Issuu on Google+

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

Les tic

al servei de la salut

XARXES SOCIALS, comunicar-se sense riscos

NÚMERO 55 | setembre - octubre 2011

fer

salut


Editorial

Sumari

Catalunya envelleix i les malalties cròniques augmenten. Estem preparats?

L

’esperança de vida augmenta cada any i aquesta tendència es mantindrà en el futur. Actualment tenim 1.243.000 persones majors de 65 anys i passarem a tenir-ne 2.315.000 l’any 2040. Més persones grans és sinònim de més malalties cròniques, més consultes mèdiques i d’infermeria, més

despesa farmacèutica, més ingressos als hospitals i més necessitat de recursos per atendre-les.

Prevenir la cronicitat Ens cal treballar per prevenir la cronicitat, per envellir amb més salut i per arribar a edats avançades amb un bon

LA PARELLA

SALUT

SER PARES

nivell d’autonomia personal i qualitat de vida.

En la salut i en la malaltia

Les TIC al servei de la salut

Xarxes socials sense riscos

Hem de posar en marxa activitats de promoció de la salut, exercici físic, dieta saludable i activitats socials i de

Les persones amb parelles que pateixen malal-

Són molts els beneficis que aporta la implan-

Les xarxes socials són una de les maneres

desenvolupament personal.

ties cròniques i complicades en viuen molt de

tació de les tecnologies de la informació i

en què es comuniquen nens i adolescents.

Necessitem persones responsables de la seva salut, que tinguin cura d’elles mateixes i de les del seu entorn.

prop l’evolució. Aquesta nova realitat pot ser

comunicació (TIC) als usuaris i professionals del

Tenen molts avantatges però també poden

Hem d’atendre millor les persones amb malalties cròniques, evitar que ingressin repetidament als hospitals i

físicament i emocionalment esgotadora.

sector de la salut.

plantejar riscos.

apropar els mitjans de tractament al seu domicili. Ens cal millorar la coordinació i el treball conjunt entre l’atenció primària, hospitalària i sociosanitària per atendre eficientment els pacients amb major complexitat. La participació dels serveis socials, residencials, centres de dia i d’ajuda a domicili serà cabdal per fer-ho amb èxit. Tenim un nombre de pacients amb necessitats específiques als quals anomenem pacients complexos i/o amb malaltia avançada. Necessiten ser atesos de forma diferent, més ràpida i més àgil. Necessiten que planifiquem amb ells i amb la família què hem de fer i què no hem de fer; hem de procurar que no rodolin de forma inadequada pel sistema sanitari i evitar hospitalitzacions innecessàries.

Hem d’atendre millor les persones amb malalties cròniques, evitar que ingressin repetidament als hospitals i apropar els mitjans de tractament al seu domicili

Algunes dades

Primària autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els hàbits saludables de la població. Web revista: www.fersalut.cat Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

Tenir 5 o més malalties cròniques multiplica per 17 el cost sanitari.

El 5% de ciutadans gasten el 48% del cost sanitari i, el 20%, en gasten el 81%.

Els més consumidors de recursos són els més envellits, els que tenen més malalties cròniques i els que han

SALUT A LA LLAR

GENT GRAN

VIURE JOVE

ingressat a l’hospital en més ocasions.

Una il·luminació eficaç a casa

Memòria preventiva

Consultori jove

El nostre sistema sanitari és molt ben valorat per la població, però actualment està donant símptomes de dificul-

Una llar no ha de tenir la mateixa il·luminació

La gent gran acostuma a veure afectada la seva

Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En

tats per assegurar la seva viabilitat i sostenibilitat de cara al futur.

en totes les habitacions, sinó que dependrà de

memòria a curt termini. Per mantenir-la en

aquest cas, parlem dels rumors sobre pírcings i

Ens cal canviar les nostres organitzacions perquè millori l’atenció als pacients crònics, complexos i amb malaltia

les activitats que hi desenvolupem. Descobrim

forma, cal treballar-la cada dia portant un estil

sexualitat, de la necessitat o no de masturbar-se

avançada, dedicant més a qui més ho necessita.

quin tipus de llum ens va millor a cada lloc.

de vida saludable i fent petits exercicis.

en l’adolescència i de l’alopècia prematura.

En les XV Jornades d’ACEBA al Muntanyà parlarem de com, entre tots, ho podem aconseguir.

Dr. Ramon Vilatimó Director EBA Centelles

CRÈDITS

salut és una publicació gratuïta, fer promoguda pels centres d’Atenció

fersalut

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic. Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària). Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip. Legal: B-41601-2003.

PREMI JAUME AIGUADER I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA


SERVEIS D’ALBERA SALUT

Quins horaris oferim?

Si heu fet un canvi de domicili.

Si teniu qualsevol error tipogràfic a la

Tots els consultoris ofereixen visita als matins; un dia a la setmana diferents consultoris disposen de consulta a la

Des de l’equip d’administració d’Albera Salut i per tal de facilitar tots els tràmits d’accés als serveis que ofereix el nostre centre, us en fem un petit resum.

• vostra trucada passaria a un altre nú-

poc temps) també podreu demanar cita

podologia, revisions esportives, unitat

L’horari per sol·licitar visita és de dilluns

mero, però la persona que us atendria us

prèvia, concretament a la icona: DEMANAR

antitabàquica, ortodoncista, odontolo-

a divendres de 8 a 20h trucant al telèfon

programaria la visita igualment. Fem tot

HORA. Des d’allà podreu escollir el servei

gia especialitzada en periodòncia i en-

972-53-85-87.

el possible per atendre totes les trucades

Quan truqueu al nostre centre una locució

amb la màxima rapidesa.

us preguntarà per quin poble demaneu vi-

per demanar hora personalment, us podeu

Per demanar hora pel consultori de Vi-

dirigir a la Unitat d’Atenció a l’Usuari del

sita, senzillament heu de prémer en el telè-

lajuïga i Pedret i Marzà podeu trucar di-

CAP de Peralada (c/ Toló, 3-5).

fon el número assignat al vostre municipi,

rectament de dilluns a divendres de 8 a

per exemple si és una urgència 1, per Pera-

15h al 972-53-17-91. L’administrativa us

Quins serveis us oferim?

lada 3, per Espolla 4, per Cabanes 4, i així

programarà la visita i us resoldrà tots els

amb tots els municipis de la nostra àrea. •

que sol·liciteu i programar-vos la visita.

En el cas que comuniquéssim per un excés de trucades, automàticament la

A part dels serveis de medicina general

tràmits administratius que necessiteu.

i infermeria, odontologia, pediatria, in-

A través de la nostra pàgina web,

fermeria de pediatria, treballadora so-

www.alberasalut.cat (renovada des de fa

cial i llevadora oferim també servei de

treballen i tenen més dificultat d’anar-hi

tària Europea, ja que si necessitéssiu as-

durant els matins. El consultori de Garri-

sistència sanitària us la demanarien i en

guella ofereix visita també els dissabtes

cas de no tenir-la hauríeu d’abonar l’im-

al matí.

port de la visita.

Si teniu qualsevol urgència al matí heu de

Per accedir a tots aquest serveis cal demanar hora.

Per accedir als nostres serveis, excepte a les Urgències, cal demanar hora

Per sol·licitar-la, si és la primera vegada,

contactar amb el vostre metge, ens ho feu

heu de dirigir-vos a la CAISS (c/ Passeig

saber i us el localitzarem.

Nou de Figueres); si només la voleu re-

A partir de les 15h i fins les 21h us aten-

novar (té una caducitat d’un any) podeu

dran les urgències un metge/essa i un in-

fer-ho també a través d’internet: www.

seg-social.es •

Si viatgeu a altres països podeu consul-

Els caps de setmana i dies festius interset-

tar abans si entre Espanya i el vostre país

manals l’horari és de 8 a 21h.

de destí hi ha conveni internacional en

Fora d’aquest horari us heu de dirigir al

l’àmbit sanitari per tal que estigueu en tot

PAC de l’Hospital de Figueres.

moment coberts en cas de patir qualsevol

dodòncia i espirometries. •

Si viatgeu a la resta de països de la Unió Europea heu de demanar la Targeta Sani-

fermer/era; directament us heu de dirigir

Com es pot demanar hora?

tarda per oferir visita a les persones que

sense cita prèvia al CAP.

vostra targeta sanitària.

incidència urgent.

Amb quins tràmits administratius us podem ajudar?

Esperem haver-vos pogut resoldre algun dub-

Amb tots els tràmits relacionats amb la

posar-vos en contacte amb nosaltres. Estarem

vostra targeta sanitària: pèrdua, robatori,

encants de poder-vos ajudar.

te, però per a qualsevol problema no dubteu a

si la sol·liciteu per primera vegada (nadons, persones que comencen a treballar). •

Si heu canviat la vostra situació laboral (actius/pensionistes).

Si esteu a l’atur.

Sara Argelés Lancharro Unitat d’Atenció a l’Usuari (UAU) Albera Salut


S’aconsella que el bany sigui sempre a la mateixa hora per acostumar el nadó a una rutina diària

El bany del nadó

refredi al sortir d’una estança molt calenta a una de més freda. En segon lloc, hem de preparar tant la roba com els estris abans de banyar-lo: bodi, pijama, bolquer, tovallola, sabó suau, crema o oli hidratant, esponja natural... L’esponja natural evita irritacions en una pell tan delicada com és la dels nadons.

Ser pares és una de les experiències més enriquidores de la vida, que també pot comportar moltes pors: no saber si serem bons pares, si quan plora és perquè té gana o té el bolquer brut o senzillament vol cridar la nostra atenció, etc. BANY

Però en el fet de tenir un nadó TAMBÉ HI HA els

Una vegada ho tenim tot organitzat, podem

MOMENTS DE PLAER COM ÉS EL BANY DIARI.

començar omplir la banyera d’aigua a una temperatura de 36 a 37ºC. Hi ha termòmetres al mercat que ens marquen la temperatura ideal de l’aigua; si no, podem posar-hi el nostre colze. Tot seguit posem al nadó dins l’aigua. L’agafarem amb una mà per sota el clatell fins arribar a sota l’aixella perquè el seu cap reposi al nostre avantbraç. Així tenim l’altra mà lliure per poder rentar-lo. No ha d’estar gaire estona a l’aigua durant els primer mesos de vida per no perdre la calor corporal. El rentarem suaument sense gaire sabó, el traurem de l’aigua i l’eixugarem amb cura començant pel cap i fins als peuets, assegurant-nos bé d’eixugar els plecs del coll i les aixelles. Tot seguit l’hidratarem —podem escalfar entre les mans la crema hidratant abans de posar-li a la pell— i el vestirem i, si volem, li podem posar una mica de colònia, però sempre a la roba

L

a importància del bany a la rutina dià-

HORARI DEL BANY

ria és molt rellevant, ja que serà l’esto-

El primer que cal tenir present

esgotar les energies i, si és dels que

Com farem el preparatius del bany? En pri-

na en què el nadó es relaxarà i els seus

és l’horari. És igual que sigui al

es relaxa amb el bany, millor que

mer lloc hem de tenir en compte la tempe-

pares podran gaudir d’aquesta experiència.

matí o a la tarda. A molts nens

ho feu a la tarda. També s’aconse-

ratura de l’habitació on banyarem el petit.

Perquè tot vagi sobre rodes cal seguir unes

el bany a la tarda els pot ajudar

lla que sigui sempre més o menys

Hauria d’estar entre 20 i 22º C. No és bo que

pautes pel que fa a l’horari, els preparatius, la

a dormir i a d’altres els pot activar.

a la mateixa hora perquè així s’acos-

hi hagi corrents d’aire o que la temperatura

manera de banyar el nadó i també d’eixugar-

És qüestió de veure a quina banda està el vostre

tumi a una rutina diària, que és el que més

sigui massa alta en relació amb la resta de

lo i d’hidratar-lo. Cada detall mereix atenció.

fill: si és dels més actius és millor banyar-lo al

convé als nadons: passeig, bany, sopar...

la casa, ja que correm el risc que el nen es

matí, ja que així tindrà tot el dia per

PREPARATIUS

Els nadons no han d’estar gaire estona a l’aigua durant els primers mesos per no perdre la calor corporal

i mai directament sobre la pell perquè porten una mica d’alcohol i poden ressecar-la. Amb tot això ja el tindrem llest per dormir o anar a passeig!

Sílvia Vilarnau Auxiliar d’Odontologia Albera Salut


Vine a donar sang a Alcover el 10 d'octubre

Els homes poden donar sang fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3 de tres vegades a l'any i els homes un màxim de quatre, sempre respectant que, entre donació i donació, ha de passar un mínim de dos mesos.

Per què cal donar sang? El llistat de raons per les quals és important donar sang és molt llarg, però aquí en resumim algunes: •

Cada donació pot ajudar fins a tres ma-

Aquesta tardor, vacuneu-vos contra la grip! Com cada any, l'ABS Alt Camp Oest posa en marxa A L'OCTUBRE la campanya de vacunació contra la grip.

lalts diferents: en cada extracció s'obtenen tres tipus de components sanguinis amb aplicacions pròpies, per tant, pot ser d'utilitat per a tres pacients. •

Cada 3 segons, algú necessita sang a clíniques de Catalunya necessiten sang o

Oest durà a terme la campanya de vacunació

components sanguinis per atendre els seus

a la consulta d'infermeria durant els mesos

malalts, ja que la majoria d'intervencions

d'octubre i novembre. Recordeu que aquesta

quirúrgiques i molts dels tractaments mè-

vacuna també protegeix contra el virus de la

dics requereixen transfusions.

grip A (H1N1).

Les donacions altruistes són l'única

es pot fabricar i només es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones.

C

A més, podeu donar sang també encara que:

tes, Alcover viurà una nova jornada de

hàgiu patit hepatitis abans dels 12 anys,

donacions de sang, que tindrà lloc el

no estigueu en dejú,

dilluns 10 d'octubre de 17 a 21h a Ca Cosme, a

tingueu el colesterol elevat,

la plaça d'en Cosme Vidal.

prengueu algun dels medicaments més

Si voleu participar-hi recordeu que els requisits

habituals.

que cal complir són ben senzills; només cal te-

Pel que fa a la freqüència de les donacions, es

nir entre 18 i 65 anys i pesar més de 50 quilos.

recomana que les dones donin sang un màxim

sones que pertanyin al col·lectiu de

risc es vacunin contra la grip. L'ABS Alt Camp

dics i tecnològics, ara per ara, la sang no

oincidint amb la celebració de les fes-

es recomana que totes aquelles per-

Catalunya: diàriament tots els hospitals i

font d'obtenció: malgrat els avenços mè-

entre les diferents activitats que tindran lloc enguany a Alcover durant la celebració de la Fira de Bandolers i la Festa Major, no et perdis la més solidària: vine a donar sang a Ca Cosme!

A

mb l'arribada de la tardor, un any més

Cada 3 segons, hi ha una persona que necessita sang a Catalunya

L'ABS Alt Camp Oest durà a terme la campanya de vacunació a la consulta d'infermeria durant els mesos d'octubre i novembre Qui s'ha de vacunar? Es recomana la vacunació si: • Teniu 60 anys o més.

! No hi falteu

e Campanya d donació lcover. de sang a A Dilluns, e, 10 d'octubr . de 17 a 21h Ca Cosme.

• Esteu embarassada. • Teniu malalties cròniques que la grip pot agreujar. • Cuideu persones que pertanyen a qualsevol dels col·lectius esmentats o hi esteu en contacte. • Teniu obesitat mòrbida. • Sou professionals de la salut. • Esteu en centres per a la gent gran o altres institucions tancades.


Televisió de Catalunya ha emès una notícia al seu Informatiu sobre l'Escola de Cuidadors que s'ha dut a terme aquest any a l'ABS Alt Camp Oest.

ha emès la cadena autonòmica sobre

ha mostrat una disminució aproxi-

casos de dependència.

madament d'un 20% de la despesa

Amb l'objectiu d'oferir ajuda, asses-

farmacèutica relacionada amb la

sorament i millorar el benestar dels

salut mental dels cuidadors després

cuidadors de persones amb depen-

d'assistir a les sessions de formació.

dència va néixer l'any 2007 l'Escola

La qualitat de vida dels cuidadors

de Cuidadors, i des d'aleshores ja

també ha millorat; així ho demostren

hi han participat més d'una se-

qüestionaris validats.

tantena de persones. El projecte ha estat liderat per la treballado-

RECONEIXEMENTS A L'ESCOLA

ra social del centre alcoverenc, Montse Iglesias.

El programa, acreditat pel Departament

El programa ofereix formació i un seguiment personalitzat als cuidadors. És un espai on els participants poden compartir les seves experiències i inquietuds per tal de sentir-se més compresos, i també serveix per oferir assessorament legal i suport en el cas de la pèrdua de la persona gran. L'Escola de Cuidadors, que es realitza anualment

L'evolució de la qualitat de vida dels cuidadors que han passat pel programa ha estat favorable

d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, ja ha rebut dos reconeixements per la seva contribució en la millora de la salut física i mental dels cuidadors informals. Va ser escollit l'any passat a Reus com la millor comunicació a la V Jornada de Salut i Gestió de les Institucions Sanitàries organitzada pel Departament d'Economia de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La iniciativa també va rebre el reconeixement de Millor Pòster Comunitari a les XIV Jornades Tècniques d'Entitats de Base Associativa celebrades a Món Sant Benet (Bages).

Els cuidadors informals, un col·lectiu fràgil

L'Escola de Cuidadors d'Alcover, tot un exemple a TV3

Generalment, els cuidadors informals, és a dir, aquells que tenen cura de persones dependents, són dones majors de 45 anys, que no tenen formació i que es responsabilitzen d'un familiar. En el 25% dels casos la persona té cura de la parella. Sovint aquest cuidador pateix trastorns com insomni,

L

irritabilitat, aïllament, pèrdua d'energia o 'Escola de Cuidadors de l'Àrea Bàsica de

problemes alimentaris.

Salut Alt Camp Oest, que enguany ha arri-

de març a juny, organitza sessions de formació

bat a la seva cinquena edició i ha comptat

de dues hores setmanals en grups d'entre deu i

amb la participació d'una dotzena de persones,

quinze persones. Un equip pluridisciplinari de

ha sortit a l'Informatiu de TV3 en una notícia que

professionals de l'ABS i d'altres entitats del terri-

L'Escola de Cuidadors ofereix ajuda i assessorament i millora el benestar dels cuidadors de persones amb dependència

tori hi pren part com, per exemple, metges, infermeres, treballadors socials, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, psiquiatres i advocats.

Satisfacció dels cuidadors L'Escola de Cuidadors ha tingut cada any una molt bona resposta i satisfacció dels participants i ha comptat amb una mitjana d'assistència d'un 90%. L'evolució de les diferents edicions


FRED O CALOR?

QUINS SISTEMES EXISTEIXEN I COM S’HAN D’APLICAR?

FRED: • Bossa de glaçons o aigua freda. • Bossa de pèsols congelats. • Bossa de gel que es ven a la farmàcia.

Sovint davant d’un dolor no sabem què és millor aplicar-hi, si fred o calor. Intentarem ajudar-vos a prendre aquesta decisió segons el problema que tingueu.

• Aplicació: mai serà directament sobre la pell, perquè provocarà una cremada, les bosses han d’estar sempre embolicades. • Freqüència: de 15 a 20 minuts i repetir cada 2-4 hores, el primer dia. A partir del segon dia, cada 6 hores. • Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.

CALOR: • Estoreta elèctrica: cal posar-la a la mínima potència. Aplicada molt sovint i molts dies, es pot comportar com un activador de la inflamació i, per tant, empitjorar els processos. • Bossa d’aigua calenta: mai va directament sobre la pell, s’ha d’embolicar amb un drap de cotó.

quins efectes tenen?

• Bossa de pinyols de cirera o qualsevol altre sistema natural: es poden escalfar al microo-

FRED:

nes, mantenen molt bé la temperatura i s’adapten molt bé a la zona afectada.

• produeix constricció dels vasos sangui-

• Bossa de gel que es ven a la farmàcia: és un líquid dens, que no s’espatlla, que s’adapta

nis i, per tant, redueix l’entrada dels me-

molt bé a les zones afectades i que serveix tant per calor com per fred.

diadors de la inflamació.

• Freqüència: de 20 a 30 minuts i repetir cada 4-6 hores.

• anestesia la zona on s’aplica durant una

• Durada: serà el metge qui dirà quants dies cal fer el tractament.

estona, de manera que es comporta com un analgèsic. • la seva màxima utilitat és en les primeres 48 hores del mal, tot i que en cas d’artrosi es pot aplicar durant anys.

CALOR: • facilita l’arribada de sang per dilatació vascular i, per tant, augmenta localment la quantitat dels mediadors bioquímics responsables de la inflamació. • relaxa la musculatura, els teixits tous, la pell, etc. • encara que la lesió faci setmanes que la tenim, segueix essent eficaç.

SEGONS TOT AIXÒ, QUÈ us HEU DE POSAR? • CONTUSIÓ, COP, HEMATOMA, ESQUINÇ O ESTREBADA D’UNA ARTICULACIÓ: cal aplicar-hi fred com més aviat millor, molt sovint. • SOBRECÀRREGA O ESFORÇ: davant d’un esforç o un moviment repetit sovint i durant molta estona, les primeres 24 hores s’hi ha d’aplicar fred, i els dies següents, si hi ha contractura, calor. • CONTRACTURA MUSCULAR: si heu fet un mal gest, o si heu estat en una posició forçada

RESUM 1.

dubte, aplicarem fred a la zona. 2.

següent, sempre amb calor. Però si no heu fet cap mal gest, si patiu un dolor crònic i que es va repetint en el temps, us heu d’aplicar ja d’entrada calor. • ARTROSI: comporta sempre una inflamació de l’articulació. Us heu d’aplicar fred, perquè és antiin-

Si el problema és a l’esquena, hi aplicarem calor (les típiques contractures són les de la zona cervical

tren, avió, etc.), el múscul que s’ha vist afectat pot haver patit una petita ruptura de fibres, que provoca sempre inflamació, per tant, les primeres 24 hores es tractarà amb fred i a partir del dia

Si el problema és en una articulació, hi aplicarem fred.

3.

durant molta estona (per exemple, dormir en mala posició o fer un llarg viatge en cotxe, autocar, comporta una contracció per evitar que s’estiri i, en conseqüència, que s’agreugi la lesió. Això

Com a norma general i davant del

i la zona lumbar). 4.

Sempre que hi hagi hagut un cop, un accident, etc., és a dir, quelcom de nou, sobtat i agut, hi aplicarem fred immediatament.

flamatori i analgèsic. Es pot fer al llarg de tota la vida, és a dir, mentre hi hagi artrosi dolorosa. També es pot aplicar calor quan hi ha molta rigidesa, quan costa estirar l’articulació. Això passarà sobretot a primera hora del matí. I no oblidem, igualment, que hi ha persones que troben que una mica de calor els va bé a les seves articulacions malmeses. • TENDINITIS: la tendinitis sobtada, per esforç puntual, es tracta amb fred les primeres 24 hores i posteriorment amb calor, màxim 3 dies, perquè en ser un procés agut i sobtat, genera contractura muscular. Però la tendinitis crònica es tractarà sempre amb fred, perquè hi ha inflamació i molt poca contractura.

Roger Vinyeta Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa


AL·LÈRGIES ALIMENTÀRIES en nens

ATENCIÓ COMUNITÀRIA

Les intoleràncies a determinats components de l’alimentació són cada vegada més freqüents i apareixen en edats més joves.

L

es causes no estan ben determinades i en-

de l’alimentació (al·lèrgia a les proteïnes de la llet

digestius. Apareixen al cap de dues hores

cara que la condició al·lèrgica té una pre-

de vaca) i d’altres, de forma sobtada. Tanmateix,

d’ingerir l’aliment i es caracteritzen per vò-

disposició familiar, el seu origen genètic

nens que mai no havien tingut cap al·lèrgia poden

mits, diarrees i dolor abdominal.

no està demostrat. És probable que l’increment

desencadenar-la en un moment determinat.

d’aquesta patologia estigui relacionat amb els

Reaccions tardanes: apareixen passats dies i es manifesten en forma d’atòpia cutània.

Per més bo que sigui el sistema públic de salut, es calcula que només el 50-60% de la població hi accedeix. Per tant, els metges i infermeres que treballem als vostres Centres d’Atenció Primària de referència desconeixem què li passa a un 40-50% de la població del nostre districte.

S

i nosaltres us preguntéssim quin nivell

de vida de les persones que formen la comuni-

salut, no serà només perquè el seu metge en

de salut creieu que teniu i amb això vol-

tat. Seria molt vanitós per la nostra part, com

tingui cura, serà perquè el teixit social li satis-

al·lergens del medi ambient i amb les substàncies

SÍMPTOMES

per a la conservació dels aliments (colorants, in-

Poden ser molt variats, des de lleus a molt severs.

ALIMENTS CAUSANTS

guéssim donar un resultat sobre la salut

a professionals sanitaris, creure que el vostre

fà les seves necessitats d’esbarjo, que és tant

secticides, plaguicides, conservants...).

Dins dels símptomes lleus podem trobar pruïja a

Tots els aliments són potencialment al·lergènics

de la població de Sarrià, Vallvidrera i les Planes,

nivell de salut és bo gràcies a la nostra tasca

o més important que prendre una medicació.

la boca i llengua, eritema peribucal i urticària lleu

en persones que hi tenen predisposició, però s’ha

les dades que obtindríem no serien reals. I no ho

exclusivament. El Sr. X, que té problemes car-

Això és atenció comunitària: els professionals

CARACTERÍSTIQUES

després d’ingerir marisc o fruits secs, per exem-

observat que els aliments amb què es té més

serien perquè només ens haurien respost aquells

díacs i artrosi, ve al nostre centre perquè té

sanitaris formem part d’una comunitat amb

Les reaccions al·lèrgiques estan provocades per

ple. També passa sovint quan s’ingereixen algunes

contacte són els que donen al·lèrgia amb més fre-

que acudeixen als CAP, és a dir, aquells que en un

problemes de salut, però a més participa en

unes inquietuds i uns problemes que han in-

un mecanisme immunològic en què hi ha una

fruites (préssecs, maduixes).

qüència. Els greixos i els hidrats de carboni són

moment o altre han tingut un problema de salut i

l’associació de veïns, li agrada el cant coral i

tentat satisfer amb mesures no sanitàries, sinó

resposta anormal de l’organisme a una substància

Dins dels símptomes greus pot haver-hi diarrees,

menys al·lergènics que les proteïnes.

han contactat amb nosaltres. Per saber què passa

cada diumenge va a ballar sardanes, tot i els

organitzatives i associatives.

estranya, i que està mediada per immunoglobuli-

vòmits, dolor abdominal o restrenyiment acom-

de veritat a la nostra comunitat, hem d’aprofitar

seus problemes de cor i d’artrosi. Si ell té bona

Si entre tots aprofitem tot el que tenim, si ens

nes. Tot i que el mecanisme de l’al·lèrgia és molt

panyats d’altres reaccions com dermatitis atòpica,

COM S’HA D’ACTUAR

totes les eines de què disposem: entitats socials,

similar, la forma de produir-se és variable. Els nens

urticària, angioedema i anafilaxi.

Si els símptomes de malaltia al·lèrgica són confir-

agrupacions de veïns, grups d’esbarjo, casals, etc.

mats pel pediatra, el nen ha de ser estudiat per un

Tot allò que suposa agrupació en un barri es con-

fa reaccionar de manera diferent a determinats

TIPUS DE REACCIONS

especialista en al·lèrgia o per un gastroenteròleg

sidera que forma part del seu teixit social. No-

aliments. Alguns poden presentar-la des de l’inici

La cronologia de les reaccions al·lèrgiques als ali-

infantil per determinar la causa del problema.

saltres, els CAP de Sarrià, Vallvidrera i les Planes,

ments depèn del mecanisme implicat:

Per al diagnòstic correcte s’han de realitzar pro-

també som teixit social, som al barri i volem par-

Reaccions immediates, mediades per an-

ves d’al·lèrgia, anàlisis, etc. S’ha de retirar l’aliment

ticipar-hi no només com a centre de salut, sinó

ticossos IgE: apareixen en pocs minuts i de

causant de l’alimentació i passat un temps, fer

també com a entitat social. I entre tots, el que

forma instantània quan es pren l’aliment.

una prova de provocació.

prestem és una Atenció Comunitària.

Anna Roca Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa

Els CAP, part del teixit social

al·lèrgics tenen una característica especial que els

Els aliments amb què es té més contacte són els que donen al·lèrgia amb més freqüència

Poden ser greus o lleus i poden acompanyarse d’angioedema, tos, vòmits o anafilaxi. •

Reaccions diferides, no mediades per anticossos IgE: es manifesten per símptomes

L’-Atenció Comunitària busca conèixer i millorar el nivell de salut, de benestar i de qualitat

coordinem per mirar de treure’n el màxim be-

L’atenció comunitària busca conèixer i millorar el nivell de salut, de benestar i de qualitat de vida de les persones que formen la comunitat

nefici per a tothom, si tothom té a l’abast totes les activitats que es realitzen al barri, el benefici global serà espectacular. Sempre hi haurà malalties i malalts, però sovint el millor remei no cal que sigui un medicament. Ara ens toca veure què podem fer entre tots, com a societat, en la nostra comunitat, per millorar el nostre nivell de salut i la nostra qualitat de vida.

Grup d’Atenció Comunitària EAP Sarrià - Vallplasa


CENTELLES en ACció!

La doctora Mariona Violán, codirectora del programa PAFES, va recordar en la presentació del pla a Centelles, el passat mes de febrer, que amb la industrialització, l’estil de vida s’ha anat tornant cada cop més sedentari: “Actualment, el 40% de la població adulta és sedentària o mínimament activa”. Per això, va reivindicar que cal moure’s i que “fent molt poc, fem molt”.

Mantenir-se actiu millora la salut física i mental

Activitats per a tots els gustos “Activa’t caminant” és un dels punts forts del PAFES Centelles per promoure les caminades saludables, a partir de l’organització de dues rutes “sense gaires desnivells, d’entre 2 i 5 km, aptes per a tothom: una ruta verda per l’espai fluvial i una d’urbana pel mig del poble”, tal com va explicar Albert Navarrete, agent territorial del PAFES a la Catalunya Central.

L’activitat física té un munt de beneficis en persones de totes les edats. Des del Govern de Catalunya s’ha impulsat el Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES), al qual s'han adherit l’Ajuntament i l’ABS de Centelles, que promou la salut mitjançant la prescripció d'exercici.

Unir Centelles caminant Ja l’estiu del 2010, es van impulsar iniciatives d’èxit com “T’apuntes a caminar?”, una caminada diària d’una hora de durada per dins el poble, amb una participació total de 300 persones, més una vintena de monitors voluntaris i professionals de la zona. I les activitats no paren: la pràctica de la natació i l’activitat física dins l’aigua a la piscina municipal; exercicis de respiració, ioga, balls de saló, gimnàstica per a gent gran, estiraments,

F

pilates, dansa del ventre, tai-txi; caminades mensuals, i altres rutes per caminar o fer en er esport, caminar, jugar o anar en

Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES),

esportives muni-

bicicleta, com la “Ruta dels molins” o la “Ruta de les bruixes”, entre d’altres activitats,

bicicleta

l’organisme:

impulsat per la Secretaria General de l’Esport

cipals, i facilitar

totes elles organitzades per les diverses entitats del poble.

contribueix a sentir-se més enèrgic i

beneficia

tot

i el Departament de Salut de la Generalitat de

la comunicació i

Totes aquestes activitats tenen un valor afegit, “un component cultural que contribueix a la

relaxat, ja que redueix l’estrès, ajuda a dormir

Catalunya. Les arrels d’aquesta iniciativa neixen

sinergies entre els

identificació i unió del municipi”, recalca Miquel Arisa, alcalde de Centelles.

millor i tonifica els músculs. A més, fa disminuir

de l’estratègia global marcada per l’Organització

diferents

el risc de malalties cardiovasculars i ajuda a

Mundial de la Salut per prevenir l’obesitat.

implicats. I és que

prevenir i controlar la diabetis, les malalties

El PAFES també té com a missió actualitzar els

darrere d’aquesta

osteomusculars i l’excés de pes. També afavoreix la salut mental i les relacions interpersonals.

actors

coneixements i

iniciativa hi ha

Combatre el sedentarisme

habilitats

dels

la implicació de

Amb aquestes premisses i amb la voluntat

pr of es s i ona l s

diverses institu-

de combatre el sedentarisme de la societat

implicats a tra-

cions

actual promovent l’exercici físic, sorgeix el

vés de cursos

tat de Catalunya,

de formació i

ajuntaments i entitats proveïdores de serveis

reciclatge, po-

sanitaris d’Atenció Primària) i professionals

tenciar l’ús dels

(metges de família, llicenciats en ciències de

equipaments

l’activitat física i de l’esport, infermers i metges

esportius i ac-

especialitzats en medicina de l’educació física i

tivitats lúdico-

de l’esport).

La iniciativa s’adreça especialment a adults sedentaris amb factors de risc cardiovasculars

(Generali-


Èxit de participació al "T'apuntes a caminar?" de Centelles

L

Fotos cedides per l'editorial El Portal.

Un total de 175 inscrits i 25 monitors han participat en aquest programa de salut.

La finalitat del programa és millorar la qualitat de vida de les persones i crear l'hàbit de caminar tot l'any

a tercera edició del programa de salut

El programa ofereix una caminada diària

Per a totes les edats

Aquelles persones que per motius de salut

participants que inicialment van començar

“T’apuntes a caminar?”, que es va

d’una hora, en un circuit pel poble de

Un total de 175 inscrits, des dels 4 anys

només podien fer el primer recorregut

fent 2 km, van acabar caminant-ne 3 o 5. La

celebrar del 6 de juny al 29 de juliol,

Centelles, amb la possibilitat de fer un

el més petit i fins els 87 anys la més gran,

van caminar 2 km diaris aproximadament,

finalitat del programa, però, no era recórrer

va acabar amb tots els participants reunits

recorregut petit de 20 minuts per a aquelles

acompanyats per uns 25 monitors que han

d'altres van caminar uns 3 km o, fins i tot,

un nombre determinat de quilòmetres, sinó

a "la Pista" menjant un entrepà de botifarra

persones que s’inicien en l’hàbit de caminar.

col·laborat de forma desinteressada, han

5 km. A més, cal reconèixer que molts dels

millorar la qualitat de vida, crear l'hàbit i

a la brasa i un gelat. Durant les caminades,

participat en aquest programa.

aconseguir que la gent s’organitzi i camini

una samarreta de color vermell amb el

tot l’any.

text "M'apunto", que portaven la majoria

Sense cap incident important, més enllà

de participants, va alegrar els carrers de

d'alguns dies amb pluja, plugim o una

Centelles.

caiguda casual, es van viure unes jornades de bona avinença i molt bon humor. Per això,

Promoure l'activitat física

esperem que l’any vinent hi puguem tornar i

"T'apuntes a caminar?" és un programa

ens retrobem tots plegats! Gràcies a tots!

de promoció de la salut adreçat a tota la població per tal que practiquin activitat física, especialment totes aquelles persones que no en realitzen de forma habitual.

Lourdes Tuneu i Cruells Responsable d’Atenció al Ciutadà EAP Centelles


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

l’orientació temporal i el llenguatge, entre les qualitats cognitives més destacades. En acabar es passa a fer exercici físic, començant per un escalfament, amb automassatges i estiraments suaus, és a dir, mobilitzant tot el cos, per després seguir amb propostes similars a les que s’han realitzat a l’aula, però en moviment, de manera que hi ha una transferència del treball a l’aula al treball motriu. En aquesta part es proposa un treball molt creatiu i lúdic, en què els usuaris s’ho passen d’allò més bé. Per acabar la sessió es proposen uns massatges per parelles o qualsevol exercici que els relaxi i marxin contents. Abans de tancar la sessió es comenta el que s’ha treballat i com s’ha treballat. Les persones que participen en el programa Motricitat i memòria, aniran adquirint més flexibilitat i habilitat mental, realitzaran

Programa Motricitat i Memòria amb persones grans Ja fa cinc anys, que l’Associació Esportiva Sarrià - Sant Gervasi i l’equip d’Atenció Primària de Vallcarca – Sant Gervasi, vam iniciar una experiència pilot: un programa d’exercici físic adreçat a gent gran, que fa especial incidència en la memòria.

A

quest programa es fa cada curs durant sis mesos, amb usuaris diferents i en sessions setmanals de 90 minuts. En iniciar el programa es passen uns tests de memòria, ansietat i depressió, que es repeteixen en acabar el curs de cara a detectar les possibles

millores. Treballem amb gent gran a partir de l’exercici físic i l’objectiu principal és el de millorar o prevenir la pèrdua de la memòria, de l’atenció, de l’orientació espacial i temporal, en definitiva, que la pràctica regular d’exercici físic sigui enriquidora.

Com treballem? La sessió te una durada de 90 minuts. Comença amb exercicis de memòria a l’aula, és a dir, asseguts, fent propostes on es treballa: l’observació, l’atenció, la memòria a curt i a llarg termini, l’orientació espacial,

L’exercici físic juntament amb l’exercici cognitiu protegeix la nostra salut cardiovascular i cerebral

Amb el programa s’adquireix més flexibilitat i habilitat mental per adaptar-se a situacions noves exercicis que posaran a prova la seva capacitat d’adaptar-se a diferents situacions, de donar una resposta motriu correcta davant de propostes diverses i de solucionar problemes de forma motriu.

Resultats del programa Des del 2008 anem estudiant i revisant els tests que es passen als participants i que posen de relleu la següent informació: • Han començat l’activitat i contestat els tests inicials 115 alumnes. • La mitjana d’edat ha estat de 75 anys, i hi han participat un 75% de dones i un 25% d’homes. D’aquests, un 42% viuen sols, un 41% en parella i un 17% amb els fills. • Amb la participació en les sessions de motricitat i memòria durant sis

ACTIVITATS GRUPALS i C

mesos, s’han aconseguit millores estadísticament significatives en la memòria a curt i a llarg termini, en l’orientació, i així mateix en les proves de memòria motriu.

Conclusions molt positives Val la pena assenyalar que els resultats aconseguits en aquest estudi han estat molt gratificants i eloqüents, ja que confirmen que per mantenir i/o millorar qualitats cognitives com la memòria és preferible realitzar de forma conjunta exercicis motrius i de memòria. Així, doncs, la pràctica d’exercici físic amb memòria pot ajudar a prevenir possibles problemes de deteriorament cognitiu causats per l’envelliment en gent gran, i val la pena realitzar i recomanar des de les consultes d’atenció primària aquesta activitat.

Pilar Pont Geis Direcció Tècnica Programa d’activitats de salut per a la gent gran Associació Esportiva Sarrià - Sant Gervasi

OMUNITÀRIES CURS 20

11/2012

Com cada any estem pr ogramant les activitats grupals i comunitàries pe r al curs 2011/2012:

• Psicomotricitat i memò ria • Tai-txi • Tallers de relaxació – res piració • Dona i esport • Taller d’incontinència ur inària • Nens en moviment • Massatge infantil • Cursos adreçats a pacie nts crònics

La finalitat d’aquestes activitats és la millora de la qualitat de vida, a més de potenciar la soc zació i integració social. ialitSi teniu interès a partic ipar-hi, no dubteu d’infor mar-vos per mitjà del vos meria, el vostre metge tres professionals d’infer o la treballadora social, Carolina Pascual.


Atenció Primària

Atenció Primària

Vallcarca – Sant Gervasi

Vallcarca – Sant Gervasi

Racionalitzem la prescripció

L

de medicaments

’Equip d’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi avança en la política de racionalització de la prescripció de medicaments. Les principals actuacions que es proposen són les següents: - Utilització sempre que sigui possible d’especialitats farmacèutiques genèriques (EFG). - En les patologies més freqüents (dispèpsia ulcerosa, hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, depressió i osteoporosi), utilització preferent dels fàrmacs inclosos en els preus de referència i recomanats a les guies terapèutiques d’Atenció Primària. - Utilització de fàrmacs amb evidència científica d’eficàcia provada, limitant l’ús d’aquells que poden ser dubtosos (vasodilatadors cerebrals, antiinflamatoris tòpics, regeneradors de cartílag...). Amb aquestes mesures l’EAP s’adhereix a les directrius marcades pel Consorci Sanitari de Barcelona i el Catsalut en aquest camp i pretén contribuir en la mesura de les seves possibilitats a racionalitzar la prescripció de medicaments a Catalunya. Moltes gràcies i salutacions cordials.

Dr. Lluís Gràcia Pardo

Director Equip d’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

TDAH o Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat el TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperctivitat) és una síndrome mèdica que afecta la capacitat de la persona per mantenir-se quieta, concentrar-se i/o prestar atenció. Els nens que pateixen TDAH tenen alguna alteració pel que fa als neurotransmissors, substàncies químiques que envien els missatges entre les cèl·lules nervioses del cervell.

L

a síndrome comença sempre durant la infància, però a vegades no es diagnostica fins a l’adolescència o, encara, quan ja s’és adult. Pot presentar-se de diferents maneres, ja que afecta en més o menys grau l’atenció, l’activitat i la impulsivitat. Els símptomes es poden agrupar en dos blocs principals: els d’inatenció, com ara distreure’s fàcilment, perdre objectes, no escoltar quan es parla directament o deixar les coses per més endavant, i els d’hiperactivitat, com ara moure’s, aixecar-se o parlar constantment, inquietud, dificultat per esperar el torn, interrompre les converses, etc.

No tots els nens distrets, moguts o amb dificultats d’aprenentatge pateixen un TDAH. Cal fer un diagnòstic acurat abans de fer tractament farmacològic!

No hem d’oblidar que és absolutament nor- • Asseure’s al davant durant la classe per evitar distraccions. mal que els nens es dispersin en una classe “avorrida,” interrompin converses o s’oblidin • Apagar el mòbil mentre es fan els deures. de fer els deures de tant en tant. Però els in- • Utilitzar una agenda (electrònica o no) per intentar portar un ordre durant el dia. fants amb TDAH tenen seriosos problemes per concentrar-se o controlar el seu compor- • Fer molta activitat física. tament. Això afecta les seves emocions i el • Aprendre tècniques de relaxació o de concentració (ioga o derivats). seu desenvolupament. A mesura que l’infant creix la hiperactivitat disminuirà, però els • A l’hora de treure’s el carnet de conduir és important anar acompanyat amb problemes relacionats amb l’orgaun adult durant un temps. nització i l’atenció, en general I no hem d’oblidar mai persisteixen. El 70% dels Per primera que s’ha d’aplaudir i ennens diagnosticats a la vegada es programa coratjar l’infant quan infància ho seguiran al centre un taller adreçat fa una feina ben feta. sent de grans. a adolescents per ensenyar Tenir un TDAH no vol El tractament no és cutècniques de relaxació. Per a dir mai que no es puratiu sinó simptomàtic més informació contacteu guin tenir capacitats o i específic per a cada amb el vostre pediatre o talents. infant segons el major infermer. o menor grau d’afectació de l’atenció o la hiperactivitat. Probablement necessitarà medicació, i assessorament i seguiment psicopedagògic.

Algunes recomanacions • Parlar-ne amb els professors i, segons l’edat, amb els companys.

Dra. Rosa M. Casademont Pou Pediatra Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi


La Consulta Oberta rep una mitjana de 60 preguntes per curs, majoritàriament de noies

Salut i Escola:

al mercat sovint tenen efectes perversos entre els joves. De vegades, aquests models es transformen en consum compulsiu o en trastorns alimentaris greus, com la bulímia i l’anorèxia.

Els joves, un món propi

la Consulta Oberta al nostre barri Un dels reptes realment complexos de l’escenari sanitari és l’apropament de les persones més joves a les institucions sanitàries i aquesta és justament la finalitat del programa Salut i Escola.

D

urant l’etapa de la joventut sentim els riscos d’una manera atenuada, com si no fossin importants i poguéssim afrontar-los només amb l’ajuda del nostre grup d’amics. Per tant, no és difícil que els adolescents tinguin tendència a adoptar les anomenades “conductes de risc”.

Escola Anna Ravell, un dels centres del barri on es fa la Consulta Oberta.

Què són les conductes de risc? Es tracta de comportaments amb conseqüències negatives per a la salut i el desenvolupament de la persona. Poden manifestar-se en diferents àmbits. En el camp de la sexualitat i l’afectivitat, per exemple, en forma d’embarassos no desitjats o d’infeccions de transmissió sexual. Poden sorgir també per l’ús i abús de

drogues o el consum de tabac i alcohol, per una relació dependent de les noves tecnologies i les xarxes socials (Facebook, Twitter…), per l’abús del mòbil, pel gust compulsiu pels videojocs, etc. Un altre tipus de comportament nociu per a la salut està relacionat amb la imatge. Els models d’èxit social que es projecten a la publicitat i

És freqüent que les conductes de risc es desenvolupin dins els grups de joves, és a dir, subtilment. I això vol dir que professors i familiars no pertanyen a aquests grups. Els joves han descobert que tenen un món propi, on queden excloses les persones que, segons ells, no comparteixen els seus valors, opinions i formes de pensament. És per això que el Programa Salut i Escola (PSiE) es desenvolupa a Catalunya des de l’any 2004. La idea es introduir un agent sanitari a l’interior dels grups de joves, principalment dels estudiants que cursen el segon cicle de l’ESO. Aquest agent és una infermera que té la missió de conèixer els problemes dels estudiants, mobilitzar les entitats col·laboradores (centres d’atenció primària, salut mental, salut sexual i drogodependències) i donar el suport necessari, sempre en un entorn de confiança i confidencialitat. Com han demostrat experiències anteriors, un agent extern —ni professor, ni pare— es pot

convertir en un element força actiu en la formació dels “factors de protecció” en la cultura dels adolescents, perquè els ofereix eines per trobar solucions oportunes i creatives als problemes ocasionats per les conductes de risc.

La nostra experiència La Consulta Oberta del PSiE funciona al nostre barri des de fa quatre anys, concretament als dos instituts que tenim: l’escola Anna Ravell i l’IES Consell de Cent. Dues hores per setmana, les infermeres Vanesa Closas i Isabel Solís atenen els joves en horari programat. A poc a poc, les infermeres i el personal docent han anant cultivant una relació col·laboradora, que ha aconseguit augmentar el nombre de consultes dels adolescents. Des del nostre centre creiem molt en aquesta relació, ja que és la manera com la infermera passa a formar part de l’escola i a ser coneguda per tothom. Els estudiants i les seves famílies entenen així la importància de consultar els dubtes relacionats amb la salut. Els motius principals de consulta dels adolescents entre 12 i 17 anys, per aquest ordre, són la sexualitat i afectivitat, la imatge corporal i les drogues, que inclouen el tabac i l’alcohol. Es fa una mitjana de 60 consultes per curs i escola i les més interessades són les noies (96%) per sobre dels nois (4%). Vanesa Closas i Isabel Solís Infermeres CAP Les Hortes


Queridos todos:

Y

poquito de todo pañeros, vecinos, amigos... y a los que son un digo todos porque incluyo a pacientes, com sigamos juntos ino (entre otras cosas...) ha querido que no eso de una sola vez. Como ya sabéis, el dest habíamos embarcado. en esta aventurilla del vivir en la que nos d en otro ceny hace un mes que desarrollo mi activida 112 ulta cons la en y esto no que es mes Hace ya unos l que el anterior y que el siguiente. tro, pero os echo de menos cada día igua me, gracias por que, gracias por recibirme, gracias por aceptar El motivo de esta carta es deciros GRACIAS familias, por invitarme a vuesrerme, gracias por incluirme en vuestras cada día en la consulta, por tras casas... Gracias por abrir el corazón en todo momento y hacérmelo hacerme sentir parte de vuestras vidas ño, confianza y respeto. Me saber a cada instante con vuestro cari fácil) desde el primer momenhabéis aceptado tal y como soy (y no es gracias por haberme hecho to, por eso, también, gracias. Y por último, fuisteis MIS pacientes, creo sentir VUESTRO médico, vosotros también está el vínculo tan necesario que en ese sentimiento de pertenencia n puerto... para que esta relación prospere hacia bue

Vols ser família acollidora? Perquè tot nen necessita una família on créixer, vols convertir-te en una família d’acollida?

A

Catalunya hi ha molts infants que per

Tot i que no es pot valorar econòmicament la

sigui en la vida quotidiana o en l’entorn (escola,

diferents circumstàncies familiars no

dedicació, la implicació i la solidaritat d’una fa-

activitats...), igual que fan els altres nens.

poden viure amb la seva família. Les

famílies acollidores són una alternativa a l’ingrés dels nens en centres residencials i

mília acollidora, la Generalitat de Catalunya

De la mateixa manera que existeixen diferents

fa una aportació econòmica a aquestes

característiques entre els nens en situació d’aco-

famílies per ajudar a cobrir les des-

lliment, manquen famílies acollidores que puguin

peses dels nens. I és que a Catalu-

donar resposta a aquestes necessitats. Hi ha diver-

gaudir durant el temps que sigui

nya hi ha un gran nombre de me-

ses modalitats d’acolliment depenent del que les

necessari d’un ambient familiar,

nors de diferents edats que viuen

famílies poden oferir i de la seva capacitat d’adap-

afectiu i normalitzador, que els

en centres residencials, a l’espera

tar-se a les circumstàncies familiars i personals

ajuda a un adequat desenvolupa-

de poder conviure amb famílies.

dels infants. Truca’ns i t’informarem sobre l’acolli-

fan possible que els menors puguin

ment, pensa que hi ha molts nens que esperen una

ment personal, social i emocional. La majoria d’infants acollits milloren la salut i

Suport a les famílies acollidores

família com la teva que els pugui acollir per viure

l’autoestima al cap de poc temps de conviure

L’associació Cel Obert dóna a aquestes famílies

en un ambient normalitzador i amb molta estima.

amb una família.

suport professional d’orientació, assessorament i

La majoria d’infants acollits milloren la salut i l’autoestima al cap de poc temps de conviure amb una família

acompanyament durant l’acolliment.

Per a més informació:

Des de l’associació es realitzen entrevistes orien-

administracio@cel-obert.com

tades a conèixer la família acollidora i a valorar el perfil d’infant més adequat per ser-hi incorporat. La convivència del nen o nena amb la família acollidora és progressiva per poder anar-se adaptant a la nova situació. En el moment que l’infant ja resideix amb la família la integració és global, ja

Xavier Garcia Director de l’Associació d’Ajuda Social Cel Obert, entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya. Av. Meridiana 354, 11è A , 08027 Barcelona Tel: 93 311 69 05

o mi vida profesional en Aunque ahora me encuentre desarrolland especiales para mí, habéis otros centros quiero que sepáis que sois muy do poner en práctica todo sido mi primer cupo propio, con vosotros he podi nte mi carrera y durante aquello que me esforcé por aprender dura ltado y las reacciones, no lo los años de residencia y... viendo el resu ho sentir querido y respedebí aprender mal porque me habéis hec expectativas. Por esto, por tado, y creo que he satisfecho vuestras habrá una sonrisa especiales. Me gustaría pensar que siempre pre siem is seré z, capa soy que ir sent e hacerm sentir esas mariposillas uno ni tan siquiera nota, pero que le hacen cuando os recuerde, de esas tontas, que que esa misma sonrisa con uno mismo. Me gustaría pensar también por dentro de felicidad y tranquilidad de feliciy que en este recuerdo mutuo los instantes mí a is rdé reco me ndo cua s cara tras vendrá a vues que yo intentaba en a día difícil en nuestras vidas. Esto es lo día el dero lleva más ito poqu un an hag dad r pesar del cuerpo o o arma para hacer más llevadero cualquie la consulta, usar la sonrisa y la ternura com el alma. roso y triste y quiero s, y en el fondo me alegro, habría sido dolo adió iros dec de dad tuni opor la dió me No se aprovecho estas líneas a día de la faena y la consulta, por eso recordaros y que me recordéis en el día tendré un minutillo para vivo por el barrio y ya sabéis que siempre para decir “Hasta luego”, ya sabéis que cualquier cosa que necesitéis. r de los deseos para mis niños y niñas del

Gracias de nuevo, me despido con el mejo Amor y suerte en la vida.

Poble-sec.

Os quiero. Luis José Gallardo Martínez


Els nens menors de 5 anys, especialment els menors de 2 anys, presenten elevades taxes d’hospitalització per grip, fins i tot superiors al

taxa d’hospitalització

Factors de risc

Sense factors de risc

200

grup d’adults majors de 65 anys. La taxa d’hospitalització en tots els grups d’edat

150

és significativament major dins el col·lectiu de persones que presenten factors de risc.

Els brots de grip en els nens comencen abans que en els adults i, per tant, contribueixen a transmetre i expandir la malaltia

100 50

Factors de risc

200 0

<1

Factors de risc

1-4 5-14 15-44 45-64 200 150 Anys

Sense fa

Sense factors de risc

< 65

Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 persones/any) per grip als EEUU 19901999, per edat i factors150 de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000; 100 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864

100

50

VACUNES ANTIGRIPALS COL·LECTIU DE NENS QUE PRESENTa FACTORS DE RISC • Malaltia respiratòria crònica (asma, bronquitis de repetició...). • Malaltia cardiovascular crònica (hipertensió arterial, problemes cardíacs...).

És important vacunar els nens de la grip?

la població infantil juga un paper important en l’expansió de la malaltia i la transmissió a altres nens del seu entorn escolar, als seus familiars i a la resta de la població. Hi ha un percentatge variable entre el 5 i el 25% de malalts de grip que presenten complicacions com otitis, bronquitis i pneumònies.

6000 5000 4000 3000 2000 1000 0

Taxes per 100.000 habitants

brots de grip en els adults. Així, doncs,

Taxes per 100.000 habitants

E

d’una a dues setmanes abans que els

0-4

fersalut

5-14 45-64 Anys cunació de: 5-14 15-44 (nº45-64 < persones/any) 65 Taxa• d’hospitalització 100.000 per grip a Nens majors de 6per mesos i adolescents 1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Eng Anys dels grups de risc.

a la conclusió que són segures i efectives per 342:225-231. Neuzil KM et al. J Poediatr. 2000; 137:856-864 per grip als EEUU 1990prevenir la malaltia. Taxa d’hospitalització (nº per 100.000 • Nenspersones/any) majors de 6 mesos i adolescents 1999, per edat i factors de risc. Font: Neuzil KM et al. N Engl J Med. 2000;

Espanyola de Pediatria recomana la vacunació antigripal estacional com a estratègia clara-

• És molt important vacunar tot l’entorn

ment beneficiosa per a persones de risc, col·

familiar dels nens menors de 6 mesos

lectiu per al qual aquesta vacunació represen-

amb factors de risc, ja que aquests in-

ta una oferta de salut inqüestionable.

fants no es poden vacunar.

(Crohn, colitis ulcerosa...). • Immunodepressió o immunodeficiència (congènita o adquirida).

viuen amb pacients de risc.

• Asplènia funcional o anatòmica (melsa no funcionant o extirpada). • Càncer.

Forma d’administració i nombre de dosis segons l’edat: Edat

Dosi

• Malaltia neuromuscular crònica i en• Malalties hematològiques moderades-greus. • Malnutrició.

• Nens i adolescents (de 6 mesos a 18

Nombre

6-35 mesos

0,25

2*

Intramuscular

3-9 anys

0,5 ml

2*

Intramuscular

>9 anys

0,5 ml

1

Intramuscular

Adults

0,5 ml

1

Intramuscular

(*) A partir dels 6 mesos de vida i fins als 9 anys cal administrar 2 dosis amb un interval mínim de quatre setmanes als nens que es vacunin per primer cop enfront de la grip. (*) En majors de 9 anys n’hi ha prou amb una sola dosi de 0,5 ml.

àcid acetilsalicílic.

5000

• Embaràs (adolescents).

4000 3000 2000

Carme Palasí

1000 0 5-14 0-4 15-24 5-14 25-4415-24 45-64 25-44 65-7545-64 +75 65-75

Pediatra

+75

Grup d’edat

Font: ObtingudaFont: del Ministerio dedel Sanidad i Consumo espanyol Obtinguda Ministerio de Sanidad i Consumo espanyol

Via

dosis

anys) en tractament continuat amb

Grup d’edat

4

1-4

1-4

• Malaltia inflamatòria intestinal crònica

mopaties greus.

6000

<1

tivament els efectes secundaris i han arribat

<1

Pel que fa als nens, es recomana 15-44 la va-

• Malaltia renal o hepàtica crònica.

• Síndrome de Down i altres cromosols brots de grip en els nens comencen

cunes a nivell mundial n’han 0 estudiat exhaus-

0

El Comitè Assessor de342:225-231. Vacunes de l’Associació sense2000; patologia de base però que conNeuzil KM et al. J Poediatr. 137:856-864

• Obesitat mòrbida. TAXESACUMULADES ACUMULADES DE GRIP EDAT TAXES DEACUMULADES GRIP PERPER EDAT TAXES DE GRIP PER EDAT De l’1 l’1 d’octubre d’octubrede de 2010 fins de 2011 De l’1 d’octubre ded’abril 2010 el 30 d’abril de 2011 2010 fins el el 3030 d’abril de fins 2011

Les agències que vigilen la seguretat de les va-

• Malaltia metabòlica crònica (diabetis…).

cefalopaties moderades i greus.

Cada any a Europa, entre el 10 i el 20% dels nens i entre el 5 i el 10% dels adults passen la grip.

50

EAP Sardenya


El mal de cap (cefalea) representa el principal motiu de consulta neurològica que es fa al metge d’atenció primària.

- Cefalea intensa que apareix de sobte.

rebels als tractaments convencionals, de

- Empitjorament recent d’un mal de cap crònic.

formes atípiques de migranya com la bacil·lar

- Cefalea de freqüència i/o d’intensitat creixent.

o l’hemiplègica, pacients amb cefalees en acú-

- Localització unilateral estricta, excepte

muls, etc. En aquests casos el seguiment s’hau-

cefalea clúster, hemicrània paroxística, neu-

rà de fer conjuntament amb el neuròleg, que

ràlgia occipital, neuràlgia del trigemin, he-

serà l’especialista que intervindrà en el control

micrània contínua i altres cefalees primàries

fins a aconseguir l’estabilitat clínica i que per-

unilaterals.

metrà que el pacient torni a la consulta del seu

- Mal de cap que va acompanyat de:

metge d’atenció primària.

Trastorns de conducta o de comportament.

Crisis epilèptiques.

Alteració neurològica focal.

Papil·ledema (inflamació del nervi òptic a causa d’hipertensió intracranial).

Febre.

Nàusees i vòmits.

Presència de signes a les meninges.

La majoria de pacients amb cefalees primàries són tractats de manera adequada pels seus metges de família

-Cefalea a causa d’un esforç físic, de tos o d’un canvi postural. -Cefalea de característiques atípiques. -Cefalea refractària a un tractament teòricament correcte. -Cefalea en edats avançades de la vida. -Cefalea de presentació predominantment nocturna. -Cefalea en pacients oncològics o immunocompromesos.

Tinc mal de cap

Diagnòstic i tractaments Els mètodes diagnòstics dependran del tipus de cefalea, de les característiques del dolor i de l’edat del pacient, tot i que fonamentalment el diagnòstic de les cefalees primàries es basa en un

L

bon interrogatori. Pel que fa a les a manifestació de la cefalea en la po-

La cefalea es manifesta més freqüentment

cefalea apareix com un símptoma d’un pro-

Les cefalees que apareixen en les primeres

cefalees secundàries, serà necessa-

blació és alta tenint en compte que

en dones que en homes. Pot ser primària,

cés adjacent o malaltia de base.

edats de la vida, generalment són cefalees

ri fer proves complementàries, tant

el 90% d’adults afirma haver patit al-

això vol dir que el mal de cap representa en

primàries, mentre que les que apareixen en

analítiques com d’imatges.

menys un episodi de mal de cap durant l’any

si mateix la malaltia, o bé secundària, si la

Descripció de la simptomatologia

edats més avançades o a la vellesa, ens do-

Lògicament, el seguiment dependrà de la

A diferència d’altres malalties, per arribar a

nen els indicis per a la identificació d’una

persona i del tipus de cefalea que es tracti.

un diagnòstic amb certesa, el més impor-

malaltia associada.

La majoria de pacients amb cefalees primà-

David Bottaro

tant és la descripció que en fa el pacient i

Els símptomes o signes que poden conside-

ries són tractats de manera adequada pels

Metge MIR de Medicina

la capacitat del metge de percebre la infor-

rar-se indicatius d’una possible cefalea se-

seus metges de família, tot i que es produ-

Familiar i Comunitària

mació aportada.

cundària són els següents:

eixen situacions, per exemple, de pacients

EAP Sardenya

anterior. Aproximadament el 50-60% de la població pateix cefalees periòdicament, el 12-13% pateix de migranya i el 4-5% de la població general té mal de cap pràcticament cada dia.

Aproximadament la meitat de la població pateix cefalees de manera periòdica


Vic celebra l’11è Memorial Montse Villarrubia Un any més, Vic va viure amb una elevada assistència el concert de l’onzena edició del Memorial Montse Villarrubia, que va comptar en aquesta ocasió amb el grup The Minstrels Quartet. ajuda constants a tots aquells que han tingut dificultats econòmiques, i que ha prioritzat la cohesió social. Després del pregó i el concert, la jornada es va cloure amb un refrigeri popular, gentilesa de l’hipermercat Esclat del barri del Remei.

Coneguem The Minstrels Aquest quartet vocal es va crear l’estiu

Aquelles Petites Coses Un sempre es creu que les marceix el temps i l’absència. Però el seu tren ara se’n va, ara retorna... Són aquelles petites coses, que ens va deixar un temps de roses en un racó, en un paper o en un calaix.

de 1997 i està integrat per joves formats a l’Escolania de Montserrat que posteriorment han continuat els seus estudis de cant i música. Es tracta de Joan Baptista (tenor), Xavier Gallego (tenor), Llorenç Castelló (baríton) i Germán de la Riva (baix).

Una llarga trajectòria Amb la seva música han recorregut gran part del territori català amb actuacions, per

E

exemple, al Festival de Tardor Ribermúsica a l concert, organitzat pel CAP El Remei, va

capella, els barbershops i clàssics moderns. L’acte

Barcelona, Festival Internacional de Música

ser seguit per un nombrós públic, que es

va tenir lloc aquest setembre al centre cívic situat

de Tossa de Mar, Festival de Música de La

va emocionar en diverses ocasions du-

al passeig de la Generalitat de Vic.

Bisbal d’Empordà, Concerts d’Estiu organit-

rant l’actuació del quartet vocal a capella The

zat per Joventuts Musicals de Palafrugell,

Minstrels. El grup va interpretar un repertori

Un pregó solidari

Festival d’Estiu al Monestir de Gerri de la Sal,

musical basat, sobretot, en els negro-spirituals a

Com cada any, la trobada va començar amb

Cicle de Concerts Música als Castells (la Seu

Lluís Rocaspana, una figura molt estimada dins el barri, ha estat el pregoner d’aquest any

el tradicional pregó que, en aquest cas, va

d’Urgell, Montjuïc, la Pobla de Claramunt,

anar a càrrec de mossèn Lluís Rocaspana,

Castellterçol, Santa Oliva, Solsona...) i Cicle

una figura molt estimada dins el barri i que

de Concerts a les Galeries d’Art de Barcelona

enguany celebra els 50 anys de servei sa-

(Espai Mallorca).

cerdotal, 25 dels quals han estat a la Parròquia del Remei.

Més informació sobre el grup:

Es tracta d’una persona que s’ha caracterit-

www.theminstrelsquartet.com

zat pel treball comunitari, donant suport i

Pacients, t’assetgen com aquell lladre darrere una porta. Et tenen pres sota els seus peus com fulles mortes que el vent aixeca aquí o allà. S’enlairen tristes per arreu i ens fan plorar sense avisar quan ningú no ens veu…

Joan Manuel Serrat Poema publicat al díptic de l’11è Memorial Montse Villarrubia.

Repertori del co ncert

Primera part (músi ca espir

itual negra) Behold The Brid egroom Cometh Swing Down It’s Me, Oh Lord! Oh, Peter, Go Rin g Them Bells! Swing Low, Swee t Chariot We Are Trav’lling Give Me That O ld T Joshua Fit The B ime Religion attle Of Jericho

Segona part

Good News (esp. negra) Sweet & Low (‘ba rbe The Bare Necess rshop’) ities (T. Gylkison, del musical El Llibre de la Selva) Yesterday (The Beatles) Goodnight, Swee the Tootsie (‘barbers art (‘doo wop’) hop’ Down By The Riv ) erside (esp. negra ) Oh, When The S aints Go Marchin ’ In (esp. negre) Un Buen Menú (K . Zoller) Maria (L.Bernste in, del musical W est Side Story) Un nombrós públic es va emocionar en diverses ocasions durant l’actuació del quartet vocal ‘a capella’ The Minstrels

fersalut 5


QUÈ ÉS LA RECEPTA ELECTRÒNICA?

La recepta electrònica conté un codi de barres a través del qual el farmacèutic pot veure quins medicaments són vigents i quina és la data de

Intoxicacions Alimentàries

recollida. Cada Pla de medicació que s’imprimeix canvia el codi de barres, per tant, si no és l’últim que s’ha imprès les dades no concordaran amb les del farmacèutic i no es podrà donar la medicació. Un cop finalitzada la vigència del medicament, s’ha de tornar al CAP per actualitzar el Pla de medicació (des de recepció es

La recepta electrònica és un sistema telemàtic que integra els processos de prescripció i dispensació de la prestació de fàrmacs finançats per la sanitat pública.

podrà fer la gestió si el metge ho ha validat).

QUINA MEDICACIÓ ES POT INCLOURE? Tots els medicaments que estan finançats per la seguretat social, sense comportar cap canvi en

COM FUNCIONA?

qualsevol farmàcia de Catalunya. El farmacèu-

El metge us prescriurà la recepta a través d’un

tic consultarà les receptes electròniques quan

programa informàtic i us lliurarà un full de me-

presenteu la targeta sanitària individual i el full

TOTS ELS TRACTAMENTS SÓN IGUALS?

dicació activa anomenat pla de medicació, on

de medicació activa a la pantalla de l’ordina-

No, en la recepta electrònica es poden trobar

consta tota la informació necessària per poder

dor, de manera que veurà amb total seguretat i

tres tipus diferents de tractaments:

seguir correctament el tractament. Amb aquest

confidencialitat quines receptes teniu pendents

1-. Tractament de llarga durada: es refereix a la

full podeu recollir directament la medicació a

de dispensació.

medicació crònica que es pren habitualment el

les prestacions sanitàries habituals.

pacient i dura llargs períodes de temps.

Què hi consta, al pla de medicació?

2-. Tractament a demanda: són els medicaments que es poden recollir en cas necessari

JORDI FER SALUT

Nom i cognoms

FESA0XXXXXXX

Targeta sanitària

però no de forma periòdica. 3-. Tractaments de curta durada: aquests

Codi de barres

medicaments tenen un període de vigència Medicació crònica

inferior perquè serveixen per tractar afeccions agudes, és a dir, són medicaments que es prenen puntualment.

AVANTATGES

eviteu els productes làctics, perquè podrien

eixen quan una persona consumeix un

retardar la recuperació.

aliment en mal estat, contaminat o tò-

- Per calmar el mareig, us pot anar bé estirar-vos. Quan la intoxicació és per ingestió de bolets,

xic. Els primers símptomes són diarrea, vòmit,

- Beveu líquids, que no siguin llet ni begu-

els símptomes són: mal d’estómac molt fort,

debilitat i febre, i poden aparèixer entre dues

des amb cafeïna, per tal de reposar el líquid

suor freda, vòmits dolorosos i continuats, di-

i sis hores després d’haver consumit l’aliment

perdut en la diarrea i els vòmits. Són útils les

arrees fètides i abundants, vertigen, postració

• Millora la comunicació metge-farmàcia.

que ha fet mal. En cas d’intoxicació alimentà-

begudes isotòniques com les que es prenen

total, deliris, períodes alternatius de crisi i de

• Redueix el nombre de visites burocràtiques

ria seguiu aquestes recomanacions:

durant la pràctica de l’esport.

calma. En aquest cas:

- Eviteu la deshidratació i comproveu si

- Si no tolereu cap mena de líquid, convé

- Si no heu pogut guardar restes dels bolets

hi ha una millora progressiva. La recupe-

que us vegi un metge, que considerarà la

consumits, en cru, heu de guardar una mostra

ració dels tipus més comuns d’intoxicació

possibilitat que sigueu atesos en un servei

del vòmit perquè els metges identifiquin amb

alimentària, amb vòmits i mareig, triga un

d’urgències.

més precisió el tòxic ingerit.

- Si teniu febre o si, encara amb més raó,

- La millor mesura contra la ingestió de bolets

- Durant aquests dies, no consumiu aliments

la diarrea presenta sang, cal que acudiu al

tòxics és la prevenció: no colliu ni mengeu bolets

sòlids fins que la diarrea no hagi passat, i

metge.

no coneguts o de procedència dubtosa.

• Millora el seguiment del tractament per part del pacient.

Medicació a demanda

L

es intoxicacions alimentàries es produ-

que han de fer els pacients. • Disminueix el nombre d’errors en la dispensació. • Ajusta la dispensació a la prescripció.

parell de dies. Medicació aguda

DESAVANTATGES • S’ha de recollir el medicament dins el marge de temps previst. • Qualsevol canvi que fa el metge en la prescripció ha de generar un nou Pla de medicació que afecta totes les prescripcions.

Laura Vila

7


La parella

Per afrontar la malaltia de la parella, és fonamental cuidar-se un mateix a nivell físic i emocional

EN LA SALUT I EN LA MALALTIA Les persones amb parelles que pateixen malalties cròniques i complicades en viuen molt de prop l’evolució i el tractament. Aquesta nova realitat, amb pors, noves responsabilitats i càrregues, pot ser físicament i emocionalment esgotadora per a la parella. Per afrontar la situació, cuidar-se a nivell físic i emocional és fonamental.

L

a relació de parella és una part molt im-

fet, aquesta persona veu incrementat el risc de

portant de la vida de molta gent. Per això,

desenvolupar trastorns afectius, d’estat d’ànim

quan un dels membres pateix una malal-

o depressió. La relació de parella i les relacions

tia greu com l’Alzheimer, un ictus, un càncer,

sexuals també poden veure’s afectades pels

un accident de trànsit, etc., veure com l’altre

efectes de la pròpia malaltia, pels canvis físics,

reacciona i s’adapta a la nova situació és clau.

les pors i preocupacions pel futur.

La parella del malalt es veu sovint afectada a nivell físic i emocional, ja que també pateix el

Adaptar-se a la nova realitat

xoc al rebre el diagnòstic, així com la por de la

En primer lloc, cal respectar els diferents ritmes

malaltia, la tristesa, la ira, la desesperança da-

d’adaptació a l’hora d’assumir la situació. A

vant la situació, les preocupacions per la re-

mesura que passi el temps, el ritme de la pa-

cuperació, la pressió, l’estrès, la incertesa del

rella s’anirà recuperant. Per això, és fonamental

futur... També pot experimentar sentiments

mantenir una bona comunicació. El malalt no

com la soledat, l’aïllament, la incomprensió,

ha de tenir por de demanar ajuda: involucrar la

la incomunicació o, fins i tot, la vergonya. De

parella pot fer-la sentir útil.

L’estrès de la parella acostuma a ser enorme: tenir cura del malalt, fer-se càrrec dels fills, assumir més responsabilitats i tasques i, a la vegada, contenir els seus propis sentiments

La malaltia no s’ha de convertir en un tema tabú,

les responsabilitats i tasques de l’altre membre.

Tenir cura d’un mateix

sinó que és important que la parella sigui capaç

D’aquesta manera, els papers dins la parella acos-

Aquesta nova realitat reclama tenir cura de la

de resoldre conjuntament els problemes, i

tumen a canviar per adaptar-se a la nova situa-

parella malalta, però també d’un mateix, tant

compartir les dificultats i les alegries que

ció. Per exemple, es pot donar el cas que d’allò

de la pròpia salut física com de l’emocional.

vagin sorgint. Així doncs, el suport ha de ser

que abans era una responsabilitat compartida,

Menjar sa i equilibrat, dormir bé i fer activitat

ara sigui només un qui en sostingui tot

física de manera regular és fonamental. També

el pes, amb totes les dificultats

s’aconsella compartir les pors, les inseguretats

mutu. Mantenir la complicitat contribueix a fer que la parella segueixi sentint-se uni-

que això pot comportar. En

i els dubtes amb la parella, els amics, la família,

vament la relació. És més, viure al

aquest sentit, si es tenen

metges, psicòlegs o buscar ajuda en grups de

costat de l’altra persona aquestes

fills, pot ser que aquests

suport formats per gent que estigui vivint la

situacions és un repte que pot

hagin

més

mateixa situació i en associacions de malalts.

da, sense que la malaltia afecti negati-

d’assumir

responsabilitats i que

És bo prendre’s respirs i no carregar-se totes les

A més a més, la parella del ma-

calgui demanar major

responsabilitats. Això ajuda a estar relaxat, positiu

lalt també ha d’encarar-se al fet

implicació dels familiars i

i en forma per afrontar el dia a dia que comporta

d’haver d’assumir una gran part de

amics més propers.

conviure amb una malaltia crònica i complicada.

enfortir la relació.


Salut

LES TIC AL SERVEI DE LA SALUT

Són molts els beneficis que aporta la implantació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) als usuaris i als professionals del sector de la salut. Aquestes noves tecnologies han revolucionat el sistema sanitari, agilitzant el procés assistencial i millorant-ne la gestió clínica i econòmica.

La història clínica compartida, la recepta electrònica, la carpeta personal de salut i la telemedicina són algunes de les noves eines per a la salut que han nascut gràcies a les TIC

REVOLUCIÓ DIGITAL La implantació de les TIC en l’àmbit de la salut ha revolucionat aquest camp amb diverses novetats, oferint una atenció sanitària més individualitzada. En els propers anys, el desenvolupament d’aquestes tecnologies i

Aposta per les TIC

nitaris, les TIC han permès augmentar la ra-

independentment del seu nivell assistencial

l’evolució en el seu ús, anirà perfilant com

La digitalització i l’aplicació de les tecnolo-

pidesa en l’intercanvi de dades. També han

o del lloc on estigui ubicat geogràficament.

serà l’atenció del futur. Des del Departament

gies de la informació i comunicació (TIC) en

ajudat a millorar les tasques de coordinació.

La recepta electrònica facilita el procés de

de Salut de la Generalitat de Catalunya, es

l’àmbit de la salut s’emmarca en el procés de

Com a conseqüència d’això, ha augmentat el

prescripció i dispensació. Així, es millora l’efi-

preveu que creixerà la capacitat dels ciuta-

creació d’un nou model sanitari, basat en la

temps de dedicació dels professionals als pa-

ciència d’aquests processos, es redueixen les

dans per corresponsabilitzar-se de la seva

innovació i modernització del sistema al ser-

cients, ha disminuït la part burocràtica i s’ha

visites rutinàries i augmenta el control en la

salut. També s’espera que s’incrementin les

vei dels ciutadans, dels centres i dels profes-

millorat la gestió.

prescripció. La recepta electrònica s’ha con-

possibilitats de la investigació biomèdica, així

vertit en una de les iniciatives més capdavan-

com canvis en la manera de treballar dels pro-

teres i de més èxit.

fessionals i dels centres sanitaris. I, sobretot,

sionals de la salut. L’objectiu és clar: millorar els serveis i l’assistència sanitària dels

Noves eines per a la salut

ciutadans, agilitzar el procés i fer-

Del Pla estratègic SITIC 2008-2011 del

Amb les TIC també s’ha desenvolupat el Pla de

s’augura una millora en la qualitat de l’assis-

lo més eficaç i eficient. Tot plegat

Departament de Salut de la

digitalització de la imatge mèdica. Aquest pro-

tència mèdica. Les tecnologies permetran que

contribueix a una racionalització

Generalitat de Catalunya nei-

grama ha dotat els centres sanitaris d’equipa-

l’atenció i la informació sanitària s’adaptin a

de les despeses i a una millora de

xen diverses eines per a la mi-

ment i programari per a la digitalització de la

les característiques de la població i de cada

l’atenció al pacient.

llora del sistema sanitari.

imatge radiològica. D’aquesta manera, cada

individu en concret; que els pacients puguin

D’una banda, amb les TIC els ciuta-

La història clínica compartida

vegada més es tendeix a aconseguir que els

participar més en la cura de la seva pròpia

dans poden accedir a la informació

permet que qualsevol professio-

estudis radiològics que es realitzen als cen-

salut; que l’accés a la informació i als serveis

i als serveis necessaris. Pel que fa

nal sanitari pugui consultar l’his-

tres sanitaris de Catalunya estiguin disponi-

sigui més immediat; i que l’assistència i les

als professionals i els centres sa-

torial mèdic del pacient mitjançant les TIC,

bles també en format digital.

intervencions siguin més segures.

Actualment a Catalunya s’està duent a terme un pla estratègic, el SITIC 2008-2011, per coordinar aquesta modernització i canvi en el procés assistencial


Ser pares

Gent gran

les xarxes socials,

La gent gran acostuma a veure afectada la seva memòria a curt termini com a conseqüència natural del procés d’envelliment. Per mantenir la memòria en forma, cal treballar-la dia a dia amb un estil de vida saludable i realitzant petits exercicis.

comunicar-se sense riscos Les xarxes socials acaparen el temps lliure dels nens i adolescents a internet. Aquesta és una de les maneres en què es comuniquen entre ells. Internet té molts avantatges però també planteja riscos, per això l’han d’utilitzar de manera segura i responsable.

Cal proporcionar eines adequades per protegir la privacitat en un mitjà tan globalitzat com internet

F

rent de la pròpia o produir-se un suplantació o robatori d’identitat, que doni lloc a estafes, o que tercers explotin informació personal

MEMÒRIA PREVENTIVA P arar atenció a les coses i a les persones,

‘Mens sana in corpore sano’

També és molt important

tenir el costum de concentrar-se,

A més a més, realitzar regularment activitat

mantenir una bona salut

física saludable, dormir el temps ne-

emocional. L’estrès, la

fer treballar el cervell en

cessari i seguir una dieta sana i

depressió i l’ansietat

equilibrada, rica en fruites

causen efectes nega-

i verdures, evitant l’alco-

tius en les funcions

cordar, i fer activi-

hol, els greixos, fregits i

intel·lectuals. D’altra banda, el

tats que estimulin

l’excés de sal, ajuda a

sense permís. També es poden donar casos

temes que siguin d’interès per

d’assetjament cibernètic.

a la persona en qüestió,

Davant d’això, els joves són els més vulne-

tenir coses per re-

rables a la xarxa. Cal que aquests reflexionin sobre si són conscients de les conseqüènciacebook, Tuenti, Twitter, MySpace… són

Pensar abans d’actuar a internet

es que poden comportar els seus actes, per a

la memòria són bons

protegir el cervell del deteriora-

algunes de les paraules més utilitzades

Les xarxes socials tenen avantatges, però tam-

ells mateixos i per a terceres persones. D’altra

mètodes de prevenció.

ment. Els productes integrals, fruits secs i la ge-

grau d’activitat i exercitació mental contribueixen a protegir el cervell.

Realitzar activitat física ajuda a protegir el cervell del deteriorament

pels fills. Es refereixen a noms de xarxes

bé inconvenients. Tothom ha de ser consci-

banda, els adults, tant pares com professors,

socials molt populars, basades en internet i en

ent de quins són els riscos als quals s’exposa

l’administració, les empreses i la societat en

Petits exercicis quotidians

funcionament del cervell i del sistema nerviós.

les quals els joves participen activament.

quan les utilitza. Poden trobar-s’hi comporta-

general, han de poder disposar d’eines i co-

Existeixen petits trucs fàcils d’incorporar a

Els aliments que contenen fòsfor (ous, cereals,

ments il·legals i continguts il·lícits. L’abús de

neixements en noves tecnologies per educar

la vida diària i que ajudaran a conservar la

llenties, formatges...) i vitamina B (soja, llenties,

Una nova manera de comunicar-se

les xarxes socials també pot crear addicció i

els més joves en la cultura de la protecció de

ment àgil i desperta, amb la qual cosa la me-

arròs integral...) són imprescindibles.

Aquesta pràctica ha comportat un canvi d’hà-

aïllament. Una de les principals controvèrsies

dades amb totes les garanties.

mòria millorarà:

bits comunicatius entre els adolescents els dar-

és el control de les dades i la privacitat. De

Podeu trobar més informació sobre aquest

• Deixar notes adhesives en llocs visibles o uti-

rers anys. Els joves expliquen el seu dia a dia

fet, es pot crear fàcilment una identitat dife-

tema en els tres manuals sobre privacitat a

litzar una agenda o calendari per escriure-hi les

Divertir-se mentre s’exercita la ment

internet per a joves, elaborats per l’Agència

dades, dates o activitats que cal recordar.

La tecnologia ha permès l’aparició de videojocs que ajuden a millorar l’agilitat mental i a mante-

Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), la

• Seguir els telenotícies i llegir habitualment

Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el

una revista o diari.

Departament d’Educació de la Generalitat de

• Escriure els aliments de la llista de la compra

exercicis per determinar l’edat mental inicial del juga-

Catalunya: www20.gencat.cat

classificats per fruites, productes làctics...

dor, que anirà baixant a mesura que vagi practicant. Els

a través de la xarxa, envien missatges, pengen fotos, vídeos, comparteixen enllaços, música, juguen o comenten anotacions dels seus contactes. Tot, a través de l’ordinador i el mòbil. Aquests serveis ofereixen diferents maneres d’interactuar sense la necessitat física de veure’s cara a cara. I ho permeten fer tant amb els amics de l’escola com amb els que es troben a l’altra punta del món.

No es tracta de prohibir, sinó de sensibilitzar i educar, perquè cadascú pugui decidir l’ús que vol que es faci de les seves dades i de les de terceres persones

lea reial, per exemple, són molt adequats per al

nir la memòria jove. La primera vegada es demana al jugador la data de naixement i si és dretà o esquerrà. Després, es fan uns

• Quan s’està al llit abans d’anar a dormir,

entrenaments consten d’exercicis verbals i numèrics, que

recordar el que s’ha fet durant el dia.

es recomana fer seguint un calendari preestablert en què

• Fer mots encreuats o jocs de taula per

es guarden els avenços del jugador.

desenvolupar la ment.


Viure jove

Salut a la llar

Tu preguntes,

Una llar no ha de tenir la mateixa il·luminació en totes les habitacions, sinó que dependrà de cada espai i de les activitats que hi desenvolupem. Descobrim quin tipus de llum ens va millor a cada lloc.

NOSALTRES RESPONEM

Pregunta al nostre consultori tot allò que sempre has volgut saber sobre salut i que no t’has atrevit mai a demanar.

Una il·luminació eficaç a casa

U

tació, com per exemple un quadre o una

més vida és, sens dubte, el men-

prestatgeria, amb un llum de paret. És

jador o saló. En aquest indret ens

recomanable també disposar d’un sistema

en les relacions sexuals. Tanmateix, cal tenir present que el risc d’infeccions a la boca és més alt i el pírcing requerirà més atenció que

en altres parts del cos. Si decidim fer-nos qualsevol pírcing, és molt important que ens posem sempre en mans de professionals.

d’il·luminació amb focus per a l’armari.

principal, però també llums focals per a les diferents activitats que hi desenvolupem.

Els espais més transitats

Per exemple, podem ubicar un llum de peu

La cuina és un dels espais on passem

al punt on acostumem a llegir, que pot ser

moltes de les hores que som a casa. Si

just al costat del sofà o d’una butaca, i un

hi tenim una taula on mengem habi-

llum petit o focus per il·luminar una llibreria

tualment, ens cal un llum de sostre a

o una prestatgeria en concret.

sobre. Les zones on cuinem han d’estar

Les bombetes de baix consum duren fins a 10 vegades més que les normals i consumeixen un 80% menys d’energia

il·luminades puntualment.

Estalviem energia • Ús de bombetes de baix consum: tot i que inicialment són més cares, duren

de llums amb intensitats diferents. Per

fins a 10 vegades més que les nor-

exemple, necessitarem un llum general

mals i consumeixen un 80% menys

al sostre que ha de ser clar i potent, però

d’energia. fluorescents: en el cas d’aquesta mena de llums, no es recomana apagar-los si

Pel que fa a l’habitació, és important que

dor o el passadís, només necessiten llums

tornarem a l’habitació en menys de 15

només hi anem per descansar i que no es

puntuals suaus —no cal una il·luminació

minuts, ja que consumeixen més al mo-

converteixi en un lloc de treball o d’oci amb

general— ja siguin de sostre o de paret.

ment d’encendre’ls que en curts espais

que sigui possible no l’hem de posar just a sobre del llit— i altres llums més tènues a les tauletes de nit i, si es vol, a la calaixera. A més, també podem il·luminar una determinada zona de l’habi-

de temps.

En la majoria d’espais de la casa es recomana un sistema d’il·luminació general i diferents llums focals

sona és diferent, independentment que es tingui o no parella. Pots trobar més informació sobre aquest tema a la web de la Generalitat de Catalunya: www.sexejoves.gencat.cat

Tinc 23 anys i he notat que des de fa unes setmanes em cauen molt els cabells. Em preocupa que pugui ser l’in ici d’una futura calvície. Hauria de consul tar el metge? Un dels problemes més freq üents en aquesta edat és l’alopècia androgèni ca o androgenètica, i podria ser que la patissis. Es tracta d’un trastorn hormonal i genètic que pot causar la pèrdua de cabell en les dones, i la calv ície en els homes. És la causa més freqüent de caiguda del cabell en els dos sexes. Malgrat que pot començar en qualsevol moment després de la pubertat, generalment es produeix a partir dels 25 anys. El problema d’aquest tipu s d’alopècia no és la caiguda del cabell en si, sinó que els cabells que van caient, posteriorment , naixeran més fins i dèbils fins que, amb el tem ps, es convertiran en pèl o, simplement, ja no nai xeran. Hi ha diferents medicaments per tractar aqu esta alopècia, però s’han de prendre sempre sot a prescripció mèdica. Per tant, si notes que et cauen molt els cabells et recomanem que consultis el teu metge perquè pugui fer el diagnòstic corresponent.

• Freqüència d’encesa i apagada dels

Per últim, els espais de pas, com el rebe-

televisions ni ordinadors. Per això convé te-

què mai n’he tingut ganes. És normal? És perfectament normal. La masturbació ens

Però és un acte lliure. El fet que ho fem o no respon a una necessitat individual i cada per-

Pel que fa al bany, es recomana disposar

també llums puntuals al mirall, que elimi-

Totes les meves amigues es masturben. Jo tinc 16 anys i no ho he fet mai per-

permet conèixer el nostre cos i sentir plaer, a banda de ser una manera d’alliberar tensions.

nin les ombres de la cara.

nir un punt d’il·luminació general suau —sempre

col·locat, per exemple, a la llengua, pot arribar fins i tot a dificultar el sexe oral, atès que tant el clítoris com el gland són zones molt

sensibles. Ara bé, és cert que els pírcings estan relacionats amb les fantasies i només el fet de veure’ls pot generar un nou alicient

n dels espais de la casa on fem

cal un llum de sostre que il·lumini la taula

Estic pensant de posar-me un pírcing a la boca perquè he sentit que pot potenciar la sexualitat. És cert? Un pírcing és només un element estètic que, com a tal, no influeix en la sexualitat. A més,

• Sistemes d’il·luminació en diverses fases: cal utilitzar-los en espais que tinguin ambients diferents per encendre únicament la zona on estiguem.

Envia’ns les teves consultes a: info@fersalut.cat


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

www.fersalut.cat

CAP Alcover

CAP Sarria - Vallplasa

ABS Centelles

CAP Peralada

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

CAP VallcarcaSant Gervasi

CAP Les Hortes

EAP Sardenya

CAP El Remei


Revista Fer Salut. Número 55. Setembre-octubre 2011