Issuu on Google+

fer

NÚMERO 57 | gENER - fEBRER 2012

salut

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

dr. moisès broggi

“La medicina cura molt, però consola poc”

entendre la diarrea

crònica infantil

Institucional 57.indd 1

22/2/12 12:31:45


Editorial

Seny i rauxa sanitària

E

l sector sanitari no ha estat aliè a les rauxes globals de l’última dècada. La despesa pública en els darrers set anys s’ha incrementat gairebé un 60%, i del 2008 al 2010, malgrat la crisi ja present, va augmentar el 12%. Aquesta despesa és molt superior als ingressos.

La demagògia al voltant d’un tema tan sensible com els serveis públics de salut ve facilitada per uns sistemes de finançament poc transparents, i la poca tradició que hi ha en la nostra societat que l’administració pública expliqui com gasta els diners de tots. Al nostre entendre, un servei és públic mentre es financi amb diners públics. Per tant, la societat hauria de conèixer com es finança el sistema públic de salut i només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat. Si no es fa així, resulta difícil d’explicar la gran diferència del que costa la sanitat en funció de qui gestiona els recursos públics o del territori on es presta el servei sanitari. Aquesta diferència, que pot arribar a ser del doble, atempta contra l’equitat necessària en l’ús de recursos públics.

Col·laBoraCiÓ dE tots Com a elements de seny, per rectificar el desideri, caldria que els tres protagonistes principals del sistema hi posessin de la seva part: 1.

Administració: amb un exercici de transparència en la gestió dels recursos, i assegurant la viabilitat del sistema públic de salut al vincular la despesa possible a la sostenibilitat. La millor

La societat hauria de conèixer com es financia el sistema públic de salut; només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat

forma de garantir els serveis públics de l’estat del benestar és fer-los viables i mantenidors, que els puguem pagar entre tots. 2.

Professionals: assumint la responsabilitat que els pertoca en el sistema. En el cas de les Entitats de Base Associativa (EBA), amb els professionals al capdavant, portem quinze anys demostrant que és possible donar el mateix servei, a un cost mitjà del 25% inferior a la resta. Hem absorbit la davallada pressupostària mantenint el mateix nivell de servei amb una escassa repercussió organitzativa i de prestació de serveis. La implicació dels professionals en organitzacions més eficients permet convertir en més salut uns recursos més escassos.

3.

Ciutadania: uns usuaris conscients, informats i responsables, incorporant el seny i el sentit comú, ajudaran a fer més sostenible el sistema. Una part de l’atenció sanitària comença per un mateix, tant en l’aspecte de la prevenció com en l’autocura. Però sobretot, amb el coneixement del funcionament i del cost del sistema, assumeix millor l’esforç que se li demana.

salut és una publicació gratuïta, fer promoguda pels centres d’Atenció Primària autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els hàbits saludables de la població. Web revista: www.fersalut.cat Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

Institucional 57.indd 2

La ressaca de la “rauxa”, encara durarà, però podem percebre que els elements fonamentals per aportar-hi el “seny”, ja s’han activat. Ens en podem sortir, dignament.

Josep Ausió Metge de família EAP Vic

22/2/12 12:32:22


Sumari

lA PArellA

Gent GrAn

“si la sanitat és gratuïta n’abusem”

la incontinència d’orina

Fins quan puc conduir?

Parlem amb el Dr. Moisès Broggi, un referent de

És la pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’un

Amb la vellesa, anem perdent habilitats i és

la medicina al nostre país. Coneguem la seva

problema freqüent, sobretot en dones i gent

molt important saber admetre quan cal aparcar

visió de la medicina tradicional i de la situació

gran; en l’home normalment es deu a proble-

el cotxe per evitar possibles accidents

actual del sector.

mes prostàtics.

a la carretera.

sAlUt A lA llAr

ser PAres

ViUre JoVe

Passar un postoperatori a casa

diarrea crònia infantil

Consulta’ns tots els teus dubtes!

Les operacions de menys complexitat permeten

És la disminució de la consistència de les

Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En

passar el postoperatori a casa. Ara bé, això no

deposicions i l’augment de la freqüència o el

aquest cas, parlem de com es pot millorar la

significa que des del primer dia es pugui dur

volum de defecació. És crònica quan dura més

concentració, cercar el pes ideal i potenciar la

una vida normal.

de 15 dies.

confiança entre la parella.

CRèDItS

sAlUt

fersalut

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic. Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec),

PREMI JAuME AIguADER I MIRÓ A LA MILLOR COMuNICACIÓ SANItÀRIA

Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària). Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip. Legal: B-41601-2003.

Institucional 57.indd 3

22/2/12 12:33:29


Els maltractaments:

QuÈ Hi podem Fer?

Un totAl de 60 dones VAn ser AssAssinAdes A l’estAt esPAnYol dUrAnt l’AnY 2011 Per HoMes AMB QUi MAntenien o HAVien MAntinGUt UnA relACiÓ sentiMentAl.

S

ón 13 menys que el 2010 segons les da-

maltraCtamEnts als mEnors

des oficials. No obstant aquestes dades

Segons dades del Ministeri de Sanitat, Ser-

violència contra les dones ha estat si-

positives, aquestes morts representen

veis Socials i Igualtat, quasi 600.000 dones

lenciada i sovint amagada durant molts

Malgrat aquesta alta incidència, la

la punta de l’iceberg d’un problema d’enorme

van patir una situació de maltractament

anys, considerada un assumpte “pri-

magnitud social i que té greus conseqüències

a Espanya durant el 2010, i es calcula que

vat”. No ha estat fins als darrers anys

per a la salut física i mental de les víctimes, així

840.000 menors han estat exposats a aquest

com per als seus fills i filles, i que pot arribar a

maltractament, dels quals 517.000 han patit

nom: violència domèstica, sexista, masclista o

ser un risc per a la seva vida.

agressions físiques directes en alguna ocasió.

de gènere, entre altres. En tots els casos, però,

Institucional 57.indd 4

que ha sortit a la llum i se li ha posat

22/2/12 12:33:39


laboral, social i comunitari...) i exercir de diferents maneres (maltractaments físics, sexuals, psicològics, econòmics...), en aquest article ens referirem bàsicament a una de les situacions en què la violència de gènere es pot manifestar en

?

totes les seves formes: la violència en l’àmbit de la parella, ja que és la més estesa i més sovint atesa als serveis socials i de salut.

a Què Ens rEfErim Quan ParlEm dE maltraCtamEnts?

El maltractament és un procés, no un fet aïllat o puntual. que hi hagi violència en una relació o no, depèn de la persona agressora, no pas de l’agredida

En l’àmbit de la parella, la violència física és potser la més coneguda, perquè és la més

del concepte de maltractament quasi sempre

evident, però hem de tenir present que quan

correspon a una violència física de gran inten-

una dona pateix maltractaments, són de di-

sitat, que té greus efectes en la salut i que pot

ferents tipus, i per tant afecten totes les es-

fins i tot produir la mort. Les imatges i notí-

feres de la seva vida. La idea que solem tenir

cies dels mitjans de comunicació i algunes

EN RESUM • La violència que s’exerceix sobre les dones, i en alguns casos els homes, a mans de les seves parelles o exparelles constitueix un atemptat contra els drets humans i representa un important problema de salut pública. • qualsevol dona independentment de la seva edat, estat civil, raça, nacionalitat, nivell cultural o nivell socioeconòmic pot patir violència. • Aquests maltractaments tenen conseqüències per a la salut de la persona que els pateix amb aparició de múltiples signes i símptomes físics, psicològics i socials. • No cal arribar a una violència física greu per destruir la salut i el benestar de la la terminologia ens indica que es tracta d’un fenomen diferent d’altres. I això és així perquè es tracta d’una violència que pateixen les dones pel fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes, arrelada en les normes i pràctiques socioculturals. Tot i que la violència contra les dones es pot

víctima, sigui home o dona. • La violència dins de la parella té també conseqüències importants per a la salut dels seus fills i filles. • La llei atorga drets i protegeix les víctimes, i pot sancionar penalment les persones maltractadores. • A Catalunya disposem d’una xarxa de serveis d’atenció i protecció de les víctimes i els seus fills i filles.

manifestar en diferents àmbits (parella, família,

Institucional 57.indd 5

22/2/12 12:33:43


campanyes de sensibilització han ajudat a

restrictives i controladores amb la intenció de

Estratègia de domini

transmetre aquests estereotips.

minimitzar les capacitats de decisió i autono-

El maltractament és un procés, no un fet aïllat

mia de la dona, com ara el control sobre la

o puntual. Que hi hagi violència en una relació

roba, les trucades telefòniques, les amis-

o no, depèn de la persona agressora i no pas de

Però l’experiència i la investigació vinculada al treball amb les dones ens mostra dia rere dia que el maltractaments que

tats o les relacions familiars.

la persona agredida. Per tant, no hi ha res que

pateix la majoria de les víctimes no no-

A més, hem de tenir en compte que

justifiqui una agressió, ningú no té dret a abusar

més és físic. Així, trobem que, en la vida

en una relació de maltrac-

d’una altra persona o a maltractar-la. La violèn-

quotidiana de les dones els maltractaments

tament poden donar-se

cia és una estratègia, un instrument per dominar

psíquics, emocionals, sexuals i econòmics

tots els tipus de violència o

l’altra persona i sotmetre-la. Sovint, el procés dels

són fins i tot més freqüents que els físics.

només alguns. No sempre es

maltractaments obeeix a l’augment progressiu de

produeix violència física, però

la violència, que es pot estendre durant un llarg

al començament de la relació amb conductes

la física sempre va acompanyada de la vio-

període de temps, i sol ser difícil per a la víctima

d’abús psicològic. Acostumen a ser conductes

lència psicològica.

adonar-se del procés en què es troba immersa.

Habitualment el maltractament comença

COM POTS RECONÈIXER QUE ESTÀS EN UNA SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA? Senyals d’alerta: • La teva parella controla contínuament el teu temps. • T’humilia davant les altres persones. • Et desanima constantment quan vols sortir o relacionar-te amb amistat i familiars. • No vol que estudiïs o treballis fora de casa. • Controla les teves despeses i t’obliga a rendir comptes. • Trenca i destrueix objectes de valor sentimental per a tu. • És una persona molt gelosa i possessiva i t’acusa contínuament de ser-li infidel i coquetejar. • T’insulta o t’amenaça. • Et pega. • Et força a tenir relacions sexuals contra la teva voluntat. • Et desautoritza contínuament davant dels teus fills i filles i els posa en contra teu. • Li tens por.

Institucional 57.indd 6

22/2/12 12:33:48


Ha estat àmpliament estudiat que la vio-

QUÈ POTS FER SI PATEIXES VIOLÈNCIA DE GÈNERE?

lència de gènere es dóna en totes les clas-

Si consideres que pots estar patint una situació de maltractament, no esperis més,

ses socials, cultures i religions, i totes les

busca ajuda!

dones en poden ser víctimes. Les causes

Pots demanar hora amb la treballadora social del teu CAP, o bé acudir al Servei d’Aten-

són molt complexes i abasten totes les es-

ció a les Dones (SIAD) del teu municipi.

feres de la vida.

Truca al telèfon 900 900 120, en servei les 24 hores, gratuït i confidencial i que no

La normativa internacional, europea, estatal

deixa rastre en la factura del telèfon. Disposa de professionals, advocades i psicòlo-

i nacional ha desenvolupat un ampli conjunt

gues que poden contactar amb serveis d’emergència, si és necessari. Les persones que

de drets i mesures per eradicar les diverses

accedeixin al servei poden expressar-se en 124 llengües, entre les quals hi ha el català,

formes de violència contra les dones. La Llei

el castellà, l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el rus, l’àrab, el romanès, el croat i el

orgànica 1/2004 de 28 de desembre de me-

xinès (mandarí).

sures de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada pel Parlament Espanyol, és la primera llei europea que parla del concepte d’atenció integral que inclou aspectes preventius, educatius, socials, sanitaris, assistencials i penals. La llei reconeix drets socials, jurídics, laborals i econòmics per a les víctimes i estableix mesures de protecció integral, la finalitat de les quals és prevenir, sancionar i eradicar aquesta violència. La Llei 5/2008 de 24 d’abril del dret de les

dones a eradicar la violència masclista, aprovada pel Parlament de Catalunya regu-

Si et sents en perill, truca al telèfon de les emergències: 112

la tots els drets de les dones a la prevenció, l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la protecció integral. Els drets garantits a la llei emparen també els fills i filles dependents.

Institucional 57.indd 7

Marta Ballester Treballadora social Albera Salut

22/2/12 12:33:50


PROMOURE LA SALUT DES DE LA INFANCIA tENIR uNS hÀBItS SALuDABLES DES D'EDAtS PRIMERENquES POt AJuDAR A PREVENIR ALguNES MALALtIES. I ÉS quE ELS MÉS PEtItS SÓN CLAu EN LA PROMOCIÓ DE LA SALut.

A

mb l'objectiu de conscienciar grans i petits, però sobretot de destacar el rol que juguen els infants en la promoció d'uns hàbits saludables que millorin la nostra qualitat de vida, el CAP d'Alcover

albert i Jordi bonastre rovira

ha posat en marxa una campanya per a la qual s'ha comptat amb la participació dels més petits: els fills i filles dels professionals del centre. Són infants que transmeten de forma molt clara i contundent un missatge de prevenció de la salut. Es tracta d'hàbits que, si s'adquireixen en edats primerenques, beneficiaran, sens dubte, el futur de la nostra salut.

raül martí Sáez eduard i xavier ribas Jiménez

anna Ferrer preixens

marina i Júlia andreu mercadé

Institucional 57.indd 8

22/2/12 12:34:24


noa popa Cintas gerard i adrià marcos Freixas

xavier rodríguez martorell Hèctor i adrià luque Ferré

mario i yago garcía Higueras

ramon, Clàudia i david descarrega reina

Èlia i pau rodríguez garcía

xavier Jiménez rodríguez

mariona i marta Figueras Senan

Institucional 57.indd 9

22/2/12 12:35:09


El CaP alcover, CompromÈS amb la Qualitat aSSiStenCial

"a caminar!" és una de les activitats grupals que s'està duent a terme amb èxit de participació al Cap d'alcover.

H

L'ABS ALt CAMP OESt VOL ADAPtAR-SE A LA SItuACIÓ ACtuAL DE fINANÇAMENt I DE PERSONAL MANtENINt EL COMPROMÍS, EN LA MESuRA DEL POSSIBLE, DE CONtINuAR OfERINt LES ACtIVItAtS ACtuALS, ESPECIALMENt LES gRuPALS I COMuNItÀRIES.

P

rogrames que es duen a terme al CAP

Altres propostes per aquest any són la contí-

de dades digital en què s'actualitza diària-

Alcover amb molt bons resultats com

nua millora dels circuits assistencials interns

ment tota la informació del pacient i on te-

"A caminar!", en què un grup de pa-

i externs, potenciant els aspectes relacionats

nen accés tots els professionals sanitaris dels

cients surt a caminar dos dies a la setmana;

amb la seguretat del pacient i les consulto-

diferents centres.

"l'Escola de cuidadors", destinada a perso-

ries amb altres especialistes (Pius Hospital i

Un dels principals canvis que va tenir lloc

nes que tenen cura de familiars dependents;

Centre de Salut Mental), la responsabilitat

l'any passat va ser l'aplicació del nou mo-

el programa "Salut i Escola", que tracta les

social corporativa i l'execució del Pla de Sa-

del d'atenció d'urgències nocturnes, que va

qüestions de salut de major interès entre

lut (2011-2015).

comportar el tancament del CAP d'Alcover a

els joves, i el grup de lectura de Vilaverd "El

partir de les 21h, per redirigir l'atenció ur-

Safareig" continuaran aquest any. Així ho

valoraCions PositivEs

gent a través del 112 al Pius Hospital i al CAP

ha exposat el centre alcoverenc al darrer

El consell de salut va servir també per ana-

de Montblanc. Aquesta acció ha estat valora-

consell de salut que va tenir lloc el passat

litzar les principals accions que han tingut

da positivament pels professionals, atès que

desembre.

lloc a l'ABS Alt Camp Oest en el darrer any.

no ha ocasionat cap incidència. Un darrer

En aquest sentit, destaca el canvi de met-

aspecte remarcable és la celebració del 10è

ge a la Riba, amb la incorporació del doctor

aniversari del CAP, amb la presentació d'un

Jeroni Ferrer, així com els nous espais per a

nou logotip i la publicació d'un calendari per

la consulta de pediatria a Vilaverd. Entre els

al 2012 que inclou fotografies dels fills dels

avenços tecnològics, cal remarcar l'aplicació

treballadors del centre promocionant con-

de la història clínica compartida, una base

sells de salut, entre altres activitats.

El CAP treballa per continuar millorant els circuits assistencials, sobretot en l'àmbit de la seguretat del pacient

Institucional 57.indd 10

22/2/12 12:35:19


QuinS SerVeiS SoCioSanitariS tenim? H

COINCIDINt AMB LA CELEBRACIÓ DE SANtA ÀguEDA, PAtRONA DE LES DONES, LA tREBALLADORA SOCIAL DEL CAP D'ALCOVER, MONtSE IgLESIAS, hA Dut A tERME uNA XERRADA PER A L'ASSOCIACIÓ DE DONES ALCOVERENquES SOBRE ELS RECuRSOS SOCIOSANItARIS.

L

SerVeiS SoCioSanitariS alternatiuS • hospital de dia: hi assisteixen persones amb malalties i discapacitats físiques o psíquiques. La persona continua vivint al seu domicili. • PADES (Programa d’atenció domiciliària amb equip de suport): la persona gran roman al seu domicili i rep suport de diferents professionals, tant de manera assistencial com a través del seguiment de la malaltia. • ufISS (unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries): normalment s’ubiquen en centres d’aguts o en centres sociosanitaris i tenen per objectiu assessorar l’atenció sanitària dirigida a les persones grans.

'atenció sociosanitària comprèn el con-

SerVeiS d'atenCió eSpeCialitZada Superior

junt de cures destinades a aquelles per-

• unitat de llarga estada: dóna suport a les persones amb malaltia crònica de llarga

sones malaltes, generalment amb caràc-

evolució.

ter crònic, i persones amb discapacitat que,

• unitat de convalescència: intenta restablir aquelles funcions físiques i psíquiques que

per les seves característiques especials, poden

estan afectades per determinades patologies.

beneficiar-se de l'actuació dels serveis sanitaris

• unitat de cures pal·liatives: ofereix tractament pal·liatiu i de confort a persones que

i socials per potenciar la seva autonomia, pal-

pateixen una malaltia incurable i estan en fase terminal.

liar les limitacions o sofriments que pateixin i facilitar la seva reinserció social. Inclou l'atenció a les persones amb demència, amb malaltia

altreS SerVeiS

neurològica que pot cursar amb discapacitat, la

• Prestacions ortopèdiques: el CatSalut garanteix a tots els seus assegurats l'obtenció de

gent gran, els pacients amb malaltia avançada

les prestacions ortoprotètiques que el metge especialista prescrigui.

terminal i les cures pal·liatives.

• Rehabilitació: per mantenir o retornar el major grau de capacitat funcional.

Els serveis sociosanitaris ajuden a resoldre problemes de salut, a superar dificultats i a aconseguir recursos adequats per millorar la qualitat de vida

Institucional 57.indd 11

• transport sanitari: el trasllat de persones que no es poden desplaçar per elles mateixes. • tractaments amb productes dietoterapèutics complexos: han de ser prescrits per un metge especialista. • Oxigenoteràpia i altres teràpies respiratòries a domicili: la subministra una empresa concertada pel CatSalut.

22/2/12 12:35:24


Escollir l’aparell ortopÈdiC adeQuat ELS APARELLS ORtOPèDICS ENS AJuDEN EN uNA DE LES fuNCIONS MÉS IMPORtANtS quE tENIM COM A ÉSSERS VIuS: EL MOVIMENt. ÉS EVIDENt quE ON MÉS ENS PODEN AJuDAR ÉS EN EL DESPLAÇAMENt, PERÒ N’hI hA PER A quASI tOtES LES ARtICuLACIONS.

Institucional 57.indd 12

22/2/12 12:35:38


E

ntre els aparells ortopèdics també s’inclo-

Quan les posem al terra i fem una passa

uen les fèrules i les plantilles, és a dir, apa-

amb els peus a terra, les espatlles no s’han

rells aplicats directament a una articulació

d’aixecar gaire, si s’aixequen voldrà dir que

o a una zona concreta del cos (com les genolleres que es posen en cas de fractura òssia o ruptura

estan massa llargues. •

Si en portem només una, s’ha de por-

lligamentosa, les turmelleres o els collarets cer-

tar al costat sa per evitar la càrrega del

vicals), però ens centrarem en aquells que més

costat dolent.

demanda tenen entre els nostres usuaris, els que ens permeten el desplaçament.

Els Caminadors Estan indicats principalment per a persones

lEs CrossEs Les més habituals són aquelles en què suportem el pes amb les mans, però també n’hi ha de recolzament axillar. Aquestes darreres poden ser molt útils en cas que hi hagi alhora una fractura d’extre-

amb relativa bona mobilitat, però amb dificultats d’equilibri o debilitat de cames. Actualment els materials amb què es fan són molt lleugers i resistents, fins al punt que n’hi ha que tenen un suport on poder seure si cal. Hem de tenir present el lloc

SerVei de prÉSteC

on l’utilitzarem i la capaci-

L’equip de Treball Social gestiona un

nell. Un substitut molt

tat de qui l’ha de portar.

servei de préstec de material ortopèdic.

popular de la crossa és

Si es farà servir per casa

Ens serveix per a persones que estan

mitats inferiors i del ca-

ha de ser molt lleuger i

pensant d’adquirir-ne un, per provar,

adaptat a l’espai que tenim a les portes i pas-

però també per a persones que tenen

Com fer-les servir

sadissos, però potser no caldrà que tingui ca-

una necessitat puntual.

Tenen diversos punts que es mouen segons l’al-

dira. Si el volem per anar pel carrer, ha de ser

Per aquest motiu, si teniu aparells a casa

çada de la persona que la necessita. El que bus-

ample, preferiblement amb cadira, i si a més

i no els feu servir ni sabeu què fer-ne,

quem és que una extremitat inferior no toqui el

qui el porta té força i bona mobilitat, pot portar

us agrairem que ens els feu arribar per

terra, o ho faci sense carregar tot el pes. Això pot

rodes (n’hi ha amb rodes i frens!).

poder-los donar més utilitat.

el bastó.

comportar dolors d’espatlla, de canell, de mans i d’esquena. Per evitar al màxim qualsevol dolor

lEs CadirEs dE rodEs

afegit, cal que les regulem bé:

Estan indicades per a persones amb mobili-

Si ens ha de servir per sortir al carrer, es reco-

Mai hem de balancejar al fer les pas-

tat molt reduïda. En aquest cas, cal que tant la

mana roda gran, però si és per al domicili millor

ses, si ho fem és que les portem massa

persona que s’hi asseurà com la que la portarà

roda petita. Si la mateixa persona afectada la pot

llargues.

valorin quina s’adapta millor a les seves necessi-

empènyer, roda gran, i valorar fins i tot l’opció

Tampoc hem d’estar molt tirats endavant,

tats. Serà també important saber quina utilitat li

amb motor elèctric. Però si l’ha d’empènyer una

voldrà dir que les portem massa curtes.

donarem per escollir-ne una o una altra.

altra persona, ha de ser lleugera i molt manejable,

amb rodes generalment grans. Cal tenir també present l’amplada si se sortirà al carrer fent servir l’ascensor, perquè es pot voler una cadira molt maca i còmoda, però si no hi cap a l’ascensor de l’habitacle esdevé un estri infrautilitzat. En cas de requerir un aparell ortopèdic, cal que estigueu ben assessorats per professionals que sàpiguen com funcionen i us ofereixin el millor

Cal assessorar-se bé per saber quin aparell ortopèdic s’adequa a les nostres necessitats

Institucional 57.indd 13

producte per a les vostres necessitats.

Roger Vinyeta Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa

22/2/12 12:35:51


utilitzar inhaladors de manera CorreCta ELS PACIENtS quE fAN SERVIR INhALADORS A CAuSA DE LES SEVES MALALtIES PuLMONARS, PODEN PAtIR DIfICuLtAt RESPIRAtÒRIA MALgRAt quE tINguIN uN tRACtAMENt INStAuRAt.

Q

uan un pacient afectat per una malaltia pulmonar té dificultat respiratòria, cal que consulti el seu metge de famí-

lia com abans millor. Aquest l’auscultarà i indicarà el tractament adequat, però sovint només es tractarà de revisar la tècnica inhalatòria. Si la manera com el pacient s’administra un broncodilatador no és correcta, el medicament no farà cap efecte i, per tant, és obvi que tindrà

c. Inhaleu fins que no pugueu més,

dificultat respiratòria.

compteu fins a 3, i retireu l’esprai de la boca. Espereu 30 segons i repetiu

traCtamEnts PossiBlEs

aquesta maniobra tants cops com us

Us volem fer un breu recordatori segons el dis-

hagin dit que us heu d’administrar el

positiu que tingueu:

medicament.

Si usem incorrectament un inhalador, no ens farà efecte i tindrem dificultat respiratòria

1. Broncodilatadors en esprai: per asse-

2. Broncodilatadors en pols seca: són

gurar que funcioni, cal seguir aquests tres

més fàcils però requereixen que el pacient

efecte. Per això és tan important tenir una bona

passos bàsics:

tingui prou capacitat inspiratòria. La tècni-

tècnica, i si creieu que no ho feu bé cal que de-

a. Remeneu l’esprai mentre buideu al

ca és molt simple: amb una inspiració molt

maneu visita amb infermeria per poder corregir

màxim els pulmons fins que no pu-

profunda i enèrgica, el comprimit que té el

els errors o defectes de la tècnica.

gueu més.

dispositiu passa per un circuit que el tren-

b. Poseu-vos l’esprai a la boca i aga-

ca, de manera que quan arriba a la boca

feu-lo molt bé entre els llavis, i co-

i passa al sistema respiratori és un polsim

menceu a inhalar de forma tan ràpida

molt fi que pot arribar fins als bronquíols

i profunda com sigui possible, alhora

més petits.

que premeu l’esprai (el punt més de-

Si no ho feu així, us ofegareu, perquè el me-

licat: cal prémer i inhalar alhora).

dicament no us arribarà als pulmons i no farà

Institucional 57.indd 14

Rocío Sánchez Infermera EAP Sarrià - Vallplasa

22/2/12 12:35:57


“Racó solidari” “Racó solidari” El Centre Assís i EAP Sarrià El Centre Assís i EAP Sarrià us demanem la vostra col·laboració. us demanem la vostra col·laboració. Avui necessitem: Avui necessitem: Col·labora amb el Racó Solidari! El Centre d’Acollida Assís és una associació sense ànim de lucre de Barcelona dedicada a l’atenció integral de persones en situació sense llar. Des de fa anys el Centre Assís i l’EAP Sarrià col·laboren en l’atenció de persones en risc d’exclusió social. En el context d’aquesta col·laboració hem endegat al centre del carrer Bonaplata el RACÓ SOLIDARI, una capsa on deixar els productes que el Centre Assís ens comunica que necessita per poder atendre les persones que reben els seus serveis. Es tracta, doncs, que vosaltres tingueu un lloc on poder fer entrega d’allò que sabeu que pot fer un servei a d’altres persones. Això pot consistir en aliments, begudes, material sanitari, etc. Les necessitats d’aquestes persones són variades i per tant les peticions seran també molt diferents. Ara ens toca a tots nosaltres, com a societat, donar resposta a la petició d’ajut per part d’una entitat molt arrelada al barri i que treballa per tenir una societat més justa i equitativa. Núria López, treballadora social Rocío Sánchez, infermera Roger Vinyeta, metge de família EAP Sarrià - Vallplasa

Més informació a: Més informació a: h�p://www.assiscentreacollida.org/ h�p://www.assiscentreacollida.org/

Institucional 57.indd 15

22/2/12 12:35:58


l'aBs de Centelles

reeStruCtura l’eQuip d’inFermeria A l’ABs de Centelles, enCArreGAdA de VetllAr Per lA sAlUt de lA CoMUnitAt dels PoBles de Centelles, BAlenYÀ i sAnt MArtí de Centelles, ens VeieM oBliGAts A reestrUCtUrAr l’eQUiP d’inFerMeriA, A CAUsA de lA redUCCiÓ de JornAdA lABorAl de lA nostrA CAP d’inFerMeriA, lA srA. enCArnA ZAPAtA, CoM A inFerMerA del CAP de Centelles, AMB l’oBJeCtiU de Poder ContinUAr donAnt lA MAteiXA AtenCiÓ de QUAlitAt CoM Fins ArA.

Institucional 57.indd 16

22/2/12 12:36:03


REDUCCIÓ JORNADA LABORA L ENCARNA ZAPATA

ta Encarna Zapa

E

stimats pacients, famílies i cuidador s, encara que m’estimo la meva prof essió i en gaudeixo molt, he pres la reduir la jornada laboral. És per això decisió de que a partir d’ara la meva tasca esta rà orientada cap a altres objectius més però relacionats amb l’atenció cap específics a vosaltres, per tant, ens continuarem veient i estic segura que en algunes ens trobarem a la consulta i/o domicili. ocasions He passat onze anys aquí, amb vosa ltres, a la consulta i al domicili, amb un contacte molt directe tant amb vosa vostres famílies; per a mi ha estat molt ltres com amb les enriquidor i molt entranyable: les conv erses, els consells, l’escolta compartida, He après moltes coses dels cuidador l’empatia… s que en diem “informals”, que són les vostres famílies. Així doncs, donem la benvinguda al CAP de Centelles a la infermera que tindrà cura de vosaltres, la Sra. Dolo rs Morató, que a partir del 9 de gener del 2012 formarà part de l’equip d’Infermeria de Cent elles. La Dolors Morató, coneguda per molts de vosaltres des de fa temps, com ja sabeu, actu alment està al consultori de Balenyà. Què us he de dir de la Dolors? Simp lement i amb tota certesa que us deix o en molt bones mans, és una persona trajectòria professional i qualitat hum amb una gran ana. A reveure. Encarna Zapata

CENTELLES A À Y N E L A DE B

Dolors Morató

rsonalment, s d'Hostalets pe an ad ut ci s el la de tots haver fet que ’he acomiadat les gràcies per no do us és m da ys i que hagi però una vega tots aquests an nt ra du l ci fà r fos tan ts vosaltres i pe meva professió panyada per to om ac n ta it nt se ses i m’hagi après tantes co s! ina i és mpanys. Gràcie olt bé la seva fe tots els meus co l que coneix m na sio es of pr s. b una gran la Gemma Sayó Ara us deixo am arà per vosaltres tll ve un a ar d’ ir , rt io . A pa que inic serà molt competent aquesta etapa s, ue nq le el em nt i altres ntellencs i ce er no hi seran Benvolguts ce es, alguns pots ltr sa vo é fer de ts ol bm esenta i intentar retrobament am pte que se’m pr re u no un És . ltr ts vosa es i era vegada tar a prop de to es r tindreu per prim pe nt la al eb t i tr lusió, rigorosita la feina amb il· le el P de Cent s. de l’equip del CA

M

orató i Serra Sra. Dolors M

Institucional 57.indd 17

22/2/12 12:36:07


INFERMERIA SANT MARTÍ DE CENTELLES

A BALENYÀ EQUIP INFERMERI

A

déu ciutadans de Sant Ma rtí de Centelles, també als d’Aiguafreda, alguns de vosaltres ja ho sabeu. Des del 9 de gen er us deixo amb l’Anna, que tots ja coneix eu, i jo me’n vaig cap al pob le dels Hostalets de Balenyà. Durant aquests anys he apr ès, rigut i compartit moltes coses amb tots vosaltres, per a mi heu estat com una gran família. Moltes gràcies per tot.

B

des, després envolguts i benvolgu reincorporo d’una baixa maternal, em er i aprofito a Balenyà el dia 9 de gen

y! per donar-vos el Bon An i dono la benvinguEns veiem a la consulta a Sayós, amb qui da a la companya Gemm dues persones que a partir d’ara serem les salut. vetllarem per la vostra

Sara Esteve

Sra. gemma Sayós freixe r

E

a Sra. Sara Esteve i Lucen

staré per vosaltres i am b vosaltres a l'acollidor consultori de Sant Martí de Centelles, juntam ent amb la Dra. Encarna Martínez. Estic molt contenta de poder tor nar a Sant Martí de Centell es i a la vostra disposició. Començo aquest etapa am b molta il·lusió i amb la con fiança de saber que treballaré acompanyada de molt bona gent. Fins ben aviat!

H

Balenyà, perola a tota la població de enço una nova què des del gener com tots vosaltres. etapa professional amb gust tots junts. Vinc Espero que estiguem a lta il·lusió. amb moltes ganes i mo ta! Bon any! Ens veurem a la consul

yós Gemma Sa

Sra. Anna Coma Roura

ixer Sra. gemma Sayós fre

nou Horari d'inFermeria abS CentelleS (deS del 9 de gener)

Anna Coma

Horari inFermeria Cap CentelleS dillunS dolorS morató

dimartS

dimeCreS

diJouS

diVendreS

at. CrÒniCs

matÍ

tarda

matÍ

roSa dÍaZ

matÍ

tarda

tarda

matÍ

at. CrÒniCs

lluÏSa rodrÍgueZ

matÍ/tarda

matÍ

tarda

at. CrÒniCs

matÍ

laia riQuelme

at. trans.

at. trans.

at. trans./tarda

at. trans.

at. trans.

dolorS molera

tarda

AT. CRÒNICS: atenció domiciliaria malalts crònics. AT. TRANS.: atenció domiciliaria malalts transitoris. Horari inFermeria Cap balenyÀ dillunS

dimartS

dimeCreS

diJouS

diVendreS

Sara eSteVe

matÍ

tarda

matÍ/tarda

matÍ

matÍ

gemma SayóS

matÍ/tarda

matÍ

matÍ

tarda

matÍ

Horari inFermeria ConSultori St. martÍ

anna Coma

Institucional 57.indd 18

dillunS

dimartS

dimeCreS

diJouS

diVendreS

matÍ

matÍ

tarda

tarda

matÍ

22/2/12 12:36:12


Què hem de saber sobre

la Febre? LA fEBRE ÉS uNA RESPOStA DE L’ORgANISME DAVANt DIVERSES SItuACIONS, LA MAJORIA INfECCIOSES, ON tÉ uN PAPER DE DEfENSA. NO ENS hA D’ESPANtAR.

1

quan us sembli que el vostre fill té febre: comproveu-ho sempre posant-li el

termòmetre, no només tocant-li el front. El

4

heu de portar el nen al metge si:

Preferentment utilitzeu paracetamol (Apire-

Té menys de 3 mesos.

tal, Febrectal, Termalgin), que té menys efectes

La febre és de més de 40ºC.

secundaris que l’ibuprofè (Dalsy, Junifen, Ibu-

millor termòmetre és el digital; els de mer-

Té una malaltia crònica greu.

profeno). Reserveu aquest últim per a casos

curi poden ser perillosos, i els òtics són cars i

Té febre des de fa dos dies o més. Això no

rebels al paracetamol.

no tan fiables. Posarem el termòmetre sem-

és un motiu d’alarma però si que cal, sen-

 Acompanyeu l’antitèrmic de mesures físi-

pre sota l’aixella (temperatura axil·lar) fins

se presses, valorar el nen per descartar una

ques (banys, draps mullats, desabrigar).

que xiuli (els de mercuri de 3 a 5 minuts).

infecció que necessiti ser tractada (angines,

 No li doneu mai antibiòtic si no us

bronquitis, pulmonia...).

l'ha receptat el metge. La gran majoria

 Presenta signes d’alarma com són:

d’infeccions són víriques i no responen als

2

Parlem de febre quan la temperatura axil·lar és superior a 38ºC. Es considera febrícula una

temperatura entre 37,5 i 37,9 i és normal per sota

• Convulsions.

antibiòtics. Molts bacteris s’han tornat re-

• Rigidesa de nuca, és a dir, que no pot do-

sistents per l’ús indiscriminat i injustificat

de 37,5. Pot haver-hi un augment de temperatura

blegar el coll cap endavant.

en nens petits si estan massa abrigats.

3

• Petèquies. Són taques molt petites de co-

dels antibiòtics i això fa que cada cop sigui més difícil tractar algunes infeccions.

lor vermell (com el vi). Si hi ha febre no cal esverar-se ni anar

• Ensopiment important. Cal pensar, però,

immediatament al metge perquè:

que un nen amb febre normalment es-

La febre és un mecanisme de defensa. La major part dels processos febrils són vírics i, per tant, no són importants ni tenen un tractament específic. L’exploració física i les proves comple-

tarà endormiscat i menys actiu.

5

què cal fer si el nen té febrícula (temperatura axil·lar entre 37,5 i 37,9). Poden

ser suficients, encara que innecessàries, me-

mentàries (analítiques, radiografies...) solen

sures físiques: banys amb aigua tèbia, draps

ser normals inicialment, fins i tot en infec-

humits... Si el nen la tolera bé no cal fer-la

cions greus.

baixar.

No hi ha una relació exacta entre el grau de temperatura i la

6

quan el nen tingui febre (temperatura axil·lar per sobre de 38ºC) se li administrarà un

antitèrmic en la dosi adequada al pes del nen.

gravetat de

Sempre que sigui possible feu servir un sol

la malaltia.

antitèrmic, no els combineu.

Institucional 57.indd 19

Consells BÀsiCs • Prendre bé la temperatura amb termòmetre digital a l’aixella. • Si només té febrícula no cal fer res. • Si té febre (més de 38ºC), donar antitèrmic (millor paracetamol) acompanyat de mesures físiques (draps humits, banys). No córrer al metge si no presenta senyals d’alarma (petèquies, rigidesa de nuca, convulsions, ensopiment excessiu). Cal deixar passar el temps i controlar el nen a casa. • La gran majoria d’infeccions en els nens són víriques i no requereixen tractament amb antibiòtic; amb antitèrmic, mesures físiques i repòs a casa ja n’hi ha prou.

22/2/12 12:36:15


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

‘CoaCHing’

una metodologia moderna EN uN MÓN CADA VEgADA MÉS DIfÍCIL, COMPEtItIu I SOLItARI, SÓN MOLtS ELS quE EStAN RECORRENt A uN 'COACh' O ENtRENADOR PERSONAL. ÀNgELS DE LA guARDA MODERNS quE EStAN fENt fuROR A EuROPA I ES DEDIquEN SIMPLEMENt A tRACtAR quE LA PERSONA, PER ELLA MAtEIXA, ACONSEguEIXI LA fELICItAt.

S

ón molts els que han decidit tenir un

"to coach", que pot traduir-se per "entrenar".

cés busquen el camí més eficaç per assolir

coach, polítics importants, entrena-

En l’entorn empresarial i personal es coneix

els objectius fixats, utilitzant els seus propis

dors de futbol, gent famosa... Als Estats

per coaching el procés interactiu i transpa-

recursos i habilitats.

Units el coaching és una indústria; al nostre

rent mitjançant el qual el coach o entrenador

país tot just està sorgint.

i la persona o grup implicat en aquest pro-

un ho feia habitualment i millora la for-

Aquesta metodologia es fa servir des de fa, aproximadament, vint-i-cinc anys i busca la inspiració i la base de coneixement en múltiples camps d’investigació com la psicologia, l’ensenyament, el comportament humà, la teoria organitzacional, la filosofia i els negocis, entre d’altres.

Com PodEm dEfinir El 'CoaCHing'? El definim com un procés d’acompanyament al canvi. Coaching procedeix d’un verb anglès:

Institucional 57.indd 20

Ajuda a pensar de forma diferent de com ma de comunicar-se i aprofundir sobre

El psicòleg parteix del passat per arribar a conclusions; el 'coach' se centra en allò que un vol, i treballa la forma d'aconseguir-ho

un mateix. •

És l’art de treballar amb els altres perquè obtinguin resultats fora del comú i millorin la seva manera de fer les coses.

Genera noves possibilitats d’acció i permet l’obtenció de resultats extraordinaris.

Ajuda a crear confiança en la realització dels papers escollits en la feina i la vida.

22/2/12 12:36:22


Com aCtua un 'CoaCH'?

coach se centra en allò que un vol i on vol arri-

El coach aplica una metodologia sistemàtica

bar demà, i treballa la forma d'aconseguir-ho.

de preguntes que ens permet plantejar-nos l’objectiu desitjat, descobrir les nostres habili-

És EfECtiu El 'CoaCHing'?

tats, reconèixer els obstacles i introduir un pla

Quan és practicat per un professional for-

d’acció per assolir-lo. En aquest sentit el procés

mat i experimentat d'acord amb l’àrea que

requereix bàsicament els cinc passos següents:

es desenvolupa, la metodologia ha demostrat

observació, presa de consciència, determinació

bons resultats i és sobretot a això, que deu la

d’objectius, actuació i mesura. Hi ha diferents

seva popularitat. Algunes claus que fan que

tipus de coaching: personal, empresarial, corporatiu...

aquesta metodologia sigui efectiva són: escollir un

El 'coaching' consisteix a buscar el camí més eficaç per assolir els objectius fixats, utilitzant els recursos i habilitats propis

bon professional certifi-

Quina difErènCia Hi Ha amB un PsiCÒlEg? El psicòleg explora el passat per, a partir d’ell, arribar a conclusions; el

Institucional 57.indd 21

cat, comptar amb un pla de treball i metodologia clars i tenir flexibilitat per

Maria garro giménez Infermera Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

reconsiderar objectius.

22/2/12 12:36:34


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

Presentacions del nostre equip

en congressos durant l’any 2011 el nostre equip ha tingut una presència molt activa en congressos nacionals i internacionals pel que fa a assistència, participació i organització.

• Rosa Yrla, Rosario Corral, Remedios Martín, Merche García. Taller del suelo pélvico. Proporcionando herramientas para reducir el impacto de las pérdidas de orina en la incontinencia urinaria femenina. VII Con• M.Luz Cequier, Piedad Aparicio, Rosario Jiménez, Cristina Bravo.

greso Nacional FAECAP. Comunicación oral. Málaga, mayo 2011.

Proyecto de atención comunitaria. Una realidad de equipo. Comunicación oral. XVI Congreso Nacional SEAUS. Zaragoza, abril 2011.

• Artur Dalfó, Esther Llauradó, Miriam Payán, Marga Méndez, Maria Garro, Remedios Martín. ¿Nos vacunamos de la gripe los profesionales sanitarios? VII Congreso Nacional FAECAP. Comunicación póster. Málaga, mayo 2011.

• Remedios Martín, Maria Parer, Marco Inzitari, Lluís Espinosa, Lluís Gràcia. Ali• Esperanza Palacios Teruel, Palmira Villafuerte Navarro, Rosario Ji-

anza entre Atención Prima-

ménez Leal, María Giné Garriga. Mejorando la movilidad de los ancia-

ria y geriatria en el manejo

nos. Taller de equilibrio y fuerza. Jornadas PACAP-semFYC. Comunicación

del paciente crónico com-

póster. Vitoria, abril 2011.

plejo dependiente. III Congreso Nacional de Atención Sanitaria al Paciente Crónico. Comunicación póster. Donosti, mayo 2011.

• Nieves Barragan, Manuel Campíñez, Remedios Martín, grupo

• Maria Parer, Remedios Martín, Óscar Rochera, Cristina Bravo, Llu-

DislipEM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con

ís Gràcia. Nueva experiencia de gestión en Atención Primaria orientada

dislipemia. XXII Congreso Nacional de Entrevista Clinica. SemFYC. Comu-

hacia la atención de la fragilidad. III Congreso Nacional de Atención Sani-

nicación oral. Burgos, mayo 2011.

taria al Paciente Crónico. Comunicación oral. Donosti, mayo 2011.

Institucional 57.indd 22

22/2/12 12:36:35


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

• Nieves Barragán, Manuel Campíñez, Remedios Martín, grupo DislipEM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con

• Rita Puig, Anna Coma, Anna Altés, Remedios Martín, Gina Ba-

dislipemia. 31 Congreso Nacional de SemFYC. Comunicación póster.

llester, Joan Corbera. Revisión de bifosfonatos: más allá de los cinco

Zaragoza, mayo 2011

años. Comunicación póster. Congreso Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011. • Rita Puig, Anna Altés, Remedios Martín, Manuel Campíñez, Sonia Cibrian, Lluís Gràcia. Adecuación de la gastroprotección en Atención Primaria. Comunicació poster. Congreso Sociedad Española de Farmacéuticos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.

• Daniel Colprim, Remedios Martín, Maria Parer, Lluís Espinosa, Marco Inzitari, Lluís Gràcia. Direct admission to intermediate care for older adults with reactivated chronic diseases managed by an expert primary care team as an alternative to conventional hospitalization. A pilot study. 53 Congreso Sociedad Española de Geriatría. Comunicación póster. Málaga, 2011. • Alexis Tena, Luis Martínez, Marc Gironès, Tanit Iribarne, Mario Beza. Taquicardia ortodrómica por vía accesoria auriculo-ventricular • I. Martí, R. Casademont Pou, C. Ser-

postero-lateral izquierda. IV congreso Clínico semFYC en Cardiovascu-

rano, A. Knörr, A. Portella, J. Pérez. En-

lar. Comunicación póster. Alicante, 2011.

fermedad invasiva por Haemophilus influenzae notificable: un problema emergente.

• Alexis Tena, Luis Martínez, Marc Gironès, Tanit Iribarne, Mario

Problemas de salud en niños adoptados.

Beza. Fatiga como síntoma de bradicardia sinusal. IV congreso Clínico

XXV Congreso Nacional de la Sociedad

semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.

Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención Primaria. Presentación póster. Santiago de Compostela, 2011.

• Marc Gironès, Luis Martínez, Alexis Tena, Mario Beza, Tanit Iribarne. Milking sintomático en varón joven. IV congreso Clínico semFYC

• R. Casademont Pou, C. Serrano, I. Martí, A. Knörr, J. Pérez, A.

en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.

Portella, R. Minguell. TDAH. ¿Los pediatras de Atención Primaria lo diagnosticamos o tratamos en demasía? XXV congreso Nacional de la

• Luis Martínez, Marc Gironès, Alexis Tena, Mario Beza, Remedios

Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención Primaria.

Martín, Miquel Cajal. Paciente fràgil y disnea. IV congreso Clínico

Comunica-ción oral. Santiago de Compostela, 2011.

semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante 2011.

• C. Serrano, R. Casademont Pou, I. Martí, A. Knörr, A. Portella. Dos

• Luis Martínez, Manuel Campiñez, Marc Gironès, Alexis Tena,

casos de infección por el virus del papiloma humano. XXV congreso Na-

Remedios Martín, Lluís Gràcia. ECK alterado en el gimnasio. IV con-

cional de la Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención

greso Clínico semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Ali-

Primaria. Comunicación oral. Santiago de Compostela, 2011.

cante, 2011.

Institucional 57.indd 23

22/2/12 12:36:37


‘Coaching’

el millor de tu

què fA uN ‘COACh’ EXACtAMENt? PER què SERVEIX? quINA DIfERèNCIA EXIStEIX ENtRE uN ‘COACh’ I uN PSICÒLEg? ÉS EfECtIu?

L

a traducció de la paraula coach és la d’en-

La persona pren consciència, no a través del

Sabem que ens passa alguna cosa, que volem

trenador encara que, com veurem, no es

coach, sinó estimulada per aquest. En un procés

canviar algun aspecte i no sabem com fer-ho ni

redueix únicament a això. El coaching

de coaching un s’adona del que li passa i es fa

per on començar. Aquestes situacions de trenca-

consisteix principalment en dues coses: presa de

responsable d’això duent a terme accions que el

ment poden donar-se sense que, aparentment,

consciència (de la meva realitat, dificultat, etc.)

conduiran al seu objectiu.

cap fet extern ho motivi o que la vida ens porti

i responsabilitat (el canvi està en mi mateix).

Canviar dubte per pregunta. Canviar protesta per proposta. Canviar retret per reclam

Institucional 57.indd 24

a això per alguna situació que ens succeeixi: una

momEnts dE Canvi

ruptura sentimental, un acomiadament laboral,

Tots hem viscut moments en els quals no ens sen-

una dificultat amb un familiar, etc.

tim satisfets amb la situació en què ens trobem i

D’alguna manera és com si tot allò que ens ha

no sabem com solucionar-ho. Pot tractar-se d’un

servit fins ara ja no ens funcionés. Serà llavors

canvi de treball, una dificultat amb la parella; vo-

el moment d’actualitzar els nostres aprenentat-

ler millorar la relació amb un fill, estar motivats,

ges i revisar les nostres creences per identificar

recuperar l’alegria… Les possibilitats són infinites.

aquelles que ens estan limitant, i canviar-les per

22/2/12 12:36:44


En Què ConsistEiX un ProCÉs dE ‘CoaCHing’? El coaching és el viatge des d’on som i fins on volem arribar, obtenint el millor de nosaltres. El

coach ens acompanya en aquest viatge, permetent-nos observar els fets des de diferents perspectives per poder trobar noves formes d’actuar que ens portin a dissenyar accions eficaces orientades al nostre objectiu. Ens ajuda a contactar amb els nostres recursos: tots disposem dels recursos necessaris, encara que en un moment de dificultat no siguem capaços de veure’ls. Una vegada hem pres consciència de la nostra realitat, dissenyarem un pla d’acció basat en un o diversos objectius i aprendrem a crear converses efectives amb el nostre entorn que generaran noves realitats (demandes, ofertes…) i per tant, noves reaccions del nostre entorn.

En Què Es difErEnCia alEsHorEs El ‘CoaCHing’ dE la tErÀPia? La principal diferència amb la teràpia és que el coaching parteix del present per construir el futur i només accedeix al passat per revisar les creences limitadores que ens estan impedint avançar. El procés de coa-ching és més breu (entre 4 i 8 sessions), se centra a aconseguir resultats concrets a curt termini. No obstant això, tota psicoteràpia implica un procés d’aprenentatge, i tot procés de coaching és també terapèutic. Hi haurà demandes de

coaching que conduirà millor un psicoterapeuta i viceversa. Serà el professional el que valorarà el més convenient en cada situació.

EA

Estat actual

ED

Estat desitjat

RECURSOS creences que ens possibilitin i que ens portin a

els aprenentatges. I és que viure i aprendre són

L’EAP Poble-sec ofereix des del passat

dos conceptes inseparables. No podem evitar que

mes de desembre sessions individuals de

ens deixi la parella o que ens acomiadin, però sí

coaching a hores convingudes. Per concer-

que podem veure què fem amb això. No és tant

tar entrevista prèvia al procés cal contactar

què ens passa, sinó què hi fem nosaltres, com ens

amb el centre al telèfon 93 324 91 00. El

hi enfrontem, quina actitud tenim, etc.

preu de la sessió individual és de 40€.

aconseguir allò que estem buscant. En coaching parlaríem de passar de la zona de confort on ens hem sentit còmodes fins ara –allò que ens era conegut– a la zona de potencialitat. I com sabem que estem a la zona de potencialitat? Perquè apareixen dues emocions: la por i la il·lusió. És precisament en aquesta zona on es produeixen

Institucional 57.indd 25

El ‘coaching’ no se centra en els errors passats, sinó en les possibilitats futures

Marta Bernabeu Llicenciada en Ciències de la Comunicació. Practicioner en Programació Neurolingüística (PNL) i màster en Coach i PNL. Formació en Coaching Sistèmic.

22/2/12 12:36:46


l’atenCió del paCient CròniC Complex,

protagonista de les Jornades d’aCEBa

LA INNOVACIÓ I LES MILLORES EN L’AtENCIÓ DEL PACIENt CRÒNIC COMPLEX VAN SER EL PuNt DE PARtIDA DE LES CONfERèNCIES quE ES VAN CELEBRAR A LES XV JORNADES tèCNIquES DE L’ASSOCIACIÓ CAtALANA D’ENtItAtS DE BASE ASSOCIAtIVA (ACEBA).

E

l Montanyà, al Parc Natural del Montseny, va ser l’escenari al novembre de la XV edició de les Jornades Tècniques

d’Aceba. Aquesta entitat representa els equips d’Atenció Primària autogestionats de Catalunya: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS Centelles, EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Dreta Eixample, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic. Les Jornades volen ser un espai d’interacció, generació de coneixement i intercanvi d’experiències entre els professionals de la sanitat, amb l’objectiu d’avançar cada dia en la millora del servei assistencial per oferir una Atenció Primària de qualitat, avantguarda i rigor, al

Institucional 57.indd 26

22/2/12 12:36:53


L’atenció comunitària busca millorar el nivell de salut, benestar i qualitat de vida de les persones

Comunicacions premiades Per segon any consecutiu, i després de l’èxit de l’edició anterior, les Jornades van comptar amb un espai destinat a la presentació dels pòsters científics elaborats al llarg de l’any pels equips d’Atenció Primària autogestionats. En total es van presentar 36 treballs en els diferents àmbits, de gestió, clínic, atenció comunitària, recerca i innovació.

Els pòsters guanyadors: servei del ciutadà. En aquest cas, es va debatre la forma de millorar el tractament en pacients crònics complexos, persones que tenen unes necessitats específiques, perquè pateixen una malaltia avançada o diferents problemes crònics de salut que els converteixen en pacients vulnerables i que, per tant, necessiten ser atesos d’una forma específica, ràpida i àgil.

Envellir de forma saludable Les jornades van ser un marc de debat, sobretot pel consens d’accions que ajuden en la prevenció de la cronicitat, per tal que la població envelleixi amb més salut i arribi a edats avançades

• CLÍNIC Gestió de la fragilitat i complexitat (ABS Alt Camp Oest) • GESTIÓ Utilització de recursos assistencials per a una població anciana fràgil-no fràgil (EAP Sardenya) • ATENCIÓ COMUNITÀRIA Taller de sòl pèlvic (EAP Vallcarca-Sant Gervasi) • RECERCA Coneixement de fàrmacs d’última generació (ABS Centelles) • INNOVACIÓ Aliança entre AP i Geriatria en el maneig dels pacients crònics complexos dependents (EAP Vallcarca-Sant Gervasi) • INNOVACIÓ EN ODONTOLOGIA Taller d’odontopediatria en un grup de suport a la lactància materna (EAP Sardenya)

amb el millor nivell d’autonomia personal i de qualitat de vida. Experiències innovadores i emprenedores en l’àmbit de la salut enfocades a

atenció especialitzada i centres sociosanitaris

Primària de Centelles i sota la direcció del Dr.

l’atenció d’aquests pacients, programes d’aten-

són alguns dels aspectes que professionals dels

Ramon Vilatimó, van comptar amb personali-

ció a la cronicitat, coordinació del treball entre

diferents centres que constitueixen ACEBA van

tats de l’àmbit polític i de la salut: l’alcalde de

els centres de salut i els serveis socials, educa-

poder debatre àmpliament.

Centelles, Miquel Arisa; el president d’ACEBA,

ció grupal i mediació, foment del tipus d'aten-

El conseller de Salut de la Generalitat de Ca-

Dr. Jaume Sellarès, i el vicepresident primer del

ció ideal per als pacients crònics complexos

talunya, Boi Ruiz, va inaugurar l’acte. Les

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB),

amb atenció integrada entre Atenció Primària,

jornades, organitzades per l’equip d’Atenció

Dr. Jaume Padrós.

Institucional 57.indd 27

22/2/12 12:37:04


El CaP El remei, més solidari que mai

EL CAP EL REMEI HA REFERMAT EL SEU COMPROMÍS AMB LA MARATÓ DE TV3, ORGANITZANT ACTES I CERCANT COL·LABORADORS PER AJUDAR EN LA REGENERACIÓ I TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS I TEIXITS.

V

ic ha aportat el seu granet de sor-

aquesta iniciativa i amb les aportacions de

tund de participació social i de recaptació

ra a l’última Marató de TV3, desti-

col·laboradors i professionals del centre, es

que va superar els 7.575.900 euros. Aques-

nada a la recaptació de fons per a

van reunir més de 4.000 euros, que es van

ta és una xifra provisional, ja que el marca-

destinar íntegrament a la Marató.

dor anirà pujant fins el proper 31 de març,

la regeneració i trasplantaments d’òrgans i teixits. El CAP El Remei hi ha contribu-

data en què es farà el tancament definitiu

ït amb l’organització d’actes i la recerca

mÀXima solidaritat

d’aquesta edició.

de col·laboradors per aconseguir la major

La Marató de TV3 ha esdevingut l’acte solida-

Els periodistes Xavi Coral i Espartac Peran

recaptació econòmica possible. En aquest

ri per excel·lència per la seva gran capacitat

van ser els encarregats de conduir aquest espai

cas, es va preparar la venda de gorres ver-

de mobilització social. L’última edició, que va

televisiu que comporta 15 hores de programació

melles per participar, posteriorment, en una

tenir lloc el desembre passat, va celebrar el

en directe. Una fórmula televisiva que repeteix

cadena humana i una ruta pel barri. Amb

seu 20è aniversari aconseguint un èxit ro-

èxit any rere any, i que compagina històries re-

Institucional 57.indd 28

22/2/12 12:37:07


mÉs donants d’Òrgans Catalunya sempre ha estat molt solidària i ho demostra, precisament, el fet que l’any passat va assolir un rècord històric de trasplantaments, amb 892 intervencions, un 20% més que el 2010. És la comunitat autònoma que lidera aquest tipus d’operacions. Per si

El CAP El Remei ha aconseguit més de 4.000 euros per a la Marató de tV3

això fos poc, La Marató de TV3 ha contribuït decisivament a l’augment del nombre de sol-

sang i alguns teixits, però el trasplantament

licituds del carnet de donant d’òrgans, segons

d’òrgans es fa generalment a partir de donants

el Departament de Salut de la Generalitat de

morts. Per tant, és important que haguem ex-

Catalunya.

pressat la nostra voluntat en vida. Una bona forma de fer-ho és, a més de comunicar-ho als

CarnEt dE donant

nostres familiars, sol·licitant el carnet de do-

Tot i els avenços científics, el trasplantament és

nant d’òrgans. Serà un document que haureu

sovint l’única alternativa de vida per a alguns

de portar sempre amb la vostra documentació

pacients i, perquè es pugui fer, cal que prèvia-

personal i que no us compromet, és a dir, que

ment hi hagi un donant. En vida podem donar

us en podeu desfer en qualsevol moment si canvieu d’opinió. Podeu sol·licitar-lo quan ho

El trasplantament és sovint l’única alternativa de vida per a alguns pacients i, perquè es pugui fer, cal que prèviament hi hagi un donant

desitgeu. Només cal que accediu a la web de la Generalitat de Catalunya: www.gencat.cat

Continuen els donatius! Si voleu contribuir a la Marató de TV3, encara sou a temps de fer el vostre donatiu fins el 31 de març. Hi ha moltes maneres de fer-lo. Quina us és més còmoda? Més informació: www.tv3.cat/marato/

als de testimonis colpidors; divulgació científica, gràcies a metges i especialistes, i activitats culturals (teatre, música, humor...).

moBilitZaCiÓ soCial La ciutadania es va mobilitzar en aquesta edició més que mai. En total es van organitzar més de 1.600 actes populars com els del CAP El Remei, on no importen edats, sexes ni procedències. Tothom comparteix un únic objectiu: col·laborar amb una causa benèfica.

fersalut 5 Institucional 57.indd 29

22/2/12 12:37:13


Fred o Calor? uN DELS DuBtES MÉS hABItuALS ENtRE ELS NOStRES uSuARIS ÉS COM PODEN SABER SI S’hAN D’APLICAR fRED O CALOR EN uNA ZONA ADOLORIDA. DES DEL CAP EL REMEI uS INtENtAREM EXPLICAR, DE MANERA CREIEM quE PROu ENtENEDORA, quAN I PER què CAL APLICAR fRED O BÉ CALOR DEPENENt DE LA MOLèStIA.

QuinS eFeCteS tenen?

Fred: • Produeix constricció dels vasos sanguinis i per tant redueix l’entrada dels mediadors de la inflamació. • Anestesia la zona on s’aplica durant una estona, de manera que es comporta com un analgèsic. • Té una utilitat màxima en les primeres 48 hores del mal, tot i que en cas d’artrosi es pot aplicar durant anys.

Calor:

• Facilita l’arribada de sang per dilatació vascular i per tant augmenta localment la quantitat dels mediadors bioquímics responsables de la inflamació. • Relaxa la musculatura, els teixits tous, la pell, etc. • Encara que la lesió faci setmanes que la tinguem, segueix essent eficaç.

Institucional 57.indd 30

22/2/12 12:37:32


QUINS SISTEMES EXISTEIXEN I COM S’HAN D’APLICAR?

FRED: • Bossa de glaçons o aigua freda. • Bossa de pèsols congelats. • Bossa de gel que es ven a la farmàcia. • Aplicació: mai serà directament sobre la pell, perquè provocarà una cremada, les bosses han d’estar sempre embolicades. • Freqüència: de 15 a 20 minuts i repetir cada 2-4 hores, el primer dia. A partir del segon dia, cada 6 hores. • Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.

CALOR: • Estoreta elèctrica: cal posar-la a la mínima potència. Aplicada molt sovint i molts dies, es pot comportar com un activador de la inflamació i, per tant, empitjorar els processos. • Bossa d’aigua calenta: mai va directament sobre la pell, s’ha d’embolicar amb un drap de cotó. • Bossa de pinyols de cirera o qualsevol altre sistema natural: es poden escalfar al microones, mantenen molt bé la temperatura i s’adapten molt bé a la zona afectada. • Bossa de gel que es ven a la farmàcia: és un líquid dens, que no s’espatlla, que s’adapta molt bé a les zones afectades i que serveix tant per calor com per fred. • Freqüència: de 20 a 30 minuts i repetir cada 4-6 hores. • Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.

SEGONS TOT AIXÒ, QUÈ US HEU DE POSAR? • CONTUSIÓ, COP, HEMATOMA, ESQUINÇ O ESTREBADA D’UNA ARTICULACIÓ: cal aplicar-hi fred com més aviat millor, molt sovint. • SOBRECÀRREGA O ESFORÇ: davant d’un esforç o un moviment repetit sovint i durant molta estona, les primeres 24 hores s’hi ha d’aplicar fred i, els dies següents, si hi ha contractura, calor. • CONTRACTURA MUSCULAR: si heu fet un mal gest o si heu estat en una posició forçada durant molta estona (com és dormir en una mala posició o fer un llarg viatge en cotxe, autocar, tren, avió, etc.), el múscul que s’ha vist afectat pot haver patit una petita ruptura de fibres, que comporta una contracció per evitar que s’estiri i, en conseqüència, que s’agreugi la lesió. Això provoca sempre inflamació, per tant, les primeres 24 hores es tractarà amb fred i a partir del dia següent, sempre amb calor. Però si no heu fet cap mal gest, si patiu un dolor crònic i que es va repetint en el temps, us heu d’aplicar ja d’entrada calor. • ARTROSI: comporta sempre una inflamació de l’articulació. Us heu d’aplicar fred, perquè és antiinflamatori i analgèsic. Es pot fer al llarg de tota la vida, és a dir, mentre hi hagi artrosi dolorosa. També

RESUM 1.

dubte, aplicarem fred a la zona. 2. 3.

i posteriorment amb calor, màxim 3 dies, perquè en ser un procés agut i sobtat, genera contractura muscular. Però la tendinitis crònica es tractarà sempre amb fred, perquè hi ha inflamació i molt poca contractura.

Si el problema és a l’esquena, hi aplicarem calor (les típiques contractures són les de la zona cervical

a primera hora del matí. I no oblidem, igualment, que hi ha persones que troben que una mica de • TENDINITIS: la tendinitis sobtada, per esforç puntual, es tracta amb fred les primeres 24 hores

Si el problema és en una articulació, hi aplicarem fred.

es pot aplicar calor quan hi ha molta rigidesa, quan costa estirar l’articulació. Això passarà sobretot calor va bé a les seves articulacions malmeses.

Com a norma general i davant del

i la zona lumbar). 4.

Sempre que hi hagi hagut un cop, un accident, etc., és a dir, quelcom de nou, sobtat i agut, hi aplicarem fred immediatament.

7 Institucional 57.indd 31

23/2/12 12:15:26


La parella Salut

“la medicina cura molt, però consola poc” EL DR. MOISèS BROggI, AMB 103 ANYS, ÉS uN REfERENt DE LA MEDICINA AL NOStRE PAÍS. PRESIDENt DE LA REIAL ACADèMIA DE MEDICINA DE BARCELONA (1980) I CREu DE SANt JORDI (1981), EL SEu DISCuRS NO DEIXA INDIfERENt.

A

mb les idees molt clares, però amb un

Dr. Broggi va esdevenir cap de cirurgia a les

Independentment d’on succeís el conflicte,

toc irònic. Així és com explica la seva

Brigades Internacionals, “una experiència dura,

s’enduien els ferits cap a Madrid amb una

vida i, de retruc, la història d’un país,

però alhora fantàstica, perquè em va permetre

llitera transportada per una mula. Va ser lla-

el Dr. Moisès Broggi, que rep les visites al seu

conèixer gent molt interessant”.

vors quan el Dr. Broggi va proposar la cre-

despatx. Un espai farcit de llibres antics, diplo-

Un any abans del conflicte, el Dr. Broggi havia

ació dels hospitals mòbils, una de les grans

mes, reconeixements i fotos entranyables al

inaugurat el servei d’Urgències de l’Hospi-

innovacions sanitàries de la guerra. Basats en

costat de grans personalitats. Li agrada parlar

tal Clínic de Barcelona, el primer a Espanya

el funcionament del Clínic, eren centres que

de la història de la humanitat, que vincula in-

i que li va obrir les portes durant la guerra.

s’improvisaven en espais pròxims al combat

discutiblement als períodes de grans conflictes

“El cap de Sanitat de l’exèrcit em va dir que

per atendre ràpidament els ferits. “Vam acon-

mundials. Durant la Guerra Civil espanyola, el

se’ns morien masses homes, i no era estrany!”

seguir reduir la mortalitat un 50%”.

Institucional 57.indd 32

22/2/12 12:37:45


“Sempre He tingut molta Sort” La tarda en què vaig conèixer el Dr. Broggi, ell va explicar, amb detall, records de la seva vida, de la història del segle passat i de la medicina. Durant la nostra conversa, referint-se a fets històrics i avenços mèdics viscuts per ell en primera persona, va repetir més d’una vegada aquestes paraules que encapçalen el meu agraïment. Compartir amb ell records de tota una vida i fer-ho arribar a les persones que cuidem i atenem des dels nostres centres d’atenció primària em fa sentir, també, profundament afortunada. Moltes gràcies, Doctor! Amb la seva presència ens fa evident que la tasca que fem des de les consultes, des dels domicilis dels nostres pacients més grans i des de la cura i l’atenció a la persona, avui més que mai segueix tenint una raó de ser per tots aquells que de grans volem ser Metges com els de sempre! Dra. Rosario Jiménez Metgessa de família Comitè Editorial Fer Salut

amistats intErnaCionals Un altre dels resultats positius d’aquella època va ser la coneixença i amistat del Dr. Broggi amb

condemna van ser “només” deu anys d’exclusió

metges estrangers. Precisament, aquests contac-

de la sanitat pública. El Dr. Broggi va aconseguir

tes van donar lloc a trobades tan rellevants com

fugir a França per formar-se en una escola de

el Primer Congrés de l’Associació Mèdica contra

Lió, que destacava pels seus avenços en cirurgia.

la Guerra Nuclear, del qual el Dr. Broggi se sent

Innovacions que després va poder aplicar a Ca-

especialment orgullós, i amb el qual van guanyar

talunya amb els seus pacients privats.

el premi Nobel de la Pau l’any 1985.

D’aquestes novetats, en destaca la implantació

“De vegades, una paraula és més important que una medecina”

la imPortaCiÓ dE ConEiXEmEnt

permetre allargar el temps de les intervencions

“si la sanitat És gratuÏta no tÉ valor i n’aBusEm”

Durant la postguerra, el Dr. Broggi va tornar al

quirúrgiques, així com també fer les primeres

“La seguretat social del nostre país ha estat

servei d’Urgències del Clínic fins que va comen-

operacions de tòrax.

mal enfocada des de bon principi. El ‘cafè

de l’anestèsia amb respiració controlada, que va

per a tots’ que promovia Franco no funcio-

çar la depuració. “Sabia que ho tenia cru; m’havia de jutjar un sumaríssim militar que acabava

aBandonar El BisturÍ

na “. Segons el Dr. Broggi, només cal sortir a

afusellant tothom”. Afortunadament, la seva sort

El pas del temps va acostar el Dr. Broggi al

l’estranger per prendre exemple de països

va donar un gir inesperat. “Durant la guerra,

moment d’abandonar el bisturí. Va ser un pro-

com Alemanya, on anar a veure el metge té

vaig substituir un metge de presó a qui havien

cés progressiu. “El meu fill ja havia començat a

un cost. “Si la sanitat és gratuïta no té valor

afusellat, i allí vaig deixar escapar una dona que

operar i jo em veia inferior, els sentits m’anaven

i n’abusem, tot i que tampoc hem de saltar

venia a visitar-se per un refredat. Va resultar ser

fallant i vaig començar a pujar el pendent de la

a l’altre extrem, als Estats Units, on la salut

la germana del cap del sumaríssim...”. Per això la

vellesa”. El seu truc per arribar-hi amb tan bona

de la població està desemparada”.

salut? “Deixar-se anar... gaudir d’aquest pendent i, sobretot, tenir molta sort”, i és que realment la seva història és envejable. Fa setanta anys que està casat i té set fills, onze néts i deu besnéts.

ProPEr i familiar Aquest és el caràcter del Dr. Broggi, no tan sols amb la seva família, sinó també amb l’atenció que vol per als pacients. “La medicina cura molt, però consola poc perquè manca el tracte. De vegades, una paraula és més important que una medecina”. Fervent defensor del funcionament sanitari del seu barri, el Putxet, està convençut que “el metge de capçalera ha de convertir-se en un amic”.

Institucional 57.indd 33

22/2/12 12:37:54


La parella

la inContinÈnCia d’orina LA INCONtINèNCIA uRINÀRIA ÉS LA PèRDuA INVOLuNtÀRIA D’ORINA. ES tRACtA D’uN PROBLEMA fREqÜENt, SOBREtOt EN DONES I gENt gRAN; EN L’hOME NORMALMENt ES DEu A PROBLEMES PROStÀtICS. POt SER tEMPORAL O PERMANENt.

S

’anomena

incontinència

temporal

quan dura menys de dues setmanes. Si sobrepassa aquest límit, parlem

d’incontinència permanent, que pot ser de menes diferents: • La incontinència d’esforç. És causada per la debilitat dels músculs que subjecten la pelvis. Es produeixen petites pèrdues d’orina al fer un esforç com tossir, esternudar, riure, agafar pes o al fer exercicis d’impacte, com córrer. • La incontinència d’urgència. Es produeix per irritació de la bufeta. Hi ha una sensació urgent de tenir ganes d’orinar o s’orina més sovint durant el dia i/o la nit. Són pèrdues en general grans i que no es poden controlar. • La incontinència per sobreeiximent. Sol ser per obstrucció prostàtica, que impedeix el buidat regular de la bufeta, i l’orina acaba sortint en pèrdues per vessament.

Institucional 57.indd 34

22/2/12 12:37:59


Mesures com orinar cada 3 hores i mantenir una higiene correcta ajuden a prevenir la incontinència

exerCiCiS per Combatre la inContinÈnCia urinÀria Drets, amb les cames separades, poseu-vos les mans als glutis i tenseu la musculatura del sòl pèlvic amunt i cap endins, sense uti-

1

litzar els glutis.

Asseguts amb les cames creuades i l’esquena recta, tireu cap amunt del sol pelvià, separantlo del terra.

2 Drets, amb els genolls flexionats i els braços recolzats sobre les cuixes, pressioneu amb els

• La incontinència funcional. La provo-

músculs del sòl pèlvic amunt i cap endins.

quen les dificultats per desplaçar-se fins el vàter o per treure’s la roba; així, si no hi hagués impediments no hi hauria incontinència.

3

traCtamEnt

Asseguts o tombats, creueu les cames i

En la incontinència d’esforç femenina, fer

premeu les parts externes dels peus una

exercicis per enfortir els músculs que subjec-

contra l’altra.

ten la zona genital pot resoldre el problema. Aquests s’anomenen “exercicis de Kegel”, però també hi ha dispositius com els cons vaginals o les boles xineses, que ajuden a fer els exer-

4

cicis i reforçar la musculatura. No obstant això, en alguns casos cal fer una intervenció

reCoMAnACions

quirúrgica. Quant a la incontinència d’urgèn-

• En tots els exercicis cal fer combinacions de sèries en què es contrau el sòl pèlvic

cia, el tractament es fa combinant fàrmacs i

durant 5 segons i, posteriorment, es relaxa la musculatura uns 10 segons. S’haurà de

entrenament de la bufeta.

repetir aquesta seqüència un mínim de 5 vegades en cada exercici.

Finalment, en la incontinència funcional el

• Cal fer tots els exercicis 3 vegades al dia.

tractament consisteix a facilitar l’accés al

• S’haurà de seguir el tractament entre 6 i 12 setmanes. Després només serà ne-

servei i a portar roba fàcil de treure.

cessari un manteniment reduint la intensitat i la freqüència dels exercicis.

Com Es Pot PrEvEnir? • Es recomana orinar aproximadament cada 3 hores durant el dia. • Cal ensenyar des de la infància a no retenir les ganes de orinar. • S’ha de mantenir una higiene correcta diàriament i després de les miccions. • Les dones, durant l’embaràs i després del part, han de practicar els exercicis d’enfortiment dels músculs del sòl de la pelvis

Institucional 57.indd 35

—grup de músculs que aguanta les vísceres

el te o les infusions d’algunes herbes medi-

i la part baixa de l’abdomen (bufeta, úter o

cinals que augmentin l’orina.

matriu, vagina i intestí inferior)— per evitar-ne el deteriorament. • S’ha d’evitar el restrenyiment i el sobreprès. • Alguns medicaments poden agreujar una incontinència. • Cal moderar el cafè, les begudes amb cola,

• S’ha de facilitar l’accés al servei i dur roba còmoda i que es pugui treure fàcilment. Rosi Corral Antón Infermera Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi

22/2/12 12:38:02


Gent gran

fins quan

puC Conduir?

LEgALMENt PODEM CONDuIR A PARtIR DELS 18 ANYS, PERÒ NO S’hA EStABLERt uNA EDAt EN què CALguI ABANDONAR EL VOLANt. AMB LA VELLESA, ANEM PERDENt hABILItAtS I ÉS MOLt IMPORtANt SABER ADMEtRE quAN CAL APARCAR EL COtXE PER EVItAR POSSIBLES ACCIDENtS.

N

o hi ha una edat concreta per deixar de

sEnYals d’alErta

conduir, ja que tots envellim de forma

Com podem saber si és millor deixar

Conscienciar-nos de les limitacions de l’edat: te-

diferent. No obstant això, és evident que

de conduir? Tindrem pistes que

nint present que costa

a mesura que ens fem grans, el nostre cos i la

ens poden ajudar a esbrinar-ho

més mantenir l’atenció

ment van perdent qualitats. Les articulacions i els

si s’acompleix alguna d’aquestes

i es reacciona amb ma-

músculs es debiliten, perdem visió i audició, dis-

situacions:

jor lentitud,es recomana

minueixen els reflexos i generalment

que poden alterar les

Hem tingut alguns accidents,

La gent del nostre entorn i/o el metge es mostren preocupats per com conduïm.

nostres capacitats. Aquests són al-

Ens sentim insegurs al volant.

guns dels factors

Ens perdem sovint, fins i tot per camins

retat i, per tant, potser ha arribat el moment d’abandonar el

curts i que ens siguin familiars. •

No agafar el cotxe en situacions meterològiques adverses com pluja, neu, boira, etc.

Conduir preferiblement durant el dia.

que coneixem.

que impedeixen conduir amb segu-

conduir només quan sigui imprescindible, en recorreguts

tot i que han estat lleus.

prenem més medicaments

volant i deixar que ens portin.

Confonem els pedals o ens costa moure el

s’aCaBa la indEPEndènCia?

peu d’un a l’altre.

Molta gent s’aferra al volant pensant que un

Cada vegada més sovint altres conductors

cop deixi de conduir no podrà desplaçar-

ens alerten amb el clàxon.

se on li calgui, i aquesta és una creença falsa. Deixar de conduir no significa abandonar cap

Amb l’edat perdem reflexos i costa més reaccionar, de manera que cal conduir parant una major atenció

Institucional 57.indd 36

Conduir amB sEgurEtat

activitat. A part de tenir amics i

A mesura que passen els anys, hi ha algunes

família que puguin por-

pautes que poden ajudar-nos a conduir amb

tar-nos, disposem de

major seguretat:

transport

A banda de les renovacions del permís de

per desplaçar-nos

conduir, cal fer revisions especials sobretot

sempre que sigui

de vista i oïda.

necessari.

públic

22/2/12 12:38:06


Salut a la llar

l’experiència de recuperar-se d’un

poStoperatori a CaSa LES OPERACIONS quIRÚRgIquES DE MENYS COMPLEXItAt PERMEtEN PASSAR EL POStOPERAtORI A CASA, quE ÉS MOLt MÉS CÒMODE PER AL PACIENt. ARA BÉ, EVItAR L’INgRÉS hOSPItALARI NO SIgNIfICA quE DES DEL PRIMER DIA ES PuguI DuR uNA VIDA tOtALMENt NORMAL, SINÓ quE CAL RESPECtAR EL DESCANS I SEguIR LES INDICACIONS DELS PROfESSIONALS.

P

oder passar un postoperatori a casa, sense necessitat d’ingrés hospitalari, aporta una major comoditat al pacient,

que, tot i això, haurà de seguir igualment al peu de la lletra les indicacions del metge. Qualsevol dubte que es tingui sobre les cures, tractaments o alguna possible complicació és important consultar-ho amb el cirurgià abans de sortir de l’hospital. Cal tenir present que segons

és la neteja de la incisió per tal que cicatritzi

l’operació i l’estat del pacient es requereix un

correctament. La ferida haurà d’estar neta i

determinat postoperatori, però hi ha algunes

seca i els punts ben tancats. Per netejar el tall,

consideracions genèriques que sempre s’hau-

si el cirurgià o infermer no especifica un de-

ran de seguir.

terminat tractament, generalment serà suficient l’aigua i el sabó normal. Cal netejar-lo

Encara que ens sentim recuperats, no ens hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps i tenir molta paciència

El rEPÒs, Clau PEr rECuPErar-sE

amb cura, sense fregar amb força ni donar-

Tornar a casa després de passar per quiròfan no

hi cops. Sovint quan s’està a casa es pot re-

operació patim un cert dolor i, per tant, el

significa reemprendre immediatament la rutina di-

emplaçar la vena que posen a l’hospital per

metge ja ens haurà dit prèviament com

ària que teníem abans de l’operació, sinó que s’ha

algun tipus d’enganxat més petit o, fins i tot,

prendre fàrmacs per disminuir-lo. Si veiem

de reposar tal com es faria a l’hospital. Encara que

portar-ho descobert perquè cicatritzi amb

que aquest dolor augmenta o es manté ex-

ens sentim bé físicament i emocionalment, no ens

més rapidesa. En cas que la ferida enrogeixi i

cessivament persistent, consultarem de nou

hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps

s’infecti, cal anar a l’hospital.

el metge. Tot i que amb els dies anem sentint

i tenir molta paciència. A poc a poc, s’aniran recuperant les activitats diàries.

Cura dE la inCisiÓ Una de les principals cures que s’haurà de dur a terme diàriament

Institucional 57.indd 37

una millora, no hem d’interrompre el tracta-

PrEndrE la mEdiCaCiÓ

ment fins a finalitzar-lo segons les indicaci-

És especialment important

ons del cirurgià. A més, és convenient seguir

seguir les pautes establertes en

tot el calendari de visites i controls durant les

la presa de medicaments. Ge-

setmanes següents, tal com està pautat just

neralment, després d’una

abans de sortir de l’hospital.

22/2/12 12:38:07


Ser pares

LA DIARREA ÉS LA DISMINUCIÓ DE LA CONSISTÈNCIA DE LES DEPOSICIONS I L’AUGMENT DE LA FREQÜÈNCIA O EL VOLUM DE DEFECACIÓ. PARLEM DE DIARREA CRÒNICA QUAN DURA MÉS DE 15 DIES.

Diarrea crònica INFANTIL

P

er arribar a un diagnòstic és bàsic fer una

d’hidrogen espirat). Especialment en el cas d’in-

clíniques cada cop són més extenses, la forma

història clínica exhaustiva. És important

tolerància racial sí que poden tolerar-se petites

clàssica de celiaquia debuta amb diarrea cròni-

saber: com són les deposicions (líquides,

quantitats de lactosa (iogurts, formatge).

ca de 3 a 9 mesos després d’haver introduït el

pastoses, àcides, explosives…), si hi ha el que

• Intolerància a les proteïnes de llet de vaca.

gluten a la dieta. S’acompanya de distensió ab-

anomenem productes patològics (mucositat o

Sol aparèixer abans dels 6 mesos de vida, es-

dominal, afectació de pes i talla i estat nutritiu.

restes sanguinolentes), quan va començar

pecialment abans dels 3 mesos. És dife-

el quadre, símptomes acompanyants

rent de l’al·lèrgia a les prote-

QUIN ÉS EL TRACTAMENT CORRECTE?

(febre, vòmits…), introducció prèvia de

ïnes de llet de vaca, amb uns

El tractament es basa en tres pilars: tractament

nous aliments, afectació del pes…

símptomes més subtils i proves

de la causa, si és possible; tractament nutricional

A vegades sol·licitem exàmens com-

d’al·lèrgia negatives. El seu diag-

per evitar o recuperar la malnutrició, i evitar die-

plementaris. Els més freqüents són les

nòstic es basa en la millora un cop

tes incorrectes. Com a normes bàsiques generals

anàlisis de femta i sang. En l’estudi de

retirades de la dieta les proteïnes

s’aconsella: no retirar la lactància materna, no

la femta poden detectar-se virus, bac-

de llet de vaca (prenent una fór-

introduir aliments nous, retirar sucs de fruites co-

teris i paràsits causants d’infeccions. En

mula de llet especial). Sol ser un

mercials, fer una dieta equilibrada (no pobra en

l’analítica sanguínia es pot valorar l’estat nutri-

quadre transitori que dura uns mesos.

greixos) i evitar l’ús per compte propi de fàrmacs

cional, els marcadors d’infeccions o inflamaci-

• Infecció per Giardia lamblia. És un dels pa-

antidiarreics i antibiòtics. Cada cop més s’estudi-

ons, i descartar celiaquia o al·lèrgies alimentà-

ràsits més freqüents en el nostre medi. Pot ser

en i s’usen els probiòtics, preparats que contenen

ries, entre d’altres.

asimptomàtica en la meitat dels casos.

microorganismes per ajudar a recuperar la flora

• Diarrea crònica inespecífica. Consistent en

bacteriana intestinal, implicada en el bon funcio-

CAUSES DE LA DIARREA CRÒNICA

deposicions líquides o semilíquides, que al-

nament del tub digestiu.

Algunes de les causes més freqüents de diarrea

ternen amb deposicions normals, sovint amb

Serien derivats a l’especialista en Gastroenterolo-

crònica són:

restes d’aliments visibles. Poden tenir una fre-

gia infantil aquells casos en què amb els exàmens

• Intolerància a la lactosa. Molt freqüent. Pot

qüència de 3 a 7 al dia i no solen produir-se du-

i tractaments bàsics no s’ha arribat a una orien-

ser secundària a una gastroenteritis o tractar-

rant el son. És motiu de preocupació freqüent,

tació i resolució del quadre i, en especial, si hi ha

se d’una intolerància racial a la lactosa, que

encara que no acostuma a haver-hi pèrdua

una malnutrició evident; els casos d’al·lèrgies ali-

pot aparèixer a l’edat escolar o adolescent. Pot

de pes, vòmits, alteració de la gana o altres

mentàries confirmades, i els casos en què la prova

manifestar-se amb dolor abdominal recurrent

símptomes. El motiu del quadre és un trànsit

analítica de celiaquia ha estat positiva.

i/o diarrea crònica. És més freqüent en la raça

intestinal accelerat en nens que prenen excés

negra i en el sexe masculí. Es diagnostica amb

d’hidrats de carboni simples, com els sucs, i di-

la prova de retirar la lactosa i resoldre’s el quadre, o a vegades amb una prova específica (test

Institucional 57.indd 38

eta pobra en greixos. • Malaltia celíaca. Tot i que les manifestacions

Dra. Bibiana Pineda Pediatre CAP Les Hortes

24/2/12 10:25:37


Viure jove

tu preguntes,

noSaltreS reSponem PreGUntA Al nostre ConsUltori tot AllÒ QUe seMPre HAs VolGUt sABer soBre sAlUt i QUe no t’HAs AtreVit MAi A deMAnAr.

He descobert que la parella de la meva amiga xateja amb altres noies. Què he de fer?

Ja he començat els exàmens i em costa més del normal concentrar-me. Puc prendre’m alguna cosa? Per augmentar la concentració no és reco-

La comunicació és imprescindible en una parella i cada relació és diferent, perquè dues persones poden valorar una mateixa situació

manable prendre cap fàrmac. Simplement establint alguns hàbits veuràs com la vas recuperant. Per exemple, és important que delimitis molt bé les hores d’estudi. Cal que

de forma molt diversa. El més important és que hi hagi prou confiança perquè tot allò

que afecti la sexualitat pugui ser parlat obertament i, per tant, recomanem al teu amic que si practica cibersexe ho pugui comentar amb la seva parella. Aleshores coneixeran el punt

hi dediquis una estona diària, però també que siguis capaç d’organitzar-te per poder fer altres activitats que t’ajudin a desconnectar, com la pràctica d’esport. Un ambient

d’estudi adequat a casa també t’ajudarà a concentrar-te; evita tenir aparells electrònics que puguin distreure’t a l’habitació on estudiïs, i intenta tenir aquest espai endre-

çat. Per últim, és molt important que segueixis una alimentació saludable, ingerint sobretot proteïnes (carn, peix, ous, llegums...), que augmenten el rendiment intel·lectual, i fòsfor (fruita seca, pernil...)., que estimula el sistema nerviós. Recorda, per acabar, que cal dormir entre 7 i 8 hores diàries. Si veus que seguint aquests consells els problemes de concentració persisteixen, et recomanem que visitis el teu metge.

de vista que cadascú té sobre aquesta actitud,

com es valora, si s’accepta, es comparteix, etc. En qualsevol cas, amagar-se de la parella no és cap solució i menys en aspectes que poden Com puc saber quin és el meu pes ideal?

afectar-ne els dos membres.

Cada persona té un cos diferent, de manera que no hi ha una xifra concreta que pugui considerar-se adequada per a tothom. De totes maneres, un indicador força fiable que pot orientar-te sobre si estàs en el pes correcte per la teva salut és l’índex de massa corporal (IMC). Es tracta d’una divisió entre el pes (kg) i l’alçada (metres) elevada al quadrat. D’aquesta manera s’obté una xifra que si es troba entre 18,5 i 25 es considera que s’està en un pes ideal, si és inferior a 18,5 pot tractar-se d’un pes excessivament baix, si supera el 25 pot indicar sobrepès i, si està per sobre de 30, ja es consideraria obesitat. Amb tot, aquest càlcul és una aproximació i per qualsevol consulta més detallada et recomanem que parlis amb el teu metge o infermera.

envia’ns les teves consultes a: info@fersalut.cat

Institucional 57.indd 39

22/2/12 12:38:26


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

www.fersalut.cat

CAP Alcover

CAP Sarria - Vallplasa

ABS Centelles

CAP Peralada

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

CAP VallcarcaSant Gervasi

Institucional 57.indd 40

CAP Les Hortes

EAP Sardenya

CAP El Remei

22/2/12 12:38:34


Revista Fer Salut. Número 57. Gener-febrer 2012