Issuu on Google+

La revista del vostre equip d’Atenció Primària

Potencia els sentits

NÚMERO 52 | GENER - FEBRER 2011

fer

salut


Editorial

Sumari

Encetem el 2011 amb il·lusió i eficiència

C

omencem un nou any. Les perspectives econòmiques no semblen gaire millors que les que hem viscut aquest darrer any. La maleïda crisi no s’acaba i ja està durant massa temps. Aquest nou any comença amb un nou govern que esperem que farà propostes noves i que intentarà

prendre mesures perquè la situació econòmica no faci disminuir la bona qualitat de l’assistència que estan rebent els ciutadans. Però el pressupost del Departament de Salut suposa un terç del total del que disposa la Generalitat, i en temps de retallades pressupostàries i “d’aprimament de l’Administració” és evident que també a Sanitat caldrà fer ajustaments.

VISTA

OÏDA

Si volem reduir despeses i no baixar la qualitat de l’assistència només hi ha una solució: clarificar la feina

Fixa-t’hi bé!

Parlem amb Pep Sala

a fer i ser més eficients a l’hora de fer-la.

La vista és un dels sentits que més utilitzem

El músic Pep Sala ens explica de quina manera

en el dia a dia. Coneguem els consells i les

viu la seva relació amb la música i posa èmfasi

Bons resultats en servei i qualitat de l’assistència

recomanacions que ens ajudaran a mantenir la

en la necessitat de cuidar aquest sentit, la seva

Els centres autogestionats de Catalunya tenim una llarga experiència en la recerca de l’eficiència en el

vista en bones condicions.

principal eina de treball.

consum de recursos públics per donar serveis sanitaris. Segons les darreres dades publicades pel mateix Servei Català de la Salut, som als primers llocs quan es mesuren els indicadors de qualitat de l’assistència, som als primers llocs quan se us demana a vosaltres el grau de satisfacció amb els serveis rebuts, i tot això ho fem amb una utilització de recursos públics un 28% menor a la mitjana de tots els centres d’Atenció Primària de Catalunya. Quin és el secret? Som organitzacions amb professionals implicats en la feina que fem, amb capacitat d’organitzar-nos, il·lusionats per millorar contínuament el servei que donem i amb una voluntat ferma de donar-vos a vosaltres la millor assistència sanitària possible amb els recursos disponibles. L’opinió del pacient és important Això no ho fem sols, vosaltres també hi podeu participar i hi participeu de forma activa. Quan supereu les vostres suspicàcies naturals i accepteu un fàrmac genèric més barat que la marca comercial que fa anys que preníeu i que fa el mateix efecte però amb un preu més baix; quan valoreu dues vegades si per un tema de salut menor cal anar al metge o ho podeu resoldre sols amb els coneixements que ja teniu o amb els consells que aquesta revista us va oferint; quan aneu primer al CAP i no a Urgències de l’hospital per resoldre temes que no són emergències... i tantes i tantes coses que podríem afegir.

Primària autogestionats amb l’objectiu d’impulsar els hàbits saludables de la població. Web revista: www.fersalut.cat Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 446 02 33 o per internet a l’adreça electrònica icesalud@icesalud.com

EL TACTE

Innovació als fogons amb la Fundació Alícia

Clau per a la comunicació

La Fundació Alícia és un laboratori culinari que investiga en el camp

La manera com transmetem informació a

de l’alimentació per promoure bons hàbits i afavorir que mengem de

través dels gestos de les mans i del sentit del

Potser hi ha altres idees que vosaltres heu pensat i que nosaltres encara no hem sabut veure, us animo a

manera sana. Ampliar el coneixement que tenim de l’olfacte i el gust és

tacte canvia segons cada cultura, per exemple

fer-nos suggeriments i propostes si creieu que hi ha coses que puguin ajudar a seguir millorant.

més fàcil gràcies a la ciència.

la forma de saludar.

Un nou any ens mou a tenir noves esperances i a mirar endavant amb il·lusió. Que aquest 2011 vingui ple de bons desitjos i d’il·lusió en la feina ben feta!

Dr. Lluís Gràcia Pardo Director Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

CRÈDITS

salut és una publicació gratuïta, fer promoguda pels centres d’Atenció

GUST I OLFACTE

fersalut

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, CAP Can Rull,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi, EAP Vic, EAP Can Bou i EAP El Castell. Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Núria Garcia (CAP Can Rull), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost), Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària). Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com Dip. Legal: B-41601-2003

PREMI JAUME AIGUADER I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA


Creació del nou servei de podologia al CAP de Peralada Albera Salut

A

més, sovint maltractem els peus amb

Necessitat social bàsica

calçat inadequat, massa estret, o el que

La podologia és la disciplina que permet diag-

és pitjor, uns talons de vertigen, sense

nosticar i tractar les alteracions i deformitats dels

pensar en les conseqüències.

peus. És una ciència en constant evolució.

Podríem dir que els nostres peus són els grans

El podòleg o podòloga és qui té la facultat de

desconeguts i oblidats de la resta del cos. Però,

poder atendre directament el pacient i aplicar el

val a dir que no en som del tot responsables,

tractament oportú en cada cas. L’assistència po-

d’aquest desconeixement, ja que ens manca in-

dològica és una necessitat social bàsica: cal que

formació i divulgació del que és la podologia i

arribi amb qualitat a totes les esferes socials.

L’assistència podològica és una necessitat social bàsica i cal que arribi amb qualitat a totes les esferes socials

de qui són els podòlegs i les seves funcions. El mes de novembre d’enguany, el CAP de Peralada Albera Salut estrena el nou servei de podologia, del qual podran disposar tots els seus usuaris. La podòloga Roser Sabater i Bilbeny serà l’encarregada de dur a terme les visites al CAP, atenent i solucionant els problemes podològics que s’hi presentin.

Serveis que es poden oferir al consultori • Quiropòdia, hiperqueratosis diverses, durícies, ulls de poll, tallat i fresat d’ungles, helomes interdigitals o neurovasculars… • Onicopoties, tractament de la diversitat de problemes referents a les ungles, onicocriptosis, onicogrifosis, onicomicosis… • Ortesis de silicona, tractaments destinats a resoldre i/o pal·liar diverses patologies digitals: dits en martell, en urpa, separadors de dits…

Els nostres peus són els grans desconeguts i oblidats de la resta del cos

• Dermatologia podològica, hiperhidrosis, dermatitis microbianes, peu d’atleta, papil· lomes vírics. • Alteracions biomecàniques, trastorns de la bipedestació i de la marxa. • Tractaments ortopodològics amb plantilles a mida, alces… • Hàl·lux valg (galindó), prevenció i/o tractament. • Cirurgia unguial. • Orientació podològica, profilaxi del peu. Vist l’extens ventall de la podologia, esperem que aquest nou projecte serveixi per con-

Col·lectius que es poden beneficiar d’aquest servei, a banda de l’usuari en general

tribuir tant al coneixement com a la millora de la salut dels vostres peus. Us convidem, doncs, a venir al consultori.

• Gent gran • Infància • Esportistes • Sector serveis (de l’hostaleria o d’altres feines que es fan dempeus) • Discapacitats diversos (amb mobilitat reduïda...) • Persones amb peu de risc, diabètic, o

Habitualment, ens costa parlar dels peus. Si patim dolor o

patologies vasculars, neurològiques… Es contemplarà una visita de control del peu diabètic, gratuïta, una vegada a l’any per pacient diabètic.

cansament, excusem aquestes molèsties tot dient que hem caminat molt o que hem estat molta estona drets.

Roser Sabater i Bilbeny Podòloga Albera Salut


Canvis en l’accés a l’assistència sanitària

A la vellesa, activitat física!

Llei 21/2010 d’accés a l’assistència sanitària de cobertura pública, a càrrec del servei català de la salut.

L’esport és una activitat que no té edat i que sempre es pot practicar, però durant la vellesa és molt important realitzar exercici físic per mantenir el cos en bon estat i aportar-li més beneficis.

D

es del mes d’octubre del 2010, totes les persones empadronades a Catalunya tenen dret a sol·licitar la targeta sanitària

TIS amb cobertura general. Les principals novetats d’aquesta nova llei s’adrecen a: •

Les persones empadronades a Catalunya, que tenen dret a l’assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, encara que estiguin a l’atur o perquè en el moment actual no treballin.

Les persones que puntualment passin

A

temporades a Catalunya: cal recordar que per seguir tractaments caldrà que portin la corresponent autorització de la seva •

vui dia l’exercici físic és molt important

Beneficis de l’activitat física

per mantenir un bon estat de salut, ja

• Millora la circulació sanguínia: afavoreix

que practicar una activitat física amb re-

que la sang arribi a tot el cos i el cor millori el seu rendiment.

comunitat autònoma.

gularitat ens ajuda a mantenir la flexibilitat, aug-

Les persones empadronades que no tenen

menta la resistència davant l’esforç, disminueix

• Disminueix la sensació de cames inflades i

accés a l’assistència sanitària de cobertura

el risc de patir osteoporosi i millora la circulació

d’edemes, ja que facilita el retorn venós.

pública a càrrec d’una altra entitat dife-

sanguínia, entre altres beneficis. A més, l’esport

• Millora la capacitat pulmonar: ajuda a

rent del Servei Català de la Salut (advo-

redueix la possibilitat de patir depressió, fomenta

eliminar elements nocius com les muco-

cats, arquitectes, etc.).

l’autoestima i millora el rendiment mental.

sitats, i a respirar millor. • Millora la mobilitat global de les extremi-

Les persones que hi tenen dret en virtut Les persones nacionals d’estats que no són

Tots els usuaris que hagin sofert qualsevol tipus

tats, mantenint o augmentant els recorre-

lleis o els convenis internacionals d’assis-

membres de la UE que estiguin empadro-

de canvi en la seva situació laboral, que estiguin

guts articulars.

tència (targeta sanitària europea).

nades, i les que s’hi trobin temporalment

adscrits a algun col·lectiu que hagi sofert alguna

Activitat física que es pot fer

per assistència sanitària urgent.

modificació, poden dirigir-se a la Unitat d’Aten-

cada dia

Les persones empadronades en algun mu-

del que estableix la normativa europea, les

Les persones empadronades a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut, encara que estiguin a l’atur

ció a l’Usuari del CAP, on els atendrem i ajudarem

• Sortir a caminar cada dia 30 minuts, ja

nicipi de Catalunya que treballen fora de

a resoldre els dubtes que amb aquestes novetats

sigui anar a comprar, anar al metge, etc.

l’estat espanyol, de la UE, de l’Espai Econò-

els puguin sorgir i a fer els tràmits corresponents

• Pujar i baixar les escales.

mic Europeu i els seus beneficiaris.

per tal de resoldre-les.

• Executar estiraments suaus de totes les

en situació de risc d’exclusió social.

• Fer natació o esport dintre l’aigua.

Aquests col·lectius són els únics en què és

• Ballar.

independent que estiguin empadronats o no a Catalunya. •

extremitats.

Les persones que pertanyen a col·lectius

Els membres de congregacions religioses.

Sara Argelés Lancharro UAU Albera Salut

• Assistir als tallers de gimnàs que tenen lloc en casals d’avis o centres cívics.

• Millora la coordinació, l’equilibri, l’agili-

Una activitat física regular ens ajuda a mantenir la flexibilitat i a augmentar la resistència davant l’esforç per tenir present

tat i les habilitats motrius, que ajuden a

És important que abans de realitzar

disminuir el risc de patir una caiguda i les

exercici físic tingueu en compte l’opinió

conseqüències d’aquestes.

del vostre metge, ja que us informarà

• Ajuda a reduir el sobrepès i a regular els

sobre quin tipus d’activitat física us pot

nivells de glucosa en les persones amb di-

ser més beneficiosa segons les vostres

abetis, a més de regular i/o prevenir alte-

circumstàncies particulars.

racions en la tensió arterial, entre d’altres. • Ajuda a l’estimulació cognitiva i millora el rendiment mental. • Augmenta l’autoestima i redueix el risc de patir una depressió.

Neus Padilla Flores Fisioterapeuta Albera Salut


"Amb la música afavorim la concentració, la sensibilització i la tolerància dels més petits"

l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música), creu que de les escoles surten “bons músics però pocs artistes”. I és aquesta línia la que creu que s’ha d’explotar, la de l’art global. Creu que la formació ha d’anar encaminada cap a la multidisciplinarietat. És a dir, posar en contacte la dansa i el teatre, el teatre i la música, tot enfocat més cap a la perspectiva de les arts escèniques. I per si tot això fos poc, també s’estan plan-

Les sigles EMMA donen nom de noia a l’Escola Municipal de Música d’Alcover. El seu director, David Ferré, i una de les professores, Elisabet Pérez, ens expliquen l'innovador pla d’estudis musical que segueixen i de quina manera aquest art pot transformar el caràcter del qui l’estudia.

A

tejant estendre la pràctica de la música a més col·lectius, com poden ser els

Varietat d'instruments

lupament de l’infant en altres

La guitarra elèctrica, la bateria o el saxo són

aspectes de la seva vida.

discapacitats, amb pro-

instruments que es poden estudiar a EMMA. I

El director d’EMMA, que

grames i activitats espe-

és que en David creu en la necessitat que les

també és cap provincial de

mb la introducció del nou pla d'estudis

Creativitat i moviment

i sobretot amb la creació d’instruments a partir

escoles de música municipals es vagin adaptant

(LOGSE), les escoles de música s’han

A EMMA també s’educa, tot treballant el tema

d’objectes quotidians i reciclats.

als nous temps, en definitiva, que els nens pu-

adults, els immigrants o els

cífiques per a ells.

flexibilitzat i han guanyat en llibertat,

del moviment. Per Ferré, els nens han de tenir

A banda de tot això, a l’escola també es fan

guin tocar la música que escolten. “Hem agafat

això ha permès que cada una dibuixi el seu pla

dots de coordinació per facilitar-los la feina

múltiples activitats adreçades als diferents

el repte d’ensenyar bé la música moderna”, des

Sensibilització musical a casa

d’estudis. A EMMA per exemple, diu en David

quan hagin de tocar un instrument. Tan im-

col·lectius. Per exemple, dels 4 als 7 anys es

del jazz i el pop passant pel rock. I és per això,

L’Elisabet Pérez és professora de llenguatge musical i de violí a l’escola EMMA, i explica que hi ha

Ferré, director del centre, "posem molta atenció

portant com aquest és un altre pilar del pla

fa cant coral i el centre busca projectes en

que són pioners d'un pla de cinc anys d’estudis

nens que tenen més facilitats que d’altres a l’hora d’aprendre música. “És com tot”, diu, mentre

en el desenvolpament sensorial dels alumnes

pedagògic de l’escola: la creativitat. “La música

què els nens puguin formar part: per exemple,

de música moderna. Així, estan sortint joves de

especifica que hi ha infants que tenen molta facilitat amb els instruments, amb els ritmes, i en canvi

més petits". És a dir, dels nens de 4, 5 i 6 anys.

és un art i com a tal és molt important la crea-

una cantata de corals escolars o participar en

18 anys amb una formació musical completa,

n’hi ha d’altres als quals costa més però ho supleixen amb les ganes i la il·lusió que posen en el fet

Per a ells hi ha dissenyat un programa on s’es-

tivitat”. I com ho fan? Doncs a través de contes

els pastorets del poble.

tant en clàssica com en moderna. Una formació

d'aprendre.

que els permetrà desenvolupar-se en la impro-

L’Elisabet també destaca el paper importantíssim que hi tenen els pares. Creu que la seva actitud “és

timbres, i per descomptat, què són i com sonen

visació, i tocar en big bands, combos i orques-

clau” perquè els nens s’involucrin en l’aprenentatge de la música. Explica que hi ha diferència entre

els diferents instruments, amb el suport de les

tres, amb una “visió global” de la música.

els pares que motiven els seus fills, aquells que s’enduen els nens a audicions i concerts, i els que no

tudien els sons, les intensitats, els ritmes, els

ho fan. Pérez creu que sentir música en directe beneficia el nen, que s’acostuma a uns ritmes, a uns

noves tecnologies.

Equip i disciplina

sons i a uns instruments.

Pel David, la música afavoreix la concentració,

La professora afirma que la música és una de les disciplines que més pot ajudar les persones a

la sensibilització i la tolerància. Tolerància per-

créixer. Confessa que a la classe té “nens molt moguts que amb la música es relaxen" i, al revés, nens

què de seguida els nens formen part d’un grup

introvertits, continguts, als quals la música permet alliberar-se, deixar-se anar i expressar tot el que

i adquireixen els valors que això comporta. És a

porten a dins.

dir, s’ensenya i es potencia la camaraderia, els valors socials i el valor de l’equip. La pràctica de la música també exigeix disciplina, esforç i un hàbit d’estudi, que pot afavorir el desenvo-

“A l’escola, la creativitat amb nens de 4 i 5 anys es treballa, per exemple, fabricant instruments amb objectes reciclats”


L

“Fins i tot l’aigua em sembla horrorosa de prendre, i això que no té gust!” La Gregoria Caballero fa poc més d’un any que va patir un ictus que li va afectar funcions psicomotrius i va perdre el sentit del gust i de l’olfacte. En tot aquest temps ha perdut 16 quilos i assegura que està vivint un malson.

a Gregoria Caballero té 59 anys i en fa un i

de prendre, i això que no té gust!”,

I és que ella voldria fer alguna cosa per millorar

mig que va patir un ictus. Un atac que li va

afirma irònicament. També explica

un mica. Voldria fer rehabilitació o el que sigui

causar diverses disfuncionalitats psicomo-

que estant a l’hospital, i quan li

per tornar a la normalitat. Fins i tot ha acudit

trius que gràcies a la rehabilitació i a la feina dels

feien unes proves de gust, va con-

a alguna teràpia alternativa, però tampoc li

fisioterapeutes ha aconseguit superar.

fondre el pebre vermell amb unes

han assegurat que podran fer alguna cosa

El que no ha recuperat és el

molles de pa.

perquè recuperi el gust

sentit del gust i de l’ol-

Per tot això, la Gregoria va ha-

i l’olfacte.

facte, que ja va perdre

ver d’assistir, després de sortir de

Malgrat aquest proble-

mentre era a l’hospital. La

l’hospital, a unes sessions de terà-

ma, la Gregoria compta

Gregoria assegura que

pia psicològica per poder tractar

amb l'amor i la compren-

just abans d’abandonar

l'ansietat que aquesta disfunció li

el centre sanitari va co-

provocava. Ara reconeix que té unes

mençar a notar que els

pastilles per controlar l’angoixa però que

aliments no tenien “el gust

evita prendre-se-les sempre que pot.

d’abans”. Un cop a casa, la seva mala sensació es va confirmar i assegura que està

Sense esperança

passant una espècie de malson. Una situació que

Però el que desespera més la Gregoria, a banda

l’ha portat a perdre 16 quilos, ja que a tot el que

de trobar que tot té gust de metall, és que cap

menja hi troba el mateix gust “amargant i de me-

metge ni ningú li dóna cap esperança a mig

tall”. S’ha anat aprimant perquè no li ve de gust

termini. És a dir, ningú li sap assegurar si els

res per menjar i fins i tot assegura que li costa fer

sentits que ha perdut, i que són cabdals per a

menjar per als altres perquè té la sensació que allò

una vida saludable, els recuperarà algun dia.

que cuina tindrà el gust que ella li troba.

Tancament social Aquesta situació l’ha replegat més a casa on ja no hi convida ningú a menjar, tret del seu marit i els seus fills, que la continuen animant a fer menjar per a ells. “Em diuen que és bo, però jo no l'hi trobo, de bo". A hores d’ara se li fa difícil menjar fins i tot davant de la seva família “perquè tota l’estona estic fent ganyotes”. Tampoc s’atreveix a sortir a fer àpats fora de casa, tot i que ho ha intentat, perquè no menja i deixa els plats intactes. La Gregoria diu que està plenament recuperada del rastre que l’ictus va deixar al seu cos i que l’ha portat a fer rehabilitació set mesos. El que continua guanyant-li la partida és aquesta disfunció sensorial. “Fins i tot l’aigua em sembla horrorosa

“La pèrdua del sentit del gust l’ha fet aprimar 16 quilos i li provoca que tots els aliments tinguin gust de metall”

sió de la seva família i els amics, que l'animen a tirar endavant amb l'esperança de poder millorar.

“Cap metge ni ningú m'assegura que algun dia podré recuperar el sentit del gust i de l’olfacte”


Donar al nadó LLETS ARTIFICIALS

Els tipus de llet que podem trobar són els següents: • Les llets normals: són les estàndards. Con-

• Les llets per a prematurs/baix pes: estan

tenen elements que afavoreixen el correcte

indicades per a nadons que tenen un pes

desenvolupament cognitiu del nadó i afavo-

inferior a 2.500 g i/o que han nascut per

reixen la maduració de la vista.

sota de la setmana 37 de gestació. Tenen

Les trobem classificades segons les neces-

més quilocalories i ferro que les llets estàn-

sitats metabòliques dels lactants. Les llets

dards i contenen els elements necessaris per

d’inici (o número 1) estan pensades per

continuar el correcte desenvolupament del

donar-les des del primer dia fins el 6è mes

sistema nerviós i millorar la funció digestiva

de vida. A partir d’aquí es passa automàtica-

i la metabòlica.

ment a la llet de continuació (o número 2)

• Les llets sense lactosa: estan indicades en els casos d’intolerància a la lactosa i, si ho aconsella el pediatre, també quan hi ha diarrees d’origen divers. Es poden donar des del primer dia de vida. • Les llets hidrolitzades: estan indicades en els casos d’al·lèrgia o intolerància a les proteïnes de llet de vaca. No porten lactosa en la seva composició. De vegades, si ho aconsella el pediatre, es proposen per millorar les

que s’ofereix al lactant fins a l’any de vida. I per últim tenim les llets de creixement (o

Les llets artificials o també anomenades llets de fórmula estan pensades per alimentar els nadons que no prenen llet materna o bé per a aquells que en prenen, però en poca quantitat.

L

a llet de fórmula no és més que llet de

als 2 anys d’edat mentre estigui completada

vaca modificada perquè sigui apta per

amb d’altres aliments.

al nadó i millori així l’absorció dels

La llet materna és el millor aliment que po-

nutrients i la digestibilitat. És una llet en-

dem oferir. Aporta tots els nutrients neces-

La llet materna és el millor aliment que podem oferir

dermatitis atòpiques severes i els episodis de diarrees.

número 3) que van des de l’any fins als 2

• Les llets de soja: estan indicades en els ca-

anys. Cal dir que a partir de l’any de vida es

sos d’al·lèrgia a les proteïnes de llet de vaca

pot donar també la llet de vaca.

o bé en les dietes vegetarianes. No porten

• Les llets anticòlics: estan indicades per

lactosa en la seva composició. Generalment

als còlics del lactant i d’altres molèsties di-

estan enriquides amb calci, fòsfor, ferro i

gestives lleus. Es troben al mercat les llets

aminoàcids essencials.

d’inici (número 1) i les llets de continuació (número 2).

• Les llets amb prebiòtics/probiòtics: estan pensades per a lactants majors de 6 mesos.

• Les llets antirestrenyiment: estan indica-

Afavoreixen les defenses naturals del nadó,

des per al tractament dietètic del restrenyi-

milloren la digestió dels nutrients com la

ment. Es troben al mercat tant les llets d’ini-

lactosa, i normalitzen el trànsit intestinal.

ci (número 1) com les llets de continuació centrades que necessiten diluir-se en aigua

(número 2).

a parts iguals; i per últim, i generalment les

• Les llets antiregurgitació: estan indicades

més cares, hi ha les presentacions líquides i

per al tractament de les glopades. La densi-

diluïdes en la mesura exacta per prendre di-

tat de la llet un cop preparada és major en

rectament. Són les anomenades “llestes per

comparació a les altres i per tant redueix en

prendre”, que eviten dilucions errònies i es-

nombre les regurgitacions diàries. Es troben

talvien temps.

al mercat les llets d’inici (número 1) i les llets

riquida amb vitamines, minerals i

saris els 6 primers mesos, trans-

d’altres elements necessaris per

met anticossos de la mare que

al creixement i desenvolupament

protegeixen de moltes malalties

vulguin, gràcies a l’ampli ventall de què es

del nadó.

i afavoreix el desenvolupament

disposa avui dia. Les podem trobar tant en

Cal dir que tot i ser un aliment molt

intel·lectual. Així mateix, estableix

supermercats com en farmàcies o parafar-

complet, s’hauria de plantejar com

vincles afectius entre la mare i el

màcies i n’hi ha de diverses presentacions,

la segona opció d’alimentació per

nadó i permet un estalvi econòmic

tipus i preus.

al nadó, per darrere de l’alletament

per a les famílies.

Les presentacions més econòmiques i les més

de tenir molt en compte la composició de

de continuació (número 2). Hi ha nadons que tenen malalties metabòliques per les quals s’ha d’evitar la ingesta de certs nutrients. En aquests casos s’ha

matern. Segons l’Organització Mundial de la

Dit això, ja sigui per necessitat o per decisió

utilitzades són les que es venen en pots de

la llet per valorar si és apta per al nadó i

Salut (OMS) s’aconsella l’alletament matern

pròpia, les mares que donin llet de fórmu-

llet en pols per fer la dilució en aigua. En se-

portar un estricte control mèdic.

exclusiu durant els primers 6 mesos i fins

la poden escollir la marca i presentació que

gon lloc hi ha les presentacions líquides con-

Sra. Mireia Sierra Infermera EAP Sarrià - Vallplasa


Quins trastorns

afecten l’orella mitjana? L’orella mitjana està formada pel timpà o membrana timpànica i una càmera plena d’aire, que conté una cadena de tres ossos petits que connecten el timpà amb l’orella interna. Els trastorns de l’orella mitjana i interna produeixen símptomes molt semblants, i sovint un trastorn de l’orella mitjana pot afectar l’orella interna i a la inversa.

de l’orella interna, paràlisi facial, inflamació de la

Otosclerosi

La clínica de la perforació traumàtica consisteix

membrana que recobreix el cervell (meningitis) i

L’otosclerosi és un trastorn en el qual l’os que

en dolor agut, seguit d’una hemorràgia amb pèr-

abscessos cerebrals. Els senyals de complicació

envolta l’orella mitjana i interna creix en excés

dua d’audició i/o tinnitus (sorolls que sentim sen-

són mal de cap, una profunda i sobtada pèrdua

i immobilitza l’estrep, el primer dels ossets de

se haver-hi cap so extern que els produeixi). La

de l’audició, vertigen, esgarrifances, febre i ma-

l’orella mitjana; per tant, impedeix la correcta

pèrdua d’audició és més greu si la cadena d’os-

lestar general amb obnubilació.

transmissió dels sons.

sets s’ha trencat o l’orella interna ha resultat lesi-

En un primer moment es poden donar antiinfla-

L’otosclerosi, una malaltia hereditària, és la causa

onada. En aquests casos sol aparèixer vertigen.

matoris per tractar el procés, però si no han estat

més comuna de pèrdua auditiva conductiva en

La barotitis mitjana és una lesió a l’orella mitja-

eficaços o si apareixen símptomes de complicació

els adults els timpans dels quals són normals.

na causada per una pressió desigual d’aire en un

es donen antibiòtics.

També pot produir una pèrdua auditiva neural

i altre costat del timpà. Si la trompa d’Eustaqui

si el creixement de l’os perfora i danya els ner-

està parcialment o completament obstruïda a

Otitis mitjana secretora

vis que connecten l’orella interna amb el cervell.

causa d’una cicatrització, una infecció o per un

És un trastorn en el qual el líquid s’acumula a

Al voltant del 10% dels adults presenta alguna

procés al·lèrgic, l’aire no arriba a l’orella mitjana i

l’orella mitjana arran d’una otitis mitjana aguda

evidència d’otosclerosi, però només l’1% desen-

la diferència de pressió pot danyar el timpà o fins

que no s’ha guarit del tot, o bé a causa de l’obs-

volupa una pèrdua auditiva conductiva com a

i tot fer que es trenqui i que sagni.

trucció de la trompa d’Eustaqui.

conseqüència d’això.

Els canvis sobtats de pressió que es produeixen

Aquest trastorn és freqüent en els nens perquè

durant un vol fan que la persona noti dolor o

les seves estretes trompes d’Eustaqui poden

l’orella tapada. La pressió a l’orella mitjana es pot

obstruir-se fàcilment a causa de reaccions al·

igualar respirant amb la boca oberta, mastegant

lèrgiques, creixement d’adenoides o inflama-

xiclet o fent l’acte d’empassar.

ció del nas i la gola. Si la trompa d’Eustaqui tendeix a disminuir, el líquid s’hi acumula i es

Quan ha d’intervenir l’otorinolaringòleg?

redueix la capacitat de moviment del timpà.

1.

està bloquejada, la pressió a l’orella mitjana

En conseqüència es produeix una pèrdua de

bament del timpà sigui molt important, i no

l’audició de tipus conductiu.

s’hagi perforat espontàniament, l’otorino-

El tractament sol consistir en descongestius

laringòleg pot realitzar una miringotomia,

nasals i antihistamínics, o antibiòtics en oca-

en la qual es practica una obertura a través

sions concretes.

del timpà per permetre que el líquid surti de

Una mica d’anatomia

En cas de perforació timpànica, el tractament

fredat comú, en què els virus o els bacteris de la

L’orella mitjana connecta amb l’exterior mitjan-

es basa generalment en l’administració d’un

gola poden arribar a l’orella mitjana a través de la

Otitis mitjana crònica

çant el conducte auditiu extern, el qual limita

antibiòtic per via oral per impedir la infecció i

trompa d’Eustaqui o ocasionalment a través del

L’otitis mitjana crònica és la infecció causada

amb el timpà, i amb el nas mitjançant la trompa

intentar evitar l’entrada d’aigua pel conducte

flux sanguini.

per una perforació permanent del timpà. Els

d’Eustaqui. Es generen, així, dues pressions sobre

extern. Si no es pot evitar que entri aigua,

el timpà, la que ve pel conducte auditiu extern, i la que ve des del nas per la trompa. Això fa que el timpà estigui relaxat i pugui vibrar correc-

sovint caldrà tractament local a base de gotes amb antibiòtic i antiinflamatori. En ge-

El timpà és la clau de la nostra audició

En cas que el dolor sigui persistent, el bom-

l’orella mitjana. Aquesta obertura, que no afecta l’audició, es guareix per ella mateixa. 2.

Quan un timpà es manté perforat més de dos mesos, pot ser necessària una timpano-

símptomes depenen de la part del timpà que

plàstia, la reparació mitjançant una mem-

estigui perforada. Si és central, l’otitis mit-

El fet d’extirpar l’estrep mitjançant microcirurgia

jana crònica pot aguditzar-se després d’una

per reemplaçar-ho per un d’artificial restableix la

infecció del nas i de la gola, com en el refre-

capacitat auditiva en la majoria dels casos. Algu-

brana externa del timpà. Aquest implant sol ser de teixit propi de la persona afectada. 3.

En casos d’otitis de repetició, es plantejarà

tament. Si taponem el conducte extern (amb un

neral, el timpà es recupera tot sol,

dat comú, o després que hagi entrat aigua a

nes persones poden optar per usar un dispositiu

aplicar un drenatge transtimpànic, un con-

tap de cera o amb un objecte) o la trompa d’Eus-

però si no ho fa al cap de dos mesos,

El primer símptoma acostuma a ser un mal d’ore-

l’orella mitjana durant un bany o a la dutxa.

que faciliti l’audició en comptes de sotmetre’s a

ducte de plàstic o de metall que es deixa al

taqui (en cas de congestió nasal per un refredat),

pot ser necessari recórrer a la cirur-

lla persistent i fort, que es pot acompanyar d’una

En general, aquestes exacerbacions produei-

la cirurgia.

timpà per permetre el drenatge del líquid o

el timpà estarà sotmès a una pressió diferent a

gia per reparar-lo (timpanoplàstia).

pèrdua temporal de l’audició. Els nens petits po-

xen una secreció indolora de pus, que pot fer

den tenir nàusees, vòmits, diarrea i febre de més

mala olor. La infecció persistent pot destruir

mucositat que es fabrica a l’orella mitjana.

El timpà està en íntim contacte amb l’orella mit-

Otitis mitjana aguda

de 40ºC. El timpà s’inflama per acumulació de

els ossets de l’orella mitjana, responsables de

Perforació traumàtica del timpà i barotitis

jana per una cadena de petits ossets. La vibració

Malgrat que aquest trastorn pot presentar-se en

mucositat i/o pus a l’orella mitjana, que provo-

la transmissió del so a l’orella interna, i causar

El timpà es pot perforar per objectes col·locats

del timpà els mou, i fa que percudeixin sobre

persones de totes les edats, és molt més comú en

ca molta tensió sobre el timpà amb dolor molt

una pèrdua auditiva de tipus conductiu.

dins l’orella, com un bastonet amb punta de

l’orella interna, on una vibració estrictament fí-

els nens petits, particularment entre els 3 mesos i

intens. I de sobte s’alleuja per la perforació: surt

L’otitis mitjana crònica causada per perfo-

cotó, o objectes que hi entren accidentalment,

sica es tradueix en un so concret, depenent de la

els 3 anys d’edat, en què el creixement de la cara i

pus, però cedeix el dolor. En algunes ocasions po-

racions no centrals es pot complicar amb la

com una branca o un llapis. També es pot per-

intensitat i freqüència amb què percudeixi, així

els seus espais aeris estan encara poc desenvolu-

den aparèixer complicacions greus com les infec-

formació de colesteatomes (acumulacions de

forar per canvis sobtats de la pressió (com el

com del nostre aprenentatge. Per tant, el timpà

pats, cosa que facilita l’acumulació de mucositat.

cions de l’os circumdant (mastoïditis o petrositis),

material blanc similar a la pell) que destru-

causat per una explosió, un cop o un accident

és la clau de la nostra audició.

En general, apareix com la complicació d’un re-

la infecció dels canals semicirculars (labirintitis)

eixen l’os.

en nedar o capbussar-se).

cada costat i per tant la vibració serà menor.

4.

Finalment, en cas de colesteatoma o d’otosclerosi, caldrà la intervenció quirúrgica per retirar les parts danyades i substituir-les.

Dr. Jordi Arrufat Metge de família EAP Sarrià - Vallplasa


Atenció integrada

a persones dependents a Centelles

Els amics del poble sahrauí de Centelles van organitzar un sopar a les fosques, servit pel cuiner Francesc Molera i tres cambrers aficionats i invidents. Tota una experiència sensorial i social molt ben valorada pels organitzadors i comensals.

Centelles sopa

A LES FOSQUES

E

ls Amics del Poble Sahrauí de Centelles van dedicar les seves activitats als problemes de visió existents al Sàhara. Un dels

esdeveniments va ser un sopar completament en la foscor, a la sala la Violeta del poble.

Es fa un seguiment social i mèdic continu a través de l’atenció domiciliària a persones amb dependència. Inicialment, es treballarà AMB un col·lectiu de vuitanta persones.

E

n el marc del desplegament de la Llei de la dependència, aquest projecte demostratiu s’ha implementat a dues poblacions

catalanes, Centelles i Vilanova i la Geltrú. L’experiència pilot es va presentar a l’Ajuntament de Centelles, amb la participació de l’alcalde del

Aquesta iniciativa consisteix a compartir taula i sopar en total obscuritat. Una nova manera d’experimentar amb el menjar i el beure, sense tenir en compte la part visual. Així, es deperten

Gairebé el 70% de les persones amb dependència viuen al domicili i requereixen ajuts per estar a la pròpia llar

l’oferta de prestacions, serveis i entitats socials

sensacions que tothom té però que la visió

locals i afavorir la planificació de polítiques

apaga. L’objectiu? Conscienciar socialment del

a cegues com autèntics mestres explicant un joc

socials a partir del coneixement de la situació de

que implica ser invident i revalorar la importància

per a nens. Per notar la presència dels objectes,

les persones amb dependència.

que l’olfacte, el gust, el tacte i l’oïda tenen a l’hora

evitar fer caure gots i ampolles i no vessar el vi o

de percebre el món.

l’aigua, calia anar amb tacte, “passant suaument la mà per sobre dels objectes”, recomanava en David. També s’havia d’afinar el gust, l’olfacte i

Catalunya Central, el Dr. Toni Iruela, el gerent

l’oïda. El rebombori era generalitzat, les veus es

de l’ABS de Centelles, el Dr. Ramon Vilatimó, i

barrejaven i costava saber amb qui es compartia

les autores del projecte, la treballadora social

taula i es conversava.

de l’Ajuntament de Centelles, Eva Rovira, i la

La sala estava plena. Un gran nombre de persones van acudir al sopar atretes per aquesta original

directora d’infermeria de l’ABS, Encarna Zapata.

Centelles ha participat en tres edicions del

Descobrir textures i sabors

proposta, que va satisfer a tothom. Tota una

Gairebé el 70% de les persones amb dependència

programa en què s’ha entrevistat les persones

Francesc Molera va ser el cuiner encarregat de

experiència sensorial i social. Amb una diferència:

són persones que viuen al domicili i per tant

majors de 80 anys del municipi. En la darrera

preparar el menú. De primer, un assortit de

al final del sopar, els clients van tornar a veure-hi.

requereixen uns determinats ajuts per viure a la

edició s’ha entrevistat 48 persones. D’aquestes,

canapès. Només calia passejar els dits sobre

Ara bé, van poder constatar que el món es pot

pròpia llar. Aquest projecte demostratiu presenta

un 44% perceben la seva salut com a regular o

el plat i anar menjant cada delicadesa, una

descobrir i gaudir d’una altra manera, més enllà

municipi, Miquel Arisa, la presidenta de l’Àrea de

una nova metodologia per tal de poder planificar

dolenta i un 10% viuen soles. La gran majoria

per una. Els comensals notaven una gran

de la vista. El món es coneix també a través dels

Benestar de la Diputació de Barcelona, Montserrat

els serveis i fer el seguiment de les persones

volen seguir vivint en el seu domicili amb els

Cambrers per una nit

varietat de textures i sabors. Al segon plat calia

altres sentits, sentits que aporten sensacions

Ballarín, el gerent de la Regió Sanitària de la

dependents de forma individualitzada.

suports necessaris, ja que un 73% de les dones

El servidors d’aquesta experiència van ser en

enfrontar-se als coberts, tota una odissea. Els

igualment riques, amb les quals es guien, cada

qui aconseguien ficar-se a la boca una mica de

dia, les persones invidents.

tenen por de caure; un 79% necessita suport

David, la Montse i en Joan. En Joan treballa en

Els Serveis Socials “Més a prop”

en la realització d’activitats bàsiques de la vida

un despatx d’advocats i en David i la Montse

menjar, van triomfar. Tothom tenia clar que era

L’acte va servir també per presentar els resultats de

diària i un 19% necessita petites reformes

són telefonistes. Els uneix una bona amistat i la

carn i espàrrecs, però pocs van reconèixer que

la tercera jornada del programa “Més a prop”, que

d’accessibilitat a la llar.

passió per la cuina. Tots tres són invidents i, per

es tractava de porc, i que també hi havia col i

pretén detectar situacions de risc o vulnerabilitat

una nit, es van convertir en cambrers. En Jordi, el

salsa agredolça. Amb les postres es va recuperar

entre les persones majors de 80 anys.

germà d’en David, també es va apuntar a l’equip.

l’ús generalitzat de les mans, un descans pels

Es tracta d’un projecte bàsicament preventiu

Ell no és invident, però coneix de ben a prop què

comensals. Aquests van identificar fàcilment la

que consisteix a visitar les persones més grans

comporta viure amb deficiència visual.

selecció de dolços, de textures diferents. Amb el

de 80 anys no usuàries dels serveis socials i

Tots quatre van guiar amb naturalitat els clients

cafè, es van encendre els llums i els comentaris

empadronades al municipi per informar-les sobre

a les seves taules i els instruien en el seu àpat

de la jugada taula per taula.

La idea del ‘sopar a les fosques’ va néixer fa uns anys a París i s’ha exportat amb èxit a altres grans ciutats europees com Barcelona


L’ABS Centelles destaca...

L’oïda per a un invident L’oïda, fonamental tant per als músics com per a les persones cegues.

ESTIMULAR el tacte “Tocar és percebre les propietats superficials de l’objecte en la seva totalitat. I sotmetre’l a l’experiència dels nostres receptors més sensibles al tacte, en especial les mucoses i els capcirons dactilars.” John Naisbitt

E

l tacte és l’únic dels nostres sentits en què l’òrgan no es troba situat a l’interior del cap, i que no empra un nervi corresponent per

transmetre directament al cervell la informació transformada en impulsos. Tot i que no podem parlar d’autèntics òrgans del tacte, el cos humà presenta dos punts amb una especial sensibilitat al tacte: els llavis i les mans.

Els llavis i les mans són dos punts amb especial sensibilitat al tacte Com a ceramista, he pogut experimentar amb les mans. Treballant, fent tallers amb fang durant anys, sempre m’ha semblat que és molt important la manipulació de materials plàstics.

Modelar per estimular el tacte

L’estimulació cutània és essencial per al correcte

El modelatge és un procés additiu. A diferència

er als invidents tots els sentits són

Jo visc, sento i faig música, i com a bon músic

desenvolupament orgànic i psicològic de la

d’altres procediments plàstics com la talla, on

importants, ja que al mancar-nos-en

que intento ser, em baso moltíssim en l’orella,

persona. Tota estimulació sensorial produeix un

la forma s’aconsegueix amb el tall, el buidat

un d’ells ens hem de refiar dels altres

tot i que existeix música escrita, que es pot llegir

creixement neurològic i accelera el procés de

o polit..., amb aquest podem afegir o treure

i potenciar-los per defensar-nos de la millor

i interpretar. És molt important escoltar-se un

mielització del cervell i del sistema nerviós.

material al nostre gust, mentre treballem les

manera possible en la vida quotidiana amb la

mateix tant si s’està interpretant una obra en

màxima normalitat. Pel que fa als músics, l’oïda

solitari com si s’està tocant en grup. Així, si un

El tacte i els nens

El modelatge és un procediment plàstic que

és fonamental per tal de poder executar aquesta

músic es limita només a tocar i no a escoltar el

Amb el sentit del tacte, el nen petit descobreix

estimula el tacte. A partir d’un material tou

forma artística amb coherència i poder-nos

que està succeint al seu voltant, és molt difícil

on acaba el seu cos i on comença el món

i mal·leable (pasta), podem experimentar,

expressar i transmetre els sentiments que cada

que la peça arribi al destinatari i li transmeti

exterior. Si treballem el sentit del tacte

construir, crear formes amb una gran llibertat

obra o cançó requereixen i, d’aquesta manera,

sensacions, emocions, vivències...

estarem contribuint al seu aprenentatge

d’expressió i afavorir la creativitat.

P

emocional, a la relació amb el món i amb els

poder fer arribar la música als oients de la manera més directa i pura.

formes lliurement.

David Viñolas

altres, i a la comunicació.

Mar Gallardo


Atenció Primària

Atenció Primària

Vallcarca – Sant Gervasi

Vallcarca – Sant Gervasi

COMPARTEIX LES TEVES EXPERIÈNCIES!

“NENS EN MOVIMENT” Arriba a l’Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi ES TRACTA D’UN PROGRAMA PER A LA PREVENCIÓ DE L’OBESITAT EN ELS NENS QUE hi TENEN TENDÈNCIA.

D

eu fer ja cinc o sis anys que va néixer al departament d’Endocrinologia de la Vall d’Hebron un sistema per reduir el sobrepès en els nens, amb tant d’èxit com per formar altres professionals amb la finalitat d’aplicar-lo en molts centres sanitaris. L’equip de Pediatria ha fet la formació i durant el darrer trimestre del 2010 ha impartit el primer programa.

Programa interactiu “Nens en moviment” va una mica més enllà del que es feia fins ara per prevenir el sobrepès i l’obesitat. És un programa interactiu per als nens i les famílies (en dos grups

El programa procura afavorir el desenvolupament de les qualitats pròpies dels nens separats). A més de la dieta, la informació dietètica i els consells d’activitat física, tots aprenen a estar més àgils i saludables: juguen, es comuniquen i s’ajuden mútuament (diem que és com pertànyer a un club). El programa té molt en compte els aspectes emocionals, i aquesta és probablement la clau de la seva eficàcia. Procura afavorir el desenvolupament de les qualitats pròpies dels nens per millorar la confiança,

la visió positiva de les persones i les coses, i el descobriment de les moltes coses bones que hi ha a la vida i que poden aconseguir amb una mica d’esforç. Les reunions són setmanals, d’una hora i mitja de durada i en total són onze sessions que es realitzen a l’Edifici Pedraforca. El primer grup ha estat un èxit i ja estem preparant una segona edició del programa.

La doctora tiene una larga lista de admiradores a los que siempre nos duele algo. Ella cuida de todos con ternura, como si hubiéramos de durar para siempre.

V

olem compartir aquest poema que una de les nostres pacients ens ha fet arribar sobre la seva metgessa de família. Els metges de família i els professionals d’infermeria dels nostres centres són per a tots vosaltres la primera porta d’accés al sistema sanitari, i entre les seves característiques principals destaquen la seva proximitat i la seva dedicació, des del respecte a la dignitat de les persones.

Al tiempo de abrir la puerta del consultorio, mis dolores se esconden debajo de su mesa y tardan días y días en alcanzar mi espalda. Le digo que me canso si ando mucho, “hija, es que ya tienes una edad, administra tu tiempo” (ella ama la medicina pero también la lógica). No sé qué hace la doctora con tantos dolores de cuerpos y de almas como tiene debajo de la mesa. Tal vez, cuando termina la consulta abre la ventana y los fustiga con brío para que se los lleve el aire de la tarde, cuando las calles se vacían por fin de jubilados.

Pilar Plaza Arnaiz

Equip de Pediatria Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

Si voleu compartir amb nosaltres algun escrit o qualsevol altre tema no dubteu a fer-nos arribar un correu electrònic a la següent adreça contactar@aprimariavsg.com, o bé per correu normal a l’atenció de la revista Fer Salut.


Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

El nostre centre, en congressos

30 Congreso de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria • Martin Álvarez R. Ponencia oral en la mesa sobre Innovación en Atención Primaria. 30 Congreso de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

EL NOSTRE CENTRE ha tingut una presència molt activa en congressos nacionals i internacionals, tant pel que fa a l’assistència com pel que fa a la participació i organització.

• Jiménez R. Moderadora en la mesa debate

Palli L, Dalfo Pibernat A, Beza Fredes M, Campiñez Navarro M. Adolescente e

Moral Peláez I, Altes Caïs A, Vàsquez Senan A, Calderó Solé M. Calidad de vida en los

retos, nuevas soluciones en desarrollo

pacientes con ictus y AIT atendidos en Atención

profesional continuo. 30 Congreso de la

Primaria. Comunicación oral. 30 Congreso de

Sociedad Española de Medicina Familiar y

la Sociedad Española de Medicina Familiar y

la adolescencia”. 30 Congreso de la Sociedad

Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

Comunitaria (semFYC). Valencia 2010.

• Campiñez Navarro M. ponente en la mesa • Martin Álvarez R, Yrla Figueras R, Martínez

(semFYC). Valencia 2010. • Cibrian S. Ponente en la mesa sobre nuevos

• Soriano Palacios N, Brotons Cuixart C,

sobre “Controversias en educación sexual en

16th WONCA Europe Conference III Congreso Clínico semFYC en Cardiovascular

Española de Medicina Familiar y Comunitaria

“motivacional interviewing in primary care:

XXIV Congreso Nacional de la Sociedad Española de Pediatría Extrahospitalaria y Atención Primaria • Casademont Pou R, Martí I, Martinez

pediatras y docentes para promocionar

congreso Clínico semFYC en Cardiovascular.

Bosch Fontcuberta J, Boveda Fontan J,

quick start guide”. 16th WONCA EUROPE

E, Serrano C, Portella A, Minguell R.

la salud infantil. XXIV congreso Nacional

Bilbao 2010. Comunicación oral.

Campiñez Navarro M, Barragan Brun

CONFERENCE. Málaga 2010.

La importancia del pediatra de atención

de la Sociedad Española de Pediatría

• Alexis Tena A, Martinez Palli L, Gironés

N. Eficacia de la entrevista motivacional

• Cibrian S. Moderadora de “Oral Presentation

primaria en el seguimiento de la cardiopatía

extrahospitalaria y Atención Primaria. Murcia

hipertensión. III congreso Clínico semFYC en

Sainz M, Casablanca Figueras S, Iribarne

en pacientes con dislipemia atendidos en

Session 39: Management and quality

congénita como patología en evolución. XXIV

2010. Comunicación oral.

Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación

Serra T, Martin Álvarez R. Hipertensión

consultas de Atención Primaria (estudio

assurance”. 16th WONCA EUROPE

congreso Nacional de la Sociedad Española

oral. 2º Premio mejor comunicación oral.

arterial y trastorno de ansiedad. III congreso

DISLIP-EM.) III congreso Clínico semFYC en

CONFERENCE. Málaga 2010.

de Pediatría extrahospitalaria y Atención

Martínez E, Pérez J, Portella A, Minguell R.

Clínico semFYC en Cardiovascular. Bilbao 2010.

Cardiovascular. Bilbao 2010. Comunicación

Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.

Problemas de salud en niños adoptados. XXIV

Comunicación póster.

oral. 1er. Premio de la mesa Proyecto

• Gironés Sainz M, Beza Fredes M, Martinez Palli L, Alexis Tena A, Iribarne Serra T, Martin Álvarez R. Bradicardia y demencia. III

• Perula de Torre L, Arbonies Ortiz J,

• Martinez E, Portella A, Casademont Pou

innovadores en Atención Primaria.

XVII Congrés de la Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia • Parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera

• Campiñez Navarro M. Ponente del taller “Habilidades en psicoterapia. Una necesidad para médicos de familia”. XXI Congreso Nacional

R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a

de Pediatría extrahospitalaria y Atención

l’escola bressol”. Establecer relaciones entre

Primaria. Murcia 2010. Presentación póster.

IV Jornada d’Innovació en Atenció Primària O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. La unitat

fràgils després de l’alta hospitalària. Tasca de

d’atenció domiciliària. Nova experiencia de

XX Congreso de la Sociedad Española de Medicina de la Adolescencia

l’atenció Primària. XVII congrés de la societat

gestió de l’atenció a la fragilitat. IV jornada

• Jiménez Leal R, Pérez Gañán J, Blasco

• Parer Farell M, Martin Álvarez R, Rochera

de Entrevista Clínica y Comunicación Asistencial.

avanzado de entrevista motivacional. Feedback”.

Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.

d’innovació en Atenció Primària. Innovació

Trabado T, Portella Serra A. “El teu blog jove”,

Logroño 2010.

XXI Congreso Nacional de Entrevista Clínica y

Vic, octubre 2010. Comunicació oral.

en l’àmbit assistencial i en noves tecnologies.

acercando la primaria a los adolescentes. XX

Barcelona 2010. Pòster.

congreso de la sociedad española de medicina

• Campiñez Navarro M. Ponente del taller “Taller

Comunicación Asistencial. Logroño 2010.

• Parer Farell M, Martin Alvarez R, Rochera O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. Els nostres

• Martinez E, Portella A, Casademont Pou

pacients fràgils s’atenen al seu domicili. Nova

R, Martí I, Minguell R. Serrano. “Salut a

experiencia de gestió i millora de l’atenció

l’escola bressol”. “La salut a l’escola bressol”. IV

a la fragilitat. XVII congrés de la societat

jornada d’innovació en Atenció Primària. IV

Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia.

jornada d’Innovació en l’àmbit assistencial i en

Vic, octubre 2010. Pòster.

noves tecnologies. Barcelona 2010. Pòster.

XII Encuentro Nacional del Programa de Actividades Comunitarias en Atención Primaria

XII CONGRESO A.E.S.M.A.S

• Martinez García E. “Salut a l’escola bressol”.

• Quesada Courceiro X. Diversificando caminos:

Establecer relaciones entre pediatras y docente

congreso Nacional de la Sociedad Española

de les necessitats de salut dels ancians

O, Bravo C, Dalfo A, Beza M. La conciliació

XXI Congreso Nacional de Entrevista Clínica y Comunicación Asistencial

• Martí I, Serrano C ,Casademont Pou R,

• Marques E, Cañabate R. Nuevas formas de

Atención Primaria (PACAP Illes Baleares 2010).

Nacional del Programa de Actividades

Presentación póster.

comunitarias en Atención Primaria (PACAP Illes

del término limitaciones al término posibilidades.

comunicación con el usuario. Congreso de la

Balears 2010). Presentación póster.

• Bravo Mateo C. “La Actividad grupal como

de la adolescencia. Salou. abril 2010. Póster.

Congreso Nacional de la Sociedad Española de atención al usuario de la Sanidad • Jover N, Tejero E, Quesada X, Castro R. Manual

XII congreso de secretariado médico y

asociación española de secretariado médico y

de estilo. Congreso de la Sociedas Española de

etapas educativas. XII Encuentro Nacional del

medio para optimizar recursos y una alternativa

administrativos sanitarios. Torremolinos, octubre

administrativos de la salud. Málaga. Octubre

atención al usuario de la sanidad. SEAUS. Gran

Programa de Actividades Comunitarias en

a la intervención individual”. XII Encuentro

2010. Comunicación oral.

2010. Comunicación oral.

Canaria. Mayo 2010. Comunicación oral.

para promocionar la salud em las primeras


PLA COMUNITARI POBLE-SEC Poble-sec per a Tothom participa intensament en una altra estratègia gestionada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, el que s’anomena el Pla Comunitari del barri, “l’objectiu del qual és unir esforços de tothom per transformar la realitat de la comunitat, afavorir la convivència veïnal en la diversitat, i així evitar l’exclusió social”. I és que aquest pla és una realitat gràcies a moltes entitats, veïns i veïnes i professionals del Poble-Sec que es reuneixen un cop al mes per intercanviar informació i continuar treballant conjuntament. Una de les entitats que en forma part és l’EAP Poble-sec, que fonamentalment detecta i informa d’aquells pacients que necessiten ajuda i assistència més enllà de la visita rutinària al centre mèdic.

Poble-sec per a Tothom:

Fomentem la convivència i la inclusió social dels veïns

P

Part de l’equip de treball de Poble-sec per a tothom

vorir la inclusió social dels veïns i veïnes del barri mitjançant metodologies comunitàries”. Això ho explica Jèssica Celdà, coordinadora d’aquesta iniciativa, que afegeix que els pro-

grames que tenen en marxa “ajuden a pal·liar les necessitats de les persones que des d’altres estaments no s’arriben a treballar, sempre unificant esforços i no duplicant tasques”. I és que Poble-sec per a Tothom és un referent social al barri, ja que les seves línies principals d’actuació van dirigides a infants, població adulta i gent gran. A través del projecte “Espai de la infància”, un espai socioeducatiu, l’entitat es fa càrrec dels més petits, i mitjançant el Pla d’Acollida s’ofereixen infinitat de serveis per als adults. Propostes que van des de cursos de català i castellà fins a l’assessorament sociolaboral, psicològic i jurídic. Dedicat als més grans, estan desenvolupant el projecte “Acompanyament a la gent gran”, que atén les persones amb poca mobilitat i que no poden sortir de casa.

de l’entitat

Els projectes de Poble-sec per a Tothom van dirigits a tots els segments de la població Però les activitats de Poble-Sec per a Tothom traspassen els límits del seu barri, per exemple amb “La cuina del món”. Es tracta d’un projecte del districte de Sants-Montjuïc que consisteix en una formació en cuina que finalitza amb una mostra gastronòmica on es preparen 4.000 racions de menjar. L’entitat també gestiona el projecte de la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona “Sessions informatives d’acollida” en quatre districtes de la ciutat: Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia. En aquestes xerrades s’explica què és Barcelona, els drets i deures dels seus ciutadans i com funciona la ciutat.

L’entitat social promou, a través de metodologies comunitàries, la relació entre les diferents cultures, però sobretot treballa perquè tothom trobi el seu lloc a la societat. I com ho fa? Ens ho explica la seva coordinadora, Jèssica Celdà. oble-sec per a Tothom, àrea social de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec de Barcelona, va néixer l’any 2002 amb l’objectiu de “fomentar la convivència i afa-

Jèssica Celdà, coordinado ra

INFINITAT D’ACTIVITATS Poble-sec per a Tothom, dintre del seu Pla d’Acollida, té en funcionament múltiples activitats per fomentar la participació de la gent del barri. Per una banda, l”Olla barrejada” (en col·laboració amb el projecte “A taula” del CC El Sortidor), on un cop al mes una persona cuina un plat i l’explica a la resta. Per l’altra, el “Mou-te per la interculturalitat”, un cicle de música en què es poden escoltar propostes sonores del món; i el curs “En forma de dona” que s’imparteix dos dies a la setmana i s’adreça només al gènere femení. Així, a través de l’esport moderat, les dones fan exercici, es relacionen i amplien la seva xarxa social.

APOSTAR PER LA QUALITAT Amb 9 tècnics i més de 30 voluntaris, PobleSec per a Tothom “fa un treball a petita escala”. Això és el que respon Celdà quan se li pregunta de quina manera difonen totes les activitats que porten a terme. Assegura que “malauradament no els fa falta gaire publicitat” perquè acostumen a tenir les places més que cobertes i que amb més recursos podrien ampliar l’oferta, però que en cap cas “volen perdre qualitat”. Amb un fort arrelament i acceptació dins del barri, Poble-sec per a Tothom encara el futur amb il·lusió i amb una gran dosi de realisme. I és que el seu objectiu principal en aquests temps de crisi és “mantenir-se com fins ara”. És a dir, l’entitat prioritza poder continuar donant els mateixos serveis i a la mateixa gent, en comptes de plantejar-se “grans creixements”. Tot i això, Celdà aclareix que ells no marquen les pautes, sinó que “les marca la propia realitat del barri”.


El format que utilitzem per guardar els pro-

Com els identifiquem?

Els cinestèsics (inclou l’olor, el gust, el

grames seria com comparar-ho amb el Word,

Els visuals

tacte i la resta de sensacions)

l’Excel o l’Acces de l’Office. Dels cinc sentits, un

Són persones que donen prioritat a “el que

Parlen sense presses i fan servir paraules

d’aquests el transformem en el preferit i, per

es veu”, diuen coses com: “mira...”, “neces-

com “em sento de tal manera...”, ”em va

tant, el farem servir amb més freqüència per

sito que m’aclareixis el teu enfocament

posar la pell de gallina...”, “em fa pudor

guardar les nostres experiències i fer-ne pro-

sobre...”, “a simple vista”, “està ben vist”, “és

aquest projecte...”, “és un bàlsam per l’es-

grames, que després utilitzarem. D’això en diem

un regal pels ulls”, “ja veurem”, etc. Parlen

perit”, “van entrar en una discussió acalo-

canal preferent, i n’hi ha tres: quan el que prin-

ràpid i alt, generalment comencen una frase

rada”, ”aquella persona és un martiri”, etc.;

cipalment guardem de les nostres experiències

i abans d’acabar passen a una altra; van pi-

tot és a través de sensacions.

siguin imatges, el canal predominant serà el

cant diferents coses sense acabar les idees.

Tenen molta capacitat de concentració i són

visual (V); quan guardem sons, parlaríem del

Necessiten ser mirats quan els estem parlant

els que més contacte físic necessiten. Són

canal auditiu (A), i per últim, quan el que ens

o quan ho fan ells, és a dir, han de veure que

els que ens donen un copet a l’esquena i ens

quedem són sensacions corporals, olors o gus-

se’ls està prestant atenció. En general són

pregunten “com estàs?”. A més són els que

tos, estarem parlant del canal cinestèsic (C).

persones amb

se sentiran atesos si t’interesses per alguna

molta energia,

de les seves sensacions.

NEURO

sempre estan

Són tranquils, relaxats i sensibles. Se’ls pot

Els programes utilitzen l’arquitectura de la neu-

fent

alguna

reconèixer ràpidament per com s’arreglen,

rologia per emmagatzemar-les i manifestar-se,

cosa i la seva

perquè solen vestir còmodes, la moda no

en forma de circuits neuronals.

imatge és molt

els interessa, però sí que els acostumen a

important, per

agradar els bons menjars. Les activitats

tant solen anar

preferents són totes les que estan relacio-

ben arreglats.

nades amb el tacte, el gust i l’oïda.

LINGÜÍSTICA Tot i que cap persona és cent per cent

Comunicar-se amb eficàcia A

A qui no li ha passat mai d’estar parlant durant una llarga estona amb una persona i tenir la sensació que no l’està entenent de res?

visual, auditiva o cinestèsica, també es

Els auditius

cert que quan ens comuniquem el nostre

Al comunicar-se són els que utilitzen

discurs presenta un patró lingüístic pre-

paraules com “em va fer clic...”,” escol-

ferent. Una gran majoria de vegades, no

ta’m...”, “em sona...”, “va cridar l’atenció”,

sols no ho tenim en compte, sinó que a

“va fer-se el sord”, “digues-m’ho paraula

més estem convençuts que l’altre utilitza

per paraula”, o sigui patrons lingüístics

el mateix patró que nosaltres.

que descriuen el perfil auditiu. Són els que

Si el que volem és que la nostra comuni-

necessiten un “aha...”, ”mmm...”, és a dir,

cació sigui efectiva —i per tant que l’inter-

una comprovació auditiva que els doni

locutor entengui el nostre missatge— ens

la pauta que l’altre està amb ells, que els

serà útil tenir en compte dues coses:

presta atenció. Tenen un ritme intermedi,

a) Utilitzar els tres canals simultània-

són més profunds, tranquils i sedentaris

quest tipus de situacions, la PNL (pro-

tres mateixos, alguns altres que rebutgem o

Els programes son conseqüència dels apre-

ment (sobretot quan parlem en grups,

que els visuals, no solen cridar l’atenció i

Canal predominant

gramació neurolingüística) les justifica

que modifiquem, però al cap i a la fi, progra-

nentatges de les nostres experiències reals

per garantir-nos que arribem al màxim

en el seu discurs cuiden molt el que diuen,

A partir d’ara, si no t’agrada la sensació

per tant, els agrada llegir per tenir un bon

d’estar parlant en freqüències diferents,

domini del llenguatge oral.

posa l’atenció en el canal que predomina en

mitjançant la comunicació amb patrons

mes. Un cop estan instal·lats i funcionen, ens

o construïdes a partir d’uns filtres. El filtre

de persones).

lingüístics diferents; seria com estar sintonit-

oblidem d’ells deixant a les seves mans la major

més primari, és el dels cinc sentits: seria com

b) Identificar el canal preferent de l’in-

zats a una ràdio però amb diferents freqüèn-

part de les nostres conductes i accions consci-

portar unes ulleres “especials”, que ens fan

cies. Però abans d’aprofundir en el tema, una

ents i inconscients. Tenim programes per tot:

construir el nostre particular mapa de la rea-

petita introducció sobre què és això de la PNL i

per rentar-nos les mans, per conduir, fins i tot,

litat: el nostre cervell rep contínuament tanta

cació, perquè com diu la PNL: “Si continues

el significat de les seves sigles.

per enfadar-nos.

informació a través dels sentits que tot el que

fent el mateix... obtindràs més del mateix”.

terlocutor, per prioritzar-lo (sobretot en converses dos a dos).

l’altre i qüestiona’t com pots modificar els teus patrons per enriquir la vostra comuni-

un veu, escolta, sent, tasta i toca, es veu obli-

PROGRAMACIÓ Imaginem-nos per un moment que quan naixem, el nostre cervell fos com un disc dur completament buit, i que al llarg de la vida, se’ns hi anessin posant programes: uns de manera automàtica, d’altres que ens instal·lem nosal-

Un dels motius pels quals no ens entenem és perquè utilitzem patrons lingüístics diferents

gat a “filtrar-ho” per quedar-se amb una part, que serà la que li resultarà útil en un futur. Un exemple d’això, el trobem en la capacitat auditiva que tindria una mare de filtrar els sons per tal de percebre el plor del seu fill entre una multitud.

Tots tenim un patró lingüístic preferent: visual, auditiu o cinestèsic

Nani Díaz-Pavón Economista de la Salut Màster-trainer en PNL Coach d’Organitzacions


El mal d’esquena és un problema de salut molt freqüent que afecta el 90% de la població en algun moment de la seva vida, especialment la gent gran, les dones embarassades i les persones que realitzen treballs físics de manera habitual.

Cal evitar tant com es pugui que la musculatura de l’esquena hagi de treballar i fer sobreesforços

Consells bàsics i senzills Evitar el mal d’esquena és fàcil, només heu de seguir les següents recomanacions en el vostre dia a dia: •

Dormir és una de les activitats més importants per a la nostra salut, perquè és el moment en què podem descansar. Ens passem moltes hores al llit i, per això, és important adoptar una bona postura, procurar canviar de matalàs cada cert temps, dormir de costat, en posició fetal i evitar al màxim dormir cap per avall. A més, es

La columna vertebral està formada per 33 vèrtebres que, si s’observen per davant, es veuen perfectament alineades; en canvi, si es miren de perfil, formen unes corbes. Això permet que la columna sigui molt resistent a la càrrega aplicada en direcció vertical. Per aquest motiu, en alguns països era tradicional —i encara ho és— transportar la càrrega damunt del cap. Sigui com sigui, cal evitar tant com es pugui que la musculatura de l’esquena hagi de treballar i fer sobreesforços.

recomana aixecar-se lentament del llit. •

Quan caminem, hem de mantenir una bona postura: anar rectes, amb el cap alt, calçar sabates còmodes (evitar l’ús de talons alts) i evitar la càrrega de pes, com per exemple, maletins, motxilles...

Quan treballem, és important adoptar una bona postura davant l’ordinador: seure amb el cap i el coll rectes, situar la pantalla de l’ordinador a l’alçada dels ulls, recolzar el tronc a l’espatllera de la cadira i mantenir els peus a terra. La cadira ha de proporcionar llibertat de moviments per aconseguir una postura confortable.

A l’hora de carregar pes, és important fer-ho amb compte: doblegar els genolls (mai l’esquena) i aixecar l’objecte a prop del cos, fins a l’alçada del pit. A més, la càrrega que aixequem ha de ser adequada a la nostra edat i pes.

Una bona hidratació ajuda a evitar possibles lesions, per això s’aconsella beure molta aigua.

L’exercici físic •

Mantenir-se actiu físicament és decisiu per reduir la càrrega de l’esquena. És fonamental practicar exercici físic moderat per enfortir la musculatura. Es

Prevenir el mal d’esquena

recomana, doncs, practicar esports que ajudin a desenvolupar una musculatura compensada, com fer fúting en una superfície plana i amb el tronc recte o nedar, ja que la natació és una de les activitats més eficaces, sobretot en les modalitats de crol i esquena. Abans i després de cada exercici és important fer estiraments per relaxar la

E

ntre les principals causes d’aquest trastorn destaca el mal funcionament de la musculatura de l’esquena i la influència de determinats factors de risc, com per exemple, fer esforços o seure i dormir en postures incorrectes. L’esquena ha de ser sòlida per poder aguantar el pes del cos, protegir la medul·la espinal i mantenir estable el centre de gravetat.

musculatura. •

En canvi, cal evitar els esports que sotmetin el cos a vibracions, que impliquin moviments bruscos, i els que obliguin a

És fonamental practicar exercici físic moderat per enfortir la musculatura

adoptar postures de flexió, com per exemple, el tennis, el futbol, l’esquaix, el golf o l’equi-

Begoña Ichazo

tació. En qualsevol cas, es re-

Cap d’Infermeria

comana consultar el metge.

eap | Sardenya


Comitè d’Usuaris

Des de l’EAP Sardenya, existeix el convenciment que la participació dels ciutadans en el sistema sanitari és un component essencial per al seu bon funcionament.

Concert de Nadal pel 10è aniversari de l’EAP Sardenya

El diumenge 19 de desembre, amb motiu del 10è aniversari de l’EAP Sardenya, es va oferir un fantàstic concert de Nadal al Casal de Gent Gran del Baix Guinardó.

D’esquerra a dreta: Sr. Pedro Pons, Sr. Francesc X. Barrachina, Sr. Lluís Guitart, Laia Menero (treballadora social), Tony Fernández (Atenció a l’Usuari), Elisabeth Moreno (Atenció a l’Usuari) i Lydia Orselli (cap d’Atenció a l’Usuari).

A

principis d’any, membres de l’equip vam decidir promoure la creació d’un espai on els usuaris esdevinguessin membres actius

del nostre centre. S’inicia el projecte convocant una primera reunió, convidant sis usuaris del centre a formar part d’un grup de treball amb l’objectiu de fomentar la participació d’aquests usuaris en la millora de la qualitat assistencial, i és així com neix el primer Comitè d’Usuaris de l’Eap Sardenya. Durant aquest darrer any, el Comitè s’ha reunit en diferentes ocasions en què hem creat espais de diàleg entre usuaris i professionals del centre. Un dels objectius principals durant la primera reunió del Comitè va ser el recull d’opinions de la gent del barri, pel que fa a aspectes de millora o de queixa, per tal de donar una millor qualitat assistencial. Darrerament també hem participat conjuntament en les diverses activitats relacionades amb el 10è aniversari del centre, com la caminada popular, la festa infantil i el concert de Nadal al Casal de Gent Gran. Amb tot això, creiem que l’atenció comunitària és un element bàsic en l’atenció primària i en el treball dels professionals de la salut. L’experiència està representant per a nosaltres una oportunitat per créixer com a equip i donar un millor servei. És per això que estem animats per seguir engegant nous grups que ens permetin conèixer les opinions dels nostres usuaris. Laia Menero Treballadora social eap | Sardenya

Lydia Orselli Cap d’atenció a l’usuari eap | Sardenya

“Esperem continuïtat en l’encert de la gestió de l’EAP”

Ja fa deu anys de la inauguració de l’EAP Sardenya. Aqu est proje s’ha convertit amb el pas dels anys en una realitat gràcies al rigor cte d’aleshores , serietat i sacrifici de tots els professionals que hi han dedicat el seu treball. En aquesta trajectòria s’han hagut de superar els problemes que el mateix sistema sanitari públic comporta. La qualitat assistencial és alta en tots els departaments: metges de família, pediatria, infermeria, odontologia i administració, i es recon això ha comportat per aconseguir una progressió favorable en l’ate eix l’esforç que nció a l’usuari.

Experiència satisfactòria

La meva experiència, com la majoria dels usuaris de l’EAP Sardenya, és satisfactòria. Estem segurs que tots els professionals de la plantilla posen tot el seu interès a superar-se. És fins a cert punt comprensible que, en un col·lectiu de 25.000 persones, es produeixin algunes queixes, que em consta que són ateses al més aviat possible i de forma personalitzada. També hi ha suggeriments que s’estudien per si són vàlids per millorar substancialment l’atenció a l’usuari. Hem d’agrair a tots els professionals el que s’ha aconseguit fins ara, felicitar-los pels deu anys transcorreguts i que el començament d’aquesta nova dècada sigui una continuïtat en l’encert de la seva gestió. Els bons resultats assolits fins avui poden veure’s afectats per la crisi que patim, i per això el repte és important i cal afrontar-lo amb professionalitat, per aconseguir una immillorable qualitat en l’ate nció a tots els usuaris del nostre EAP Sardenya. Sr. Pedro Pons Membre del comitè d’usuaris

A

l concert de Nadal hi va participar

Ampli repertori musical

la coral El Llac del Casal i un grup

El

infantil de músics de l’EAP Sardenya

constar de peces que va cantar

que, els mesos previs al concert, van assajar

únicament la coral, d’altres tocades

setmanalment el repertori, i cal destacar que hi

exclusivament pels nens, i d’un

van treballar de valent. L’orquestra, la va dirigir

conjunt de nadales en què va

Antoni Alburquerque Subirats, que va adaptar les

participar tothom (incloent-hi el

partitures al nivell i a l’instrument de cada nen i

públic). Com a cloenda es van bufar

va fer que els participants estiguessin engrescats

les espelmes del pastís per celebrar

Violí: Isabel i Andrea

en tot moment.

aquest 10è aniversari. Des de l’organització

Viola: Katia

repertori

del

concert

va

volem agrair especialment l’esforç

Teclat: Maria i Júlia

del director, dels músics i de la

Flauta travessera: Ariana

coral, sense oblidar el Casal, que

Clarinet: Núria

ens va cedir el local, tant per als

Trombons: Roger i Josep

assaigs com per al concert.

Percussió: Marta, amb el suport del seu

Va

ser

una

experiència

molt

pare, en Francesc

enriquidora que esperem que es pugui repetir amb qualsevol altre motiu i en un futur proper. Moltes gràcies a tots!

Carme Palasí Pediatra eap | Sardenya


Visita la nostra web!

NANDU JUBANY, cuiner

Reinventant la cuina tradicional

tges de la web! es. Aprofita els avanta ltr sa no b am ’t ta ec nn ic.org Som més a prop, co a a la web: www.eapv di al ’t sa po i a’t rm fo Pregunta’ns, in ts! els vostres suggerimen ar rib ar s no uFe b? r a la nostra we Què us agradaria troba t informant puntualmen m ire an Us b. we ra st a la no Trobareu nous serveis de tot plegat!

Li agrada innovar i fer viure experiències culinàries úniques als seus comensals. Des dels divuit anys que el cuiner Nandu Jubany està vinculat al món de la cuina, un univers que li permet potenciar al màxim els cinc sentits. Li agrada innovar i fer viure experiències culinàries úniques als seus comensals. Des dels divuit anys que el cuiner Nandu Jubany està vincu lat al món de la cuina, un univers que li perm et potenciar al màxim els cinc sentits. Ha cuinat a Madrid, Euskadi i Cata lunya, i enguany ha celebrat el 15è aniversari de Can Jubany, el restaurant on fa de xef. Una trajectòria plena de bon gust i detalls sabo rosos, que recentment s’ha vist guardonada amb el premi Restaurant de l’Any que atorga l’Acadèmia Catalana de Gastronomia. Per a ell, la cuina és una font per expre ssar la diversitat de sensacions que els cinc senti ts ens ofereixen. Començant per la textura de cada aliment, passant per les aromes de cada creació culinària, el so que determinades comp osicions fan quan les degustem, la presentació de cada plat, i finalment, el sentit més important per als cuiners: el gust.

“La ciència pot ajudar moltíssim a fer-nos adonar de com podem potenciar els cinc sentits a l’hora de crear un plat”

La cuina: un joc creatiu i científic! Jubany ens diu que cuina i ciència es barregen dins l’univers dels fogons. Havent impa rtit unes sessions magistrals al curs Science&Cookin g de la Universitat de Harvard, el xef de Mon istrol de Calders explica que “la ciència pot ajuda r moltíssim a fer-nos adonar de com podem potenciar els cinc sentits a l’hora de crear un plat. A la cuina hi tenen lloc un munt de processos quím ics i fem

ciència, mentre cuinem. Per exemple quan utilitzem el nitrògen per canviar l’aparença i textura d’un aliment i fer una esferificació”. I com que cuinar i menjar és un regal per als sentits, cal conèixer com potenciar sabors, sorprendre als amants de la bona cuina i treure el màxim partit del binomi ciència-cuina. “La ciènc ia ens explica perquè tenen lloc determinats fenò mens, i si n’entenem els processos podrem sorpr endre més els nostres sentits”. La creativitat, doncs, és també fonamen tal en aquest procés. “Cal ser creatiu per diver tir al comensal. Volem crear experiències úniq ues, com per exemple, un còctel que està glaça t, que es menja amb els dits i que quan ens el pose m a la boca es fon i fa que treguem fum per la boca o el nas”, explica el cuiner. Es tracta de sorpr endre. La innovació i reinvenció dels plats tradi cionals amb ingredients genuïns i aliments de prox imitat són els principals punts forts de la cuina de Nandu Jubany. Però, quins són els reptes de futur, ara que comencem un nou any? “A la llarga ens agradaria obrir un restaurant de tapes a Barc elona”. Deliciosa proposta, doncs, per anar fent boca.

EAP VIC

Passatge Pla del Remei, 10-12 Tel. 93 883 34 43 08500 Vic (Barcelona) www.eapvic.org


-

Reestructuració

a pediatria Amb la intenció de donar sortida a totes les xen demandes que requerei als atenció mèdica per nostres infants, i tenint de la en compte l’augment gran població i també la acceptació que ha tingut , hem la Dra. Lídia Busquets decidit que s’incorpori quip definitivament a l’e de pediatria com a quart . pediatre de referència

Els trastorns d’ansietat poden ser de diferents tipus: •

Crisis d’angoixa: episodis de por i malestar intensos amb palpitacions, sudoració, tremolor, sensació d’ofec i opressió toràcica.

Agorafòbia: ansietat en llocs o situacions d’on pot ser difícil escapar o rebre

pediatra titular dels vostres fills,

Tot l’equip de professionals de

ens ho comuniqueu a recepció

ajuda, com cues, multituds, autobús o

pediatria (metges i infermeres)

i accedirem a fer el canvi.

i el personal de programació

metro, i estar sol fora de casa. •

Fòbia específica: por excessiva o irra-

La incorporació de la

esperem que aquests canvis siguin

cional d’un objecte o situació específics,

Dra. Busquets implicarà

beneficiosos per la població i

com volar, animals, injeccions; fòbia

aprofitem per recordar-vos que també

social: por intensa i persistent de situ-

també algun altre canvi organitzatiu que ens afecta a tots. D’entrada, els horaris dels pediatres canviaran lleugerament per tal de poder donar més cobertura a aquest

C

Trastorns d’ansietat

servei. om la majoria ja sabeu, la

Internament,

organitzar-nos

intentarem per

poder

Els horaris dels pediatres canviaran lleugerament per poder donar més cobertura a aquest servei

acions socials, com reunions o parlar en públic; trastorn per estrès posttraumàTrastorn per ansietat generalitzada:

2. La fòbia escolar: es manifesta en aquells

tic en què s’ha experimentat por, deses-

preocupació excessiva per molts esdeve-

nens i adolescents que presenten una elevada

perança, horror intens, etc., el subjecte

niments i activitats, que presenta símp-

ansietat davant de la idea d’anar a l’escola. Es

tomes físics i deteriorament de

queden a casa encara que els pares intenten

tic: després d’un esdeveniment traumà-

segueix presentat records i somnis

Dra. Busquets fa més d’un

oferir una àmplia possibilitat

any que està fent l’horari

d’escollir la visita concertada,

disposem d’una web (www.eapvic.org) i un

na a passar el mateix i,

Darrerament

de

companys. hem

tingut

professionals en excedència o

les activitats habituals.

per tots els mitjans que hi vagin; també pot aparèixer sense que hi hagi ansietat per se-

fer seguiments, revisions, etc.

correu personal de cada professional (el

per tant, fa esforços

Hi ha dos trastorns d’ansi-

paració, però sol ser en ser pacients que bus-

sense oblidar en cap moment

podeu trobar a la web) per poder fer les

per evitar les activitats

etat que es donen amb fre-

quen situacions que els donin seguretat.

la demanda espontània si és

consultes o els suggeriments que cregueu

o els llocs que li recor-

qüència en l’adolescència:

La prevalença dels trastorns d’ansietat en

necessaris.

din l’esdeveniment.

1. L’ansietat per separació: es

nens i adolescents varia molt entre els dife-

complert a pediatria per cobrir absències

persistents, sensació que tor-

necessària.

No

deixarem

de

Gràcies per la confiança dipositada

de baixa i ella ja ha estat referent de moltes

comptar amb la col·laboració i reforç

famílies. Fins i tot, molts de vosaltres l’heu

d’altres professionals en moments més “crítics”

sol·licitat com a metge habitual dels vostres

o de més demanda; però la

de la llar o de les persones

fills. Ara això serà possible, ja que s’incorpora

nostra prioritat és que siguin

amb les quals l’adolescent

com a metge de pediatria amb assignació de

els professionals titulars

està vinculat (com els pa-

pacients. I això què vol dir? Doncs que aquells

de pediatria

que voluntàriament desitgeu que sigui la

visitin els nens.

en nosaltres.

caracteritza per l’ansietat exces-

rents estudis i pot anar del 5% al 50%.

siva davant de la separació respecte

els que

res); el jove té una preocupació desmesurada de perdre’ls o Equip de pediatria de l’EAP Vic

que pateixin algun mal o accident.

http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/actuadoles.pdf


Vista

Vista

L’ONCE Solidaritat, projectes i accions culturals per

LA VISTA ÉS UN DELS SENTITS QUE MÉS UTILITZEM EN EL DIA A DIA. FACTORS COM L’EDAT, L’ALIMENTACIÓ O ELS HÀBITS QUOTIDIANS DETERMINARAN LA REGULARITAT AMB QUÈ HEM DE VISITAR L’OCULISTA. A CONTINUACIÓ, OFERIM UNA SÈRIE DE CONSELLS I RECOMANACIONS PER MANTENIR LA VISTA EN BONES CONDICIONS.

Fixa-t’hi bé!

P

er mantenir uns ulls sans, cal saber que

li costa més arribar a la retina. Això es tradu-

aquests òrgans són delicats i cal prote-

eix en algunes d’aquestes alteracions, que es

gir-los bé: fer les revisions necessàries,

poden contrarestar amb l’ús d’ulleres o amb

no exposar-los obertament a la llum del sol i tenir una higiene adequada seran accions que ens ajudaran a mantenir els ulls en un òptim estat. Els ulls ens acompanyen al llarg de la vida i ens aporten una pila de bons moments.

Però, què cal per veure-hi bé?

tractaments específics.

És habitual que al llarg de la vida els ulls pateixin una sèrie de canvis evolutius

La visió es produeix gràcies al fet que els ulls

infants hauran de visitar l’oculista per fer les diferents revisions, així com també sempre que tinguin algun problema concret amb la vista. si hi ha indicis de l’ull gandul —pèrdua de visió

És habitual que al llarg de la vida, els ulls pa-

en un dels dos ulls, a causa de la manca d’ús—,

imatges. I quines són les parts que conformen

teixin una sèrie de canvis evolutius. Es tracta

i tractarà l’estrabisme —desviació de l’alineació

l’ull? El globus ocular consta de la còrnia, la

de processos normals que alteren la manera

d’un ull en relació amb l’altre—, la miopia, la hi-

conjuntiva, l’iris, la retina, la pupil·la, la màcula,

com hi veiem. Així, en edat de creixement, po-

permetropia i l’astigmatisme —estat ocular que

l’escleròtica, els coroides i el cristal·lí.

den aparèixer la miopia o la hipermetropia, que

impedeix l’enfocament clar dels objectes tant

poden anar desenvolupant-se fins que l’infant

de lluny com de prop—, en cas que els detecti.

escleròtica

esdevé adult. En assolir la maduresa, també es

Durant l’adolescència, les alteracions refracti-

coroides retina nervi òptic

presenten una sèrie d’alteracions a la vista. A

ves s’accentuen i convé actuar-hi ràpidament,

cristal·lí conjuntiva

màcula humor vitri

l’agudesa visual, fent que percebem les imatges d’una manera més borrosa i menys nítida. A mesura que envellim l’ull canvia: la còrnia i el cristal·lí es tornen més opacs i a la llum

lucre, que treballa arreu de l’Estat espanyol, i que està activa des de l’any 1938. Actualment l’ONCE genera més de 115.000 llocs de treball, juntament amb la seva Fundació i la Corporació Empresarial ONCE, i dóna atenció especialitzada a les més de 70.000 persones cegues i discapacitades visuals que agrupa. L’ONCE també treballa amb associacions de cecs d’arreu del món, especialment amb associacions de l’Amèrica Llatina. Podeu trobar més informació a la web de l’organització:

www.once.es.

La visió es produeix perquè els ulls transmeten al cervell informació sobre les imatges vagin en augment. A partir dels 18 anys,

Els ulls canvien amb l’edat: cuida’ls!

pupil·la

Espanyols), una corporació sense ànim de

Com a regla general, tant els adults com els

En el cas dels nens i nenes, l’oculista detectarà

partir dels 40 anys s’inicia una davallada de

ció de l’ONCE (Organització Nacional de Cecs

amb l’ús d’ulleres o lentilles, perquè no

meten al cervell la informació sobre aquestes

còrnia

nostra societat són els principals focus d’ac-

Toca anar a ca l’oculista!

—receptors de les imatges exteriors— trans-

iris

a la integració de les persones cegues a la

A partir dels 40 anys s’inicia una davallada de l’agudesa visual

tractar-la, s’utilitzen col·liris especials i també vasos sanguinis de la retina i pot desembocar cirurgia làser i cirurgia convencional.

en ceguesa si no es detecta a temps. Una altra

Per altra banda, les persones diabètiques han malaltia ocular és la degeneració macular de de seguir controls visuals més freqüentment l’ull, que afecta principalment les persones més per prevenir patologies com la retinopatia dia- grans de 60 anys. Es tracta amb suplements vibètica, que apareix a causa d’una alteració dels tamínics i zinc, i també amb cirurgia làser.

curioses Algunes dades ones és daltònica: no

30 pers • Una de cada el verd i els la miopia i la hipermetropia s’estabilitcolor vermell ni distingeix bé el zen i deixen d’incrementar-se. confón. ls onet, famós pe ncès Claude M • El pintor fra ia amb claPatologies més freqüents isatgístics, no ve pa s re ad qu us se ys de la seva Al llarg de la vida ens poden anar apareia els darrers an redat què pintav es. xent diversos problemes oculars. Alguns patia de cataract carrera, perquè del 50% de la po són: la vista cansada —provocada per es afecten més • Les cataract % i més del 70 65 i els 75 anys una pèrdua d’elasticistat del cristal·lí—, blació entre els ys. La Seguremajors de 75 an que fa que la visió de prop sigui borrode les persones breix la cirurgia. sa i que es contraresta utilitzant ulleres tat Social en co els ulls s’adaptin progressives; les cataractes —pèrdua de a afavoreix que • La pastanag de llum. transparència del cristal·lí que cal acabar millor als canvis persones tenen tge molt baix de operant—; la presbícia —disminució de • Un percenta ia de la perés a dir, absènc la capacitat de l’enfocament de l’ull— i el monocromàcia, alteració que Es tracta d’una glaucoma, causat per l’acumulació de líquid cepció de color. nètica, o bé a de manera ge en el globus ocular, cosa que eleva la pressió pot venir causad als implicades les àrees cerebr intraocular. Convé tractar aquesta alteració per una lesió en del color. aviat, perquè pot comportar ceguesa. Per en la percepció


Oïda

Oïda

“Catalunya és un calidoscopi de sons, una barreja complexa, rica i variada”

El músic vigatà Pep Sala ens explica de quina manera viu la seva relació amb la música i posa èmfasi en la necessitat que té la societat de cuidar el sentit de l’oïda, un sentit que és la seva eina principal per poder fer música i gaudir-ne. Havent acabat la gira del seu darrer disc ‘Anatomia de la relativitat’, i després de la producció d’un disc d’òpera —composta per Joan Martínez Colàs— sobre la vida del cooperant català Vicenç Ferrer, ens rep als estudis de la discogràfica L’Indi Music. Aquí és on engendra els discos amb les cançons que fan ballar i emocionar els seus seguidors.

fons, si la vida és un llibre, un disc podria ser un capítol més. Aleshores, hi ha capítols on estàs més amunt, més avall, cada moment de la vida té una complexitat, i un color. L’estat d’ànim marca una mica la direcció. Som víctimes del nostre estat d’ànim i aquest varia contínua-

“Per a mi, la música és un llenguatge i també una vàlvula d’escapament”

ment. Suposo que per la meva genètica catalaun entorn on el silenci estigui present. Perquè

na sóc pessimista, i dintre de la meva genètica

asseiem al piano o agafem una guitarra i n’ex-

pessimista busco l’optimisme.

premem el suc, que surt en forma de música.

el silenci és la nota principal de la música: totes

La inspiració i les muses no existeixen, jo penso

les cançons del món comencen amb aquesta

que existeix el treball.

nota, que és el silenci. Com es cuida un músic l’oïda, la seva eina de Però sembla que el silenci està mal vist i so-

treball principal?

vint ens incomoda...

Els músics ens cuidem molt poc l’oïda, perquè

El silenci incomoda perquè moltes vegades és

quan fem un concert la música ha de sonar

un mirall de nosaltres mateixos. I sovint as-

a tota potència; hi ha els altaveus, pantalles

sociem silenci amb soledat, encara que siguin

acústiques, i nosaltres hi estem molt a prop,

coses diferents. La soledat és un estat molt

durant molta estona. I a més, l’exercitem molt,

important i molt sa. És el poder estar amb

l’oïda, als concerts, als assajos, als estudis de

tu mateix i poder tenir moments de reflexió.

gravació... De totes maneres, vivim en un món

Però sovint confonem solitud amb abando-

on la gent en general cuida molt poc el sentit

nament. La solitud és bona, mentre que

de l’oïda, hi ha molta contaminació sonora: hi

l’abandonament és negatiu. Quan algú diu

ha molt soroll a les ciutats i el que fa molt mal

que se sent sol, penso que, en realitat, se

són els aparells per escoltar música de manera

sent abandonat. La soledat és necessària

ambulant, els auriculars petits dins de l’orella.

per ordenar les idees i pensar.

El soroll extern fa que la gent hagi d’apujar el volum contínuament per poder sentir la música

Quin so té Catalunya?

Què significa per a tu la música?

i l’acaben escoltant a un volum molt fort. Això

A Catalunya pots posar-hi molts timbres: gra-

Per a mi, la música és un llenguatge i també una

és molt nociu per a l’oïda.

lles, tenores, triples, sacs de gemecs… La música

vàlvula d’escapament. És aquella eina, aquella

regional catalana du un reguitzell d’estridènci-

manera que jo tinc per celebrar els triomfs

Amb el somriure als llavis, la mirada refle-

es, sonoritats mediterrànies. Però si em parles

i per plorar les derrotes. És la meva manera

xiva i un discurs coherent i pausat, Pep Sala

Què significa per a en Pep

de so per comptes de timbres, m’imagino Ca-

d’expressar-me, i fer-ho d’una forma íntima,

agafa la guitarra i ens regala unes quantes

Sala el sentit de l’oïda?

talunya i la identitat catalana amb melodies:

tot i que després s’ha convertit en la meva

notes de la cançó Transparent. Un petit po-

Quan un nen neix descobreix

Catalunya és melòdica i molt variada. Fent

manera de guanyar-me la vida. Vaig sentir

ema sonor que ens arriba a l’oïda fent-nos

el món a partir dels sentits. En

un símil amb la seva geografia, clima i gas-

fascinació per la música des de ben petit, el

vibrar d’emoció i posa el punt i final a la

el meu cas, ja des de petit em

tronomia, que és riquíssima, a nivell sonor, és

llenguatge que naixia dels sons. N’escoltava

conversa. Sons i paraules que ens fan sentir

va fascinar l’univers sonor de la

igualment així. És un calidoscopi de sons, una

molta! Música clàssica romàntica, perquè a

i escoltar amb molta atenció.

vida. L’oïda és per a mi una eina

barreja complexa, en tots els aspectes: cultural,

casa n’hi havia: Schubert, Brahms, Beethoven.

i és el que m’ha permès sentir el

geogràfic, gastronòmic, sonor... Catalunya és

Després, ja a l’adolescència, vaig descobrir el

món i dedicar-me a allò que més

incatalogable, té una barreja increïble!

llenguatge musical d’acord amb els temps que

m’agrada. Per a mi és molt im-

corrien. I als 15 anys, amb una colla d’amics

portant, i malgrat tot, és un dels

El teu últim disc sona melancòlic però amb

vam muntar un grup i vam començar a tocar

sentits que la societat cuida menys.

tocs d’esperança, quina és l’essència?

de manera autodidacta.

Penso que tenir cura de l’oïda im-

Un, quan fa un disc, no pretén expressar pre-

plica temes arquitectònics, que els

meditadament alguna cosa. És després quan

Què necessites per compondre cançons?

edificis estiguin construïts amb ma-

ha passat mig any que l’has produït, que dius:

Un piano, una guitarra i viure. La vida ja omple,

terials adequats que aïllin el soroll ex-

ostres, em va sortir amb tints més optimistes

de per si. Els músics som com esponges i ens

tern. Personalment, necessito viure en

o em va quedar amb tints més blavosos. En el

anem omplint i omplint fins que després ens


Gust i olfacte LA FUNDACIÓ ALÍCIA ÉS UN LABORATORI CULINARI QUE INVESTIGA EN EL CAMP DE L’ALIMENTACIÓ PER PROMOURE BONS HÀBITS I AFAVORIR QUE MENGEM DE MANERA SANA. AMPLIAR EL CONEIXEMENT QUE TENIM SOBRE L’OLFACTE I EL GUST ÉS MÉS FÀCIL GRÀCIES A LA CIÈNCIA.

plats de sempre i també investiga en el

mi indica presència de proteïna i és un

camp de l’obtenció de textures noves

potenciador del sabor”, explica Massanés.

en els aliments. Això s’aconsegueix a

Aquest gust, descobert pel químic japonès

través de l’aplicació de productes es-

Kikunae Ikeda, té reminiscències orientals i

pessidors, gelificants i emulsionants,

la paraula que usem per designar-lo significa

entre d’altres. D’aquesta manera, fer

‘saborós’ en japonès.

una hamburguesa sense carn —ela-

Així doncs, la gastronomia es renova i avança

borada només amb bolets però amb

en el camí de l’excel·lència gràcies a la ciència i

aparença i textura càrniques—, pen-

al projecte de la Fundació Alícia.

sada per a les persones fenilcetonúriques, o cuinar una falsa truita, sense ous i només a partir de llet, són alguns dels seus resultats quant al canvi de textures en els aliments. “Treballem molt les diferents textures, així en l’alimentació que es dóna als hospitals, que

La textura pot modificar el gust dels aliments, potenciant-lo o minimitzant-lo adopti, variant-ne els ingredients i condiments”, ens diu l’Elena. I el Toni afegeix que

gust I Olfacte

“hi ha, també, un component psicològic a l’hora de menjar l’aliment, i és l’expectativa que en tenim. Esperem que una patata fregida sigui cruixent, però ens molesta que la carn que mengem no sigui tendra”.

Innovació als fogons!

Per a tots els gustos! Per descomptat, el gust d’un aliment es pot po-

“La percepció és la nostra manera d’interpretar

la gent mengi millor, de ma-

ons de restricció alimen-

tenciar a partir de diferents aromes i afegint-hi

i entendre el món. És la resposta i no l’estímul, i

nera més saludable”. La idea

tària, és a dir, persones

altres sabors, no només a través del canvi de tex-

és global i integrada, basada en emocions”. Així

és posar al servei de la cuina

que tenen al·lèrgies a de-

tura. A més dels tradicionals gustos: dolç, salat,

és com descriu el terme percepció el director de

totes les altres ciències. “Dins

terminats aliments o die-

amarg, àcid, agre, picant, n’hi ha un altre. “L’uma-

la Fundació Alícia, Toni Massanés, quan li pre-

el nostre equip d’investiga-

tes pensades per fer més

guntem com reacciona el cervell davant d’una

dors hi ha químics, enginyers

atractius i gustosos els

aroma especial o un gust exòtic. Massanés

agrònoms, dietistes, tecnòlegs

àpats servits en hospi-

normalment és triturada, suggerim dife-

explica que “la cuina permet construir el que

dels aliments, metges i, òbvia-

tals. I la tercera línia, és

rents presentacions: textura de púding, de

mengem i pot fer-se d’acord amb la salut o no”.

ment, cuiners”.

la de recerca amb acció:

puré, de flam...”, especifica la responsable

una ajuda a la docència

del departament de Salut i Hàbits Alimen-

Recalca que a través de la cuina “podem fer que Recorregut de sabors i aromes

amb exercicis que els adolescents puguin fer a

taris, Elena Roura.

I com es porta a terme la investigació gastronò-

classe, on, per exemple, es compara el que hau-

I és que la textura fins i tot modifica el gust

mica des de la Fundació Alícia? Doncs a partir

rien de menjar i el que mengen realment.

dels aliments. “La mateixa recepta, per exemple pollastre amb samfaina, si es posa al plat

de diferents projectes. Hi ha tres línies d’acció bàsiques: la promoció dels hàbits alimen-

Textura i gust: els protagonistes

triturada o de la manera convencional, fa can-

taris, en què es fan tallers per a escoles

“Hem descobert que la gent no es men-

viar-ne el gust final: perquè les espècies i els

i on la cuina és una eina per fomentar

ja allò que no reconeix visualment, per

condiments es barregen molt més quan estan

una bona alimentació. En segon lloc, hi

exemple els purés dels hospitals, en què

triturats, guanyen intensitat. Per tant, cada

ha la promoció amb altres entitats, com

no es distingeixen els aliments que

recepta s’ha d’adaptar a la nova textura que

ara les universitats. Per exemple, s’ha

conformen el plat; per tant, hem de

creat una web destinada a universitaris

fer més agradables els menjars perquè

que van a viure sols i que conté una sèrie

la gent mengi millor”, comenta Toni

de consells i receptes de cuina senzilles. També

Massanés. En aquest sentit, Alícia intenta in-

han elaborat respostes culinàries per a situaci-

novar aportant presentacions diferents dels

Percebem els sentits del gust i de l’olfacte d’una manera emocional

Més informació: http://www.monstbenet.com/ca/alicia


Tacte

EL TACTE,

clau per a la comunicació multicultural LA MANERA COM SALUDEM, COM TRANSMETEM INFORMACIÓ A TRAVÉS DELS GESTOS DE LES MANS I DEL SENTIT DEL TACTE, CANVIA SEGONS CADA CULTURA.

P

En determinats contextos podem transmetre molt més amb un gest que amb la paraula

Amb el tacte comuniquem sensacions, sentiments i estats d’ànim Un detall significatiu és, per exemple, la

Les impressions que rebem a través del sen-

varietat de gestos que cada cultura utilitza

tit del tacte arriben al cervell a través de

per saludar. Mentre que algunes cultures,

les terminacions nervioses de la pell, que

com la japonesa o la coreana, se saluden

envien informació sobre quin tipus de coses

fent reverències, les cultures del sud d’Eu-

estem tocant.

ropa i les llatines tendeixen a ser més càlides a l’hora de fer els rituals de salutació i opten per fer una encaixada de mans i fins

e pell és ho d r o fl om sa ú, no n nsacion un per alg

i tot dos petons a la galta.

Se

a en fecte ssem a abraçad e r a p n x U e . ics o aula Quan dramàt e la par s d o s t é x v e t a r on fem a t i efectiat, en c vàlida etermin s d é t m n e lt mo o pas mom ícils, és t que n if r d o p s u n s ixí etre situacio reda. A transm sonar f t ora de o h p l’ s e a s va gad eces àe de ve molt n u q n , ó e s s a e nera, ’afect una fr sta ma stres d e o u q m ’a s le s. D doncs, ar algú fortant er anim t recon p in a v n o s e u darà l’esq ries i ina, aju e pets a f o c a n s o n u lna b donar r verba a fet u m dona -lo si h r le a o it v c e li qu o fe issatge ar el m lç a . e r n a erso a uella p q a a t men

otser no en som del tot conscients, però el tacte és un dels sentits més arrelats a la nostra vida, i a través del

qual ens comuniquem i expressem un bon grapat de sensacions, sentiments i estats

Tacte i vida quotidiana

coses per nosaltres mateixos: agafar ob-

d’ànim quotidians. Cal tenir present, no obs-

Amb el sentit del tacte percebem certs pe-

jectes, dur a terme accions i aconseguir

tant això, que cada cultura té les seves nor-

rills: la possibilitat de cremar-nos la pell amb

els nostres objectius.

mes i que el sentit del tacte no és utilitzat de

altes temperatures o de caure malalts si la

sovint, el tacte ens permet també viat-

la mateixa manera a Europa que a l’Àsia.

sotmetem a un fred intens. A més, aquest

jar a través de textures variades, unes

sentit ens permet tenir autonomia i fer les

rugoses, altres fines, que associem a

El tacte s’utilitza de maneres diferents segons la cultura de cada país

diferents indrets, cultures i sensacions

El tacte ens permet viatjar a través de diferents textures

físiques. Quan caminem per la platja amb els peus descalços una colla de sensacions s’apoderen dels peus: és un massatge sensorial que ens relaxa i ens encomana benestar.


Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

Perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

www.fersalut.cat

CAP Alcover

CAP Sarria - Vallplasa

ABS Centelles

CAP Peralada

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

CAP VallcarcaSant Gervasi

CAP Les Hortes

EAP Sardenya

CAP El Remei


Revista Fer Salut. Número 52. Gener-febrer 2011