Issuu on Google+

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

Trastorns que afecten

l’aprenentatge del nen

Més val prevenir... Hàbits saludables per evitar malalties

NÚMERO 58 | MARÇ - ABRIL 2012

fer

salut


Editorial

Sumari

SER PARES 12 - 13 Trastorns de l’aprenentatge

Coses del directe

N

Quan un nen presenta dificultats en el rendiment escolar i la seva evolució és més lenta de l’habitual pot estar patint un trastorn que afecti el seu

o és nou dir que vivim l’època de la comunicació. Veiem com van sorgint nous i eficaços

aprenentatge.

mitjans que ens apropen més els uns als altres. No cal citar-los perquè són de tots coneguts. Des de l’aparició dels primers que relacionaven persones de manera immediata

com el telègraf i el telèfon, per no citar els senyals visuals d’abans, ja han passat dècades i més d’un segle llarg. L’assistència sanitària els utilitza. Una professió en què es tracta d’atendre persones no podia deixar de fer-ho. Tant per comunicar l’usuari amb el professional, com per donar molta més dimensió i oportunitat a les dades mèdiques, com és el cas representatiu de la telemedicina.

SALUT 8 - 11 Més val prevenir...

Mantenir el contacte directe

L’existència de determinades proves que ens detecten el risc de patir alguna malatia ha compor-

Però sempre el contacte directe, humà, l’escalf de la trobada entre ambdues parts, no igualarà, ni

tat que ens centréssim a fer aquestes proves per intentar detectar-la com més aviat millor i ens

de bon tros, l’entrevista que no ho sigui. En aquest sentit les xerrades divulgatives a la població que

oblidéssim que nosaltres mateixos podem prendre diferents mesures (una alimentació correcta,

estem duent a terme a l’ABS de Peralada sobre el coneixement i prevenció del risc cardiovascular

la pràctica d’activitat física...) que ens ajuden a prevenir una malaltia.

són una demostració palpable de la calidesa de la relació humana de proximitat. Estem anant a totes les poblacions de la nostra ABS. Parlem amb els veïns tot seguint el format de la xerrada clàssica amb Power Point. Els ajuntaments van preparant les sales i el material (projector, pantalla i ordinador) i l’acollida que rebem és entranyable. El públic sovint és nombrós i algunes vegades

La telemedicina permet donar més dimensió i oportunitat a les dades mèdiques

no tant. Sempre està tremendament atent. És igual que ens trobem sales perfectament equipades o espais creats ad hoc al costat mateix de la barra del bar de la població i en les quals la “pantalla” és la paret amb els negatius dels quadres acabats de despenjar. Gràcies a tothom. I el tema? Dóna molt de si, com ens podem imaginar, ja que preferim promoure les reflexions abans que les dades, que cada assistent senti el propi cos com a hereu directe d’aquells homínids de més de dos milions d’anys, que ens van marcar l’obligació natural de l’exercici i l’alimentació saludable. Igualment parlem de l’allargament espectacular de l’esperança de vida en les darreres dècades, de

GENT GRAN 14

VIURE JOVE 15

les diferències degudes al sexe, etc. Tot en conjunt fa que es desperti en els assistents una diríem

A l’hospital... i cap a casa!

Consulta’ns tots els teus dubtes!

connexió telúrico-biològico-temporal sobre un aspecte que torna a estar d’actualitat com mai:

A tots ens pot convenir en un moment o altre

Informa’t de tot allò que et preocupa! En aquest

l’autoresponsabilització. I no és una percepció adulterada, no. Ho veiem en les cares de manera

ingressar a l’hospital i això pot comportar

cas, parlem dels anticonceptius orals per regular

immediata, en els comentaris que engresquen altres comentaris i preguntes. Coses del directe,

un cert tràngol, sobretot a la gent gran. Com

la menstruació, del risc de recaure en el tabac i

dirien a la TV.

podem recuperar la normalitat?

de la conveniència de fer-nos anàlisis o no.

Primària autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els hàbits saludables de la població. Web revista: www.fersalut.cat Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

CRÈDITS

salut és una publicació gratuïta, fer promoguda pels centres d’Atenció

Lluís Martínez Via Director-gerent d’Albera Salut ABS de Peralada

fersalut

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic. Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària). Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip. Legal: B-41601-2003.

PREMI JAUME AIGUADER I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA


Hipertensió i dieta La pressió arterial és la força exercida per la sang a les parets de les artèries a mesura que el cor la va bombejant per tot el cos.

E

2

Aliments amb potassi, magnesi i calci. Són minerals que resulten excel·lents per controlar la pressió arterial.

• El potassi protegeix contra la hipertensió arterial i les seves conseqüències. Els aliments que contenen aquest mineral de més quantitat a menys són: soja, ametlla, dàtil, alvocat, espinac, patata, plàtan, coliflor, pastanaga, api, espàrrec, pa integral, coco, tomàquet, meló, raïm i cogombre. • El magnesi, en cas de carència, predisposa a la hipertensió. Els aliments que contenen aquest mineral de més quantitat a menys són: blat, carbassa, sèsam, ametlla, avellana, anacard, fajol, mongeta seca, tofu, espinac, xocolata, carxofa, dàtil, kiwi, plàtan, patata i taronja. • El calci, en cas de carència, afavoreix la hipertensió. Els aliments que contenen aquest mineral de més quantitat a menys són: sèsam, garrofa, soja, ametlla, mongeta seca, blat de moro, bleda, sucre moreno, pa integral, porro, grosella, col i taronja. • Cal remarcar que la quantitat de calci en 100g de iogurt natural és de 199mg i el de

s considera que hi ha pressió alta

100g de mongetes seques és de 240mg, la mateixa quantitat que en 100g de sardines.

(hipertensió) quan es dóna alguna

Això demostra que el paper dels làctics és important, però que es pot substituir per altres

d’aquestes dues condicions:

aliments en cas d’intolerància.

• La pressió sistòlica (màxima) supera 139 mm Hg. Aliments amb fibra. La fibra està formada per diverses substàncies com la cel·lulosa, la

Altres aportacions saludables dels llegums

pectina, les gomes, els mucílags i altres polisacàrids que comparteixen característiques, ja

Els llegums contenen proteïnes amb tots els

bimortalitat més freqüent i el seu control és

que són exclusivament d’origen vegetal perquè formen part de les parets de les cèl·lules vege-

aminoàcids, excepte la metionina, que es troba

una de les intervencions prioritàries des de

tals. La major part de la seva composició no es pot digerir, cosa que ajuda en diferents processos

en els cereals i es pot suplementar d’aquesta

l’Atenció Primària de salut.

com és el control de les deposicions, que evita el restrenyiment alhora que impedeix l’absorció

manera. Altres avantatges d’aquest aliment són

El tractament en els casos de pressió alta es

del colesterol i, per tant, afavoreix el control de la pressió arterial.

l’alt contingut en ferro i en fibra que té.

basa en dos punts molt importants:

Els aliments amb un elevat contingut de fibra són de més quantitat a menys: llentia, civada,

• La pressió diastòlica (mínima) supera 89

3

mm Hg. La pressió alta és una de les causes de mor-

Alguns estudis demostren que la dieta vegetariana baixa la pressió arterial, de totes maneres

Altres aportacions saludables de les verdures

Aliments diürètics: són en alguns casos igual d’eficaços que els medicaments amb

tampoc està contraindicat menjar carn, peix i ous. Sempre cal una dieta equilibrada i el millor

Les verdures tenen diversitat d’acció en l’efecte

la mateixa acció, ja que permeten incrementar el volum de l’orina a l’augmentar la

lema és “menjar de tot amb mesura”.

hipotensor, ja que contenen potassi i magnesi,

sègol, blat i ametlla. Tots aquests contenen més de 10g de fibra per 100g de producte.

• Intervenció en els estils de vida. • Tractament farmacològic.

Intervenció en els estils de vida Els punts clau en l’estil de vida són:

1

funció del ronyó. Això redueix el volum de sang i, per tant, la pressió de les artèries.

Les proteïnes són importants per al bon desenvolupament de l’organisme i les trobem d’origen

ajuden en el control de la pressió arterial, especi-

• Fer dieta.

• Verdures: carxofa, api, albergínia, borratja, coliflor, espàrrecs i mongeta tendra.

animal i vegetal. En l’equilibri de totes dues hi ha el benefici per l’organisme. Es recomana la carn

alment si estan cuites el mateix dia i sense sal, i

• Fer exercici.

• Fruites: poma, préssec, nespla, meló, pera, pomelo, síndria i raïm.

• Disminuir el consum d’alcohol. • Desaconsellar cafè i productes amb cafeïna.

i el peix magre cuinat de forma saludable i evitar els fregits i arrebossats.

en alguns casos són diürètiques. Cal dir que s’ha

Aquest efecte diürètic permet reduir edemes (retenció d’aigua en teixits) que es produeixen

Val a dir que les proteïnes també tenen un paper molt important en l’assimilació del calci, així

demostrat que l’alimentació vegetariana aconse-

en malalties renals i cardíaques, ja que presenten molt poc o gens de sodi i bastant de

doncs, el consell és de fer una dieta variada i en proporcions equilibrades.

gueix una reducció de la pressió arterial.

potassi. L’acció diürètica dels aliments és menys intensa que la dels medicaments, però els

Les verdures i hortalisses tenen els següents

aliments es poden prendre diàriament durant tota la vida sense risc d’efectes secundaris.

avantatges: alt contingut en fibra, que els dóna

• Disminuir el consum de sal.

Una fruita de la qual no se sap exactament el motiu del seu efecte hipotensor és la

el poder laxant; ideals per al control de pes; ac-

• Ajudar a deixar de fumar.

guaiaba, que ha demostrat reduir les xifres tensionals amb la ingesta d’una peça al

• Practicar teràpies de relaxació.

dia i amb resultats al cap de tres mesos.

ció calcificant (nap, col), anticancerígena (ceba,

L’alimentació pot ajudar a mantenir les xifres

Altres aportacions saludables de la fruita fresca

de pressió arterial correctes, sobretot augmen-

Es recomana un elevat consum de fruita fresca,

tant la ingesta de fruites i verdures cuinades de

ja que ens aporta vitamina C, que no podem

• Sucs de fruita industrials: són poc acon-

Els caldos d’api i ceba serveixen per desintoxicar

la forma més senzilla possible. Primer de tot,

sintetitzar des del nostre cos i que és impres-

sellables perquè tenen menys fibra, poden

la sang de substàncies de rebuig, especialment

cal que sigui baixa en sal, baixa en greix, sense

cindible per viure. Cal dir que la fruita es pot

produir diarrea (sobretot en el cas de la

àcid úric, i afavoreixen la producció de orina

alcohol ni begudes estimulants.

prendre de moltes maneres, però que en tots

poma), erosionen l’esmalt dental a causa

per part dels ronyons.

Els aliments que intervenen en el control de

els casos, com més procediments s’hi realitzin

del seu contingut àcid, i en l’edat prees-

la pressió arterial se subdivideixen depenent

més pèrdues de nutrients hi ha, és el cas de la

colar un consum de dos vasos diaris està

dels compostos que contenen i l’acció que re-

dessecació, congelació o l’enllaunat. En aquest

relacionat amb obesitat i retards en el

alitzen dins l’organisme.

sentit, remarquem dos productes molt estesos:

creixement perquè contenen massa sucre.

• Melmelades: són poc saludables perquè

porro, nap, rave) i antianèmica pel seu alt con-

contenen pèrdua de vitamines i un aug-

tingut en ferro (espinac, fava, cigró, remolatxa,

ment important de sucre refinat.

canonge).

DUI Judit Noguera i DUI Joan Pagès Albera Salut ABS de Peralada


Imatges cedides pel Sr. Lluís Bonal Solà.

El risc cardiovascular

Rabós d’Empordà ha estat el municipi encarregat de posar el punt i final al cicle de xerrades sobre risc cardiovascular que ha dut a terme a tots els pobles d’aquesta àrea bàsica el Dr. Lluís Martínez, director i gerent d’Albera Salut.

C

dels lípids, hipertensió, etc.) han mantingut l’atenció dels assistents. Finalment unes consideracions sobre el mal anomenat “sexe dèbil” han portat a parlar de l’efecte de la

onscients que la nostra activitat tam-

Dels homínids a l’actualitat

motius es deu. Alhora s’ha incidit en la per-

Paràmetres cardiovasculars

menopausa sobre el risc cardiovascular. Més

bé ha de ser comunitària, en la trobada

Durant dotze dijous ens hem anat desplaçant

versió dels nostres costums alimentaris i en la

Les taules del Regicor, els estudis de Fra-

endavant, el seguiment que de tots aquests

de l’estiu passat amb els ajuntaments

per les poblacions, en unes vesprades d’hi-

reducció de l’activitat física, tant de la maina-

mingham, el càlcul del risc cardiovascular

paràmetres fem des de la nostra assistència,

de l’ABS vam decidir fer un cicle de xerrades

vern, sovint amb tramuntanada, factors, però,

da com dels adults. Les piràmides de l’alimen-

i el comentari dels aspectes més coneguts

ajuda a conformar un major coneixement del

que no hi han impedit l’assistència.

tació saludable, de l’exercici físic, etc., han

(edat, sexe, diabetis, tabaquisme, alteracions

que signifiquen les contradiccions i les possi-

a tots els pobles del nostre àmbit. Una vegada recollides les

En les xerrades s’ha partit de con-

seves propostes de temes, el

sideracions òbvies però que aju-

que n’englobava més en con-

den a la reflexió. Per exemple: a

junt era el del risc cardiovascu-

partir d’una imatge d’un dels pri-

lar, temàtica, per altra banda, de

mers homínids i de la seva alimen-

gran interès en la nostra activitat

tació, de la duresa de l’exercici físic

sanitària i sobre la qual ja s’havia

d’aleshores, s’ha passat a comentar

fet un cicle de xerrades a càrrec de la Dra.

l’augment de l’expectativa de vida que en les

Rosa Fortià.

darreres dècades hem experimentat i a quins

format part de la iconografia de la xerrada.

L’experiència ha permès conèixer de primera mà el sentir de la població i dialogar-hi sobre aspectes assistencials i organitzatius

bilitats enormes de la vida actual.

Les xerrades han insistit en la perversió dels nostres costums alimentaris i la reducció de l’activitat física com a factors de risc cardiovascular

Al coincidir en el temps la instal·lació de desfibril·ladors del Dipsalut en les nostres po-

per conèixer de primera mà el sentir de la po-

blacions, al final de la xerrada es va parlar del

blació i establir un interessant col·loqui sobre

seu funcionament i de l’oportunitat de fer-los

el risc cardiovascular i també sobre aspectes

servir quan les mesures preventives (a més de

assistencials i organitzatius, sempre de profit,

la genètica individual) fallen.

i que han permès de comprovar la bona sin-

Per al ponent, que alhora és el director-gerent

tonia entre usuaris, professionals i gestió de

de l’ABS, ha estat una molt bona experiència

l’ABS de Peralada.


que el seu cuidador tingués la millor forma-

"Cuidar els altres és, justament, el que ens fa humans"

ció i capacitació per oferir una bona atenció", concloïa el Dr. Pellejà.

Sense llibre d'instruccions Amb un cert to irònic, però reflectint perfectament la situació quotidiana de moltes famílies que tenen a casa una persona malalta dependent, l'actor Toni Albà va explicar la seva experiència com a cuidador del seu pare durant 32 anys. Lluny de la imatge més mediàtica que tots coneixem, els alcoverencs van identificar-se amb una persona que relatava com un fill de 16 anys, juntament amb

Passat, present i futur "La idea és mirar d'on venim per, entre tots, veure cap on hem d'anar." Així començava la xerrada el Dr. Ramon Descarrega, director del CAP d'Alcover. En aquest sentit, el Dr. Pellejà, que va liderar el funcionament del centre de salut i va impulsar l'Escola de Cuidadors, podia oferir una bona perspectiva. Precisament, amb aquest taller "les persones cuidadores estan fent una gran tasca de prevenció de la seva salut, tant física com emocional", comentava el Dr. Pellejà. I és

h

Reconèixer la dedicació i el compromís dels cuidadors informals, és a dir, d'aquelles persones que tenen al seu càrrec un familiar malalt. Amb aquesta voluntat, Ca Cosme va acollir al març la xerrada "Reflexions. Tenir cura de l'ésser estimat", organitzada per l'ABS Alt Camp Oest.

que a l'Escola de Cuidadors es tracten temes molt pràctics, com per exemple la mobilitat del malalt, però vetllant per la salut del cuidador, i també aspectes psicològics, com pot ser no defallir durant el procés de cura. "Les persones cuidadores han de pensar que, si es donés la situació inversa, també voldrien

D

"La nostra societat ens ha ensenyat a cuidar les persones, però teniu dret a demanar ajuda sempre que us faci falta"

os convidats amb perfils ben dife-

els germans i la mare, es feia càrrec del pare

rents van traslladar la seva visió

que, amb només 42 anys, havia patit una

i experiència al nombrós públic

hemorràgia cerebral que li havia paralitzat

que es va reunir a Ca Cosme en un acte

la meitat del cos. "Vam tornar de l'hospital

d'agraïment i de reconeixement als cuida-

amb el pare completament canviat i sense

dors informals i a totes aquelles persones

llibre d'instruccions. És com quan tens un

que han fet possible una dècada d'exis-

fill i arribes a casa amb el nadó als braços.

tència del CAP alcoverenc i del Centre de

Comença a plorar i no tens ni idea de què li

Dia, i cinc anys de l'Escola de Cuidadors.

està passant."

El Dr. Joaquim Pellejà va aportar la visió

Des d'aquest instant, "recomences una vida

més professional de tota aquesta evolució,

on has de superar coses tan bèsties com

mentre que l'actor Toni Albà va narrar la

que, només arribar a casa amb una cadira

seva experiència personal com a cuidador.

de rodes, adonar-te que vius en un segon pis


Tractament

anticoagulant oral sense ascensor". Malgrat la situació, el posi-

Al llarg de la xerrada, en Toni va voler reco-

nyat a cuidar les persones, però teniu dret

tivisme a casa de la família d'en Toni sempre

nèixer la tasca dels cuidadors i els va recor-

a demanar ajuda sempre que us faci falta.

va ser-hi. "La meva mare ens va reunir a tots

dar que no oblidin els drets que tenen com

Estar al costat dels altres quan ho necessiten

i ens va dir: 'Nanos, hem de tirar endavant

a persones. "La nostra societat ens ha ense-

és, justament, el que ens fa humans."

Conèixer com funciona i per a què serveix el tractament anticoagulant oral van ser alguns dels objectius de la xerrada que va oferir la infermera Montse Navarro de l'ABS Alt Camp Oest als usuaris del centre.

com sigui!' i, dia a dia, confiant amb les persones que tens al teu costat, t'acostumes a la nova realitat i vas pensant com pots facilitar la feina al cuidador."

E

conegut com Sintrom, té com a ob-

Qui pot necessitar el tractament anticoagulant?

cal consultar urgentment el metge en cas de: • Hemorràgies importants espontànies.

l tractament anticoagulant oral, més jectiu disminuir la tendència de la

• Les persones que ja han sofert una

Entendre el malalt

sang a coagular per evitar la formació de

trombosi o una embòlia, per preve-

Com podem entendre la situació que viu el

trombes (coàguls de sang) o embòlies, però

malalt? "El meu pare tenia una frase que

sense anul·lar-la completament, atès que la

• Les persones en situació de risc de

tota la família recordarem sempre: 'Aixeca'm

coagulació és un mecanisme propi de l'or-

patir-la com a mesura preventiva en

• Mal de cap intens i d’aparició sobtada.

una mica'. Tots ens preguntàvem per què

ganisme per reparar les lesions dels vasos

arítmies cardíaques o portadors de

• Dificultat en parlar, trastorns de la visió,

tanta obsessió per demanar-nos que l'aixe-

sanguinis i evitar així hemorràgies. Conèixer

vàlvules cardíaques.

quéssim." En Toni ho va entendre el dia que

les característiques d'aquest tractament, a

es va asseure al costat del pare i va decidir

quins pacients s'adreça i quines precaucions

que deixaria passar les hores sense moure's

cal seguir són algunes de les informacions

Controls de la coagulació

fins que ho fes ell. "Va ser insuportable, al

que va facilitar la infermera Montse Navarro

• Cal anar periòdicament a les visites de

cap d'una estona no podia aguantar quiet i

en una xerrada per als usuaris del centre.

necessitava moure'm!"

nir que es repeteixi.

• Blaus o hematomes grans després d’un cop o d’un accident. • Femta negra, pastosa i pudent.

desviació dels llavis. • Pèrdua de força o sensació de formigueig en braços i cames.

control de la coagulació per mesurar l’efecte del tractament. • Cada pacient rep una dosi individualitzada segons la seva malaltia, que s’ajusta en les visites de control per tal de mantenir el temps de coagulació dintre de l’interval adequat.

Dieta i estil de vida quan es pren l'anticoagulant • S’ha de seguir una dieta normal sense fer canvis bruscos. • Cal evitar el consum de begudes alcohòliques. • S’ha

d’evitar

menjar

quantitats

abundants d’aliments amb molta vitamina K (llegums, ous, espàrrecs,

Com es pren la medicació?

espinacs, enciam, bròquil, col), ja que

• Cal prendre la medicació cada dia a la

poden interferir en el tractament an-

mateixa hora, una hora abans de sopar, seguint la pauta marcada pel metge.

ticoagulant. • Cal evitar l’automedicació, inclosos els

• Si s'oblida la presa d'una dosi, mai no

preparats d’herboristeria i parafarmàcia.

s'ha de prendre el doble de medicació.

• Convé tenir precaució amb els objectes

Cal informar dels oblits en les visites

tallants com ara ganivets i tisores per

de control.

evitar possibles sagnats.


Com funciona el programa? Si sou veïns del barri en què s’està desenvolupant el Programa, properament rebreu una carta amb un tríptic informatiu i un llistat de farmàcies. Per participar al Programa heu de portar aquesta carta a alguna de les

Programa de detecció precoç

farmàcies del llistat. Allà us donaran un tub i unes instruccions per recollir una mostra

del càncer de còlon i recte

de femta. Un cop recollida, l’heu de retornar a la farmàcia, que l’enviarà a un laboratori on s’analitzarà. Els resultats de la prova se us comunicaran per correu o per telèfon. En Quines són les causes del càncer de còlon

cas que s’hagi detectat una quantitat de

i recte?

sang en femta superior a l’esperada, cal-

Habitualment, el càncer de còlon i recte es

drà fer un estudi més ampli i, per tant,

produeix a partir de pòlips que estan situats a

se us citarà per continuar endavant. Si el

l’interior del budell. Un pòlip és un creixement

resultat en canvi és negatiu, se us con-

anormal a la superfície del còlon. La presència

vidarà a repetir la prova al cap de dos

de pòlips a la mucosa del budell és freqüent en-

anys i, així, si tot va bé, fins a l’edat de 69

tre la població, però això no vol dir que siguin

anys, cada dos anys.

ja un càncer. Tanmateix, ja que coneixem cap a

Per a més informació:

on poden tendir si no fem res, cal que els inten-

www.prevenciocolonbcn.org

tem detectar i eliminar per evitar que es transformin en un càncer. Ara bé, el motiu pel qual apareixen els pòlips i el moment en què poden esdevenir el principi d’una malaltia cancerosa no són encara coneguts. No obstant això, sí que sabem que la majoria dels casos apareixen a partir dels 50 anys i que el risc s’incrementa amb l’edat (d’aquí la franja d’edat entre 50 i 69 anys per fer la detecció precoç); i també sabem que és més probable en persones: • que ja han patit prèviament un càncer de còlon i recte.

DINS el proper trimestre tots els homes i dones entre 50 i 69 anys de la zona de Sarrià, Vallvidrera i Les Planes rebran la invitació per participar en el programa de detecció precoç del càncer colo-rectal.

• que tenen familiars amb càncer de còlon i recte. • que pateixen malaltia inflamatòria intestinal de llarga evolució. • que presenten pòlips intestinals. Com a factors de risc coneguts (però que per si

Per què existeix un programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte? El càncer de còlon i recte és el més freqüent en el conjunt d’homes i dones a Catalunya, amb més de 6.000 casos nous cada any. El càncer de còlon té una freqüència similar en homes i en dones, mentre que el de recte es més freqüent en els homes, i en global suposen la segona causa de mort per càncer a Catalunya. La supervivència depèn de la fase d’evolució del tumor en el moment del diagnòstic. Atesa la importància d’aquest càncer, i ja que tenim les eines per mirar de corregir la tendència, s’ha fet recomanable el programa de detecció precoç.

El càncer de còlon i recte és el més freqüent en el conjunt d’homes i dones de Catalunya

sols no expliquen l‘afectació en uns casos i en d’altres no), cal assenyalar els següents: • alimentació amb un elevat consum de carns vermelles i greixos d’origen animal. • alimentació escassa en vegetals, fruita i fibra. • excés de pes mantingut durant anys. • manca d’exercici físic.

No ho oblideu: • Porteu una vida sana que fugi d’hàbits tòxics (tabac, alcohol). • Tingueu una dieta equilibrada: mengeu de tot i amb moderació. • Feu esport amb regularitat!


Hepatitis vírica El fetge és l’òrgan més voluminós del nostre cos. La paraula hepatitis significa inflamació del fetge, la qual pot produir-se per molts motius, entre altres, els virus. Els més comuns són l’A, el B i el C.

La informació del vostre centre, al moment Si voleu estar informats de les darreres notícies del vostre centre de salut, connecteu-vos a la nova web i subscriviu-vos al butlletí online. Amb només un clic podreu conèixer de primera mà tota la informació relacionada amb l’EAP Sarrià, Vallvidrera i les Planes, gràcies a la nova web. A més, el nostre centre estrena el butlletí electrònic “Recepta news”. Es tracta d’un nou canal informatiu que es publicarà amb una periodicitat mensual i que té per objectiu apropar-se al barri. Hi trobareu informació referent a serveis, professionals, horaris, etc. S’adreça a pacients i ciutadans per tal de millorar-los la salut i la qualitat de vida i d’informar-los de totes les activitats que s’ofereixen.

Hepatitis A El virus de l’hepatitis A està present en països amb males condicions d’higiene, ja que es dissemina per via oral, a través d’aigua i aliments infectats. Generalment, la persona es recupera fent repòs i seguint una dieta baixa en greixos, i té una durada d’unes quatre setmanes de mitjana. Per aquesta raó, cal que us recordem que abans de fer un viatge lluny, us informeu en el centre de vacunació tropical de les vacunes que us han d’administrar, ja que hi ha una vacuna contra l’hepatitis A.

Hepatitis B L’hepatitis B és una malaltia que té dues vies de

Hepatitis C

que no tothom pot rebre, i que està aconseguint

contagi: la sexual i la sanguínia. És freqüent que

L’hepatitis C generalment és contagiada a través

una curació entorn del 60%.

la persona que s’infecti pel virus es recupe-

de la sang infectada (habitualment els més afec-

ri en una mitjana d’uns tres mesos sense

tats són els drogodependents, però sempre que

Diagnòstic per anàlisi

hi hagi contacte amb sang contaminada es

Totes tres malalties es poden diagnosticar a tra-

pot contraure la infecció). Per això, quan ens

vés d’una anàlisi de sang i són de declaració obli-

posem un pírcing o ens fem un tatuatge,

gatòria. Com que una de les vies de contagi és

cronifiquen la malaltia i això pot de-

és important verificar que tot el material

la sexual, cal insistir en el recordatori de l’ús de

sencadenar a la llarga en un càncer

sigui estèril i d’un sol ús. En contra del

mètodes de barrera (preservatiu).

conseqüències, fent repòs i dieta baixa en greixos. Però cal dir també que un petit percentatge d’aquestes persones

de fetge. Hi ha una vacuna contra l’hepatitis B, que s’administra actualment des de l’edat de 2 mesos a tota

que se sol creure, molt rarament pot ser conseqüència d’una relació sexual. Tant l’hepatitis B com la C es transmeten de mare a

la població, i que també es pot administrar als

fill durant l’embaràs. Actualment, no existeix cap

adults en cas de no estar immunitzats i ser ne-

vacuna contra l’hepatitis C, que es cronifica en un

cessari bé per feina, bé per viatges.

75-80% dels casos, però sí que hi ha tractament,

Meritxell Sala Infermera EAP Sarrià-Vallplasa

Consulteu la nostra web i inscriviu-vos al nou butlletí electrònic:

www.capsarria.cat


Treballar el fang és una activitat altament educativa, terapèutica i equilibradora 4. Han après que el poder transformador de l’art no es troba en la tècnica utilitzada, sinó en l’acte creatiu. Aquest salt al buit fèrtil, en el qual es concep i es realitza l’obra a la nostra imatge i semblança: poder treure l’estat d’ànim a través del fang, aprendre de les altres i donar a les altres. La valoració global ha estat d’un 9,50 i totes

TALLER DE FANG com a teràpia

Sant Martí de Centelles va acolLir, com a activitat terapèutica, un taller de fang en què es van crear les figures per A un pessebre nadalenc.

L

La creació ha d’arribar a través de la diversió i

2. Aquest taller ha estat com un espai de treball

voldrien repetir l’experiència. Per aquest motiu

del plaer, ordenant formes i colors. Els materials

interior a partir de les emocions de cadascu-

el dia 2 d'abril començarem un altre taller que

plàstics com el fang o l’argila estan relacionats

na de les persones que formen part del grup, i

durarà fins al desembre.

directament amb el tacte. Treballar el fang és

un espai de relació amb l’altre per la interacció

Per a mi, com a art terapeuta, ha estat una

altament educatiu, tera-

que sorgeix. “Això que

experiència fantàstica! He pogut veure créixer

pèutic i equilibrador.

es transforma a fora

en aquestes dones, la seva creativitat, les seves

també transforma per

emocions... transformar la por en valentia i, so-

Un taller per gaudir

dins”. Totes s’han sen-

bretot, les he vist gaudir molt.

El taller que hem realitzat

tit amb capacitat de

tenia per objectiu apro-

fer, no només plàsti-

fundir en tots aquest as-

ca, sinó també apli-

pectes a través d'una pro-

cable al seu dia a dia,

posta temàtica concreta:

han trobat una opor-

fer un pessebre per al po-

tunitat d'expressar-se

ble de Sant Martí. Hi han

i de compartir.

participat catorze dones

3. Les dones, a través

d’edats compreses entre

de l'artista que hi ha

30 i 70 anys. L’experièn-

en elles, han obtingut

a ceràmica, que és expressió artística,

Procés terapèutic i educatiu

cia ha estat molt positiva.

recursos per poder

pot ser així mateix una teràpia: quan

L’expressió plàstica, com la ceràmica, faci-

A la cloenda del taller les

desplegar i utilitzar el

es modela un tros de fang, en un marc

lita el desenvolupament de la motricitat.

participants van omplir un qüestionari del qual

propi potencial. Recursos com la seguretat, la

terapèutic, les imatges es van concentrant.

Treballar el fang ens permet connectar amb

s'han extret les conclusions següents:

capacitat, l'apertura als altres, l'apropament

Encara que al començament vulguem que una

la nostra creativitat, amb els materials de la

1. Les sensacions que han tingut amb l’expe-

a elles mateixes, el fet de poder treure emoci-

peça tingui una forma o un color determinats,

naturalesa, i exercitar el nostre esperit lú-

riència de tocar el fang han estat de confort,

ons com la tristor, el descontent, el disgust...

durant el procés ens hi pot caure una gota, o

dic. Aprenem a estimar el que fem amb les

agradables, alliberadores i de tranquil·litat.

I, principalment, han obtingut confiança.

bé una línia pot suggerir una imatge que doni

nostres mans, la nostra primera eina, i ens

lloc a la variació de les formes i fer que la

proporciona elements de sensibilitat.

peça canviï. En aquest sentit l’art brinda una sorpresa, una nova mirada. La peça creada serveix aleshores de canal entre el nostre món intern i l’extern, ja que traspassem al fang, a través dels sentits, energies, conflictes i recursos per rebre la sorpresa estètica que ens ofereix. Ens reconcilia amb la terra, donant i rebent. Obrint possibilitats, alliberant.

La ceràmica, en tant que expressió plàstica, contribueix a desenvolupar la motricitat

Mar Gallardo Ceramista i administrativa ABS Centelles


Centelles prepara una

NOVA marató de d nacions de sang El poble de Centelles acollirà el proper 14 d'abril una altra marató d'acapte de sang.

Una manera senzilla

d’ajudar Els nostres fills Fa uns mesos, va començar l’escola, i, ara, ja ha arribat el fred. Això comporta que els nostres nens estiguin més exposats als refredats i que presentin, doncs, un augment notable dels mocs, la tos i el nas tapat. Quina és la funció del nas a part de captar

Què podem fer nosaltres per intentar que

les olors?

això succeeixi el mínim?

Quan respirem, l’aire entra pel nas, que fa la

1. Mantenir el nas com més lliure de mocs

funció de filtre de les impureses i microbis que

millor:

hi ha a l’aire i, a més, l’escalfa perquè arribi net

- Si són grans fer que es moquin sovint.

i calent al coll i als pulmons.

- Si són petits i no en saben, cal fer rentats de nas. Amb què? Amb sèrum fisiològic, aigua de

Per netejar el nas dels nens, cal que es moquin sovint i, si no en saben, fer-los rentats amb sèrum fisiològic o aigua salada

Què passa quan els nens tenen el nas ta-

mar o aigua amb sal, que és tot el mateix. Si

pat pels mocs?

econòmicament ens va malament comprar els

No el poden fer servir perquè està taponat i

esprais que venen a la farmàcia, agafarem un

respiren agafant l’aire per

pot d’aigua de l’aixeta, hi afegirem un pessic

2. Fluïdificar els mocs tant com es pugui:

la boca. D’aquesta ma-

de sal (cullerada de moca) i ho remenarem bé.

Fer que beguin força aigua i, si cal, posar un

nera l’aire arriba fred i

Caldrà fer servir un recipient apte per

humidificador a estones. Els xarops que hi

brut a la gola i després als pulmons, amb el consegüent

a l'aplicació de la solució. Quantes vegades l'aplicarem?

augment

Tantes com vulguem, el que

d’infeccions de les vies

s’aconsella és fer-ho de dos a

respiratòries altes i amb febre, mocs i tos.

tres cops al dia i, si cal, abans de cada àpat.

ha al mercat actualment són poc efectius i tenen més efecte placebo que altra cosa.

Equip de Pediatria EBA Centelles

Després de l'èxit aconseguit en les darreres convocatòries, Centelles celebrarà una nova marató de donacions de sang, que ha esdevingut una autèntica festa solidària. L'acte tindrà lloc el dissabte 14 d'abril i ha estat convocat pel Banc de Sang i Teixits. De nou, es prepararan diferents activitats lúdiques per potenciar la participació a la jornada, gràcies a la col·laboració tant dels vilatans com de les entitats del municipi.

No oblideu que... Si el 70% de la humanitat haurà de rebre alguna transfusió de sang a la vida, i l'altre 30% seran seran familiars i amics, hi estem tots implicats.


Atenció Primària

Atenció Primària

Vallcarca – Sant Gervasi

Vallcarca – Sant Gervasi

A primera línia el grup de professionals qualificats que integrem La Unitat d'Atenció a l’Usuari som el nexe d’unió entre el personal sanitari i els usuaris dels centres.

Vivim en una societat en què afortunadament la gent viu més anys, però això implica també una major prevalença de les malalties cròniques i de les situacions de dependència i, per tant, més pressió per als sistemes de salut existents.

L

Connecta't

al CAP!

es tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’han convertit en un element estratègic bàsic per afrontar

els nous reptes dels sistemes sanitaris, grà-

L

cies al seu potencial per millorar la salut dels a nostra funció és facilitar la comuni-

ciutadans i els processos d’atenció sanitària,

cació amb la xarxa sanitària amb l’ob-

i a la seva capacitat de promoure l’equitat i

jectiu de millorar l’atenció individual i

sostenibilitat del sistema.

col·lectiva de la població que atenem. A més,

Les TICs aplicades a la salut estan modificant

som el primer punt de contacte dels nostres

els models tradicionals de la sanitat a Catalu-

usuaris amb el centre: la nostra feina

nya. La cita prèvia, la recepta electrònica, la Recordeu

història clínica compartida i el fet de rebre els

sempre de portar els do-

resultats de l'analítica ja valorada pel metge

i resoldre'ls qualsevol dubte.

cuments identificatius (targeta

per sms són fites que actualment ja utilitzem

Sempre des del respecte vers

sanitària i DNI) tant personals com

consisteix a rebre les seves consultes, informar-los i assessorar-los,

a les nostres consultes.

els nostres pacients i fent-los

d'aquelles persones que us autorit-

• Confirmacions

Per contactar amb nosaltres,

Des del CAP Vallcarca-Sant Gervasi treba-

conèixer els seus drets i deu-

zen a recollir la seva documentació.

de baixes i altes

demanar hora o FER qualsevol

llem per impulsar el desenvolupament i la

res. Des del taulell i el telèfon

Sense les vostres acreditacions,

garantim la confidencialitat de

ens és impossible realitzar

la informació que ens donen i que

la nostra feina.

els és donada, respectant en tot mo•

ment la Llei de protecció de dades.

altra GESTIÓ, podeu optar per:

utilització de les TICs i el treball en xarxa en

ritzades. Les altes

• Venir directament al taulell

l´àmbit de la salut, sempre tenint en compte

sempre les ha de re-

• Trucar als nostres telèfons:

que d´aquesta manera millorem substan-

mèdiques

auto-

collir el titular de la baixa.

932 594 411 i 932 594 422

Autoritzacions d'agulles i

• Entrar a la nostra pàgina web:

tires reactives per al control de la diabetis

Tràmits administratius Hi ha tasques administratives per les quals no cal

des de la consulta d’infermeria o medicina. •

demanar visita presencial ni amb el metge ni amb infermeria, ja que es tramiten directament a la

nostra Unitat d’Atenció a l'Usuari en estreta col· laboració amb ells. Us podeu adreçar als taulells

administratius de tots dos centres, o consultar-

• Enviar un correu a: contactar@aprimariavsg.com

Novetats tecnològiques •

Hem remodelat la web del centre: www.aprimariavsg.com; podreu

Recollida d’informes o bé entrega de docu-

descarregar-vos documents, demanar cita

ments sanitaris als professionals del centre.

prèvia o consultar els tallers que realitzem. •

Citació per als serveis complementaris com formació sobre les tarifes i els horaris.

pacient-professional sanitari.

www.aprimariavsg.com

rivacions mèdiques no realitzades.

podologia i medicina esportiva amb la in-

ho per telèfon o per via electrònica. Entre aquestes tasques destaquen:

No programació o còpia d’analítiques o de-

cialment la qualitat de la relació

Tramitació de resultats d’analítiques per

Actualitzacions de recepta electrònica, al

missatge al mòbil i accés segur des de la

taulell en 24-48h.

web del centre.

Enviem el butlletí electrònic cada dos mesos al vostre correu electrònic. No

Raul Castro Responsable de la Unitat d’Atenció als Usuaris EAP Vallcarca-Sant Gervasi

oblideu deixar-nos un email de contacte. També us arribarà la revista Fer Salut en format electrònic. •

Som al Facebook i al Twitter. Agregueu-nos!

Sereu els primers de conèixer totes les

de salut, ja sigui buscant informació, exposant

novetats que estan passant al CAP: con-

experiències personals, o bé recomanant pro-

sells de salut, tallers, sessions, etc.

fessionals o centres sanitaris a

Totes aquestes iniciatives estan orientades a

través de les xarxes socials o

la participació activa dels ciutadans en el procés

Les TICs aplicades a la salut estan modificant els models tradicionals de la sanitat a Catalunya

comunitats especialitzades.

José Pérez Infermer EAP Vallcarca-Sant Gervasi


Atenció Primària

Atenció Primària

Vallcarca – Sant Gervasi

Vallcarca – Sant Gervasi

Polifarmàcia i fàrmacs de baixa utilitat terapèutica

L’abordatge de la salut des de la perspectiva comunitària parteix del coneixement que la salut i la malaltia depenen igualment de factors biològics, psicològics, socials i de l’entorn.

Activitats comunitàries

L

A mesura que ens fem grans, augmenta el risc d’aparició de malalties cròniques (diabetis, hipertensió arterial, dislipèmies, artropaties degeneratives, malalties pulmonars, etc.), de la mateixa manera que augmenta el nombre de medicacions que caldrà prendre per tractar-les.

L

es actuacions comunitàries impliquen

consultes per atendre, d’aquesta manera, la

la posada en marxa d’activitats realit-

població que viu al nostre territori. Per això,

zades en un territori, dirigides a pro-

des de fa temps, al nostre centre es realitzen

moure la salut i augmentar la qualitat de

diverses activitats per promoure la salut i el

vida i el benestar social de la població, po-

benestar d’aquells que ens consulten:

tenciant la capacitat pròpia de les persones

Tai-txi per prevenir caigudes.

i grups per l’abordatge dels seus problemes,

Tallers de psicomotricitat i memòria.

demandes o necessitats.

Tallers adreçats a dones per millorar

Des de fa anys, molts centres d’Atenció Primària creiem que val la pena sortir de les

l'autoestima. •

Grup d’alletament matern.

Les activitats comunitàries promouen la salut i augmenten la qualitat de vida i el benestar social de la població Trobada de professionals

a majoria d’estudis coincideixen a mostrar

Conciliació de la medicació

La conciliació de la medicació pretén garantir

Durant el proper dia 27 d’abril a Barcelona

que entre la població de gent gran hi ha

S’estima que el 61% de la gent gran que viu al

que el pacient rebi tots aquells medicaments que

tindrà lloc el XIV Encuentro PACAP (Programa

un elevat consum de fàrmacs (entre 4,5

seu domicili consumeix un fàrmac inapropiat.

necessita en les dosis i intervals correctes, de la

de Actividades Comunitarias de la Sociedad

i 8 fàrmacs al dia), que és el que entenem per

Tenint en compte que el nombre total de fàr-

mateixa manera que intenta evitar les interacci-

Española de Medicina Familiar), amb el lema

"polimedicació".

macs que consumeix una persona és el principal

ons i duplicitats entre la medicació crònica i la

Promoviendo la salud y afrontando la croni-

La polimedicació suposa un major risc d’utilit-

factor associat a la presentació d'efectes adver-

medicació aguda que ha pogut estar prescrita de

cidad. Aquesta trobada reunirà professionals

zació de medicacions inadequades, interaccions

sos a fàrmacs, és molt important poder detec-

forma puntual o durant un ingrés hospitalari.

medicamentoses i reaccions adverses, de manera

tar-los i retirar-los, i disminuir d’aquesta

que constitueix un risc pel pacient ancià. Freqüentment les persones més grans estan

de compartir les experiències en aquest àmbit

manera el risc de reaccions adverses

una d’aquestes persones que pren

assistencial; el nostre equip hi presentarà al-

farmacològiques.

un nombre elevat de fàrmacs i/o

gunes de les activitats abans esmentades.

prenent alguna medicació que no és del tot necessària: no tots els fàrmacs prescrits tenen una indicació clara, i no tots els que es prenen tenen una clara eficàcia demostrada. D’entre els fàrmacs més consumits, en trobem que són de baixa utilitat terapèutica o fàrmacs de valor intrínsec no elevat, com ara: •

Vasodilatadors perifèrics.

Medicaments expectorants o mucolítics.

Antiinflamatoris tòpics.

Protectors dels cartílegs.

de l’Atenció Primària de tot Espanya per tal

Per això us recomanem que si sou

La conciliació de la medicació pretén garantir que el pacient rebi tots aquells medicaments que necessita en les dosis i intervals correctes

n’esteu prenent algun més de forma

Amb motiu d’aquesta trobada, el dijous 26

puntual, sol·liciteu una entrevista amb el

d’abril a la tarda s’organitza una activitat

vostre metge per tal que faci una revisió de

oberta a tothom per fomentar de forma activa

tota la medicació i pugui així descartar medicació

un aspecte de promoció de la salut, impres-

innecessària i evitar aquestes situacions de risc

cindible en gent gran, com és la prevenció de

d’interaccions i reaccions adverses.

les caigudes. Us hi esperem a tots!

Dra. Anna Altés Responsable de Farmàcia EAP Vallcarca-Sant Gervasi

Dra. Rosario Jiménez Leal Responsable de Projectes d’Atenció Comunitària


10è Aniversari

Fent camí: deu anys de les nostres vides

Els farmacèutics, contenint la despesa farmacèutica amb el control del possible mal ús o abús d’alguns medicaments i essent la primera línia de consell davant de la patologia lleu, com els refredats, els dolors osteomusculars, etc.

Quant als usuaris, cal que facin un ús racional del sistema sanitari en les seves demandes, un ús adequat i indicat dels medicaments, consultant el seu metge d’atenció primària abans de

-Bon dia, senyora Maria. Sóc el Doctor, en què us podria ajudar? -Hola, bon dia. Us he vingut a conèixer i a veure el nou CAP; hem fa molta il·lusió que en el barri tinguem aquest centre...

ciència, equitat i excel·lència en la utilització dels

prendre fàrmacs prescrits per altres

recursos; garantint el màxim nivell de compe-

professionals. D’aquesta manera, s’evi-

tència dels nostres professionals, i desenvo-

ten duplicitats, interaccions de medica-

lupant projectes que ens permetin millorar la

ments o indicacions sense evidències

qualitat dia a dia.

les necessitats i demandes de la nostra població

científiques de la seva utilitat.

ens van fer estudiar la possibilitat d’oferir altres serveis no finançats pel servei públic de salut:

Deu anys junts

serveis d’odontologia no coberts pel sistema

En el camí d’aquests deu anys hem tingut i com-

públic, podologia, osteopatia, teràpia neural,

partit bons moments, moltes alegries, però també

18 de març del 2002, primer dia de treball

homeopatia, coaching...

altres moments de tristor i desencís que, gràcies a

assistencial al CAP Les Hortes. Enrere han

Una part del nostre equip participa activament

tots els companys, hem anat superant. Vull agrair

quedat dos mesos de treball condicionant el

en el Pla de Salut Comunitària i en la realització

centre, un CAP nou, modern, pròxim i accessi-

de tallers al CAP per als nostres usuaris, com

fessionals augmentant les consultes d’urgències

són els tallers de memòria, tabac, diabetis, rela-

en horaris, dies i èpoques de l’any; durant el dar-

xació, prepart i caminada.

rer any s’està potenciant la consulta no presen-

ble, a la disposició de la població del Poble-sec.

el treball i l’esforç a totes les persones que du-

El compromís, la responsabilitat i la il·lusió de

Els nostres avenços

tot l’equip de professionals era immens. De bon

Les persones del nostre equip són el valor prin-

cial (CNP), de manera que el pacient pot realitzar

començament vam voler aconseguir la confi-

cipal de la nostra organització, ja que ofereixen

consultes amb els nostres professionals per via

ança dels nostres pacients.

un entorn de treball que afavoreix l’autonomia

telefònica, correu electrònic...

• • •

professional i uns mitjans que permeten realitzar

-Hola, senyora Maria, en la darrera analítica ens ha sortit el sucre un xic elevat. Haurem de demanar una nova analítica per veure (descartar) si sou diabètica. -Doctor, si jo no he tingut mai sucre; què haig de fer? Haig de prendre pastilles...? -De moment parlarem de l’alimentació, l’exercici i el control de pes; farem un seguiment i veurem si cal prendre medecines...

No medicalitzar situacions i estats que no

rant aquests deu anys han format part d’aquest

són malalties.

fantàstic equip i encoratjar-los, en aquests temps

Donar eines a les persones per ser agents

més complexos, a continuar gaudint de la nostra

de la seva salut.

feina en el dia a dia.

Dissenyar activitats adreçades a la nostra

Gràcies a tots podem donar un servei i una aten-

població que donin una resposta comuni-

ció de qualitat. Continuarem fent camí oferint-

tària (tallers).

vos el millor de tots nosaltres.

una assistència resolutiva i de qualitat, que millora la gestió clínica de la nostra població. Al llarg

La implicació de tots

d’aquests anys, s’ha treballat en aquesta direcció

En els moments actuals contínuament es parla

a favor de la resolució dels problemes de salut en

de crisi, retallades i copagament. Aquest entorn

un entorn pròxim, accessible i àgil. Així, s’ha po-

condiciona que el finançament sanitari sigui un

tenciat la realització de proves en el nostre centre

La satisfacció dels usuaris

tema d’actualitat. Parlem de la viabilitat d’un sis-

(ecografies i espirometries), s’han fet altres pro-

Per millorar la qualitat de la nostra assistència fem

tema de salut universal i públic (pilar de l’estat

ves complementàries en centres externs que ens

atenció als nostres pacients a través de l’escolta

garanteixen rapidesa i qualitat, i s’ha millorat la

activa en les consultes, reclamacions i enquestes

Donar la millor resposta

model passen necessàriament per implicar a tot-

coordinació entre diferents nivells assistencials.

de satisfacció. Destaquen aspectes molt ben va-

En aquest món de l’“estat del benestar” sem-

hom, és una tasca de tots plegats:

A més, hem participat activament en la Re-

lorats com el tracte personal, la comprensió de

bla que hem de buscar solucions mèdiques

forma de l’Atenció Especialitzada (RAE), en la

les explicacions rebudes i la sensació de sentir-

a problemes que no parteixen de la manca

qual, especialitats com cardiologia, pneumolo-

se ben atesos i en bones mans. També se’ns ha

de salut sinó de dificultats socials, laborals o

gia, endocrinologia, neurologia i dermatologia

comentat que cal millorar aspectes com l’accés

altres malestars provocats per l’envelliment.

del benestar). Les solucions per mantenir aquest

s’ofereixen al CAP, cosa que afavoreix la co-

telefònic, l’atenció a les urgències i els temps

Per això, aquests deu anys, hem volgut:

municació i la història compatida dels nostres

d’espera per aconseguir visita. En aquest sentit,

Des del naixement del CAP ens hem centrat en les

pacients. Altres especialitats com ginecologia

anem desenvolupant plans de millora, com el fet

necessitats i expectatives de la nostra població,

també s’atenen al centre. Alhora podem con-

d’implantar la citació per internet, reforçar amb

oferint serveis en l’àmbit assistencial i en la pre-

tactar i derivar amb agilitat casos complexos als

venció i promoció de la salut, amb criteris d’efi-

nostres hospitals de referència. D’altra banda,

Els polítics, optimitzant la gestió dels recursos.

litats reals en la situació actual. •

Els professionals sanitaris, amb el compromís de no proposar qualsevol resposta assisten-

demostrat ser eficaces.

cial, sinó d’aplicar un criteri basat en l’evidèn-

medicaments

FELIÇ 10è ANIVERSARI!

Els agents socials, adaptant-se a les possibi-

Treballar en activitats preventives que han Prescriure

-Per molts anys, Maria. -Gràcies, igualment a tots els que treballeu al CAP. -Maria, us felicito per aquest optimisme que sempre teniu i la visió positiva de la vida. -Ens hem d’anar adaptant al pas dels anys.

d’efectivitat

cia científica i amb una responsabilitat i ètica

més personal l’atenció telefònica en horaris de

contrastada, de primera elecció i del mi-

professionals contrastades per donar un ser-

màxima demanda i ajustar les agendes dels pro-

llor preu possible.

vei àgil, informat i tècnicament correcte.

Francesc Vila Duart Metge de família Coordinador assistencial


10

anys

Hem fet un gran equip!

CAP Les Hortes


compten també amb la participació d’una

Els centres d’Osona aposten per

infermera, un metge i un treballador social. Les malalties més freqüents que es treba-

l’educació grupal

llen són la diabetis mellitus tipus II (DM 2), la insuficiència cardíaca (IC), el tractament anticoagulant del Sintrom i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Cada centre organitza el programa per a una determinada malaltia, però existeix una excel·

L’usuari pot participar al programa que li convingui encara que es faci en un altre centre, gràcies a una excel·lent coordinació

lent coordinació interna que possibilita que qualsevol pacient, pertanyent a un o altre

neixements entre el pacient expert i la resta,

centre, pugui participar al programa que li

es promouen canvis d’hàbits que milloren la

convingui, encara que no estigui organitzat

qualitat de vida i la convivència amb la ma-

per la seva àrea d’Atenció Primària. El CAP

laltia. “Les sessions van molt bé per aprendre

El Remei coordina el programa per a l’MPOC;

de les opinions i experiències de la resta de

el CAP d’Osona, el de la diabetis, i el CAP de

participants”, assegura el Lluís. D’altra banda,

Tona porta el del Sintrom. Abans de posar en

la iniciativa també incideix en el foment de

marxa els programes, es trucarà als pacients

l’autocura per part dels pacients i estreny la

afectats de tots tres centres per tal de con-

seva relació amb els professionals sanitaris

vocar-los a les sessions informatives, d’acord

per mitjà del treball en equip. Segons el Lluís,

amb la malaltia crònica que pateixin.

“a partir d’aquestes trobades he après a medicar-me, i he descobert que hi ha coses que

Identificació amb el líder

no feia correctament”.

El principal avantatge d’aquest programa

Pacients amb malalties cròniques n’ajuden d’altres a millorar la seva qualitat de vida. Aquesta és la fórmula que continua donant experiències molt satisfactòries en l’Atenció Primària d’Osona.

E

n el Programa Pacient Expert, un paci-

experts se’ns escolta molt, fins al punt que

total de 144 pacients en sessions col·lectives

ent amb una malaltia crònica, format

hi ha qüestions que els participants no assimilen

liderades per 11 pacients experts. El CAP El

prèviament des del centre de salut,

fins que els ho expliques tu”.

Remei creu fermament en aquest programa

condueix unes sessions en grup per a d’altres

A la Catalunya Central aquest programa va

i l’estableix con un dels seus grans objectius,

malalts amb la finalitat de compartir pautes,

començar fa 3 anys a Tona i des d’aleshores ja

ja que vol continuar fent èmfasi en la promo-

consells i experiències per conviure amb la

s’han fet 12 grups diferents, on han participat un

ció de l’educació grupal. “És molt important

malaltia. L’objectiu és implicar activament el pacient en la manera d’afrontar la seva malaltia i, sobretot, ajudar-lo a entendre i conèixer aquesta patologia. Es tracta d’un sistema que ja ha tingut resultats molt satisfactoris a Osona i que es vol seguir promovent. La Juliana ha conduït un dels grups que s’ha fet a Tona i assegura que “als pacients

és la identificació que s’aconsegueix pel fet

El programa a Catalunya

que és un igual qui lidera les sessions, el qual

A Catalunya, el Programa Pacient Expert,

aporta la seva experiència explicant com està

promogut pel departament de Salut de la

vivint la malaltia en primera persona i amb

Generalitat de Catalunya, va néixer l’any

un llenguatge propi. “Aquí ho captes tot més

2006 i s’ha desenvolupat en diferents cen-

clarament. En canvi, el metge et dóna la in-

tres d’Atenció Primària. Des d’aleshores s’han

formació més de cop i se t’escapen coses”,

fet 134 grups, en què han participat 1.310

comenta el Lluís, participant d’un dels tallers

pacients, liderats per 111 pacients experts

de Tona. Mitjançant aquest intercanvi de co-

afectats per diverses malalties cròniques.

tenir consciència de la malaltia, per això en

El CAP El Remei creu en el programa Pacient Expert, que estableix com un dels seus grans objectius

les sessions volem involucrar el propi pacient, que n’és el principal responsable”, explica la Carme, que ha liderat un dels grups.

coordinació entre els centres Els programes tenen una durada de nou sessions d’una hora i mitja. Les trobades

Grup del Programa Pacient Expert a Tona.

fersalut 5


Reorganització interna

La calculadora del nostre

D

les seves responsabilitats a l’Administració. Ara,

jornada completa. La selecció de pacients s’ha

ció interna que en cap cas afectarà la qualitat

DES DEL CAP EL REMEI VOLEM DESTACAR QUE, EN CAS DE BEURE ALCOHOL, SE N’INGEREIXI UNA QUANTITAT MODERADA PER PREVENIR PROBLEMES DE SALUT.

però, el Dr. Farrés, juntament amb la direcció

dut a terme mitjançant un procés aleatori.

assistencial que ofereix el centre i, sens dubte,

al CAP El Remei urant els darrers mesos, el Dr. Xavier

Villanueva, professional d’una qualitat i solvèn-

seran atesos de forma temporal i preferent pel

Farrés ha compaginat la tasca assis-

cia contrastades que els oferirà l’atenció que

Dr. Ivan Ibáñez.

tencial al nostre centre de salut amb

necessiten mentre el Dr. Farrés no recuperi la

Tot plegat respon a un procés de reorganitza-

consum d’alcohol

És per això que caldrà disminuir la quantitat de

atenia sobretot els pacients de la Dra. Ausió,

podeu dirigir-vos a la Unitat d’Atenció a l’Usu-

pacients que atén diàriament aquest professio-

actualment en excedència. Amb aquest canvi,

ari del centre personalment o bé a través de la

A

nal i que passaran a ser atesos per la Dra. Alícia

i fins que la Dra. Ausió torni, els seus pacients

web: www.eapvic.org

racions cardiovasculars i hepàtiques, problemes

del centre, ha decidit reduir la seva dedicació al

La Dra. Villanueva ja fa temps que forma part de

garantirà l’atenció sanitària que els nostres

CAP per facilitar aquesta compaginació laboral.

l’equip assistencial del CAP El Remei i, fins ara,

usuaris es mereixen. Per a qualsevol consulta,

mb una ingesta excessiva podem patir problemes neurològics (epilèpsia), diferents càncers (laringe, estómac), avor-

taments espontanis, trastorns psiquiàtrics, altesocials i accidents derivats de la dependència de l’alcohol, com els de trànsit.

Benvolguda/benvolgut:

Com podem calcular el consum per saber si és de risc?

Per mitjà d’aquesta carta us faig saber que a partir del dia 1 d´abril d´enguany haig de disminuir la meva dedicació assistencial al CAP El Remei. Aquesta modificació és de caràcter temporal i comportarà, durant la vigència d´aquest període de temps, una cessió de part dels meus pacients a un altre professional del centre, fet que us serà comunicat per la direcció en breu.

Per començar, cal explicar que la mesura que

Tan bon punt torni a tenir la dedicació total, em posaré novament en contacte amb vosaltres i si ho desitgeu, podrem retrobar-nos novament per tornar a fer-me càrrec de la vostra assistència i continuar mantenint no tant sols la relació professional, sinó també la relació que com a persones i famílies tinc la sort de compartir amb vosaltres. Restant a la vostra disposició pel que pugueu necessitar com a metge i com a persona, rebeu la meva més cordial salutació.

s’utilitza s’anomena UBE (unitat de beguda estàndard), que equival a 10 grams d’alcohol.

D’alcohol, com menys se’n consumeixi millor! Preguntes que poden orientar • Si en alguna ocasió prens alguna beguda alcohòlica, quantes consumicions prens

Consums de risc

al dia? (ho comptem amb UBE, respecte

No és el mateix el cas d’un home que el d’una dona, ja que fisiològicament som diferents.

de l’explicat en el text anterior).

Dr. Xavier Farrés

• Amb quina freqüència?

El consum en les dones

• Els caps de setmanes (o dies laborables),

Es considera un consum de risc quan és superior o igual a 17 UBE per setmana o un consum

canvien el teus hàbits de consum?

superior o igual a 5 UBE en un sol dia.

Per tant, si detectes que fas un consum

El consum en els homes

elevat, sempre et recomanarem beure

Es considera un consum de risc quan és superior o igual a 28 UBE per setmana o un consum

menys, i si penses que pot haver-hi una

superior o igual a 6 UBE en un sol dia.

dependència pots demanar ajuda: al teu

Canvis a Infermeria

equip d’atenció primària, a la línia verda

Un consum es considera sempre perjudicial en els següents casos: embaràs, lactància, ser menor

900 900 540 o www.lineaverda.org o

de 16 anys, prendre psicofàrmacs i treballar amb maquinària perillosa.

www.gencat.cat/salut.

Pel que fa a l’equip d’Infermeria, des de fa

porades sense poder visitar. De mica en mica

una temporada està vivint un seguit de can-

s’aniran reeincorporant al seu lloc de treball,

vis que ens porten a congratular-nos a tots

però mentre no hi han sigut, molts haureu

plegats de la bona acollida amb què els usu-

tingut l’oportunitat de conèixer la Romi i

aris els heu rebut. Infermeres habituals i de

l’Alba. Són dues excel·lents professionals

referència com la Mireia, l’Eli i la Griselda,

que estan deixant empremta tant en l’equip

Vols deixar de fumar?

estan passant, o han passat, llargues tem-

com en els usuaris.

Si estàs disposat a intentar-ho, t’aconsellem que t’apuntis

Propers tallers d’educació grupal al CAP El Remei

als propers tallers que farem al CAP.

Podem ajudar-te!

7


La parella Salut

Quants de vosaltres no heu demanat de fer-vos alguna prova “per si de cas”? L’existència de determinades proves que ens detecten el risc de patir alguna malaltia ha comportat que ens centréssim a fer proves per veure si la detectàvem abans i ens oblidéssim que nosaltres mateixos podem prendre mesures que ens ajuden a prevenir una malaltia.

L

a medicina preventiva es basa en detectar indicadors que ens orientin pel que fa al risc de presentar alguna patologia

o no, per tant, ens volem avançar a la malaltia mateixa. Aquests indicadors són els factors de risc, que podem definir com aquells elements que fan augmentar les possibilitats que una persona pugui desenvolupar una malaltia. Aquí intervenen tant proves tècniques (anàlisi, radiografia, etc.) com l’entrevista i exploració mèdiques. Com podeu comprendre, això no es pot fer extensible a totes les malalties, de manera que els esforços de prevenció se centren en les malalties més habituals, que generen més deteriorament o que poden comportar un major risc de complicacions.

CRITERIS BÀSICS D’UNA PROVA DE DIAGNÒSTIC PRECOÇ Per desenvolupar una prova que ens diagnos-

no impliqui un dany de major intensitat que

tor de risc que tindrem és el tabac. Sabem que

tiqui un estadi molt inicial d’una malaltia, els

la malaltia que volem prevenir (innòcua); que

si no fumem tenim menys risc de patir càncer

requisits que calen són: que la malaltia la pre-

la pugui assumir econòmicament el Sistema

de pulmó, però també de bufeta, de cordes vo-

senti molta població (prevalent); que tinguem

Públic de Salut; i que un diagnòstic precoç

cals, de llengua, de llavi i de pròstata. I evitem

solució terapèutica (tractable); que la prova

de la malaltia ens eviti les complicacions que

també la bronquitis crònica. Per tant, la prova

pugui comportar a la llarga (prevenible).

de detecció precoç en aquest cas no ha estat fer una radiografia sinó preguntar si es fuma,

Més val

PREVENIR...

Les activitats preventives se centren en les malalties més habituals, que generen més deteriorament o que poden comportar un major risc de complicacions

i el tractament indicat és l’abandonament del tabac. És, doncs, una prova econòmica, absolutament innòcua, que ens ajuda a prevenir una malaltia que afecta molta gent i que podria ser tractable si l’agaféssim a temps.

LES ACTIVITATS PREVENTIVES Des de fa més de vint anys la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (SemFYC) desenvolupa el Programa de Actividades Preventivas Para la Salud (PAPPS). Alhora, el Departament de Salut va elaborar el 2006 el Llibre blanc de consens sobre les acti-

Posem un exemple: per valorar el risc de patir

vitats preventives a l’edat adulta dins l’aten-

càncer de pulmó es va proposar la radiografia

ció primària, actualment vigent. Aquestes són

de tòrax. El càncer de pulmó és un dels càncers

les eines en què ens basem a l’hora de fer o

més habituals en el món occidental, així doncs,

no aquestes proves, tant tècniques com d’in-

per nombre de patidors potencials podria estar

dagació d’hàbits. Amb aquestes guies tenim

justificat fer una radiografia de tòrax a tothom

una eina que ens permet prendre decisions,

a partir d’una determinada edat. Però, té risc

no a partir de la nostra experiència sinó del

la prova? És evident que irradiar perquè sí no

que la comunitat científica ha acordat que

té gaire sentit, si no és que està estrictament

està recomanat. Per tant, i ara per ara, el que

indicat, de manera que buscarem factors de risc

no està plantejat en aquests documents no es

de cada persona. I al preguntar, el principal fac-

considera adequat de practicar.


La parella Salut

1

ESTIL DE

VIDA

4

ASPECTES PREVENTIUS EN

GENT GRAN

a. Tabac: s’ha de preguntar a partir dels

a. Visió: valoració dels dèficits cada dos anys, o anual en cas de glaucoma. En cas de retinopatia

10 anys si es fuma, i el consell ha de ser

diabètica (afectació de la retina per la diabetis), l’oftalmòleg marcarà la freqüència de revisió: entre

d’abandonament total. Una persona es

un i tres anys, segons la lesió. Si hi ha cataractes que dificulten la visió, es recomana operar-les.

considera fumadora si ha fet una pipada

b. Audició: valoració del dèficit d’audició de manera regular. Si cal, fer audiometria, i si hi ha dè-

en el darrer mes, i és exfumadora si fa més

ficit greu, cal plantejar-se l’ús d’audiòfon. Això sovint costa de fer entendre, però no s’ha d’acceptar

d’un any que no fuma gens.

la pèrdua o el deteriorament d’un dels sentits més importants si hi ha solució o correcció.

b. Alcohol: es recomana preguntar a

c. Demència: no s’ha de fer res de manera sistemàtica a tothom, però sí valorar si es detecten

partir dels 14 anys, i si cal es fa un test. Es

alteracions al pacient o a la família. Per prevenir el deteriorament de la memòria no hi ha cap trac-

pregunta la quantitat d’alcohol que es beu

tament eficaç, el que sí que s’ha de fer és tenir un bon control de la tensió.

per setmana i si se supera un valor deter-

d. Polimedicació: com que les persones grans sovint tenen moltes malalties i molts

minat, es dóna un consell enèrgic.

tractaments, cal assegurar-se que han entès bé què han de prendre i com, i comprovar que

c. Drogues: es farà almenys un cop a la vida la pregunta de si es consumeixen o

2

MALALTIES

cArdiovasculars

s’ho prenen. S’ha d’evitar acumular medicació al domicili i prendre només el que el metge indiqui en cada moment.

a. HTA: a la consulta es mirarà la TA almenys un cop fins els 14 anys, cada cinc anys fins als 40,

e. Caigudes: és l’aspecte que més pot condicionar la vida de la població anciana, i hem de fer

d. Exercici físic: es recomana fer 30

i a partir d’aleshores cada dos anys si no hi ha hipertensió. Per tant, una persona no hipertensa

el que calgui per minimitzar el risc al màxim. Per tant, cal que al domicili retirem tot allò que ens

minuts diaris d’activitat física moderada, o

en té prou amb controlar-se la tensió cada dos anys.

pot augmentar el risc d’ensopegar i caure (catifes, mobles al mig de passadissos, etc.), fomentar

una hora tres cops per setmana d’exercici

b. Colesterol: es recomana mirar-lo almenys un cop en els homes menors de 35 anys i en

l’activitat física per mantenir un bon equilibri i tenir una bona il·luminació sempre (això inclou quan

de major intensitat.

les dones menors de 45 anys. Si els valors han estat normals, s’aconsella fer controls cada cinc

ens aixequem a la nit per anar al bany).

e. Alimentació: no queda clar quina

anys fins als 75 anys, i si sempre ha estat bé ja no cal fer cap més control.

dieta és la més saludable, per tant s’acon-

c. Sucre/diabetis: no s’ha de mirar el sucre si no és que hi ha factors de risc (antecedents

sella prendre de tot amb moderació i evi-

familiars, obesitat, HTA, colesterol alt, antecedents en dones de diabetis

tar els greixos i l’excés de proteïnes en la

gestacional, o familiars de primer grau que siguin diabètics). Si no es

dieta diària. Una altra cosa és que a més

tenen aquests factors de risc, es mirarà el sucre cada tres anys, a

Podem dir que la majoria de mesures

hi hagi una malaltia de base (hipertensió,

partir dels 45 anys.

que hem de prendre per evitar desen-

diabetis...), això comportarà fer una dieta

d. Obesitat: cal mesurar el perímetre de l’abdomen. Si en do-

volupar una malaltia depenen més dels

més orientada.

nes és superior a 88 cms i en homes a 102 cms, cal fer un control

hàbits que tenim que no pas del fet que

f. Accidents de trànsit: cal fer ús de

de pes, dieta i exercici.

ens fem proves o no. En alguns casos

s’han consumit en el passat.

En resum…

tots els sistemes de protecció (casc, cintu-

concrets, aquestes proves sí que ens

ró, cadireta infantil...), evitar la manipula-

poden ajudar a diagnosticar abans que

ció d’objectes mentre es condueix i seguir les normes de trànsit. És a dir, res que no

3

PREVENCIÓ EN

dones

5

DETECCIÓ PRECOÇ DEL CÀNCER

sigui tard, però ara per ara la fiabilitat de la majoria de proves i de programes

a. Mama: cal fer-se una mamografia cada dos anys a partir dels 50 anys i fins els 70.

de detecció precoç fan que la sanitat

a. Osteoporosi: no s’aconsella fer densitometries de manera

b. Coll d’úter: calen citologies a partir dels 25 anys, les dues primeres cada dos anys,

pública hagi de ser molt curosa a l’hora

lla estable es recomana l’ús del preserva-

generalitzada, cal fer un test que detecti els factors de risc que pot

i després cada tres o cinc anys. Si sempre han estat normals, a partir dels 65 anys se

de recomanar-les de manera generalit-

tiu, no només per evitar embarassos inde-

tenir cada persona, sobretot les dones (perquè l’osteoporosi afecta

n’han de repetir dues més en dos anys i, si són normals, no cal repetir-ne mai més. No

zada a la població. Les proves que es fan

sitjats, sinó també per evitar les malalties

un home per cada quatre dones), i, segons això, decidir si es fa la

es faran en dones sense relacions o a les quals s’hagi extirpat la matriu.

són aquelles que han demostrat la seva

de transmissió sexual.

prova o no. El principal factor de risc és haver patit una fractura

c. Còlon-recte: de moment no hi ha cap recomanació de fer detecció precoç en la població

utilitat, i per tant es recomana fer-les.

prèvia o bé tenir un pes baix.

general si no és que hi ha antecedents familiars, aleshores es farà detecció de sang oculta en

Per això, cal que tingueu una bona re-

b. Embaràs: com a suplement nutricional, es recomana

femta cada dos anys entre els 50 i els 75 anys. Depenent dels casos es pot fer una endoscòpia. No

lació de confiança amb

aportament de calci si no es pren aproximadament un litre

obstant això, està en marxa un programa pilot de detecció de sang en femta que, en funció dels

el vostre equip sanitari,

de llet al dia. També s’aconsella prendre àcid fòlic fins a la

resultats, es generalitzarà o no.

el qual us orientarà en

dotzena setmana i iode durant tot l’embaràs.

d. Pròstata: no es recomana fer proves de detecció precoç perquè tenen poca fiabilitat. Cal

tots aquests aspectes.

sapiguem, però que sovint oblidem. g. Sexualitat: en cas de no tenir pare-

basar-nos en els símptomes, i d’acord amb el metge es decidirà si s’han de fer proves o no. e. Pell: no hi ha cap prova segura per al diagnòstic precoç, però sí que s’ha d’insistir en la prevenció, evitant l’exposició perllongada i fent ús de protectors solars. f. Pulmó: no fumar és el millor consell i la millor prevenció, fora d’això no hi ha res que ens serveixi per preveure qui tindrà càncer pulmonar i qui no.

Roger Vinyeta Metge de família EAP Sarrià-Vallplasa


Ser pares

Quan un nen presenta dificultats en el rendiment escolar i la seva evolució és més lenta que la dels seus companys pot estar patint un trastorn específic de desenvolupament de l’aprenentatge escolar.

Principals trastorns específics de l’aprenentatge Trastorn de la lectura

educació centrat, sobretot, en els as-

accions. Tenim una predilecció clara per

La dislèxia és el trastorn específic de la

pectes deficitaris, però també en altres

una determinada mà a l’hora d’escriure,

lectura i s’identifica perquè el nen té

factors que poden influir en el nen, com

un peu dominant per xutar una pilota,

problemes per reconèixer paraules, lle-

els familiars i els emocionals.

geix de forma lenta i insegura i mostra

tumem a escoltar per telèfon

una escassa comprensió. Es pot de-

Trastorn del càlcul

tectar tant en l’etapa preescolar com

Es coneix amb el nom de

escolar i té associats altres trastorns:

discalcúlia i és un trastorn

tics. En tots aquests

de psicomotricitat, perceptius, de llen-

que altera la capacitat

casos coincidirem que

guatge, etc. Mètodes psicopedagògics

d’aprenentatge de l’ar-

de correcció són generalment suficients

timètica. Afecta principal-

per solucionar la dislèxia.

ment coneixements bàsics com són operacions de suma,

dóna quan no hi ha aquesta correspondència en el nostre cos i

torns d’aquesta mena:

partir dels 8 anys, tot i que

tenim preferència per un costat

• La disgrafia: la di-

hi ha infants que presenten

o altre segons el cas. Per exemple,

ficultat per escriure

símptomes abans. La in-

si escrivim amb la mà dreta, però en

específic de l’ortografia

tervenció psicopedagògica

canvi utilitzem preferiblement l’ull es-

serà, de nou, el mètode per

querre. Aquesta falta d’homogeneïtat a

combatre aquest trastorn, treballant

l’hora d’utilitzar de forma preferencial

aspectes pedagògics, psicomotrius,

un sol costat del cos genera problemes

cognitius, etc.

d’aprenentatge.

associat habitualment a problemes lectors.

E

Com es diagnostiquen?

força inferior en l’àmbit afectat. Quan es diagnos-

Els nens que pateixen un trastorn específic de

tica el trastorn, generalment va associat a altres

d’un infant es coneixen amb el nom

l’aprenentatge tenen un rendiment igual o supe-

dèficits específics, com poden ser problemes amb

de trastorns específics de l’aprenentage. Te-

rior al dels seus companys en la resta d’àrees, però

el llenguatge o la parla.

nen més prevalença en els nens que en les nenes i afecten una àrea molt concreta, a diferència del que succeeix amb els trastorns generalitzats del desenvolupament. Això fa que de vegades resulti complicat identificarlos. A més, acostumen a estar relacionats amb alteracions en el funcionament del sistema nerviós central, però no es consideren un trastorn emocional greu.

La psicopedagogia combat trastorns específics de l’aprenentatge, com els problemes amb la lectura i l’escriptura

Com Es tractEN? Habitualment s’aprecia una millora dels trastorns amb la intervenció psicopedagògica en el nen, de manera que no li generen més problemes quan és adult. A més, és important tractarlos quan es detecten per evitar complicacions a llarg termini, com el desgast i la desmotivació que causen els mals resultats escolars.

del cos o amb l’esquerra. La lateralitat creuada es

blemes es comencen a fer evidents a

de forma oral.

significativa en el rendiment escolar

ens anirà millor fer-ho sempre amb la part dreta

resta, multiplicació i divisió. Aquests pro-

• La disortografia: dèficit

ls trastorns que influeixen de forma

a través dels prismà-

Es coneixen dos tipus de tras-

sar-se correctament

l’aprenentatge del nen

o un ull preferit per mirar

Trastorns de l’expressió escrita

paraules i/o expres-

Trastorns que afecten

una orella principal per la qual acos-

A partir dels 5 anys, durant l’Educació PriLateralitat creuada

mària, la lateralitat creuada pot comen-

Els trastorns de l’expressió escrita

La distribució de funcions que s’estableix

çar a ocasionar problemes d’aprenentat-

poden diagnosticar-se un cop ha co-

entre els dos hemisferis cerebrals rep el

ge. Cada nen és un cas diferent, per tant,

mençat el període d’aprenentatge, és

nom de lateralitat. Segons aquesta dis-

s’haurà d’analizar individualment i de-

a dir, a partir dels 6 anys. Per tant, no

tribució, utilitzem preferentment un cos-

terminar si cal alguna intervenció. Si és

s’aconsella el diagnòstic abans d’aques-

tat del nostre cos per executar diferents

necessària, es pot aplicar una teràpia de

ta edat. Per solucionar-los es recomana

reorganització neurofuncional per posar

un tractament psicopedagògic de re-

ordre de nou al sistema nerviós.


Viure jove

Gent gran

A l’hospital...

Tu preguntes,

I CAP A CASA!

NOSALTRES RESPONEM

Pregunta al nostre consultori tot allò que sempre has volgut saber sobre salut i que no t’has atrevit mai a demanar. A TOTS, EN UN MOMENT O ALTRE, ENS POT CONVENIR INGRESSAR A L’HOSPITAL. SENS DUBTE, SEMPRE REPRESENTA UN CERT TRÀNGOL, ESPECIALMENT PER A LES PERSONES MÉS GRANS. PER AIXÒ CAL ADOPTAR MESURES QUE PREVINGUIN POSSIBLES COMPLICACIONS.

S

Vaig deixar el tabac fa set mesos i ara només fumo alguna cigarreta els caps

He sentit que els anticonceptius orals poden ajudar a regular la regla. És cert? Efectivament, la píndola, a part de tenir un

alt nivell de fiabilitat per evitar un embaràs si s’usa correctament, permet regular la regla perquè fa que tots els cicles siguin de 28 dies. A més, amb les pastilles anticonceptives

ovint, principalment quan ha estat ne-

El mateix procés terapèutic i el ritme hospitalari

dels hàbits i de la intimitat, fins al punt que els

cessària anestèsia, la persona gran pot

poden produir en el malalt ingressat un canvi

calgui ajuda per poder defecar. Quan recuperen

estar desorientada i fins i tot patir epi-

en el ritme del son, que caldrà ajudar a recupe-

la seva quotidianitat aquest ritme es normalitza

sodis d’excitació o agressivitat. Un ambient

rar, quan es torni al domicili, amb mesures com

la majoria de vegades.

relaxat i, sempre que la situació de la malaltia

mantenir-se actius i distrets de dia i sopars

ho permeti, el contacte amb els seus familiars i

lleugers o alguna tisana calenta abans d’anar

Actualment els hospitals disposen d’una

la presència d’objectes del seu domicili, com la

a dormir. Si es lleva a la nit, tindrem present el

infermera que es posarà en contacte

roba, fotografies o estris d’higiene, poden aju-

risc de caiguda, així doncs, li procurarem una

amb la infermera de l’equip d’atenció

dar-lo a orientar-se en el nou entorn. Algunes

il·luminació suficient i eliminarem els objectes

primària abans que la persona sigui

vegades pot caldre tractament farmacològic

que entorpeixin el pas.

donada d’alta, de manera que el seu

per disminuir i controlar els símptomes.

Aprenentatge del cuidador Durant el període en què l’estat del malalt requereix que es mantingui estirat o assegut, el familiar que l’acompanya i que en seguirà tenint cura a casa, pot aprofitar per observar

Durant l’hospitalització el familiar pot resoldre dubtes amb l’equip d’infermeria

metge de família i la seva infermera estiguin informats i es puguin adaptar a les noves necessitats del seu estat de salut. També gestionaran les possibles

però generalment una cigarreta porta a una altra. Per tant, és important que si vas aconseguir deixar-ho, evitis fumar de totes totes. Qualsevol recaiguda aïllada pot esdevenir permanent.

Si has deixat el tabac, evita fumar de forma esporàdica. Qualsevol recaiguda puntual pot esdevenir permanent

unes Estic molt prim. M’hauria de fer anàlisis? diLes anàlisis de sang són una eina per . Si agnosticar malalties i controlar la salut isis penses que necessites fer-te unes anàl algun —ja sigui perquè no et trobes bé o per lties motiu concret com la detecció de mala ultis de transmissió sexual—, cal que ho cons nal amb el teu metge. Serà aquest professio en cas qui determinarà si són necessàries i, no cal afirmatiu, les sol·licitarà. Si no és així, que et facis anàlisis.

Si penses que necessites fer-te unes anàlisis, consulta el teu metge

socials per ajudar la persona gran i la família a trobar l’encaix idoni per cobrir

aprendre a adoptar mesures posturals (que evi-

que pateix el malalt pot afavorir que es pre-

les necessitats de tots plegats.

taran les lesions a la pell per recolzament), ar-

senti incontinència urinària, cosa que el re-

Perquè és ben sabut que COM A

reglar el llit sense llevar al malalt o fer canvis de

torn a la llar i la millora de la malaltia sovint

CASA, ENLLOC!

solucionaran. L’hospitalització pot ocasi-

converses, amb una compli-

onar canvis en el ritme in-

citat que el tràfec del dia a

testinal d’algunes persones,

dia no propicia.

Els anticonceptius orals ajuden a regular la menstruació i la fan menys dolorosa

alta probabilitat de recuperar l’hàbit amb regularitat. Aquest procés no és immediat,

posaran en contacte amb els serveis

El tractament necessari per a la patologia

es trobaran estones que permetin

metge per veure quin s’adequa millor a les teves necessitats.

La majoria de persones que abandonen el tabac no poden fumar ocasionalment només una cigarreta perquè tenen una

recomanacions de rehabilitació i es

i demanar consell a l’equip d’infermeria per

roba i bolquers. Possiblement també

les pèrdues de sang que es tenen durant la menstruació acostumen a ser menys abundants i la regla tampoc és tan dolorosa. De tota manera, abans de començar a prendre anticonceptius orals cal que consultis el teu

de setmana quan surto. Això em pot fer recaure?

principalment per l’alteració

Maria Josep Guinovart Infermera ABS Alt Camp Oest

Envia’ns les teves consultes a: info@fersalut.cat


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

www.fersalut.cat

CAP Alcover

CAP Sarria - Vallplasa

ABS Centelles

CAP Peralada

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

CAP VallcarcaSant Gervasi

CAP Les Hortes

EAP Sardenya

CAP El Remei


Revista Fer Salut. Número 58. Març-abril 2012