Page 1

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

Què es recomana?

lligadura vs. vasectomia

La crosta làctia

NÚMERO 54 | MAIG - JUNY 2011

fer

salut


Editorial

Sumari

Futilitat

N

o podem negar la crispació global, al món polític, econòmic, social, fins i tot esportiu, i una mica al sanitari, perquè tenen raó (no sé qui, però la tenen). N’hem fet un gra massa, com exageren els gestors, ah!, i els professionals, que alarmistes, si la qualitat de l’atenció sanitària

pública a Catalunya és de les millors del món (de Champions, què dic, de Mundialito) i no es veurà alterada tot i les retallades econòmiques, ja comunicades als hospitals, però també als centres d’atenció primària (al soci no se’l pot enganyar), però no consensuades o millor dit, no autoritzades… El nivell de discussió em superava i vaig decidir refugiar-me al text del llibre escollit per Sant Jordi d’en Torres i Graell Elogi de la futilitat sobre el que és insignificant, no gens important, considerat contrari

GENT GRAN

LA PARELLA

SER PARES

a la raó i al sentit comú. I vet aquí, això em va portar a considerar els quatre clàssics Barça-Madrid, el

Gent gran, gent activa

Lligadura vs. vasectomia

La crosta làctia

Les activitats lúdiques generen múltiples be-

La lligadura de trompes i la vasectomia són

L’anomenada crosta làctia són unes petites

neficis a les persones de la tercera edat. Des de

tècniques quirúrgiques per a la contracepció.

crostes que apareixen al cap del nadó

diferents institucions, s’organitzen nombroses

Cap de les dues altera el procés hormonal i, per

durant els primers mesos de vida. Solen

activitats per divertir-se i aprendre.

tant, no afecten la resposta sexual.

desaparèixer al cap de poques setmanes.

SALUT

SALUT A LA LLAR

VIURE JOVE

El busseig recreatiu

Piscines, entreteniment segur!

Consultori jove

Gaudir de les espècies i hàbitats del mar és un

Quan arriba el bon temps, les activitats a l’aire

Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En

plaer gràcies al busseig recreatiu, un esport en

lliure augmenten, entre elles, l’ús de les pis-

aquest cas, parlem de recomanacions per a ta-

general segur, però que requereix uns coneixe-

cines particulars. Coneguem com prevenir-hi

tuatges, l’addicció que pot crear el mòbil i quan

ments i una preparació.

possibles accidents.

s’ha de visitar el ginecòleg per primera vegada.

més transcendental del moment actual: milers de pelegrins a temples del futbol com Mestalla, quasi un milió de fidels adorant la deessa Cibeles, i un d’ells que la guarneix de blanc i petoneja… I penso que diferent seria el destí de la sanitat pública si gairebé un milió d’usuaris o pacients haguessin desfilat per la plaça Sant Jaume un dia qualsevol, i no quatre gats disfressats amb bates també “blanques”, a sobre manipulats per allò que en diuen sindicats…

Futur esperançador L’elogi de la futilitat m’obre els ulls a l’esperança; només cal veure els models d’èxit d’aquests dos grans sentiments esportius. Els professionals formats a casa (quina cantera, Barça i Espanyol!) amb molta inversió i molt d’esforç es quedaran esperant l’oportunitat, encara que trigui, de treballar per molts menys calés, i només els

Ser pacient significa poder rebre ajuda però no treu responsabilitat a qui la rep

matins… Ah! I si això no passa perquè marxen a l’estranger, copiem el model de Madrid (quins fitxatges!), paguem unes quantes fortunes als onze millors professionals del món, els portem cap aquí… i tots a la privada. L’any passat, el meu llibre de Sant Jordi va coincidir amb el d’en Pep Guardiola, Elogio del pesimismo, de Lucien Jerphagnon, filòsof francès nonagenari, i va ensenyar-me a aixecar l’ànim des de la desesperança dels nostres avantpassats. Proposo per l’any que ve que qualsevol de vostès escrigui l’elogi del pacient, ja que ens han fet creure que érem usuaris i que millor per a un futur tornar a ser pacient, que significa la necessitat de tenir paciència, no pretendre la resolució immediata d’un problema, assumir el procés fins aquesta resolució. Ser pacient significa la necessitat de rebre ajuda però no treu responsabilitat ni protagonisme a qui la rep. Suposa experimentar la nostra vulnerabilitat, el revers de la nostra grandesa, i també adequar les nostres expectatives al que podem pretendre raonablement. Ser pacient suposarà també que sentirem

Primària autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els hàbits saludables de la població. Web revista: www.fersalut.cat Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

sentim pacients, podrem acudir al professional de la salut amb la confiança que amb la seva ajuda podrem millorar.

Albert Broto Metge de família CAP Les Hortes

CRÈDITS

salut és una publicació gratuïta, fer promoguda pels centres d’Atenció

molt de soroll, que no tidrem la certesa del que passarà..., però que quan ens trobem malament i ens

fersalut

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, EAP Osona Sud-Alt Congost,

EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic. Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost), Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària). Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip. Legal: B-41601-2003

PREMI JAUME AIGUADER I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA


No podem recuperar durant el cap de setmana el que no hem dormit de dilluns a divendres són com les de despertar lent, per a les quals sembla que no arribi mai el moment d’anar a dormir. A partir dels 6-7 mesos de vida ja es pot intuir qui tindrà un despertar ràpid o lent.

DORMITORI S’aconsella practicar certs rituals abans d’anar a dormir com posar-se el pijama, rentar-se les dents, beure una mica d’aigua, llegir durant deu minuts... També és millor dormir sempre en el mateix costat del llit i tenir una temperatura entre els 18 i els 22 graus tant a l’hivern

DORMIR BÉ

com a l’estiu.

DURANT EL SON Mentre dormim es restauren i recuperen els músculs del nostre cos. L’hormona del creixement se sintetitza duran el son i per això els nens creixen i maduren mentre dormen. També

Molta gent descansa poc i malament i, a més, espera que això no l’afecti durant el dia. Tinguem l’edat que tinguem no hi ha motiu per renunciar al plaer de dormir bé i gaudir d’un descans profund i reparador.

D

viar de posició. Això impedeix que ens llevem amb dolor o contractures, que és el que passaria si dormíssim tota la nit en una mateixa posició. El fenomen de parlar durant el son s’anomena somnilòquia i és completament normal.

Si una persona no dormís gens moriria en un termini que no supera els set dies

HORES DE SON

arxivem la memòria i processem i consolidem els coneixements. La falta de son accelera l’envelliment i dificulta el procés d’aprimar-se.

ENEMICS DEL SON Els principals enemics del son són l’estrès, l’obesitat i el sedentarisme. El tabac, l’alcohol, el cafè, el te i els refrescos de cola afavoreixen

ormir és una necessitat vital i és un

Tots sabem que una mala nit fa que l’endemà

POSTURES PER DORMIR

Un lactant necessita dormir entre onze i dotze

son profund i despertar-nos confosos.

l’insomni, la gastritis i altres problemes diges-

hàbit que s’aprèn. És una activitat

estiguem fatigats, irritables i poc concen-

Els nounats i els lactants dormen panxa enlai-

hores com a mínim; un nen, unes nou o deu

El son no es recupera. No podem recuperar du-

tius. No és recomanable prendre pastilles per

diària que ens ocuparà una tercera

trats. Si una persona no dormís gens moriria

re, però aquesta posició és incòmoda per als

hores, i, un adolescent, de vuit a nou hores. Els

rant el cap de setmana el que no hem dormit de

dormir o estimulants per estar desperts durant

part de la nostra vida. El temps que passem

en un termini que no supera els set dies.

adults perquè dificulta la respiració. Dormir

adults necessiten aproximadament entre set i

dilluns a divendres. Les persones que dormen

el dia sense prescripció mèdica.

dormint no és un temps en què no passa

El descans nocturn consta de cinc fases que

bocaterrosa amb el braç sota el coixí és una

vuit hores per tenir un bon rendiment diürn i a

menys del que necessiten tenen un 40% més

res. En aquest període es produeixen alte-

conformen un cicle, el mateix per a totes les

posició no gaire favorable per a l’esquena, el

partir dels 70 anys solen ser suficients cinc o sis

de possibilitats de tenir un accident de circula-

racions hormonals, bioquímiques, metabò-

persones. Al llarg d’una nit podem fer cinc o

coll i l’espatlla. Els adults solen dormir repen-

hores de son cada nit.

ció, a més de patir un dèficit de concentració i

liques i de temperatura corporal, impres-

sis cicles complets. Tothom somia quatre o

jats sobre el costat esquerre o dret.

És saludable fer una petita migdiada entre les

trastorns com l’ansietat o la depressió.

cindibles per descansar i tenir un correcte

cinc vegades cada nit, el que passa és que no

Gràcies als lleugers microdespertars inconscients

dues i les quatre de la tarda i que sigui d’uns

Les persones que tenen un despertar ràpid

funcionament diürn.

totes les persones recorden els seus somnis.

que es produeixen al llarg de la nit podem can-

vint minuts com a màxim per no entrar en el

prefereixen ficar-se al llit d’hora i matinar. No

Dra. Judit Masdevall Galter Odontòloga Albera Salut


Les úlceres orals

ÚLCERES TRAUMÀTIQUES

TRACTAMENT

Són molt freqüents en els teixits tous de la ca-

El tractament de les úlceres de la cavitat oral va

vitat oral i la seva aparició està provocada per

encaminat a promoure’n la curació com més rà-

una irritació mecànica d’una pròtesi mal ajus-

pid millor, a calmar el dolor, a afavorir la nutrició

tada, una mossegada, una rascada amb un ali-

del pacient i a reduir les recurrències.

ment dur... També poden tenir un origen químic

Normalment els tractaments són amb corti-

per un àcid (aspirina en contacte amb la mu-

coides tòpics, anestèsics o desinfectants de

cosa) o bé tèrmic, quan s’ingereix una beguda

la mucosa. Cal seguir la pauta i el tractament

que cursen

massa calenta, per exemple.

que indica el dentista per a cada cas particular

amb dolor.

ESTOMATITIS AFTOSA RECURRENT

són processos patològics freqüents a la cavitat oral. La seva principal característica és

i evitar el tabac i les begudes alcohòliques que

Les úlceres es divideixen en dos grups: les agudes, que solen durar uns deu dies com a màxim, i les cròniques, de durada més llarga

perjudiquen la mucosa oral.

Aquesta malaltia crònica és de caràcter inflamatori i es caracteritza per l’aparició d’una o diverses aftes a la mucosa oral de forma recidivant. Normalment es comença a donar a partir dels 20 anys. Hi ha una forma que cursa amb lesions aftoses diverses i petites, poc profundes, amb la part interior necròtica de color blanc i el voltant vermellós per la inflamació. Aquesta és la mena de presentació més freqüent. La forma major es caracteritza per l’aparició d’úlceres més grans d’un centímetre de diàmetre i que provoquen un dolor més intens. Aquestes úlceres poden tardar a curar-se fins a sis setmanes i a vegades deixen una cicatriu. L’estomatitis aftosa recurrent també pot ser en forma herpetiforme. Es tracta d’una varietat poc freqüent que rep aquest nom perquè ocasiona petites lesions com les que provoca el virus de l’herpes simple. Poden coexistir de deu

ALTRES INFECCIONS QUE CURSEN AMB ÚLCERES ORALS

MALALTIES QUE CURSEN AMB ÚLCERES A MUCOSES

Hi ha virus que també poden provocar úlceres a

Algunes malalties autoimmunitàries pro-

ETIOLOGIA

la cavitat oral en forma primària o bé secundà-

voquen l’aparició d’úlceres orals de llarga

La causa exacta de l’aparició d’aquestes lesions

ria al trencament de vesícules o ampolles.

durada com el liquen pla, el pemfigoide de

orals no es coneix. L’etiologia sembla que és

Cal destacar el virus de l’herpes, de la varicel·la

mucoses i el pèmfig vulgar. Algunes úlce-

multifactorial, és a dir, per la coexistència de

zòster, el virus coxsakie, el d’Epstein Barr... També

res poden estar provocades per determinats

diversos factors. Hi intervenen la genètica i ele-

poden aparèixer úlceres generalitzades per infec-

fàrmacs i el càncer oral també es pot mani-

ments infecciosos, immunològics i locals.

cions bacterianes. La més freqüent és la gingivo-

festar com una ulcera crònica. Cal fer una

Hi juguen un paper important els dèficits de

estomatitis ulceronecrotitzant que apareix brus-

exploració de la boca a fons i una història

minerals i vitamines com el ferro, l’àcid fòlic, el

cament a les genives i provoca un fort dolor, mal

clínica acurada per avaluar si hi ha alguna

zinc i les vitamines B1, B2, B6 i B12.

alè, dificultat per menjar i a vegades febre.

malaltia associada a les úlceres orals.

a cent lesions a la boca al mateix temps, que es curen en una setmana i no deixen cicatriu.

ÚLCERES ORALS N

ormalment es divideixen en dos grans

teixit connectiu de sota. Pot aparèixer directa-

També apareixen aftes a la boca amb més fre-

grups: les úlceres agudes o aftes, que

ment com a úlcera o bé pot ser secundària a la

qüència en persones que pateixen malalties

solen durar uns deu dies com a mà-

ruptura d’una ampolla o vesícula.

com la celiaquia (intolerància al gluten), la ma-

xim, i les cròniques, de durada més llarga.

La saliva i la flora oral (virus i bacteris que viuen

laltia de Crohn o la colitis ulcerosa, i en perso-

Una úlcera és una lesió elemental amb pèrdua

habitualment a la nostra boca) poden dificultar

nes amb hipersensibilitat a alguns aliments o

de teixit que afecta l’epiteli de la mucosa i el

la curació de la lesió si se sobreinfecta.

amb alts nivells d’estrès.

Dra. Judit Masdevall Galter Odontòloga Albera Salut


L'ABS Alt Camp Oest celebra aquest any el desè aniversari. Per aquest motiu, estrenem a la revista una nova secció d'entrevistes als diferents professionals que treballen al centre per conèixer, des d'un punt de vista professional i sobretot personal, aquelles persones que diàriament contribueixen al benestar de la nostra salut.

Ferran Soler i Montse Navarro, infermers a l'ABS Alt Camp Oest

"Amb la crisi optimitzem més les nostres hores al centre"

Ferran: A mi també m’ha canviat molt, vaig co-

però vam iniciar la relació fora del nostre sec-

mençar només fent guàrdies d’atenció continu-

tor professional.

ada. Més endavant vaig començar a fer substitucions dels companys i actualment, com he dit

Què us va motivar per estudiar Infermeria?

abans, faig la consulta d’adults els dilluns a la

Ferran: A mi m'agradava Medicina, però

tarda i m’encarrego del control dels participants

és molt sacrificat: són massa anys d'estudi,

del grup “A caminar!”.

després les proves del MIR, etc. Així que vaig triar Infermeria perquè em permetia treballar

Molt personal - Un llibre que estigueu llegint. M: El món groc, d'Albert Espinosa. F: El bolígrafo de gel verde, d'Eloy Moreno. - Un viatge que us hagi impactat. M: Costa Rica. Vam anar-hi l'any passat i ens ho vam passar molt bé recorrent part del país en cotxe. - Un paisatge amb encant. F: Cambrils i, especialment, la vista de la Mola de Coldejou des de la platja, just quan comença a caure el sol. Si ha de ser un paisatge de muntanya, ens agrada Prades. - Una proposta culinària. M: Una graellada de verdures. F: L'arròs, cuinat de mil maneres. - Una recomanació musical. M: El cantautor Ismael Serrano. F: El grup barceloní Manel.

Aquests tipus de programes, els proposeu vo-

en àrees diferents i ho trobo molt enriquidor.

saltres o us els encarreguen?

Aleshores eren només tres anys d'estudi i vaig

Ferran: Concretament, en el cas del programa

sortir amb 20 anys, que ja podia començar a

per promoure l'hàbit de caminar, va coincidir

treballar i desenvolupar-me.

amb el moment en què en Ramon Descarrega

Montse: En el meu cas va ser una mica per

assumia la direcció del CAP. Aquest programa

casualitat... Tenia altres titulacions, però com

ja s'havia iniciat en altres centres, però nosal-

que volia continuar formant-me, vaig optar

tres volíem donar-li una volta. A banda de fer

per Infermeria perquè ja ho coneixia.

exercici, plantejàvem fer un control i un estudi de l'evolució de la salut dels participants.

Què és el millor de la vostra feina?

És un programa que combina alimentació i

Montse: La recompensa de veure que allò que

salut, i com que nosaltres practiquem esport i

has donat o aconsellat a una persona realment li

la Montse està especialitzada en alimentació,

ha estat profitós.

ens en podíem encarregar. I el pitjor? Què implica treballar junts i ser parella?

Ferran: Treballar els caps de setmana i fes-

Ferran: Nosaltres ho portem molt bé perquè ens

tius! És complicat compaginar-ho si no tens

dóna peu a poder compartir. En certa manera, la

una parella que ho comparteixi.

relació que tenim fora del centre la podem prolongar aquí, i quan tornem a casa parlem de certs

La crisi, especialment virulenta amb el sector

temes laborals que, amb una parella que no tin-

de la salut, està afectant la vostra feina?

gués la mateixa feina, seria complicat.

Ferran: A nosaltres en concret no ens afecta, simplement el que fem ara és optimitzar més

La Montse (31 anys) i en Ferran (32) són infermers al CAP d'Alcover. Ella és de Reus i ell de la Riba, però ara viuen a Cambrils. Estan casats i no tenen fills.

"La comunicació immediata entre nosaltres ens facilita molt la feina al centre"

Q

El nostre consell de salut... "MILLORAR ELS HÀBITS ALIMENTARIS I AUGMENTAR L'EXERCICI FÍSIC ÉS INVERTIR EN FUTUR"

Ferran: Dedico unes de hores de guàrdia en

I no té cap inconvenient?

les nostres hores.

Montse: No hi ha cap problema, sinó tot el con-

Montse: Exacte, gràcies a la recepta electrò-

trari, ens complementem. És molt positiu perquè,

nica, per exemple, disposem de més temps

per exemple, hi ha tasques per a les quals caldria

que podem dedicar a altres tasques.

en Ferran i potser llavors no es troba al centre; doncs en comptes d'esperar fins que ell hi sigui,

A banda de compartir feina, també teniu

li puc fer un truc i solucionar-ho a l'instant. El fet

aficions comunes?

que la comunicació sigui immediata facilita molt

Ferran: Ens agrada anar a córrer i passejar per la

la feina.

platja amb les dues gosses que tenim. Montse: També anem al cinema i sortim amb els

atenció continuada, faig consulta d’adults els dilluns a la tarda, i en aquest moment substitueixo

Ser parella i treballar plegats al centre genera

amics. A més, si tenim un cap de setmana lliure,

la tasca d’assajos clínics.

curiositat entre els usuaris?

aprofitem per marxar i conèixer alguna ciutat, ja

Ferran: Jo diria que hi ha molta gent que ho sap,

sigui al nostre país o a l'estranger.

Ha canviat molt la vostra feina des que vau

n'hi ha molta també que no ho sap i d'altres que

entrar al CAP?

tenen dubtes i aleshores pregunten: vostè és el

On us veieu d'aquí a vint anys tant en

Montse: I tant! Vaig començar fent guàrdies i

marit, promès o parella de la Montse?

l'àmbit personal com professional?

uè us va portar fins el CAP d'Alcover?

Vila-rodona i em van proposar integrar-me al

Quina feina desenvolupeu al centre?

actualment tinc un grup de població assignat a

Ferran: Vaig estar treballant en Atenció

nou equip.

Montse: M'encarrego de la consulta d'adults i dels

Alcover i al Milà. L’interès que em desperten els

Us vau conèixer al CAP?

portant la mateixa vida perquè ens sentim

Primària en diversos municipis: Mont-

Montse: Havia estat fent alguna guàrdia aquí i

anticoagulants orals (sintrom) i porto els progra-

hàbits saludables va fer que estudiés un màster

Montse: Ens coneixíem d'abans perquè vam

molt a gust. Continuant vivint a Cambrils i

blanc, la Riba, Vila-rodona... Quan es va obrir el

amb el temps em van oferir la possibilitat de fer

mes "A caminar!" —juntament amb el Ferran— i

en Nutrició i Alimentació i els coneixements ad-

començar a sortir l'any 2002.

treballant al CAP, això sí, amb més experièn-

centre d'Alcover, va venir part del personal de

més tasques.

"Alimentació equilibrada".

quirits els aplico cada dia a la consulta.

Ferran: Ella era estudiant i jo ja treballava,

cia i formació.

Montse: És probable que tal com estem ara,


Vilaverd conclou amb èxit el taller "Alimentació per a la salut"

Lliurament de diplo

Més d'una desena de persones han participat al taller, que pretenia resoldre les consultes més freqüents sobre l'aparell digestiu i el consum d'aliments.

E

l municipi de Vilaverd ha tancat amb èxit el taller "Alimentació per a la salut", una proposta conduïda per la infermera de

l'ABS Alt Camp Oest, Maria Josep Guinovart. Una dotzena de persones han participat en aquest curs, que ha finalitzat amb el lliurament

El taller dóna resposta a les consultes habituals sobre alimentació

Ramon Descarrega, director del CAP d'Alcover, va oferir una xerrada sobre bioètica i voluntats anticipades

de diplomes i una xerrada sobre bioètica i voluntats anticipades impartida pel director del

un iman amb la piràmide de l'alimentació sa-

centre sanitari alcoverenc, Dr. Ramon Descarre-

ludable i de l'exercici físic per a la gent gran,

ga. Tots els participants han rebut un exemplar

que, a més, serveix de recordatori dels telè-

de la guia Alimenta la teva salut, elaborada

fons del CAP de Vilaverd i d'Alcover.

per la Fundació Mapfre i la revista Fer Salut, i

El taller es feia per primera vegada a Vila-

ponen els aliments, consells per comprar i

verd, però ja s'havia dut a terme una ex-

emmagatzemar a casa els productes, la com-

periència similar a Alcover. S'ha organitzat

prensió de les etiquetes, l'alimentació especí-

en sis sessions de dues hores cada una,

fica per a diabètics, etc.

que han tingut lloc els dimarts i dijous al

Entre els principals dubtes i qüestions dels

local social. La participació ha estat clara-

participants destaquen les falses creences

ment femenina i amb unes edats compre-

que alimentar-se és sinònim d'aportació ca-

ses entre els 40 i els 70 anys.

lòrica al cos, o que només ens alimenten les proteïnes. Un punt important ha estat enten-

Varietat de consultes

dre el funcionament de l'aparell digestiu i les

Alguns dels temes tractats han estat els

parts que l'integren, per apreciar d'aquesta

principis immediats amb què es descom-

manera la importància dels líquids.

mes a les

participants del taller


Una dona embarassada que fuma té una probabilitat més gran de donar a llum un bebè amb un pes molt inferior al recomanat

de ser fumador que un adolescent els pares del qual no fumin. A les famílies on solament fuma un dels dos pares, els adolescents també tenen una probabilitat major de ser fumadors. Una dona embarassada que fuma té més probabilitats de donar a llum un bebè amb un pes molt inferior al dels nounats de mares no fumadores. Els beneficis de deixar de fumar són molts, però el més important és que disminueix el risc de mortalitat.

Fer exercici Estar sa no és un esdeveniment passiu. La

malalties a les dents, mal alè, que els dits agafin

investigació ha demostrat que fer exercici

color marró, etc., sense oblidar el risc d’incendis!

habitualment, fins i tot solament caminar,

El tabac no perjudica solament el fumador, sinó

ajuda a reduir el risc de patir moltes malalties

també els qui l’envolten. El tabac perjudica els

i millora la qualitat de vida. L’activitat física

membres de la família, els companys de treball

regular el pot ajudar a protegir-se davant

i els altres que respiren el fum de la cigarreta,

l’osteoporosi, l’obesitat, el dolor d’esquena,

els denominats fumadors passius. Els nens

la diabetis, la hipertensió, l’ictus cerebral i

fumadors passius tenen un risc més elevat

les malalties de cor. L’exercici físic també

de patir bronquitis i pneumònies, malalties

proporciona més sensació de benestar i

a l’oïda, tos i sibilàncies i si tenen asma,

redueix l’estrès.

aquesta empitjora. Si tots dos pares fumen, un

Els beneficis de l’exercici ho són tant per a

adolescent té dues vegades més probabilitat

l’home com per a la dona, i ho són més enllà de la simple estètica, ja que milloren la funció

Les dues principals mesures preventives de la salut són... Gratis!

El tabac no perjudica solament el fumador, sinó també els altres, els fumadors passius poguéssim fer un cop d’ull a l’interior de cadascun dels seus òrgans. Tot l’organisme del vostè “número 2”, que ha seguit fumant, mostra lesions a tots els

Hi ha dues mesures preventives fonamentals per a la potenciació de la salut i la prevenció de malalties, i estan a disposició de tothom.

L

del sistema cardiovascular, l’estabilitat i la resistència musculoesquelètica (aquests dos últims són especialment importants en persones de la tercera edat), i el benestar emocional.

La investigació ha demostrat que l’exercici regular ajuda a reduir el risc de patir nombroses malalties

òrgans, independentment de quant hagi a majoria de pacients que s’adrecen

Deixar de fumar

fumat abans el vostè “número 1” que va

a les consultes mèdiques acostumen

Fent un petit esforç d’imaginació, imagini’s a

deixar de fumar fa 20 anys.

a demanar recomanacions o mesures

vostè mateix dues vegades, al cap de 20 anys

El tabac fa augmentar, entre d’altres, el risc

preventives per millorar la seva salut. Hi ha

a partir d’ara. El vostè “número 1” ha deixat

de patir artrosi, càncer de pulmó i altres tipus

dues mesures preventives fonamentals que

de fumar, el vostè “número 2” segueix fumant.

de càncer (per exemple, el de boca, laringe,

estan a disposició de tothom. I el millor de

Tots dos, al cap de 20 anys tenen una aparença

esòfag i estómac), irritació de l’estómac i úlceres,

tot això és que, un secret sorprenent, són

externa molt diferent, però també un aspecte

emfisema, bronquitis, ictus cerebral, malalties

GRATIS.

intern molt diferent. Seguim imaginant que

als ulls (la denominada degeneració macular),

Dr. Salvador Giménez Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa


TRASTORNS DE L’ORELLA INTERNA Els trastorns de l’orella interna produeixen símptomes com pèrdua auditiva, vertigen (sensació de girar), tinnitus o acúfens (sorolls o brunzit en l’oïda) i congestió. Aquests trastorns poden tenir diverses causes com infeccions, traumatismes, tumors o alguns fàrmacs, però també sovint la causa és desconeguda.

MALALTIA DE MÉNIÈRE

tipus de vertigen pot ser

cranial) és un tumor benigne que s’origina en les

causat per condici-

cèl·lules de Schwann (cèl·lules que envolten el

ons que danyen els

nervi). Els tumors del nervi auditiu representen el

És un trastorn caracteritzat per atacs recurrents de vertigen incapacitant, pèrdua auditiva i acúfens o tinnitus. Té

canals

semicirculars

7 per cent de tots els tumors que es desenvolu-

com una otitis interna o mitja, en el cas de

pen en el crani. La pèrdua d’audició, el tinnitus, el

una causa desconeguda. Els símptomes inclouen

cirurgia de l’orella, o per un bloqueig de l’artèria

mareig i la falta d’equilibri són els primers símp-

atacs sobtats de vertigen, nàusees i vòmits que

que arriba a l’orella interna.

tomes. Poden desenvolupar-se altres símptomes

duren de 3 a 24 hores i remeten gradualment.

El vertigen apareix quan la persona es recolza

si el tumor augmenta de grandària i comprimeix

Periòdicament, la persona pot tenir sensació de

sobre una orella o bé inclina el coll cap en-

el cervell o altres nervis, com el nervi facial o el

pressió o de taponament de l’orella. L’audició de

rere per mirar enlaire. També es produeix un

nervi trigemin que innerva els ulls, la boca i la

l’orella afectada tendeix a fluctuar però empitjora

moviment anormal dels ulls (nistagme). En

mandíbula. El diagnòstic ràpid es basa en proves

progressivament amb el pas dels anys. Els acú-

general, el vertigen postural remet després

d’audició i ressonància magnètica nuclear (RMN),

fens poden ser constants o intermitents i empit-

d’algunes setmanes o mesos, però pot reapa-

i el tractament és quirúrgic.

jorar coincidint amb un atac de vertigen abans,

rèixer mesos o anys després.

després o durant l’atac. El vertigen pot alleujar-se

La persona hauria d’evitar la posició que li

temporalment amb fàrmacs.

produeix vertigen en primer lloc i realitzar

Existeixen diversos procediments quirúrgics per

els moviments de manera pausada. Si

a les persones que presenten atacs de vertigen

el vertigen postural persisteix amb

freqüents i/o incapacitants. Amb la neurectomia

el pas dels anys, es poden tallar els

vestibular es tallen els nervis connectats als ca-

nervis connectats a un dels canals

nals semicirculars (la part de l’orella interna in-

semicirculars de l’orella afecta-

volucrada en l’equilibri). Aquesta tècnica permet

da, la qual cosa habitualment

alleujar el vertigen, en general sense afectar a

n’alleuja els símptomes.

l’audició. Quan el vertigen és incapacitant i l’audició ja s’ha deteriorat molt, la còclea (la part de

SORDESA SOBTADA

l’orella interna implicada en l’audició) i els canals

La sordesa sobtada és una greu pèrdua audi-

semicirculars poden ser extirpats amb un proce-

tiva, en general en una sola orella, que es pre-

diment anomenat laberintectomia

senta en poques hores. En general es deu a una malaltia vírica com la parotiditis, el

NEURONITIS VESTIBULAR

xarampió, la grip, la varicel·la o la mono-

PÈRDUA D’AUDICIÓ

fet d’aprendre a reconèixer signes no auditius

temps suficientment perllongat. Qualsevol so-

La neuronitis vestibular és un trastorn caracterit-

nucleosi infecciosa. En l’orella afectada

1. Presbiacúsia o pèrdua d’audició relacionada

com el llenguatge corporal, i l’amplificació

roll que superi els 85 decibels és perjudicial. Les

zat per un fort i sobtat atac de vertigen, causat

pot sentir-se un so explosiu quan el dany

amb l’edat

dels sons gràcies a un dispositiu d’audició.

lesions per expansió sonora a causa d’explosi-

per la inflamació dels nervis connectats als ca-

es produeix per primera vegada. Tot sovint no

Aquesta classe de pèrdua auditiva comença

ons (trauma acústic) causen el mateix tipus de

nals semicirculars. Aquest trastorn probablement

s’identifica cap causa.

després dels 20 anys i primer afecta les fre-

2. Pèrdua auditiva causada pel soroll

pèrdua auditiva.

està causat per un virus. El primer atac de verti-

En general, la pèrdua auditiva és greu. No obstant

qüències més altes i gradualment arriba a les

L’exposició a sorolls forts pot causar una pèrdua

Aquest tipus de pèrdua d’audició és permanent.

gen és fort, amb nàusees i vòmits i dura de 7 a 10

això, la majoria de les persones recuperen com-

més baixes. De totes maneres, el grau de pèr-

de l’audició perquè es destrueixen els receptors

En general, està acompanyat d’un tinnitus (brun-

dies. Els ulls es mouen involuntàriament cap al

pletament l’audició, en general en un període de

dua auditiva varia considerablement. Algunes

auditius de l’orella interna. Algunes causes fre-

zit) d’alta freqüència.

costat afectat (nistagme). Pot manifestar-se com

10 a 14 dies, i unes altres ho fan de forma parcial.

persones estan gairebé completament sordes

qüents són l’ús d’auriculars per escoltar música

un únic atac aïllat o bé com una sèrie d’atacs al

El tinnitus (soroll) i el vertigen poden acompa-

als 60 anys, mentre que unes altres tenen una

a gran volum i el fet d’estar a prop d’altaveus

llarg de 12 a 18 mesos. Cada atac és més breu

nyar la sordesa sobtada. El vertigen sol remetre

capacitat auditiva excel·lent als 90. Els homes

en balls i concerts. També certes feines o l’ús de

i menys greu que l’anterior. Aquest trastorn de-

després d’alguns dies, però el tinnitus persisteix

resulten afectats amb més freqüència i amb

maquinàries que provoquen forts sorolls poden

sapareix per ell mateix i la capacitat auditiva no

en la majoria dels casos.

més gravetat. La pèrdua auditiva sembla estar

afectar l’orella. Malgrat que la sensibilitat al so-

resulta afectada.

Cap tractament ha resultat útil. En general es

parcialment relacionada amb el grau d’expo-

roll varia considerable-

El tractament del vertigen és amb fàrmacs que

prescriu cortisona per via oral i es recomana

ajuden a reduir els símptomes.

repòs al llit.

VERTIGEN POSTURAL

TUMORS DEL NERVI AUDITIU

El vertigen postural o posicional és un vertigen

Un tumor en el nervi auditiu, que rep diferents

violent que dura menys de 30 segons i està de-

noms (neuroma acústic, neurinoma acústic,

sencadenat per certes posicions del cap. Aquest

schwannoma vestibular, tumor del vuitè parell

sició al soroll.

ment d’una persona

Cap tractament pot evitar o revertir la

a una altra, gairebé

pèrdua d’audició relacionada amb

totes perden una

l’edat. No obstant això, aquesta

mica d’audició si

pèrdua pot ser compensada per la lectura dels llavis, el

s’exposen a un soroll intens durant un

L’exposició a sorolls forts pot causar una pèrdua de l’audició perquè es destrueixen els receptors auditius de l’orella interna

Els tumors del nervi auditiu representen el 7 per cent de tots els tumors que es desenvolupen en el crani Dr. Jordi Arrufat Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa


3a MARATÓ DE SANG DE CENTELLES Una gran festa solidària

La 3a Marató de Sang de Centelles va mobilitzar tota la població. amb una gran participació, l’acte es va convertir en una festa solidària en què es va estrenar el 'lipdub' amb la “Petita rumba solidària”.

E

l passat dissabte 9 d’abril, des de les 9 del

En total, 415 persones van apropar-se al CEIP

El compromís de Centelles

matí fins a les 8 del vespre i sota el lema

Ildelfons Cerdà per donar sang. D’aquestes,

Abans d’actualitzar el primer marcador

“Centelles solidària, sang per a tothom”,

384 van fer efectives les donacions i la resta,

de donacions, els organitzadors posaven

aquest municipi osonenc va acollir per tercera

31, van ser persones que es van oferir però que

èmfasi en l’actitud de compromís i de “fer

vegada una marató de donació de sang. Una

per diferents motius no van poder donar sang

pinya” que el poble de Centelles sempre té

jornada solidària, lúdica i festiva, organitzada

en aquell moment. D’altra banda, cal ressaltar

al voltant d’una causa solidària. Així, durant

conjuntament per l’Ajuntament de Centelles,

que 81 d’aquestes persones no havien donat

la inauguració de l’acte, Ramon Salines,

l’Associació de Donants d’Osona, l’ABS de Centelles

mai sang abans i van estrenar-se en aquesta

director gerent del Banc de Sang i Teixits a la

i el Banc de Sang i Teixits, que va comptar amb la

Marató. De manera que es va aconseguir el

Catalunya Central i Vallès Occidental; Joaquim

col·laboració d’un gran nombre d’entitats.

repte de motivar noves persones.

Serrate, president de l’Associació de Donants

Nombroses entitats es van bolcar en aquest acte solidari, que va tenir un marcat to festiu

de Sang d’Osona; Oriol Morera, gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central (CatSalut); Sílvia Narejos, directora assistencial de l’ABS Centelles, i Miquel Arisa, alcalde de Centelles, van recordar als assistents la importància de donar sang per donar vida i la rellevància que té aquest petit gest per la humanitat. Però també van dirigir paraules d’agraïment i de felicitació a la població per involucrar-se en un acte tan solidari com aquest.


Solidaritat i cultura La donació de sang es va compaginar amb una jornada festiva. Gràcies al suport i a la col·laboració de diverses entitats, institucions, empreses i particulars, la difusió de la Marató va créixer, es va fer un ampli desplegament de mitjans, i es van realitzar moltes activitats lúdiques: una exposició de dibuixos dels nens de l’escola Ildefons Cerdà i Sagrats Cors, una exposició de les copes del Barça gràcies a la Penya Barcelonista de Centelles, tallers infantils, partides de futbol de botons, partides

Els bons resultats d’aquesta campanya han fet augmentar els baixos índexs de sang existents al Banc de Sang i Teixits

de tennis taula... i actuacions de dansa, cant

poder veure a partir de les 12 del migdia en

coral i música, com la que van oferir Jordi

una de les aules del CEIP Ildefons Cerdà, i va

Ginesta, David Nuri, Eli Oms i David Viñolas

agradar a grans i petits. Durant les projeccions,

amb la cançó del lipdub Centelles Solidària

molts espectadors es buscaven en les imatges:

“Petita Rumba Solidària”, mentre el pintor

“Què, ja t’has vist?”, deia un, “Mira, mira estic

centellenc David Casals realizava il·lustracions

aquí!”, deia un altre assenyalant cap a la

acompanyat d'aquest bon ambient.

projecció. “I tu de què anaves disfressat?”,

De fet, un dels actes més importants de la

es preguntaven uns altres entre ells, i reien

jornada va ser l’estrena del lipdub que es va

en veure’s i reconèixer família, amics i veïns

enregistrar el 26 de març. El vídeo musical

ballant i cantant al lipdub. Per ser doblement

tenia molta gent encuriosida i amb ganes de

solidari, es podia adquirir el DVD del lipdub

veure’l. El lipdub i el seu making off es van

per 5 euros en benefici de Càritas.

La jornada especial de donació de sang va estar plena d’activitats lúdiques, entre elles, l’estrena del 'lipdub' solidari rodat al març


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

Per resoldre l’enuresi infantil no s’aconsella tornar a utilitzar bolquers

un problema amb solució

E

És una malaltia coneguda des del principi de la història de la medicina, que afecta totes les ètnies i cultures. Consisteix en l’emissió involuntària d’orina durant el son, en nens majors de 5 anys, amb una freqüència superior a quatre

vegades al mes i sense que existeixi cap altra malaltia que ho justifiqui. És important saber que l’enuresi no és una incontinència (pèrdua involuntària d’orina en qualsevol moment del dia) i no sol ser deguda a cap problema psicològic.

Totes les enuresis són iguals?

Quines són les causes principals?

Si el vostre fill és més gran de 5 anys i es fa pipí al llit, no us desespereu, l’enuresi infantil és un problema que afecta un nombre elevat de nens i adolescents.

QuÈ és l’enuresi?

Com es pot tractar?

La prevalença d’enuresi entre els 5 i els 16 anys és aproximadament d’un 10%. És més freqüent en els nens que en les nenes.

No, n’hi ha tres tipus diferents: 1. Enuresi primària monosimptomàtica: nens majors de 5 anys que presenten com a únic símptoma l’emissió involuntària d’orina durant el son. Representa més del 95% dels casos i ha de ser tractada pel pediatre. 2. Enuresi secundària: nens majors de 5 anys que després d’un període (superior a 6 mesos) d’haver assolit el control de la bufeta durant la nit, tornen a fer-se pipí. En moltes ocasions necessiten l’ajuda d’un psicòleg. 3. Síndrome enurètica: nens majors de 5 anys que, a més de ferse pipí durant la nit, també tenen problemes durant el dia (miccions freqüents, goteig, infeccions d’orina, etc.). Representen entre l’1 i el 2% dels pacients enurètics i han de ser valorats per l’uròleg pediàtric.

Enuresi infantil:

n la majoria de casos, amb un tractament adient, l’enuresi es pot curar en un període raonable de temps. El pediatre, com a responsable de l’atenció sanitària del nen, és el professional que millor pot identificar i tractar el problema.

És molt freqüent?

La prevalença d’enuresi entre els 5 i els 16 anys és aproximadament d’un 10%

L’enuresi primària, la més freqüent, es deu a diverses causes. De vegades els mecanismes del control de l’orina durant el son triguen més temps a madurar, per això hi ha nens que es curen sense cap tractament. Altres vegades hi ha antecedents familiars del problema, la qual cosa reflecteix una predisposició que es transmet genèticament. D’altra banda, s’ha vist que un percentatge d’enurètics presenta valors baixos d’hormona antidiürètica (una hormona que té la funció, entre altres, de produir menys orina durant la nit). Altres nens tenen dificultat per despertarse quan la bufeta està plena. En la major part dels nens enurètics es combinen més d’una d’aquestes causes.

Tractament bàsic: Consisteix a tenir una informació adequada, establir un horari miccional i realitzar exercicis miccionals (retenir l’orina uns 15 segons abans de començar la micció). A més, el nen haurà de prendre menys líquid a l’hora de sopar i omplir un calendari miccional en què es reflecteixen les nits seques i humides. • Alarmes nocturnes: es posen en marxa quan detecten les primeres gotes d’orina. El seu objectiu és ensenyar al nen a detectar la sensació de micció i que es desperti abans que se li escapi el pipí. Requereix la col·laboració de la família, ja que l’alarma despertarà tothom. • Desmopresina: és un derivat de l’hormona antidiürètica que fa que el ronyó produeixi menys orina durant la nit. Actualment és el tractament d’elecció per a la majoria de pacients, perquè és prou eficaç i no sol presentar efectes secundaris. La duració del tractament és de 3 a 6 mesos. La psicoteràpia en nens amb enuresi monosimptomàtica no acostuma a ser necessària, ja que si presenten problemes psicològics solen ser deguts a l’enuresi i no la causa d’aquesta. És fonamental el suport de la família per millorar l’autoestima del nen.

I amb els bolquers, quÈ fem? Tan útils poden resultar per als pares com dolorosos per al nen. A mesura que el nen es fa gran, el fet de dur bolquers a la nit li provoca sentiments d’humiliació. Un cop s’ha decidit iniciar el tractament oblideuvos dels bolquers!

Dr. Ivan Martí Sra. Alícia Portella Pediatria Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi


Atenció Primària

Atenció Primària

Vallcarca – Sant Gervasi

Vallcarca – Sant Gervasi

La gent gran practica sexe?

Nou servei de comunicació d’analítiques ‘on line’ Un dels avantatges de les noves tecnologies és l’estalvi de temps i desplaçaments innecessaris.

P

er optimitzar el temps i les visites al metge hem engegat un nou sistema de comunicació per SMS: a partir d’ara ja podreu consultar fàcilment els resultats de les vostres analítiques, juntament amb l’informe del vostre metge.

El dimarts 3 de maig i dins les activitats de la XXII Setmana de la Gent Gran de Gràcia, vam fer una taller sobre sexualitat a la Biblioteca Jaume Fuster, ubicada a la Plaça Lesseps.

D

urant el taller es van explicar els canvis de la sexualitat que es produeixen amb l’envelliment del cos i com les malalties i alguns medicaments hi poden influenciar. Van assistir-hi més d’un trentena de persones grans que van exposar els seus dubtes i es va obrir un animat col·loqui. Alguns del temes que es van aclarir durant el taller són: • Els canvis fisiològics normals durant l’envelliment: en homes, ereccions més lentes i menys mantingudes, i en dones, sequedat vaginal.

• •

Malalties com les que afecten la pròstata o la diabetis, que poden interferir en les ereccions o bé fàrmacs de diferents tipus, alcohol o tabac que també hi interfereixen. Altres malalties o fàrmacs que disminueixen el desig sexual o libido. La importància dels lubricants en les relacions sexuals per combatre les molèsties de la sequedat vaginal, i l’existència de fàrmacs per la impotència, com la Viagra, que pot receptar el metge si estan indicats. L’ús de preservatius per prevenir infeccions de transmissió sexual en cas de tenir una nova parella sexual.

Més enllà del coit Les relacions sexuals no només són aquelles que acaben en el coit o penetració, sinó que les carícies, el petons i les abraçades també són molt satisfactòries. Al llarg de la vida cal adaptar-se als canvis normals de l’envelliment, gaudint de l’afecte i la confiança amb la persona que es té al costat,

Amb els anys, la sexualitat canvia i el desig es fa carícia i no cal avergonyir-se si en la maduresa es troba una nova parella amb qui refer, des de l’afecte, un nou tipus de sexualitat. Malgrat que molts professionals sanitaris encara no ens sentim prou còmodes quan parlem d’aquests temes a la consulta, us animem a consultar-nos qualsevol dubte sobre la vostra sexualitat. Rosi Corral Infermera Rosario Jiménez Metgessa de família Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

L’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi us ofereix els resultats de les analítiques al vostre mòbil D’aquesta manera, ja no us caldrà acudir al CAP a recollir els resultats. Podríem parlar, doncs, d’una nova manera de comunicarnos amb el metge o metgessa si disposem d’accés a mòbil i a internet. A través d’un SMS o missatge de text a mòbil, podreu veure els resultats de les anàlisis que estiguin indicades pel vostre metge o professional d’infermeria, juntament amb el seu informe.

Gràcies a aquest nou sistema de missatges de mòbil i accés a resultats de forma segura per internet, optimitzareu el temps i les visites al CAP


Ús del servei Cita WEB

Amb motiu d’apropar aquestes eines als nostres

Durant el mes de març del 2011 es va revisar la quantitat d’usuaris del servei Cita WEB i es

usuaris, vam posar en marxa uns tallers forma-

van valorar positivament els resultats obtinguts en el primer trimestre del 2011, període en el

tius, especialment, per donar a conèixer les vies

qual havien fet servir aquest mitjà el mateix nombre d’usuaris que tot l’any 2009.

de citació / modificació / anul·lació de cites, alhora que les vies de consulta relacionades amb els tràmits administratius del centre.

Tallers formatius Cita WEB/E-mail QUÈ FEM? Són uns tallers formatius per aprendre a citarse en el nostre centre per internet i e-mail.

A QUI S’ADRECEN? A qualsevol usuari del CAP Les Hortes que tingui uns coneixements bàsics d’informàtica, interessat a demanar cita a través de la nostra web o de les adreces d’e-mail del centre.

PARTICIPACIÓ DEL CAP LES HORTES AL CONGRÉS DE SEAUS

Total d’usuaris del servei Cita WEB registrats des del 2009 fins al 2011.

Al centre cívic del barri: Plaça del Sortidor, 12. Una sessió mensual i les properes previstes:

Alhora, vam valorar el percentatge d’usuaris amb més de dues visites demanades i que no s’hi van

- 20/05/11, de 16.30 a 17.30 h

presentar, per tal de millorar l’ús dels serveis del centre i reduir les demores per obtenir una visita.

- 08/06/11, d’11.30 a 12.30 h

ON EM PUC APUNTAR?

millorant l’accessibilitat als serveis La Unitat d’Atenció a l’Usuari del CAP Les Hortes va presentar un projecte de millora en l’accessibilitat a la citació dels serveis del centre al Congrés de la Societat Espanyola d’Atenció a l’Usuari de la Sanitat (SEUS), que es va celebrar a Saragossa el passat 12 d’abril.

ON ES FAN I QUAN?

Al CAP Les Hortes (taulell, planta baixa) i al Centre Cívic El Sortidor.

L

es constants dificultats de contacte telefònic manifestades pels nostres usuaris han impulsat l’ampliació de les vies d’accés a la programació de visita i la millora de les existents, mitjançant la creació d’adreces d’e-mail de contacte i l’organització de tallers formatius per a l’ús del servei Cita web, respectivament.

NOVETATS, DADES CONTACTE, E-MAIL A la nostra WEB (apartat Serveis) trobareu nous e-mails per contactar amb alguns dels professionals de l’equip com: -Treballadora

social

(Bàrbara

Mills;

bmills@eappoblesec): us hi podeu adreçar si necessiteu informació sobre gestions per a la tramitació de sol·licituds de la Llei de la dependència, la telealarma, la farmàcia gratuïta, la pensió no contributiva, el certifcat de disminu-

Com puc demanar cita? http://www.capleshortes.cat gestioncitascapleshortes@eappoblesec.com

ció, l’aparcament per a disminuïts, etc. Percentatge d’usuaris amb més d’una visita que no s’hi presenten ni l’anul·len.

-Teràpia Manual: pbirlanga@eappoblesec.com - Bústia de suggeriments electrònica:

capleshortesescolta@eappoblesec.com

Centre: c/ Nou de la Rambla,177 (planta baixa) Tel.: 93 324 91 00

MacBook

3.025 persones

Entre 2 i 4 visites

I si tinc dubtes en gestions administratives?

430 persones

Entre 5 i 9 visites

34 persones

Entre 10 i 14 visites

dudastramitescapleshortes@eappoblesec.com

8 persones

Entre 15 i 20 visites

2 persones

>20 visites

Vies de citació/consulta al CAP Les Hortes.

Usuaris no presentats que no van anul·lar cites (any 2010).

Sandra Gonfaus, Sara Martínez i Lucía García Unitat d’Atenció a l’Usuari CAP Les Hortes


El Pla comunitari de Poble-sec està d’aniversari L’any 2006 es va iniciar aquesta gran aventura del pla comunitari. Enguany arriba al seu cinquè aniversari i per celebrar-ho es va organitzar una gran festa que va tenir lloc el 7 de maig.

S

ón molts anys de feina: coneixences,

Han sortit molts projectes: els grups de tro-

reunions, grups, activitats, articles, di-

bada de dones, el projecte “Baixem al carrer”,

nàmiques... tot organitzat des de les sis

el grup d’acompanyament a la gent gran, el

comissions que hi treballen (gent gran, salut,

teatre social, el mercat d’intercanvi “mercadi-

sociolaboral, convivència i coneixement mutu, infància i joventut). S’ha creat tota una xarxa de persones i entitats amb l’objectiu de

llo solidari”, el “Fem un cafè”, el “Replà”, els concursos de balcons per la festa major, el programa interescolar de bàsquet... Les activitats que durant aquests cinc

desencadenar un procés

anys ha desenvolupat el

de modificació, millora

Pla Comunitari Poble-sec

i identitat en el barri, i

han contribuït de mane-

de poder incrementar la qualitat de vida de la ciutadania.

Les activitats que durant aquests 5 anys ha desenvolupat el Pla Comunitari Poble-sec han contribuït de manera decidida a ‘‘fer barri’’

ra decidida a “fer barri”. Potser ja heu tingut la sort de co-

Gràcies per anul·lar la visita si no podeu venir! Tots els professionals del CAP les Hortes donem les gràcies a les 6.243 persones que van anul·lar 10.810 visites durant el 2010.

A

questa xifra contrasta amb el total

El cas potser més greu és el del servei de Gine-

de visites absents al llarg del 2010. Van

cologia. El 14% de les visites programades amb

faltar a les visites programades al CAP

el ginecòleg del centre no van tenir lloc (1.241).

Per a més informació us podeu dirigir a: Casal

Les Hortes un total de 15.836 usuaris. Això su-

Aquest fet genera que creixi en dies l’espera per

Concòrdia, c/concòrdia, 33, tel. 93 324 85 38

posa un 9% del total de visites.

visitar-se amb el professional sol·licitat, cosa

o www.pcpoble-sec.org o contactar a través

Per blocs de visites, destaca per sobre de tot

que a la vegada contribueix a provocar que més

de placomunitaripoblesec@yahoo.es.

que van faltar 6.505 persones a les visites con-

persones se n’oblidin.

manera o d’una altra en aquest pla. Si no

Esperem que hàgiu participat tots i totes

certades amb el metge de família, que suposa

Per aquest motiu, si voleu ajudar-nos a millorar

fos així, quedeu convidats a participar-hi

d’aquest gran viatge que es va fer pel Poble-

un 8% del total. Aquest nombre de visites fa-

l’atenció, generar més visites i disminuir els dies

quantitat i diversitat de gent del barri és la

de la manera que cregueu més convenient,

sec el 7 de maig, i si no és així... us animem a

llides equival a un metge més visitant al centre

de demora per visitar-se amb el professionals

clau del Pla Comunitari Poble-sec. El treball

prenent part en alguna activitat o fins i tot en

afegir-vos hi ara.

cada dia.

del centre: anul·leu la visita si no podeu venir!

s’estructura a través de les comissions d’in-

alguna comissió.

nèixer i fins i tot de participar d’una

Elevada participació La participació i implicació de la major

Ginecologia, el cas més greu

terès dins la quotidianitat del barri i en elles s’integren des de professionals de les àre-

Participeu-hi!

Darrera d’aquest grup de professionals en des-

es socials o sanitàries a veïns del barri amb

La participació dels veïns és molt

taca el total de visites que van faltar a les cites

inquietuds o provinents del teixit associatiu

important per donar forma a tot

del Poble-sec.

aquest gran projecte.

Xavi Cortès i Mònica Coll CAP Les Hortes

concertades amb infermeria (2.982 visites), que és un 7% del conjunt de visites.

Si no s’anul·len les visites, augmenten els dies d’espera

Daniel Lucena Infermer CAP Les Hortes


A l’IIB Sant Pau convergeixen els esforços de deu entitats per efectuar investigacions d’alt nivell

El Dr. Jaume Kulisevsky, director de l’IIB Sant Pau, i el Dr. Carlos Brotons, coordinador de la Unitat de Recerca EAP Sardenya.

Les investigacions de l’IIB Sant Pau estan enfocades a millorar la qualitat de vida del ciutadà accelera l’aplicació dels descobriments de la

L’Institut d’Investigació

investigació bàsica a la pràctica clínica, és a dir, a la cura del pacient. Els beneficis més tangibles d’aquesta activitat són l’aplicació de la tecnologia a la sanitat i la

Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau),

divulgació científica d’aquests coneixements. A més, aquesta infraestructura genera nous llocs de treball i potencia Catalunya com una marca

acreditat com a Institut d’Investigació Sanitària

la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat

pròpia en el terreny de la recerca biomèdica.

Autònoma de Barcelona, l’Institut Català de Ciències Cardiovasculars, la Fundació

E

l passat dia 10 de març l’IIB Sant Pau,

Puigvert, el Banc de Sang i Teixits, el Centro •

L’IIB Sant Pau és un centre on

del qual l’EAP Sardenya forma part, ha

convergeixen els esforços de deu entitats

estat acreditat pel Ministeri de Ciència i

per efectuar investigacions d’alt nivell,

Innovació, a través de l’Instituto de Salud Carlos III,

orientades a millorar la qualitat de vida

com a Institut d’Investigació Sanitària. L’acreditació

del ciutadà.

comporta per a l’EAP Sardenya integrar-se en una xarxa d’instituts d’investigació vinculats al Sistema

Les set àrees temàtiques de recerca de l’IIB Sant Pau són:

Nacional de Salut, i un reconeixement extern de

-Malalties cardiovasculars

l’excel·lència de la seva recerca.

-Malalties genètiques, metabòliques i inflamatòries

L’acreditació comporta per a l’EAP Sardenya un reconeixement extern de l’excel·lència de la seva recerca

-Malalties hematològiques i oncològiques

Cochrane Iberoamericà, l’Equip d’Atenció

-Malalties neurològiques, mentals i l’envelliment

Primària Sardenya, l’Agència de Salut

-Urologia, nefrologia i cirurgia experimental

Pública de Barcelona i l’Institut de Recerca

-Epidemiologia, Salut Pública i Serveis Sanitaris

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

-Bases moleculars, genòmiques, cel·lulars i cineticodinàmiques de les malalties i el seu

Recerca translacional

tractament

La integració d’aquestes institucions implica

Els membres que formen part de l’IIB Sant

un gran salt qualitatiu per impulsar projectes

Pau són la Fundació Privada Hospital de

de l’anomenada recerca translacional, que

Dr. Carlos Brotons Unitat de Recerca EAP Sardenya Membre de la comissió executiva de l’IIB Sant Pau Web: www.iibsantpau.cat


B. Amovible. Adaptada a la dentadura, es pot treure i posar per netejar-la.

Preguntes freqüents

DIFERÈNCIES ENTRE PRÒTESIS

Què és un implant? Un implant és un objecte

FIXA

artificial que reemplaça una part absent del nostre cos. Els implants dentals substitueixen les arrels de les dents, i a sobre de l’implant es col·loca la pròtesi adequada a cada pacient, amb la finalitat de tenir dents fixes. Actualment hi ha diferents marques d’implants, però totes han d’es-

• Bona retenció

El tractament amb implants consta de qua-

tar homologades amb el segell de la CE,

• No és necessari portar-la de nit

tre fases:

i dur un codi de barres que l’odontòleg/a

• Es neteja fàcilment

1. Diagnòstic i estudi: necessitem models

haurà d’entregar al pacient quan finalitzi

• L’ancoratge també es neteja fàcilment

el tractament.

• La inserció és possible en la majoria de

d’estudi com ara Raigs X, TAC, història mèdica i odontològica; un cop recolli-

Totes les persones toleren els im-

de tractament.

plants?

2. Cirurgia: el cirurgià col·locarà el implants, i adaptarà la pròtesi provisional.

Nou servei d’odontologia Implants per a tothom

persones

des totes les dades proposarem un pla

3. Protètica: es prenen models de nou per adaptar la pròtesi.

AMOVIBLE

Les tècniques habituals ben aplicades ens donen un percentatge d’èxit en el maxil·lar superior del 95% i en el maxil· lar inferior del 97%. Les possibilitats de

4. Manteniment: cal anar a fer un mante-

fracàs són més elevades en els pacients

niment de la pròtesi amb la freqüència

fumadors, i en les zones de molars. És

indicada, i una acurada neteja diària dels

aconsellable controlar l’hàbit tabàquic

implants.

abans de col·locar els implants. Quan l’implant no s’integra correctament, es retira i se’n col·loca un de nou sense cap cost addicional.

El servei d’odontologia de l’EAP Sardenya, en la seva inquietud per donar una millor qualitat de vida a les persones, ha signat un acord amb Nobel Biocare, una empresa innovadora i reconeguda mundialment per la seva trajectòria científica.

Quant de temps duren els implants? Amb els avenços actuals i una tècnica quirúrgica curosa, juntament amb una bona higiene dental diària, es pot preveure que la majoria durin indefinidament. Així mateix, com qualsevol altra restauració den-

A

ixí doncs, ens hem proposat oferir trac-

Tenim dues solucions possibles:

a la boca i no cal treure-les, des del primer

tament amb implants a les persones

A. Fixa: vol dir que les dents queden adherides

moment l’usuari portarà dents fixes.

que no tinguin dents a un preu com-

tal, a la llarga poden aparèixer defectes i

• És semblant a les dents naturals

caldrà reposar la peça.

• El raspallat requereix certa pràctica • No sempre es pot col·locar

Fa mal la cirurgia?

petitiu, per millorar la masticació, la fonació i

La cirurgia es realitza amb una delicada

l’estètica.

anestèsia local, en ocasions acompanyada de sedació, i així s’evita el dolor du-

situacions prèvies al tractament

rant la intervenció. Durant el postopera-

La persona pot ser desdentada totalment o

tori es prenen fàrmacs que controlen la

parcialment, portadora de les seva dentadura o

inflamació i el dolor.

voler fer-se’n una de nova.

Berta Agustí Odontòloga EAP Sardenya


Aques

t any r epetim esmor un zar salu dable.

Vine a la Festa de la Salut ar l’any AP va jug

el C L’equip d il·lusió. i rç o d’esf

b molt

passat am

L’any passat vam ballar ‘country’, enguany, ‘batuka’.

Si et preocupa la teva salut i t’agrada relacionar-te amb els altres, no et pots perdre la Festa de la Salut d’aquest any. T’hi esperem! Els més petits gaudiran aquest any

T

Diversos lemes

A banda d’aquestes activitats, s’han organitzat

nòstic comunitari, és a dir, recullen la situ-

En aquesta edició no tindrem un lema únic

també partits de futbol a la pista, oberts a tots

ació actual del barri a partir de grups focals

com havia passat en anys anteriors, sinó que

els usuaris del CAP. Altres actes que tindran lloc

de pacients i amb dades de salut i demogrà-

volem aprofundir aspectes de celebracions

són un esmorzar saludable per a tothom i una

fiques. L’objectiu és poder arribar a prioritzar

passades (estils de vida saludables, salut bu-

festa de cloenda amb batuka. L’organització

activitats rellevants.

codental, etc.) i altres temes rellevants al llarg

d’aquesta diada va a càrrec del CAP El Remei,

de la vida de les persones. Precisament per

amb la col·laboració de la tècnica del Pla de

aquest motiu, hi haurà diferents carpes: de

Desenvolupament Comunitari (PDC), la Unió de

ta també servirà perquè ens acosteu els vostres

nens (es prioritza el treball sobre la seguretat

Comerciants del Remei (UCRE), l’associació de

interessos i suggeriments respecte de la salut i

en general i la salut bucodental), d’adults (en-

veïns i diferentes entitats de la ciutat.

ot està a punt per celebrar la Festa de la Salut d’aquest any, que tindrà lloc el proper diumenge 5 de juny de 9h a 13.30h.

Es tracta d’una bona oportunitat per sortir del CAP i establir una relació diferent entre usuaris i professionals, així com per promocionar un enfocament de la salut orientat a l’autocura, un objectiu primordial per al nostre centre. La fes-

De nou, p otenciem la importà cia de la sa nlut bucod ental.

La festa promocionarà un enfocament de la salut orientat a l’autocura, un objectiu primordial per al nostre centre

d’un espectacle de titelles.

les vostres expectatives.

amb el carrer Bisbe Strauch. D’aquesta mane-

focat a la promoció d’un estil de vida saluble

A diferència de les altres edicions, en aquesta

ra, estarem en ple mercat de diumenge amb la

amb dieta, exercici...), de dones (taller d’an-

Diagnòstic comunitari

ocasió hem canviat d’ubicació i ens instal·larem

voluntat d’aconseguir la màxima interacció i

ticoncepció i violència de gènere) i de gent

Alguns integrants de la comissió del nostre

al passeig de la Generalitat, a la cantonada

participació de tots els veïns del barri.

gran (prevenció de caigudes).

centre estan treballant en l’anomenat diag-

Us esperem el diumenge 5 de juny de 9.30 a 13.30h al passeig de la Generalitat


EL NOU CONSULTORI DE SANTA EULÀLIA, A PLE RENDIMENT El nou consultori de Santa Eulàlia de Riuprimer, inaugurat fa uns mesos, ja funciona a ple rendiment. Disposa de consultes més grans i agradables, un espai molt millorat i un entorn privilegiat.

D

esprés de molts anys visitant a l’antic

sultes més grans, un espai molt millorat i un

consultori, conegut per molta gent

entorn privilegiat fan que la no sempre desit-

com “cal metge”, aquest any s’ha fet

jada visita al metge i/o infermera es faci més

el canvi tan desitjat per la població de San-

agradable. Amb les noves instal·lacions, però,

ta Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola i pels

s’ha mantingut intacta la proximitat i confi-

professionals de l’EAP Vic que es desplacen a

ança que sempre hi ha hagut entre professi-

visitar al municipi.

onal sanitari i pacient, ja que el professional

Fa uns mesos que es va inaugurar, i el nou

segueix dispensant el mateix tracte amical a

consultori ja funciona a ple rendiment. Con-

l’usuari que acut a la visita.

Horaris de metge, infermera d’adults, pediatre i infermera de nens

El Dr. Jordi Casanovas i la infermera Judit Canudas.

Dr. Jordi Casanovas (metge de família)

Dilluns, dijous i divendres de 9 a 12h. Dimarts i dimecres de 17 a 20h.

Judit Canudas (infermera)

Dilluns, dimecres i dijous de 9 a 12h. Dimarts de 18 a 20h i divendres de 15.30 a 18h. Dimecres de 8 a 9: anàlisis de sang i recollides de mostres.

Dr. Sami Abdul-Jawad (pediatre)

Dijous de 12.30 a 14h.

Gemma Armengol (infermera de Pediatria)

Dijous de 12.30 a 13.30h.

L’equip de Pediatria amb el Dr. Sami Abdul-Jawad i la infermera Gemma Armengol.

El centre disposa de servei de Pediatria i Infermeria per als més petits.

Amb les noves instal·lacions, es manté intacta la relació de confiança entre professional i pacient

El Dr. Sami acomiadant-se d’un nen quan s’ha acabat la visita.

El Dr. Sami Abdul-Jaward visita els dijous.

Per concertar cita Per demanar hora cal trucar al telèfon del CAP El Remei 93 883 34 43 o bé es pot fer des de la web www.eapvic.org. Per urgències i fora de l’horari de consultoria es pot trucar també al CAP de dilluns a divendres de 8 a 21h i dissabtes de 8 a 15h. Fora d’aquest horari cal adreçar-se a Urgències de l’Hospital General de Vic o trucar al 061. El nou consultori de Santa Eulàlia està situat al carrer del Sol, cantondada amb l’avinguda Osona.

Les instal·lacions del nou centre són més grans i agradables i es troben en un entorn privilegiat.

El CAP continua fomentant una relació de confiança entre professional i pacient.

Per demanar hora cal trucar al telèfon del CAP El Remei 93 883 34 43 o bé es pot fer des de la web www.eapvic.org


Gent gran

Gent gran, gent activa

per exemple, xerrades de temes diversos, tallers artístics, de manualitats, de dansa, de riure, de relaxació o d’esport. Totes aquestes activitats van adreçades a afavorir la participació i la socialització de la gent amb el seu entorn. Generalment, l’oferta dels tallers és de caràcter trimestral, encara que hi ha activitats que estan plantejades de forma anual i duren nou mesos.

Les activitats formatives i lúdiques aporten eines que milloren la qualitat de vida de la gent gran i fomenten un envelliment actiu

Les activitats lúdiques generen múltiples beneficis a les persones de la tercera edat. Des de diferents institucions, s’organitzen nombroses propostes lúdiques i formatives. Aprendre i passar-ho bé no té edat!

La Universitat de l’Experiència Qui diu que la universitat només és per a la gent jove? En general, s’acostuma a relacionar la universitat amb una etapa concreta de la vida, en la qual la formació va encaminada a la recerca de feina. Ara bé, alguns centres d’educació superior han impulsat un nou projecte que vol reforçar el compromís de la universitat amb totes les persones que integren la societat: la Universitat de l’Experiència. La Universitat de Barcelona és un dels centres

J

ubilar-se és un fet que marca un punt d’inflexió en la vida de les persones. Ara bé, la jubilació només fa referència al món

laboral, i no a una jubilació de la vida. El desenvolupament personal continua. I ho fa amb un avantatge: l’augment del temps de lleure. L’oferta d’activitats lúdiques per a gent gran és molt àmplia i diversa. N’hi ha per a tots els gustos. Només cal fer el primer pas: posar-se

que està duent a terme aquesta iniciativa, des

Els tallers més comuns dirigits a aquesta franja de la població són els de creativitat, psicomotricitat, memòria i informàtica

nous interessos; potenciar la creativitat, man-

tota mena d’activitats. El propòsit d’aquests

de fa poc temps. El projecte posa a disposició

tenir un funcionament psicomotriu adequat,

tallers és oferir una ocupació saludable del

de totes les persones majors de 55 anys una

l’equilibri i la flexibilitat; augmentar l’autoes-

temps lliure de les persones a la tercera edat.

oferta de programes universitaris estructurats en un any acadèmic o en dos, que ofereixen

tima i l’autonomia, i fomentar la comunicació

Es treballa per millorar la seva autosuficièn-

ensenyament aprofundit en informació i documentació, llengües i literatures, pedagogia i

amb l’establiment de relacions interpersonals i

cia, alhora que es consoliden espais de rela-

societat o psicologia.

noves xarxes socials.

ció social per a la gent gran.

Tallers a la carta

A més a més, també es duen a terme activitats

Continuar aprenent

d’animació sociocultural i dinamització com,

Quan s’acaba el curs, els alumnes reben un certificat d’assistència. Tanmateix, per a la

Actualment, molts ajuntaments compten amb el suport de programes de dinamització

en contacte amb l’ajuntament, centre cívic, as-

La Universitat de l’Experiència obre les portes a les persones majors de 55 anys

sociació de gent gran o casal més proper.

milloren la salut i el benestar en la tercera

de gent gran, encarregats de posar en marxa

Hi ha diverses modalitats de recreació: activi-

edat, ja que serveixen com instruments per al

tallers de diferents temàtiques a preus re-

tats artístiques i culturals, esportives, forma-

creixement personal i la integració en la vida

duïts i accessibles. D’altra banda, en molts

tives, ambientals, comunitàries, terapèutiques

comunitària. El seu objectiu és satisfer les in-

municipis o barris hi ha centres cívics, casals

i de voluntariat. Totes aporten recursos que

quietuds, així com fomentar la curiositat cap a

i associacions de gent gran que organitzen

majoria de les persones inscrites en aquest innovador programa, més que l’obtenció del

Amb els tallers s’ofereix una ocupació saludable del temps lliure de les persones grans

títol dels estudis que han cursat, tenen com a principal motivació les ganes de conèixer, entendre, en definitiva, de continuar aprenent. En aquesta universitat hi ha activitats per triar i remenar. Totes reforcen una realitat, que la gent gran cada cop és més activa i vol aprofitar el seu temps lliure, enfront d’alguns tòpics que vinculen aquesta època vital amb malalties i actituds passives.


La parella

Ser pares

Doctor, què em recomana?

lligadura de trompes vs. vasectomia La lligadura de trompes i la vasectomia són tècniques quirúrgiques de contracepció. cap de les dues afecta la resposta sexual. Ara bé, mentre la vasectomia requereix una cirurgia menor i de baix risc, la lligadura de trompes és un procediment més complex i amb majors riscos.

A

La crosta làctia L’anomenada crosta làctia són unes petites crostes que apareixen al cap del nadó durant els primers mesos de vida.

Ni la vasectomia ni la lligadura de trompes alteren el procés hormonal i, per tant, no interfereixen en la resposta sexual

Quin aspecte té?

S’utilitza anestèsia local i no comporta grans ris-

Es pot practicar mitjançant cirurgia tradicional

És una afecció lleu i molt comuna. No s’enco-

que contraindiquin l’embaràs, quan existeix

cos. S’aconsella fer una anàlisi de semen al cap de

o laparoscòpia, i s’utilitza anestèsia general o

mana ni és causada per una mala higiene; tam-

una impossibilitat d’utilitzar mètodes an-

dos o tres mesos de la intervenció per comprovar

epidural. Aquesta intervenció és més complicada

poc és una al·lèrgia.

ticonceptius reversibles per intolerància o

la fiabilitat d’aquest mètode.

que la vasectomia: requereix més precaucions i

ctualment, moltes parelles recorren a

aquests espermatozous moren i són reabsor-

intervencions quirúrgiques com la lli-

bits. El líquid seminal és menys espès, però

gadura de trompes i la vasectomia per

la quantitat és pràcticament igual, perquè la

evitar tenir més embarassos. Aquests mètodes

majoria de semen es produeix a les vesícules

contraceptius s’han de considerar com a irrever-

seminals i a la pròstata, que no es veuen afec-

sibles, i cal tenir en compte que no protegeixen

tades per la intervenció quirúrgica.

de les malalties de transmissió sexual. Són espe-

Es tracta d’una tècnica senzilla i ambulatòria.

cialment indicats si la dona pateix malalties

quan la dona té una edat avançada.

Són unes escames groguenques o blanquinoses, d’aspecte greixós, que apareixen adherides al cuir cabellut i que es poden estendre al front, celles i part posterior de les orelles.

La crosta làctia sol desaparèixer al cap de poques setmanes o mesos de vida del nadó

inflamació addicional i aparèixer erosions a la pell que tenen el risc d’infectar-se o sagnar. També pot haver-hi caiguda dels cabells de la zona, que es transitòria.

Quin tractament requereix? És perillosa?

El tractament consisteix en mesures higièniques: • rentar el cabell diàriament amb un xampú suau o especial per a crosta làctia. • fer servir cremes hidratants per a la pell. En els casos rebels pot ser necessari l’ús de que-

cures, perquè hi ha més risc d’infecció o sagnat

Per què es produeix?

ratolítics, que són unes substàncies que ajuden

Optar per un d’aquests mètodes és una decisió

La lligadura de trompes

intern o al lloc de la incisió.

Malgrat el seu nom, no té cap relació amb la llet,

a desfer les crostes. També poden ser útils els

que generalment es pren en parella, però que

La lligadura de trompes consisteix a tallar i

Cal considerar la vasectomia i la lligadura de

sinó que es tracta d’un trastorn de la pell que es

corticoides i els antifúngics.

afecta a títol individual.

segellar els extrems de les trompes de Fal·lopi

trompes com a procediments de contracepció

denomina dermatitis seborreica.

de la dona. D’aquesta manera s’impedeix que

irreversibles. Encara que existeixen tècniques

La vasectomia

els espermatozous arribin fins a la trompa i

quirúrgiques per recanalitzar els conductes i re-

Quina durada té?

La vasectomia consisteix a seccionar i segellar els

que l’òvul vagi a l’úter.

cuperar la fertilitat, aquestes són complexes i el

Sol desaparèixer a les poques setmanes o mesos

seu èxit depèn de molts factors.

de vida, encara que alguns nens la presenten

A través d’aquestes dues tècniques es pretén anul·

fins als 2 o 3 anys.

conductes deferents de l’home, que transporten els espermatozous del testicle a l’exterior. Així, s’interromp la trajectòria dels espermatozous des dels testicles fins al penis. El testicle d’un home vasectomitzat segueix generant espermatozous, que queden bloquejats on s’ha fet la intervenció. Amb el temps,

Pel seu caràcter permanent, tots dos mètodes estan indicats en persones que ja han tingut fills i que no en volen més

La crosta làctia és més aviat un problema estètic, que no sol donar molèsties, tot i que pot causar picor

lar la funció reproductora de manera permanent, fet que a vegades pot causar efectes secundaris

Quins símptomes dóna?

psicològics. Per aquest motiu, abans de prendre una

Es tracta més aviat d’un problema estètic que

decisió, és aconsellable estudiar la qüestió en pro-

no sol donar molèsties, encara que a vegades

funditat i parlar-ne amb el metge.

pot picar. Si el nen es rasca es pot produir una

Equip de Pediatria EAP Vallcarca - Sant Gervasi


Salut Hi ha risc? Com tota activitat

Sí. És imprescindible una revisió mèdica

esportiva, no està

prèvia. No li demaneu al vostre metge de

exempta d’accidents.

família! Es necessari que la faci un met-

Entre els més generals destaquem: la hipotèrmia per manca de proamb l’equip al vaixell) i lesions per éssers vius

immersió. Per exemple, pacients amb epilèpsia,

marins (mossegades, cremades o

pneumotòrax espontani o trastorns

punxades per imprudència humana).

psiquiàtrics greus no podran bussejar

Entre els accidents disbàrics (per varia-

mai; pacients amb otitis o sinusitis

ció de la pressió) destaquem:

no podran bussejar temporalment,

• Lesions en estructures aèries del

però un pacient asmàtic compen-

nostre cos per ascendir o descendir

sat i un paraplègic adaptat, sí. La

massa de pressa: barotraumatisme

revisió hauria d’incloure una his-

timpànic, sinusal i pulmonar.

tòria clínica, una exploració físi-

• Malaltia descompressiva: el ni-

ca, un electrocardiograma i una

trogen que respirem de l’aire s’acu-

espirometria forçada, per descar-

immersió i cal respectar unes pautes per dei-

tar qualsevol possible procés potencialment perillós durant la immersió.

xar que s’elimini. • Per efecte tòxic dels gasos: tant l’oxigen com el nitrogen poden ser tòxics per al cervell segons la profunditat. També pot haver-hi una intoxicació per respirar un aire contaminat (un cilindre carregat amb gasos de-

És imprescindible una revisió mèdica prèvia a càrrec d’un professional amb coneixements de medicina subaquàtica

fectuosos). • Accidents mecànics: defectes en l’equip de busseig.

El busseig recreatiu amb escafandre, en

Per què bussegem?

impressionant reserva marina (Les Medes),

fícil moure’s que a

general, és un esport segur. És neces-

La terra està coberta en un 70% per aigua, i

praderies de posidònia (herbes aquàtiques),

l’exterior. L’armilla

sari, però, adquirir uns coneixements

els mars i oceans són la llar d’un impressio-

pecis (vaixells enfonsats), muntanyes sub-

permet, mitjançant

nant nombre d’espècies i hàbitats diversos.

aquàtiques, cavernes…

el seu inflat/desinflat, ascendir i des-

No és estrany, doncs, que ens sentim atrets

subaquàtica, que pugui interpretar les vostres possibles limitacions en un ambient amb increment de pressió com és la

Què fa falta per bussejar ?

Gaudir de les nombroses espècies i hàbitats que trobem en mars i oceans és un plaer gràcies al busseig recreatiu, un esport en general segur, però que requereix una sèrie de coneixements i una bona preparació.

ge amb coneixements de medicina

tecció, accidents per impacte (una caiguda

mula en els nostres teixits durant la

EL BUSSEIG RECREATIU

Fa falta alguna cosa més?

teòrics i pràctics mitjançant un curs que imparteixen organitzacions reconegudes

cendir sense problemes. Les aletes s’adapten

oficialment. Tot i que varia depenent de les or-

per explorar el món subaquàtic.

Què passa sota l’aigua?

als peus i permeten que el bussejador es mo-

ganitzacions, en general hi ha tres titulacions

Existeixen diferents tipus de busseig, ja sigui

Les condicions ambientals sota l’aigua són

gui amb facilitat.

(nivell 1, 2 i 3) que permeten anar adquirint

busseig recreatiu en un escull de corall

adverses per als humans: manca d’aire, aug-

• Per pal·liar la pèrdua de calor i evitar frecs

més habilitats.

al Pacífic, busseig tècnic en les coves

ment de la pressió, disminució de la tempera-

accidentals són necessaris vestits protectors,

de Yucatán, busseig comercial en una

tura, increment de la densitat, alteració en la

habitualment de neoprè.

planta petrolífera o busseig científic

propagació del so i la llum...

• Sota l’aigua hi veiem borrós. La màscara crea

en un jaciment arqueològic a Alexandria.

L’equip de busseig permet adaptar el nostre

una capa d’aire que evita aquesta distorsió.

Per a la majoria de nosaltres l’experiència es

organisme a aquest ambient:

• L’augment de pressió ve condicionat pel

limitarà a l’activitat de busseig recreatiu amb

• Per poder respirar s’utilitza un cilindre on

pes de l’aigua. A més profunditat, més pres-

escafandre, però no fa falta anar tan lluny...

va l’aire que necessitarem.

sió, i això condicionarà tant el funcionament

Aquí, en el nostre litoral català, tenim una

• Dintre l’aigua és més di-

de l’equip com el nostre cos.

El busseig recreatiu amb escafandre, en general, és un esport segur

Sota l’aigua respirem el mateix aire que a la superfície (21% d’oxigen i 79% de nitrogen)

Dr. Lluís Parra Horra Metge de família Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi


Viure jove

Salut a la llar

Quan arriba el bon temps, les activitats a l’aire lliure augmenten, entre elles, l’ús de les piscines particulars. Per prevenir possibles accidents i problemes amb la vista, l’oïda o la pell, cal prendre una sèrie de precaucions que permetran a tota la família i amics gaudir-ne plenament.

Tu preguntes,

NOSALTRES RESPONEM Pregunta al nostre consultori tot allò que sempre has volgut saber sobre salut i mai no t’has atrevit a demanar. no Em vull fer un tatuatge, però Hi tinc clar en quina part del cos. peri més ltar ha zones on pot resu

Piscines,

entreteniment segur!

A

mb la calor, les piscines es convertei-

hidratants específiques per a cada tipus de

tre es banyen o juguen al voltant de la piscina.

xen en una gran font d’entreteniment.

cabell. Rentar-se’l quan se surt de la piscina

La supervisió d’un adult ha de ser constant.

Ara bé, poden ser espais amb riscos,

ajuda a eliminar els residus de clor.

Aquests senzills consells ajuden a protegir-se dels

sobretot, per als més petits. Per gaudir-ne i evitar possibles problemes, cal tenir en compte unes mesures de seguretat i prendre les precaucions higienicosanitàries necessàries.

Prevenció dels efectes del clor

Els nens no han d’estar mai sols mentre es banyen en una piscina. La supervisió d’un adult ha de ser constant

efectes negatius derivats de l’ús de les piscines, sense renunciar a gaudir-ne al cent per cent.

Finalment, no s’ha d’oblidar d’utilitzar un bon

Així doncs, cal dutxar-se després del bany per

fotoprotector i recordar que cal aplicar-se’l de

ajudar a fer desaparèixer agents que poden ser

nou al sortir de la piscina. Per protegir-se del

infecciosos. El clor també afecta el mantell gras

sol, també s’aconsella l’ús de gorra i samarreta,

protector que manté la pell hidratada, elàstica i

especialment per als més petits. D’altra banda,

protegida de microbis. Així, després de la dutxa,

per prevenir infeccions als peus, cal fer servir

s’aconsella aplicar-se cremes hidratants per

xancletes a la zona de la piscina i assecar-se bé

restaurar aquest escut cutani.

els espais interdigitals després del bany.

El telèfon mòbil pot crear addicció? L’ús del telèfon mòbil pot generar dependència. Les persones que es consideren addictes presenten un estat d’alerta continu cap a qualsevol senyal provinent del seu mòbil. D’aquí, es genera una necessitat quasi compulsiva i incontrolada de consultar constantment l’aparell. Els experts han detectat en alguns usuaris de mòbil símptomes com agressivitat, mal humor, aïllament i/o abandonament dels estudis i de l’entorn social. També apun-

Si encara no he tingut rela cions sexuals, he de visitar-me igualment al ginecòleg? Encara que no hagis tin gut relacions sexuals és convenient visitar un ginecòleg, especialment si tens molès ties, experimentes canvis en el cicle me nstrual o si notes alguna cosa fora del nor mal. Així, en el cas d’una possible malaltia, es pot fer una detecció precoç. D’altra banda, s’aconsella consultar el personal sanitari si es tenen dubtes o preguntes que es vulgui n plantejar. Els professionals són una bon a font d’informació i assessorament sobre sexualitat i anticoncepció. Una altra via de consulta molt recomanable són els centres joves d’anticoncepció i sexual itat (CJAS). Podeu trobar més informació a: www.sexejoves. gencat.cat

ten que una de cada mil persones pateix aquesta addicció. Els adolescents i els joves

PER A PISCINES inflables • Col·locar una tanca protectora.

El clor pot irritar les mucoses, com les del nas i

t del cos es volen fer perquè posteriormen si poden afectar la salut. Per exemple, tazona la a ió mai et fan una intervenc ai tuada, la tinta pot penetrar a la ferid Per ació. amin esdevenir un focus de cont aquest mateix motiu, tampoc és aconse-

llable fer-se tatuatges en parts del cos r on hi hagi lesions o ferides. Podeu troba ió ociac l’Ass de més informació a la web Espanyola de Pediatria: www.aeped.es

El clor, que s’utilitza per desinfectar les piscines, malmet la pell, el cabell, les ungles i les mucoses.

llós tatuar-se? Es recomana no tatuar-se la columna vertebral, la cara ni el cap. Cal tenir prei sent que els tatuatges són permanents és molt important tenir clar a quina part

els ulls. Per evitar problemes amb la vista, es re-

Precaució amb els nens

comana utilitzar ulleres de natació per submer-

Amb els nens cal extremar les precaucions. L’ús

gir el cap dins l’aigua. L’oïda també pot resultar

de tanques protectores al voltant de la piscina

afectada. Per protegir-la de possibles otitis,

ajuda a evitar l’accés dels nens i les caigudes

s’aconsella utilitzar taps de cotó o de goma i,

accidentals. Els menuts que no saben nedar

evitar l’acumulació de fongs i bacteris.

un cop fora la piscina, assecar delicadament els

han de portar un dispositiu (armilla salvavides

• Evitar empassar-se aigua, especialment

conductes auditius.

o “bombolleta”) adaptat a la seva edat i homo-

si hi ha nens petits que puguin haver di-

El cabell normal es resseca i el tenyit s’oxi-

logat per la Unió Europea, que afavoreixi la flo-

positat els seus excrements dins l’aigua.

da i es decolora. Abans d’anar a la piscina,

tabilitat i que li mantingui el cap fora de l’aigua.

• Vigilar amb el perill de relliscades.

es recomana protegir-lo amb mascaretes

Amb tot, els nens no han d’estar mai sols men-

• No deixar els nens mai sols: un nadó pot ofegar-se amb només 6 cm d’aigua. Cal la supervisió constant d’un adult. • Canviar l’aigua cada cop que s’utilitzi per

són els més afectats. De fet, l’edat d’inici és molt baixa, a 12 anys. Les principals causes són, d’una banda, el fàcil accés per utilitzar el mòbil i, de l’altra, el fet de no haver-hi un efecte rebuig per part de la societat a aquest tipus d’afecció.

Envia’ns les teves consultes a: info@fersalut.cat


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

www.fersalut.cat

CAP Alcover

CAP Sarria - Vallplasa

ABS Centelles

CAP Peralada

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

CAP VallcarcaSant Gervasi

CAP Les Hortes

EAP Sardenya

CAP El Remei

Revista Fer Salut. Número 54. Maig-juny 2011  

fer La revista del vostre equip d’Atenció Primària Què es recomana? lligadura vs. vasectomia NÚMERO 54 | MAIG - JUNY 2011

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you