Page 1

44

aces

info.

monogrĂ fic tic i salut monogrĂĄfico tic y salud


cristina contel bonet Presidenta d’ACES

aces

editorial

info.

El moviment «ePatient» cal emmarcar el monogràfic de l’ACES d’enguany que hem dedicat a les TIC i la salut en el difícil context actual que vivim, amb l’objectiu d’il·lustrar-nos sobre l’important canvi de paradigma que les TIC poden operar en les organitzacions i empreses del sector salut. La seva contribució, com apunta John Sharp, és important per a l’educació del pacient per a la gestió i el tractament de la seva salut; és l’oportunitat d’anar més enllà de la comunicació unidireccional per passar a la interacció amb els pacients i la comunitat, i els seus beneficis per millorar la qualitat de l’atenció mitjançant el suport a la presa de decisions clíniques són evidents. També permet reduir els costos i millorar els resultats de salut, com afirma Adam Dole, encara que reconeix que el sector salut està uns 15 o 20 anys per sota de la corba de la tecnologia. Els projectes sobre la Història Clínica Digital i la seva realitat a la Comunitat Valenciana són el nucli de la nostra secció de debat en aquest monogràfic. La importància de la presència del nostre sector a les xarxes socials per aconseguir la fidelització i com a eina d’atracció de nous clients, o la telemedicina i altres casos d’èxit de què ens fan partícips els rellevants personatges que han volgut compartir les seves experiències personals i professionals amb la nostra publicació, són també un clar exemple de la importància de les TIC en el futur del sector salut. Les expectatives de futur sobre les TIC que Jordi Vinaixa comparteix amb nosaltres, com a generadores de nous models i oportunitats de negoci del nostre sector, a través de la seva proposta de valor; la democratització en l’accés a la informació i la possibilitat d’optimitzar la utilització dels recursos personals i materials del nostre sistema de salut, especialment en l’assistència a malalts crònics –tributaris de serveis més intensius en aquests recursos–, així com la tendència alcista del mercat d’aplicacions mòbils per a la salut als Estats Units, que ha passat de 104 milions de dòlars l’any 2010 a 718 milions el 2011, i amb una previsió de créixer fins als 1.300 milions de dòlars aquest any 2012, ens obren les portes a una dimensió desconeguda per les nostres organitzacions. Com tots ells assenyalen, la implementació de les TIC en el nostre sector no es troba exempta de dificultats, riscos i perills: la compatibilització dels sistemes posats en marxa per les institucions que permetin interoperar amb altres fonts d’informació, siguin públiques o privades; la interoperativitat de les dades entre comunitats autònomes i entre els països de la Unió Europea; la integració de diferents episodis (carpeta del ciutadà, informes, proves diagnòstiques, etc.); el fet de facilitar l’explotació, classificació i utilització de les dades sanitàries, preservant-ne la seguretat; el baix coneixement i la baixa formació que se’n té, que deriva en la seva no-adopció; els esculls legals per a la seva protecció, etc. Si d’altres sectors ho han fet i han superat tots aquests obstacles –ja que no som pocs els que comprem bitllets de tren, avió o llibres, fem transferències bancàries, operem amb sistemes encriptats amb les administracions, etc., mitjançant les TIC–, per què no ho hauríem de poder fer? Per la seva banda, l’Administració i el Departament de Salut també hi tenen molt a dir com a facilitadors del desenvolupament d’aquest canvi de paradigma en el sector salut català, en què ens han d’incloure, imprescindiblement, si volen assolir els èxits que es proposen per a l’establiment d’un nou sistema sanitari en el qual avui confia el 26,7% de la població catalana. Com tot el que val la pena, és un problema de voluntat i d’esforç. Ben cert és que la innovació crea per si mateixa reticències en l’adopció, però els beneficis es presentem clars i forts per al nostre sector i no podem, en les actuals circumstàncies, desaprofitar oportunitats com les que les TIC ens ofereixen. Estem tots d’acord que no és cosa d’un dia ni d’un any, però el camí que comencem ens aproparà cada vegada més a un futur prometedor i amb noves oportunitats de negoci. ⁄⁄ Consell editorial: Cristina Contel, Frederic Llordachs, Lluís Monset, Joan Nadal, Odalys Peyrón, Albert Punsola, Myriam Soteras. Direcció general: Lluís Monset. Realització editorial, producció i comercialització: ARA Idees – Ara Llibres, Corders 22-28. 08911 Badalona. Tel: +34 933 899 470 - info@arallibres. cat - www.arallibres.cat Publicitat: Maria Dolors Ribas - dribas@primersegona.es - Tel: 933 436 060 Edita: Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), Muntaner 262, 08021 Barcelona. Tel: +34 932 091 992 - Fax: +34 932 010 992 - aces@aces.es - www. aces.es Dipòsit Legal: B-15206-2012

2

tribuna

tribuna Cristina Contel. El moviment «ePatient»

2

editorial La «pseudoreforma»

3

A fons Creant un model de negoci

4

debat Història Clínica Digital: present i futur

6

opinió Xarxes socials

12

qüestionari Mòbil i aplicacions: cinc preguntes clau

16

anàlisi Telemedicina

21

entrevista John Sharp «Les Tic són essencials per a la qualitat de l’atenció» 22 entrevista Adam Dole «Les Tic poden fer baixar els costos i millorar els resultats de salut» 24 sistemes de pagament Protegint dades

25

aces en breu L’activitat de l’Associació Catalana d’Entitas de Salut 27 xarxa aces Activitat de socis i col·laboradors 28 Addenda en espanyol al final de la revista

29

L’ACES no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors i entrevistats i no comparteix necessàriament els seus criteris.

La «pseudoreforma»

E

l que va ser vicepresident de la Comissió Abril, Enrique Costas Lombardía, deia abans d’estiu en un article de El País: “El nostre sistema no s’ha finançat, com hauria d’haver estat, amb impostos, sinó amb impostos més deute. En altres paraules, no ha estat mai viable?”. Hem acceptat durant massa anys no només que el sistema havia de consumir cada any una part més gran de la riquesa creada al país (cada any el pressupost de les comunitats autònomes i/o del Insalud abans de les transferències pujava per sobre de l’increment del PIB, sinó que injectar més diners per cobrir el deute durant els 26 anys de la seva existència era producte de l’infrafinançament i no de l’essència del sistema. Aquesta insaciabilitat financera s’ha vist desatesa quan el tancament dels mercats de deute sobirà ha obligat els nostres governants a prendre mesures severes de retallada a curt termini. Estem despertant de la perversa utopia de la universalitat acompanyada de gratuïtat total? No és la primera vegada que emfasitzem la sospitosa unanimitat de les forces polítiques en la «perfecció» del sistema com a condició que ha impedit el debat sobre la seva sostenibilitat econòmica i ha impossibilitat una visió a llarg termini, admetent com normal el desfasament sistemàtic entre el pressupostat i el gastat, inflant el deute públic, fins que ens ha explotat als nassos juntament amb la bombolla immobiliària i bancària, fet que ha danyat seriosament el nostre desenvolupament econòmic i social. Fins ahir només uns quants vèiem la necessitat de reformar el sistema sanitari però ara ja és una necessitat manifestada per molts. Què estem esperant? El Govern de l’Estat, encara que està plantejant en seu parlamentària l’estudi i debat de les reformes necessàries, ha utilitzat el Reial decret llei per introduir, sense acord polític, una sèrie de modificacions que són el primer pas cap a un canvi de model més que un retoc urgent i conjuntural. Encara que aquesta «pseudoreforma» pogués anar en la direcció correcta té, al nostre entendre,

greus problemes que la fan poc oportuna en el fons i en la forma. Qualsevol canvi en el sistema de salut d’un cert calat s’ha d’intentar que sigui producte d’un ampli consens parlamentari i segur que ha d’anar precedit de debat amb els agents socials, econòmics, professionals i universitaris, i fruit de treballs i estudis basats en el coneixement i el rigor. Òbviament aquesta no ha estat la forma. Però tampoc és encertada en el fons, perquè picoteja en massa aspectes, introduint confusions sobre les condicions que es requereixen per ser usuari del sistema i excloent o dificultant l’accés a persones que pel seu nivell socioeconòmic difícilment hi poden accedir individualment, i és precisament l’atenció als més febles el nucli dur dels sistemes de protecció social estatals. Estem d’acord que la gratuïtat en la cobertura no té per què arribar ni a tots ni amb la mateixa intensitat, però abans de deixar persones desprotegides, que mai han de ser les més febles, s’ha de gestionar l’existència en el mercat d’una alternativa d’assegurances privades realment complementàries. Sense parlar d’aquesta visió centralista, desgraciadament tan de moda, a la qual s’afegeixen idees tan anticompetitives com la creació d’una «central de compres de tot el sistema». La salut, precisament per ser el bé més preuat de l’ésser humà, és el que més energies desenvoluparà si equilibrem les responsabilitats de l’Estat amb les responsabilitats de les persones. Avui, és una necessitat indiscutible augmentar el treball i l’esforç de tots per superar la crisi, i la nostra salut és sens dubte la millor motivació que tindríem per fer-ho. L’Estat s’ha de centrar a augmentar els seus esforços en la promoció i la protecció de la salut per a tots, però hem de plantejar sense més demora la necessitat de responsabilitzar totalment o parcialment de la seva salut individual aquells que tinguin capacitat econòmica per fer-ho. Aquesta és la base de la reforma que necessitem no només per reduir la despesa pública, sinó per obtenir més recursos globals per a la salut i augmentar així la riquesa del país. ⁄⁄ Tardor 2012

3


a fons

TIC i salut

Creant un model de negoci Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han trasbalsat tots els sectors i, també, el de la salut. L’impacte social d’aquestes tecnologies i la seva capacitat de generar noves oportunitats dependran de la creativitat i l’habilitat dels emprenedors.

Jordi Vinaixa i Serra

Professor d’ESADE Director acadèmic de l’ESADE Entrepreneurship Institute

L’informe de gener de 2012, de la consultora research2guidance, ens diu que l’any 2010 el mercat d’aplicacions mòbils per a la salut va ser de 104 milions de dòlars americans i el de l’any 2011 de 718 milions, i que, per a aquest any 2012, s’espera que augmenti fins als 1.300 milions. Tot i això, la consultora creu que aquest mercat està encara en un estat embrionari i cal esperar-ne un creixement continuat a mesura que, entre d’altres, augmenti la penetració dels smartphones. Amb aquesta informació n’hi hauria d’haver prou per entreveure l’enorme impacte de les aplicacions per a mòbils i, per extensió, de les tecnologies de la informació i la comunicació al sector salut i de la seva capacitat de generar noves oportunitats de negoci. Una manera de veure la capacitat de les TIC per generar nous negocis en el sector salut és analitzant les innovacions en els models de negoci que és capaç de produir la seva utilització. Hi ha més d’una definició de model de negoci, però la que jo utilitzo i recomano és la que diu que «el model de negoci (MdN) és la manera com una empresa o organització crea, entrega i captura una part del valor generat amb la seva activitat». Tot i que aquesta definició és important, no és prou concreta per fer-la servir com a eina que ens permeti veure com les TIC ajuden a generar nous MdN i, de retruc, noves oportunitats de negoci. Un format més pràctic per a aquest objectiu és el diagrama de nou blocs Business Model Canvas (BMC), proposat per Alex Osterwalder i Ives Pigneur. Partint d’aquesta representació del MdN i introduint modificacions o canvis en algun dels nou blocs que el configuren, trobarem nous MdN que poden ser millors que els

anteriors o que permeten donar una resposta econòmicament i financerament viable a una problemàtica que no en tenia fins aleshores. Des d’una perspectiva general, els dos blocs més importants del BMC són els que corresponen a la Proposta de valor i al Segment de clients. A continuació, i especialment des d’un punt de vista empresarial, vindrien les Fonts d’ingressos i l’Estructura de costos, que són els que determinen la viabilitat econòmica i financera del MdN. Proposta de valor La Proposta de valor és el que resol el problema que té el client/usuari, i ho ha de fer millor que cap altra proposta alternativa. Així doncs, tots els avenços que les TIC puguin proporcionar per solucionar, o solucionar millor, problemes importants que tinguin els usuaris del sector sanitari (pacients, metges, altres professionals de la salut, administracions públiques, asseguradores, proveïdors de productes i serveis sanitaris, etc.) seran una molt bona base per a nous negocis. És el cas de l’empresa Alma IT Systems, S. L., que proporciona noves eines de diagnòstic (vegeu el requadre següent); el de l’startup WIRS (Worldwide Integral Rehabilitation System, S. L.), que ha desenvolupat una plataforma web per a l’avaluació, la recomanació i el monitoratge d’exercicis de rehabilitació física utilitzant videojocs creats per a aquesta finalitat, o la plataforma Previrnec, per a la rehabilitació cognitiva, de la Fundació Guttmann. Alma IT Systems, S. L. (www.alma3d.com) desenvolupa i comercialitza productes de software per al tractament d’imatges mèdiques digitals per al diagnòstic i la planificació quirúrgica. El programari que ha creat l’empresa dóna resposta

Activitats relacionades amb produir alguna cosa infraestructura socis estratègics

activitats clau recursos clau

estructura de costos

4

Monogràfic TIC i salut

Activitats relacionades amb vendre alguna cosa oferta proposta de valor

finances

relacions amb els clients canals de distribució

fonts d’ingressos

clients segments de clients

a la necessitat dels metges de tenir millors eines La innovació en el MdN gràcies a les TIC també ens pot ajudar en de diagnòstic i planificació a partir d’un elevat la recerca d’una operativa que faci viable l’oferta de serveis que, amb volum d’imatges digitals per analitzar. els models tradicionals, no són econòmicament viables o ho són de maEn aquesta mateixa línia, la innovació en les nera difícilment sostenible. És el cas del monitoratge de malalts crònics TIC pot generar «productes» (Propostes de o gent gran, que cada cop en són i en seran més i que, en ser uns serveis valor) que permetin al pacient/usuari fer el intensius en hores de personal especialitzat, fa que siguin poc sostenibles seguiment de la seva malaltia o estat de salut a mitjà termini. (http://www.mypulsemonitor.com) i dels tracA tall d’exemple, podríem pensar en generar un nou MdN de la forma taments que se li hagin recomanat o hagi de següent: les TIC permeten monitorar malalts crònics a casa seva (canvis seguir (App: EuroTouch DID). en la Proposta de valor i en l’Estructura de costos), mitjançant la mesura Aprofundint en aquesta implicació de de determinats paràmetres de forma automàtica o per part del pacient l’usuari/pacient en tot o en part de les activitats (canvis en el Segment de clients/usuaris, en la Relació amb ells i en les primàries (monitoratge/prevenció, diagnòstic, Activitats clau que cal fer). Si els valors de les mesures cauen fora dels inpreparació, intervenció, recuperació/rehabilitervals acceptables, es genera un avís/contacte (TIC) (canvis en la Relació tació, monitoratge/seguiment a llarg termini) amb els clients/usuaris) amb professionals qualificats (Socis estratègics), de la cadena de valor assistencial, podríem que, d’acord amb els valors de les mesures i de la història clínica arribar al MdN de cocreació semelectrònica del pacient (canvis en la Proposta de valor), desenblant, tot i que de lluny, als de cadenaran tot un seguit d’accions que seran dutes a terme El mercat YouTube, Wikipedia o, dins pel personal de l’empresa (Actius clau) o d’una empresa d’aplicacions l’àmbit de la salut, http:// subcontractada (Socis estratègics) com a resposta. Tot el www.patientslikeme.com. En de mòbils per a la salut procés es faria amb molta menys dedicació en nombre aquests MdN una part molt d’hores tant dels professionals mèdics com dels papot arribar als important de la proposta cients, la qual cosa es traduiria en menys costos i més de valor és generada pels qualitat de servei (el pacient és a casa seva). Cal tenir en mateixos usuaris, al mateix compte, però, que aquest MdN necessita una important temps que la cocreació esdevé inversió en tecnologia, fet que ens porta a una darremilions de dòlars un element clau de la relació ra consideració: el model serà viable si hi ha un volum entre l’organització i els usuaris d’usuaris prou gran, per la qual cosa caldrà una molt bona als EUA (pacients o metges). Relació amb els clients (els que paguin), uns bons Canals de distribució (comercialització) i, molt probablement, uns bons SoDemocratització cis estratègics que avalin l’empresa i el servei. En definitiva, el MdN no és Una de les primeres conseqüències de la irsols la creació i l’entrega del producte/servei, és també tot allò relacionat rupció de les TIC en un sector és facilitar i amb la gestió de l’organització com un tot i que ha de fer viable el model. «democratitzar» l’accés a la informació. En conseqüència, són un element que contribueix a Optimitzar actius la desintermediació del sector salut, de manera Així doncs, les TIC permeten optimitzar la utilització dels actius, perque tenen lloc canvis en la manera de relaciosonals i materials que hi ha en el sistema de salut. Permet que s’utilitzin nar-se amb els clients/usuaris i/o en els canals equipaments cars i de manipulació complexa, com poden ser els aparells de distribució. Aquesta mena de canvis poden de diagnòstic per la imatge o d’altres de similars, per recollir la informatenir com a segment de clients objectiu els ció del pacient en un lloc, que la informació s’enviï a un facultatiu, que mateixos professionals de la medicina, faciés en un altre lloc, per a la seva anàlisi i es remeti l’informe generat al litant-los l’accés a la informació que puguin metge que en va demanar la prova, el qual en farà el diagnòstic definitiu, necessitar (http://www.vademecum.es/; http:// en prescriurà un tractament que remetrà al pacient i ho arxivarà tot en www.idoctus.com) o ajudant-los en els seus el seu historial clínic (electrònic i accessible per part d’altres facultatius processos de gestió de la seva activitat profesautoritzats). Aquesta cadena podria allargar-se encara més si el tractasional organitzant de manera més eficient les ment s’enviés a una oficina de farmàcia, on prepararien i lliurarien els seves consultes professionals i/o els hospitals en fàrmacs al pacient i fins i tot li podrien programar l’aplicació del mòbil els quals treballen (http://www.softwaresalus. amb la posologia i la freqüència d’ingesta que se li hagués prescrit (www. com/; http://www.softmedico.com/index.html; medsontime.net). http://www.softwareclinica.net, etc.). Un darrer comentari sobre internet i el comerç electrònic. Internet En el cas que el segment de clients objectiu és un (nou) canal de distribució, cosa que implica que tot el que es ven per siguin els usuaris/pacients, les TIC els poden canals tradicionals també es pot vendre per internet, la qual cosa no vol facilitar l’accés a la informació que els permedir, ni de bon tros, que la utilització d’aquest canal n’asseguri l’èxit, ni tan ti entendre millor la seva salut (http://www. sols la viabilitat. Internet, però, és molt més que un canal de distribució; hsjdbcn.org/portal/diabetis/home; http://www. és una nova manera de comunicar-se, de trobar-se de fer coses; és una teknon.es/web/sala-planell/les-malalties-vasrealitat els límits de la qual són la imaginació i la capacitat de creació culars-a-catalunya), o buscar una segona opinió de les persones, i, per tant, és una font de noves ofertes i nous negocis. qualificada (http://www.liderdoctor.es/servicios/ En definitiva, a internet hi ha molts diners, però, a priori, ningú no segunda-opinion-medica/) i, fins i tot, ajudar-los sap qui se’ls emportarà. Tot dependrà de com s’utilitzi la xarxa per genea concertar una entrevista amb el metge (https:// rar MdN «guanyadors» i de la capacitat d’implantar-los que tinguin salut.gencat.cat/pls/catsalut/cawpk940.inici). els emprenedors. ⁄⁄

1.300

5


debat

TIC i salut

Història Clínica Digital: present i futur Miguel Ángel Máñez, director econòmic del Departament de Salut de Sagunt i responsable de l’Oficina 2.0 de l’Agència Valenciana de Salut, i Javier Viñals, metge, empresari i fundador de Medi BANK, intercanvien punts de vista sobre el paper dels sectors públic i privat en el desenvolupament de la Història Clínica Personal. El debat ha estat conduït on line pel doctor Frederic Llordachs, responsable d’eHealth de l’ACES, i el periodista Albert Punsola, membre de consell editorial d’ACES info. Albert Punsola Miguel Ángel Máñez Un punt de partida habitual en aquesta mena de debats és la contraposició entre el que és públic i el que és privat. Quin és el paper de cada àmbit? Hauria de ser contraposició o complementarietat? Javier Viñals És bo que les institucions prenguin partit, que assumeixin les seves responsabilitats i que posin la informació a disposició dels usuaris. Però això no està renyit amb el fet que la iniciativa privada també ho faci. Es poden compatibilitzar molt bé uns sistemes posats en marxa per les institucions que permetin interoperar amb altres fonts d’informació. Miguel Ángel Máñez Considero que hi ha dos aspectes importants. Un és l’obligació de les institucions sanitàries, tant públiques com privades, de mantenir la informació del pacient que generen. L’altre és que el pacient també pugui alimentar aquestes bases de dades, actualitzant-les amb la informació que consideri convenient en cada moment, com per exemple la tensió arterial o el pes. En aquest segon aspecte es plantegen diverses qüestions. Tenim algunes experiències, com ara el healthspace, que és l’espai virtual creat pel National Health Service anglès, que es va orientar precisament al fet que el pacient posés la seva pròpia informació. Doncs bé, de vegades el pacient plantejava la qüestió següent: «Si a mi em prenen la tensió, per què he de pujar jo la informació a un registre informàtic?». D’altra banda, recordo un article del 2011 en una publicació especialitzada que formulava aquesta pregunta: han de tenir els pacients accés directe a les proves de laboratori abans que els metges? Frederic Llordachs De totes maneres, en l’entorn actual, on tot es mou amb papers, al pacient se li dóna un sobre amb uns resultats que són per al metge però que el pacient acaba obrint. Anècdotes a part, el tema és saber fins a quin punt és interessant per a les persones disposar d’aquest historial digital. 6

El punt central no és tant si el pacient ha de tenir o no aquest historial electrònic, que crec que sí, sinó qui ha d’emplenar la història del pacient. En qualsevol cas, com deia abans, l’obligació de les institucions és posarlo a disposició de l’usuari, i després ja veurem com es resolen l’accés i les qüestions que hi estan relacionades. Javier Viñals

Miguel Ángel Máñez

Estic d’acord amb la distinció que fa el Miguel Ángel entre la voluntat de l’Administració de posar informació a l’abast dels usuaris i la de l’usuari de compilar-la. A Espanya tenim vuit milions de persones amb assegurança doble: privada i pública. Si una persona amb assegurança privada viatja de València a Madrid i té un accident fora del seu entorn de sanitat pública, voldrà disposar de la seva informació de salut compilada perquè estigui a disposició de qui l’atengui a Madrid.

I recordem que la informació està a disposició també de qualsevol centre de salut de l’Estat i, com que és un projecte europeu, també la tindran els hospitals europeus que hi participin. L’únic estudi sobre el comportament del ciutadà davant la disponibilitat de les dades s’ha fet en l’àmbit del National Health Service, a partir del healthspace, al qual m’he referit abans. Es van fer 2 milions d’invitacions a participar en la versió avançada del portal i hi va haver només 2.900 activacions de perfil. Per a un portal que va costar uns quants milions de lliures, és una resposta força baixa. Lògicament, l’Administració no pot obligar el ciutadà a respondre. La lliçó és que, després de posar en marxa el sistema, no podem esperar 1 milió d’usuaris en un mes.

Miguel Ángel Máñez El setembre, la Comunitat Valenciana posa en marxa el portal ciutadà per al projecte d’història clínica digital del Sistema Nacional de Salut, que és del Ministeri, i també europeu, en el qual participen totes les comunitats, però molt poques compleixen els terminis previstos. A València s’ha optat per oferir a cada ciutadà una informació clínica resumida amb informes d’alta, d’urgència i proves analítiques i radiològiques. De tot el procés, la part més complexa ha estat decidir quina informació es posa a l’abast del ciutadà.

Frederic Llordachs Des del punt de vista del sector privat, com es veu tot plegat, Javier? Un estudi de Kaiser Permanente ha detectat que la gent que té accés al Personal Health Record que proporciona l’asseguradora és més fidel a l’assegurança. Javier Viñals

Javier Viñals En aquest moment s’ha d’incloure tota la informació que puguem, la que estigui disponible. En aquest sentit, el que fa la Comunitat Valenciana és revolucionari, perquè és la primera vegada que els usuaris tindran accés a un historial. Podem plantejar fins a quin punt és una informació completa, però estem encara en una fase on partim del no-res per tenir «alguna cosa». A partir d’aquí caldrà anar afegint noves informacions.

En el nostre entorn hem detectat que la gent que hi entra és la que té una necessitat real de disposar d’aquesta informació, com en el cas de les malalties cròniques. Quan és una asseguradora privada com Kaiser Permanente la que ofereix el servei, ho veuen com una eina de valor afegit. L’aproximació a la companyia privada és molt diferent de la de la institució pública. I, efectivament, en el cas privat, com comentes, la fidelització és important.

D’esquerra a dreta, Albert Punsola i Frederic Llordachs. A la pantalla, Javier Viñals i Miguel Ángel Máñez.

Frederic Llordachs El projecte epSOS integra tota la història clínica compartida amb l’objectiu que les dades siguin interoperables entre els països de la Unió Europea, i integra la carpeta del ciutadà. Però això hauria de ser compatible amb els projectes privats que puguin sorgir en el nostre àmbit. Teniu la sensació que s’hi ha pensat, en això? Miguel Ángel Máñez Pel coneixement que tinc de les asseguradores sanitàries privades a Espanya, crec que són les que hi posen més reticències. S’ha avançat molt quant a estàndards de salut públics, però en l’àmbit privat i en l’asseguradora no s’ha avançat tant. De fet, hi ha projectes a escala internacional de l’àmbit assegurador que les companyies espanyoles no han adoptat. Albert Punsola Serà viable tot aquest desenvolupament si no és perfectament interoperable? Estem gaire lluny d’aquesta interoperabilitat? Miguel Ángel Máñez És imprescindible que ho sigui. En el món públic s’hi està bastant més a prop del que podem pensar. El problema és que cada comunitat autònoma ha fet el seu propi sistema, encara que, per la seva banda, el Ministeri ha marcat uns estàndards mínims. A més, els que participin en el programa epSOS estaran, al seu torn, d’acord amb uns estàndards europeus. 7


Deixa que et recordin  pel teu somriure

Més de 50 anys de prestigi a Barcelona

Javier Viñals Jo crec que cal centrar-se en la persona. A partir d’aquí, tinc informació que prové del sistema públic i de l’àmbit privat, i també de centres de salut que estan fora d’Espanya. Tota la informació ha de ser compatible i interoperable en un entorn accessible perquè sigui realment útil per a la persona. Cal entendre interoperabilitat des d’una perspectiva doble: que jo pugui veure la informació i, a més, interactuar-hi. Un altre aspecte important és que la informació estigui disponible per a aquells a qui es dóna accés amb una clau o qualsevol altre identificador únic. Nosaltres treballem en sistemes d’interpretació de la informació que ens porten a nivells molt bàsics, com què podem fer si un usuari aporta imatges escanejades sense cap tipus de qualificador, en brut, per dir-ho d’alguna manera. Doncs bé, desenvolupem sistemes intel·ligents que són capaços de posar les mínimes etiquetes necessàries a aquesta informació en brut perquè adquireixin un mínim sentit i així puguin ser utilitzades. Un exemple seria un sistema per incorporar informació clínica escanejada a través de la càmera d’un telèfon mòbil. En concret, podem estar parlant que l’usuari a casa escaneja una anàlisi i l’envia al centre de salut. El que faria el sistema intel·ligent seria «enganxar» a aquesta imatge les etiquetes. En aquest cas, la informació que ve «de baix», del ciutadà, pot complementar perfectament la que ve «de dalt», d’una organització.

Javier Viñals Des del meu punt de vista, el que podem imaginar com a millor no sempre és bo. De moment, el més important és tenir alguna cosa. Disposar d’una carpeta on guardem les imatges ja és molt. Ara mateix el que tenim és un munt de papers guardats en un calaix. Què es pot fer millor que això? Doncs tenir aquesta informació digitalitzada i si, a més, la podem qualificar i ordenar, doncs millor. I aquí ens anirem aproximant als grans sistemes, als «de dalt», on la informació ve perfectament qualificada. Jo crec que el procés ara implica, des dels àmbits públic i privat, avançar cap a un punt de trobada. Miguel Ángel Máñez Estem posant a disposició del ciutadà un munt d’informació i tecnologia. Precisament l’Observatori Nacional de les Telecomunicacions ha publicat un interessant estudi sobre l’opinió ciutadana al voltant de l’e-sanitat. Hi havia a l’estudi una pregunta específica sobre la carpeta personal de salut. I hi ha dues dades que a mi particularment em criden l’atenció: una és que només un 10% dels enquestats sabia el que era, i dels que ho sabien, el 65% deia que ho veia «poc o gens útil». Crec que, tecnologia a part, ens queda un esforç educatiu enorme orientat a la majoria dels ciutadans, i això correspon a les institucions públiques.

Frederic Llordachs Albert Punsola Què seria millor perquè tot això funcioni bé, un protocol molt tancat i estandarditzat que el ciutadà hagi de seguir estrictament, o un protocol més intuïtiu en el qual cadascú introdueixi la informació com pugui o com sàpiga? 8

Estàs al·ludint indirectament la bretxa digital. Què cal fer aquí tenint en compte que és a les franges de més edat on hi ha un menor ús de les TIC, i aquestes franges són precisament les que tenen una demanda més elevada del sistema sanitari?

Disseny de somriure. Recuperacions i reconstruccions  estètiques amb composite.  Reajustament de l’anatomia dental amb una sessió. Facetes ceràmiques. Corones lliures de metall sobre implants. 

Emblanquiments Zoom  i QuickWhite   amb llum de plasma. ® Ortodòncia invisible Invisalign    ® i Incognito  (lingual). Periodòncia estètica (modelatge de les genives). Antiaging dental (rejoveniment del somriure).  ®

®

...i tota la resta de tractaments

Finançament a mida Miravé Travessera - Trav. de Gràcia, 71, baixos  Miravé Tuset  - Tuset, 36, baixos  08006 Barcelona · Tel. 93 217 68 89   També cita online a:

www.clinicamirave.es Servei d’Urgències  24 hores/365 dies l’any 9


debat Miguel Ángel Máñez

Miguel Ángel Mánez He estat mirant diverses carpetes personals de salut i no podem enganyar-nos: són aplicacions complexes. Com més dades hi vulguis aportar, més complexa es torna l’aplicació. No és com el correu electrònic, on hi ha una safata d’entrada i una de sortida i vaig rebent i enviant correus. I no es tracta només de saber moure’s per un ordinador, que això seria estrictament la bretxa digital, sinó que són aplicacions de nivell mitjà. Frederic Llordachs Però, mirant-nos-ho des d’una altra perspectiva, podem centrar-nos en el fet que és important començar una cosa que ara és accessible a un terç de la població, percentatge que, per simple relleu generacional, s’anirà ampliant. A més, potser ens centrem massa en l’usuari i també és cert que de vegades, dins d’aquest percentatge encara no majoritari, l’usuari arriba a la consulta amb el seu iPad i amb dades escanejades i es troba amb reticències per part del professional sanitari. Està preparada la societat en general –ciutadans, professionals de la medicina, asseguradores i hospitals– per actuar a l’escenari digital? Miguel Ángel Máñez La meva opinió és que encara no està preparada. Una dada més: aquí hem posat en marxa la història clínica al mòbil, però sabem que no la té gairebé ningú. Per accedir-hi cal fer-ho amb signatura electrònica, de manera que estem afegint una barrera més. A la societat encara li queda una mica per arribar-hi. No crec que en qüestió de tres anys això canviï. S’han de donar algunes condicions: la infraestructura, el coneixement tècnic i la motivació d’accés.

La llei és molt clara: les dades de salut tenen màxima protecció i, a Espanya, màxima protecció ens porta més enllà d’usuari i contrasenya. Els bancs, per exemple, usen targeta de claus. Javier Viñals Aquest és un argument que es converteix en una excusa perfecta per no avançar. En el món financer fa 15 anys passava el mateix. Es deia llavors que ningú no faria transferències ni altres operacions per internet, que els mecanismes de protecció i seguretat ho impossibilitaven. I companyies com PayPal ho van superar. D’altra banda, de vegades posem tot l’èmfasi en la seguretat electrònica, mentre que la seguretat en paper és molt baixa, perquè va de mà en mà i es perd traçabilitat. Vull explicar una anècdota, que, com totes, porta aquesta qüestió a l’extrem, però és certa. No fa gaire, un amic meu, en un hospital de Madrid havia trobat un munt de traves a l’hora de gestionar la consulta, traves relacionades amb la identificació, i quan va arribar el dia de la cita es va trobar que la infermera va dir de viva veu el seu nom, el número carnet d’identitat i la malaltia. Miguel Ángel Máñez De tota manera, sempre hi haurà paper. Un cop vaig llegir en un bloc que l’historial clínic digital era una possibilitat per tenir un hospital sense papers. El problema no és el paper, sinó el bolígraf. Albert Punsola Anteriorment, s’ha al·ludit a l’existència de model o models de negoci vinculats al desenvolupament de l’historial clínic digital. Quina evolució es pot preveure a partir del moment actual?

tracta de donar un valor afegit a l’usuari, però també hi hauria un negoci de mineria de dades a partir d’informació que ara està dispersa en format físic i que ningú no pot rendibilitzar. En aquest segon aspecte, seria poc factible? Potser els números no són prou grans? Miguel Ángel Máñez No crec que l’Administració pública hagi de cedir dades a cap empresa. El que sí que es dóna són les dades anonimitzades per millorar la gestió de la salut. Una altra cosa és que el pacient decideixi cedir les seves dades a una empresa, però per aquesta banda no hi veig futur a curt termini. Javier Viñals

Viñals: «Sobre l’historial estem encara en una fase on partim del no-res per tenir alguna cosa». Máñez: «Per actuar a l’escenari digital cal reunir la infraestructura, el coneixement tècnic i la motivació d’accés». ta mena, almenys a curt termini. En tot cas, correspon al professional ajudar el pacient en aquest aspecte, i això inclou utilitzar els instruments que poden ser útils. Hem de ser capaços de fer veure a l’usuari que la carpeta personal de salut és més que un pdf que té a la pantalla.

Javier Viñals Javier Viñals No em sembla just dir que la gent no en sap prou. La nostra obligació és posar aquesta informació perquè sigui fàcilment explotable, classificable i utilitzable, preservant la seguretat. I en aquest repte hi ha una possibilitat de negoci que serà cada vegada més gran. I ho serà precisament perquè és difícil d’aconseguir, i això té un valor. No es tracta simplement de donar informació, sinó de fer-ho d’una manera determinada. Si vas a veure el traumatòleg, no tindrà sentit presentar les anàlisis digestives de fa 15 anys; cal poder accedir ràpidament a la informació rellevant en cada context, en aquest cas la traumatologia. Aquest és el nostre treball i el nostre repte de negoci

Jo hi veig dues fases. Crec que el fet de convertir una informació determinada en informació útil i eficaç per a l’usuari i el professional és un aspecte que es pot rendibilitzar. Quan això s’aconsegueixi, l’etapa següent serà tot el que es relacioni amb la teleassistència. Miguel Ángel Máñez Conec diversos casos a Espanya de persones que s’han llençat a crear models d’història clínica digital i han fracassat. El negoci ja no rau a crear un tipus de carpeta on jo pugui posar les meves dades. Si vols obtenir rendibilitat, has d’aportar una mica més a l’usuari, i aquí entren en joc un ventall de temes, com ara consells, dietes, exercicis, motivació per deixar de fumar, etc.

Crec que això de pensar en el volum reflecteix bé el model de negoci de les xarxes socials, però té un sentit també en el terreny de la salut. Per exemple, en la investigació clínica, s’estan gastant milions d’euros en assaigs clínics de poquíssimes persones. Si hi hagués la possibilitat de poder accedir a la informació de centenars de milers o milions de persones per a aquesta finalitat, suposaria un avantatge enorme i, per descomptat, aquesta informació valdria molts diners. Albert Punsola Creieu que en algun moment hi haurà una correlació entre el progrés de la carpeta personal de salut amb una major responsabilització del ciutadà respecte a la seva pròpia salut?

Frederic Llordachs Creieu que a tot el que està relacionat amb la informació mèdica se li exigeix un nivell superior de seguretat que el que es demana en altres àmbits? En el cas que la resposta sigui afirmativa, canviarà aquesta tendència en el futur? 10

Frederic Llordachs

Miguel Ángel Máñez

Ara que estan de moda els models de negoci basats en el que s’anomena big numbers, esteu d’acord que el negoci en l’àmbit de què parlem es basa precisament en el gran nombre d’usuaris que té? D’una banda, com apunteu, es

El ciutadà que vulgui tenir més cura de la seva salut demanarà més aquest tipus de serveis, però no penso que pel fet que hi siguin es generi una preocupació d’aques-

Javier Viñals Jo crec que quan la informació flueixi veurem com es van situant tots els factors que aquí intervenen. Per a mi, no es tracta tant de profetitzar el que passarà, sinó de treballar a fons perquè passi i hi hagi un progrés. Albert Punsola De totes maneres, per acabar, voldria demanar una mica d’aprofundiment en aquesta línia prospectiva. Quins factors incideixen en el progrés que citaves? Javier Viñals Democratitzar i compartir la informació són un factor vital per a la sanitat privada i per a un sistema públic de salut que, d’altra banda, si segueix amb aquests augments de despesa, és insostenible. No m’atreveixo a parlar d’un temps concret, però el meu vaticini és que el desenvolupament d’elements com la interoperabilitat es produirà més aviat del que s’espera i sobretot en el nivell més baix, és a dir, amb la informació més en brut. ⁄⁄ 11


opinió

Manuela Battaglini

És presidenta d’AERCO-PSM (Associació Espanyola de Responsables de Comunitat Online i Professionals del Social Media). Ha estat social media strategist a Volkswagen Espanya, Arbora & Ausonia i ara als laboratoris Ferrer Internacional. També a treballat amb les agències Tinkle, DDB, Double You i Nurun. Manuela Battaglini també és consultora en estratègia social media empresarial freelance, docent i formadora en diverses universitats i instituts de formació a escala espanyola. És ponent i conferenciant en fòrums i esdeveniments relacionats amb xarxes socials i comunitats on line.

12

Monogràfic TIC i salut

TIC i salut

Xarxes socials: casos d’èxit

Eines per a professionals

Tenir presència a les xarxes socials, la nostra presència a la xarxa, fixar uns objectius, tant de manera personal com professional, s’ha identificar el nostre target i veure en quines placonvertit gairebé en un requisit innegable per taformes en línia hem de tenir presència. estar informats i connectats amb tot tipus de Per exemple, la Clínica Universitària de Napersones i empreses, però no només amb les del varra –el seu Twitter és @ clinicanavarra– té nostre entorn, sinó que el més interessant és una estratègia dissenyada al voltant de la inforpoder comunicar-nos amb les que són a l’altra mació de valor de l’usuari, en la qual s’aporta banda del planeta, reduint les distàncies a un sol informació mèdica avalada pel seu personal mèclic i augmentant a l’infinit les possibilitats de fer dic, plasmada en les seves plataformes i amb un arribar el nostre missatge a persones amb qui, format molt fàcil i de molt valor per als usuaris, sense aquestes plataformes, no hauríem pogut ja que poden informar-se d’aspectes de la salut contactar mai. sabent del cert que tot el contingut que la Clínica Això és el que està passant amb el sector de la de Navarra emet és veraç. A més, el centre manté salut al nostre país. És un sector que està tenint converses amb els seus seguidors, factor que cada vegada més presència a les xarxes socials, i aquests agraeixen moltíssim. Creguin-me quan molts centres –clíniques i hospitals– de manera els dic que no és fàcil ni usual trobar-se amb una brillant i amb molt d’èxit, estan utilitzant aquests institució, empresa o, en aquest cas, una clínica canals com a via, tant informativa i divulgativa que conversi amb els seus usuaris, d’aquí el valor com de contacte amb els pacients. afegit de la seva presència a les xarxes. Els anomenats social media estan adquirint Un altre cas d’èxit, però aquesta vegada amb tanta importància per al sector, que el mes d’abril nom propi, és el del doctor Salvador Casado, passat es va celebrar a Madrid el Primer Congrés coordinador de l’Equip d’Atenció Primària al de Xarxes Socials en el Sector Salut. Una de les Servei Madrileny de Salut. El seu twitter és conclusions més rellevants que es va extreure de @ doctorcasado, i també compta amb un bloc la trobada va ser que els social media confereixen (http://www.doctorcasado.es) en què explica una via totalment innovadora tant a clíniques tant experiències personals com professionals, com a hospitals a l’hora de comunicar-se a través però sempre destinades a aportar coneixement d’aquest mitjà, i acaba sent una comunicació i valor. També aconsella com podem portar una molt humana, no ja com a entitats, sinó com a vida més saludable i de més qualitat a través dels persones, i amb una alta dosi d’empatia. seus posts, ja sigui mostrant empatia cap a certs La tecnologia que es posa a disposició del moments de la vida que presenten dificultat per sector salut és molt innovadora i comporta tècnia qualsevol persona, com pot ser el moment de ques i coneixements de màrqueting, community parlar amb el nostre cap, o com està influint la management i social media, i és per això que, si por generalitzada a la nostra societat en forma es vol començar a tenir presència a les xarxes sod’estrès, fent-nos veure que tot és qüestió de cials, cal fer-ho de la mà d’un professional format percepció, i que hem de cuidar la nostra salut, que domini aquestes tècniques de comunicació. començant per la mental. Els continguts són un component no exempt Però també els pacients estan avançant en la de polèmica, ja que una de les grans problemàtiseva presència a les xarxes. Ja es parla del pacient ques a les quals s’enfronta el sector salut en xarintel·ligent o e-pacient, que sorgeix davant la crisi xes socials és la manca de contingut de qualitat del sistema sanitari, i que decideix ser una peça que hi ha a internet en general. Aquest fet és activa i responsable de la seva salut unint-se a el que més interessa als usuaris, ja que estem comunitats virtuals en les quals generen recursos parlant d’informació veraç, i un dels problemes fiables i contrastats per recollir informació útil per reals existents és la falta de veracitat del contintal de col·laborar amb els professionals sanitaris. gut sobre salut que ens trobem a la xarxa. Cal Aquests són exemples que representen una recordar que 7 de cada 10 usuaris consulten tendència creixent, i de molt èxit, de la presència informació sobre salut a internet. del sector salut en xarxes socials al nostre país. Un aspecte que està relacionat amb els continEls animo a fer aquest pas que els portarà a desguts és que, si es té presència cobrir una nova dimensió, en xarxes socials, no és per «Els social media obren obrint oportunitats que mai confeccionar una estratègia abans s’havien pensat, però, una via totalment de màrqueting del centre. això sí, portats de la mà d’un S’ha de portar a terme una innovadora a clíniques professional de les xarxes acurada estratègia, prèvia que els ajudi i a hospitals a l’hora socials extracció d’informació del a confeccionar una estratède comunicar-se» sector, de la competència i de gia òptima. ⁄⁄

Internet i les xarxes socials estan indústries. Més de dos milions d’empreses tenen canviant el nostre entorn i això, d’una manera pàgina de companyia a LinkedIn. o altra, ens afecta a tots: la manera com ens No obstant això, fins fa un parell d’anys, el comuniquem està canviant tant pel que fa a la nombre de professionals de la salut a les xarxes comunicació personal (Facebook), la comuniera més aviat baix. És una tendència que ha cació de l’actualitat (Twitter, fòrums, premsa canviat de manera molt significativa. Primer, on line) i, per descomptat, la comunicació als Estats Units, i ara s’ha estès per tot Europa i professional (LinkedIn). Per exemple, als Estats també aquí. És un canvi que té sentit. Units, si sumem el temps de mitjana que cada LinkedIn és una eina valuosa també per a americà passa en xarxes socials, el resultat és de professionals de la salut, ja que permet unir-se 150 anys… al mes! Tanmateix, durant la darrera a grups d’experts de tot el món, fer consultes, guerra del Golf, on els mitjans tradicionals estacomparar opinions d’experts sobre un mateix ven vetats, pràcticament ens vam assabentar del tema, estar informat sobre esdeveniments i que estava succeint via Twitter i Facebook. conferències a tot el món, entre altres coses. Un estudi fet per Cisco i InsightExpress el Els hospitals i els sistemes sanitaris han anat 2011 va posar de manifest que un 56% dels estumés enllà dels experiments inicials amb xarxes diants enquestats refusarien una oferta de feina socials a la integració d’aquestes eines en els en què no els estigués permès l’accés a les xarxes seus esforços de màrqueting i de compromís socials. El canvi és, per tant, un fet fàcilment amb el pacient. Facebook s’està convertint en observable. una eina clau en el compromís del pacient amb Avui dia pràcticament no enviem cartes l’estímul dels hospitals a l’hora de publicar històpersonals, però sí e-mails. No enviem postals, ries de pacients o les notes d’agraïment, que són però actualitzem el nostre estat a Facebook. I, gairebé universalment positives. El Boston Chilevidentment, utilitzem internet per a moltes de dren’s Hospital n’és un excel·lent exemple amb les recerques que abans no els anuncis sobre esdevenipodíem fer directament. «Fa dos anys el nombre ments, atenció dels mitjans i En el món de la salut pasamb comentaris diaris de professionals de blocs sa un fet semblant. En ser un de pacients agraïts, i dels la salut a les tema molt més seriós, però, pares (http://www.childrenssegur que no ens refiarem al hospital.org). xarxes era baix. La 100% del que digui interConferències específiques tendència ha canviat per a mitjans de comuninet i sempre ens deixarem assessorar per un profescació social en la salut han significativament» sional qualificat, però es pot sorgit primer als Estats aplicar el mateix model. Si haig de visitar-me Units i també a Europa, incloent-hi TEDx amb un metge que no conec o haig d’anar a un Maastricht, Metges 2.0, Salut 2.0, etc. En escentre on no he estat mai abans, no m’agradatreta relació amb les conferències hi ha el creiria saber abans en quines mans estic posant la xement dels hash-tags relacionats amb la salut, meva salut? Si necessito un assessor fiscal sobretot a Twitter. Això també ha donat lloc a o un advocat, sí que cerco a la xarxa, en miro els moltes comunitats en línia. Hi ha fins i tot perfils professionals a LinkedIn i consulto un lloc web, el Projecte de Salut Hashtag, que els contactes que tingui en comú per assegurarsegueix aquesta tendència. me que estaré en bones mans. Com a usuari, Molts hospitals també han posat en marxa doncs, m’agradaria saber qui és el professional els blocs –alguns ofereixen contingut general, per qui haig de ser atès, tal com ho faria amb uns han estat escrits per metges i altres són qualsevol altre professional. específics d’una malaltia determinada. Per Avui a LinkedIn hi ha més de 161 milions exemple, la Universitat de Maryland Medical d’usuaris, professionals qualificats, etc., i la Center «La vida en un centre mèdic» se centra xarxa segueix creixent a una velocitat de dos en els esdeveniments hospitalaris, les històries nous usuaris per segon. Tots utilitzen la xarxa dels pacients i temes d’actualitat. per diferents motius: mantenir els contactes Personalment, penso que la influència de professionals, informar-se del que succeeix al les xarxes socials a la sanitat és un fet, tot i que seu entorn professional, buscar oportunitats encara hi ha molt per fer. La interacció entre les de negoci, millorar la seva carrera professional, entitats de la salut i els usuaris seguirà creixent seguir empreses del seu interès, etc. A la xarxa, en els pròxims anys, i aquesta interacció serà hi pots trobar des d’administratius fins a execuclau per a la millora dels processos, l’intercanvi tius, passant per tots els professionals i totes les d’experiències i l’atenció al pacient. ⁄⁄

Francesc Arbiol

Francesc Arbiol té més de 13 anys d’experiència en el món del software i més concretament en cloud computing, on ha estat treballant durant gairebé 10 anys per algunes de les empreses més importants del món, com ara Oracle, Salesforce.com o LinkedIn. Ha passat llargs períodes de temps a l’estranger (Irlanda i Estats Units), on ha assolit grans coneixements sobre cloud computing i xarxes socials.

13


opinió

Manuel Hernández

és president de la Diabetis Hands Foundation, una fundació sense ànim de lucre dedicada a persones afectades de diabetis des d’on es faciliten contactes, intercanvi d’idees i opinions i comunitat a Estudiabetes.org.

14

Diagnòstic: diabetis

La privada ja és a la xarxa

El diagnòstic amb diabetis no hauria Vaig començar a fer servir una bomba d’haver-me sorprès. Al cap i a la fi, el meu pare d’insulina a mitjan 2005. Va ser una decisió tenia diabetis tipus 2 i molts familiars més per relativament fàcil per a mi. El benefici de tenir la seva banda també tenien diabetis feia molts un subministrament continu d’insulina basal anys. No obstant això, quan el meu metge em (de manera semblant a com el pàncrees actua) va donar la notícia, vaig sentir un gran pes m’ajudaria a mantenir nivells de sucre en sang sobre les meves espatlles. En aquell moment, molt millors que els que tenia només amb les el metge va pensar que jo tenia diabetis tipus 2: injeccions. havia fet el diagnòstic purament basat en la Vaig ser realment afortunat de comptar amb meva edat (30 anys en aquell moment) i el fet una assegurança que cobria bona part del cost que tenia sobrepès. Com qualsevol persona amb de la bomba d’insulina i els subministraments, diabetis tipus 2, vaig començar un règim a base i amb una bona feina que em va permetre d’exercici, dieta i medicaments orals. cobrir la resta. A poc a poc vaig llegir més sobre el tema: em Gairebé un any després de començar a utivaig comprar diversos llibres sobre diabetis per litzar la bomba d’insulina, vaig trobar un grup entendre millor el que em passava i què podia d’altres persones que usaven bomba d’insulina fer a més de seguir les instruccions del metge. a la meva ciutat. Només la primera vegada que Vaig tornar a aprendre els grups alimentaris em vaig reunir amb ells en vaig aprendre tant, que m’havien ensenyat a l’escola: quan era petit que l’impacte en la meva gestió de la diabetis en deien pròtids, glúcids i lípids. Ara tenien es va notar ràpidament. La meva hemoglobinoms més familiars: proteïnes, carbohidrats i na glicosilada va baixar set punts. A més, era greixos. També em vaig adonar que havia obliincreïble poder compartir-ho amb persones que dat molt del que cadascun implicava per al meu m’ entenien, dels quals podia aprendre i amb organisme, així que vaig llegir tot el que vaig qui podia compartir una mica el que jo sabia. poder sobre ells. Redescobrir com n’és d’increïAquesta experiència em va impactar tant blement perfecte el cos humà... i tot el que assuque uns mesos després, a finals del 2006, vaig mim que sempre funcionarà decidir tractar d’oferir un a la perfecció, fins que un semblant per a altres a «La meva hemoglobina espai dia deixa de fer-ho. través d’internet. glicosilada va Uns mesos després del Sent com sóc algú amb meu diagnòstic inicial vaig baixar. Era increïble diabetis que havia treballat notar que els meus valors de en pàgines web i comunitats compartir-ho amb sucre en sang no es manteen línia molts anys, evennien sota control com espetualment vaig unir aquestes els que m’entenien» rava. El meu metge va llençar dues facetes de la meva vida la tovallola i em va derivar a un endocrinòleg. i vaig crear una comunitat per a persones afecAfortunadament, ell em va fer els exàmens que tades de diabetis en espanyol. EsTuDiabetes.org van confirmar que tenia els mateixos anticossos és una xarxa social com Facebook, però 100% responsables de la destrucció de les cèl·lules beta dedicada a la diabetis. (les cèl·lules del pàncrees que s’encarreguen de A EsTuDiabetes.org persones d’Espanya, fabricar la insulina). Com a resultat d’això, el l’Amèrica Llatina i la resta del món s’uneixen meu pàncrees ja no feia prou insulina, que és esal voltant de la diabetis, per compartir les sencial per a l’absorció de la glucosa als aliments seves històries. Ens donem suport i aprenem a per part de les cèl·lules del cos. Vaig començar, cuidar-nos millor i viure una vida llarga i sana doncs, a injectar-me insulina. amb diabetis. També vam crear consciència: al Acceptar injectar-me insulina no va ser costat d’altres organitzacions a escala global, gens fàcil: no cada dia, ni de bon tros diverses busquem fer arribar a tot arreu informació vegades al dia, cal injectar-te alguna cosa per sobre la diabetis, els seus símptomes i el seu poder seguir viu, però a partir d’aquest dia, a impacte. començaments del 2003, vaig haver de depenQuan escric aquestes línies prop de 18.000 dre d’insulina injectada per poder fer una vida persones afectades per diabetis de parla hispanormal. Patia l’anomenada LADA, una forma na comparteixen experiències a EsTuDiabetes. de diabetis tipus 1 que es presenta en adults. org dia a dia. Aquí seguim esperant amb els Després de dos anys utilitzant insulina, me braços oberts tots aquells que saben què és n’ injectava unes 7 o 8 dosis al dia: 2 injeccions viure cada dia amb aquesta condició. de 6 unitats de Lantus al matí i 2 més a la nit, i I jo? Continuo treballant també per millo1 injecció de Novolog abans de cada àpat. Va ser rar els meus nivells de sucre en sang. La meva llavors quan el meu endocrinòleg em va parlar última hemoglobina glicosilada va ser de 6,8, de la bomba d’insulina. un nivell bo, però sempre millorable. ⁄⁄

Malgrat que la sanitat privada catalana i espanyola no són a la xarxa, els seus usuaris sí. I no només això, també parlen de nosaltres sense que puguem controlar-ho. El boca-orella ha agafat una dimensió desconeguda fins ara: els influencers augmenten dia a dia, recomanen, opinen i decideixen a través de múltiples canals. Un usuari content i actiu a la xarxa és un ambaixador de la nostra marca molt més eficaç que un anunci, de la mateixa manera que un client descontent pot arribar a fer molt mal a la nostra imatge. L’Observatori Permanent de les TIC en Salut destaca que només 1 de cada 11 hospitals espanyols estan presents en alguna xarxa social. Segons un estudi recent de l’ACES, de 136 centres privats catalans, només 10 tenen Facebook, 10 Twitter i 9 Youtube. Aquestes xifres situen la sanitat privada catalana a un nivell de desenvolupament i maduresa dels social media baixíssim, malgrat que en l’ús de les xarxes socials la nostra població és semblant a la de països més avançats. Altres sectors espanyols com l’hostaleria usen més les xarxes: el 60% són a Facebook. Qualsevol centre privat vol fidelitzar el client i atraure’n de nous. Es pot aconseguir a través de la xarxa? La resposta és sí. Les xarxes socials són una eina imprescindible per a la fidelització del client, però, abans, cal que ens assegurem que tenim un pacient satisfet amb l’organització i que som prou madurs per saber-lo escoltar i, sobretot, per actuar en conseqüència. Volem ser reconeguts com un centre pròxim al pacient? Per la nostra tecnologia? Per una marca de qualitat? Mayo Clinic és un referent a tot el món sanitari pel seu ús de les xarxes socials. Lee Aase, el seu community manager, va afirmar en una entrevista: «El 90% dels pacients de la

clínica parlava positivament de la clínica als seus amics. Així que vam decidir crear una sèrie de canals per amplificar aquestes opinions». Actualment, tenen 105.000 fans a Facebook, 380.000 seguidors a Twitter, story blogs dels seus metges, comunitats on els pacients poden intercanviar opinions i experiències, canal Youtube, LinkedIn i múltiples aplicacions pròpies. I tot això ho han aconseguit escoltant els clients, donant respostes a les seves preguntes, oferint més visibilitat als seus metges i creant continguts d’interès. No és fàcil aconseguir aquest nombre de persones captives ni d’un dia per l’altre. Hem de saber com és la nostra audiència, quines són les seves expectatives, i quina maduresa i sensibilitat té la nostra organització envers les xarxes. Un dels grans reptes és precisament aconseguir la implicació dels membres del nostre equip, principals ambaixadors de la marca, sense els quals seria molt difícil tirar endavant una estratègia de social media. Les xarxes socials permeten mantenir el contacte amb els pacients un cop surten del centre i atraure’n de nous a través dels influencers individuals. A través de les xarxes podem donar-nos a conèixer i alhora donar resposta immediata als nostres pacients. Heus aquí alguns punts claus per a l’èxit: pacients i clients satisfets amb el nostre servei; una estratègia de comunicació ben definida; un posicionament clar; professionals de comunicació amb experiència; una direcció convençuda dels beneficis; col·laboradors sensibilitzats i implicats, i recursos econòmics i/o humans, temps, confiança, agosarament i molta paciència. Les xarxes són un mitjà per aconseguir la fidelització del client, però són imprescindibles un diagnòstic i una actuació individualitzada: cadascú ha de trobar el seu propi camí. ⁄⁄

TIC i salut

Elisabet Cardoner

és consultora de comunicació especialitzada en l’entorn salut i sòcia directora a Cardoner Consulting des de l’any 2009. Ha estat directora de comunicació i màrqueting al Centre Mèdic Teknon del 1993 al 2009 i anteriorment cap de relacions publiques a l’Hospital Quirón i al de Bellvitge.

LOGUER L O A D N E CAL EN V itaris.

LO

nals san . io s s fe o r p l Idea i a exercir h ra tr n e r Pe

8 4 3 0 2 3 9 60

GESTIÓ IMMOBILIÀRIA

nal i opcio Serve en mà” “clau e local, d , Cerca e reformes id serve eriorisme, s int lacion instal·

Especialistes en Centres Sanitaris Consultoris mèdics, dispensaris, centres geriàtrics, centres per a rehabilitació de drogodependències...

15

Monogràfic TIC i salut Eledevall S.L., Pau Alcover, 65, baixos / 08017 Barcelona / eledevall@laninf.net / 609

320 348


qüestionari

Mòbil i aplicacions: cinc preguntes clau

ORIA CATEG IMA X À M

Quatre experts valoren per a ACES info el paper present i futur del mòbil en el món de la salut 1

Per quines raons el telèfon mòbil és un aliat de la gestió sanitària?

2

Què poden aportar les Apps al món de l’atenció sanitària? Pot donar exemples concrets?

3

El futur de les Apps en aquest camp passa per l’Iphone o per Android?

4

Es convertirà el mòbil en un instrument mèdic més? Quina evolució se’n pot esperar?

5

Creu que seran necessàries normes o regulacions específiques per a aquests nous usos?

Chia Hwu

és una dissenyadora d’aplicacions per a mòbils nord-americana i cofundadora de l’empresa especialitzada en aquest àmbit Qubop. Les seves especialitats inclouen el social marketing, la construcció de comunitats, el disseny de productes i el desenvolupament de models de negoci.

El telèfon mòbil és un aliat de la gestió de la salut de diferents maneres. Les noves tecnologies permeten als equips d’atenció (que estan formats tant pels éssers estimats com pels metges) estar al cas de l’estat dels pacients de manera constant i en temps real. Les dades mèdiques esdevenen portàtils, ja que els metges poden utilitzar tauletes per fer radiografies i ressonàncies magnètiques a la capçalera dels pacients. Per la seva banda, els pacients poden fer un seguiment de la seva salut amb l’ajuda de les aplicacions mòbils. L’atenció mèdica ja no està lligada a una oficina o un hospital. Les tecnologies mòbils ens permeten portar totes les dades amb nosaltres. Podem tenir accés a la nostra informació de salut en el lloc d’atenció i en la nostra vida quotidiana, o en cas d’emergència. 1

Per als professionals, les aplicacions permeten portar les dades a la capçalera del pacient i a l’oficina. Per exemple, Mobile MIM és la primera aplicació mòbil aprovada per la FDA (U.S. Food and Drug Administration) per a la presentació de les imatges de diagnòstic, incloent-hi radiografies i ecografies. Noves aplicacions per a la diabetis faciliten portar registres de sucre en sang a l’oficina. Els metges poden simplificar el seu flux de treball a través d’aplicacions que eliminen la necessitat de formularis en paper. 2

16

Monogràfic TIC i salut

Per als consumidors, les tecnologies de sensors passius seran una revolució en la salut del pacient. L’adhesió del pacient a l’enregistrament manual de dades és baixa, i el volum de dades no estructurades creades pels pacients és sovint difícil d’interpretar. La solució és disposar d’una recopilació contínua i passiva de dades amb dispositius mòbils, incloent-hi alertes automàtiques quan es detecta una tendència preocupant. Proteus també ha rebut l’aprovació de la FDA per al seu dispositiu mèdic ingerible. El seu sensor IEM va dins d’una pastilla que es pren i és activat per l’àcid de l’estómac. Amb l’activació, el sensor transmet un flux continu de dades a un pegat per a la pell que porta el pacient. Al seu torn, el pegat de la pell envia les dades a una aplicació de telèfon intel·ligent, i així tant el pacient com el cuidador saben automàticament que el pacient està seguint el règim de medicació. El pegat també mesura i transmet dades addicionals, incloent-hi els signes vitals i la posició del cos. Un altre exemple de la tecnologia de sensor passiu és la joint venture entre SecuraTrac i Vital Connect per crear un sistema de resposta d’emergència mòbil. El sensor, que es porta al pit o a l’esquena, vigila automàticament els signes vitals i pot detectar si el pacient ha caigut. Quan les dades del sensor detecten una caiguda, o un canvi preocupant, envia un senyal a un telèfon intel·ligent i alerta cuidadors i professionals de la salut. La ubicació actual del pacient també es transmet juntament amb les dades de salut, de manera que un equip de cures podria localitzar la persona necessitada allà on fos. El que veiem des de la nostra experiència de client a Qubop és que l’iPhone i l’iPad tenen un avantatge molt fort en l’assistència sanitària. A més, l’iPad és molt popular entre els metges als Estats Units i Europa. Blackberry, que una vegada va ser una plataforma important en la salut, està desapareixent ràpidament. No obstant això, l’estratègia d’Apple és crear una petita gamma de dispositius estàndard, en lloc de servir als mercats especia3

No renti la roba hospitalària.

Higienitzi-la amb RS10.

Alt nivell d’higienització amb procés per ozó. Instal·lacions amb barrera sanitària doble. Gran volum i capacitat logística. Última tecnologia.

El rentat de la roba hospitalària és d’importància cabdal per a la salut a causa del risc d’infeccions nosocomials per part dels pacients i de contaminació per part del personal. La roba no s’ha de rentar simplement, sinó que s’ha d’higienitzar. Per complir amb l’actual normativa cal disposar de l’última tecnologia i d’una capacitat logística que els centres difícilment poden tenir al seu abast de forma individual. És per això que RS10, com a especialista en higiene de la roba sanitària, posa a la seva disposició l’externalització de totes les solucions que el seu centre sanitari necessita. Amb garantia i experiència.

RS10. Bugaderia Industrial Hospitalària www.rs10.es / comercial@rs10.es C. de Can Flaqué, 9-15. Pol. Ind. Sta. M. Park 08460 Sta. Maria de Palautordera

Tel. 93 848 37 39

17


qüestionari

TIC i salut

litzats. Per contra, els dispositius Android els pot fer qualsevol empresa, ja que el sistema operatiu Android és lliure i de codi obert. Per això, mentre esperem que els dispositius d’Apple segueixin sent populars per a aplicacions mèdiques, també esperem l’aparició de dispositius Android més especialitzats, dirigits específicament a professionals de la salut. Per exemple, molts metges volen que els seus cercapersones de l’hospital puguin fusionar-se amb la tecnologia dels telèfons intel·ligents, potser amb un dispositiu híbrid que funcionaria com a cercapersones i com a mòbil. Apple no podria abordar mai aquest segment de mercat especialitzat, que, en canvi, podria ser servit per un petit proveïdor d’Android. Els actuals telèfons mòbils ja s’han convertit en una eina mèdica de gran abast. L’iPhone 4S té la pantalla de més resolució disponible per a la visualització d’imatges, amb una densitat de píxels de 326 ppi (els típics monitors LCD són inferiors a 100 ppi). Això significa que les dades d’imatges mèdiques es veuen millor als mòbils que a l’escriptori. Els telèfons mòbils han creat també una forta tendència a l’alliberament de dades. En lloc d’estar tancats en àmbits locals, les dades del pacient poden ser compartides amb un equip de cures que pot ser global. Una altra tendència creixent al mòbil és el monitoratge remot de pacients en la seva vida quotidiana. El moviment conegut com a Quantified Self està a l’avantguarda d’aquesta tendència, amb membres a molts països i amb la recollida i anàlisi de les seves pròpies dades detallades de salut que utilitzen tecnologies mòbils. Aquesta reunió voluntària de dades és cada vegada més sofisticada, i donarà lloc a nous coneixements sobre les condicions i els seus tractaments. Els pacients també es reuneixen en aquestes comunitats Quantified Self per compartir mètodes de recopilació de dades, així com per portar a terme els estudis sobre la ciutadania en diferents malalties. 4

La regulació específica en aquesta àrea ja està en marxa. Als Estats Units, la FDA ha creat un projecte d’orientació per a l’ús de la tecnologia mòbil, un procés que es va iniciar el juliol de 2011. El període de comentaris del públic va finalitzar el mes d’octubre passat. El juliol de 2012, el govern d’Obama va demanar a l’agència el desenvolupament de noves orientacions. Com sempre, una mica de protecció del consumidor és necessària, però la regulació també corre el risc de frenar la innovació en aquestes tecnologies noves i emergents. 5

Luis Luque

és soci fundador de www.salumedia. com i és investigador del Northen Research Institute (Tromsø, Noruega). Participa en diferents projectes d’investigació relatius a l’e-salut de Noruega i a la resta d’Europa. És també el secretari del grup Health Social Media de l’International Medical Association.

L’ordinador ha significat una revolució en els serveis sanitaris, i gradualment està arribant a totes les àrees, on es millora enormement la gestió sanitària. 1

18

Monogràfic TIC i salut

Ordinadors i telèfons mòbils permeten accedir i demanar dades en temps real, cosa que facilita la gestió sanitària. No obstant això, els ordinadors tenen una gran limitació, que és la portabilitat. Un ordinador és difícil d’usar a les habitacions dels pacients. Per contra, el telèfon mòbil pot ser emprat en gairebé qualsevol lloc i moment. Avui dia, molts telèfons mòbils són gairebé tan potents com molts ordinadors i poden connectar-se en línia a nombrosos serveis. Fins i tot els telèfons més antics tenen un gran potencial per reduir costos.

Francisco Sánchez Laguna

és llicenciat en Medicina i especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Màster en Informàtica Sanitària per la City University London, es va graduar amb distinció pel seu projecte Avaluació d’una història clínica electrònica de programari lliure.

Les Apps han estat un canvi disruptiu, ja no només per la mobilitat, sinó pel model de negoci. Avui dia, és gairebé impossible per a un desenvolupador fer una App que s’integri als sistemes informàtics sanitaris existents (per exemple, recepta electrònica), ja que són molt complexos i no han estat dissenyats per integrar programari de tercers. Tanmateix, plataformes com Android i iPhone han estat dissenyades per facilitar que els desenvolupadors puguin fàcilment treure el màxim partit de la plataforma. Un bon exemple el tenim en l’aplicació DrChromo, que ha permès que moltes clíniques petites puguin tenir un complet sistema d’historial clínic electrònic. La integració amb sistemes que ja hi ha és la principal barrera. 2

Perquè ens permet accedir a gairebé tota la informació que necessitem, al palmell de la mà i en tot moment. Posem dos exemples aplicables a l’àmbit de la gestió sanitària: a) quadres de comandament, b) sistemes d’alerta basats en paràmetres predefinits. Podríem disposar-ne de manera immediata i a demanda, siguem on siguem. Res d’assabentarse l’endemà de les coses. La tecnologia ens ho permet fer des de fa anys, però la generalització no ha estat massiva per falta de maduresa tecnològica i orientació estratègica de les nostres institucions. A més, la xarxa permet que ens comuniquem de manera asíncrona amb tot allò que necessitem utilitzant els nostres telèfons. Bàsicament em refereixo al correu electrònic i altres sistemes missatgeria instantània. anuncicomtec_v3catala.pdf 1 de28/06/11 21:28 1

Depèn de com sigui de llunyà el futur de què parlem. En els pròxims anys sembla que Android pot agafar el lideratge, però iOS (iPad/iPhone) continua sent molt important i Windows Mobile sembla que comença a ressorgir amb l’aliança amb Nokia. El líder indiscutible serà la tecnologia web HTML5, que és accessible des de múltiples plataformes. De totes maneres, és un mercat molt canviant. Quan vaig començar amb la salut mòbil el 2004, els líders eren Windows Mobile i Nokia-Symbian... 3

Tot dependrà de com s’adapti el sistema a les noves possibilitats de la salut mòbil. Des de fa anys se sap que els recordatoris SMS de cites funcionen, i gairebé enlloc està implantat. Perquè el mòbil sigui una eina més caldrà suport a tots els nivells més enllà d’iniciatives puntuals per fer-se la fotografia. Respecte a l’evolució, hi ha gravíssims problemes per solucionar si es vol que les Apps sanitàries aixequin el vol. D’una banda, els sistemes d’e-salut actuals (per exemple, històries clíniques) no estan fets per integrar Apps de tercers i això fa que gairebé tots els desenvolupaments estiguin liderats per grans consultores i no petites pimes innovadores. Un altre problema greu és que la gent deixa d’utilitzar les aplicacions, la coneguda «Law of Attrition», ja sigui perquè són avorrides o difícils d’usar. Una solució en auge, coneguda com a gamificació, consisteix a utilitzar tècniques de jocs per motivar l’usuari.

Això depèn del tipus d’aplicació de què estiguem parlant. Per no estendre’ns gaire, les podem simplificar en quatre categories no excloents entre si: a) les aplicacions que es comuniquen amb dispositius per monitoritzar els nostres paràmetres vitals. Per exemple: ritme cardíac, glucèmia, pressió arterial... Tots aquests valors podrien integrar-se als nostres sistemes d’informació sanitaris i ajudar els nostres professionals en la cura de la salut dels ciutadans; b) les que afavoreixen la comunicació. En tots els àmbits: entre professionals, entre les persones i els professionals que tenen cura de la seva salut i entre persones que tenen malalties o interessos similars; c) les que ens ajuden a conèixer la nostra malaltia, permetent tenir un paper actiu en la cura de la nostra salut; d) les que ajuden els professionals durant la seva activitat. Per exemple, agilitant la realització de tasques, ajudant a evitar possibles errors, permetent consultar la informació més actualitzada, etc. 2

En aquest moment, iOS (iPhone/iPad) té aplicacions de més qualitat en l’àmbit de la salut, però la seva política de desenvolupament i codi propietari en poden fer més difícil una ràpida evolució. D’altra banda, Android està guanyant terreny gràcies a la seva filosofia de programari lliure, encara que el fet d’haver de ser compatible amb molts dispositius diferents és un problema per al seu desenvolupament. Però no caiguem en la dualitat iOS/Android, ja que hi ha altres 3

4

No hi ha cap mecanisme que garanteixi la seguretat o l’eficàcia de les Apps mèdiques. Com qualsevol tecnologia sanitària hi hauria d’haver un mínim marc regulador i les administracions abans de llançar-se a «receptar» aplicacions les haurien d’haver avaluat. S’hauria de regular l’ús d’aquestes tecnologies, ja que són potencialment addictives i és molt fàcil abusar-ne.

C

M

Y

CM

MY

CY

Compromís, integritat, rigor i determinació. Consultoria especialitzada en la gestió i el desenvolupament d'organitzacions, amb més de 15 anys d’experiència implementant solucions al servei dels resultats.

CMY

K

5

Consultoria d’estrategia, sistemes i operacions.

www.comtecquality.com

19


qüestionari

anàlisi

plataformes mòbils que poden tenir un paper rellevant a mitjà termini. L’ideal seria que tot sigui transparent per als usuaris finals, amb independència del dispositiu o la plataforma que usin. La tendència actual és que les aplicacions existeixin per a totes les plataformes, incloent-hi models híbrids amb serveis web. En un futur pròxim tindrà un paper fonamental el que s’anomena «internet dels objectes», en què tot dispositiu electrònic estarà identificat de manera unívoca a la xarxa. Aquest fenomen, sens dubte, impactarà en l’evolució de les aplicacions mòbils i dels serveis associats. No veig la necessitat que un mòbil sigui un instrument mèdic com a tal. Entenc que la despesa que comportaria complir la normativa vigent per als dispositius mèdics els encariria innecessàriament... i al final, per a què? En pagaran el sobrecost aquells que no necessiten aquesta funcionalitat? Es crearà una categoria de «mòbils mèdics» perquè només paguin aquells que ho necessitin? Crec que no hem d’obsessionar-nos amb la idea d’«el mòbil que ho fa tot». El veritable cavall de batalla rau en la interoperabilitat, que ens ajudarà a evitar que la informació sigui esclava d’algun dispositiu o plataforma. Per aquest motiu, veig més raonable i factible que el mòbil serveixi d’intermediari per mostrar i transmetre la informació d’altres dispositius que sí que estiguin validats com a instruments mèdics. Per exemple: bàscules, glucòmetres, tensiòmetres, espiròmetres, etc. 4

Seran absolutament necessàries, és clar. De fet, crec que s’haurien de sotmetre al mateix procés d’avaluació que la resta de tecnologies sanitàries. Alguns exemples concrets il·lustren aquesta necessitat: a) la informació que utilitzem té el nivell més alt de protecció previst per la llei, però, sorprenentment, la gran majoria d’aplicacions mòbils la incompleixen; b) la informació pot tenir un caràcter crític, ja que un error pot posar en perill la salut o fins i tot la vida d’una persona; c) l’ús de dispositius mòbils i aplicacions s’ha estès vertiginosament, tant entre els nostres professionals com entre els ciutadans. Està passant tan de pressa, que les nostres institucions no estan sent capaces d’adaptar-s’hi adequadament. Per aquests i altres motius, l’ús de dispositius en l’àmbit de la salut no només ha d’estar regulat, sinó que ha de formar part de l’estratègia de les nostres institucions. 5

Gabriel Prat

és professional del món d’internet des de fa més de 15 anys, emprenedor, programador, soci i fundador de bebabum S.L., una empresa que proporciona suport per a nombrosos clients i que cobreix des de l’àmbit tecnològic fins a la gestió de continguts i reputació on line.

Des del punt de vista de l’usuari dels serveis de salut, hi ha aplicacions com la de Doctoralia que et permeten trobar el professional que més s’adequa a les teves necessitats, tant per especialitat com per proximitat a la zona on es trobi l’usuari. Els 1

20

Monogràfic TIC i salut

professionals hi trobem multitud d’aplicacions que donen accés al Vademecum o a recursos de diagnòstic, com el llibre de referència Harrison, visualitzacions de proves clíniques, eines internes de centres sanitaris de seguiment de pacients, etc. Poden aportar una revolució en el diagnòstic i el 2 seguiment dels pacients. Hi ha aplicacions per al diagnòstic remot de problemes de la pell, com l’iDoc24 (per a iPhone), on s’aprofiten les capacitats dels terminals més nous del mercat que ja permeten fer arribar al professional de la sanitat una fotografia d’alta qualitat de la zona afectada per tal de poder fer un diagnòstic acurat o bé derivar-lo a un servei d’urgències o al professional més proper. Tot aquest intercanvi es fa de manera anònima i segura per a l’usuari. La història clínica compartida sens dubte serà un dels punts forts de l’aprofitament d’aquests terminals. També hi ha aplicacions com ara l’iRadiology que pretenen ajudar els futurs (o actuals) professionals en, en aquest cas concret, la millora de la capacitat de lectura de radiografies. No crec que hi hagi un guanyador clar i els serveis han de ser multiplataforma sempre que sigui possible. Els últims estudis de mercat així ho constaten. A Espanya, per exemple, Android supera iOS i passa el mateix a Alemanya. Però, en contrapartida, iOS té més mercat en països com Itàlia o Anglaterra, tot i que de moment les capacitats de la pantalla dels dispositius d’Apple ofereixen moltes més possibilitats als professionals. En un futur aquesta diferència no serà tan gran i les capacitats de personalització del sistema Android tindran un paper fonamental en aplicacions corporatives o governamentals per tal d’oferir un sistema 100% personalitzat i segur al professional. 3

Ja s’hi està convertint. Hi ha empreses que han posat a la venda dispositius per mesurar la glucosa en sang mitjançant l’iPhone, generant estadístiques i històrics que sens dubte poden ser de molta utilitzat per al seguiment del pacient per part del professional de la sanitat. Cap on anirem? Cap a un dispositiu mòbil –també hem de comptar-hi les tauletes– que serà el centre de la vida sanitària del pacient i el centre d’interacció del professional. Com ja he comentat, s’hi podran veure els resultats de proves i la història clínica, com a eina de diagnòstic, seguiment i control. Per exemple, una aplicació on el professional estableixi la periodicitat en les dosis d’un medicament i l’usuari en rebi l’avís quan calgui amb l’ajut de recursos multimèdia com ara una imatge de la píndola per evitar confusions. 4

Sense cap mena de dubte és un dels esculls que s’hauran de superar en un futur, i no serà fàcil. En el sector sanitari es treballa amb dades realment sensibles i confidencials, i és per això que hi ha lleis que la protegeixen establint protocols de seguretat a tots els nivells, des de control accés fins a com certes dades poden ser emmagatzemades o protocols de còpies de seguretat. A més, les noves tecnologies ens aporten grans avantatges en la interconnexió entre els usuaris. Compartir les dades clíniques d’un usuari serà un punt clau per a l’estalvi de costos i la millora del servei. Aquest intercanvi, però, ha d’estar regulat, controlat, i està pendent de definir el paper de l’usuari. Al capdavall, són les seves dades i ha de poder decidir per consentir o no aquest intercanvi. ⁄⁄

Telemedicina Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han trasbalsat tots els sectors i, també, el de la salut. L’impacte social d’aquestes tecnologies i la seva capacitat de generar noves oportunitats dependran de la creativitat i l’habilitat dels emprenedors. Definida com l’ús de les TIC per al diagnòstic, el monitoratge i el tractament de pacients en situacions en què l’espai o el temps separen els participants [1], la telemedicina es compromet a proporcionar solucions als reptes que els canvis socioeconòmics plantegen als sistemes sanitaris al segle xxi i en un entorn de limitacions pressupostàries i contenció de la despesa. Tant l’augment progressiu del nombre de projectes que s’hi van desenvolupant com de l’activitat científica i investigadora que es genera al seu voltant corroboren l’interès per la telemedicina. No obstant això, és manifest que la telemedicina encara té una presència testimonial en l’activitat clínica en el sistema sanitari català. I és que les iniciatives van sorgint de manera dispersa en el mapa sanitari de Catalunya, sense que es percebi un sistema organitzatiu definit. La conseqüència d’això és un mapa dispers on és difícil conèixer quins són els serveis de telemedicina que a cada moment hi ha en marxa al territori i quines organitzacions els estan promovent. Els resultats obtinguts a l’estudi fet en el sistema sanitari català [2, 3] estan d’acord amb l’evidència prèvia existent i posen de manifest

la rellevància d’aspectes com la cultura i les estructures organitzatives internes, els efectes sobre els processos de treball i sobre com els professionals perceben el canvi, i la necessitat d’una adequada gestió d’aquests aspectes en la implementació dels serveis de telemedicina. Davant l’actual conjuntura econòmica i les possibilitats que desperta la telemedicina, cal que l’Administració determini el model de negoci que permeti incorporar de manera definitiva la telemedicina a la cartera de serveis i obtenir el reemborsament de l’activitat prestada per mitjà de la telemedicina, assegurant-ne així la sostenibilitat. Teleictus és l’experiència de telemedicina per excel·lència del sistema sanitari català en permetre millorar l’eficàcia i l’eficiència del tractament urgent de l’ictus agut en pacients que acudeixen al servei d’urgències d’un hospital que no té un neuròleg especialitzat en aquesta patologia, incidint en l’equitat geogràfica de l’atenció sanitària. Es tracta d’una xarxa de connexió interhospitalària mitjançant un sistema audiovisual que permet l’exploració física a distància del pacient i l’avaluació de proves complementàries. ⁄⁄

Francesc Saigí

És professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Actualment, és director del Programa de Telemedicina i director acadèmic del Màster Universitari de Telemedicina de la mateixa Universitat. És professor i investigador del programa de doctorat eLearn Center de la UOC, on dirigeix el grup de recerca eHealthLab. És fundador i assessor científic del Clúster Iberoamericà de Col·laboració Universitària en Telemedicina (CICUT).

5

Referències: [1] Diagnosis, access and outcomes: Update of a systematic review of telemedicine services (2006). Hersh, WR; Hickam, DH; Severance, SM; Dana, TL; Krages, KP; Helfand, M. J. Telemed Telecare 12 (suppl 2); S2:3.31. [2] Barreras para la normalización de la telemedicina en un sistema de salud basado en la concertación de servicios. Roig, F.; Saigí, F.. Gac Sanit. 2011. doi:10.1016/j.gaceta.2011.01.004 [3] Elementos facilitadores en la implantación de servicios de telemedicina. Perspectiva de los profesionales implicados en su diseño y puesta en marcha. Roig, F.; Saigí, F.. An. Sist. Sanit. Navar. 2011, vol. 34, núm. 2, maig-agost. 21


entrevista

TIC i salut

«Les TIC són essencials

per a la qualitat de l’atenció»

john sharp

És director d’Informàtica de la Investigació a la Clínica Cleveland, Cleveland, Ohio, Estats Units. Ell i el seu equip s’especialitzen en instruments de recollida de dades de la investigació i també l’ús secundari de dades dels registres mèdics electrònics per a la investigació. És al consell assessor de diverses empreses de mitjans de comunicació social. És membre actiu de les xarxes socials, els blocs des de l’any 2006 a ehealth. johnwsharp.com i a Twitter (@ JohnSharp) i LinkedIn (www. linkedin.com/in/johnsharp).

En termes generals, de quina manera poden les TIC i les xarxes socials contribuir a una millor organització de la salut? Veu també alguns desavantatges? Les TIC i les xarxes socials poden contribuir a una millor organització de la salut de diverses maneres. La principal és la comunicació i l’educació. Durant molts anys, les TIC han brindat l’oportunitat de comunicar-se amb els pacients i la comunitat al voltant d’un hospital o clínica incloent-ho tot, des quins serveis i especialitats estan disponibles per als serveis bàsics, com l’aparcament, els mapes i la formalització d’una cita. Però la contribució substancial de les TIC és en l’educació del pacient. Les organitzacions sanitàries tenen llocs web i butlletins electrònics que es fan servir per crear documents educatius sobre malalties i tractaments relacionats. Explicant els últims tractaments en llenguatge planer eviten malentesos i poden ajudar al reclutament de pacients en assajos clínics. Amb la incorporació de les xarxes socials, hi ha l’oportunitat d’anar més enllà de la comunicació unidireccional per passar a la interacció amb els pacients i la comunitat. Quan les organitzacions de salut creen llocs, ja sigui a Facebook, Twitter o xarxes socials, poden sol·licitar preguntes o comentaris de la comunitat i fer que els pacients se sentin part de l’organització. Hi ha alguns desavantatges potencials de les TIC i les xarxes socials. El contingut obsolet o incorrecte pot ser un problema. A més, els missatges de xarxes socials per als empleats de l’hospital poden violar la privacitat del pacient i suscitar queixes públiques. Tots aquests problemes poden ser abordats a través de bones polítiques tot preparant els empleats i responent ràpidament a les queixes. Quines condicions s’han de donar perquè aquesta contribució sigui positiva?  Cal desenvolupar una estratègia clara, així com disposar del personal adequat. L’hospital ha de decidir la quantitat de contingut que vol en línia, en particular

22

Monogràfic TIC i salut

en relació amb els seus competidors i la seva reputació en la comunitat. Tenir personal experimentat responsable de dur a terme l’estratègia és la clau. Un podria pensar que n’hi ha prou amb un jove empleat que estigui familiaritzat amb les xarxes socials, però la maduresa i el coneixement de la salut són les qualificacions més importants. Estem parlant d’un canvi parcial o d’un veritable canvi de paradigma en les organitzacions de salut? Per què? Les TIC i les xarxes socials són part d’un canvi de paradigma més important en la salut. Aquest canvi és la potenciació del pacient o el moviment ePatient. Els pacients ara tenen l’oportunitat d’educar-se a si mateixos sobre la seva malaltia i els possibles tractaments estan a l’abast a través de la gran quantitat d’informació sobre salut disponible en línia. També poden demanar consell a través de les xarxes socials a pacients amb condicions similars: és el que s’ha anomenat Peer-to-Peer Healthcare. Així, els pacients arriben als seus metges ben preparats amb preguntes específiques del que han après en línia. Quins són els beneficis per al suport de decisions clíniques? I per a la qualitat de l’atenció? Els beneficis de les TIC per donar suport a la presa de decisions clíniques són significatius. Per als proveïdors d’atenció mèdica, una quantitat substancial de l’educació mèdica contínua està disponible en línia per donar suport a la decisió clínica. Les referències mèdiques són omnipresents a través de les TIC i ara fàcilment disponibles a través d’aplicacions mòbils que s’estan utilitzant en el punt d’atenció. Atès que el coneixement mèdic està creixent a un ritme que cap metge pot seguir, la disponibilitat d’eines de suport a les decisions clíniques a través de les TIC és essencial per millorar la qualitat de l’atenció. Per exemple, un grup inusual de símptomes que es presenten a un metge, com per exemple,

problemes de la pell amb artritis, pot ser consultat per confirmar o descartar l’artritis psoriàsica. Les xarxes socials afegeixen un nou element al suport a la decisió clínica. Un metge davant d’una nova condició pot donar a conèixer els símptomes als col·legues professionals a Twitter o una xarxa de metges privats i obtenir una resposta ràpida amb diagnòstics o proves possibles. Hi ha un mitjà o xarxa social que tingui més influència que la resta? Si és així, per què? La influència de les diferents eines de comunicació social en l’assistència sanitària depèn del context i la persona que les fa servir. Facebook compta amb amb un gran nombre de seguidors, però no tothom l’utilitza per a la salut. Si una organització d’atenció mèdica pot convèncer els usuaris d’afegir el seu hospital o clínica com a amic, ells tenen l’oportunitat de tenir una influència diària de la seva comunitat mitjançant la publicació dels missatges de salut o rebre comentaris. Per als professionals de la salut, el desenvolupament d’una xarxa de col·legues a Twitter o LinkedIn pot ser un mitjà eficaç per a la discussió de les tendències actuals i nous descobriments. Quins són avui els principals inconvenients a un millor ús de la influència positiva de les TIC en el camp de la salut? Alguns dels principals inconvenients d’un ús més eficaç de les TIC i les xarxes socials són: la manca d’adopció –encara n’hi ha molts en l’assistència sanitària que es resisteixen a aquest canvi de paradigma–, i la manca d’una estratègia coherent per al seu ús per part de les organitzacions sanitàries. Per exemple, les clíniques i els hospitals han d’adonar-se que la majoria dels usuaris estan utilitzant les TIC i les xarxes socials en els seus dispositius mòbils. Un tercer inconvenient és l’ús de xarxes socials basades en les últimes tendències. Facebook, Twitter i YouTube són els llocs més utilitzats, i n’apareixen de nous cada mes, però cal preguntar-se si aquests darrers tenen una base d’usuaris prou significativa i disposen d’una aplicació específica per a la salut. Alguns centres segueixen sent reticents a moure’s en aquesta direcció. Quins són els seus arguments? Parlen de problemes legals, com els temors que seran responsables de violacions de privadesa. Diverses orga-

nitzacions bloquegen completament la capacitat d’ús per part dels empleats de les xarxes socials des dels seus propis ordinadors, encara que els empleats poden utilitzar-les, i ho fan, a través dels seus dispositius mòbils. També hi ha la preocupació que les xarxes socials poden comportar una major incidència dels virus informàtics, però aquest risc no s’ha provat i pot ser minimitzat per les proteccions de seguretat adequades a cada organització.

tat. La nostra oferta més recent és el HealthHub, que reuneix un bloc escrit per prestigiosos metges, un butlletí electrònic anomenat «Be Well eNews», Twitter, Facebook, YouTube i Pinterest i aplicacions mòbils (http ://health. clevelandclinic.org) Quins passos s’han seguit per aplicar aquests avenços? I quins resultats s’han obtingut? La Cleveland Clinic utilitza un enfocament pas a pas per a l’aplicació de les xarxes socials. En primer lloc, es van publicar vídeos que ja eren a YouTube i comunicats de premsa a Twitter. Ara l’enfocament és més complet, amb la publicació de nous continguts a través de les xarxes socials i el seguiment dels resultats en termes de contactes del lloc web, per exemple.

Els registres mèdics electrònics poden causar problemes legals? Els registres mèdics electrònics tenen molts avantatges, però hi ha alguns riscos que cal abordar. En el passat, alguns han estat mal implementats, sense la participació de les parts interessades i rellevants, com els metges i les infermeres. Com que totes les dades són electròniques, corren més risc que Cal que tots els membres de en els sistemes de paper. l’organització tinguin cultura Els sistemes de seguretat i digital per tenir èxit? accés de gestió i formació No cal que tots els membres «En els propers dels usuaris poden protede l’organització tinguin 20 anys, el gir contra aquesta pèrdua cultura digital per assolir concepte de dades. La dependència l’èxit en les TIC i les xarxes de la història clínica elecsocials, sobretot en una gran i la realitat trònica requereix un temps organització, ja que aquestes de la sanitat de funcionament de 24 són sovint lentes a l’hora hores set dies a la setmana. d’implementar els canvis. En electrònica Això vol dir que qualsevol el cas de les organitzacions convergiran» temps d’inactivitat s’ha petites, és més important de reduir al mínim, ja que fer una adopció completa pot afectar la cura del pad’aquesta estratègia, ja que cient. Finalment, el suport de decisions una sola persona pot fer que tot vagi clíniques o les millors pràctiques de les malament. Aquest canvi de paradigma alertes han de ser acuradament investisignifica no acceptar la rutina i desenvogats per tal d’evitar la inexactitud de les lupar una cultura centrada en l’experièninformacions en l’atenció al pacient. cia del pacient i els canvis ràpids. El progrés de l’eHealth està relacionat amb la força d’un sistema de salut privat? El progrés en la sanitat electrònica no depèn de la força d’un sistema de salut privat. Als Estats Units, malgrat l’aparent èxit, encara hi ha un gran problema a l’hora de compartir arxius mèdics a través de les organitzacions i a través de les fronteres estatals. Pot explicar quin paper juga la web 2.0 als centres de la Cleveland Clinic? La web 2.0 ha estat àmpliament adoptada a la Cleveland Clinic. Com a hospital de 1.300 llits i un alt volum de feina, així com múltiples especialitats, el fet de donar informació mèdica exacta als pacients i la comunitat és una priori-

Com creu que evolucionarà el concepte i la realitat de l’Ehealth en els pròxims 20 anys? Què veurem? En els pròxims 20 anys, el concepte i la realitat de la sanitat electrònica convergiran. Avui dia hi ha molts experiments en les TIC, les xarxes socials i les aplicacions mòbils que semblen prometedors i en el futur es convertiran en una realitat. Puc imaginar un futur en què el pacient i el metge no parlaran només sobre els símptomes, sinó de la recerca que el mateix pacient haurà fet sobre la malaltia, que apareixerà en una pantalla. Serà una recerca feta pels pacients en les xarxes socials basada en les experiències i el tractament d’altres pacients, i les dades del dispositiu de vigilància del seu mòbil. ⁄⁄ 23


sistemes de pagament

entrevista

«Les TIC poden fer baixar els costos i millorar els resultats de salut» adam dole

Adam Dole és executiu de Business Planning a la Mayo Clinic, una institució mèdica històrica als Estats Units que va ser fundada el 1889.

La Mayo Clinic s’ha associat sempre amb la innovació. És una avaluació justa? Sí, la cultura de la innovació és a l’ADN de l’organització des del principi. William Mayo i els seus dos fills van fixar un enfocament d’equip a l’assistència sanitària que aprofita els equips interdisciplinaris de professionals de la salut, que col·laboren per fer front a les necessitats de cada pacient individual. El compromís de la Mayo Clinic amb aquest enfocament és, sens dubte, una de les innovacions més trencadores en la prestació d’assistència sanitària al segle xix i ha portat a una experiència com a pacient d’una incomparable qualitat a escala mundial, fet que s’ha mesurat pels resultats obtinguts per cada dòlar gastat.

Veu la innovació com un mitjà per millorar el que ja es coneix o per crear alguna cosa totalment nova? Hi ha diverses menes d’innovacions que han de ser representades a través d’un ampli espectre d’activitats d’una organització i han de ser portades a terme amb intenció. Les empreses que estan «fetes per durar» fan un excel·lent treball de gestió activa d’una cartera d’activitats que inclouen tres tipus d’innovacions: Les fonamentals: són les que sostenen l’activitat principal en el moment present. Sovint, això inclou canvis més graduals aplicats a un producte o servei ja existent. Les complementàries: són les que tenen la intenció d’expandir el negoci central de les organitzacions a nous àmbits. Això pot incloure el trasllat a un nou mercat o el desenvolupament d’una oferta competitiva nova. Les transformadores: estan orientades als mercats que encara no existeixen. S’ha de reconèixer que en molts casos el desenvolupament de productes i serveis transforma24

Monogràfic TIC i salut

dors, i en molts casos les empreses, podria reutilitzar l’estructura d’una organització de negocis que ja hi ha.

vació que crearia el tipus d’impuls positiu que necessitem per començar a fer baixar la corba de costos, alhora que millorem els resultats de salut. Què reben de la innovació els pacients? Bona part de la salut d’un individu es Els pacients vénen d’arreu del món a desenvolupa fora de la consulta del metge Rochester, Minnesota, per ser atesos i, tot i així, gastem gran part dels nostres per un equip de professionals de la salut. dòlars en assistència sanitària als Estats Això no és només perquè el centre és Units en aquests pocs minuts a la consulta capaç d’atreure molts dels metges més del metge o a l’hospital. Hem de centrarimportants del món, sinó també perquè nos en la inversió a dissenyar i integrar cadascun d’aquests metges col·labora en un experiències de salut que estiguin pensades equip integrat de cura per a cada pacient. per comprometre les persones amb la seva És la integració i col·laboració d’aquests pròpia salut i que ajudin la gent a viure un especialistes clínics el que crea un ambient estil de vida saludable. Això, en darrer terque permet als equips d’atenció de la Mayo me, contribuirà a impedir que hagin d’anar Clinic aconseguir en pocs dies el que, d’una a l’hospital més endavant. El model actual o altra manera, necessitaria setmanes o d’assistència sanitària als Estats Units fins i tot mesos. El tipus d’ines basa en un preu alt del novació de l’experiència dels servei dels metges, dels quals pacients a la Mayo Clinic és, en que tractin i gestionin «L’assistència s’espera última instància, el resultat de de manera molt costosa llarsanitària es fer èmfasi en un enfocament gues malalties cròniques. Un de pensament sistèmic en l’aselement clau de la innovació troba entre sistència sanitària. Estem en el rau en el disseny de solucions uns 15 i 20 procés de desenvolupament de que s’orientin a costos menors més innovacions que ens peri a més recursos escalables, anys darrere metran ampliar aquest tipus de ara infermeres, coaches i de la corba de com prestació d’assistència sanitària fins i tot les persones que ens la tecnologia» envolten, per ajudar a prevenir integrada per tal de satisfer les necessitats d’un mercat molt que la malaltia arribi a desenmés ampli, sense necessitat que volupar-se. els pacients viatgin a Rochester. L’assistència sanitària es troba entre uns 15 i 20 anys darrere de la corba de la La innovació vindrà de manera incremental o tecnologia. Crec que hem d’explorar una en forma de grans avenços? manera més eficient que permeti als sisteCrec que la veritable ruptura en la sanitat mes de salut col·laborar amb les compavindrà d’una sèrie de solucions elemennyies que estan desenvolupant tecnologia tals, que amb el temps representaran el en fase embrionària per tal d’adoptar de punt d’inflexió necessari per a l’adopció manera més eficient les tecnologies que d’una innovació revolucionària molt més siguin més prometedores. gran. Històricament, sempre s’ha vist aquesta tendència. Rares vegades hi ha La Mayo Clinic ha creat una aplicació gratuïuna idea revolucionària única, sinó més ta per als pacients. Com funciona? aviat un seguit de petits passos incremenLa Patient App permet a les persones tetals que aplanen el camí per a un de molt nir accés a la història clínica, els resultats més gran, de més trencador. del laboratori, l’agenda de cites, sol·licitar una cita, demanar prescripcions, obtenir Quins són els elements clau de la innovació recomanacions de salut i rebre notificaen la salut i la gestió sanitària? Quina és la cions i alertes sobre «informació imporimportància de les TIC en aquest context? tant». Una de les característiques més inL’assistència sanitària i la gestió de la teressants de l’aplicació és que constitueix salut es podrien beneficiar enormement una missatgeria segura entre els pacients d’un enfocament en tres àrees clau d’inno- i el seu equip d’atenció mèdica. ⁄⁄

Protegint les dades Blue Bridge Technologies (amb presència als Estats Units, el Regne Unit, Espanya, Alemanya i Letònia) és una companyia tecnològica fundada l’any 1993 i que des del 2007 ofereix serveis al sector de la salut a través de la seva solució INMEDICAS (www.inmedicas.eu). Andrejs Strods, director de Blue Bridge Technologies

A

vui utilitzen ja aquesta solució 5 companyies asseguradores, més de 500 clíniques i hospitals, 5.000 metges i altres professionals sanitaris i s’hi fan més de 5 milions de transaccions cada any. La solució INMEDICAS sorgeix com a resposta a la importància creixent del sector sanitari privat, que va requerir per part del mercat solucions més flexibles i assequibles davant de la incapacitat de les tecnologies prèvies de respondre a les noves necessitats, que van generar insatisfacció entre pagadors, proveïdors i els diferents actors del sector de la salut. Les solucions actuals suposen elevades despeses d’administració, la generació massiva d’errors humans i, el que és més important, no compleixen les normes de privacitat i protecció de dades, fet que posa el negoci en un risc molt important, sovint infravalorat.

INMEDICAS és una plataforma de col·laboració entre els proveïdors i els pagadors de serveis mèdics ubicada al núvol, basada en interfícies web, integrada amb els sistemes d’informació de cada actor i comercialitzada com una solució de pagament per ús. El fet que pugui treballar sobre qualsevol plataforma prèviament existent i sense llegats ni lligams del passat li permet, on ha estat implementada, millorar fins a 10 vegades la velocitat de les transaccions, reduir un 30% els costos d’administració i un 90% els errors mèdics, baixar un 70% el frau i garantir al 100% les normatives relatives a la privacitat i la protecció de les dades. En aquests moments estem desenvolupant una prova pilot amb l’ACES per proveir una solució definitiva que resolgui el risc legal i administratiu més important que el sector afronta en aquests moments: la normativa sobre privacitat i protecció de dades. ⁄⁄

25


aces en breu

formació: seguim avançant Davant la gran retallada dels fons de formació contínua, que afecten les subvencions que rebem els agents socials, només hi ha un camí: adaptar-nos i buscar les millors solucions perquè els nostres associats i els professionals de les empreses de salut puguin continuar fent aquest tipus de formació. Des de l’ACES, seguirem oferint cursos subvencionats, encara que el camí a seguir ara, és potenciar la realització de cursos, mitjançant la gestió del crèdit de formació que té cada empresa. De fet, hem augmentat l’oferta de cursos que poden acollir-se a la bonificació de la FTFE. El format dels nous cursos, amb una durada més curta i contingut més específic, està pensat per facilitar l’accés a molts més participants. Ultreia, amb el suport de l’ACES, us presenta el nou programa de formació, on trobareu formació especifica d’alt nivell per als vostres professionals, tant des del vessant assistencial com des del de desenvolupament d’habilitats. Els nostres cursos tenen un segell identificatiu que comporta un avantatge competitiu davant d’altres ofertes formatives. Un aspecte clau d’aquest fet diferencial és que els professionals que treballen en centres privats de Catalunya trobaran en aquests cursos

un professorat que coneix el sector. Fruit de l’expertesa del nostre equip de docents i dels nostres tècnics de formació, hem dissenyat un programa ajustat a la nostra realitat sanitària, que té en compte el context de crisi. L’ACES va ser una de les organitzacions pioneres a fer possible que les empreses gaudissin de les bonificacions aplicades a la formació. El 2004 ja va oferir aquest servei als seus associats. Això, unit al fet que des de l’any 1997 prepara plans de formació adaptats a les necessitats dels associats, ha consolidat l’expertesa i el coneixement de la formació adreçada al sector de la salut. Des de l’ACES, podem dissenyar el vostre pla de formació, adaptat a les vostres necessitats. Tenim professionals experts, tant en l’àrea de salut com en la de gestió d’RRHH i la de desenvolupament d’habilitats, que us ajudaran i us assessoraran per liderar diferents estratègies a la vostra empresa. El repte que tenim davant és gran. Vivim una època amb incerteses i incògnites, però, com va dir el poeta Miquel Martí i Pol, «tot està per fer i tot és possible».

Àrea assistencial Curs

Acompanyament de males noticies Electrocardiografia en patologia isquèmica Correcte Administració de Medicació Atenció infermera en el procediment: Endoscòpia ambulatòria Massatge Infantil Introducció a la ventilació mecànica Esterilització al centre hospitalari i a l’atenció primària Lactància materna Farmacologia aplicada a las patologies respiratòries Atenció infermera en el procediment quirúrgic: Cirurgia laparoscòpica Estratègies per a la millora de la seguretat del pacient

Durada

Dates

Horari

Formador

Preu*

Preu**

9 h 6 h 12 h

15, 18 i 19 d’octubre 16, 17 i 18 d’octubre 17, 22 i 24 d’octubre

De 16 a 19 h De 18 a 20 h De 16 a 20 h

Montse Edo Diego Moya Dolors Font

81 € 60 € 108 €

90 € 66 € 119 €

4 h 8 h 12 h

23 d’octubre 29 i 30 d’octubre 5, 6, 7 i 8 de novembre

De 16 a 20 h Xavier Vilajosana De 10 a 14 h Gemma March De 17:30 a 20:30 h Diego Moya

40 € 60 € 108 €

44 € 66 € 119 €

8 h 6 h 8 h

6 i 8 de novembre 12 de novembre 12 i 14 de novembre

De 16 a 20 h Xavier Vilajosana De 9 a 15 h Gemma March De 16 a 20 h Dolors Font

72 € 72 € 72 €

80 € 80 € 80 €

12 h

20, 22 i 27 de novembre

De 16 a 20 h

Xavier Vilajosana

108 €

119 €

Diego Moya

108 €

119 €

12 h

26, 27, 28 i 29 de novembre De 17:30 a 20:30 h

Jornada professional d’infermeres de l’ACES El 15 de novembre tindrà lloc a l’Auditori de la Clínica Corachán, a Barcelona, la 1a Jornada d’infermeres de l’ACES, amb el títol Seguretat i qualitat. Més enllà d’una acreditació. Aquesta jornada està organitzada pel Grup de Directores d’Infermeria de l’ACES i s’emmarca en la celebració dels actes del 35è aniversari de l’associació. L’objectiu de la trobada és, d’una banda, analitzar els avantatges i els inconvenients en la implantació dels diferents models de qualitat i excel·lència, i, de l’altra, tractar el tema de la seguretat del pacient. Aquestes

qüestions s’abordaran en dues taules rodones. També s’espera que els professionals assistents puguin compartir experiències i resultats. Igualment, s’han reservat uns espais de temps per a la presentació de comunicacions lliures. Les persones interessades a fer una comunicació hauran d’enviar un resum que inclogui: introducció, objectius, material i mètode, i resultats i conclusions al correu electrònic formacio@ aces.es. En aquesta comunicació caldrà fer constar el títol del treball, el nom i cognoms de l’autor o autors, el centre de

PROGRAMA de la jornada

9:00h › 9:30h Lliurament de documentació 9:30h › 10:00h Inauguració 10:00h › 11:00h Conferència inaugural › Vicent Sanchis. Periodista › Presenta: Marta Fontana. Adjunta a la Direcció d’Infermeria de l’Hospital Montserrat de Lleida. 11:00h › 11:30h Pausa / Cafè.

Àrea de desenvolupament d’habilitats Curs

Durada

Dates

Horari

Formador

Píndola emocional: Treballar l’alegria 6 h 8 d’octubre De 9 a 15 h Mercè Mendez Millora les teves relacions interpersonals en el treball 6 h 8 d’octubre De 9 a 15 h Baldi Figueras Millora el teu impacte: Management Persuasiu i l’art de debatre 9 h 15, 16, 17 d’octubre De 10 a 13 h Artur Massana Sostenibilitat emocional 10 h 16, 17 i 23 d’octubre De 16 a 19 h Toni Martinet (ex. el dia 23 de 16 a 20h) Atreveix-te a canviar 7 h 24 i 25 d’octubre De 16 a 19 h Toni Martinet (ex. el dia 25 de 16 a 20h) Canvi de creences i estil positiu 12 h 5, 7 i 9 novembre De 9:30 a 13:30 h Mercè Mendez Gestió de la Incertesa 12 h 14, 19 i 21 de novembre De 9:30 a 13:30 h Alberto Perez Olga Andrés

Preu*

Preu**

60 €

66 €

72 €

80 €

126 € 90 €

139 € 99 €

63 €

70 €

120 € 144 €

132 € 159 €

*Per professionals d’empresa associada a aces i professionals en atur. **Per professionals d’empresa no associada a aces.

Cursos impartits per Ultreia Formació i comunicació SL centre de formació especialitzat en salut. Amb el suport d’ACES (Associació Catalana d‘Entitats de Salut) Aquests cursos poden ser bonificats mitjançant la FTFE.

treball al qual pertanyen, i el telèfon i el correu electrònic de referència d’un dels signants. També caldrà especificar el nom de la persona que presentarà la comunicació oral, que no haurà d’excedir els 10 minuts. Com a data límit de presentació de les comunicacions s’ha fixat el 25 d’octubre.

11:30h › 12:45h Taula Rodona Qualitat: de la teoria a la pràctica › Moderadora: M. José Coll. Directora d’Infermeria de l’Institut Universitari Dexeus » Ponents › Antònia Roselló Calzada. Adjunta a Gerència i Responsable de l’Organització Planificació UEN Assistencial Mútua Terrassa. › Albert Gallart. Responsable de Qualitat de Capio Hospital General de Catalunya. › Mónica Gallardo. Responsable de Qualitat de Centro Médico Teknon. › Un responsable de Qualitat de l’Institut Universitari Dexeus.

12:45h › 14:00h Presentació de comunicacions lliures › Moderadora: M. Josep Casas. Cap de Projectes d’Infermeria del Centro Médico Teknon. 14:00h › 15:30h Dinar 16:30h › 17:30h Presentació de comunicacions lliures › Moderadora: Carme Torres. Directora d’Infermeria de l’Hospital Quirón de Barcelona. 16:30h › 17:30h Taula Rodona Seguretat del pacient: El per què de les coses ben fetes › Moderadora: Yolanda Aguilar, Supervisora d’Infermeria i Responsable de Qualitat i Seguretat del Pacient de la Clínica Corachan. » Ponents › Anna Guiró. Directora Gerent de l’Hospital Montserrat. › Jordi Garriga. Cirurgià de la Clínica Corachan. › José Antonio Neguillo. Cap d’Urgències de l’Institut Universitari Dexeus. 17:30h › 17:45h Conclusions i cloenda

27


xarxa aces

Inauguració dels Consultoris Vallirana Els Consultoris Vallirana, les noves consultes externes de Policlínica Barce-

lona, van obrir les portes el 16 de juny passat. La inauguració va ser presidida

per l’honorable conseller de Salut, Boi Ruiz, que va descobrir una placa commemorativa. El conseller va estar acompanyat pel director gerent de Policlínica Barcelona, José Justo Martín; la directora d’operacions del Grup Brandeis Edelweiss, Eva Narro, i el director general d’aquest grup empresarial, Miguel Jodar. Igualment, van ser-hi presents el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, Joan Puigdollers; el director dels Sectors Sanitaris de les Corts, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, Xavier Altimira, i el director general de l’ACES, Lluís Monset. També hi van assistir familiars i col· laboradors, així com els diferents grups professionals de les noves consultes que entren en règim de concessió.

Anàlisis clíniques MDB creix El laboratori d’anàlisi clíniques MDB (Laboratori Duran Bellido) va adquirir el mes de juny passat la unitat productiva i la marca de l’històric laboratori barceloní Fornells, Oló, Crespo, després d’un llarg procés de negociació. Amb aquesta adquisició s’amplia l’extensa xarxa de centres d’extracció d’MDB, tant a Barcelona com en altres poblacions, així com la seva presència hospitalària, amb la nova direcció tècnica del Laboratori de la Clínica Tres Torres de Barcelona. MDB és un laboratori amb una destacada presència a Catalunya (al setembre ha obert un centre a Lleida i ben aviat ho farà a Tarragona i Girona), i té un laboratori en funcionament a Madrid des del 2009. ⁄⁄

Implants d’alta precisió Els serveis odontològics de Meisa Centre Mèdic, de Viladecans, seran els primers a aplicar un sistema d’implantologia assistida per ordinador que està pensat per reduir les molèsties, el rebuig, el nombre d’hores a la consulta i fins a un 40% dels costos per als odontòlegs. Això serà possible en virtut de l’acord de col·laboració a què va arribar Meisa amb l’empresa Samec, també de Viladecans. Samec ha patentat el nou sistema que localitza els punts de suport dental i les pròtesis existents i dissenya, a través d’un software, la millor manera de fer les noves insercions a la dentadura. Aquesta innovació minimitza les imprecisions pròpies del sistema manual, que porten a desajustaments en la masticació i a vegades al rebuig de l’implant per part del pacient. Samec és una empresa amb 25 anys d’experiència en mecanització assistida per ordinador en el sector aeroespacial i de l’automoció, i va entrar en el sector mèdic quan es va adonar de l’interès que despertaven els seus escàners entre els odontòlegs. ⁄⁄

Voleu participar en aquesta secció?

Anima’t a escriure!

La secció Xarxa ACES està destinada a reflectir els fets noticiables que generen els nostres socis. Aquest espai és una finestra i una oportunitat per donar a conèixer la vostra activitat empresarial. Us convidem a enviar-nos informació sobre tots els projectes i activitats que realitzeu i que considereu rellevants. Escriviu-nos a comunicacio@aces.es

28


Monográfico TIC y salud

a fondo

Creando un modelo de negocio Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han trastornado todos los sectores, y también ha sido así en el caso del sector salud. El impacto social de estas tecnologías y su capacidad para generar nuevas oportunidades dependerán de la creatividad y la habilidad de los emprendedores. jordi vinaixa serra Profesor de ESADE. Director académico del ESADE Entrepreneurship Institute La consultora research2guidance, en su informe de enero de 2012, nos decía que en el año 2010 el mercado de aplicaciones móviles para la salud fue de 104 millones de dólares americanos; en el 2011, de 718 millones, y, para este 2012, se espera que aumente hasta los 1.300 millones. Aun así, la consultora cree que este mercado se encuentra en un estado embrionario y hace falta esperar al crecimiento continuado, que tendrá lugar, con el aumento de penetración de mercado de los Smartphones. Con esta información debería haber suficiente para entrever el enorme impacto de las aplicaciones para móviles y, por extensión, de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en el sector salud y de su capacidad para generar nuevas oportunidades de negocio. Una manera de ver la capacidad de las TIC para generar nuevos negocios en el sector salud es analizar las innovaciones en los modelos de negocio que su uso es capaz de producir. Hay más de una definición de modelo de negocio, pero la que yo utilizo y recomiendo es la que dice que “el modelo de negocio (MdN) es la manera como una empresa u organización crea, entrega y captura una parte del valor generado con su actividad”. Aunque esta definición es importante, no es suficientemente concreta para utilizarla como herramienta que nos permita ver cómo las TIC ayudan a generar nuevos MdN, y a su vez, nuevas oportunidades de negocio. Un formato más práctico para este objetivo es el diagrama de nuevos bloques “Business Model Canvas” (BMC), propuesto por A. Osterwalder e I. Pigneur. A partir de esta representación del MdN, introduciendo modificaciones o cambios en alguno de los nuevos bloques que lo configuran, encontramos nuevos MdN que pueden ser mejor que los anteriores o que permiten dar una respuesta a una problemática que no existía hasta el momento y que es económicamente y financieramente viable. Desde una perspectiva general, los dos bloques más importantes del BMC son los que corresponden a la Propuesta de valor y al Segmento de clientes. A continuación, y especialmente desde el punto de vista empresarial, vendrían las Fuentes de ingresos y la Estructura de costes, que son los que determinan la viabilidad económica y financiera del MdN.

Propuesta de Valor La propuesta de valor es la que resuelve el proble-

ma que tiene el cliente/usuario, y lo debe hacer mejor que cualquier otra propuesta. Así pues, todos los avances que las TIC puedan proporcionar para solucionar, o solucionar mejor, problemas relevantes que tengan los usuarios del sector sanitario (pacientes, médicos, otros profesionales de la salud, administraciones públicas, compañías aseguradoras, proveedores de productos y servicios sanitarios, etc.) serán una buena base para nuevos negocios. Es el caso de la empresa Alma IT Systems, S. L., que proporciona nuevas herramientas de diagnóstico (ver el recuadro siguiente); el del startup WIRS (Worldwide Integral Rehabilitation System, S. L.), que ha desarrollado una plataforma web para la evaluación, la recomendación y la monitorización de ejercicios de rehabilitación física y que utiliza videojuegos creados para esa finalidad, o la plataforma Previrnec, para la rehabilitación cognitiva, de la Fundación Guttmann. Alma IT Systems, S. L. (www.alma3d.com) desarrolla y comercializa productos de software para el tratamiento de imágenes médicas digitales, para el diagnóstico y la planificación quirúrgica. El programario que ha creado la empresa da respuesta a la necesidad de los médicos de tener mejores herramientas de diagnóstico y planificación a partir de un elevado volumen de imágenes digitales para analizar. En esta misma línea, la innovación en las TIC puede generar “productos” (Propuestas de valor) que permitan al paciente/usuario hacer un seguimiento de su enfermedad o estado de salud (http:// www.mypulsemonitor.com/) y de los tratamientos que se le hayan recomendado o deba seguir (App: EuroTouch DID). Si profundizamos en esta implicación del usuario/paciente en todo o en parte de las actividades primarias (monitorización/prevención, diagnóstico, preparación, intervención, recuperación/ rehabilitación, monitorización/seguimiento a largo plazo) de la cadena de valor asistencial, podríamos llegar al MdN de cocreación parecidos, aunque lejos de Youtube y Wikipedia, o en el ámbito de la salud, http://www.patientslikeme.com/. En estos MdN una parte muy importante de la propuesta de valor se genera por los propios usuarios, al mismo tiempo que la creación se convierte en un elemento clave de la relación entre la organización y los usuarios (pacientes o médicos).

Democratización Una de las primeras consecuencias de la irrupción de las TIC en un sector es facilitar y «democratizar» el acceso a la información. En consecuencia, son un elemento que contribuye a la desintermediación del sector salud, de manera que se dan cambios en cómo se relacionan con los clientes/usuarios y/o en los canales de distribución. Esta forma de cambios puede tener como segmento de clientes diana a los mismos profesionales de la medicina, facilitándoles el acceso a la información que puedan necesitar (http://www.vademecum.es/; http://www.idoctus. com/) o ayudándolos en sus procesos de gestión de su actividad profesional, organizando de manera más eficiente sus consultas profesionales y/o los hospitales en los cuales trabajan (http://www. softwaresalus.com/; http://www.softmedico.com/

index.html; http://www.softwareclinica.net/, etc.). En el caso de que el segmento de clientes objetivo sea el de usuarios/pacientes, las TIC les pueden facilitar el acceso a la información que les permita entender mejor su salud (http://www.hsjdbcn. http://www.teknon. org/portal/diabetis/home; es/web/sala-planell/les-malalties-vasculars-acatalunya), buscar una segunda opinión cualificada (http://www.liderdoctor.es/servicios/segunda-opinion-medica/), e incluso, ayudarles a concertar una entrevista con el facultativo (https://salut.gencat. cat/pls/catsalut/cawpk940.inici). Gracias a las TIC, la innovación en el MdN también nos puede ayudar en la búsqueda de una operativa que haga viable la oferta de servicios que, con los modelos tradicionales, no son económicamente viables o lo son de manera difícilmente sostenible. Es el caso de la monitorización de enfermos crónicos o gente mayor, que cada vez son y serán más y que, al ser unos servicios intensivos en horas de personal especializado, hace que sean poco sostenibles a medio plazo. Como ejemplo, podríamos pensar en generar un nuevo MdN de la siguiente manera: las TIC permiten monitorizar enfermos crónicos en su casa (cambios en la Propuesta de valor y en la Estructura de costes), que miden determinados parámetros de forma automático o por parte del paciente (cambios en el Segmento de clientes/usuarios) en la Relación con ellos y en las Actividades clave que son necesarias). Si los valores de las medidas caen fuera de los intervalos aceptables, se genera un aviso/contacto (TIC) (cambios en la Relación con los clientes/usuarios) con profesionales cualificados (Socios estratégicos), que, de acuerdo con los valores de las medidas y de la historia clínica electrónica del paciente (cambios en la Propuesta de valor), desencadenarán una serie de acciones que llevará a cabo el personal de la empresa (Activos clave) o de una empresa subcontratada (Socios estratégicos) como respuesta. Todo el proceso se haría con mucha menos dedicación en número de horas tanto de los profesionales médicos como de los pacientes, lo que se traduciría en menos costes y más calidad de servicio (el paciente está en su casa). Aun así, se debe tener en cuenta que este MdN necesita una inversión en tecnología muy importante, lo que nos lleva a una última consideración: el modelo será viable si hay un volumen de usuarios suficientemente grande, por lo que deberá haber una buena Relación con los clientes (los que pagan), unos buenos Canales de distribución (comercialización) y, muy probablemente, unos buenos Socios estratégicos que avalen a la empresa y al servicio. En definitiva, el MdN no es sólo la creación y la entrega del producto/servicio, sino también todo aquello relacionado con la gestión de la organización como un todo y que debe hacer viable el modelo.

Optimizando activos Así pues, las TIC permiten optimizar la utilización de los activos, personales y materiales que hay en el sistema de salud. Permiten que se utilicen equipamientos caros y de manipulación compleja (como pueden ser los aparatos de diagnóstico por la imagen u otros similares) para recoger la infor29


Monográfico TIC y salud

mación del paciente en el mismo lugar, que esta información se envíe a un facultativo, ubicado en otro sitio, para su análisis, y se remita el informe generado por el médico que pidió la prueba, el cual hará el diagnóstico definitivo, y prescribirá un tratamiento que remitirá al paciente y lo archivará en su historial clínico (electrónico y accesible por parte de otros facultativos autorizados). Esta cadena podría alargarse todavía más si el tratamiento se enviase a una oficina de farmacia, donde los fármacos podrían prepararse y entregarse al paciente e incluso programar la aplicación del móvil con la posología y la frecuencia de ingesta que se le habría prescrito (www.medsontime.net). Un último comentario sobre Internet y el comercio electrónico. Internet es un (nuevo) canal de distribución, lo que implica que todo lo que se vende por canales tradicionales también se puede vender por Internet, lo que no quiere decir, que la utilización de este canal asegure su éxito, ni tan siquiera la viabilidad. Aun así, Internet, es mucho más que un canal de distribución, es una manera de comunicarse, de encontrar cosas; es una realidad cuyos límites son la imaginación y la capacidad de creación de las personas, y, por tanto, es una fuente de nuevas ofertas y nuevos negocios. En definitiva, en Internet hay mucho dinero, pero, a priori, nadie sabe quién se lo llevará. Todo dependerá de cómo se utilice la red para generar MdN «ganadores» y de la capacidad de implantarlos que tengan los emprendedores. ⁄⁄

debate

Historia Clínica Digital: presente y futuro Miguel Ángel Mañez, coordinador de la Oficina 2.0 de la Agencia Valenciana de Salud y Javier Viñals, médico empresario y fundador de Medi BANK, intercambian puntos de vista sobre el papel de los sectores público y privado en el desarrollo de la Historia Clínica Personal. El debate ha sido conducido on line por el doctor Frederic Llordachs, responsable de eHealth de ACES, y el periodista Albert Punsola, miembro de consejo editorial de ACES info.

Albert Punsola Un punto de partida habitual en este tipo de debate es la contraposición entre lo que es público y lo que es privado. ¿Cuál es el papel de cada ámbito? ¿Debería ser contraposición o complementariedad?

Javier Vinals Está bien que las instituciones tomen parte, que asuman sus responsabilidades y que pongan la información a disposición de los usuarios. Pero esto es compatible con el hecho de que la iniciativa privada también lo haga. Sistemas puestos en marcha por instituciones, que permitan interoperar con otras fuentes de información, se pueden contabilizar muy bien.

Miguel Ángel Mánez Considero que hay dos aspectos a destacar. Uno es la obligación de las instituciones sanitarias, tanto públicas como privadas, a mantener la información

30

Monográfico TIC y salud

del paciente que generen. El otro es que el paciente también pueda alimentar estas bases de datos, actualizándolas con la información que considere conveniente en cada momento, por ejemplo, datos como la tensión arterial o el peso. En este segundo aspecto se plantean diversas cuestiones. Tenemos algunas experiencias como el healthspace, un espacio virtual creado por el National Health Service inglés, que se orientó precisamente a que el paciente completara su propia información. Pues bien, a veces el paciente planteaba la cuestión siguiente: «Si a mí me toman la tensión, ¿por qué debo ser yo quien suba la información a un registro informático?». Por otro lado, recuerdo un artículo del 2011 en una publicación especializada que formulaba esta pregunta: ¿deben tener los pacientes acceso directo a las pruebas de laboratorio antes que los médicos?

Frederic Llordachs De todos modos, en el entorno actual en el que todo se mueve en papeles, al paciente se le da un sobre con unos resultados que son para el médico pero que el paciente acaba abriendo. Anécdotas a parte, el tema es saber hasta qué punto es interesante para las personas de disponer de este historial digital.

Miguel Ángel Mánez El punto central no es tanto si el paciente debe tener o no este historial electrónico, que creo que sí, sino quién debe rellenar la historia del paciente. En cualquier caso, como decía antes, la obligación de las instituciones es ponerlo a disposición del usuario, y después ya veremos cómo se resuelven tanto el acceso como las cuestiones que están relacionadas con ellos.

Javier Vinals Estoy de acuerdo con la distinción que hace Miguel Ángel entre la voluntad de la Administración de poner información al alcance de los usuarios y la del usuario de recopilarla. En España tenemos ocho millones de personas con seguros dobles: privado y público. Si una persona con seguro privado viaja de Valencia a Madrid y tiene un accidente fuera de su entorno de sanidad pública, querrá disponer de su información de salud recopilada para que esté a disposición de quien le atienda en Madrid.

Miguel Ángel Mánez En septiembre, la Comunidad Valenciana puso en marcha el portal ciudadano para el proyecto de historia clínica digital del sistema nacional de salud, que es del Ministerio, y también europeo, en el cual participan todas las comunidades, pero muy pocas cumplen con los términos previstos. En Valencia se ha optado por ofrecer a cada ciudadano una información clínica resumida con informes de alta, de urgencia y pruebas analíticas y radiológicas. De todo el proceso, la parte más compleja ha sido decidir qué información se ponía al alcance del ciudadano.

Javier Vinals En este momento se debe incluir toda la información que podamos, la que esté disponible. En este sentido, lo que hace la Comunidad Valenciana es revolucionario, porque es la primera vez que los usuarios tendrán acceso a un historial. Podemos plan-

tear hasta qué punto es una información completa, pero todavía estamos en una fase donde partimos de la nada para llegar a «alguna cosa». A partir de aquí hace falta seguir añadiendo informaciones.

Miguel Ángel Mánez Y recordamos que la información está a disposición también de cualquier centro de salud del Estado y, al ser un proyecto europeo, también la tendrán todos aquellos hospitales europeos que participen en el proyecto. El único estudio sobre el comportamiento del ciudadano ante la disponibilidad de los datos se ha hecho en el ámbito del National Health Service, a partir del healthspace, ya mencionado con anterioridad. Se invitó a 2 millones de personas a participar en la versión avanzada del portal y sólo se activaron 2.900 perfiles. Para un portal que costó unos cuantos millones de libras, es una respuesta bastante baja. Evidentemente, la Administración no podía obligar a los ciudadanos a responder. La lección es que, después de poner en marcha el sistema, no podemos esperar 1 millón de usuarios en un mes.

Frederic Llordachs Desde el punto de vista del sector privado, ¿cómo se ve esto, Javier? Un estudio de Kaiser Permanente ha detectado que las personas que tienen acceso al Personal Health Record que proporciona el seguro son más fieles al seguro.

Javier Vinals En nuestro entorno hemos detectado que la gente que entra es la que tiene una necesidad real de disponer de esta información, como en el caso de las enfermedades crónicas. Cuando un seguro privado como Kaiser Permanente es quien ofrece el seguro, lo ven como una herramienta de valor añadido. La aproximación a la compañía privada es muy diferente a la de la institución pública. Y, efectivamente, en el caso privado, como comentas, la fidelización es muy importante.

Frederic Llordachs El proyecto epSOS integra toda la historia clínica compartida con el objetivo de que los datos sean interoperables entre los países de la Unión Europea, e integra la carpeta del ciudadano. Pero esto debería ser compatible con los proyectos privados que puedan surgir en nuestro ámbito. ¿Tenéis la sensación de que se ha pensado sobre este tema?

Miguel Ángel Mánez Por lo que sé sobre aseguradoras sanitarias privadas en España, creo que son ellas las que ponen resistencias. Se ha avanzado mucho en cuanto a los estándares públicos de salud, pero en el ámbito privado y de los seguros no se ha avanzado tanto. De hecho, hay proyectos a escala internacional en el ámbito de las aseguradoras que las compañías españolas no han adoptado.

Albert Punsola ¿Será viable todo este desarrollo si no es perfectamente interoperable? ¿Estamos muy lejos de esta interoperabilidad?

Miguel Ángel Mánez Es imprescindible que lo sea. En el mundo público estamos bastante más cerca de lo que pensamos.

El problema es que la comunidad autónoma ha desarrollado su propio sistema, aunque por su parte, el Ministerio ha marcado unos estándares mínimos. Además, los que participen en el programa epSOS estarán a su vez de acuerdo con unos estándares europeos.

Javier Vinals Yo creo que hace falta centrarse en la persona. A partir de aquí, tengo información que proviene del sistema público y del ámbito privado, y también de centros de salud que están fuera de España. Toda la información debe ser compatible e interoperable en un entorno accesible para que sea realmente útil para la persona. Hace falta interoperabilidad desde una perspectiva doble: que yo pueda ver la información y, además, que yo pueda interactuar. Otro aspecto relevante es que la información esté disponible para aquellos a quienes se les da acceso con clave o cualquier otro tipo de identificador. Nosotros trabajamos en sistemas de interpretación de la información que nos llevan a niveles muy básicos, como por ejemplo qué podemos hacer si un usuario trae imágenes escaneadas sin calificador, en bruto, por decirlo de alguna manera. Pues bien, desarrollamos sistemas inteligentes, capaces de poner las mínimas etiquetas necesarias a esta información en bruto para adquirir un mínimo sentido y que así puedan ser utilizadas. Un ejemplo sería un sistema para incorporar información clínica escaneada a través de la cámara de un teléfono móvil. En concreto, hablaríamos de un usuario que escanea en casa un análisis y lo envía al centro de salud. Lo que haría el sistema inteligente seria «pegar» en esta imagen las etiquetas. En este caso, la información que viene «de abajo», del ciudadano, puede complementarse perfectamente con la que vienen «de arriba», de una organización.

Frederic Llordachs ¿Qué sería mejor para que funcione bien: un protocolo cerrado y estandarizado que el ciudadano deba de seguir estrictamente, o un protocolo más intuitivo en el que cada uno introduzca la información como pueda o como sepa?

Javier Vinals Desde mi punto de vista, lo que podemos imaginar como mejor no es siempre bueno. De momento lo más importante es tener algo. Disponer de una carpeta donde guardar las imágenes ya es mucho. Ahora mismo lo que tenemos encima son un montón de papeles guardados en un cajón. ¿Qué se puede hacer para mejor esto? Pues tener esta información digitalizada y, si además, la podemos cualificar y ordenar, será mejor. Y así nos iremos aproximando a los grandes sistemas, a los «de arriba», en los que la información viene perfectamente cualificada. Yo creo que el proceso ahora implica, desde los ámbitos público y privado, avanzar hacia un punto de encuentro.

Miguel Ángel Mánez Estamos poniendo a disposición del ciudadano un montón de información y tecnología. Precisamente el Observatorio Nacional de les Telecomunicaciones ha publicado un interesante estudio sobre la opinión ciudadana entorno a la e-sanidad. Había una pregunta específica sobre la carpeta personal

de salud. Y también había dos datos que a mí particularmente, me llamaron la atención: sólo un 10% de los encuestados sabía lo que era, y de los que lo sabían, el 65% decía que lo veía «poco o nada útil». Creo que, tecnología aparte, nos queda un esfuerzo educativo enorme orientado a la mayoría de ciudadanos, y eso corresponde a las instituciones públicas.

Albert Punsola ¿Aludes indirectamente a la grieta digital? ¿Qué se debe hacer, teniendo en cuenta que es en las franjas de más edad en las que hay un menor uso de las TIC, y estas franjas son precisamente las que tienen más demanda del sistema sanitario?

Miguel Ángel Mánez He mirado diversas carpetas personales de salud y no podemos engañarnos: son aplicaciones complejas. Cuantos más datos se quieran añadir, más compleja se vuelve la aplicación. No es como el correo electrónico, en el que hay una bandeja de entrada y una de salida y recibo y envío correos. Y tampoco se trata sólo de saber moverse por el ordenador, que sería lo que mencionas de la grieta digital, sino que las aplicaciones son de nivel medio.

Frederic Llordachs Pero, mirándolo con perspectiva, podemos centrarnos en el hecho de que es importante empezar algo que ahora sea accesible a un tercio de la población, porcentaje que, por simple relevo generacional, se irá ampliando. Además, quizás nos centramos demasiado en el usuario y también es cierto que a veces, dentro de este porcentaje, todavía no mayoritario, el usuario llega a la consulta con su iPad y con datos escaneados y se encuentra con las reticencias por parte del profesional sanitario. ¿Está preparada la sociedad en general—ciudadanos, profesionales de la medicina, aseguradoras y hospitales— para actuar en el escenario digital?

Miguel Ángel Mánez Mi opinión es que todavía no está preparada. Un dato más: aquí hemos puesto en marcha la historia clínica en el móvil, pero sabemos que no la tiene casi nadie. Para acceder sólo se puede hacer a través de la firma electrónica, de manera que estamos añadiendo una barrera más. A la sociedad todavía le queda un poco para llegar. No creo que en cuestión de tres años esto cambie. Se deben dar algunas condiciones: la infraestructura, el conocimiento técnico y la motivación de acceso.

Javier Vinals No me parece justo decir que la gente no sabe suficiente. Nuestra obligación es disponer esta información para que sea fácilmente explotable, clasificable y utilizable, preservando la seguridad. Y en este reto hay una posibilidad de negocio que será cada vez más grande. Lo será precisamente porque es difícil de conseguir, y esto tiene un valor. No se trata simplemente de dar información, sino de hacerlo de una forma determinada. Si vas al traumatólogo, no tendrá sentido presentar los análisis digestivos de hace 15 años; hace falta poder acceder rápidamente a la información relevante en cada contexto, en este caso sería la traumatológica. Éste es nuestro trabajo y nuestro reto de negocio.

Frederic Llordachs ¿Creéis que a todo lo que va unido a la información médica se le exige un nivel de seguridad superior al que se exige en otros ámbitos? En el caso de la respuesta afirmativa, ¿cambiará esta tendencia en el futuro?

Miguel Ángel Mánez La ley lo deja muy claro: los datos de salud tiene la máxima protección y, en España, máxima protección nos lleva más allá de usuario y contraseña. Los bancos, por ejemplo, utilizan una tarjeta de claves.

Javier Vinals Esto es un argumento que se convierte en una excusa perfecta para no avanzar. En el mundo financiero hace 15 años pasaba lo mismo. Se hablaba de que nadie haría transferencias ni otro tipo de operaciones bancarias por Internet, que los mecanismos de protección y seguridad lo hacían imposible. Y compañías como PayPal lo superó. Por otra parte, a veces ponemos todo el énfasis en la seguridad electrónica, mientras que la seguridad en papel es muy baja, ya que va de mano en mano, y pierde la trazabilidad. Me gustaría explicar una anécdota que, como todas, lleva esta cuestión al extremo, pero es bien cierta. No hace mucho, un amigo mío, en un hospital de Madrid encontró muchas trabas a la hora de gestionar la consulta, trabas relacionadas con la identificación, y cuando llegó el día de la cita se encontró que la enfermera dijo de viva voy su nombre, el número de del carnet de identidad y su enfermedad.

Miguel Ángel Mánez De todas maneras, siempre habrá papel. Una vez leí en un bloc que el historial clínico digital era una posibilidad para tener un hospital sin papeles. El problema no es el papel, sino el bolígrafo.

Albert Punsola Anteriormente, se ha aludido a la existencia de modelo o modelo de negocio vinculados al desarrollo de la historia clínica digital. ¿Qué evolución se puede prever a partir del momento actual?

Javier Vinals Yo veo dos fases. Creo que el hecho de convertir una información determinada en información útil y eficaz para el usuario y el profesional es un aspecto que se puede rentabilizar. Cuando se consiga, la siguiente etapa será todo lo que se refiera a la teleasistencia.

Miguel Ángel Mánez Conozco diversos casos en España de personas que se han lanzado a crear modelos de historia clínica digital y han fracasado. El negocio ya no se refiere a crear un tipo de carpeta en la que se puedan poner mis datos. Si quieres obtener rentabilidad, debes aportar un poco más al usuario, y aquí es donde entran en juego un conjunto de temas como son los consejos, dietas, ejercicios, motivación para dejar de fumar, etc.

Frederic Llordachs Ahora que están de moda los modelos de negocio basados en los que se conoce como big numbers, ¿estáis de acuerdo en que el negocio en el ámbito del que estamos hablando se basa precisamente

31


Monográfico TIC y salud

en el gran número de usuarios que tiene? Por otro lado, como apuntáis, se trata de dar un valor añadido al usuario, pero también habría un negocio de minería de datos a partir de la información que ahora está dispersa en formato físico y que ninguno no puede rentabilizar. En este segundo aspecto, ¿sería poco factible? ¿Quizás los números no son suficientemente elevados?

Miguel Ángel Mánez No creo que la Administración pública deba ceder los datos a ninguna empresa. Lo que sí que se dan son los datos anonimizados para mejorar la gestión de la salud. Otra cosa es que el paciente decida ceder sus datos a una empresa, pero por este sentido no le veo futuro a corto plazo.

Javier Vinals Creo que esto de monetizar el volumen refleja bien el modelo de negocio de las redes sociales, pero tiene un sentido también en el terreno de la salud. Por ejemplo, en la investigación clínica, se están gastando millones de euros en ensayos clínicos con poquísimas personas. Si hubiera la posibilidad de poder acceder a la información de miles o millones de personas para esta finalidad, supondría una ventaja enorme y por descontado, esta información valdría muchísimo dinero.

Albert Punsola ¿Creéis que en algún momento habrá una correlación entre el progreso de la carpeta personal de salud con una mayor responsabilización del ciudadano respecto a su propia salud?

Miguel Ángel Mánez El ciudadano que quiera cuidar más su salud, pedirá más este tipo de servicios, pero no creo que por el hecho de que existan, se genere una preocupación de este tipo, al menos a corto plazo. En todo caso, corresponde al profesional ayudar al paciente en este aspecto, y esto incluye utilizar los instrumentos que puedan ser útiles. Hemos de ser capaces de hacer ver al usuario que la carpeta personal de salud es más que un pdf que tiene en pantalla.

Javier Vinals Yo creo que cuando la información fluya veremos cómo están situados todos los factores que aquí interviene. Para mí, no se trata de profetizar lo que pasará, sino de trabajar a fondo para que pase y haya progreso.

Albert Punsola De todos modos, ya para acabar, querría pedir un poco de profundización en esta línea prospectiva. ¿Qué factores inciden en el progreso que citabas?

Javier Vinals Democratizar y compartir la información es un factor vital para la sanidad privada y para un sistema público de salud que, por otra parte, si sigue con estos aumentos de gasto, es insostenible. No me atrevo a hablar de un tiempo concreto, pero mi vaticinio es que el desarrollo de elementos como la interoperabilidad se producirá más pronto de lo que se espera y, sobre todo, en el nivel más bajo, es decir, con la información más en bruto. ⁄⁄

32

Monográfico TIC y salud

opinión

Redes sociales: casos de éxito Manuela Battaglini es vicepresidenta de AERCO-PSM (Asociación Española de Responsables de Comunidad Online y Profesionales del Social Media). Ha sido social media strategist en Volkswagen España, Arbora & Ausonia y ahora para los laboratorios Ferrer Internacional. También trabaja con las agencias Tinkle, DDB, Double You y Nurun. Manuela Battaglini también es consultora en estrategia social media empresarial freelance, docente y formadora en diversas universidades e institutos de formación a escala española. Es ponente y conferenciante en foros y eventos relacionados con las redes sociales y las comunidades online. Tener presencia en las redes sociales, tanto de forma personal como profesional, se ha convertido en un requisito innegable para estar informados y conectados con todo tipo de personas y empresas, pero no sólo las de nuestro entorno, sino que lo más interesante es poder comunicarnos con las que están en el otro lado del planeta, reduciendo así las distancias a un solo clic y aumentando al infinito las posibilidades de llegar con nuestros mensajes a personas que sin estas plataformas no habríamos podido contactar nunca. Esto es lo que está pasando con el sector salud en nuestro país. Es un sector que está contando cada vez con más presencia en las redes sociales, y muchos centros –clínicas y hospitales– de manera brillante y con mucho éxito, están utilizando estos canales como vía tanto informativa y divulgativa como de contacto con los pacientes. Los llamados social media están adquiriendo tanta importancia para este sector, que en el mes de abril pasado se celebraba en Madrid el Primer Congreso de Redes Sociales en el Sector Salud. Una de las conclusiones más relevantes que se extrajo del encuentro fue que los social media otorgan una vía totalmente innovadora tanto a clínicas como a hospitales, a la hora de comunicarse a través de estos medios, y acaba siendo una comunicación muy humana, no sólo como entidades, sino como personas, y con una alta dosis de empatía. La tecnología que se pone a disposición del sector salud es muy innovadora y comporta técnicas y conocimientos de marketing, community management y social media, por lo que si se quiere empezar a tener presencia en las redes sociales, hace falta que sea de la mano de un profesional formado que domine todas estas técnicas de comunicación. Los contenidos son un componente no exento de polémica, ya que una de las grandes problemáticas con las que se enfrenta el sector salud en las redes sociales es la falta de contenido de calidad que hay en Internet en general. Este hecho es el que más interesa a los usuarios, ya que hablamos de información veraz, y uno de los problemas reales existentes es la falta de veracidad en el contenido sobre salud que encontramos en la red. Es necesario recordar que 7 de cada 10 usuarios consultan información sobre salud en Internet.

Un aspecto que está relacionado con los contenidos es que, si se tiene presencia en redes sociales, no es para elaborar una estrategia de marketing del centro. Se debe llevar a cabo una estrategia minuciosa, previa a la obtención de información del sector, de la competencia y de nuestra presencia en la red, fijar unos objetivos, identificar nuestro target y ver en qué plataformas en línea debemos tener presencia. La Clínica Universitaria de Navarra, cuyo Twitter és @clinicanavarra, tiene una estrategia diseñada entorno a la información de valor para el usuario, en la cual se aporta información médica avalada por su personal médico, plasmada en sus plataformas y con un formato muy fácil y de mucho valor para los usuarios, ya que pueden informarse de aspectos de la salud, con la certeza de que el contenido que la Clínica de Navarra emite es veraz. Además, el centro mantiene conversaciones con sus seguidores, factor que agradecen muchísimo. Créanme cuando les digo que no es fácil ni usual encontrarse con una institución, empresa o, en este caso, una clínica que converse con sus usuarios, y de aquí el valor añadido de la presencia en las redes. Otro caso de éxito, pero esta vez con nombre propio, es el doctor Salvador Casado, coordinador del Equipo de Atención Primaria al Servició Madrileño de Salud. Su Twitter es @doctorcasado, y también cuenta con un bloc (http://www.doctorcasado.es) en el que explica tanto experiencias personales como profesionales, pero siempre destinadas a aportar conocimiento y valor. También aconseja cómo se debe llevar una vida más saludable y de más calidad a través de sus posts, ya sea mostrando empatía hacia ciertos momentos de la vida que presenten dificultad para cualquier persona, como puede ser el momento de hablar con nuestro jefe o cómo está influyendo el miedo generalizado en nuestra sociedad y en forma de estrés, mientras nos hace ver que todo es cuestión de la percepción, que debemos cuidar nuestra salud, y para ello debemos comenzar por la mental. Pero también los pacientes están avanzando en su presencia en las redes sociales. Ya se habla del paciente inteligente o del e-pacient, que surge ante la crisis del sistema sanitario, y que decide ser una pieza activa y responsable de la salud, por lo que se une a comunidades virtuales en las que se generan recursos fiables y contrastados para recoger información útil y así colaborar con profesionales sanitarios.

Herramientas para profesionales FRANCESC ARBIOL tiene más de 13 años de experiencia en el mundo del software y más concretamente en cloud computing, en el que trabaja ya cerca de 10 años para algunas de las empresas más destacadas del mundo, como son Oracle, Salesforce.com o LinkedIn. Ha pasado largos periodos de tiempo en países como Irlanda y Estados Unidos, donde ha logrado grandes conocimientos sobre cloud computing y redes sociales. Internet y las redes sociales están cambiando nuestro entorno y esto nos afecta a todos, en mayor o menor medida: la manera como nos comunicamos

está cambiando tanto en cuanto a la comunicación personal (Facebook), la comunicación de actualidad (Twitter, foros, prensa online), y por supuesto, la comunicación profesional (LinkedIn). Por ejemplo, en Estados Unidos, si sumamos el tiempo de media que un norteamericano pasa en redes sociales, nos resulta 150 años… ¡al mes! Durante la guerra del Golfo, los medios tradicionales estaban vetados, y aun así, estuvimos informados de lo que sucedía día a día vía Twitter y Facebook. Un estudio hecho por Cisco e InsightExpress en el 2011 ponía de manifiesto que un 56% de los estudiantes encuestados rechazarían una oferta de trabajo en la que no se les permitiera el acceso a las redes sociales. El cambio es, por tanto, un hecho de fácil observación. Hoy en día prácticamente no enviamos cartas personales, pero sí correos electrónicos. No enviamos postales, pero actualizamos nuestro estado en Facebook. Y, evidentemente, utilizamos Internet para muchas de las búsquedas que antes no podíamos hacer directamente. En el mundo de la salud pasa algo parecido. Al ser un tema mucho más serio, es probable que no nos fiemos al 100% de lo que diga Internet y siempre nos dejaremos asesorar por un profesional cualificado, pero se puede aplicar el mismo modelo. Si me tiene que visitar un médico al que no conozco o debo ir a un centro en el que nunca antes he estado, ¿no me gustaría saber antes en manos de quién estoy poniendo mi salud? Si necesito un asesor fiscal o un abogado, sí que busco en la red, miro los perfiles profesionales en LikedIn y consulto los contactos que tengo en común para asegurarme que estoy en buenas manos. Así pues, como usuario me gustaría saber quién es el profesional que me va a atender, tal y como lo haría con cualquier otro profesional. En estos momentos en LinkedIn hay más de 161 millones de usuarios, profesionales cualificados, etc., y la red sigue creciendo a una velocidad de dos nuevos usuarios por segundo. Todos utilizan la red para diferentes motivos: mantener los contactos profesionales, informarse de lo que sucede en el entorno profesional, seguir empresas del mismo interés, etc. En la red, se pueden encontrar desde administrativos hasta ejecutivos, pasando por todos los profesionales y todas las industrias. Más de dos millones de empresas tienen página de compañía en LinkedIn. No obstante, hasta hace un par de años, el nombre de profesionales de la salud en las redes era más bien bajo. Es una tendencia que ha cambiado de manera muy significativa. Primero fue en Estados Unidos, y ahora se ha extendido por toda Europa y aquí también. Es un cambio que tiene sentido. LinkedIn es una herramienta valiosa también para los profesionales de la salud, ya que permite unirse a grupos de expertos de todo el mundo, hacer consultas, comparar opiniones de expertos sobre un mismo tema, estar informados sobre eventos y conferencias en todo el mundo, entre otras cosas. Los hospitales y los sistemas sanitarios han ido más allá de los experimentos iniciales con redes sociales en la integración de estas herramientas en sus esfuerzos de marketing y de compromiso con el paciente. Facebook se está convirtiendo en una herramienta clave en el compromiso del paciente con

el estímulo de los hospitales a la hora de publicar historias de pacientes o notas de agradecimiento, que son casi universalmente positivas. El Boston Children’s Hospital es un excelente ejemplo con los anuncios de sus eventos, la atención de los medios y blocs con comentarios diarios de pacientes agradecidos y de sus padres http://www.childrenshospital.org). Conferencias específicas para medios de comunicación social en la salud han surgido primero en Estados Unidos y ahora también en Europa, incluyendo TEDx Maastricht, Médicos 2.0, Salud 2.0, etc. En estrecha relación con las conferencias se da el crecimiento de los hashtags (etiquetas) relacionados con la salud, sobretodo en Twitter. Esto también ha dado lugar a muchas comunidades en línea. Hay incluso un sitio web, el Proyecto de Salud Hashtag, que sigue esta tendencia. Muchos hospitales también han puesto en marcha blocs –algunos ofrecen contenido general, unos escritos por médicos y otros son específicos de enfermedades concretas. Por ejemplo, el de la Universidad de Maryland Medical Center «La vida en un centro médico» se centra en los eventos hospitalarios, las historias de los pacientes y temas de actualidad. Personalmente, creo que la influencia de las redes sociales en la sanidad es un hecho, aunque todavía queda mucho por hacer. La interacción entre las entidades de salud y los usuarios seguirá creciendo en los próximos años, y esta interacción será clave para la mejora de los procesos, el intercambio de experiencias y la atención al paciente.

Diagnóstico: diabetes Manuel Hernández es presidente de la Diabetis Hands Foundation, una fundación sin ánimo de lucro dedicada a personas afectadas de diabetes desde la cual se facilitan contactos, intercambio de ideas y opiniones y comunidad en Estudiabetes.org. El diagnóstico con diabetes no debería sorprenderme. Al fin y al cabo, mi padre tenía diabetes tipo 2 y muchos familiares más por su parte también tenían diabetes hace muchos años. Aun así, cuando el médico me dio la noticia, sentí un gran peso sobre mí. En aquel momento, el médico pensó que tenía diabetes tipo 2: había hecho el diagnóstico basado puramente en mi edad (30 años en aquel momento) y el hecho de tener sobrepeso. Como cualquier persona con diabetes tipo 2, empecé un régimen a base de ejercicio, dieta y medicamentos orales. Poco a poco empecé a leer más sobre el tema: me compré diversos libros sobre diabetes para entender mejor lo que me pasaba y podía hacer poca cosa más que seguir las instrucciones del médico. Volví a aprenderme los grupos alimentarios que me enseñaron en el colegio: antes les llaman prótidos, glúcidos y lípidos. Ahora tenían nombres más familiares: proteínas, carbohidratos y grasas. También me di cuenta que había olvidado mucho sobre lo que cada uno de ellos implicaba para mi organismo, así que leí todo lo que pude sobre ellos. Redescubrí cuan perfecto es el cuerpo humano… y todo lo que asumimos que funcionará a la perfección, hasta que un día deja de hacerlo.

Unos meses después de mi diagnóstico inicial empecé a notar que mis valores de azúcar en sangre no se mantenían bajo control como yo esperaba. Mi médico tiró la toalla y me derivó a un endocrino. Afortunadamente, el especialista mi hizo exámenes que confirmaron que tenía los mismos anticuerpos responsables de la destrucción de las células beta (las células del páncreas que se encargan de fabricar la insulina). Como resultado, mi páncreas ya no fabricaba suficiente insulina, esencial para la absorción de la glucosa a los alimentos por parte de las células del cuerpo. Empecé a inyectarme insulina. Aceptar inyectarme insulina no fue nada fácil: no es necesario inyectarte algo cada día, ni diversas veces al día, para poder estar vivo, pero a partir de ese día, a principios del 2003, empecé a depender de la insulina inyectada para poder llevar una vida normal. Sufría la llamada LADA, una forma de diabetes tipo 1 que se presenta en adultos. Después de dos años utilizando insulina, me inyectaba unas 7 u 8 dosis al día: dos inyecciones de 6 unidades de Lantus por la mañana y 2 más por la noche, y una inyección de Novolog antes de cada comida. Fue entonces cuando mi endocrino me habló de la bomba de insulina. Empecé a utilizar una bomba de insulina a mediados del 2005. Fue una decisión relativamente fácil para mí. El beneficio de tener un suministro continuo de insulina basal (parecido a la manera en la que actúa el páncreas) me ayudaría a mantener niveles de azúcar en sangre mucho mejores que los que tenía sólo con las inyecciones. Fui realmente afortunado al contar con un seguro que cubría parte del coste de la bomba de insulina y los suministros, y con un buen trabajo que me permitía cubrir el resto. Casi un año después de empezar a usar la bomba de insulina, encontré un grupo de otras personas que usaban bomba de insulina en mi ciudad. Sólo la primera vez que me reuní con ellos, aprendí tanto, que el impacto en mi gestión de la diabetes se notó de forma rápida. Mi hemoglobina glicosilada bajó siete puntos. Además, era increíble poder compartir con personas que me entendían, de las que podía aprender y con las que yo podía compartir un poco de lo que sabía. Esta experiencia me impactó tanto que unos meses después, a finales del 2006, decidí tratar de ofrecer un espacio parecido para otros a través de Internet. Al ser alguien con diabetes que además había trabajado en páginas web y comunidades en línea durante muchos años, uní estas dos facetas de mi vida y creé una comunidad para personas afectadas de diabetes en español. EsTuDiabetes.org es una red social como Facebook, pero 100% dedicada a la diabetes. En EsTuDiabetes.org personas de España, América Latina y el resto del mundo se unen entorno a la diabetes, para compartir sus historias. Nos damos apoyo y aprendemos a cuidaros mejor y vivir una vida larga y sana con diabetes. También creamos la conciencia: al lado de organizaciones a escala global, buscamos hacer llegar la información sobre la diabetes, sus síntomas y su impacto a todo el mundo. Mientras escribo estas líneas, cerca de 18.000 personas afectadas por diabetes de habla hispana 33


Monográfico TIC y salud

comparten experiencias día a día en EsTuDiabetes.org. Aquí seguimos esperando con los brazos abiertos a todos aquellos a los que saben lo que es vivir con esta condición. Y, ¿yo? Continúo trabajando también para mejorar mis niveles de azúcar en sangre. Mi última hemoglobina glicosilada fue de 6,8, un nivel bueno, pero siempre mejorable.

La privada ya está en la red ELISABET CARDONER es consultora de comunicación especializada en el entorno salud y socia directora de Cardoner Consulting desde el 2009. Ha sido directora de comunicación y marketing del Centro Médico Teknon del 1993 al 2009 y anteriormente fue jefa de relaciones públicas del Hospital Quirón y el Hospital de Bellvitge. A pesar de que la sanidad privada catalana y la española no están en la red, los usuarios sí lo están. Y no sólo eso, también hablan de nosotros sin que podamos controlarlo. El boca a oreja ha tomado una dimensión desconocida hasta ahora, los influencers aumentan cada día: recomiendan, opinan y deciden a través de múltiples canales. Un usuario contento y activo en la red es un embajador de nuestra marca mucho más eficaz que un anuncio, de la misma manera que un cliente descontento puede llegar a dañar nuestra imagen. El Observatorio Permanente de las TIC en Salud destaca que sólo 1 de cada 11 hospitales españoles están presentes en una red social. Según un estudio reciente del ACES, de 136 centros privados catalanes, sólo 10 tienen Facebook, 10 Twitter y 9, Youtube. Estas cifras sitúan a la sanidad privada catalana en un nivel de desarrollo y madurez de los social media bajísimo, a pesar de que el uso de las redes sociales en la población se encuentra en un nivel similar al de los países más avanzados. Otros sectores españoles como la hostelería tiene una mayor penetración de las redes: el 60% están en Facebook. Cualquier centro privado quiere fidelizar al cliente y atraer a nuevos.¿Esto se puede conseguir a través de la red? La respuesta es sí. Las redes sociales son una herramienta imprescindible para la fidelización del cliente, pero, antes, es necesario que nos aseguremos de que tenemos a un paciente satisfecho con la organización y que somos suficientemente maduros para saber escucharlo y, sobre todo, para actuar en consecuencia. ¿Queremos que nos conozcan como un centro próximo al paciente? ¿Qué nos conozcan por nuestra tecnología? ¿Queremos ser una marca de calidad? Mayo Clinic es un referente en todo el mundo sanitario por su uso de las redes sociales. Lee Aase, su community manager, afirmó en una entrevista : «El 90% de los pacientes de la clínica hablaba positivamente de la clínica a sus amigos. Así que decidimos crear una serie de canales para amplificar estas opiniones». Actualmente, tienen 105.000 fans en Facebook; 380.000 seguidores, en Twitter; story blogs de sus médicos; comunidades donde los pacientes pueden intercambiar opiniones y experiencias; canal Youtube; LinkedIn y múltiples aplicaciones propias. Y todo esto lo han conseguido 34

Monográfico TIC y salud

escuchando a los clientes, dando respuesta a sus preguntas, ofreciendo más visibilidad a sus médicos y creando contenidos de interés. No es fácil conseguir esta cifra de personas pendientes, ni tampoco se consigue de un día para otro. Debemos saber que es cosa de nuestra audiencia, cuáles son sus expectativas y qué madurez y sensibilidad tiene nuestra organización hacia las redes sociales. Uno de los grandes retos sea precisamente conseguir la implicación de los miembros de nuestro equipo, ya que son los principales embajadores de la marca, sin los cuales sería muy difícil llevar a cabo una estrategia de social media. Las redes sociales permiten mantener el contacto con los pacientes una vez han salido del centro y atraer a nuevos pacientes a través de los influencers individuales. Las redes nos permiten darnos a conocer y, a su vez, dar respuesta inmediata a nuestros pacientes. He aquí algunos puntos claves para el éxito: 1) pacientes y clientes satisfechos con nuestro servicio; 2) una estrategia de comunicación ben definida; 3) un posicionamiento claro; 4) profesionales de comunicación con experiencia; 5) una dirección convencida de los beneficios; 6) colaboradores sensibilizados e implicados, y 7) recursos económicos y/o humanos, tiempo, confianza, atrevimiento y mucha paciencia. Las redes son un medio para conseguir la fidelización del cliente, pero es imprescindible un diagnóstico y una actuación individualizada: cada uno debe encontrar su propio camino. ⁄⁄

opinión

Móvil y aplicaciones: cinco preguntas clave Cuatro expertos valoran para ACES info el presente y el futuro papel del móvil en el mundo de la salud. CHIA HWU Norteamericana, es diseñadora de aplicaciones para móviles y cofundadora de la empresa especializada en este ámbito Qubop. Sus especialidades incluyen el social marketing, la construcción de comunidades, el diseño de productos y el desarrollo de modelos de negocio.

¿Por qué motivos el teléfono móvil es un aliado de la gestión sanitaria? El teléfono móvil es un aliado de la gestión de la salud de diferentes maneras. Las nuevas tecnologías permiten a los equipos de atención (que están formados tanto por los seres queridos como por los médicos) estar al caso del estado de los pacientes de manera constante y en tiempo real. Los datos médicos se convierten en portátiles, ya que los médicos pueden utilizar tabletas para hacer radiografías y resonancias magnéticas en la cabecera de los pacientes. Por su parte, los pacientes pueden hacer un seguimiento de su salud con la ayuda de las aplicaciones móviles. La atención médica ya no está ligada a una oficina o a un hospital. Las tecnologías móviles nos permiten llevar todos los datos con nosotros mismos. Podemos tener acceso a nuestra información de salud en el lugar de atención y en nuestra vida cotidiana o en caso de emergencia. ¿Qué pueden aportar las Apps al mundo de la atención sanitaria? ¿Puede dar ejemplos?

Para los profesionales, las aplicaciones permiten llevar datos a la cabecera del paciente y a la oficina. Por ejemplo, Mobile MIM es la primera aplicación móvil aprobada por la FDA (U.S. Food and Drug Administration) para la presentación de las imágenes de diagnóstico, incluyendo radiografías y ecografías. Nuevas aplicaciones para la diabetes facilitan llevar registros de azúcar en sangre en la oficina. Los médicos pueden simplificar el flujo de trabajo a través de aplicaciones que eliminan la necesidad de formularios de papel. Para los consumidores, las tecnologías de sensores pasivos serán una revolución en la salud del paciente. La adhesión del paciente al registro manual de datos es baja, y el volumen de datos no estructurados que se crea por los pacientes, a menudo, es difícil de interpretar. La solución es disponer de una recopilación continua y pasiva de datos con dispositivos móviles, que incluye alertas automáticas cuando se detecta una tendencia preocupante. Proteus también ha recibido aprobación de la FDA por su dispositivo médico ingerible. Su sensor IEM va dentro de una pastilla que se toma y se activa por el ácido del estómago. Con la activación, el sensor transmite un flujo continuo de datos a un parche que el paciente lleva en la piel. A su vez, el parche envía los datos a una aplicación de teléfono inteligente, y así tanto el paciente como el cuidador saben automáticamente que el paciente está siguiendo su régimen de medicación. El parche también mide y transmite datos adicionales, que incluyen los signos vitales y la posición del cuerpo. Otro ejemplo de la tecnología de sensor pasivo es la joint venture entre SecuraTrac y Vital Connect para crear un sistema de respuesta de emergencia móvil. El sensor, que se lleva en el pecho o en la espalda, vigila automáticamente los signos vitales y puede detectar si el paciente se ha caído. Cuando los datos del sensor detectan una caída, o un cambio preocupante, envía una señal a un teléfono inteligente y alerta a los cuidadores y profesionales de la salud. La ubicación actual del paciente se transmite junto a los datos de salud, de manera que un equipo de curas podría localizar a la persona necesitada allá donde estuviera. El futuro de las Apps en este campo, ¿pasa por el iPhone o por Android? Lo que vemos desde nuestra experiencia de cliente de Qubop es que el iPhone y el iPad tienen una ventaja más fuerte en la asistencia sanitaria. Además, el iPad es muy popular entre los médicos en Estados Unidos y Europa. Blackberry, que fue una plataforma importante en la salud, está desapareciendo rápidamente. La estrategia de Apple es crear una pequeña gama de dispositivos estándares, en lugar de servir a los mercados especializados. Por contra, los dispositivos Android los puede hacer cualquier empresa, ya que el sistema operativo Android es libre y de código abierto. Por este motivo, mientras esperamos que los dispositivos de Apple sigan siendo populares para las aplicaciones médicas, también esperamos la aparición de dispositivos Android más especializados, dirigidos específicamente a profesionales de la salud. Por ejemplo, muchos médicos quieren que sus buscas de hospital puedan fusionarse con la tecnolo-

gía de teléfonos inteligentes, quizás a través de un dispositivo híbrido que funcionara como busca y como móvil. Apple no podría abordar nunca este segmento de mercado especializado, que en cambio podría ser servido por un pequeño proveedor de Android.

lugar y momento. Hoy en día, muchos teléfonos móviles son casi tan potentes como muchos ordenadores y pueden conectarse en línea a numerosos servicios. Incluso los teléfonos más antiguos tienen un gran potencial para reducir costes.

¿Se convertirá el móvil en un instrumento médico más? ¿Qué evolución se puede esperar? Los teléfonos móviles actuales ya se han convertido en una herramienta médica de gran alcance. El iPhone 4S tiene la pantalla de más resolución disponible para la visualización de imágenes, con una densidad de píxeles de 326 ppi (los monitores LCD típicos son inferiores a 100 ppi). Esto significa que los datos de imágenes médicas se ven mejor en los móviles que en el escritorio del ordenador. Los teléfonos móviles han creado también una fuerte tendencia al liberalizar los datos. En vez de estar cerrados en ámbitos locales, los datos del paciente pueden compartirse con un equipo de curas que puede ser global. Otra tendencia creciente en el móvil es la monitorización remota de pacientes en su vida cotidiana. El movimiento conocido como Quantified Self está en la vanguardia de esta tendencia, con miembros en muchos países y con la recogida y el análisis de datos de salud propios que utilizan tecnologías móviles. Esta reunión voluntaria de datos es cada vez más sofisticada y dará lugar a nuevos conocimientos sobre las condiciones y sus tratamientos. Los pacientes también se reúnen en estas comunidades Quantified Self para compartir métodos de recopilación de datos, así como para llevar a cabo estudios sobre diferentes enfermedades en la ciudadanía.

¿Qué pueden aportar las Apps al mundo de la atención sanitaria? ¿Puede dar ejemplos? Las Apps han sido un cambio disruptivo, ya no sólo por la movilidad, sin por el modelo de negocio. Hoy en día, es casi imposible para un desarrollador hacer una App que se integre en los sistemas informáticos sanitarios existentes (por ejemplo, la receta electrónica), ya que son muy complejos y no pueden ser diseñados para integrar programario de terceros. Asimismo, plataformas como Android y iPhone han sido diseñadas para facilitar que los desarrolladores puedan obtener el máximo partido de la plataforma. Un buen ejemplo lo tiene en la aplicación DrChromo, que ha permitido que muchas clínicas pequeñas puedan tener un sistema de historial clínico electrónico completo. La integración con sistemas que ya existen es la principal barrera.

¿Cree que serán necesarias normas o regulaciones específicas para estos nuevos usos? La regulación específica en esta área ya está en marcha. En Estados Unidos, la FDA ha creado un proyecto de orientación para el uso de la tecnología móvil, un proceso que se inició en julio de 2011. El período de comentarios del público finalizó el mes de octubre pasado. En julio de 2012, el gobierno de Obama pidió a la agencia el desarrollo de nuevas orientaciones. Como siempre, un poco de protección del consumidor es necesaria, pero la regulación también corre el riesgo de frenar la innovación en estas tecnologías nuevas y emergentes. DE LUIS LUQUE es socio fundador de www.salumedia.com e investigador del Northen Research Institute (Tromsø, Noruega). Participa en diferentes proyectos de investigación relativos a la e-salud en Noruega y en el resto de Europa. Es también secretario del grupo Health Social Media de la International Medical Association. ¿Por qué motivos el teléfono móvil es un aliado de la gestión sanitaria? El ordenador ha significado la revolución en los servicios sanitarios y, gradualmente, está llegando a todas las áreas, mejorando enormemente la gestión sanitaria. Ordenadores y teléfonos móviles permiten acceder y pedir datos en tiempo real, cosa que facilita la gestión sanitaria. Sin embargo, los ordenadores tienen una gran limitación, que es la portabilidad. Un ordenador es difícil de usar en las habitaciones de los pacientes. Por el contrario, el teléfono móvil se puede utilizar casi en cualquier

El futuro de las Apps en este campo, ¿pasa por el iPhone o por Android? Depende de cómo esté de lejos el futuro del que hablamos. En los próximos años parece que Android puede coger el liderazgo, pero iOs (iPad i iPhone) continúa siendo muy importante y Windows Mobile parece que empieza a resurgir con la alianza con Nokia. El líder indiscutible será la tecnología web HTML5, que es accesible desde múltiples plataformas. De todas formas, es un mercado cambiante. Cuando empecé con la salud móvil, en el 2004, los líderes eran Windows Mobile y Nokia-Symbian. ¿Se convertirá el móvil en un instrumento médico más? ¿Qué evolución se puede esperar? Todo dependerá de cómo se adapte el sistema a las nuevas posibilidades de la salud móvil. Desde hace años se sabe que los recordatorios SMS de citas funcionan, y no se han implantado en casi ningún sitio. Para que el móvil sea una herramienta más es necesario el apoyo a todos los niveles, más allá de las iniciativas puntuales, para hacerse una fotografía. Respecto a la evolución, hay problemas gravísimos que se deben solucionar si se quiere que las Apps sanitarias levanten el vuelo. Por una parte, los sistemas de e-salud actuales (por ejemplo, historias clínicas) no están hechos para integrar Apps de terceros y esto hace que casi todos los desarrollos estén liderados por grandes consultoras y no por PYMES innovadoras. Otro problema grave es que la gente deja de utilizar las aplicaciones, la conocida «Law of Attrition», ya sea porque son aburridas o difíciles de utilizar. Una solución en auge, conocida como gamificación, consiste en utilizar técnicas de juegos para motivar al usuario. ¿Cree que serán necesarias normas o regulaciones específicas para estos nuevos usos? No hay ningún mecanismo que garantice la seguridad o la eficacia de las Apps médicas. Como cualquier tecnología sanitaria, debería haber un marco regulador mínimo y las administraciones antes de lanzarse a «recetar» aplicaciones las habrían anulado. Se debería regular el uso de estas tecnologías,

ya que son potencialmente adictivas y es muy fácil abusar de ellas. FRANCISCO JOSÉ SÁNCHEZ LAGUNA Es licenciado en Medicina y especialista en Medicina Familiar y Comunitaria. Máster en Informática Sanitaria por la City University London, se graduó con distinción por su proyecto Evaluación de una historia clínica electrónica de programario libre. ¿Por qué motivos el teléfono móvil es un aliado de la gestión sanitaria? Porque nos permite acceder a casi toda la información que necesitamos, desde la palma de la mano y en todo momento. Pongamos dos ejemplos aplicables al ámbito de la gestión sanitaria: a) cuadros de mandos, b) sistemas de alerta basados en parámetros predefinidos. Podríamos disponer de manera inmediata y a demanda, estemos donde estemos. No nos enteraríamos al día siguiente de las cosas. La tecnología nos lo permite desde hace años, pero la generalización no ha sido masiva por falta de madurez tecnológica y orientación estratégica de nuestras instituciones. Además, la red permite que nos comuniquemos de manera asíncrona con todo lo necesario utilizando nuestros teléfonos. Básicamente me refiero al correo electrónico y otros sistemas de mensajería instantánea. ¿Qué pueden aportar las Apps al mundo de la atención sanitaria? ¿Puede dar ejemplos ? Depende del tipo de aplicación de la que estemos hablando. Para no extendernos, las podemos simplificar en cuatro categorías no excluyentes entre sí: a) las aplicaciones que se comunican con dispositivos para monitorizar a nuestros parámetros vitales. Por ejemplo: ritmo cardíaco, glucemia, presión arterial…todos estos valores podrían integrarse en nuestros sistemas de información sanitarios y ayudar a nuestros profesionales en el cuidado de la salud de los ciudadanos; b) las que favorecen la comunicación. En todos los ámbitos: entre profesionales; entre personas y los profesionales que cuidan su salud, y entre personas que tienen enfermedades o intereses similares; c) las aplicaciones que nos ayudan a conocer nuestra enfermedad, permiten tener un papel activo en el cuidado de nuestra salud; d) las aplicaciones que ayudan a los profesionales durante su actividad. Por ejemplo, agilizan las tareas, ayudan a evitar posibles errores, permiten consultar la información más actualizada, etc. El futuro de las Apps en este campo, ¿pasa por el iPhone o por Android? En este momento, iOS (iPhone/iPad) tiene aplicaciones de más calidad en el ámbito de la salud, pero su política de desarrollo y el código de propiedad pueden dificultar una rápida evolución. Por otra parte, Android está ganando terreno gracias a su filosofía de programario libre, aunque hacer compatibles a muchos dispositivos diferentes representa un problema para su desarrollo. Pero no caigamos en la dualidad iOS/Android, ya que hay otras plataformas móviles que pueden tener un papel relevante a corto plazo. Lo ideal sería que todo fuera transparente para los usuarios finales, con independencia del dispositivo o la plataforma que utilicen. La tendencia actual es que las aplicaciones existan para todas las plataformas, incluyendo modelos híbridos con servicios web. 35


Monográfico TIC y salud

En el próximo futuro, lo que se conoce como «Internet de los objetos» tendrá un papel fundamental. Todo dispositivo electrónico estará identificado de manera unívoca a la red. Este fenómeno, sin duda, impactará en la evolución de las aplicaciones móviles y de los servicios asociados. ¿Se convertirá el móvil en un instrumento médico más? ¿Qué evolución se puede esperar? No veo la necesidad de que un móvil sea un instrumento médico como tal. Entiendo que el gasto que comportaría cumplir con la normativa vigente para los dispositivos médicos los encarecería innecesariamente… y al final, ¿para qué? ¿Pagarán el sobrecoste aquellos que no necesiten esta funcionalidad? ¿Se creará una categoría de «móviles médicos» para que sólo paguen aquellos que lo necesitan? Creo que no debemos obsesionarnos con la idea de que el «el móvil lo hace todo». El verdadero caballo de batalla es la interoperabilidad, que nos ayudará a evitar que la información sea esclava de algún dispositivo o plataforma. Por este motivo, veo más razonable y factible que el móvil sirva de intermediario para mostrar y transmitir la información de otros dispositivos que sí que están validados como instrumentos médicos. Por ejemplo: básculas, glucómetros, tensiómetros, espirómetros, etc. ¿Cree que serán necesarias normas o regulaciones específicas para estos nuevos usos? Serán absolutamente necesarias, claro que sí. De hecho, creo que se deberían someter al mismo proceso de evaluación que el resto de tecnologías sanitarias. Algunos ejemplos concretos ilustran esta necesidad: a) la información que utilizamos tiene un nivel más alto de protección previsto por la ley, pero, sorprendentemente, la gran mayoría de aplicaciones móviles lo incumple; b) la información puede tener un carácter crítico, ya que un error puede poner en peligro la salud o incluso la vida de una persona; c) el uso de dispositivos móviles y aplicaciones se ha extendido vertiginosamente, tanto entre nuestros profesionales como entre los ciudadanos. Está pasando tan deprisa que nuestras instituciones no están siendo capaces de adaptarse de forma adecuada. Por estos y otros motivos, el uso de dispositivos en el ámbito de la salud, no sólo debe estar regulado, sino que además debe formar parte de la estrategia de nuestras instituciones. GABRIEL PRAT Es profesional del mundo de Internet desde hace más de 15 años, emprendedor, programador, socio y fundador de bebabum S.L, una empresa que proporciona apoyo a numerosos clientes y que cubre desde el ámbito tecnológico hasta la gestión de contenidos y la reputación online. ¿Por qué motivos el teléfono móvil es un aliado de la gestión sanitaria? Desde el punto de vista del usuario de los servicios de salud, hay aplicaciones como la de Doctoralia que permiten encontrar al profesional que más se adecua a tus necesidades, tanto por la especialidad como por la proximidad a la zona en la que se encuentra al usuario. Los profesionales encontramos multitud de aplicaciones que dan acceso al Vademecum o a recursos de diagnóstico, como el libro de referencia Harrison, visualizaciones de pruebas 36

Monográfico TIC y salud

clínicas, herramientas internas de centros sanitarios para el seguimiento de pacientes, etc. ¿Qué pueden aportar las Apps al mundo de la atención sanitaria? ¿Puede dar ejemplos? Pueden aportar una revolución en el diagnóstico y el seguimiento de los pacientes. Hay aplicaciones para el diagnóstico remoto de problemas de la piel, como el iDoc24 (para iPhone), en la que se aprovechan las capacidades de los terminales más nuevos del mercado, que ya permiten hacer llegar al profesional de la sanidad una fotografía de alta calidad de la zona afectada, con tal de poder hacer un diagnóstico más exacto o bien derivarlos a un servicio de urgencias o al profesional que esté más cerca. Este intercambio se hace de manera anónima y segura para el usuario. La historia clínica compartida será, sin duda, uno de los puntos fuertes del aprovechamiento de los terminales. También hay aplicaciones como iRadiology, que busca ayudar a los profesionales futuros o actuales, en la mejora de la capacidad de lectura e interpretación de radiografías. El futuro de las Apps en este campo, ¿pasa por el iPhone o por Android? No creo que haya un ganador claro y los servicios deben ser una multiplataforma siempre que sea posible. Los últimos estudios del mercado lo constatan. En España, por ejemplo, Android supera a iOS, y pasa lo mismo en Alemania. Pero, en contrapartida, iOS tiene más mercado en países como Italia o Reino Unido, aunque de momento las capacidades de la pantalla de los dispositivos de Apple ofrecen muchas más posibilidades a los profesionales. En un futuro, esta diferencia no será tan grande y las capacidades de personalización del sistema Android tendrán un papel fundamental en aplicaciones corporativas o gubernamentales, para poder ofrecer un sistema 100% personalizado y seguro al profesional. ¿Se convertirá el móvil en un instrumento médico más? ¿Qué evolución se puede esperar? Ya se está convirtiendo. Hay empresas que han puesto a la venta dispositivos para medir la glucosa en sangre a través del iPhone, que generan estadísticas e históricos que sin duda pueden ser de mucha utilidad para el seguimiento del paciente por parte del profesional de la sanidad. ¿Hacia dónde iremos? Hacia un dispositivo móvil –también tenemos que tener en cuenta a las tabletas– que será el centro de la vida sanitaria del paciente el centro de interacción del profesional. Como ya hemos comentado, se podrán ver los resultados de pruebas y la historia clínica, como una herramienta de diagnóstico, seguimiento y control. Por ejemplo, una aplicación en la que el profesional establezca la periodicidad en las dosis de un medicamento y el usuario reciba un aviso cuando sea necesario a través de la ayuda de recursos multimedia, como una imagen de la píldora, y así evitar confusiones. ¿Cree que serán necesarias normas o regulaciones específicas para estos nuevos usos? Sin duda alguna, es uno de los obstáculos que se deberán superar en un futuro, y no será fácil. En el sector sanitario se trabaja con datos realmente sensibles y confidenciales, y es por ello que hay leyes que los protegen, que establecen protocolos de seguridad a todos los niveles, desde el control

de acceso hasta cómo ciertas informaciones son almacenadas o protocolos de copias de seguridad. Además, las nuevas tecnologías nos aportan grandes ventajas en la interconexión entre los usuarios. Compartir los datos clínicos de un usuario será un punto clave para el ahorro de costes y la mejora del servicio. Este intercambio, debe ser regulado, controlado y está pendiente de definir el papel del usuario. Al fin y al cabo, son sus datos y debe poder decidir si consiente o no este intercambio. ⁄⁄

entrevistas

«Las TIC son esenciales para la calidad de la atención» John Sharp es director de Informática de la investigación en la Clínica Cleveland, Cleveland, Ohio, Estados Unidos. Él y su equipo están especializados en instrumentos de recogida de datos y también uso secundario de datos de los registros médicos electrónicos para la investigación. Está en el consejo asesor de diversas empresas de medios de comunicación social. Es miembro activo en las redes sociales, está presente en blocs desde el año 2006 en ehealth.johnwsharp.com, en Twitter (@JohnSharp) y en LinkedIn (www.linkedin.com/in/johnsharp). En términos generales, ¿de qué manera pueden las TIC y las redes sociales contribuir a la mejor organización de la salud? ¿Ve también algunas desventajas? Las TIC y las redes sociales pueden contribuir a una mejor organización de la salud de varias formas. La principal es la comunicación y la educación. Durante muchos años, las TIC han brindado la oportunidad de comunicarse con los pacientes y la comunidad alrededor de un hospital o clínica, y esto incluía desde los servicios y las especialidades disponibles en servicios básicos, como el aparcamiento, los mapas y la formalización de una cita. Pero la contribución sustancial de las TIC está en la educación del paciente. Las organizaciones sanitarias tienen páginas web y boletines electrónicos que se utilizan para crear documentos educativos sobre enfermedades y tratamientos relacionados. Al explicar los últimos tratamientos con un lenguaje llano se evitan malentendidos y se puede ayudar al reclutamiento de pacientes en ensayos clínicos. Con la incorporación de las redes sociales hay una oportunidad de ir más allá de la comunicación unidireccional para pasar a la interacción con los pacientes y la comunidad. Cuando las organizaciones de salud crean webs, ya sea Facebook, Twitter o redes sociales, pueden solicitar preguntas o comentarios de la comunidad y hacer que los pacientes se integren en la organización. Hay algunas desventajas potenciales de las TIC y las redes sociales. El contenido obsoleto o incorrecto puede ser un problema. Además, los mensajes de redes sociales para los empleados de hospitales pueden violar la privacidad del paciente y suscitar quejas públicas. Todos estos problemas pueden ser abordados a través de buenas políticas, al preparar a los empleados y responder rápidamente las quejas. ¿Qué condiciones se deben cumplir para que

esta contribución sea positiva? Hace falta desarrollar una estrategia clara así como disponer del personal adecuado. El hospital debe decidir la cantidad de contenido que quiere en línea, en particular en relación con sus competidores y su reputación en la comunidad. Un punto clave de la estrategia es tener personal experimentado responsable para llevar a cabo dicha estrategia. Uno podría pensar que habría bastante con un joven empleado que estuviese familiarizado con las redes sociales, pero la madurez y el conocimiento de la salud son calificaciones más importantes. ¿Estamos hablando de un cambio parcial o de un verdadero cambio de paradigma en las organizaciones de salud? ¿Por qué? Las TIC y las redes sociales son parte de un cambio de paradigma más importante en la salud. Este cambio es la potenciación del paciente o el movimiento ePatient. Los pacientes ahora tienen la oportunidad de educarse a sí mismos sobre su enfermedad y los posibles tratamientos están al alcance a través de la gran cantidad de información sobre salud disponible en línea. También puede pedir consejo a través de las redes sociales a pacientes con condiciones similares: es lo que se conoce como el Peer-to-Per Healthcare. Así los pacientes llegan a sus médicos bien preparados con preguntas específicas de lo que han aprendido. ¿Cuáles son los beneficios para el soporte de decisiones clínicas? ¿Cuáles son los beneficios para la calidad de la atención? Los beneficios de las TIC para dar soporte a la toma de decisiones clínicas son significativos. Para los proveedores de atención médica, una cantidad sustancial de la educación médica continua está disponible en línea para dar apoyo a la decisión clínica. Las referencias médicas son omnipresentes a través de las TIC y ahora fácilmente disponibles a través de aplicaciones móviles que se están utilizando en el punto de atención. Como el conocimiento médico está creciendo a un ritmo que cada médico puede seguir, la disponibilidad de herramientas de soporte o ayuda a las decisiones clínicas a través de las TIC es esencial para la mejorar la calidad de la atención. Por ejemplo, un grupo inusual de síntomas que se presentan a un médico, como por ejemplo, problemas de la piel con artritis, puede consultarse para confirmar o descartar la artritis psoriásica. Las redes sociales añaden un nuevo elemento al apoyo a la decisión clínica. Un médico ante una nueva condición puede dar a conocer los síntomas a los colegas profesionales en Twitter o una red de médicos privados y obtener una respuesta rápida con diagnósticos o pruebas posibles. ¿Hay un medio o red social que tenga más influencia que el resto? Si es así, ¿por qué? La influencia de las diversas herramientas de comunicación social en la asistencia sanitaria depende del contexto y la persona que las utiliza. Facebook cuenta con el mayor número de seguidores, pero no todo el mundo lo utiliza para la salud. Si una organización de atención médica puede convencer a los usuarios de añadir su hospital o clínica como un amigo, ellos tienen la oportunidad de tener una influencia diaria de su comunidad a través de la publicación de los mensajes de salud o recibir co-

mentarios. Para los profesionales de la salud, el desarrollo de una red de colegas en Twitter o LinkedIn puede ser un medio eficaz para la discusión de las tendencias actuales y nuevos descubrimientos. ¿Cuáles son hoy en días los principales inconvenientes para un mejor uso de la influencia positiva de las TIC en el campo de la salud? Algunos de los principales inconvenientes de un uso más eficaz de las TIC y las redes sociales son: la falta de adopción –todavía hay muchos en asistencia sanitaria que se resisten a este cambio de paradigma–; la falta de una estrategia coherente para el uso por las organizaciones sanitarias. Por ejemplo, las clínicas y los hospitales deben darse cuenta de que la mayoría de los usuarios están utilizando las TIC y las redes sociales en sus dispositivos móviles. Un tercer inconveniente es el uso de las redes sociales basadas en las últimas tendencias. Facebook, Twitter y Youtube son los lugares más utilizados y aparecen nuevos cada mes, pero hace falta preguntarse si estos últimos tiene una base de usuarios significativa y disponen de una aplicación específica para la salud. Algunos centros todavía son reticentes a moverse en esta dirección ¿Cuáles son sus argumentos? Esto se debe a problemas legales, como los temores a que sean responsables de violaciones de privacidad. Varias organizaciones bloquean completamente la capacidad de uso de las redes sociales por parte de los empleados desde los propios ordenadores. Aunque los empleados pueden y las continúan utilizando a través de sus dispositivos móviles. También hay preocupación por el hecho de que las redes sociales pueden comportar una mayor incidencia de virus informáticos, pero este riesgo no se ha probado y puede ser minimizado por las protecciones de seguridad adecuadas a cada organización. ¿Pueden los registros médicos electrónicos causar problemas legales? Los registros médicos electrónicos tienen muchas ventajas, pero hay algunos riesgos que hace falta abordar. En el pasado, algunos se han implementado mal, sin la participación de las personas interesadas y relevantes, como los médicos y las enfermeras. Como todos los datos son electrónicos corren mayor riesgo que los sistemas de papel. Los sistemas de seguridad y acceso de gestión y formación de los usuarios pueden proteger contra esta pérdida de datos. La dependencia de la historia clínica electrónica requiere de un tiempo de funcionamiento de 24 horas, 7 días a la semana. Eso quiere decir que cualquier momento de inactividad se debe reducir al mínimo, ya que puede afectar al cuidado del paciente. Finalmente, el apoyo de decisiones clínicas o las mejores prácticas de las alertas debe ser investigado de forma minuciosa para evitar la inexactitud de las formaciones en la atención al paciente. ¿Está el progreso del eHealth relacionado con la fuerza de un sistema de salud privado? El progreso en la sanidad electrónica no depende de la fuerza de un sistema de salud privado. En los Estados Unidos, a pesar del aparente éxito, todavía hay un grave problema a la hora de compartir archivos médicos a través de las organizaciones y a través de las fronteras estatales.

¿Puede explicar qué papel juega la web 2.0 en Cleveland Clinic Centres? La web 2.0 ha sido ampliamente adoptada a Cleveland Clinic. Como un hospital de 1.300 camas y con alto volumen de trabajo, así como múltiples especialidades, el hecho de facilitar información médica exacta a los pacientes y a la comunidad es una prioridad. Nuestra oferta más recientes es el centro de Salud, que reúne un bloc escrito por prestigiosos médicos, un boletín electrónico llamado “Be Well eNews”, Twitter, Facebook, YouTube, Pinterest y aplicaciones móviles. (http//health.clevelandclinic.org /) ¿Qué pasos se han seguido para aplicar los nuevos avances? ¿Qué resultados se han obtenido? Cleveland Clinic utiliza un enfoque paso a paso para la aplicación de las redes sociales. En primer lugar, se publicaron vídeos que ya estaban en YouTube y comunicados de prensa en Twitter. Ahora el enfoque es más completo con la publicación de nuevos contenidos a través de las redes sociales y el seguimiento de los resultados en términos de contactos a través de la web, por ejemplo. ¿Hace falta que todos los miembros de la organización tengan cultura digital para tener éxito? No hace falta que todos los miembros de la organización tengan cultura digital para conseguir el éxito en las TIC y las redes sociales, sobre todo en una gran organización, ya que éstas son a menudo lentas a la hora de implementar los cambios. En el caso de las organizaciones pequeñas es más importante adoptar una estrategia global, ya que una sola persona puede que todo vaya mal. Este cambio de paradigma significa aceptar la rutina y el desarrollo de una cultura centrada en la experiencia del paciente y los cambios rápidos. ¿Cómo cree que evolucionará el concepto y la realidad del eHealth en los próximos 20 años? ¿Qué veremos? En los próximos 20 años, el concepto y la realidad de la sanidad electrónica convergerán. Hoy en día hay muchos experimentos en las TIC, las redes sociales y aplicaciones móviles que parecen ser prometedores y en el futuro se convertirán en una realidad. Puedo imaginar un futuro en el que el paciente y el médico no hablarán sólo de los síntomas, sino de la investigación que el propio paciente haya realizado sobre la enfermedad que aparezca en una pantalla. Será una búsqueda hecha por los pacientes en las redes sociales basada en las experiencias y tratamiento de otros pacientes y los datos del dispositivo de vigilancia de su móvil. ⁄⁄

entrevistas

«Las TIC pueden reducir los costes y mejorar los resultados de salud» adam dole es ejecutivo de Business Planning en la Clínica Mayo, una institución médica histórica de Estados Unidos, fundada en 1889. La Clínica Mayo se ha asociado siempre con la innovación. ¿Cree que es una evaluación justa? Sí, la cultura de la innovación es el ADN de la organización desde su origen. William Mayo y sus dos

37


Monográfico TIC y salud

hijos fijaron un enfoque de equipo en la asistencia sanitaria que aprovecha a los equipos interdisciplinarios de profesionales de la salud, que colaboran para afrontar las necesidades de cada paciente de forma individual. El compromiso de la Clínica Mayo con este enfoque es, sin duda, una de las innovaciones más rompedoras en la prestación de asistencia sanitaria en el siglo XIX y ha comportado una experiencia como paciente de una calidad incomparable, a escala mundial, hecho que se ha medido a través de los resultados obtenidos por dólar gastado. ¿Ve la innovación como un medio para mejorar lo que ya se conoce o para crear algo totalmente nuevo? Hay varias formas de innovación que se representan a través de un amplio espectro de actividades de una organización y se deben llevar a cabo con intención. Las empresas que están «hechas para durar» hacen un excelente trabajo de gestión activa que incluye tres tipos de innovaciones: 1) Las fundamentales: son las que sostienen la actividad principal en el momento presente. A menudo, esto incluye cambios graduales que se aplican a un producto o servicio ya existente. 2) Las complementarias: son las que tienen la intención de expandir el negocio central de las organizaciones a nuevos ámbitos. Esto puede incluir el traslado a un nuevo mercado o el desarrollo de una nueva oferta competitiva. 3) Las transformadoras: están orientadas a los mercados que todavía no existen. Se ha de reconocer que en muchos casos el desarrollo de productos y servicios transformadores, y en mayor medida las empresas, podría reutilizar la estructura de una organización de negocios que ya existe. ¿Qué reciben de la innovación los pacientes? Los pacientes llegan de todo el mundo a Rochester, Minnesota, para ser atendidos por un equipo de profesionales de la salud. Esto no sólo es porque el centro es capaz de atraer a muchos de los médicos más importantes del mundo, sino también porque cada uno de estos médicos colabora en un equipo integrado de cuidado para cada paciente. Es la integración y la colaboración de estos especialistas clínicos lo que crea un ambiente que permite a los equipos de atención de la Clínica Mayo conseguir en pocos días lo que de otra manera necesitaría semanas o incluso meses. El tipo de innovación de la experiencia de los pacientes en la Clínica Mayo es, en última instancia, el resultado de hacer énfasis en un enfoque de pensamiento sistémico a la asistencia sanitaria. Estamos en el proceso de desarrollo de más innovaciones que nos permitirán ampliar este tipo de prestación de asistencia sanitaria integrada con tal de satisfacer las necesidades de un mercado mucho más amplio, sin necesidad de que los pacientes viajen a Rochester. ¿La futura innovación en el mundo de la salud vendrá de manera incremental o en forma de grandes avances? Creo que la verdadera ruptura en la sanidad vendrá de la mano de una serie de soluciones elementales, que con el tiempo representarán el punto de inflexión necesario para al adopción de una innovación revolucionaria mucho mayor. Históricamente, siempre se ha visto esta tendencia. En pocas oca38

siones hay una idea revolucionaria única, sino que se dan más bien pequeños pasos incrementales que allanan el camino para uno mayor, mucho más rompedor. ¿Cuáles son los elementos clave de la innovación en la salud y la gestión sanitaria? ¿Cuál es la importancia de las TIC en este contexto? La asistencia sanitaria y la gestión de la salud se podrían beneficiar enormemente de un enfoque en tres claves de innovación que crearía el tipo de impulso positivo que necesitamos para empezar a hacer bajar la curva de costes, a la vez que mejoramos los resultados de salud. 1) Buena parte de la salud de un individuo se desarrolla fuera de la consulta del médico y, aun así, gastamos gran parte de nuestros dólares en asistencia sanitaria en Estados Unidos en estos pocos minutos en la consulta del médico o en el hospital. Debemos centrarnos en la inversión de diseñar e integrar experiencias de salud que estén pensadas para comprometer a las personas con su propia salud y que ayuden a las personas a vivir un estilo de vida saludable. Esto, en último término, evitará que deban ir al hospital más tarde. 2) El modelo actual de asistencia sanitaria en Estados Unidos se basa en un precio elevado del servicio de médicos, de los que se espera que traten y gestionen de manera muy costosa largas enfermedades crónicas. Un elemento clave de la innovación se encuentra en el diseño de soluciones que se orientan a costes menores y a más recursos escalables, como por ejemplo, enfermeras, coaches e incluso las personas que nos ayudan a prevenir que la enfermedad llegue a desarrollarse. 3) La asistencia sanitaria se encuentra entre unos 15 y 20 años detrás de la curva de la tecnología. Creo que debemos explorar de una manera más eficiente que permita a los sistemas de salud colaborar con las compañías que están desarrollando tecnología en fase embrionaria para adoptar de manera más eficiente las tecnologías más prometedoras. La Clínica Mayo ha creado una aplicación gratuita para los pacientes. ¿Nos puede explicar cómo funciona? La Patient App permite a las personas tener acceso a la historia clínica, los resultados del laboratorio, la agenda de citas, solicitar una cita, pedir prescripciones, obtener recomendaciones de salud y recibir notificaciones y alertas sobre «información importante». Una de las características más interesantes de la aplicación es que constituye una mensajería segura entre los pacientes y su equipo de atención médica. ⁄⁄

análisi

Telemedicina Francesc Saigí (fsaigi@uoc.edu) Profesor de los Estudios de Ciencias de la Salud de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Actualmente, es director del Programa de Telemedicina y director académico del Máster Universitario de Telemedicina de la misma universidad. Es profesor e investigador del Programa de Doctorat eLearn Center de la UOC donde dirige el grupo de investigación eHealthLab. Es fundador y asesor científico

del Clúster Iberoamericano de Colaboración Universitaria en Telemedicina (CICUT). Definida como el uso de las TIC para el diagnóstico, la monitorización y el tratamiento de pacientes en situaciones en las que el espacio o el tiempo separaren a los participantes [1], la telemedicina se compromete a proporcionar soluciones a los retos que los cambios socioeconómicos plantean a los sistemas sanitarios en el siglo XXI y en un entorno de limitaciones presupuestarias y contención del gasto. Tanto el aumento progresivo del número de proyectos que se han desarrollado como la actividad científica e investigadora que se genera a su alrededor corrobora el interés por la telemedicina. Sin embargo, también es manifiesto que la telemedicina todavía tiene una presencia testimonial en la actividad clínica en el sistema sanitario catalán. Y es que las iniciativas van surgiendo de manera dispersa en el mapa sanitario de Cataluña, sin que se perciba un sistema organizativo definido. La consecuencia de esto es un mapa disperso en el que es difícil saber cuáles son los servicios de telemedicina que en cada momento hay en marcha en el territorio y cuáles son las organizaciones que las están promoviendo. Los resultados obtenidos en el estudio realizado en el sistema sanitario catalán [2, 3] están de acuerdo con la evidencia previa existente y ponen de manifiesto la relevancia de aspectos como la cultura y las estructuras organizativas internas, los afectos sobre los procesos de trabajo y sobre cómo los profesionales perciben el cambio y la necesidad de una gestión adecuada de esos aspectos en la implementación de los servicios de telemedicina. Ante la actual coyuntura económica y las posibilidades que despierta la telemedicina, es necesario que la Administración determine el modelo de negocio que permita incorporar de manera definitiva la telemedicina en la cartera de servicios y obtener el reembolso de la actividad prestada por medio de la telemedicina, asegurando así la sostenibilidad. Teleictus es la experiencia de telemedicina por excelencia del sistema sanitario catalán. Permite mejorar la eficacia y la eficiencia del tratamiento urgente del ictus agudo en pacientes que acudan al servicio de urgencias de un hospital que no tiene un neurólogo especializado en esta patología, incidiendo en la equidad geográfica de la atención sanitaria. Se trata de una red de conexión interhospitalaria mediante un sistema audiovisual que permite la exploración física a distancia del paciente y la evaluación de pruebas complementarias. ⁄⁄ Referencias: [1] Diagnosis, access and outcomes: Update of a systematic review of telemedicine services (2006). HERSH, WR; HICKAM, DH; SEVERANCE, SM; DANA, TL; KRAGES, KP; HELFAND, M. . J Telemed Telecare 12 (suppl 2); S2:3.31. [2] Barreras para la normalización de la telemedicina en un sistema de salud basado en la concertación de servicios. ROIG, F.; SAIGÍ, F. Gac Sanit. 2011. doi:10.1016/j.gaceta.2011.01.004 [3] Elementos facilitadores en la implantación de servicios de telemedicina. Perspectiva de los profesionales implicados en su diseño y puesta en marcha. ROIG, F.; SAIGÍ, F. An. Sist. Sanit. Navar. 2011, vol. 34, núm. 2, mayo-agosto.


BOLETIN N. 33 ACES:Maquetación 1 08/04/10 10:52 Página 1

Limpieza y desinfección de Centros Sanitarios

• Aplicación de nuevas tecnologías • Controles de calidad constantes • Personal cualificado • Importantes ventajas fiscales para la sanidad

Los Centros de Salud que han confiado en nuestra calidad y profesionalidad, son los primeros en avalarnos y darnos a conocer a otros Centros.

GESTORA DE SERVEIS PER A LA SANITAT, S.L. c/María Barrientos, 17, bajos

08028 Barcelona

Tel. 93 209 21 02 info@gesesa.net


ACESinfo monografic tardor 2012 TIC i Salut  

Publicació monogràfica especial sobre les darreres tendències en tecnología i la sanitat actual.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you