__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 22

opinió

Els municipis en el procés sobiranista per l’exercici de la sobirania catalana per treure’s del damunt el jou pesat i injust de l’estat espanyol. Per això, és lògic preguntar-se quin és el paper que poden fer els municipis en el procés cap a l’estat propi.

Pere Cardús Cardellach Periodista El 2013 es presenta com l’any dels reptes més difícils en molts anys pel nostre país. La crisi, la primera preocupació per a ciutadans i institucions, es presenta com un immens núvol negre que amenaça de deixar al seu pas tempestes devastadores. La capacitat de creixement i, per tant, de generació d’ocupació s’estanca encara més enguany i pot sofrir un retrocés més gran dels que hem tingut els anys precedents. La crisi econòmica-financera no és històrica i fa tan sols quatre o cinc anys que l’estem vivint. Però sí que és històrica la situació d’asfíxia financera que pateix Catalunya pel fet de formar part d’Espanya. I aquesta asfíxia ha fet que els catalans no hàgim pogut entomar la crisi en unes condicions més favorables i sense les eines i els recursos per poder-la encarar amb garanties. Aquests reptes, la resolució d’aquestes dificultats tan enormes, es presenten al món local de forma més descarada i més sagnat que a un nivell de més abast. Els municipis viuen de primera mà les polítiques socials, assistencials i de cohesió. Per això, l’impacte de la crisi es nota de forma més real. Aquest és el principal motiu per entendre que els municipis han de ser un dels pilars fonamentals del canvi que permeti a Catalunya sortir del pou. I aquest canvi passa inevitablement

22

FEBRER 2013. NÚMERO 337

El factor proximitat L’estat propi necessitarà, com qualsevol decisió política de grans dimensions, una majoria social àmplia que la defensi i la subscrigui en un referèndum o en unes eleccions plebiscitàries. Segons les enquestes més fiables -si és que n’hi ha de fiables-, en aquests moments estem en una situació de majoria favorable a l’estat propi, però sense el marge suficient per no patir una sotragada en el moment de màxima tensió. Per això, cal ampliar aquesta majoria i hi ha un factor que a partir d’ara serà determinant: la proximitat. Si observem l’evolució del suport social a la independència des de fa vint o trenta anys, ens adonarem que l’increment és considerable. Aquest increment el podem imputar als factors polítics dels últims anys: la destrossa de l’estatut pel Tribunal Constitucional espanyol, els atacs a l’autogovern per la via competencial o per l’incompliment sistemàtic dels objectius de finançament pactats, o els atacs al model català de benestar i d’ensenyament. Però

>> Cal fer visibles a petita escala els beneficis de les estructures d'estat pròpies un cop aquests relats evidents i prou diàfans han estat assumits per una part molt important de la societat i s’ha arribat a la conclusió que no hi ha més camí que la independència per blindar el nostre model de país i el benestar que podem tenir, hi ha una part de la població que no ha fet aquest pas i que és imprescindible per fer el pas. És per això que el factor proximitat és fonamental per incorporar un gruix rellevant dels encara no convençuts dels beneficis de dotar-nos d’un estat propi. Els ajuntaments i les estructures pròpies del món local són una peça determinant

per arribar a capes de la població que encara s’han mostrat impermeables a les raons de la transició nacional. Cal fer visibles a petita escala els beneficis de les estructures d’estat pròpies i de les capacitats de finançament d’una Catalunya sense dèficit fiscal. Base territorial Un altre dels factors que poden ser determinants per l’èxit d’una estratègia d’àmbit nacional per l’estat propi és el factor territorial. En les successives eleccions hem pogut comprovar que el suport popular als partits que incorporen els objectius d’exercir la sobirania i l’estat propi és majoritari de forma aclaparadora arreu del territori. Però encara podem identificar algunes clapes

>> Podem identificar algunes clapes en el mapa que demanaran una atenció especial en els pròxims mesos en el mapa que demanaran una atenció especial en els pròxims mesos fins que arribi el moment d’exercir l’autodeterminació. Si observem un mapa de resultats en el que sumem en dos blocs les forces del ‘sí’ i les forces del ‘no’, podem veure que les zones del camp de Tarragona, el Baix Llobregat i l’Aran cauen del cantó del ‘no’. Si bé l’Aran té un pes demogràfic petit i unes lògiques polítiques pròpies i diferenciades que caldria estudiar a part, Tarragona i el Baix Llobregat demanen la màxima atenció per fer el procés cap a l’estat propi en bones condicions. Proximitat i territori Si bé la dinàmica parlamentària d’abast nacional i el paper del govern de Catalunya són fonamentals per l’èxit del procés, no cal ser molt hàbil per entendre que els municipis i el món local en general també hi tenen molt a dir. Els dos factors que hem comentat, la proximitat i la base territorial, són determinants per construir el futur lliure de Catalunya. Per això, el govern espanyol ha començat també els seus atacs per aquest punt.

Profile for ACM 947

ACM 337 - Febrer  

Busquem l'eficiència de les nostres despeses El president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntam...

ACM 337 - Febrer  

Busquem l'eficiència de les nostres despeses El president de l'ACM mostra la seva indignació pel recurs de Llanos de Luna contra l'Ajuntam...

Profile for acm947
Advertisement