buch qui va afirmar que els civils no són dianes militars. El president de l’ACM va valorar molt positivament la jornada que serveix per fer

una parada i reflexionar sobre un tema molt important que afecta a molts ciutadans del món. En aquesta jornada es va constituir la comissió mixta per a la creació de la secció catalana d’Alcaldes per la Pau. L’objectiu d’aquesta jornada és impulsar la xarxa de ciutats per la pau a Catalunya. Alcaldes per la Pau (Mayors for Peace) és una organització mundial que agrupa 5.912 ciutats de 158 països i regions d’arreu del món (dades de març de 2014), que tenen com a objectiu el treball en favor de la pau, el desarmament i especialment l’eliminació de les armes nuclears. A Catalunya, 200 pobles i ciutats són membres d’aquesta xarxa.


BREUS

El Fòrum Comarcal de l’ACM es va reunir al Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Buch i Miguel Sánchez Méndez, administrador de Saima.

El Fòrum comarcal analitza els efectes de la lrsal als consells comarcals

L’ACM signa un conveni amb saima per oferir als ens locals serveis en seguretat

El Consell Comarcal del Baix Llobregat va acollir el 13 de març una jornada organitzada pel Fòrum Comarcal de l’ACM per tractar els efectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local als consells comarcals. “La LRSAL crea inquietud als responsables dels consells comarcals perquè genera dubtes, sobretot de caire jurídic”, va assegurar el president del Fòrum Comarcal, Xavier Xargay. Al llarg de la jornada, els més de sei-

xanta responsables de consells comarcals catalans van posar sobre la taula la necessitat que la LRSAL i la Llei de Governs Locals de Catalunya vagin coordinades perquè els consells comarcals tinguin un paper important en la prestació de serveis al territori. L’acte va comptar amb el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada, que va assegurar que la LRSAL és una mala llei tal i com ha marcat el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.

Miquel Buch i Jordi Crous, signant el conveni.

Miquel Buch, acompanyat pel secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, i el president del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay.

L’Associació Catalana de Municipis va signar el 18 de març un conveni amb l’empresa Saima Seguridad S.A. A partir d’aquest acord els associats a l’ACM podran disposar dels serveis que ofereix aquesta empresa especialitzada en solucions de seguretat patrimonial i vial. En aquest sentit, podran obtenir assessorament, subministrament, instal·lació i manteniment de dispositius i sistemes de seguretat amb avantatges econòmics i ofertes especials.

Conveni amb entorn urbà, Miquel buch sobre la llei de governs locals: “voespecialitzada en parcs in- lem una llei potent i bona per al bé dels ciutadans” fantils El president de l’ACM, Miquel Buch, i Jordi Crous, en representació de la societat Entorn Urbà S.L. van signar un conveni perquè els associats a l’ACM es puguin beneficiar dels seus serveis. Entorn Urbà és una empresa especialitzada en parcs infantils i el seu manteniment.

L’ACM demana que la Llei de Governs Locals catalana determini clarament qui fa què i qui ho paga amb un comú denominador: servir als ciutadans el millor possible. El president de l’ACM, Miquel Buch, reclama que l’entorn, referint-se a la LRSAL, no suposi fer una mala llei de règim local catalana.

L’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, va comparèixer el 6 de març davant la Comissió d’Afers Institucionals que debat la futura Llei de Règim Local de Catalunya. Va dir que ha de ser “una eina potent, feta amb consens i bona per al bé dels ciutadans” i ha d’anar acompanyada d’una Llei de Finances Locals. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014

9


AFERS INTERNS

comissions

els ens locals inverteixen 200 milions d’euros anuals en promoció econòmica Segons l’estudi presentat per l’ACM ‘Informe sobre la inversió dels ens locals en polítiques de Promoció Econòmica, 20102012 (ACM, 2014)’ d’elaboració pròpia sobre la despesa en polítiques de promoció econòmica dels darrers tres exercicis: 2010, 2011 i 2012, el conjunt dels ens locals de Catalunya presenten una inversió en actuacions de Promoció Econòmica local per valor de més de 200 milions d’euros anuals.

aporten una inversió entre l’1,6 i el 2% de l’import dels pressupostos respectius.

Aquest import representa el 2% del pressupost global dels ens locals. Les institucions que major percentatge hi dediquen són les diputacions, amb una xifra al voltant del 4% del seu pressupost global. Ajuntaments i consells comarcals

L’esforç per la inversió en promoció econòmica augmenta amb el volum de població, proporcionalment a la seva capacitat econòmica. El més important el fan les ciutats de més de 100.000 habitants, dedicant-hi gairebé el 3% del seu pressupost

La despesa es reparteix desigualment segons el tipus d’ens: el sajuntaments aporten més del 79% del total (més de 167 milions d’euros), les diputacions al voltant d’un 16,5% (prop de 35 milions d’euros), els consells comarcals un 3,7% i les aportacions de l’Àrea Metropolitana i dels diferents consorcis supralocals sumen un 0,8%.

anual. Però cal tenir en compte que en el cas de viles i pobles petits i mitjans, es realitza aquesta despesa (entre l’1 i el 1,3% del pressupost) sense estar-hi obligats, afegint un esforç extra a uns comptes públics sovint molt migrats. Alguns casos dignes de rellevància són municipis com Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Celrà o Solsona que ja sigui per disponibilitat econòmica, per capitalitat o per convenciment estratègic dediquen partides molt importants (de fins a 600.000 € anuals en conjunt) al desenvolupament econòmic local.

comissions@acm.cat 93 496 16 14

formació

Miquel buch i el conseller de justícia defensen el paper dels jutjats de pau El president de l’ACM, Miquel Buch, i el conseller de Justícia, Germà Gordó, van inaugurar el 6 de març la IV edició de les Matinals Prat de la Riba d’actualització jurídica adreçada a electes locals, organitzades per l’ACM i la UAB mitjançant la Fundació de l’Aula d’Alts Estudis Electes i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals. La sessió estava centrada en els efectes de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). President i conseller van coincidiren reclamar que el món local ha de fer front a la LRSAL que afecta greument als serveis que ofereixen els ajuntaments als seus ciutadans. Jutjats de Pau Miquel Buch també va reiterar que la proximitat és el “valor bàsic” del món 10

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

local. I es va referir a la possible reforma de les demarcacions judicials que suprimiria els Jutjats de pau que és un avantprojecte del Ministre Gallardón. El conseller de Justícia, Germà Gordó, va lamentar que “són capaços de tirar endavant contra tothom”. Va explicar que la reforma de la planta i demarcació judicial afectaria a 49 partits judicials i eliminaria més de 880 jutjats de

pau. L’estructura actual passaria a ser una delegació de les macrociutats de la justícia que hi hauria a cada província. Des del món local es reclama justícia de proximitat per a garantir la igualtat entre els persones. formacio@acm.cat 93 496 16 11


AFERS INTERNS

SERVEIS JURÍDICS

incrementen un 40% les consultes jurídiques respecte el 2013 Durant el primer trimestre de l ‘any, els serveis jurídics de l’ACM han atès més d’un 40% de consultes respecte al mateix període de l’any passat. En total, s’han atès 165 consultes relacionades amb diversos aspectes que afecten directament als ens locals associcats. Les consultes més repetides han estat les que fan referència a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), que va entrar en vigor el passar 1 de gener de 2014. La qüestió principal és en referència als límits salarials del personal electe, així com el número d’eventuals que poden haver-hi als ajuntaments i consells comarcals. També s’han repetit notablement consultes en referència a l’entrada en vigor de LRSAL, així com el nou règim de competències dels ens locals.

i adjudicació dels contractes. També hi ha força consultes en referència al règim de permisos i llicències del personal al servei de l’administració local. El departament ha detectat noves sol·licituds per prestar assistència jurídica pels contenciosos que s’interposen desde la delegació del govern espanyol contra els ens locals, pel tema de no tenir penjada la bandera espanyola a la façana de l’ajuntament, per haver aprovat mocions declarant el territori català, lliure i sobirà, i les mocions en defensa de la hisenda pròpia. Finalment, en referència a la compra agregada, s’està gestionant (tramitació, control i seguiment) durant aquest mes de març i el proper mes d’abril, l’adhesió a la pròrroga de l’acord marc del contracte de subministrament d’electricitat dels 620 ens locals adherits. juridics@acm.cat 93 496 16 16

Deixant de banda LRSAL, també es repeteixen sovint les consultes en matèria de contractació administrativa, sobretot en referència a la fase de preparació GABINET D’ESTUDIS

Finalitzen les jornades per explicar la central de compres de l’acm El Gabinet d’Estudis de l’ACM ha finalitzat les set jornades repartides pels set àmbits veguerials, que han servit per explicar les característiques de les licitacions que promou l’entitat, mitjançant el Consorci Català pel Desenvolupament Local de Catalunya (CCDL). Les jornades han servit per establir un punt de contacte entre els responsables de les àrees de contractació i compres públiques locals, permetent detectar possibles novetats en matèria de contractació pública que en els propers anys s’haurà d’abordar. Hem de tenir en compte que el sistema d’adquisició centralitzada que promou l’ACM aconsegueix el que hem anomenat suma multiplicadora: més bons preus, seguretat i transparència en la licitació, i estandarització i qualitat en els subministraments. Objectiu, ser més eficients en la contractació pública.

del servei de prevenció de riscos laborals, 612 ens locals adherits al subministrament elèctric, i 50 ajuntaments al subministrament de gas. La darrera licitació de la central de compres ha estat l’adjudicació de diferents lots de vehicles de serveis municipals i serveis policials, realitzada al novembre de 2013 (amb més de 40 ajuntaments que estan procedint a contractar vehicles, entre ells l’Ajuntament de Barcelona per la Guàrdia Urbana) i actualment està en procés de licitació, el de màquines multifunció i impressió. gabinetestudis@acm.cat 93 496 16 12 Ext. 223

A nivell global, avui en dia, l’ACM i el CCDL han aconseguit agregar consums en subministraments i serveis molt diferents. Entre d’altres, hi ha 324 ens locals adherits al servei d’assegurances; 103 ens locals que es beneficien ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

11


CÀTEDRA PRAT DE LA RIBA

L’ambientòleg, un professional interdisciplinari i versàtil en l’àmbit públic Ja fa més de dues dècades que va aparèixer la llicenciatura de Ciències Ambientals amb l’objectiu de formar professionals en el camp de la ciència i la tecnologia ambientals, capaços d’interrelacionar les ciències naturals i les ciències socials. Avui en dia, la tasca de l’ambientòleg consisteix, a grans trets, a sintetitzar i resoldre amb eficiència els problemes ambientals, integrant criteris científics a les necessitats socioeconòmiques. El coneixement i la gestió del medi ambient és un camp complex i multidimensional, que demanda diferents figures professionals, una de les quals és la de l’ambientòleg. El professional del medi ambient ha rebut una formació interdisciplinària en ciències naturals (química, biologia, geologia), socials (dret, economia, sociologia, ciències polítiques), tecnològiques (enginyeria, monitorització) i instrumentals (informàtica, Sistemes d’Informació Geogràfica, etc.). Polivalent i multifuncional, pot actuar en diverses àrees i amb diferents funcions dins de l’àmbit públic o privat, exercint tasques de gestió, anàlisi i/o tecnologia. L’ambientòleg és un treballador habituat a actuar en equip i amb gran capacitat d’adaptació i flexibilitat. Disposa d’una visió holística de l’entorn, que li permet relacionar-se amb diferents disciplines i diferents llenguatges i metodologies.

12

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

Segons l’estudi Inserció laboral i conjuntura de mercat dels ambientòlegs a Catalunya (2012), elaborat pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, el 30% dels llicenciats treballen en l’administració o empresa públiques. Pel que fa a les

ses. Dintre de l’àmbit públic, pot exercir com a tècnic de medi ambient, estudiar i dissenyar plans d’ordenació urbanística i gestió del territori, realitzar estudis epidemiològics o analitzar sòls contaminats, per posar alguns exemples.

Polivalent i multifunional, pot actuar en diverses àrees i amb diferents funcions dins de l’àmbit públic o privat, exercint tasques de gestió, anàlisi i/o tecnologia

En l’àmbit privat, molts ambientòlegs s’han especialitzat en àrees específiques, com ara l’assessorament i la consultoria en legislació ambiental, la sostenibilitat, la recerca en temes ambientals diversos, la gestió energètica, la prevenció i tractament de la contaminació, la salut i higiene ambientals, la planificació i prevenció de riscos ambientals, etc.

àrees de treball, majoritàriament desenvolupen la seva funció en els àmbits de residus (33%), comunicació i educació ambiental (27%), avaluació de projectes (24%), aigua (20%) i gestió i planificació del medi natural (17%). Les sortides professionals dels ambientòlegs són, doncs, força diver-

COAMB (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya)


CÀTEDRA PRAT DE LA RIBA

els consells comarcals: un gran encert del municipalisme català En l’Estatut d’Autonomia del 1979 es determinaven com a administracions locals els “municipis i comarques”, i la Llei 6/1987, sobre l’organització comarcal de Catalunya, en va definir el marc legal, específic esdevenint així administracions locals supramuncipals pròpies de Catalunya, malgrat que altres comunitats determinessin també l’existència de comarques. Cal posar de manifest el paper principal del món local en el desenvolupament i modernització del país en els darrers 35 anys. Els consells comarcals, molt sovint des de l’anonimat, hi han participat activament. No podem oblidar que els consells han esdevingut, per una gran part del país, un aliat imprescindible per garantir cert equilibri territorial. I tampoc podem oblidar la prestació de serveis bàsics obligatoris per molts municipis, especialment els més petits. En són un bon exemple els Serveis Socials, la recollida i tractament dels residus o l’assistència tècnica i jurídica. El model català de municipalisme s’ha basat sempre en creure i defensar els 947 ajuntaments que conformen el país i en vetllar i potenciar la seva autonomia local. Així, doncs, els 41 consells comarcals que hi ha a Catalunya, fa 25 anys que treballen seguint les premisses que avui estan de moda; la

No podem oblidar que els consells comarcals han esdevingut, per una gran part del país, un aliat imprescindible per garantir cert equilibri territorial mancomunació de serveis, l’estalvi de costos, l’eficiència i la professionalització de les prestacions públiques. Aquesta necessitat d’agrupar serveis forma part del dia a dia dels nostres municipis, conscients que

molt sovint les problemàtiques o els reptes no entenen de termes municipals. I cal sumar-hi un altre element: la Generalitat també ha entès els Consells com els seus referents territorials delegant-los serveis que precisen de coneixement de la realitat i de l’entorn, com per exemple els menjadors o el transport escolar, o donant-los el paper d’oficines territorials d’atenció al públic en serveis com consum o habitatge.

Els 41 consells comarcals que hi ha a Catalunya, fa 25 anys que treballen seguint les premisses: la mancomunació de serveis, l’estalvi de costos, l’eficiència i la professionalització de les prestacions públiques És evident que les diferències pròpies entre territoris han comportat una divergència també important entre consells comarcals els quals s’han anat especialitzant i desenvolupant en funció de la realitat i les necessitats dels municipis que el conformen. Partint de la premissa que aquesta realitat no és negativa sinó tot el contrari, evidencia la capacitat d’adaptació d’aquestes administracions i el seu paper col· laborador i prestador de serveis.

Anna Seijas Gerent del Consell Comarcal d’Osona

lització, sovint per voluntat pròpia, que han tingut tradicionalment els Consells. Sempre es positiu qüestionar els models i introduir-hi modificacions constructives, ja sigui a nivell de governança interna o de determinació de competències pròpies determinades per llei. Amb tot, però, cal no oblidar l’esperit principal dels consells comarcals com a administracions locals supramunicipals al servei, sempre, dels municipis.

Actualment hi ha un debat sobre el futur dels consells comarcals i quin ha de ser el seu paper. Segurament aquesta visió es basa en el desconeixement i també en la poca visuaASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

13


ENTREVISTA

“necessitem un sector turístic diversificat i de qualitat que es complementi amb el sector primari” Llàtzer Sibís i Goset. President del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Va néixer el 7 de desembre del 1965 a Tremp (Pallars Jussà). Sibís va cursar estudis universitaris de Filologia Clàssica i ha treballat en l’àmbit del comerç i de l’administració pública. A nivell polític, va ser regidor i primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Sort durant la legislatura 2007-2011. És alcalde de Sort des del 2011. També és vicepresident primer de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i conseller nacional de CDC.

Quin balanç fa d’aquesta legislatura al capdavant del Consell Comarcal del Pallars Sobirà? Malgrat la difícil situació econòmica, el balanç és força positiu, ja que hem sigut capaços de mantenir la prestació dels serveis, tant als ajuntaments com als ciutadans. La conjuntura actual ens ha ensenyat a buscar més complicitats amb altres administracions, a prioritzar en aquelles qüestions de necessitats bàsiques i, en definitiva, a ser més eficients. Comencem parlant de la reforma del món local. Com es veu des d’una zona de muntanya? Si, com sembla, la reforma del món local porta implícita una retallada en els serveis que es presten al ciutadà i en la proximitat d’aquest amb l’administració local, això vol dir fer un gran pas enrere, especialment en un territori de muntanya com el nostre, en què els municipis per la seva reduïda dimensió no tenen capacitat per atendre moltes de les necessitats dels seus veïns, cosa que sí que es podia fer a través del Consell Comarcal. A més d’un procés recentralitzador en les competències dels ens locals, aquesta reforma posa de manifest un gran desconeixement de la realitat dels territoris rurals de muntanya i del paper mancomunador de serveis que fan i poden fer els consells comarcals. El Pallars Sobirà és una comarca 14

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

molt gran i amb poca densitat de població. És més vital el paper del consell? Sense cap mena de dubte. Això vol dir, entre altres coses, que els municipis tenen menys recursos, però alhora més territori i també més nuclis als quals prestar serveis bàsics, ja que a la baixa densitat s’hi afegeix una dispersió de la població

La LRSAL posa de manifest una gran desconeixement de la realitat dels territoris rurals de muntanya i del paper mancomunador de serveis que fan i pode fer els consells comarcals en més de 100 nuclis de població. Les dimensions territorials, la complexitat orogràfica, la climatologia,... fan que hi hagi unes necessitats específiques addicionals que no es donen en altres zones de Catalunya i a les quals s’intenta donar una resposta des del Consell Comarcal, ja que els ajuntaments individualment no ho podrien fer. Una de les reivindicacions històriques que teniu és millorar les comunicacions. Què falta? D’una banda tenim un problema de

millora de la connectivitat de la comarca cap a l’exterior (túnel de la Bonaigua, comunicació amb Andorra, millora de la N-260, en direcció a l’Alt Urgell,...). D’altra banda, el Consell Comarcal no disposa de recursos per fer front a les necessitats de millores dels accessos a nuclis, tampoc per fer el manteniment d’aquests accessos, i més si es té en compte que som una comarca amb un elevat grau d’innivació, que fa que el deteriorament de les carreteres sigui molt més gran. Pel que fa a les comunicacions, també tenim encara força llocs de la comarca amb deficiències de cobertura de telefonia mòbil i d’internet, cosa que no només afecta la permanència dels habitants de la comarca, sinó que a més hipoteca la possibilitat de desenvolupar-hi activitats econòmiques i, per tant, fixar-hi població. El patrimoni natural és un dels principals actius que teniu? Gairebé el 80% del territori de la comarca està sota alguna figura de protecció del patrimoni natural i això constitueix sens dubte un dels principals recursos i atractius turístics de què disposem. Ara bé, això també exigeix un esforç addicional a l’hora de compatibilitzar les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, amb la protecció dels valors ambientals i dels recursos naturals existents, de ma-


ASSEGURANCES

nera que no només no representi un problema per al desenvolupament d’altres activitats econòmiques, sinó que n’esdevingui un factor impulsor.

cobertes, i això vol dir transport i menjador escolar, vol dir atenció a la gent gran, vol dir facilitar l’accés a l’habitatge, vol dir l’accés als serveis sanitaris,...

A nivell turístic què potencieu a banda de l’esquí i els esports d’aventura? El patrimoni natural de què parlàvem, (amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu), el senderisme amb rutes també transfrontereres (el Camí de la Llibertat, Perseguits i Salvats, el Camí de l’Últim Càtar), la gestió d’un ingent patrimoni cultural, tant material (artístic -romànic, arquitectura civil i popular,...-, industrial -molins, serradores, centrals elèctriques,...), com immaterial (Falles

I pel que fa al jovent? La joventut del Pallars Sobirà no és un col· lectiu aliè a l’impacte de la crisi i l’afecta de manera especial en àmbits com el treball, l’accés a l’habitatge, i condiciona les seves trajectòries d’emancipació i les seves expectatives de quedar-se i desenvolupar el seu projecte vital al territori. L’efecte de retorn que havia començat a produir-se en els darrers anys per part de joves que havien marxat a estudiar fora es veu ara greument perjudicat per aquest fet i és en aquest sentit que s’adrecen les polítiques de joventut. Es treballa mantenint les actuacions en els àmbits de la promoció de la salut, la mobilitat, la informació i la comunicació que s’havien executat fins avui i fent un esforç afegit per a reforçar actuacions de millora de l’ocupabilitat, de promoció de l’emprenedoria i de suport a iniciatives de col·lectius professionals que poden revertir en la millora del desenvolupament local, concertant l’acció i els recursos disponibles de les administracions del territori i alineades amb el Projecte de Territori previst pel PNJCat 2020.

El Pallars Sobirà disposa d’un parc silvícola molt extens que ha de permetre generar iniciatives empresarials de gestió dels recursos forestals de Sant Joan, fires, festes i tradicions) a través d’ajuntaments i d’entitats de gestió com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, el Consorci de Gerri de la Sal i la Xarxa de Museus i Equipaments Patrimonials de l’Alt Pirineu i Aran. En un context de crisi, quin paper hi tenen les polítiques socials? Són més necessàries que mai. En una conjuntura de crisi com l’actual, el ventall de persones i col·lectius que precisen d’atenció, suport i ajuda augmenta i les administracions més properes han de tenir capacitat de donar resposta per cobrir les necessitats més bàsiques de les persones. Al Pallars Sobirà la responsabilitat en l’execució de les polítiques socials està en mans del consell comarcal, el qual, amb la col·laboració i suport econòmic dels ajuntaments, de la Generalitat i d’entitats sense ànim de lucre com Càritas, Creu Roja o la Fundació Casanovas-Sansa, ha de garantir que les necessitats bàsiques de les persones més desafavorides quedin

En un moment en què es parla de generar ocupació i economia, la gestió dels boscos pot ser un sector a explotar? En territoris de marcat caràcter forestal com és la comarca del Pallars Sobirà, la gestió dels boscos ha d’encarar-se a cobrir els nous reptes energètics, a la millora de la qualitat de la fusta de serradora i al de-

senvolupament de la resta de recursos naturals i turístics que el medi ofereix. El fet que els aprofitaments energètics forestals siguin un sector en auge i que el Pallars Sobirà disposi d’un parc silvícola molt extens , ha de permetre generar en el propi territori iniciatives empresarials d’obtenció, gestió i transformació d’aquests recursos amb la conseqüent creació de llocs de treball. En aquesta línia, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha dut a terme diferents accions per ajudar a desenvolupar aquest sector estratègic: estudi de viabilitat econòmica i de gestió dels aprofitaments energètics forestals del Pallars Sobirà, adquisició de maquinària pel processat d’estella, construcció d’una planta d’assecatge d’estella, instal·lació de calderes de biomassa als ens locals, suport i assessorament tècnic a les possibles iniciatives que puguin sorgir, i promoció del sector en fires i diferents esdeveniments. Quins reptes de futur tindreu? Hem de potenciar les iniciatives vinculades amb la transformació i comercialització de productes agroalimentaris. Necessitem un sector turístic diversificat i de qualitat, però que es complementi amb el sector primari, vital per al manteniment del paisatge i els ecosistemes de muntanya. Un sector primari que incorpori nous conreus que el mercat demanda. Necessitem impulsar una indústria que permeti aprofitar els recursos forestals. Hem d’estar més a prop dels grans mercats i això vol dir millorar les comunicacions i escurçar les distàncies i ... tot això sense perdre la singularitat i la personalitat que ens identifica com a territori i com a comunitat cultural.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

15


LOCALRET

ús de les tic per a l’estalvi energètic al món local

Una bona gestió d’estalvi energètic per part dels ajuntaments no suposa només ser més eficients i l’estalvi de recursos públics, sinó que també és un bon exemple de missatge per a transmetre als ciutadans. Aquesta podria ser una de les principals reflexions que es van poder recollir al Taller de Localret sobre “Experiències d’estalvi energètic al món local” que va tenir lloc el passat 11 de març. Oriol Llevot, de l’Àrea d’Urbanisme i Espai Públic de l’Ajuntament de Sabadell va explicar que “sense la utilització de les TIC no pot haver eficiència i estalvi energètic”. A Sabadell la telegestió i el monitoratge no s’apliquen a “proves pilot” sinó que es troben implantats a gran escala en la millora de la gestió energètica. Així, en àmbits com el reg de parcs i jardins, la telegestió arriba al 90% de la superfície. Per a Llevot, les TIC són bàsiques per al mesurament de les despeses, el control de fuites o disfuncions al funcionament i per a prendre decisions de millores basades en dades reals i actuals. Les inversions en estalvi energètic “poden ser menys vistoses que d’altres” i de manera individual no suposen, de manera immediata, resultats de milions d’euros, “però sí la seva suma

16

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014

continuada en el temps”. Un dels grans avantatges que Sabadell va exposar és que totes les actuacions de millora o d’estalvi energètic basades en les TIC “poden tenir el seu reflex en dades, de manera que els estalvis en consum de llum, calefacció, electricitat, etc.” són fàcilment justificables i el retorn de les inversions es poden mesurar amb exactitud. En aquest sentit el representant sabadellenc va instar els tècnics i representants d’altres ajuntaments a impulsar mesures d’estalvi energètic com a estratègia municipal “perquè és un camp, podríem dir, políticament neutre, sense resistències frontals” i va defensar la figura del “gestor energètic” com a peça bàsica per a interpretar les dades del monitoratge de les instal·lacions i serveis municipals. Com a reptes de futur es va apuntar la creació de sinergies entre Energia-Mobilitat-TIC-Implicació ciutadana com un dels pilars sobre els quals apuntalar el desenvolupament de les “Smart Cities”. Així, amb la convergència d’aquests factors, afegits a d’altres com l’”open data” per a permetre la participació privada, es poden cercar l’assoliment d’objectius a l’abast dels municipis com ara la reducció del consum d’energia o la reducció d’emissions d’agents contaminants (com el CO2) com a contribució a la sostenibilitat de les ciutats i els territoris. Conscienciació energètica La jornada també va mostrar l’experiència a la comarca d’Osona del projecte “Desendolla’t, consum energètic responsable” impulsat per l’Agència Local de l’Energia d’Osona. Més d’una vintena de centres d’ensenyament osonencs apliquen, amb l’ús de les noves tecnologies, eines d’estalvi energètic que, a banda d’aconseguir la conscienciació dels alumnes, assoleix una reducció del consum energètic del 28% de mitjana, amb unes inversions prèvies petites i ràpidament recuperables. Per accedir a les presentacions: www.localret.cat (apartat ‘Materials de les jornades’)


CÀTEDRA PRAT DE LA RIBA

El redimensionament del sector públic local Està molt estesa l’opinió que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local –que va entrar en vigor el passat dia 31 de desembre– és de molt difícil aplicació en molts dels seus aspectes. Tanmateix no creiem que sigui el cas de les disposicions relatives a l’anomenat redimensionament del Sector Públic Local. Considerem que aquest aspecte de la llei sí que tindrà immediats efectes pràctics. L’objectiu és l’aprimament del Sector Públic Local i és per això que –amb caràcter general– no és possible la constitució de nous ens instrumentals (societats, consorcis, fundacions, EPE’s, etc). Per començar en allò referit a les societats de capital públic municipal, respecte de les quals s’han de prendre acords immediats per part de les entitats locals que tinguin en vigor un pla econòmic financer o un pla d’ajustament. Així, com a màxim el dia 24 de febrer d’enguany, les entitats locals en aquella situació, haurien d’haver aprovat un pla de reequilibri per les societats amb resultats negatius d’explotació en dos exercicis consecutius. Aquest pla pot preveure l’aportació de capital per l’entitat local per assolir els objectius del mateix, però sempre que en l’exercici 2013 hagi complert els objectius d’estabilitat i deute, a més de no superar en 30 dies el termini màxim previst a la llei de morositat respecte del pagament a proveïdors (el MHAP ja ha publicat unes notes d’aclariment al respecte).

És evident que si el reequilibri depèn del finançament del propi ens local i si aquest no compleix al 2013 els objectius esmentats, s’haurà de pensar en acordar la dissolució. El pla de reequilibri s’avaluarà al final de l’exercici 2014 i si l’avaluació resulta negativa s’haurà d’acordar la dissolució, tret de societats gestores de serveis públics de subministrament o depuració d’aigües, recollida, tractament o aprofitament de residus o transport públic de viatgers. Santiago Saénz Hernáiz,

Pel que a fa als ens de segon nivell, és a dir, ens instrumentals de titularitat indirecta de les entitats locals que no es trobin en situació de superàvit a 31 de desembre de 2013, han de ser adscrits directament a l’ens local o ser dissolts, de manera que quedaran dissolts automàticament a partir del 30 de juny de 2014 si no ha estat acordada la dissolució abans del 31 de març de 2014. Dèiem al principi que aquestes previsions, a diferència d’altres de la LRSAL, es compliran sens dubte, donat que, a la fiscalització interna des de la Intervenció o del control de legalitat

Advocat i Professor de Dret Administratiu de la UB Digestum Legal, SLP

des de la Secretaria de la corporació, s’afegeix el conjunt de supòsits de responsabilitats personals que la Llei reguladora de les societats de capital preveu pels administradors o membres dels consells díadministració que no promoguin la dissolució de les societats quan concorre causa legal. Deixem per una altra oportunitat l’impacte als consorcis i mancomunitats.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

17


PARTITS POLÍTICS

què pot suposar la pèrdua dels jutjats de pau als municipis? Rafael de Yzaguirre Secretària de Política Municipal d’UDC

la reforma normativa que planteja el ministerio amb la supressió de 898 jutjats de pau és un altre projecte normatiu uniformista i recentralitzador

Els Jutjats de Pau són el primer esglaó de l’administració de justícia

ciutadans dins de l’àmbit provincial per poder accedir a l’adminis-

i es caracteritzen per la proximitat amb el ciutadà, representen un

tració de justícia.

cost ínfim i contribueixen a descongestionar els jutjats més grossos i

És una llei que allunyarà al ciutadà de la Justícia, ja que sovint haurà

a evitar el desplaçament dels ciutadans amb el conseqüent estalvi en

de renunciar als seus drets per no haver de fer grans desplaçaments.

temps i transport. Fins ara presten servei al 40% dels ciutadans de

En la línia d’altres projectes com el de serveis professionals que pot

Catalunya, és a dir, uns tres milions d’habitants.

comportar la supressió de bona part dels col·legis d’advocats exis-

La reforma normativa que planteja el Ministerio amb la supressió

tents a Catalunya (alguns de tradició centenària), ens trobem que

de 898 Jutjats de Pau és un altre projecte normatiu uniformista i

amb l’excusa de la crisi i d’un suposat estalvi econòmic, suposarà de

recentralitzador que no té en compte les competències estatutàries

facto et de iure una pèrdua de drets i un sobrecost al ciutadà que s’hau-

ni la dimensió de la població afectada ni la distància a recórrer pels

rà de desplaçar lluny per fer gestions judicials bàsiques.

Annabel Moreno Nogué Regidora d’ERC d’Arenys de Mar

privatitzar els jutjats de pau viola l’article 24 de la constitució espanyola que regula el decret a una tutela judicial efectiva

Els Jutjats de Pau representen la proximitat judicial pels ciuta-

amb el cost econòmic que comportarà pels usuaris, quan fins

dans, qui poden realitzar tràmits com són inscripcions i certifi-

ara l’accés als Jutjats de Pau és gratuït. Una trava més després

cacions del Registre Civil, atendre qüestions civils i penals de

de la Llei de Taxes Judicials aprovada el novembre del 2012, per

caire menor, amb major celeritat i eficàcia, sense haver de diri-

la qual s’ha de pagar per poder acudir als jutjats a defensar els

gir-se a la col·lapsada justícia ordinària.

nostres drets.

Privatitzar-los com sembla que vol fer el Ministre Gallardón,

Caldrà veure si haurem de pagar per casar-nos civilment o per

viola l’article 24 de la Constitució Espanyola que regula el Dret

inscriure als nostres fills al Registre Civil, fins i tot per inscriure

a una Tutela Judicial Efectiva, i sembla ser que suposarà que

les defuncions dels nostres familiars.

siguin els notaris qui es facin càrrec de les més de 649.703 actuacions que realitzen en un any els Jutjats de Pau a Catalunya,

Secretària de Justícia del PSC

si acaben desapareixent, els haurem de tornar a implantar perquè són essencials per una comprensió de la justícia com a servei públic al ciutadà

Els Jutjats de Pau compleixen una funció essencial de proximitat de

vei que dóna seguretat jurídica, permetent realitzar alguns tràmits

la justícia en aquells municipis més o menys petits que no disposen

sense necessitat de desplaçaments sovint pesats, de resolució de petits

de jutjat. A Catalunya n’hi ha uns 800, relliguen tot el territori i ser-

conflictes. Es tracta, en definitiva, d’un servei pacificador per a la

veixen a més de la meitat de la població de Catalunya, prestant un

convivència que, de pas, descarreguen la sobresaturada tasca dels

servei molt necessari i indispensable. I ho fan de la mà dels jutges de

jutjats.

pau, persones del municipi escollides per aquesta funció durant qua-

Si no existissin s’haurien d’inventar. De fet, no amb aquest nom pe-

tre anys i normalment amb el suport administratiu dels ajuntaments.

ròsí amb aquest propòsit, a molts països del nostre entorn com Ità-

Els Jutjats de Pau són els responsables, dins d’aquestes poblacions,

lia, Portual, França o Bèlgica, en aquests darrers anys amb el nom

del registre civil i resolen qüestions en matèria civil i penal de petita

de Maison de la Justice s’han implantat versions d’aquesta justícia de

quantia, amb l’avantatge de fer-ho des de la immediatesa i proxi-

proximitat que ja són els jutges de pau. Per això, en el cas que aca-

mitat i sovint coneixent de primera mà als veïns i veïnes del muni-

bin desapareixent, tard o d’hora, els haurem de tornar a implantar

cipi en qüestió. Aquests jutjats l’any 2010 van resoldre uns 650.000

perquè són essencials per una comprensió de la justícia com a servei

d’aquests petits litigis. I són per als ciutadans i les ciutadanes un ser-

públic al ciutadà.

Lídia Santos

18

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014


PARTITS POLÍTICS

El principal objectiu d’aquesta reforma és la consecució de la màxima professionalització en l’exercici de la funció jurisdiccional

Partit Popular de Catalunya La suposada desaparició dels Jutjats de Pau ha suposat una polèmica

tot tipus de suggeriments, crítiques, informacions i anàlisis en un sentit

que no es correspon amb la realitat i que ha estat fomentada per al-

o en un altre, amb la finalitat d’enriquir l’avantprojecte.

guns partits polítics i alguns mitjans de comunicació que s’han fet ressò

La societat espanyola ha canviat en els últims 20 anys, amb un 15%

d’uns documents que ni tan sols són text de l’avantprojecte.

més de població i un increment de la litigiositat en un 100%, pel que

Reiteradament des del Ministeri de Justícia s’ha dit que la reforma de

era absolutament necessari millorar el model. Per això, el principal

la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei de Planta no són textos

objectiu d’aquesta reforma és la consecució de la màxima professio-

emanats del Govern ni tan sols del Ministeri de Justícia; són textos que

nalització en l’exercici de la funció jurisdiccional amb un conjunt de

han realitzat dues comissions d’experts independents que se sotmetien

mesures que a més representaran un important estalvi.

a l’anàlisi i al debat públic. El Govern d’Espanya espera, per tant, rebre Lluís Moreno Secretari d’Organització i Coordinació Municipal ICV

La desaparició dels jutjats de pau s’inscriu en el model d’homogeneïtzar i centralitzar

No hi ha cap dubte que el govern central durà a terme un veritable

La pèrdua dels Jutjats de Pau privarà així als ciutadans i ciutadanes

procés deconstituent en tots els àmbits de la quotidianietat i dels ser-

de la proximitat que els ofereix davant certes faltes o conflictes, la

veis públics (pensions, educació, elèctriques, reforma laboral, LR-

mediació que molt sovint evita altres procediments judicials. Una

SAL, fiscalitat) amb una càrrega ideològica involutiva i de segrest

possible alternativa al model de centralització provincial que es vol

social de primer ordre. Com en tot procés de regressió democràtica,

imposar, passaria per l’aprofundiment de la proximitat, o fins i tot, la

la recentralització i laminació competencial és l’estratègia emprada

creació d’una nova tipologia de “Jutjats de Proximitat”, com els que

pels governs de la dreta neoliberal del PP. La desaparició dels Jutjats

existeixen en altres països, com ara França o Itàlia, distribuïts pel

de Pau s’inscriu en el model d’homogeneïtzar i centralitzar, a partir

territori segons criteris objectius i amb un funcionament més flexible

d’una nova estructura judicial d’àmbit provincial que comportarà

que el dels actuals jutjats de primera instància.

un únic tribunal d’instància a cada província, que inclouria tots els ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós-administratiu i social.

Miguel-Angel Ibáñez Sots-Secretari de Política Municipal de C’s

L’únic objectiu és que en vistes a privatitzar els registres civils no volen permetre que en municipis petits segueixin amb el servei gratuït del jutge de pau

La substitució dels actuals Jutjats de Pau per uns serveis comuns de

tants dels petits municipis hauran de desplaçar-se per a determinats

notificacions, embargaments, etc. a la capçalera del partit judicial i

tràmits, la qual cosa si bé és molesta, té l’avantatge que tots els que

traslladant a ells el personal funcionari dels Jutjats de Pau en esgotar-

intervindran per part de l’Administració seran professionals millorant

se el mandat de quatre anys dels jutges de pau, permetria separar de

aquest aspecte respecte a l’actual sistema de jutges de pau.

manera efectiva el Registre Civil dels Jutjats, atribuint la seva funció a

Però ens temem que l’únic objectiu és que en vistes a privatitzar els re-

altres òrgans i administracions.

gistres civils no volen permetre que en municipis petits segueixin amb

La conseqüència de la supressió dels Jutjats de Pau és clara: els habi-

el servei gratuït del jutge de pau.

tot apunta que anem cap a un sistema de justícia pels rics Regidora d’Alternativa Martinenca-CUP a Sant Martí Sarroca Àngels Rus

La possibilitat de suprimir els Jutjats de Pau forma part del procés siste-

lització, perquè no doten dels mitjans necessaris, tant tecnològics com

màtic de privatitzacions de serveis públics que el Govern de l’Estat espa-

personals, als òrgans d’administració de justícia enlloc de privatitzar-la?

nyol ha endegat des la seva arribada al poder. Aquesta no afectarà només

És evident que aquest no és l’objectiu perseguit, sinó no es pot entendre

als ciutadans que perdran la proximitat de la justícia, sinó que afectarà

que la recaptació de les taxes judicials recentment implantades vagin a

també als procuradors i agents judicials, i sempre en detriment de la se-

parar al Ministeri d’Hisenda enlloc d’anar al Ministeri de Justícia, ni que

guretat jurídica del ciutadà. A més, les funcions delegades del Registre

amb la nova reforma s’atorgui possibilitats d’execució als Procuradors si

Civil passaran a mans dels Registradors de la Propietat o Mercantils. El

el ciutadà suporta el cost, ni que les notificacions ja no les reparteixi un

pagament d’ impostos com el d’Actes Jurídics Documentats serà inevi-

funcionari, en aquest cas un agent judicial i s’enviïn per correu certificat

table en l’expedició de certificats de naixement, defunció o matrimoni.

amb la inseguretat jurídica que això pot comportar,... Tot apunta a que

Si l’objectiu de la reforma en l’àmbit de la justícia perseguís la seva agi-

anem cap a un sistema de justícia pels rics. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014

19


RACÓ DE L’ASSOCIAT

amposta endega una campanya per evitar els aparca- EL PALLARS JUSSÀ I LA NOments incívics que obstaculitzen el pas de vianants GUERA S’UNEIXEN PER PROMOCIONAR CONJUNTAMENT L’Ajuntament d’Amposta s’ha marcat l’objectiu de reduir l’hàbit de molts con- EL MONTSEC ductors d’aparcar de forma incorrecta, encara que sigui momentàniament, sobre passos de vianants. Una pràctica, recorden, que dificulta extraordinàriament el trànsit de persones, especialment aquelles que pateixen alguna discapacitat o les que empenyen carros amb criatures. Per conscienciar la ciutadania de la necessitat de reduir aquest impacte, el consistori, amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Disseny (Esardi), han impulsat la campanya “Un minut, un obstacle”. L’alcalde d’Amposta, Manel Ferré, subratlla la necessitat d’incidir en la sensibilització dels conductors perquè abandonin aquesta pràctica “incívica”. “Volem actuar d’una forma més proactiva que reactiva”, subratlla.

Prova pilot a olot per fer biomassa amb la poda dels arbres L’Ajuntament d’Olot ha iniciat una prova pilot per fer biomassa per a calderes a partir dels residus generats amb la poda de setanta plataners de l’avinguda Astúries que feien deu anys que no es tocaven. La idea és que els treballs de poda i triturat surtin gairebé a cost zero per al consistori ja que es buscarà una empresa de la comarca que es vulgui quedar l’estella a canvi d’assumir algun treball necessari a la ciutat. Els treballs de poda i de triturar la fusta es preveu que generin unes 40 tones d’estella, l’equivalent a 12.000 litres de gasoil o la calefacció anual de sis cases unifamiliars. Si la prova dóna bons resultats, la idea és poder-ho fer cada any. És la primera vegada que l’Ajuntament d’Olot encarrega uns treballs de poda amb la idea d’obtenir-ne estella per escalfar calderes de biomassa de la comarca. 20

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

Les comarques del Pallars Jussà i la Noguera s’han unit per promocionar conjuntament la zona del Montsec. És promocionaran 14 establiments de les dues comarques amb l’objectiu d’aconseguir que el visitant allargui l’estada a la zona. Els clients dels equipaments turístics i culturals com museus, centres d’interpretació o similars, adherits al projecte aconseguiran descomptes en les entrades. Aquesta iniciativa la lideren l’Epicentre al Pallars Jussà i el Centre d’Observació de l’Univers a la Noguera. L’objectiu de la promoció conjunta és donar a conèixer la riquesa natural i patrimonial de la zona del Montsec. El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Ubach, destaca que l’objectiu d’aquesta promoció és que els visitants allarguin la seva estada a la comarca i repeteixin la seva visita durant un mateix any. El president del Consell Comarcal de la Noguera, Pere Prat, diu que amb aquesta promoció el sector públic vol ajudar al sector privat a la promoció de la zona del Montsec i visibilitzar els espais d’interès turístic i cultural d’aquesta zona.


#MUNICIPISENPOSITIU

“no volíem ser una ‘ciutat dormitori’, sinó un poble amb la seva pròpia vida” David Mascort i Subiranas (ERC). Alcalde de Vilablareix.

Tweets #municipisenpositiu

Alcalde: David Mascort i Subiranas (ERC) Professió: Economista i professor de secundària Habitants: 2.492 Pàgina web: www.vilablareix.cat Sou alcalde: Rep 800 euros per assistència a plens i juntes de govern (igual que els tres tinents d’alcalde) i 42.000 euros l’any pel seu càrrec de portaveu d’ERC a la Diputació de Girona Sou regidors: Resta de membres del govern: 500 euros / Regidors de l’oposició: 250 euros

David Mascort, de 45 anys i alcalde de Vilablareix (Gironès), és un home assequible, obert, tranquil, segur de sí mateix, compromès i amant del seu petit municipi. Va entrar en política el 1999 (“per construir un poble diferent al que teníem”) i dirigeix el Consistori des del 2011, quan el seu partit va guanyar les municipals per majoria absoluta. Tenia molt clar quin era el seu objectiu: “Evitar que Vilablareix esdevingués una ‘ciutat dormitori’ de Girona. Aquí no passava res, no es podia fer res”. Volia que el seu poble fos un lloc on es pogués portar una vida completa i ho ha aconseguit. Com? Promovent i construint un important teixit associatiu que permet practicar música, fer esport i teatre, a més d’idear i impartir cursos de formació de tot tipus. És del que se sent més orgullós. I el seu to de veu ho revela. L’esclat de la bombolla immobiliària el 2008 i la conseqüent crisi econòmica i financera no van sacsejar aquest poblet, ja que mai va obtenir uns grans beneficis procedents de la construcció. A més, ja al 2003, quan governava ERC amb majoria simple, el Consistori va crear una regidoria de promoció econòmica per ajudar les empreses, als emprenedors i la població sense treball. A dia d’avui, l’atur a Vilablareix és del 8,5%.

Des de l’Ajuntament s’han dedicat molts recursos a formar les persones aturades i recolzar-les en la recerca d’ocupació. D’altra banda, cal destacar que el nivell d’endeutament al 2010 era del 110% i en acabar enguany es reduirà al 69%. Mascort i el seu equip, a més, estan treballant perquè, el 2015, baixi al 62%. I ja poden ‘presumir’ de pagar als proveïdors a 30 dies.

Al 2012 l’Ajuntament va construir un viver d’empreses i ja està pràcticament ple Però hi ha més. Al juny del 2012, seguint la línia de promoure l’activitat econòmica, l’Ajuntament va construir un viver d’empreses i, des de gener del 2013, dels dotze locals que l’integren, onze ja els tenen ocupats. Són empreses de nova creació, que han donat feina a 30 persones. A part, el Govern local ha ajudat a la creació de 25 projectes empresarials. Sens dubte, el mandat de ERC, des del 1999, ha convertit Vilablareix en un municipi actiu, tant socialment com econòmica. I, al mateix temps, ha tancat el teló del 2013 amb un superàvit de 211.000 euros. Es mereix un excel·lent. Però ell vol la matrícula d’honor: aconseguir que el poble també sigui un lloc “amable, sostenible i amb molta participació”.

La Diputació de #Tarragona destina 6 milions d’euros a inversions de municipis de menys 20.000 habitants

Els webs de 48 ajuntaments catalans són distingits per la qualitat i la transparència

@TGNAjuntament bonificarà el rebut de l’aigua a més de 300 famílies amb pocs recursos

@reus_cat regala una targeta amb 10 viatges als estudiants de la URV per fomentar l’ús del transport públic

Reunió dels alcaldes del Gironès per posar els municipis en guàrdia per prevenir els focs

@paerialleida posa en marxa un Pla de Dinamització transversal i global al Centre Històric

#Tàrrega senyalitza els indrets representatius del seu antic call jueu com a atractiu cultural i turístic

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

21


OPINIÓ

La recentralització bona Aquest mes d’abril, concretament el dia 3, farà 35 anys de les primeres eleccions municipals a l’Estat espanyol després de la dictadura franquista. Les primeres per sufragi universal ja en democràcia. No crec que ningú des de dalt de tot a Madrid organitzi una gran celebració d’aquesta efemèride. Algú em podrà dir que el 35 no és un número rodó que convidi a fer grans commemoracions de res. I jo, a qui m’ho apunti, li donaré la raó atenint-me a aquest front. Amb tot, més enllà de la fredor de les xifres, jo em temo que d’aquelles eleccions n’hi ha que se’n volen oblidar. O millor, essent més precís i just: tinc la convicció que des del poder espanyol ja fins i tot les institucions locals com s’entenien aquell il·lusionant per a molts 1979 són una nosa en l’afany recentralitzador d’una maquinària administrativa amb nucli gravitatori a Madrid de forma creixent i desacomplexada. El recent traspàs d’Adolfo Suárez, “el president de la Transició”, és en aquest sentit una excusa interessant per aturarnos a pensar en la distància sideral que ens separa, molt més enllà d’uns 35 anys de calendari, del seu moment. D’ell les últimes setmanes se n’han dit moltes coses. Entre elles, la major part bones (ara sí i pertot), es va parlar de la seva voluntat d’entesa i de la seva valentia a l’hora de trencar amb certes inèrcies històriques i pròpies del seu moment. I d’aquí una clara reflexió: d’allò què en queda? I vist des del món local, d’aquell moment d’empoderament de la ciutadania què se n’ha fet? Perquè l’aposta pels ajuntaments també era això. Confirmava que un sistema democràtic passava, d’arrel, per unes institucions properes als ciutadans. Per un poder institu-

Tinc la convicció que des del poder espanyol ja fins i tot les institucionsl lcoals com s’entenien aquell il·lusionant per a molts 1979 són una nosa en l’afany recentralitzador cional que comptés amb la pota local com a part vital i clau en la connexió dels ciutadans amb els seus representants. I així la democràcia era més compartida. Però 35 anys després, l’actual govern del PP aposta per una reforma del món local que fins i tot ha posat els pèls de punta als seus alcaldes. Això és la recentralització dolenta. La que busca una concentració de poder en les institucions més allunyades del dia a dia dels ciutadans. La que busca seguir engreixant un monstre administratiu central clarament desproporcionat i sempre recelós de la cultura democràtica contemporània que aposta per la horitzontalitat i que condemna la verticalitat (de dalt a baix). I davant d’això, hi ha alternativa. Davant d’aquesta voluntat clarament carca, depassada i antiga en la major part dels seus preceptes, s’hi pot contraposar una 22

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. ABRIL 2014

TONI AIRA, PERIODISTA

“recentralització bona”. Una idea de tornar a un centre que tingui a veure amb allò que va engendrar ara fa 35 anys l’impuls dels ajuntaments democràtics a l’Estat espanyol, segurament ara ja més enllà d’aquest marc. Per cercar allò que va descriure en certa manera el llegat polític d’un Suárez a qui aquestes últimes setmanes hem escoltat com ens l’han descrit

Davant d’aquesta voluntat clarament carca, depassada i antiga en la major part dels seus preceptes, s’hi pot contraposar una “recentralització bona” del dret i del revès com un gran impulsor de l’entesa i del pacte, així com també del “fer normal a les institucions allò que ja és normal al carrer”. La “recentralització bona”, en aquest sentit, passa per un nou pacte no només entre institucions, sinó entre totes elles i la ciutadania. Passa per una voluntat d’entesa sincera, per una assumpció per part dels qui governen d’uns signes dels temps que si no saben llegir els passaran pel damunt. El poder estatal no s’hi posa, i això suma a la malfiança que genera com a sinònim de solucions reals per a la ciutadania catalana contemporània. Perquè a Catalunya, en canvi, en els últims anys s’han donat moviments clars des de les màximes institucions en la direcció d’apropar la seva acció a allò que marca el pols del carrer. La ciutadania al centre de les decisions al més alt nivell. És per tot allò que va passar als carrers de Barcelona la Diada del 2012 i per allò que va passar als carrers de viles i ciutats de punta a punta del país L’Onze del 2013 amb la Via Catalana, que en gran part ens trobem políticament on som. Aquesta entesa, aquesta escolta activa és la recentralització bona. La que està per venir. Nous temps, nou país.


ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS ABRIL 2014

23



Revista ACM del mes d'abril