Page 1

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

Mantenim el

desig sexual?

Salut amb

arrels

NÚMERO 51 | NOVEMBRE - DESEMBRE 2010

fer

salut


Editorial

Sumari

Metges de pel·lícula Fa uns anys que vaig començar a fer un estudi sobre els metges al cinema. El meu propòsit, comprovar els diferents rols amb què se’ns representa a tots nosaltres. El cinema serveix molt per construir la imaginació, i ajuda, possiblement més que cap altre element mediàtic, a modelar el que se’n diu imaginari. També he volgut veure les diferents tipologies del professional de la salut que mostren les pel·lícules. Com és sabut, sociològicament i culturalment és molt determinant com el malalt hagi percebut el posat que adoptem. En conseqüència, la satisfacció (o decepció) d’un pacient depèn molt més d’altres condicionants diferents dels estrictament científics i que es mostren sovint superiors. No sempre els professionals de la salut ho tenim en compte, però. I tornant al cinema i a la figura del metge, tots estarem segurs que serà molt diferent si es topa amb un Dr. House o amb un Dr. Mateo, per citar-ne dos de sèries actuals.

L’aprenentatge amb el cinema Jo no he analitzat sèries, sinó pel·lícules, fetes o bé per al cinema o per a la televisió. Els sanitaris en general hem de tenir en compte l’ambient cultural del malalt i, a part de guarir o pal·liar el patiment, hem de saber connectar (empatitzar) amb el pacient. El cinema és, doncs, un lloc

LA PARELLA

SALUT

SALUT A LA LLAR

Mantenim el desig sexual?

Nova pauta per vacunar el tètanus

Salut amb arrels

La sexualitat forma part de la nostra vida.

La vacuna antitetànica és molt eficaç i fàcil

Les plantes i flors, a banda de donar vida i color

Entendre com evolucionem i adaptar-nos als

d’administrar. Una persona ha de tenir admi-

a cases i jardins, aporten beneficis importants a

nostres canvis físics, psicològics i emocionals és

nistrades cinc dosis en tota la vida un cop feta

la salut. Només cal escollir les més adients per

una manera de viure el sexe de forma natural.

la primovacunació, és a dir, la primera vacuna.

a la nostra llar.

SER PARES

GENT GRAN

VIURE JOVE

Cura del nen amb malaltia greu

Medicaments i gent gran

Consultori jove

La cura d’un nen amb una malaltia greu és

El metge no ha de ser el principal responsable

Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En

una de les tasques més difícils i esgotadores

de la nostra salut, sinó nosaltres mateixos. És

aquest cas, responem qüestions referents a la

que els pares han d’encarar. Cal fer front a

important que coneguem i entenguem què ens

píndola anticonceptiva, a l’ansietat que pot ge-

necessitats mèdiques i emocionals.

passa, quin tractament seguim i per a què.

nerar treure’s el carnet de conduir i al cànnabis.

d’aprenentatge de comportaments no només per a l’usuari, sinó també per al professional. Coneixedors d’això, a vegades la indústria cinematogràfica ha decidit, amb el pretext de fer una pel·lícula més o menys finalista, aconseguir noves vocacions mèdiques. D’altres, ha volgut reflectir la perversitat de professionals que, en contra del mandat de la societat, han decidit fer “el mal”, assassinar, emmalaltir, etc. als qui havien confiat en ells.

Època de pel·lícules Ara torna la tardor (aquest any ja sense la neurosi de la grip A) i les tardes són fosques i els dies curts, un ambient procliu a gaudir de bones pel·lícules. Us en recomano algunes que trobareu fàcilment en videoclubs, a internet, etc., i que són mostra de rols ben diferenciats: •

Metges perversos: Dr. Josef Menguele (The boys of Brazil, 1978, F. Schafner); Dr. Hans Vergerus (The serpent’s egg, 1977, I. Bergman).

Metges que fan riure: Dr. Guido Tersili (Il medico de la mutua, 1968, L. Zampa); Dr. Harvey Kellogg (The road to Wellville, 1994, A. Parker).

Metges que són bons i entregats a la feina: Dr. Samuel Mudd (The prisoner of the Shark

island, 1936, J. Ford); Dr. Fortunati (The nun´s story, 1959, F. Zinnemann). Com podeu comprendre, en podia haver posat d’altres, però aquests són els que primer m’han vingut al cap. Espero que els metges que us assisteixin siguin més com la Dra. Klara de Die wustenrose (2000, Hans Werner) que com el Dr. Frankenstein (del qual n’hi ha moltes, però cap Frankenstein és bo).

Primària autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els hàbits saludables de la població. Web revista: www.fersalut.cat Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

Lluís Martínez Via Director d’Albera Salut ABS de Peralada

CRÈDITS

salut és una publicació gratuïta, fer promoguda pels centres d’Atenció

fersalut

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, CAP Can Rull,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi, EAP Vic, EAP Can Bou i EAP El Castell. Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Núria Garcia (CAP Can Rull), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost), Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària). Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip. Legal: B-41601-2003

PREMI JAUME AIGUADER I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA


està augmentant

S

mundialment i avui

Pot ser per una baixa producció de la hormo-

El nombre de casos de diabetis

hi ha un 7% de la població que en pateix.

’anomena diabetis a un grup de trastorns metabòlics que afecta diferents òrgans i teixits i que es caracteritza per

un augment dels nivells de glucosa en sang. na insulina secretada pel pàncrees o pel seu ús inadequat per part del cos. Aquests fets repercuteixen en el metabolisme dels carbo-

A tot el món uns 170

hidrats, els lípids i les proteïnes.

milions de persones

a la poliúria, perquè la malaltia es caracteritza

tenen aquesta malaltia.

La paraula diabetis ve del grec i fa referència per eliminar grans quantitats d’orina, i mellitus pel gust de mel que aquesta té. Si la malaltia no està ben tractada pot augmentar els nivells de sucre en sang, que causa efectes tòxics en els òrgans del cos.

La influència de la diabetis La diabetis es pot manifestar de diverses formes a la cavitat oral. S’incrementa el risc de patir una malaltia periodontal; és a dir, una malaltia dels teixits que aguanten les dents: l’os maxil·

Cal fer tartrectomies cada any, és a dir, eliminar l’acumulació de tosca de les dents mitjançant una neteja

lar i les genives. També és freqüent que existeixi una xerostomia o disminució

LA SALUT ORAL I LA DIABETIS

El més important és seguir les recomanacions del metge per tenir la malaltia a ratlla, la medicació, la dieta, el pes adequat, el control dels ulls i dels peus, etc. i tenir també cura de la boca a casa. La millor manera de cuidar-nos és fer-ho cada dia. Les dents i les mucoses de la boca, genives, galtes, llengua i paladar s’han de raspallar després de cada àpat amb un dentifrici poc abrasiu i

TRACTAMENT ORAL

que porti una alta concentració de fluor. Es pot

Es recomanen visites periòdiques al dentista

utilitzar també un col·lutori que no porti alco-

boca. Això provoca una dificultat

per prevenir possibles complicacions de

hol per completar la higiene oral, així com el fil

per lubricar la boca en el moment

la malaltia a la boca. Cal fer tartrectomi-

de seda i els raspallets interproximals enmig de

de parlar, començar la digestió i

es cada any, és a dir, eliminar l’acumula-

les dents.

empassar l’aliment. La saliva, a

ció de tosca de les dents mitjançant una

Si es disposa d’un raspall elèctric la tècnica de

neteja. Aquests tractaments dentals

raspallat ha de ser acurada sobre les dents i so-

càries i les malalties de la ge-

redueixen la quantitat de bacteris de

bre les genives; hi pot ajudar la utilització dels

niva, gràcies als components

la boca, que són els causants de la

irrigadors dentals que sovint van incorporats a

de la quantitat de saliva present a la

més, ens protegeix davant les

que té.

malaltia periodontal.

aquests aparells.

Són més freqüents les infeccions per fongs, so-

També es poden fer aplicacions tòpiques de

Si portem pròtesi dental cal que ens la tra-

bretot si el pacient és portador d’una pròtesi oral i

fluor per evitar l’aparició de càries derivades

guem per dormir i que la netegem després de

també les aftes o úlceres bucals. Si la malaltia no

de la falta de saliva. El fluor reforça l’esmalt

cada menjada.

està ben controlada poden sagnar les genives al

dental i són necessaris molts més atacs àcids

raspallar-les o de forma espontània.

per començar una lesió cariògena.

La diabetis es pot manifestar de diverses formes a la cavitat oral, per exemple, s’incrementa el risc de patir una malaltia periodontal

Dra. Judit Masdevall Galter Odontòloga Albera Salut


El CAP d'Alcover ha acollit aquest mes el Consell de Salut en què es repassen les diverses actuacions que s'han dut a terme durant l'any i es plantegen els reptes de futur.

Vine a llegir amb

'El safareig'

La salut a Alcover: balanç del 2010

E

l director de l'ABS Alt Camp Oest, Ramon

s'ha creat un grup de lectura), Taller per deixar

Descarrega, va fer una exposició del que

de fumar (amb poc èxit) i Escola de cuidadors

Assistents al Consell de Salut:

ha passat durant l’any 2010. Va presen-

(la 4a edició ha obtingut bons resultats en satis-

Joaquim Pellejà (SCS)

tar les dades referents a l’augment de població.

facció dels usuaris). A més, es van tractar altres

Paulina Viñas (SCS)

El grup de pensionistes representa el 82% de la

temes com la qualitat de les visites al centre,

Salvador Pallejà (Pius)

despesa de farmàcia. També es va comentar que

on no hi ha hagut canvis pel que fa al nombre;

Joaquin Ruíz (IPM)

el CAP està al voltant d'un 80% del funciona-

els premis atorgats de comunicació al pòster de

Ramon Abelló (Vilaverd)

ment de la recepta electrònica i que s'iniciarà la

L'escola de Cuidadors, presentat a les Jornades

Cristina Banús (El Milà)

prova pilot entre els especialistes hospitalaris.

ACEBA, i el de comunicació oral, a les Jornades

El Dr. Descarrega va continuar fent repàs de les activitats grupals-comunitàries: A caminar

Passió per trobar-se al voltant d'un llibre. Amb aquesta inquietud va néixer a Vilaverd el grup de lectura 'El safareig'.

E

l nom del grup es deu pre-

El primer llibre amb el qual

darrer llibre de Sergi Pàmies, La bicicleta

cisament a aquest espai pú-

va començar el grup va

estàtica, un recull de vint relats, i Pa ne-

blic tan tradicional d'aquest

ser Petons de diumenge,

gre, un llibre d'Emili Teixidor en què les

Rosa Ballester (Alcover)

municipi de la Conca de Barberà al

de Sílvia Soler, que narra

participants han vist reflectida en bona

d'Economia de la Salut —pòster a càrrec de

Ramon Descarrega (CAP)

voltant del qual s'articulava part de la

la història d'una dona ja

part la seva infantesa.

Montse Iglesias (treball social) i Àngels Senan

M. Josep Guinovart (CAP)

vida social del poble. Partint dels ta-

gran, amb fills i néts, que,

(amb bons resultats amb les dades preliminars),

(infermera)—; i, finalment, el Programa Salut i

Montse Iglesias (CAP)

llers que es van fer inicialment per mi-

víctima d'un càncer irre-

Taller de maneig de l’ansietat (a partir del qual

escola (Jaume Andreu ha estat l'infermer refe-

Pere Jiménez (CAP)

llorar el maneig de l'ansietat, es va crear

versible, rememora la seva

'El safareig' amb La Marató L'última aposta literària d'aquest grup és

rent d'aquest programa).

aquest club cultural, integrat per més

vida amb l'ajut d'un cronista miste-

El Llibre de La Marató, que en aquesta tercera

Col·laboracions de l'ABS Alt Camp Oest

Posteriorment, es van repassar temes de for-

d'una desena de persones amb perfils

riós. La segona lectura, coincidint

edició pretén sensibilitzar de nou a través de

amb diferents entitats:

mació (interna i externa), assistència a jornades,

- Pius Hospital de Valls: consultories, reti-

participació en assajos clínics (dos) i l'acredita-

operativitat de la història clínica compartida.

nografies, teledermatologia i citacions.

ció del consultori de Vilaverd per a la rotació

El gerent de la Regió Sanitària Camp de Tar-

- Pius – ICS: Pla d'innovació en Atenció

en medicina rural dels residents de metges de

ragona, Joaquim Pellejà, va explicar la situació

Primària, pediatria territorial.

família a la província de Tarragona.

en què es troba l’ampliació del CAP d’Alcover, que inclou àrees específiques per a urgències,

- Centre Salut mental Pere Mata: consul-

amb la mort del novel·lista

la paraula. Es tracta d'una iniciativa

Miguel Delibes, va ser Cinco

altruista que implica diversos autors

Mecànica del grup

horas con Mario. Una novel·

com Joaquim Carbó, Maite Carranza,

Puntualment, es fa una trobada l'úl-

la publicada el 1966, de gran

Jordi Llavina, Empar Molier i Imma

tim dimarts de cada mes, de 4 a 6 de

penetració psicològica, que, a

Monsó, entre d'altres, i que contribu-

la tarda, a la biblioteca municipal.

través d'una ànima femenina

eix a incrementar la recaptació de La Marató de TV3, aquest any dedicada a

ben diferents.

tories, visites conjuntes, formació i taller.

Reptes de futur

radiologia i rehabilitació. Es va comentar també

El plantejament de les sessions co-

posada al descobert, arriba fins

- Regió Sanitària: temes de farmàcia i salut

El consell va servir també per informar de

l’ampliació del consultori de Vilaverd per per-

mença per decidir la propera lectura.

el fons de la societat espanyola

pública, pla d'innovació.

l'adaptació a la situació del finançament (re-

metre la diversitat assistencial i sense interfe-

Aleshores els participants diposen

del seu temps. Després hi ha hagut tot

- Ajuntaments i consells comarcals (Alt

ducció del sou...) i dels canvis que han ocorregut

rència d’horaris (pediatria, control de sintrom) i

de tot un mes per llegir el llibre i,

un seguit de llibres com Caçadors

Camp i Conca Barberà).

en el personal de l’Area Bàsica (baixa paternal,

amb possibilitat d'incorporar podologia o trau-

en la següent trobada, es comenta.

d'estels, la primera novel·la de

- Universitat Rovira i Virgili: Escola d'Infer-

baixes per malaltia...). Es van plantejar també

matologia. Finalment, Salvador Pallejà, del Pius

D'aquesta manera, afloren senti-

l'escriptor afganès Khaled Hos-

meria: rotació d’estudiants; Facultat de Me-

els propers reptes: intentar millorar els circuïts

Hospital de Valls, va comentar la gran dificultat

ments dels participants, històries

seini, que ha servit per intro-

dicina: activitat docent d’un membre (Ra-

assistencials interns (ABS) i externs amb altres

d'intercanvi d'informació entre les entitats pro-

personals i es tracten comportaments,

duir la literatura i la cultura

mon Descarrega) i recerca (assajos clínics).

entitats proveïdores, replantejar les activitats

veïdores de la zona per la diferència dels siste-

reaccions, etc.

afgana al món occidental; el

grupals amb poc èxit i aconseguir la plena

mes informàtics.

la lluita per superar les conseqüències del dany medul·lar i cerebral.

Si vols compartir la lectura amb nosaltres, només cal que vinguis!


Els Governs Territorials de Salut, una eina de participació en la gestió de la salut a Catalunya

E

l passat 30 de setembre es va celebrar a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears la II

Jornada de Governança del Sistema de Salut a Catalunya amb la participació de 250 persones entre professionals, associacions i representants de les administracions locals per tal de posar en comú quin és a partir d’ara el paper dels ciutadans usuaris i la seva relació amb el sistema a través de la participació als governs territorials de salut. La inauguració, a càrrec de la consellera Marina Geli, va donar pas a la conferència inaugural que va impartir Joaquim Brugué. Posterioment, es va realitzar una taula sobre el rol dels ciutadans i ciutadanes en què es va reflexionar sobre ciutadania i sistema sanitari; proximitat i ciutadania, i es va analitzar la promoció de la donació de sang en l’àmbit territorial. Igualment es va presentar el

d’Ordenació Territorial i Participació Ciutadana del

Punt de trobada

llibre Els governs territorials de salut. Un model de

Servei Català de la Salut.

Actualment, ja estan constituïts tots els governs

proximitat, a càrrec de Ricard Armengol, director

La jornada va acabar amb la conferència de Jau-

territorials de salut, en total 37, en els quals

me Mateu, Tortell Poltrona, membre fundador

participen prop de 2.200 persones i prenen part

de Pallassos sense fronteres, que va parlar so-

gairebé 1.000 associacions, un fet revolucionari

bre “Els ciutadans i les ciutadanes, protagonis-

per al sistema de salut de Catalunya i una eina

tes del seu futur”. El director del Servei Català

important perquè els usuaris i els professionals

de la Salut, Josep M. Sabaté va fer la cloenda

tinguin un punt de trobada i uns rols més actius

d’aquesta segona jornada.

en el sistema.

Actualment ja estan constituïts tots els governs territorials de salut, en total 37

LA VEU DE LES ASSOCIACIONS Lliga Contra el Càncer Comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre

Què els aporta com a entitats de malalts? Les entitats de malalts, ja sigui la nostra, de malalts de càncer, les d’alzheimer, fibromiàlgia o d’altres, havíem de recórrer a reunions i cites amb el departament o la delegació territorial per manifestar les nostres inquietuds o sol·licituds; ara no és que no les puguem fer, aquestes re-

Josep Gumà Padrós

unions, però tenim un espai on ens sentim escoltats i on també podem ser actors de la gestió de cada regió, de cada GTS. Quina és l’experiència a l’Alt Camp? Els GTS són joves, ara bé, són una eina important a explotar i a mantenir,

La II Jornada sobre governança del sistema de salut fa una anàlisi de les noves fórmules de relació amb l’usuari.

La Lliga Contra el Càncer és una de les entitats que participa al GTS de

s’ha començat una línia de treball conjunta interessant. A l’Alt Camp de-

l’Alt Camp. Com valoren des de l’entitat aquesta experiència?

penem de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, ens consta que no som

Els governs territorials de salut (GTS) són una eina de participació,

l’únic GTS i que la seva aplicació al Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès

un punt de trobada del sistema de salut entre malalts i professionals

és positiva. Com a entitat, estem representats als quatre GTS de la regió

i l'administració local. Per tant, creiem que és un fòrum útil per a la

i per a la nostra entitat participar-hi també és una forma de ser presents

gestió diària. La gestió del sistema es comparteix i es crea un espai on

en la presa de decisions. Des de l’entitat es parla sobre el nostre paper i

conèixer què es fa i també on poder aportar idees o suggeriments.

es manté un criteri unitari en les postures que es prenen.


Hipertròfia benigna de

PRÒSTATA

La pròstata és una glàndula que forma part del sistema reproductor masculí i que produeix el líquid que transporta els espermatozous durant l’ejaculació. Té forma de nou i es troba sota la bufeta, envoltant la uretra, que és el conducte que comunica el sistema urinari amb l’exterior.

L

a hipertròfia benigna de pròstata és el

un tacte rectal, que ens permetrà verificar

El PSA o antigen prostàtic específic és una substància produïda per la pròstata, que hauria de tenir uns valors determinats, depenent de l’edat i la mida de la pròstata, i que es fa servir com a mètode de cribratge poblacional per descartar un tumor prostàtic. En l’actualitat, la seva eficàcia com a prova de cribratge és controvertida, però sí que és eficaç com a prova de seguiment un cop s’ha detectat i tractat un càncer de pròstata. Serà el vostre metge o metgessa de família qui us aclarirà els dubtes que tingueu i valorarà si és necessari fer aquesta prova; en cas afirmatiu, us ajudarà a interpretar-la.

Tractament farmacològic Pel que fa al tractament farmacològic, actu-

Consells generals:

alment tenim dues famílies diferents de me-

• No tingueu pressa en orinar: feu una

dicaments. Segons la clínica, s’indicarà el més

pressió progressiva dels músculs ab-

adient, però també caldrà veure la seva tole-

dominals, mai de manera brusca o

rància, perquè no deixen de ser medicaments

excessiva.

creixement progressiu de la glàndula

si hi ha augment de la mida de la glàndula.

i com a tals poden produir efectes secundaris;

• Beveu abundant líquid durant el dia

que es produeix com a conseqüència de

Ocasionalment, el vostre metge de família

però, en resum, el que busquen és millorar els

per evitar infeccions i la formació de

canvis hormonals que apareixen amb l’edat

pot considerar necessari fer més proves a

símptomes. També es podria plantejar la ci-

càlculs, i reduïu-ne el consum a partir

en els homes. Aquest augment de mida forma

fi de descartar altres causes i d’assegurar el

rurgia, sobretot en cas d’haver patit alguna

part de l’evolució natural de la glàndula i no

diagnòstic.

vegada una retenció d’orina.

predisposa a un major risc de patir càncer de pròstata.

Símptomes de la hipertròfia Els símptomes de la hipertròfia acostumen a aparèixer de forma lentament progressiva i solen manifestar-se cap a la 5a o 6a dècada de la vida. El creixement glandular produeix una compressió de la uretra, fet que comporta les següents manifestacions: •

Pèrdua de força del raig de l’orina.

Necessitat d’orinar freqüentment.

Necessitat d’orinar a les nits.

Sensació que la bufeta no es buida completament.

Dificultats per iniciar la micció.

Degoteig al final de la micció.

Impossibilitat d’orinar o retenció d’orina.

Els símptomes de la hipertròfia acostumen a aparèixer progressivament i solen manifestar-se entre els 50 i 60 anys

del vespre. • Reduïu la ingesta d’alcohol pel seu efecte irritant sobre la pròstata i les vies urinàries. • Orineu sempre que en tingueu necessitat, no ho retardeu. • Eviteu estar asseguts molt de temps. Es recomanen passejades diàries per descongestionar l’àrea pèlvica i perineal. • Procureu mantenir relacions sexuals amb regularitat. • Eviteu el restrenyiment i intenteu mantenir un ritme intestinal diari. Si sospiteu que podeu tenir símptomes relacionats amb la hipertròfia prostàtica, acudiu al vostre metge, que us informarà sobre l’actitud a seguir.

Com es diagnostica? El diagnòstic s’estableix en pacients en edat de risc quan la clínica és compatible. Per assegurar-se que la pròstata pot ser la causa de tots aquests símptomes, serà necessari fer

Dr. Alan Perna Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa


Comiat de Cèlia Puig

rsones pe s le s te to i s ue ig am s, ic am s, ny Estimats compa Servei de Dietètica i Nutrició: que han passat pel

ntelles, ja han passat vuit anys; Ce BS l’A a lar bal tre a r ça en com Des que vaig unitat per aprendre i compartir ort op n gra a un i, leg ivi pr un at est per a mi ha he pogut desenvolupar la meva e qu ja t, sor a un ot ret sob i s cie èn moltes experi tasca com a dietista–nutricionista. a tothom amb el màxim rigor i re nd ate t ra ocu pr he ps tem st ue aq Durant tot i la majoria de vosaltres m’ho sé, e qu ra ne ma r llo mi la de , tat professionali t i que seguir una alimentació To a. nç fia con lta mo i cte pe res b am heu retornat complicat i en algunes ocasions o tar ul res t po es ad veg a e abl ud sal i equilibrada continuar i aconseguir mantenir a s tot a o im an us , nt va da en ar tir ta malalties cos uns bons hàbits alimentaris. endre aquesta decisió de marxar,i pr il fíc di lt mo at est ha mi a r pe e He de dir qu arribat el moment de dir adéu r ha , als on ssi ofe pr i ls na rso pe s tiu però per mo que jo vaig començar. A parti el n uï tin con e qu s ny pa com res alt a deixar pas sé que us deixo en bones mans! a, oy M tse on M a. Sr la r pe sos ate d’ara sereu uar treballant tin con ero esp , sió lu il· lta mo b am l Inicio una nova etapa labora persones en altres àmbits professionals. per millorar l’alimentació de les t durant aquests anys! ya sen en u he m’ e qu el tot r pe s cie Moltes grà Una abraçada. Cèlia Puig Dietista–nutricionista Treballar a l’ABS C entelles ha e stat un p rivilegi, una gran oportun itat per apre ndre i co mpartir molte s experiè ncies i sobretot una sort

Montse Moya, nova dietista a l’ABS Centelles

Benvolguts i benvolgudes, Fa un mes que he entrat a formar part de l’e quip de professionals de l’ABS Centelles com a dietista-nutricio agrair a la Cèlia Puig la seva ajuda, ja qu nista. Primerament, vull al seu costat, coneixent la seva feina i a tot e he tingut l’oportunitat de treballar Servei de Dietètica. Ara, és a les meves maes les persones que ha estat atenent al ns seguir la seva tasca. Sincerament, estic molt contenta de pod Dietètica a l’ABS Centelles (Centelles i er estar al capdavant del Servei de dietètica és la meva prioritat, ja que m’Balenyà). Treballar en una consulta ajudar les persones de manera pròxima. agrada tractar i La meva intenció és millorar la qualitat de limentar-se és A pauta alimentària equilibrada i adaptad vida a través d’una una acció innaaixí beneficiar l’estètica, la salut i la pre a individualment, i és venció de malalties. ta, però no ho ho saber com ferNo n’hi ha prou amb donar una pauta és fonamental que durant el tractament a seguir, crec que facilitar-ne el seguiment. L’objectiu final s’entreguin eines per a mantenir uns bons hàbits alimentaris és que la persona adquireixi i aprengui i d’activitat física per aconseguir la capacitat de continuar-ho sola i així seguir Estic agraïda a totes les persones que em un estil de vida més saludable. decidit seguir el seu tractament dietètic. És donen la seva confiança i que han les expectatives, ajudar-vos fent bé la meva la meva voluntat estar a l’alçada de tasca i aconseguir que us sentiu en bones mans. Així doncs, resto a la vostra disposició per qualsevol dubte dietètic que tingueu. Per poder accedir al Servei de Dietètic a, cal que truqueu a l’ABS Centelles per demanar dia i hora. Fins aviat i feu salut!

Montse Moya

Dietista-nutricionista


ment individualitzat, amb la inclusió de pacients adolescents i persones amb addiccions. • El programa de suport a les famílies dels pacients greus. • El programa de prevenció del suïcidi. • El programa específic d’atenció a les persones amb Trastorn Límit de la Personalitat (TLP). • L’atenció a la psicosi incipent. • El pPrograma comú d’atenció als adolescents amb problemes de consum.

Estratègies interdepartamentals en salut mental i addiccions 2010-2014: Acció Social i Ciutadania • Reconversió psiquiàtrica. • Model d’atenció integral en el marc del Prodep (programa per a la dependència). • Model d’atenció integral als adolescents desemparats (DGAIA). • Model d’atenció a les persones amb malaltia mental i/o discapacitat intel·lectual o física que es troben fora dels serveis assistencials. • Protocol d’incapacitacions i comissió de tuteles. Justícia • Model d’atenció en salut mental a les persones sotmeses a mesures de privació de llibertat.

Malalties mentals i addiccions prevenció i tractament

Educació • Model d’atenció psiquiàtrica i psicològica als alumnes en CEE (Centres d’Educació Especial). • Hospitals de dia per a adolescents. • Grup de treball sobre TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). Treball • Model d’inserció laboral de les persones amb malaltia mental.

L’addicció més atesa a Osona és per consum d’alcohol

El Govern Territorial d’Osona (GTS) treballa activament en polítiques preventives i de tractament de l’atenció a persones amb problemes de salut mental o addiccions.

Interior • Projecte de joc responsable.

LA VEU DE LES ASSOCIACIONS Associació de Familiars de Persones amb Malaltia Mental d’Osona

motors de les millores dels recursos assistencials a la nostra comarca en el camp de la salut mental. Aquests darrers anys s’han posat en marxa una sèrie de noves activi-

L

Judit Castany

tats que estan obertes: •

es visites als centres de salut osonencs

caïna. Per contra, les lligades al consum d’he-

Programes de salut mental

Psicòloga i coordinadora de l’AFMMO

per patologies relacionades amb la sa-

roïna han anat caient considerablement.

A Osona s’estan aplicant diferents programes

Any de fundació: 6 de febrer del 1994

de salut mental. En aquest sentit, el Pla Director

Web: http://afmmo.vicentitats.cat

lut mental han augmentat al llarg dels

darrers anys i han assolit el punt més alt el

Augment dels suÏcidis

té en compte:

2009 al superar les 40.000 visites. Alhora, el

El nombre de suïcidis a Osona havia augmen-

• Aconseguir que la cartera de serveis respongui

nombre de pacients també ha incrementat,

tat en els últims dotze anys i se situava en una

més a una adequada orientació als usuaris.

especialment en els tres últims anys, fins a

mitjana de 12,4 suïcidis anuals. Els homes tri-

• La inclusió de l’oferta de psicoteràpia en la

L’AFMMO és l’associació d’àmbit comarcal a Osona que dóna suport

situar-se a prop de 5.600 persones.

plicaven quasi bé les dones i la mitjana d’edat

xarxa pública amb una cobertura aproxima-

als familiars i a les persones que pateixen una malaltia mental amb

Les demandes sobre addiccions que s’atenen

de les víctimes l’any passat va ser de 58,25

da del 20% dels usuaris.

l’objectiu principal de millorar la seva qualitat de vida.

amb major mesura són les causades pel con-

anys. L’abordatge fet a la comarca en aquests

sum d’alcohol. També han augmentat, tot i

darrers anys ha fet disminuir la xifra al 7,72 per

que molt menys, les relacionades amb la co-

100.000 habitants l’any 2009.

• La generalització del PSI, programa de segui-

familiars de persones afectades de malaltia mental per tal de conèixer millor la malaltia i millorar les relacions familiars. •

GAM: grups d’ajuda mútua per a persones que pateixen una mateixa malaltia mental.

Quins són els principals objectius de l’associació?

• Garantir la intervenció en crisi i l’atenció domiciliària.

Cursos de “Cuida’t per cuidar”: cursos psicopedagògics per a

Plataforma d’Usuaris: grup de persones afectades per una malaltia mental que es reuneixen per normalitzar la seva malaltia.

Atenció al públic els dimecres de 18.00h a 20.00h per tal d’assessorar, orientar i donar suport.

Diverses activitats per lluitar contra l’estigma: caminades, con-

Quines activitats desenvolupa l’associació?

ferències organització del Dia Mundial de Salut Mental a Osona,

Des de la creació de l’associació, aquesta entitat ha esdevingut un dels

reunions amb els professionals de salut mental a Osona, etc.


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

tre 2 i 3. Si aquest grau es baix (INR <2) l’efecte protector és escàs; si és alt (INR >3) hi ha perill d’hemorràgia.

macs poden modificar-ne l’efecte: és molt important tenir-ho en compte i avisar-ne el professional que realitza el control.

Alteracions de l’efecte

Els fàrmacs anticoagulants s’administren per via oral o amb una punxada sota la pell

El medicament entra a la sang pel tub digestiu i es metabolitza al fetge. És per aquest motiu que canvis en la dieta, prendre productes d´herboristeria o alguns fàr-

El control de sintrom

Recomanacions generals d’ús: •

És important prendre la dosi exacta indicada al calendari, tots els dies i a la mateixa hora, una hora abans del sopar. Si oblideu prendre la dosi, preneu-vosla quan ho recordeu, sempre que sigui el mateix dia; si us en recordeu l’endemà preneu la dosi que correspon a aquell dia i no el doble. El dia del control s’ha de

a l’Atenció Primària

comunicar si s’ha oblidat alguna dosi, si hi ha fàrmacs nous o canvis de dosi o si s’ha començat una dieta.

Al principi els controls son més freqüents i quan està estable es realitzen cada 4-6 setmanes

Quan vingueu a fer el control del sintrom no cal estar en dejú.

La vostra infermera us donarà els llistat de medicaments compatibles.

Quan us hagin de receptar algun medicament nou o aneu a l’especialista o al metge d’urgències recordeu-li que preneu anticoagulants. No es pot prendre aspirina ni alguns analgèsics. També estan contraindicades les injeccions intramusculars, però no les subcutànies o les intravenoses.

La vostra dieta ha de ser equilibrada, sense canvis sobtats. Preneu la mateixa quantitat de verdura tots els dies. Les begudes alcohòliques dificulten el control del tractament; podeu prendre un got de vi al dia.

En cas d’extracció dental, intervenció quirúrgica, exploració endoscòpica o accident ho heu de comunicar al metge uns dies abans per si cal adaptar el tractament.

Des de fa un any el control del tractament anticoagulant es realitza a les consultes d’infermeria dels nostres centres d’Atenció Primària.

E

l tractament anticoagulant té com a objectiu prevenir la formació de coàguls que puguin obstruir les artèries del cervell, les cames o el pulmó, entre altres. La gent gran amb arítmies i pròtesis valvulars cardíaques tenen un alt risc de patir aquestes complicacions i són les que han de fer un tractament preventiu.

Si es presenta alguna complicació com hemorràgia nasal, sang a l’orina, deposicions negres o hematomes espontanis heu d’acudir al control encara que sigui

Anticoagulants orals Els fàrmacs anticoagulants es poden administrar per via oral o amb una punxada sota la pell (heparina per via subcutània). Al nostre país es comercialitzen dos tipus d’anticoagulants orals. El més comú es denomina sintrom, i l’altre, aldocumar. Cap dels dos té una dosi fixa de fàrmac i

s’ha d’ajustar per a cada persona depenent d’una anàlisi que es practica regularment. Al principi els controls son més freqüents i quan està estable es realitzen cada 4-6 setmanes. Aquest control es realitza amb una punxada al dit i ens indica el grau d’anticoagulació, INR. El valor de l’INR en pacients amb tractament ha de ser en-

abans de la data assignada. •

Aquest medicament no el poden prendre embarassades. Dra. Ruth Berdier Dra. Remedios Martín Metges de família Atenció Primària VallcarcaSant Gervasi


Atenció Primària

Atenció Primària

Vallcarca – Sant Gervasi

Gràcies per donar!!

Vallcarca – Sant Gervasi

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

A l’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi sabem que donar sang és un acte de solidaritat i col·laboració. Un petit esforç que té una gran recompensa. Per aquest motiu us agraïm de tot cor el vostre esforç.

T

othom pot necessitar a la seva vida sang dels altres i convé saber que aquesta no es pot fabricar, només amb la donació podem fer

que la vida continuï. Aquest és el nostre compromís i per aquest motiu cada any celebrarem el dia per a la donació de sang, i és que… amb una vegada no n’hi ha prou. Dóna sang per viure!! Moltes gràcies a tots els donants i a l’equip de professionals, tots vau fer que aquesta primera jornada de donació de sang fos un gran èxit.

Teniu temps per portar-les al centre fins el dia 31 de desembre

EAP VALLCARCA SANT GERVASI

Av. Vallcarca, 169 Av. Esteve Terrades, 30 Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 22 08023 Barcelona

Per enviar-nos els vostres comentaris i les vostres adreces de correu: contactar@aprimariavsg.com Per demanar cita i veure la informació de salut: www.aprimariavsg.com


Camina per Barcelona!

Si vols combatre el sedentarisme, uneix-te al PAFES (Pla d’Activitat Física, Esport i Salut) des del CAP Les Hortes.

E

l Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) és un programa de promoció de la salut des de l’Atenció Primària mitjançant el consell i la prescripció d’activitat física. Al CAP Les Hortes, el vostre metge de família o infermer us pot orientar sobre quin tipus d’activitat física us convé més.

Prescriure exercici El Departament de Salut i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya van posar en marxa aquest pla pioner ara fa quasi dos anys, que recepta la pràctica esportiva per millorar la qualitat de vida dels pacients i prevenir l’aparició de determinades malalties. No és estrany que en tot aquest temps el programa hagi tingut una excel·lent acollida, donat que el sedentarisme, la mala alimentació i el tabaquisme són les tres principals causes del 60% de malalties cròniques com les cardiovasculars, el càncer, l’obesitat o la diabetis del tipus 2.

Exercici a qualsevol edat L’activitat física regular és bona per a totes les edats. Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d’una manera activa convé perquè: • Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i tonificar els músculs.

Activitats físiques a Barcelona A la Ciutat Comtal diposeu de diverses propostes per poder fer tot tipus d’activitats físiques. Per exemple, hi ha circuits esportius, que són espais públics urbans

Més inform ació: www.pafe s.cat www.bcn.c at/trobatb /ca/

El servei d’Infermeria del centre compta amb tres noves incorporacions: la Isabel Solís, la Fátima Rami i l’Estefanía Baeza.

E

l CAP Les Hortes es renova i en aquesta etapa li ha tocat el torn a l’equip d’Infermeria. Els últims mesos ens hem incorporat tres noves professionals: la Isabel Solís, la Fátima Rami i l’Estefanía Baeza, que substituïm la Sílvia Álvarez, l’Elena Jara i la Lourdes Garcia, respectivament.

situats en parcs, avingudes i d’altres zones a l’aire lliure, per on caminar i córrer. Podeu realitzar també rutes pel districte, és a dir, uns itineraris urbans que transcorren per llocs emblemàtics i d’interès cultural o patrimonial de la ciutat. D’aquesta manera, es fusiona l’activitat saludable de caminar

El sedentarisme, la mala alimentació i el tabaquisme són les tres principals causes del 60% de malalties cròniques

a i r e m r e f n I Canvis a s e t r o H s e L al CAP

Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes, perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia. Ajuda la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans.

“Venim amb grans dosis d’entusiasme i ganes d’aportar el nostre granet de sorra al gran equip d’Infermeria”

Som conscients del gran forat que han deixat les persones que han marxat, però amb l’ajuda de tots, esperem que la qualitat no baixi el més mínim nivell. Moltes gràcies a tots per la vostra meravellosa acollida i ens trobarem a la primera i segona planta del CAP Les Hortes.

amb la visita de racons ben especials. Si ho preferiu, podeu optar per la pràctica en

Experiència consolidada

centres esportius. Barcelona ofereix una

Venim d’àmbits molt diferents, però amb molta experiència a les nostres espatlles i amb grans dosis d’entusiasme i ganes d’aportar el nostre granet de sorra al gran equip d’Infermeria que des de fa ja vuit anys treballa en aquest CAP.

completa xarxa de centres esportius mu-

Conxita Leal

nicipals (140 equipaments entre centres

Metge de família

esportius, piscines, camps de futbol, pistes,

Montse Gonzalo

etc.) i també privats (més d’un centenar).

Isabel Solís, Fátima Rami i Estefanía Baeza Infermeres CAP Les Hortes


AIXÒ NO M’AGRADA! És fonamental que els nens tinguin al seu abast una varietat d’aliments, de manera que no tan sols mengin aquells productes que més els agraden.

Què he de fer si el meu fill no menja el que hauria de menjar? Per aconseguir una resposta adequada cal la implicació dels pares: •

Dedicar el temps dels diferents àpats a estar en família en la mesura que es pugui (esmorzar i sopar si dinen a l’escola) i sense aparells de televisió.

Cal que els pares donin exemple. Els nens aprenen més d’allò que veuen que d’allò que senten.

Cal que vegin l’aliment diverses vegades, per tant, és igual que no el tastin, però l’han de veure al plat.

Oferir l’aliment amb naturalitat, sense forçar, enfadar-nos o discutir: si no el tasta, no ha de ser un problema.

No prohibir cap aliment, senzillament cal educar; així doncs, limiteu el consum de determinats aliments per a ocasions puntuals (begudes refrescants, sucs, dolços, brioixeria industrial, etc.). Si es prohibeix l’aliment el nen té més desig de tastar-lo.

A

la consulta de pediatria uns pares manifesten que els seus fills no mengen; d’altres, que els seus mengen molt lentament o que volen menjar a tothora i que el que volen són dolços, uns altres diuen que els infants no volen verdura, que mengen massa, o que no mengen un determinat aliment perquè no els agrada i que per això han deixat d’oferir-los-el.

Creixement segons l’edat Tot i ser un tema difícil de tractar, és més simple del que es pensa. Però alhora es fa difícil. Cal entendre, però, que els nens, de-

4

fersalut

penent de l’edat, tenen un ritme de creixement diferent. Un nen en el seu primer any de vida gasta moltes de les seves calories en el creixement, la creació i l’ampliació de noves estructures corporals; a l’any de vida la velocitat de creixement no és la mateixa, creixen més lentament. Molts pares poden pensar que els fills ja no mengen tant i es preocupen per això, però cal considerar que el fet de canviar el tipus de menjar, tant la textura com els gustos, requereix temps, per tant, paciència. Normalment, quan un nen no menja més és perquè no ho necessita. El que sí que

El fet de canviar el tipus de menjar d’un nen requereix temps i paciència és important és que mengi d’una manera adequada, és a dir, equilibradament. No hem de permetre que s’alimenti d’una manera capritxosa. Cada nen té unes necessitats diferents i tots no menjaran la mateixa quantitat. Però dels pares depèn que la dieta sigui adequada, perquè és

més important la qualitat que la quantitat d’aquesta dieta.

Paciència constant Aquesta paciència haurà de ser constant, uns nens tastaran l’aliment abans que d’altres, però l’important és que finalment el tastin i que ho facin diverses vegades. Podem estar satisfets si només el tasten. No premiarem mai aquest fet, ja que ho fem per la seva salut. A mesura que passi el temps, podem animar-los perquè en tastin alguna cullerada més, però mai els hi obligarem o els pressionarem. Ho hem de fer d’una manera natural.

Mai obligarem els nens a tastar un aliment, ho hem de fer d’una manera natural Si un nen no menja prou i té gana abans de l’àpat següent, feu-li entendre que no és hora de menjar i que el problema és que li falta allò que ha deixat al plat. Però sempre sense recriminacions, recordeu que l’esteu educant.

Si s’impliquen en la preparació del plat que no volen tastar serà més fàcil que el tastin. A més, aprendran a ser més autònoms i augmentarà la seva autoestima. Recordeu una norma bàsica, no obligarlos a acabar el que hi ha al plat. Cal oferir l’aliment amb naturalitat, sense forçar-los, enfadar-nos-hi o discutir.

Silvia Silvestre Infermera EAP Sardenya


Telèfo

EMERG

ns de

ÈNCIES

25 de novembre

NO a la Violència Masclista

com a tal els professionals no ens podem quedar

D’altra banda, la violència masclista no

al marge, ja que la nostra intervenció també és

afecta només les dones que pateixen els

necessària en la prevenció, detecció, tractament

maltractaments, sinó també els infants

i orientació d’aquest problema de gran com-

que són testimonis de la violència i po-

plexitat, en què és imprescindible un abordatge

den ser també víctimes dels maltracta-

integral i coordinat amb altres professionals i

ments. La violència no és innata en els

institucions de la ciutat i de la comarca.

éssers humans, sinó que s’aprèn. Sabem que, si bé no hi ha un perfil de dona maltractada i home maltractador, sí que és un

conta ct

e 24h: MOSSO S E S Q ’ATENC UADRA IÓ A LE : 112 TUACIÓ S DON DE VIO ES EN SILÈNCIA TELÉFO : 900 9 NO DE 00 120 AYUDA A MUJ RES M EALTRAT ADAS: 016 SIAD O SONA / VIC D ONES, FORMA SERVEI CIÓ I A D’INT E N C IÓ A LE (asseso S DON rament ES jurídic 93 702 i psicolò 72 84 g ic ) / 650 5 40 732 LÍNIA D

factor de risc per ser-ho el fet d’haver viscut

El 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència envers les dones, vol ser una dia per sensibilitzar la població sobre aquesta realitat que ens envolta, una realitat sobre la qual hi ha una manca de conscienciació per part de la societat.

aquesta violència en les seves famílies d’origen.

Responsabilitat de tots Eradicar la violència masclista és responsabilitat de tots. No només identificant el problema i oferint solucions des de tots els àmbits (legal, social, institucional i sanitari), sinó també fent una tasca preventiva per tal d’evitar l’aparició i la perpetuació a través de les generacions d’aquesta i d’altres formes de violència. Cre-

Amb motiu del dia 25 de novembre hem organitzat algunes activitats des del Centre: • Del 30 de setembre i fins al 10 de novembre disposem d’una exposició al CAP titulada “Violència masclista en la parella: desmuntem mites?” • El dia 25 de novembre trobareu a les consultes i a la recepció dels dos centres material informatiu (tríptics, punts de libre) per reflexionar sobre la violència masclista, que podreu

A

questa diada vol ser també un dia per

d’octubre, han mort 57 dones en tot l’estat (8

sibles per la dona maltractada i per la societat

promoure canvis focalitzant la nostra

a Catalunya) en mans de les seves parelles o

en general. Abans d’arribar a les agresions físi-

atenció en les desigualtats que encara

exparelles. Es tracta de 8 més que l’any 2009,

ques, la dona maltractada ha patit, en primer

avui pateixen les dones i, concretament, amb

i l’allau de denúncies cada vegada és més

lloc, un abús psicològic subtil, que s’ha anat in-

la commemoració d’aquest dia es denuncia la

gran. Catalunya és la segona comunitat au-

tensificant i interrelacionant amb altres formes

vulneració dels drets humans tan fonamental

tònoma en nombre de víctimes mortals, amb

d’abús. Precisament, aquesta vessant psicològi-

com el dret a la vida.

una mitjana del 14% del total.

ca és la que causa més dany a les víctimes i en

Aquesta és la violencia que surt a la llum, però

dificulta la recuperació. Aquesta violència té un

Més víctimes enguany

això només és la part visible de l’iceberg. Iden-

impacte directe sobre la salut i el benestar físic

Malauradament les dones que pateixen mal-

tificar la violència de gènere suposa participar

i psicosocial de la dona.

tractaments són moltes i, tal com escoltem en

d’un concepte d’abús mes ampli, que pot in-

els mitjans de comunicació, constantment van

cloure agressions físiques lleus o greus, però

Coordinació dels professionals

apareixent nous casos. Segons dades del Minis-

que sobretot ha de considerar i identificar al-

La violència de gènere, també anomenada violèn-

teri d’Igualtat, des de principis d’any i fins el 19

tres formes d’abús que freqüentment són invi-

cia masclista, és, per tant, un problema de salut i

agafar lliurement. • Al Centre de Pediatria trobareu material per als nens i nenes, més adeqüat per a la seva edat, amb l’objectiu de potenciar el dret al bon tracte, les relacions saludables i l’educació per la igualtat. • El dia 25 de novembre, de 16 a 19h, s’impartirà al CAP un taller d’Autodefensa per a les Dones, a càrrec de Karin Koukle, llicenciada en estudis de gènere per la Universitat de Columbia i professora d’arts marcials (inscripcions a través del Vic Dones).

És imprescindible un abordatge integral i coordinat de la violència de gènere amb altres professionals i institucions

iem que tot el que vagi destinat a promoure

És per això que des del CAP el Remei, com a

relacions saludables, de respecte i de confi-

professionals dedicats a la salut, hem volgut

ança, educar en la igualtat, tant en el si de

implicar-nos i acostar-nos més a aquest pro-

les famílies, com a l’escola i a la societat, pot

blema en diferents àmbits, tant en la nostra

ajudar a disminuir els casos de violència mas-

feina diària a la consulta com pel que fa a la

clista en un futur i a millorar, per tant, la salut

població en general, amb una tasca més pre-

de la població en general.

ventiva, d’informació i de sensibilització.

La violència no és innata en els éssers humans, sinó que s’aprèn

Comissió contra la violència de gènere CAP El Remei


ACEBA destaca...

Les Jornades ACEBA,

Premis ACEBA Les Jornades ACEBA van incloure els premis als millors pòsters. El concurs va comptar amb un total de 40 pòsters que recullen l’activitat científica del darrer any, realitzats pels professionals de les 13

innovació i comunicació en sanitat

entitats de Base Associativa que integren ACEBA. Els premiats són els següents: Clínic: ANÁLISIS DE LAS INTERACCIONES MEDICAMENTOSAS GRAVES PRESENTES EN LA PRESCRIPCIÓN DE LA POBLACIÓN ADULTA ATENDIDA DE DOS ÁREAS BÁSICAS DE SALUD URBANAS AUTORS: G. Cuatrecasas, M. Borrell, R. Vinyeta i J.M. Aranalde per al recordatori de visites o proves mèdiques,

EAP Sarrià - Vallplasa. Barcelona

les iniciatives de cursos amb videoconferències, la comunicació en Atenció Primària a través

Recerca:

de publicacions com la revista Fer Salut, o les

ÍNDICE TOBILLO-BRAZO: UNA HERRAMIENTA ÚTIL EN LA

experiències innovadores a la consulta com la

ESTRATIFICACIÓN DE LOS FACTORES DE RIESGO CARDIOVASCULAR

teledermatologia, entre d’altres.

AUTORS: Ll. Cuixart, A. Vila, M.Z. Del Castillo, L. Romero EAP Dreta Eixample. Barcelona

SALUT I CRISI

Al voltant de 200 professionals de l’Atenció Primària i de l’àmbit sanitari es van reunir a les XIV Jornades Tècniques d’ACEBA, que van tenir lloc a Món Sant Benet el passat 1 d’octubre, amb l’objectiu de debatre sobre l’actual sistema sanitari.

E

La taula rodona “Salut i crisi. Perspectives”,

Comunitari:

moderada pel Dr. Marc Soler, responsable

ESCOLA DE CUIDADORS

de l’Àrea Professional del Col·legi Oficial de

AUTORS: M. Iglesias, À. Senan, M. Navarro, M.J. Guinovart,

Metges de Barcelona, i amb la participació del

P. Jiménez, R. Descarrega

Dr. Manel Peiró, vicedegà acadèmic d’ESADE

ABS Alt Camp Oest. Alcover

i director de l’Àrea Sanitària, i el Dr. Manel

l certamen, que enguany tractava sobre

L’acte inaugural va ser presidit per l’alcalde

Jovells, director general de la Fundació Althaia,

Gestió:

la comunicació i la innovació en salut,

de Sant Fruitós de Bages, Josep Rafart, la

va posar de manifest la necessitat d’un canvi

EFICÀCIA D’UNA VISITA D’ACOLLIDA ALS NOUS USUARIS

va comptar amb una gran participació,

directora general de Planificació i Avaluació

en el sistema sanitari català que millori el

IMMIGRANTS DEL CAP

així com també amb professionals de

del Departament de Salut i sotsdirectora del

finançament públic i faci organitzacions més

AUTORS: I. Ausió, J. Casanovas, A. Lamzabi

prestigi i representants dels grups polítics

Servei Català de la Salut de la Generalitat de

flexibles mitjançant l’explotació de serveis

EAP Vic – El Remei. Vic

parlamentaris.

Catalunya, Dra. Maria Lluïsa de la Puente, i el

sanitaris públics i privats.

president d’ACEBA, Dr. Jaume Sellarès.

La jornada va finalitzar amb un debat sobre

Innovació:

els reptes del futur de la sanitat, a càrrec de

SICCEB – Sistema d’Informació i Comunicació Clínica de l’Esquerra de Barcelona

Línies estratègiques La millora en la prestació de serveis, la reducció

El rol de les noves tecnologies

representants dels principals grups polítics

AUTORS: M. Sabata, R. Rodríguez, C. Fernández

de la despesa sanitària, l’atenció i comunicació

La jornada va comptar amb una desena de taules

parlamentaris.

EAP Sarrià – Vallplasa. Barcelona

personals amb els pacients, la satisfacció de

rodones en les quals es van presentar iniciatives

l’usuari, l’autogestió en Atenció Primària

professionals innovadores en l’àmbit de la

i la necessitat de renovar el model sanitari

comunicació i les noves tecnologies, la recerca

actual van ser temes recurrents al llarg de

i la formació. Es va plantejar, per exemple, la

tota la jornada.

comunicació amb el pacient mitjançant SMS

El 50è aniversari de Fer Salut és la prova de l’èxit d’aquesta eina comunicativa


La parella

Mantenim el desig sexual? La sexualitat forma part de la nostra vida. Entendre com evolucionem i adaptar-nos als nostres canvis físics, psicològics i emocionals és una manera de viure el sexe de forma natural.

totes les dones. El descens hormonal no implica que no es puguin mantenir relacions sexuals satisfactòries, sinó que la nostra resposta sexual és diferent i no s’ha de relacionar amb

La cultura i l’educació juguen un paper molt important en el desig sexual

EL SEXE DEMANA ATENCIÓ Cal dir que determinar què és un desig sexual normal és molt complicat perquè no tots tenim les mateixes necessitats i això

conceptes de “virilitat” o “feminitat”. El desig sexual inhibit pot tenir un origen

no vol dir que patim un trastorn. El pro-

ÉS QUE JA NO T’AGRADO?

mèdic i estar causat per una malaltia que

blema és quan un baix desig es torna nul o

Parlem de desig sexual inhibit o hipoactiu

ens crea malestar físic i pot passar que les

existeix una aversió al sexe. En aquest cas,

quan les persones experimenten una absència

molèsties siguin un impediment per sentir-se

la cura d’aquest trastorn requerirà un es-

o pèrdua de les ganes per mantenir relacions

excitat, mantenir relacions o fins i tot estar

tudi profund de les causes. Però existeixen

sexuals. Molta gent creu que és cosa de l’edat,

relacionades amb altres disfuncions sexuals

unes regles generals que ens poden ajudar

però els joves de 20 anys també el poden

com la impotència o l’anorgàsmia. Com hem

a prevenir la seva decadència. La principal

DESIG SEXUAL, COMPANY DE VIATGE

De la mateixa manera que el sistema locomotor,

manera més sobtada, normalment amb la

patir. Per contra, hi ha persones grans que

comentat abans, les hormones juguen un paper

és acceptar-nos tal com som i els canvis

El desig sexual o la libido és l’impuls per

el respiratori o el limfàtic no funcionen igual

menopausa, procés pel qual la dona deixa de

encara tenen desig sexual i el fet de no poder

important. Un baix nivell de testosterona pot

que pateix el nostre cos al llarg de la vida.

mantenir relacions sexuals i es manifesta de

als 15, als 38 o als 60 anys, tampoc ho fa el

menstruar i acaba la seva fase reproductiva.

mantenir relacions amb penetració no vol dir

ser un altre dels motius de la inhibició. L’origen

Abans de seduir els altres ens hem de se-

manera diferent al llarg de la nostra vida.

sistema reproductor. Amb l’edat es dóna una

La menopausa pot anar acompanyada d’altres

que l’afecte, expressat en forma de carícies i

també pot ser farmacològic, llavors ens trobem

duir a nosaltres mateixos. L’autoestima és

Tot i que la curiositat per la sexualitat està

disminució de la secreció hormonal. Aquesta

efectes col·laterals com l’insomni, l’ansietat o la

petons, no sigui igualment plaent.

amb un desig sexual inhibit per substàncies

fonamental. En el cas de les relacions en

present des de la infància, és a partir de la

declinació es pot relacionar amb el descens del

depressió, que poden afectar igualment el desig

com, per exemple, alguns medicaments

parella, es recomana mantenir una bona

pubertat i fins arribar a la maduresa quan en

desig sexual. En el cas dels homes és gradual.

sexual. Amb tot, no afecta de la mateixa manera

antihipertensius.

comunicació en general, augmentar la

som més conscients.

A partir dels 45 anys poden començar a patir

No oblidem que el desig sexual es viu amb el cos

La manera en què els homes i les dones viuen el

algun tipus de disfunció sexual. En el cas de

i amb la ment. Per això cal subratllar els factors

desig sexual és molt semblant. El mite segons el

la dona la disminució hormonal té lloc de

psicològics i emocionals. Les persones que es

qual els homes tenen més apetència sexual que

trobin en una situació de depressió o d’estrès

les dones és fals i en tot cas dependrà de cada

poden veure els seu desig sexual disminuït.

persona i les seves circumstàncies, més que no

No cal haver patit cap trauma relacionat amb

pas del gènere.

el sexe. Sovint el problema rau en la relació

L’afecte i la comunicació són clau per mantenir viu el desig sexual

de parella: manca d’autoestima, rutina sexual, carència afectiva, falta de comunicació i enteniment, etc.

DIFERÈNCIES HORMONALS Existeixen diferències clares en el factor hormonal entre gèneres. La primera rau en la pròpia fisiologia. Les hormones que regulen la nostra sexualitat són la testosterona, els estrògens i la progesterona, presents en ambdós sexes tot i que en quantitats diferents. El factor hormonal té una expressió més fluctuant en

comunicació sexual i superar vergonyes

el cas de la dona. Aquesta presenta cicles

i tabús. Una parella són dos i cadascú té

ovàrics o menstruals en què hi influeixen

una apetència sexual concreta. Fomentar

diverses secrecions hormonals. L’home, en

l’afecte indueix a incrementar la proximitat

canvi, té una línia evolutiva més estable.

emocional, una porta al desig. Aparquem,

A això cal sumar-hi les diferències socials:

doncs, l’estrès i la vida diària durant unes

tradicionalment l’home ha estat educat i

hores: cercar moments d’intimitat per

motivat per descobrir i practicar el sexe, així

viure junts, fora de les obligacions com a

com per expressar obertament el seu desig,

pares, ajuda a restaurar la complicitat i la

mentre que la dona ha estat alliçonada per

confiança en la relació.

amagar-lo i fins reprimir-lo.


Salut

Novetats a la pauta de LA VACUNA DEL TÈTANUS La vacunació és l’única manera de prevenir el tètanus. Coneguem la nova pauta de vacunació per a l’adult.

E

Nova pauta de vacunació per a l’adult

Una persona ha de tenir administrades cinc dosis en tota la vida un cop feta la primovacunació

La vacuna antitetànica és molt eficaç i fàcil d’administrar

l tètanus és una malaltia infecciosa

A qui cal vacunar?

L’EFECTE PROTECTOR DE LA VACUNA

Es recomana que tota la població esti-

Fins fa molt poc temps es deia que l’efecte

gui correctament vacunada.

protector de la vacuna antitetànica (un cop

Durant l’embaràs, si la dona no està

administrades les tres primeres dosis) dura-

correctament vacunada s’ha de fer a

va deu anys. Passat aquest temps se n’havia

partir de les vint setmanes.

d’administrar una dosi de record, i així cada

Tothom que tingui ferides i altres lesi-

deu anys al llarg de tota la vida.

produïda per un bacteri (‘Clostridium

La vacuna

tetani’).

Aquest bacteri es troba, fonamentalment,

La vacuna antitetànica és molt eficaç i fàcil

a la terra, als fems, a les escombraries i al

d’administrar. En vacunar per primera vega-

tracte digestiu de les persones sanes, però

da (primovacunació) un adult que mai s’hagi

Un aspecte important que cal tenir en comp-

lunya va crear un grup de treball per revisar

vacunat de tètanus s’administren tres dosis:

te és que patir el tètanus no dóna immuni-

les recomanacions de l’efecte de la vacu-

la primera dosi, en iniciar la vacunació; la

tat. Un pacient que sobrevisqui a aquesta

nació antitetànica. Després d’un període de

segona, al cap de dos mesos, i, la tercera,

malaltia s’ha de vacunar.

revisió de la pauta, els experts han decidit

pot trobar-se a tot arreu en ser transportat per l’acció del vent. Per tant, no s’ha de caure en l’error de pensar que només podem contraure la malaltia quan manipulem fems,

Com es transmet?

ens punxem amb un ferro rovellat o ens fem

La forma més freqüent de contagi és a tra-

ferides brutes.

vés de lesions a la pell (ferides, mosse-

El tètanus tan sols es pot prevenir mitjançant la vacunació

La forma més freqüent de contagi del tètanus és a través de lesions a la pell

ons potencialment tetanígenes.

transcorreguts entre sis i dotze mesos. En cap cas s’ha de reiniciar la pauta vacunal, sinó que cal completar la pauta de primo-

gades, etc.). No cal que les lesions siguin

Com es pot prevenir?

vacunació fins a les tres dosis. La vacunació

profundes o brutes; qualsevol lesió és po-

El tètanus tan sols es pot prevenir mitjan-

antitetànica es fa amb vacuna Td (antitetà-

tencialment perillosa si entra en contacte

çant la vacunació, ja que el fet d’haver patit

nica-antidiftèrica), que a més a més propor-

amb el bacil tetànic.

la malaltia no ens protegeix.

ciona protecció enfront de la diftèria.

El Consell Assessor de vacunacions de Cata-

modificar-la i actualment ja no es farà així.

Patir el tètanus no dóna immunitat; un pacient que sobrevisqui a aquesta malaltia s’ha de vacunar

Marga Méndez-Aguirre Rosa M. Yrla Infermeres EAP Vallcarca Sant Gervasi


Salut a la llar

Ser pares

Salut amb arrels

Cura del nen amb

MALALTIA GREU La cura d’un nen o nena amb una malaltia greu és una de les tasques més difícils i esgotadores que els pares han d’afrontar.

Les plantes i flors no només són un recurs estètic. A banda de donar vida i color a cases i jardins, aporten beneficis importants a la salut. Només cal escollir les més adients per a la nostra llar.

Consells per als pares Hi ha una sèrie de consells que poden alleugerir la càrrega del que implica la cura d’un nen amb malaltia greu: • Reduïu els problemes a parts, de manera que es facin més manejables. • Planifiqueu a curt termini, per exemple setmanalment.

PULMONS VERDS

amb qui també compartim l’aire de l’habitació.

Les plantes converteixen el CO2 (diòxid de

Així doncs, només cal que mantinguem una

carboni) i els compostos orgànics en oxigen,

ventilació adequada a casa nostra.

Les plantes milloren la qualitat de l’aire

A

• Ocupeu-vos de les vostres pròpies

més del maneig dels problemes físics

ell ressaltant, però, que serà transitori i que

necessitats, ja que és imprescindible

i les necessitats mèdiques, s’haurà de

vosaltres sereu allà per donar-li suport.

mantenir-se com més sa millor en mo-

fer front a les necessitats emocionals

Pot ser que el vostre fill tingui molts senti-

ments difícils.

gràcies a l’energia de la llum, a un procés ano-

ajuden a relaxar-nos. Però també actuen com

del fill i a l’efecte que una malaltia prolongada

ments de cara als canvis que es puguin pro-

• Busqueu suport en els seus amics,

menat fotosíntesi. El resultat pràctic d’aquesta

a estimulants naturals que incrementen tant

pot tenir sobre la família. Afortunadament, no

duir en el seu cos. Pregunteu-li què sent i

deixeu que us ajudin en l’organització

transformació és la renovació de l’aire de la llar.

la nostra capacitat de concentració com de

us trobeu sols per aconseguir aquest complex

escolteu-lo. A vegades la comunicació, tan

d’horaris d’altres fills o que compartei-

A més, combaten la pol·lució perquè descar-

productivitat. Per això és bona idea col·locar

equilibri: els grups de suport, els treballadors

important com és, no ha de ser verbal, pot

xin responsabilitats amb vosaltres.

reguen l’ambient de substàncies nocives com

alguna planta al despatx, l’estudi o en espais

socials i els amics de la família poden resultar

ser a través de la música, els dibuixos o l’es-

• No deixeu de preguntar tot el que se us

el fum del tabac. Són també una font natural

dedicats a treballs de caire intel·lectual.

de gran ajuda.

criptura. Això pot ajudar el vostre fill a ex-

acudeixi als professionals de la salut.

d’humitat, especialment útil per mantenir les

pressar emocions i a evadir-se en un món de

mucoses en bon estat a l’estiu, quan estem ex-

JUGAR A FER CRÉIXER

Parlar amb el nen

fantasia inventat per ell mateix molt enri-

posats a aires condicionats que ens ressequen

Sovint ens queixem que la vida a la ciutat ens

La comunicació sincera és fonamental per

quidor. També se li ha de recordar que de la

la gola. Fins i tot existeixen certes varietats de

ha desvinculat de la natura i que els nens crei-

ajudar el vostre fill a adaptar-se a la ma-

malaltia que pateix, no n’és responsable ell,

plantes que milloren la qualitat de vida dels as-

xen sense ser concients dels cicles de vida de

laltia greu. És important que el nen sàpiga

ja que freqüentment se’n senten.

màtics, com per exemple la grindèlia.

plantes i animals. No cal que tinguem un gran

que està malalt, que li caldran moltes pro-

terreny, ni tan sols jardí: al balcó de casa nostra

ves i que rebrà cures especials. L’hospital i

Tornar a la normalitat

podem cultivar plantes amb flor o hortalisses en

els medicaments poden resultar aterradors,

Malgrat totes les circumstàncies adverses

s’aïllin. Els pares han de vetllar perquè no se

testos i jardineres que no ocupen gaire espai. El

però són necessaris perquè el nen es trobi

que demanen un seguiment molt de prop

sentin deixats de banda. És convenient in-

julivert i verdures per a amanides, com les ce-

millor. Contesteu totes les preguntes del

i una cura extra del fill malalt, és important

cloure’ls en el procés del tractament sempre

bes i els raves, creixen amb facilitat a partir de

vostre fill amb respostes clares i sinceres

que es continuïn posant límits al seu compor-

que es pugui i, segons l’edat i la maduresa,

llavors. Els petits de casa poden ser partícips

i de manera que ho pugui entendre. A la

tament. Aquesta és potser la tasca més difícil

acompanyar el germà a l’hospital, conèixer

dels cicles de cultiu i fer-se’n responsables.

pregunta “per què a mi?” li haureu de con-

d’aconseguir per la gran necessitat que es pot

altres nens malalts i els metges. S’ha de te-

Mantenir contacte amb les plantes augmenta la sensació de benestar i redueix l’estrès

Cal ser honestos amb el nen, però ressaltant que té el vostre suport

És dolent dormir amb plantes? Molts hem sentit

FLORS PER SOMRIURE

testar honestament que no ho sabeu. Però

sentir de protegir el nen o nena. Però consen-

nir en compte que el que s’imaginen sobre la

aquesta teoria. Com nosaltres, les plantes res-

Qualsevol persona a qui agradi la jardineria

expliqueu-li que hi ha tractaments per a ell i

tir-lo o malcriar-lo agreujarà i farà més difícil

malaltia sol ser pitjor que la realitat.

piren, i en fer-ho consumeixen oxigen, tant de

ens explicaria que aquesta afició és una font

que la família fareu que se senti tan còmode

tornar a les activitats diàries normals. Un cop el

dia com de nit. Només que a la nit, sense ener-

d’evasió de l’estrès a què estem exposats en

com sigui possible. També és important que

nen abandoni l’hospital i torni a casa, la fita és

gia lumínica, no poden fer la fotosíntesi i per

la nostra vida diària. No cal ser un expert

li expliqueu en què consisteix el tractament

tornar a la normalitat.

tant deixen de produir oxigen. Però la quantitat

per adonar-se’n. Les plantes i les flors tenen

a què es veurà sotmès. Intenteu no dir “no

També s’ha de vigilar el comportament dels

que en consumeixen és molt menor de la que

efectes psicològics i anímics positius sobre

et farà mal” si un procediment pot causar

germans, ja que és freqüent que s’enrabiïn,

utilitza per exemple la nostra parella o germans

nosaltres. Creen sensació de benestar i ens

mal o incomoditat. S’ha de ser honest amb

es tornin esquerps, ressentits, porucs o que

Dra. Rosamaria Casademont i Pou Pediatre EAP Vallcarca - Sant Gervasi


Gent gran

Viure jove

MEDICAMENTS i gent gran Com fer més fàcil la medicació dels grans consumidors.

arribar a causar interaccions. Així, al llistat podem afegir l’hora i la dosi que hem de prendre. D’això s’en diu un Pla de Medicació Personalitzat. Avui dia en algunes farmàcies també es pot adquirir un Sistema Personalitzat de Dosificació, que consisteix en un dispositiu anoment blíster on es troba la medicació diària separada per preses. Això facilita les coses sobretot al pacient, però també als cuidadors.

Tu preguntes,

NOSALTRES RESPONEM Pregunta al nostre consultori tot allò que sempre has volgut saber sobre salut.

S

er jove implica un munt de canvis. En

madurar. Però sovint aquests fets ens generen

aquest motiu posem a la teva disposició aquest

aquesta època de la nostra vida experi-

dubtes que no expressem en veu alta per vergo-

espai. Escriu al nostre consultori i explica’ns les te-

mentem una sèrie de sensacions i tenen

nya o per no saber amb qui parlar-ne. Això és fatal

ves inquietuds. Tu preguntes, nosaltres responem.

lloc una sèrie d’esdeveniments, que ens van fent

si el que volem és trencar la closca de l’ou. Per

Et quedaràs amb les ganes?

VIDA QUOTIDIANA I MEDICAMENTS Una manera d’assegurar-nos de no oblidar les preses del tractament és associar-les als àpats. Podem fer coincidir la nostra medicació amb

El farmacèutic comunitari

l’esmorzar, el dinar o el sopar, depenent de la

Es tracta d’un professional sanitari que té

freqüència indicada per a la presa, si es cada

com a funció principal assegurar l’efectivi-

sis, vuit, dotze hores, etc. D’altra banda, si els

tat i seguretat dels fàrmacs. Pel que fa a la

medicaments els hem de prendre en dejú els

millora en l’ús dels medicaments, el farma-

podem relacionar amb altres activitats quotidi-

cèutic ens informa i aconsella sobre els me-

anes, com per exemple sortir a fer la passejada

dicaments, revisa la medicació per verificar-

diària, dutxar-nos o mirar les notícies.

ne el bon ús i comprova i complementa la informació de la persona sobre el seu tractament. A més, algunes farmàcies també ens poden donar un Sistema Personalitzat de Dossificació, és a dir, un dispositiu que

És més fàcil recordar-se de la medicació si l’associem als nostres hàbits

conté en càpsules diferents les pastilles que ens hem de prendre cada setmana per evitar confusions.

A

CONSELLS PRÀCTICS PER UNA MEDICACIÓ CORRECTA • No acumular medicaments innecessa-

mesura que ens fem grans el nostre cos

patible la medicació amb la vida diària o directa-

i la nostra ment van patint una dege-

ment se n’obliden. Si ens organitzem, la presa de

neració progressiva. És lògic, doncs, que

medicaments no ha de ser un mal de cap.

en edats avançades tinguem malalties diverses,

ris que puguem confondre. • No fer servir les culleres de casa per pendre xarops o solucions líquides, sinó els dispositius que venen amb el medi-

algunes fins i tot cròniques. Per això la gent gran

SABER QUÈ I QUAN

són els principals consumidors de medicaments.

El nostre metge no ha de ser el principal respon-

Sovint han de prendre diferents tipus de pastilles

sable de la nostra salud, sinó nosaltres mateixos.

i fàrmacs al llarg del dia i no troben com fer com-

És important que coneguem i entenguem què ens

• Evitar l’automedicació. Pot causar

passa, quin tractament seguim i per a què. Una

interaccions i emmascarament de

Els plans de medicació personalitzats ens ajuden a conèixer i controlar el nostre tractament

bona tècnica de control és fer un llistat amb el

cament on hi figura la dosi exacta. • Respectar els intervals d’administració i la durada del tractament.

símptomes.

nom de cada medicament que prenem i la seva

• Consultar amb el metge, infermer o

funció. També és fonamental saber quan els hem

farmacèutic qualsevol dubte sobre el

de prendre, ja que una medicació administrada

tractament.

fora del seu horari no resulta igual d’efectiva i pot

es que prenen He sentit a dir que les noi durant molt la píndola anticonceptiva en problemes de temps després ten ades. Jo ja fa per quedar-se embarass uria de parar un any que les prenc. Ha per fer un descans? descans en el Actualment no cal fer regular amb tractament anticonceptiu problema per píndoles. No hi ha cap cop la noia quedar-se embarassada un xar de fer-ho. que les pren decideix dei ar la ingesta Recordem que el fet d’oblid un embaràs d’una d’elles pot provocar est mètode no desitjat. Per tant, aqu de la dona. no altera la fecunditat venient que No obstant això, és con ris per saber realitzem controls rutina nt. com evoluciona el tractame

Crec que tinc un problema d’ansietat. He suspès tres cops l’examen de conduir. Durant les pràctiques vaig

El cànnabis po t causar esqu izofrènia? El cànnabis, considerat pe r molts com una droga tova, afecta el sistema nerviós prov ocant una sè ri e d’efectes secundaris, com totes le s drogues. L’efecte més fàcilment id entificable és el de rela xació o l’aug m ent de la sensació de gana. Però la de pe ndència d’aquesta su bstància i un consum intens i co ntinuat po t pr ovocar problemes de concentració , angoixa, comportamen t violent i, en casos d’antecedent s familiars, l’a pa rició de problemes m entals greus.

perfecte, però quan tinc l’examinador al costat em poso tan nerviós que em quedo bloquejat. Què puc fer? L’examen pràctic és l’últim pas abans d’aconseguir el carnet de conduir que sovint s’associa a la independència, la maduresa, etc. Donar-li massa importància i tenir por de no assolir aquests valors pot crear estrès i ansietat. Pensa que només és un examen. Relaxa’t el dia abans, no donis voltes al tema. Dorm força i evita prendre cafè, te o substàncies que puguin alterar els teus nervis abans de l’examen. Què és el pitjor que podria passar si suspens? Pren-te la prova amb filosofia, pensa en positiu i confia en tu mateix.

Envia’ns les teves consultes a: info@fersalut.cat


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

www.fersalut.cat

CAP Alcover

CAP Sarria - Vallplasa

ABS Centelles

CAP Peralada

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

CAP VallcarcaSant Gervasi

CAP Les Hortes

EAP Sardenya

CAP El Remei


FerSalut_51  

Revista Fer Salut - edició número 51 Novembre-desembre 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you