Page 1

www.accentbergueda.cat Núm. 05

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ MENSUAL D’ÀMBIT COMARCAL | 3.000 EXEMPLARS

El curs escolar comença SUMARI L’augment del amb incompliments de preu dels cereals l’administració

El Berguedà ha viscut una de les millors collites dels darrers anys. Malgrat això, l’increment dels preus dels cereals que s’està vivint a nivell mundial, provocat en gran part per l’especulació de les grans corporacions amb el producte, afecta de forma contundent l’activitat agrícola de la comarca. >>Economia 11

Expedienten Ràdio Berga

El tancament de l’escola de Saldes, la suposada pèrdua de part del finançament de l’escola Bressol de Berga i la no posada en marxa del Batxillerat al SES Serra de Noet són els principals punts de conflicte de l’actuació de l’administració educativa en aquest inici de curs. Saldes ha vist com, per un error administratiu en el recompte dels nens censats al

poble, l’escola era tancada i els nens havien de marxar a estudiar a l’escola de Vallcebre. Malgrat que el departament d’educació va prometre en un primer moment la reobertura de l’escola pel curs 2011-2012, altres col•lectius del Berguedà coneixen els incompliments d’aquest departament. És el cas del SES Serra de Noet, fundat amb la promesa de poder oferir Batxil-

Alta tensió al Berguedà

lerat. El departament no només ha incomplert la promesa sinó que per contra està pagant el concert del Batxillerat privat de l’Escola Xarxa. I enmig d’aquestes problemàtiques, la polèmica oberta sobre si l’ajuntament de Berga ha perdut o no una subvenció per la nova escola-bressol, la qual cada vegada és més lluny de poder-se >>pàg. 4 inaugurar en les dates previstes.

Esports en homenatge a Josep Maria Isanta >>pàg. 15

L’ajuntament de Berga ha expedientat la concessionària de la ràdio -Bífidus Produccions-, a qui reclama més de 60.000 euros en concepte de cànon. L’expedient es va iniciar arran d’una denúncia de l’empresa editora del Berguedà Actual, la qual havia competit amb Bífidus Produccions per obtenir la concessió. Ara, la concessionària té 30 dies per presentar al•legacions. >>Societat 6

El Ramadà a la comarca A la nostra comarca es calcula que son aproximadament 1.500 persones les que faran el ramadà . Més enllà de dejunar, el ramadà és una gran celebració, i és un dels cinc pilars de l’Islam. Una festa on els musulmans practiquen la pregària, l’abstinència i la caritat en un marcat caràcter familiar. >>Societat 6

Torna Sintetitza Red Eléctrica Española ha projectat una línia d'alta tensió per unir la central tèrmica de Cercs i Vic L’anunci de la construcció d’aquesta infraestructura ha despertat moltes contradiccions entre els habitants de la comarca. El projecte contempla tres opcions, totes elles, amb importants impactes sobre la fauna i els Espais Naturals Protegits de les dues comarques. El tancament de la Tèr-

mica, previst per al proper 2012 i la nova infraestructura projectada per entrar en funcionament durant el 2015, obra escletxes a la desconfiança sobre la necessitat immediata del projecte. L’actual model de distribució d’electricitat, fortament centralitzat, respon a la necessitat de comercialitzar els excedents de producció elèctrica de què disposen alguns estats de la Unió Europea, com França. >>pàg. 5

Acostar el cinema a tots els públics és un dels objectius que ha dut a l’entitat Sala 13 a organitzar per segon any consecutiu, el Concurs Internacional de Curtmetratges dels Pirineus, Sintetiza. Enguany, l’organització promou masterclass per a donar a conèixer la història del cinema a joves estudiants de 4t d’ESO. Una alternativa al cinema de les grans productores. >>Cultura 13


` [ ]

02 OPINIÓ

E D I TO R I A L

Que no grapegin la Patum! L’anunci que ha fet Juli Gendrau de fixar-se en l’organització del Misteri d’Elx -un altre patrimoni de la UNESCO del nostre paísper aplicar-la a la Patum pot ser una via per desvirtuar la festa berguedana. D’entrada, és molt positiu que hi hagi relacions entre aquestes dues festes dels Països Catalans, ja que és una forma de continuar teixint la xarxa que ens relliga com a nació, i de fer front als intents cada cop més descarats de l’espanyolisme per trencar els nexes entre el Principat i el País Valencià, les dues prin-

cipals regions del nostre país. Ara bé, el model aplicat a Elx és el d’un patronat copat fins dalt de diverses institucions. El Patronat de la Patum pot tenir molts defectes, però el pes institucional es limita al de l’ajuntament de Berga, i molt matisat pel pes de les comparses. Obrir el Patronat de la Patum a Diputació, Generalitat -o l’estat!- a canvi de diners pot significar l’ús descarat de la Patum per a promocions polítiques personals o institucionals i acabar desvirtuant el nostre bé més preuat. La Patum ha estat feta

sempre pel poble; i les institucions, eclesiàstiques i municipals, s’ho han mirat sempre des de la barrera. Malgrat el Corpus, malgrat la missa i el bisbe, malgrat els salts davant de casa dels regidors, la Patum ha estat sempre en mans de la gent que la feia. Treure el tema dels diners -poques festes deuen tenir una relació èxit/cost tant favorable- situa el consistori berguedà a l’alçada del Núñez del Cracòvia. De polítics decidint sobre la Patum ja hi ha els que han d’haverhi, i no en fa falta cap més.

Participació de fireta El nou alcalde de Gironella, David Font, ha convocat els ciutadans a les urnes per escollir quin dia de festa local fa el municipi. Aquest fet s'ha volgut vendre com un avenç en participació ciutadana, quan en el fons fa tota la pinta de ser una caricatura de baix nivell . Que la ciutadania pugui decidir directament quin dia escull com a festa local és una cosa positiva en sí. Això, però, hauria de ser un detall pràcticament insignificant dins una estratègia de participació molt més profunda. La política de participació a la comarca s'ha basat quasi sempre en proposar qüestions intranscendents, aquelles que fins i tot es podrien decidir llançant una moneda. En canvi, a la classe política tradicional els fa un terror salvatge

qualsevol dret de la ciutadania a decidir coses de pes més enllà de les eleccions. “Per això ens van votar, per decidir nosaltres”, és l'argument més recorrent. Un argument fal•laç, ja que els ciutadans també van votar un programa electoral que en moltes ocasions és paper mullat. I, per exemple, la darrera vegada van votar en una conjuntura econòmica de boom urbanístic i cap programa electoral no preveia una crisi com la que estem vivint ni, per tant, aportava mesures. La participació ciutadana només és de veritat quan el que decideixen els ciutadans determina el model a seguir. Per exemple, cap ajuntament s'ha atrevit a fer un referèndum sobre si els pisos i cases buides han de pagar un 50% més

d'IBI. Això sí que seria decidir sobre el model de política d'habitatge. Tampoc és previst que es pregunti res al voltant de la central de biomassa, del Parc de la Natura del Càmping ni del polígon d'Olvan. Totes aquestes infraestructures determinen models diferents de desenvolupament, i el poder -el polític i l'econòmic- té molt clar que el model actual no es qüestiona. Malauradament, doncs, estem molt lluny del dia en que preguntes com aquestes se'ns plantegin i puguem dir-hi la nostra. Abans caldrà ensenyar a molta gent que la democràcia no és escollir el cabdill més ben plantat per comandar els destins de la tribu, sinó gestionar els afers públics d'acord amb la voluntat del poble.

Número 4. Tirada: 3.000 exemplars. Número de dipòsit legal: L-671-2010. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

fer-ho a accentbergueda@gmail. com

Marcel Tuyet, Anna E. Puig, Àlex Moreno, Aida Morales, Sergi Serra.

L’ACCENT Berguedà és una publicació mensual d’informació comarcal. Per a contactar amb nosaltres podeu

Consell de Redacció: Balma Badal, Abel Caldera, Aleix Serra, Berta Francàs, Jordi Pont, Hug Tuyet i Montse Venturós. Maquetació: Hug Tuyet. Han col·laborat en aquest número: Mònica Pérez, Marc Solé,

Els continguts estan subjectes a una llicència ReconeixementNo comercial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons.

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

L’onze de setembre de torn Anna E. Puig

que siguem coherents i que aguantem? I ells, què hi fan ells?

Pensava en escriure un plany sobre la dissortada i malaurada vida de la nostra oh pobre pàtria! o potser un poema èpic exaltant les virtuts d’aquells herois pretèrits. Digueu-me, què celebrem un tal dia onze de setembre any rere any? En som conscients? Algú ho sap?

Un país no es forja a base de diades institucionals buides d’essència, sense solta ni volta. Amb programes d’actes, siguin del color que siguin els cartells anunciadors de la festa, plantejats per quedar bé amb la vianda al plat: desfilades de policies calçats com si fóssin del terròs o bé cantaores esgarrapant poetes il•lustres, no.

Què en traurem d’aplegar-nos sota monuments més o menys agraciats del conseller Casanova? Què en traurem de veure polítics portant flors colorides però buides de missatge a una possible tomba que, dia si, dia també, ells mateixos ens estan cavant? Haurem d’aguantar declaracions plenes de ferms propòsits que no s’acompliran mai, escoltar vanes reivindicacions que no ens portaran enlloc quan, ells, satisfets de la seva presumpta bona fe, hagin retornat cap a casa a fer un bon dinar, és clar, el senyor president es desfarà el nus de la corbata i automàticament parlarà en castellà, tant se val? Digueu-me si serveix d’alguna cosa que en els ajuntaments d’arreu del país un dia a l’any, per un cop no causa cap dany, anecdòticament, una estelada?

“No podem pensar que ja farà la feina un altre i després ja ens adherirem a la iniciativa popular” Sentirem com ens demanen “unitat i fermesa”, ens esperonaran a la pacient espera que a alguns ja ens comença a generar una frisança desesperadora, ens demanaran

No podem plantar-nos, resignats, en dies aparador, no podem pensar que ja farà la feina un altre i després ja ens adherirem a la iniciativa popular. Un país no es forja a base de diades institucionals buides d’essència, sense solta ni volta. Amb programes d’actes, siguin del color que siguin els cartells anunciadors de la festa, plantejats per quedar bé amb la vianda al plat: desfilades de policies calçats com si fóssin del terròs o bé cantaores esgarrapant poetes il•lustres, no. No podem plantar-nos, resignats, en dies aparador, no podem pensar que ja farà la feina un altre i després ja ens adherirem a la iniciativa popular. La solució passa, només, per nosaltres mateixos i la conseqüència de les accions vitals que diàriament executem. Per les nostres actituds i per les nostres inquietuds, per res més. Per la nostra capacitat d’autocrítica, pel nostre etern ressorgir de les cendres. No ens podem conformar amb una baixada de torxes, el clàssic sopar de germanor o amb un vespre de concerts aguantant un vas amb la llegenda “Festa sí, lluita també”. No ens podem resignar simplement amb cobrir l’expedient de catalanitat exemplar fitxant diligentment en l’enèsim onze de setembre de torn.

Envia’ns les teves informacions a:

accentbergueda@gmail.com


L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010

` [ ]

COL·LABORACIÓ

OPINIÓ 03

Àlex Moreno

L’Odi A la pel•lícula de 1995 La haine (L’odi), de Mathieu Kassovitz, s’hi pot veure la vida de tres joves dels suburbis de París (banlieue), on fa relativament poc la realitat iguala la ficció. I bàsicament en el film, al meu parer, s’hi pot veure reflectit l’estat de tensió d’una part de la població, la mateixa societat i els poders fàctics dels estats contemporanis. En La haine s’hi pot veure la qüestió del complex Estat francès. La gran reflexió de la pel•lícula la trobem quan, en forma d’acudit, s’explica el cas d’un home que cau al buit des d’un edifici de 30 pisos i va dient a mesura que cau: “De moment tot va bé...”. L’obra ens mostra (tal com va dient la nostra societat) que c Tot i ser del 1995, L’odi reflecteix en l’actualitat perfectament la crisi social que es viu, segurament perquè o bé a França hi va arribar ja fa temps i va ser apartada a les famoses banlieue o bé perquè el director, a part de la genialitat, posseeix el do de l’anàlisi. Sigmeund Freud va descobrir dues pulsions bàsiques en l’ésser humà: la pulsió de mort, que es dirigeix primerament cap a l’interior i a tendeix a l’autodestrucció, i secundàriament cap a l’exterior, la qual acaba sent una pulsió agressiva i destructiva; i la segona pulsió, lligada a la primera, i contraposada, és la pulsió de vida (la pulsió d’Eros), incloent les famoses pulsions sexuals. Podem entendre la pulsió de mort com aquella que porta l’home a cercar retornar a ser un ésser inorgànic, a conseqüència de la pròpia tensió existencial. I la pulsió de vida, com la contraposada. L’odi, que en el fons és el que ens mostra la cinta, és inherent a l’ésser

humà i està present en la societat i en l’home, de manera clara i visible. I de la mateixa manera que la sexualitat i l’amor mou i ha mogut gran part del món humà, l’odi i l’agressivitat també l’ha mogut i el mou. Ha estat motor de tots els canvis socials (més que el propi amor), guerres i confrontacions armades.

“De moment tot va bé, quan en el fons és una societat en decadència i en caiguda lliure al buit” Per tant, ara que l’odi està tornant a aflorar de manera imparable, el poder, de nou, desitja poder tornar-lo a dirigir, manipular i utilitzar en favor seu, coneixedor del seu gran poder i potser caràcter imparable. Les dades ara mateix són clares: l’atur registrat a l’Estat espanyol és del 20,5%, el doble que la mitja de la Unió Europea (i uns set punts per sobre que la pròpia Grècia), el dèficit públic és de l’11%, hi ha el 25% més de ciutadans treballant de funcionaris que en el sector industrial (3,1 milions de funcionaris i 2,3 milions en el sector industrial), trobem regions com ara Andalusia o les Canàries amb el 30% d’atur femení (les quals també són les comunitats amb més funcionariat de manera comparada) que senzillament és una brutalitat i una bogeria, i actualment l’Estat espanyol només té uns 18 milions d’ocupats i una població que ja toca els 50 milions de persones. Sens dubte, la situació és in-

sostenible i el somni sembla que arriba a la seva fi. La fi del bombolla immobiliària va fer destapar les carències de l’Estat i va fer aflorar els enganys dels polítics durant 30 anys a fi de construir el seu propi Port Aventura. En aquest joc de mentides ha tingut molta importància la política espanyola, des del famós “España va bien”, fins a l’última gran posada en escena d’Aznar a Melilla, sense obviar la darrera llau de detencions i amenaces terroristes. Però encara és més silenciada la gran mentida catalana. Per exemple, la Llei Electoral a Catalunya, obsoleta i poc justa, no és remodelada únicament per culpa dels polítics catalans (està inclosa en una part de l’Estatut de 1979), les infraestructures viàries de pagament van ser adjudicades pel Govern català i posteriorment, en molts casos, prorrogades les seves llicències; el sistema actual autonòmic va ser negociat pel propi Govern català i aquell concert econòmic que ara reclama CiU com a solució va ser refusat, i Pujol li va dir a Arzalluz que era un suïcidi econòmic per a ells; les caixes catalanes són segurament les que pitjor s’han comportat (amb una Caixa que ja ha trampejat la llei, que ha creat Critèria i que cotitza en borsa, amb una Caixa Catalunya atorgant sous d’uns 160.000 euros a l’any a Narcís Serra com a president d’honor, i sent la darrera caixa en el rànquing de deute cobert amb fons propis; uns directius de Caixa de Tarragona que s’apugen el sou el 33% abans de la seva fusió i una Caixa Manresa que gasta gran part de l’obra social en complexos amb restaurants de luxe com ara Sant Benet), el cas Palau de

la Música i el nét del senyor que té un carrer a Berga, i la gran darrera perla de CiU comparant el fet que s’obri una comissió d’investigació amb un judici franquista.

“El nacionalisme català tan sols té sentit si és per construir una societat més justa i un Estat que defensi primer les persones, la cultura, i la terra” La història ha demostrat que no hi ha millor manera de canalitzar l’odi que amb les vies del nacionalisme, el racisme i l’imperialisme. I un cop més, sembla que els mags intenten treure el conill del barret, segurament amb el convenciment que colarà. Des de l’Estat espanyol, altre cop tensions amb el Marroc, gran foc per exaltar el patriotisme, ressorgiment a la premsa del “problema basc i català” i un sens fi de titulars i debats parlant tant de l’Estatut com de l’opressió de llengua castellana a Catalunya, com del terrorisme de la península o de la kale borroka. Guerres de banderes i xifres als balcons i als diaris per fets tan absurds com ara un Mundial de futbol, defensors del poble defensant partits polítics i membres del Tribunal Constitucional fent discursos gairebé falangistes. I des del cantó català, partits que se sumen a l’independentisme,

que parlen de concerts econòmics i que exalten el patriotisme a fi de poder dissimular que la mamella de la vaca ha tingut sempre la bandera que els altres han volgut, si en sortien primer pessetes i dòlars, i des de fa uns anys, euros. De la mateixa manera que a la pel•lícula de Kassovitz l’home que cau va dient “de moment tot va bé”, a Catalunya fins ara s’ha dit “de moment tot va bé” i ara encara creuen poder dirho si altra vegada s’alça el pretext del nacionalisme irracional. Si deixem caure un objecte al buit podem pensar que es trencarà quan impacti al terra perquè hi ha la Llei de la gravetat, però podem pensar una mica més i dir que serà perquè existeix el terra. Si existeix el nacionalisme al nostre Estat encara, de manera tan poc resolta, és perquè hi ha massa injustícies per solucionar, massa riquesa per no repartir de manera equitativa i perquè molta gent, de sentiment català i/o espanyol, prefereix que així continuï per acontentar una societat en decadència i que no orienti el seu odi cap on l’ha d’orientar. Les nacions són fetes de persones i per les persones, i el nacionalisme català tan sols té sentit si és per construir una societat més justa i un Estat que defensi primer les persones, la cultura, i la terra. La independència, sens dubte, faria un gran favor a tothom, deixant ja sense gaires més vies d’escapatòria centenars de corruptes de nit i patriotes de dia, que no han fet altra cosa que utilitzar els sentiments humans per a la pròpia fi.


` [ ]

04 POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

EL TEMA DEL MES La Generalitat aposta per l’ensenyament concertat Redacció El SES Serra de Noet de Berga ha començat el nou curs sense el Batxillerat promès pel Departament d’Educació. Quan es va decidir la construcció d’un nou institut a la ciutat de Berga, des del departament d’educació es va fer la planificació d’iniciar els cursos per 1er d’ESO i any rere any anar implementant els cursos superiors. Quan l’any 2009 els alumnes de 4rt d’ESO dels centre havien de passar a Batxillerat, el Departament d’Educació els va comunicar que haurien de matricular-se al Batxillerat de l’altre institut, perquè, incomplint les promeses inicials, el SES no oferiria Batxillerat.

“L’estratègia de l’administració educativa és continuar apostant fort per la presència de l’ensenyament concertat a Berga” La indignació entre la comunitat educativa i els sindicats de mestres té un dels seus fonaments en el greuge que suposa que mentre l’administració nega l’ampliació del Batxillerat públic, aquesta subvencioni any rere any el Batxillerat concertat de l’Escola Xarxa. Aquest concert ve a sumar-se al ja existent en la Formació Professional de Sant Francesc, de la mateixa propietat que l’Escola Xarxa, i que tradicionalment ha impedit un augment de l’oferta pública de FP. Sembla ser, doncs, que l’estratègia de l’administració educativa és continuar apostant fort per la presència de l’ensenyament concertat a Berga. La queixa de la comunitat de mestres ha tingut un ressò polític molt limitat, degut a les implicacions polítiques dels diversos actors. Cal recordar que el cap de l’oposició, Daniel Bullich (PSOE), és també un alt responsable polític del Departament d’Educació i, per tant, abona l’estratègia de la conselleria de no implementar el Batxillerat al SES Serra de Noet. Alhora, l’Escola Xarxa està dirigida per Xavier Güell, un destacat dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya a la comarca, i compta amb el suport explícit de l’ajuntament governat per CiU.

Veïns i veïnes de Saldes segueixen lluitant per l’escola del municipi Al llarg del proper curs escolar 2011-2012, l’escola de Saldes romandrà tancada i els seus alumnes aniran a l’escola de Vallcebre, amb l’esperança de poder tornar a cursar els estudis al seu municipi de cara al curs següent. Aida Morales Aquest setembre, els nens i nenes de l’escola de Saldes comencen el curs escolar a Vallcebre degut a una errada burocràtica i un malentès amb el Departament d’Educació. Aquest darrer, no va comptabilitzar ni inscriure degudament a tres nens i nenes que, empadronats a Saldes però escolaritzats a Gòsol durant el primer trimestre, van retornar a l’escola de Saldes durant el segon semestre. D’aquesta manera, dins l’escola Pedraforca de Saldes només hi constaven 3 alumnes, una xifra que no arribava als mínims i que, per tant, no permetia garantir la continuïtat del centre. Per tal de denunciar aquest fet i amb l’esperança de reobrir l’escola el més aviat possible, tant els veïns com l’Ajuntament, l’AMPA o l’Associació Amics i Amigues del Pedraforca han estat treballant i criticant una situació que, segons argumenta el representant d’aquesta última, Ignasi Ripoll “es fonamenta en un problema exclusivament burocràtic, ja que no hi ha cap motiu de pes per tancar l’escola i, legalment, poden tornar a obrir-la”. A més, segons afirma Ripoll, “hi ha un precedent

FOTO: AMPA DE L’ESCOLA DE SALDES

a l’Escola de Tírvia, al Pallars Sovirà, on va passar exactament el mateix i, al final, l’escola va seguir viva”. L’Ajuntament, per la seva part, ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la resolució del Departament d’Educació, al•legant que la Generalitat no ha seguit el procediment ordinari en aquests casos. De moment, però, només s’ha pogut negociar amb el Departament que l’escola no es tanqui definitivament i que, durant aquest curs, es facin obres de millora per tal de tornar-la a obrir si hi ha entre 8 i 10 nens el proper curs. L’AMPA, a més, ha demanat el suport del Síndic de Greuges, el Defensor del Pueblo i el Defensor del Menor. I és que, per els saldencs, l’escola de Pedraforca ha representat una de les institucions bàsiques i més importants del municipi: “l’escola és un incentiu per la gent que hi viu i perquè la gent nova es quedi”. Amics i Amigues del Pedraforca, a més, s’ha volgut preguntar públicament “per què” el Departament d’Educació està actuant contra els principis educatius que teòricament defensa. Amb tot, diversos afectats i experts

Veins de Saldes congregats pel tancament de l’escola.

com ara la Professora de Ciències d’Educació a la UAB especialitzada en escoles rurals, Agnès Torras, han afirmat que el tancament de l’escola representa una important pèrdua de serveis dins el poble. Torras s’ha mostrat en desacord amb el tancament i ha teoritzat que l’educació infantil i primària és el primer graó d’accés a la cultura: “no es poden tancar les portes de la cultura i l’obertura social als infants de les escoles rurals, Saldes n’és un bon exemple”. A més, la pedagoga ha criticat les actuals contradiccions que pateix el sistema públic educatiu espanyol i català, a l’hora de complir els principals criteris educatius de la Unió Europea: “la UE prima la proximitat entre les escoles que ofe-

reixen educació infantil i primària i els seus alumnes”. En aquests moment, ja s’ha demanat cita amb el Conseller d’Educació, Ernest Maragall i amb el President de la Generalitat, José Montilla, tot i que encara no s’ha rebut resposta. Els veïns, les associacions i les institucions coincideixen en que hi ha ganes de fer coses i de seguir lluitant per l’escola de Saldes als carrers i per tots els mitjans, com així ho demostren els nombrosos vídeos al Youtube o el grup que s’ha creat al Facebook. De cara als propers mesos s’espera que s’entreguin els fruits d’una recollida de firmes a la Delegació d’Educació de Manresa o Barcelona.

El finançament i la proposta de gestió privada ajornen el projecte de la nova llar d’infants Hug Tuyet El nou curs escolar ja ha donat el tret de sortida a la ciutat de Berga. Un any més la capital de la comarca només disposa d’una escola bressol de titularitat pública, Flor de Neu. A més, el projecte de la nova escola bressol de la ciutat està actualment ajornat. En el ple del juliol passat es va decidir ajornar l’aprovació del projecte de la nova llar d’infants a causa de les crítiques de la resta de grups municipals. El PSC acusa l’equip de govern convergent de perdre una subvenció del Departament d’Educació de 410.000 euros per finançar el projecte. El Grup Socialista afirma que l’Ajuntament no va enviar la sol•licitud a la Gen-

eralitat per optar a la subvenció, tot i haver estat advertit pel departament. Els socialistes berguedans, amb Daniel Bullich al capdavant (el qual ocupa un càrrec important dins d’Educació i que és cap de l’Oficina de Relacions Externes del Departament d’Educació), són els que han destapat aquest afer. Aquesta, doncs, és una versió determinada pel poder de Bullich dins del Departament d’Educació, que no ha fet públic els fets fins a fi de termini. Per altra banda, CiU ha afirmat que l’Ajuntament de Berga ha presentat tota la documentació requerida pel Departament d’Educació i no tenen comunicació que hagin perdut aquesta subvenció. Els convergents berguedans

tampoc estan al cas d’haver vençut cap termini per presentar documentació complementària del projecte educatiu. Gestió indirecta El projecte de la nova llar d’infants ja es demanava al PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya) que se sol•licita a l’inici de cada mandat municipal. Aquest pla aporta 360.000 euros dels 1.298.000 euros totals que costa l’escola. La subvenció que segons els socialistes s’ha perdut aportava 410.000 euros del departament, que dóna 5.000 euros per a cada una de les 82 noves places del futur centre infantil, el 31,58% del pressupost del projecte. La resta del cost, 528.000 euros, l’Ajuntament de Berga pretén assumir-lo amb una gestió indi-

recta, que és una concessió privada de 15 anys de durada. En aquest punt, la CUP i la resta d’oposició van mostrar-s’hi contraris. Els grups municipals a l’oposició no creuen que l’externalització del servei ajudi la ciutat. Fins i tot els socialistes s’ha sumat a no fer la concessió privada, tot i que justament va ser el PSC qui va introduir la gestió indirecta a Catalunya Berga actualment té molta oferta privada de llar infantil amb les escoles Vedruna i Xarxa. Per contra, només ofereix l’escola Flor de Neu com a alternativa a les concertades. El projecte de la nova escola bressol preveu que es construeixi a la plaça Gernika, en uns camps ja urbanitzables davant de l’IES Guillem de Berguedà.


L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010

` [ ]

POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA 05

REE projecta una línia d’alta tensió entre Cercs i Vic Abel Caldera

Red Electrica Española (REE) ha projectat la construcció d’una línia d’alta tensió que ha d’unir Cercs i Vic. La línia tindria una potència de 220kV, només superada per les autopistes elèctriques del tipus de la MAT. Actualment, ja hi ha instal•lada una línia de mitja tensió que connecta les dues zones, transportant energia generada a la tèrmica de Cercs. Aquesta central es tancarà l’any 2012, però les diverses administracions no han donat una resposta clara sobre si la nova línia serveix o no per a suplir el tancament de la central. Igualment, tot i que s’ha negat que la infraestructura formés part de la MAT, el propi projecte redactat així ho contempla. Totes aquestes contradiccions fan que molts desconfiïn de les intencions del projecte.

sar la línia per la Serra de Picancel. L’alternativa, però, traspassa l’àrea de protecció del trencalòs, una au en perill d’extinció Mentre que la segona opció, un cop evitada la Serra de Picancel, torna a passar per l’actual línia de 110kV, la tercera opció pren un recorregut nou fins a Gurb, passant per Les Lloses. Totes tres opcions tenen impactes importants en fauna i espais naturals, però també en recursos turístics i espais socioeconòmics, tal i com reconeix el propi informe de REE. De moment, en les administracions municipals afectades per aquest projecte hi regna la precaució. L’estudi que s’ha fet públic serveix com a preliminar d’un estudi d’impacte ambiental que ha de determinar quina de les tres opcions s’escull. Tot i així, el fet que s’hagi donat a conèixer aquest projecte en ple estiu, i que la seva redacció estigui datada el 2008 ha aixecat un cert malestar i una ombra de sospita sobre les intencions finals del projecte.

“Totes les contradiccions sobre la utilitat de la línia fan desconfiar de les intencions del “Un dels objectius projecte” d’aquest projecte és la construcció Tres opcions L’estudi elaborat per REE proposa tres opcions diferents per tal de d’infraestructures construir la línia. Totes aquestes que integrin la opcions tenen un impacte directe en àrees que gaudeixen d’una zona a la línia de certa protecció. Travessar del la MAT” Berguedà al Lluçanès, tal i com reconeix el propi estudi, implica haver d’actuar sobre grans superfícies forestals. La primera opció contempla aprofitar el corredor que ja hi ha obert per a la línia de 110kV que actualment ja uneix Cercs i Vic. Tot i aprofitar el corredor, la construcció de la nova línia obligaria a ampliar l’espai desarborat i canviar part de la infraestructura. Aquesta opció afectaria directament la Serra de Picancel, protegida amb la qualificació de Paratge d’Especial Interès Natural (PEIN). La segona i tercera opcions són alternatives per no haver de fer pas-

REE nega cap relació amb la MAT La pròpia REE ha negat que aquesta infraestructura formi part de la MAT. Amb tot, el propi projecte recull que un dels objectius del projecte és la construcció d’infraestructures que integrin les principals àrees de la regió a la línia de 400kV -coneguda com a MAT-. Segons REE aquest seria un aspecte addicional a l’objectiu principal del projecte, que és segons REE mallar la xarxa per evitar grans apagades. Si l’actual infraestructura de 110kV porta energia des de la tèrmica de Cercs cap a la plana de

Vic, el tancament de la tèrmica el 2012 obre l’interrogant sobre l’ús de la nova línia. L’opció que pren més força és que s’utilitzarà per abastir el Berguedà a partir d’electricitat transportada per la MAT des de l’estat francès. Amb tot, la instal•lació també podria ser utilitzada per a portar electricitat des d’una suposada nova central que substituís l’actual. El fet que la línia estigui projectada per a entrar en servei el 2015, mentre que el tancament de la central de Cercs és previst per al 2012 evidencia també que el projecte no és d’una necessitat immediata per a suplir l’electricitat que produeix la central.

L’APUNT Models de generació i distribució d’electricitat Abel Caldera L’actual model de generació i distribució d’electricitat és un model fortament centralitzat que concentra les plantes de producció principalment en zones desafavorides. Als Països Catalans, les plantes de generació es troben en zones deprimides econòmicament i tradicionalment oblidades per l’administració. La propietat de la producció també respon a un model centralitzat, fent que qualsevol generació comercial

d’electricitat per part d’un particular s’hagi de vendre a les companyies elèctriques. A nivell europeu, la construcció d’autopistes elèctriques com la MAT respon no només a la voluntat de països com França per comercialitzar el seu excedent de producció sinó també al projecte de situar les grans plantes de producció energètica a països del nord d’Àfrica, aconseguint abaratir els costos i evitar els

conflictes mediambientals. La MAT no respon, tal i com s’ha indicat algunes vegades, a cap dèficit energètic del Principat, el qual en realitat exporta part de l’electricitat que produeix. Aquest model que actualment impera és radicalment oposat als models descentralitzats que esgrimeixen els partidaris d’un desenvolupament més sostenible, basats en la generació d’energia seguint criteris de proximitat.


06 POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA

` [ ]

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

L’ajuntament obre un expedient sancionador a Ràdio Berga FOTO: HUG TUYET

Redacció L’ajuntament de Berga, amb els vots favorables de CiU i la CUP i l’oposició de PSC, ERC i Josep Saña, ha decidit obrir un expedient als gestors de la ràdio municipal per incompliment d’algunes clàusules de la concessió. Ja a principis del 2008 la CUP va denunciar que en els pressupostos municipals l’ajuntament assumia les despeses de lloguer del local, llum i telèfon, però aquelles queixes no van obtenir resposta pública per part de cap altre grup polític. La concessió de la ràdio municipal es va fer el 2005, quan l’equip de govern de la ciutat era composat per PSOE i ERC. S’obrí un concurs públic amb un seguit de clàusules i finalment guanyà Bífidus Produccions, una empresa que tenia com a caps visibles els periodistes Jaume Fíguls, Fermí Riu i Xavi Rossinyol, antics treballadors de la ràdio. Els derrotats foren els impulsors d’un nou grup comunicatiu al Berguedà, vinculats al Berguedà Actual i a Canal 4. Aquest grup, encapçalat per Jordi Simon -que havia estat regidor de l’ajuntament de Berga pel PSOE

Local on s’ubica Ràdio Berga al Passeig de la Pau.

entre 1995 i 2003- i el propietari del Càmping de Berga Joan Barniol com un dels principals inversors, tenia la ferma intenció de crear un grup mediàtic berguedà que disputés l’hegemonia a Regió 7 i reactivés el panorama ràdiotelevisiu local. Aquesta iniciativa també comptava entre els seus impulsors amb el dirigent de CiU Ramon Minoves i el periodista Carles Solà, de coneguda trajectòria independentista, i intentà desenvolupar un model de participacions econòmiques limitades per tal de consolidar la transversalitat del

projecte. L’evolució del projecte rebé un dur revés en no aconseguir la concessió de la ràdio. Finalment, només el setmanari Berguedà Actual pogué consolidar-se com a producte informatiu. Ha estat precisament aquesta empresa qui ha posat damunt la taula els incompliments del contracte de concessió. Concretament, el principal incompliment és no haver fet el pagament d’un cànon mensual de 1220 euros -més els increments anuals de l’IPC-, tal i com s’estipula literalment en el

contracte. També hi ha el fet que sigui l’ajuntament qui estigui assumint des de l’inici el pagament d’alguns dels subministraments dels locals de la ràdio. Una denúncia que sottovoce ja venia fent, i que molts també interpreten com una vendetta particular. Malgrat que l’equip de govern havia manifestat en privat un cert malestar amb l’orientació de l’emissora -que a ningú se li escapa que és propera al PSOE- i que era conscient dels incompliments, no s’havia atrevit a actuar fins que hi

ha hagut una denúncia externa. Un malestar que també s’estenia als sectors independentistes de la ciutat, que han considerat que se’ls ha menystingut informativament malgrat la seva importància i activitat. Això fou especialment criticat durant la jornada del referèndum sobre la independència, que tingué un mins seguiment per part de la ràdio. També s’han alçat crítiques pel fet que l’emissora emeti continguts propis basats en la teleescombraria. Finalment, però, el passat 28 de juliol es portà aquest tema al ple municipal. S’acordà obrir un expedient sancionador, després d’un seguit de converses “infructuoses” amb els gestors de la ràdio, segons informà l’alcalde Juli Gendrau. Ara, Bífidus Produccions tindrà fins a 30 dies per presentar al•legacions. De moment, l’empresa s’ha defensat només fent gala de les distincions que ha rebut -i que converteixen la ràdio en puntera arreu del país-, però no ha explicat en cap moment la seva versió sobre l’impagament d’una quantitat que, pel cap baix, supera els 60.000 euros des de la reobertura de la ràdio el 2006.

El ramadà, al Berguedà Montse Venturós

El ramadà és un període festiu durant el qual els musulmans practiquen l’abstinència, la pregària i la caritat. És el novè mes lunar del calendari islàmic i és conegut àmpliament pel dejuni dels musulmans. També representa un dels cinc pilars bàsics de l’Islam. L’abstinència de menjar i beure s’inicia amb la sortida de la lluna, a final del vuitè mes, anomenat Sha’ban, si bé cal tenir en compte que és diferent per a tots els musulmans. El motiu d’aquesta diferència rau en el fet que l’inici del ramadà té una estreta relació amb la Lluna i és així que, depenent del territori en què visquin els musulmans, el seu inici pot canviar en dies o hores. Enguany, al Berguedà i a la resta

del territori català, aquesta data va ser el dia 12 d’agost, moment en què els musulmans de tots els territoris occidentals van iniciar el seu dejuni diürn, que es prolongarà durant 30 dies.

“A la nostra comarca es calcula que són aproximadament 1.500 persones les que faran el ramadà” A la nostra comarca es calcula que són aproximadament 1.500 persones les que faran el ramadà. L’Azzedine viu a la comarca del Berguedà des de fa sis anys i creu que la pràctica del ramadà a Catalunya “és més complicat, ja que

ens hem d’adaptar a les tradicions del país on vivim i a l’entorn, que no practica el ramadà ni fa el dejuni. En un país islàmic, la festa és més que evident i tenim una intensa activitat social, però aquí les coses són ben diferents”, explica. Més que un dejuni Per a moltes persones d’aquí, viure i practicar el ramadà esdevé només deixar de menjar, però l’Azzedine creu que s’han d’explicar bé els termes de la seva cultura, ja que moltes vegades des d’aquí prejutgem les seves tradicions culturals. Per a ells el ramadà “és un mes de caritat, de pregària durant el dia i la nit, ens centrem en l’espiritualitat; però també és un mes de festivitat i de celebracions amb la família. Vin-

dria a ser l’equivalent de la Quaresma que celebren els cristians”, comenta. També cal fer menció de les exempcions de fer el ramadà. Les persones grans i malaltes, els menors i adolescents, les persones que estan de viatge, les dones embarassades, les mares que han d’alletar els fills... són només alguns exemples.

“Per els musulmans el ramadà és un mes de caritat, de pregària durant el dia i la nit” I l’Azzedine ens explica també

que “si algun dia no es fa el ramadà, la persona que no l’ha fet ha de fer un acte de caritat i haurà de donar menjar a una persona necessitada o bé abstenir-se de menjar des de l’alba fins al crepuscle durant dos mesos”. Quan el sol ja s’ha post, es trenca el dejuni. Un cop arriba la nit és moment de reunió amb la família i els amics, de celebració. L’últim dia del ramadà s’anomena id-alfitr i representa el trencament del dejuni; és motiu de grans festivitats i dóna pas a l’entrada del nou mes, anomenat xawwal. “Suposo que és difícil d’entendre per a les persones d’aquí, però jo personalment ho visc com una festa amb la meva família i també com un mes d’ajuda i caritat als més necessitats”, explica l’Azzedine.


RECULL DE NOTÍCIES

Escalada repressiva estival contra l’esquerra independentista FOTO: ADRIÀ CALVO

Abel Caldera Laura Riera havia d’abandonar la presó el passat dissabte 21 d’agost. Com ja s’havia fet el passat hivern amb Diego Sánchez i Zigor Larredonda, es va programar un acte de benvinguda. El fet que coincidís la seva sortida al carrer amb les festes de Gràcia va fer que aquest acte quedés emmarcat en les activitats programades a la Plaça del Raspall. Els intents del PP de vincular algunes entitats gracienques amb l’entorn d’ETA a causa de les fotografies de presos polítics presents a les barraques d’aquestes entitats durant les festes, era una estratègia que havia provat amb insistència però amb un èxit escàs en els darrers anys. Aquesta vegada, però, l’estratègia varià i Dignidad y Justícia, una de les entitats ultres instrumentalitzades per l’espanyolisme per atacar judicialment l’independentisme va presentar una denúncia davant l’Audiència Nacional. A partir d’aquell moment la maquinària mediàtica va començar a funcionar. L’espanyolisme més desacomplexat (PP i C’s) van demanar un posicionament clar d’ajuntament i Generalitat, aprofitant per insistir en el discurs de la “connivència” i “inhibició” davant els “radicals”. La reacció d’un Montilla en època preelectoral, decidit a que no se li obrís un nou flanc de “connivència amb ETA” a la premsa madrilenya, fou la d’assumir i fer complir acríticament qualsevol ordre que vingués dictada per l’Audiència Nacional. La prohibició dictada pel jutge Pablo Ruz contenia els ja clàssics elements de justificació de l’estratègia del “tot és ETA” i no donava el més mínim marge per a trobar una posició intermèdia. Així doncs, la resposta de la Generalitat fou la d’envair policialment el barri de Gràcia. La pressió dels mitjans L’alineació dels grans mitjans de comunicació catalans amb el discurs de l’Audiència Nacional impedí als promotors de l’acte de benvinguda explicar o matisar algunes de les qüestions que anaven apareixent a premsa, ràdio i televisió. Malgrat que l’acte en tot moment fou anunciat com un acte de benvinguda, des dels mitjans públics i les agències oficials es parlà en tot moment d’un acte d’homenatge i enaltiment, termi-

1 i 2. Imatges de la concentració per la llibertat d’Eudald Calvo. 3. Ferides a l’esquena del pare d’Eudald Calvo després de ser apallissat pels antiavalots.

nologia que va acabar fins i tot impregnant les notícies de la premsa d’un perfil més independent. I malgrat que aquest fet fou reiteradament denunciat, cap mitjà de comunicació varià la seva línia. La manipulació més greu, però, fou com de forma reiterada s’acusà

Laura Riera de ser la responsable de l’atemptat contra un regidor al PP de Viladecavalls. La pròpia Audiència Nacional espanyola va absoldre Riera d’aquest càrrec el 2005, però això no fou suficient per tal que la premsa rectifiqués. Tampoc, en cap mitjà, s’obrí el

debat sobre aquesta segona condemna -ara mediàtica- imposada a algú que complí íntegrament la condemna imposada per un tribunal i que, per tant, segons els propis raonaments de l’estat, ja hauria “pagat el seu deute amb la societat”.

L’APUNT

Detingut el portaveu de Maulets Eudald Calvo és portaveu de Maulets, i un actiu militant del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona. El passat dimarts 24 d’agost, mentre estava estudiant a la biblioteca d’Argentona, els Mossos d’Esquadra van presentar-se a casa seva i, en no trobar-lo, van comunicar als seus familiars que es presentés a la comissaria el més aviat que pogués. Ell s’hi presentà, juntament amb el seu pare, i allà li comunicaren que quedava detingut per associació il•lícita, un delicte penat amb entre 2 i 4 anys de presó. Aquesta imputació era nova dins l’estratègia repressiva de l’estat contra l’EI catalana; no així contra la basca. La incertesa sobre l’abast de les acusacions, i el fet que un delicte d’associació il•lícita no el pot cometre una persona sola, encengueren les llums d’alarma davant una possible ràtzia contra l’independentisme juvenil.

La manifestació convocada davant de la comissaria a les vuit del vespre d’aquell mateix dimarts fou durament reprimida pels antiavalots, ferint a una desena de persones i detenint al germà d’Eudald Calvo. Els propis Mossos negaren en un primer moment haver practicat cap càrrega, però l’aparició d’un vídeo amb les imatges dels fets deixaren en evidència l’actuació policial. Més en evidència quedà la “qualitat democràtica” dels Mossos d’Esquadra amb la denúncia feta per Calvo en sortir en llibertat provisional dels jutjats. Calvo fou despertat als calabossos de la comissaria al crit de “Arriba España” i fou reiteradament provocat per un agent que feia sonar el “Cara al Sol” amb el seu telèfon mòbil. Amb la sortida de Calvo dels jutjats, finalment es conegué l’abast de les acusacions. L’operació provenia de la comissaria dels Mossos de Cerdanyola del Vallès i estava relacionada

amb la campanya de boicot contra els preus dels ferrocarrils iniciada pel SEPC i altres col•lectius d’estudiants. A Calvo se’l relacionava amb els fets només a partir de fotografies on se’l veia amb un megàfon encapçalant manifestacions, i per informacions de la brigada d’informació dels Mossos obtingudes, suposadament, de la pròpia UAB, la qual hauria passat un llistat dels militants més actius en les lluites estudiantils. Juntament amb Calvo, en el sumari es relacionen com a membres del suposat grup clandestí a persones no vinculades ni amb l’esquerra independentista ni tampoc amb les lluites estudiantils. Així, dos dels imputats ho són per haver pintat graffitis a l’exterior dels vagons, mentre que un altre ho és per haver-se negat a pagar el bitllet. Calvo afirmà desconèixer en absolut cap d’aquestes persones, en el que sembla un muntatge policial molt mal preparat o fet, simplement, amb l’objectiu d’assetjar militants polítics.

Tarda de violència policial Dissabte 21 a la tarda, centenars de policies d’antidisturbis i de paisà ocupaven els carrers d’una Gràcia en plenes festes. Tancats a la plaça del Raspall, hi havia dos centenars de persones que s’havien apropat per protestar per la prohibició de l’acte. En el moment en que els organitzadors de l’acte intentaren llegir un comunicat on es denunciava la manca de llibertat d’expressió i es donava per desconvocat l’acte, i malgrat que el comandament policial tenia constància que aquell manifest no incomplia la resolució de l’Audiència Nacional, uns quants antidisturbis del cos policial s’abraonaren damunt l’escenari i detingueren el portaveu de les organitzacions convocants. Martí H., que no recuperà la llibertat fins l’endemà al migdia. En el mateix moment, unes altres dues-centes persones que no havien pogut accedir a la plaça, iniciaren una manifestació pacífica allunyant-se de “l’indret prohibit” i dirigint-se a la Plaça de la Vila. Just abans d’arribar a aquesta plaça, desenes d’antidisturbis començaren a apallissar per l’esquena els manifestants. Tot això passava en una plaça on en aquells moments s’estava celebrant el correfoc infantil, generant moments de pànic i aixecant la indignació dels allí congregats. Amb aquesta càrrega, la Generalitat escenificava gràficament la seva disposició a complir de forma taxativa les ordres de l’Audiència Nacional i dissipar cap mena de dubte sobre una suposada “connivència”. A Sants, també Després d’un dissabte de festa major protagonitzat per un jutge de l’Audiència Nacional i els Mossos d’Esquadra, l’atenció de l’aparell mediàtico-judicial es dirigí cap a les festes de Sants, on com cada any hi havia convocat un brindis en record de totes les persones privades de llibertat. Novament, l’Audiència Nacional considerà que l’acte s’havia de prohibir, no perquè aquest constituís un delicte, sinó perquè hi havia la possibilitat que allí s’hi cometés un delicte. Finalment, les entitats decidiren desconvocar l’acte no sense abans haver protestat pel que consideraven un atac a la llibertat d’expressió.


[ ]

8 NACIONAL

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

La tauromàquia

als Països catalans ABEL CALDERA cades per l’Església i a l’Estat es- de masses per excel•lència a les valors. La consciència animalista frontada a una cultura dominant BERGA panyol Felip V en prohibí la seva ciutats industrials, arribant al -que el mateix Marx titlla al Man- espanyola que el reclama com a Les corregudes de toros tal i com les coneixem avui en dia tenen el seu origen al segle XVIII. Si bé hi ha moltes teories que pretenen emparentar aquesta tradició amb cultures antigues -com la minoicala realitat és que fins al segle XVIII les festes amb toros formaven part del conjunt de festes amb diversos animals. Els espectacles medievals consistien en organitzar caceres a cavall de diversos animals -entre els quals els toros- per part de la noblesa en espais públics, deixant que el poble en fos espectador. Si el noble volia tenir un gest condescendent amb la plebs, els donava permís per saltar a l’arena a matar un brau a garrotades i ganivetades. Aquestes pràctiques tan sanguinàries foren ja criti-

pràctica als nobles. En aquest moment és on apareix la tauromàquia moderna: els ajudants dels nobles, que participaven a peu a les batudes, esdevenen els protagonistes. L’espectacle es reglamenta i va prenent cos durant la primera meitat del segle XIX tal i com el coneixem avui en dia. L’inici de la tauromàquia representa, doncs, una modernització, humanització, reglamentació i estilització de les antigues matances medievals. Arrela a la península -on alguns reis intenten prohibir-la sense èxit-, a Occitània i a les colònies americanes. És prohibida, per exemple, el 1825 a Gran Bretanya. Al llarg del segle XIX l’espectacle taurí es converteix, al nostre país, en l’espectacle

seu zenit als anys 1920. Posteriorment, la irrupció del cinema i del teatre popular introdueixen un element de competència.

Si bé és cert que l’associació d’aquest espectacle a l’espanyolitat ja apareix al segle XIX, aquesta no es defineix de forma agressiva, sinó en sentit d’arrelament popular enfront alguns intents prohibicionistes. Serà amb el franquisme quan aquesta remarca de l’espanyolitat es farà en el sentit de la unitat de l’estat. L’espectacle encara gaudirà fins als anys 60 de molta popularitat social, però serà finalment vençut pel futbol com a espectacle de masses. La societat viu als 60 i 70 moments de transformació i de canvi de certs

ifest Comunista d’excentricitat burgesa al segle XIXi ecologista adquireix un caràcter popular i de progrés. Alhora, l’accentuat procés d’urbanització i modernització de la societat –molt més marcat als Països Catalans que a la resta de l’estat- fa desaparèixer l’estrat cultural de ruralitat que encara romania en àmplies capes populars, amb el conseqüent replantejament de la relació entre animals i persones. Aquest és el context en el qual, amb la renovació dels cànons culturals, les corregudes de toros són excloses com a tradició pròpia. També desapareixen al mateix temps les altres pràctiques salvatges amb animals en molts dels municipis catalans. Una cultura catalana que rebutja aquest espectacle en-

propi és l’espai ideal pel qual, als anys 80, s’introdueix e l debat identitari dins la tauromàquuia, quan fins alesho res havia estat una pugna entre “il•lustrats” i “tradicionalistes”. La prohibició de les corregudes de braus ha estat possible degut a la dràstica reducció de seguidors de la tauromàquia. Fins i tot la major part de l’espanyolisme que diu defensar la festa i que enarbora estanqueres amb el brau, no només no assisteix mai a cap correguda sinó que té nuls coneixements del món taurí. Un univers que, amb més o menys enrenou està destinatt a desaparèixer en els propers anys, tal i com reconeixen els seus propis aficionats.


L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010

[ ]

NACIONAL 9

L’independentisme de Mallorca, pioner en la lluita contra la tauromàquia BLANCA DOLORES PALMA

tural que suposen les corregudes de bous a Mallorca.

Ja fa quatre estius que l’Esquerra Independentista està demostrant ser capdavantera en la lluita antitaurina a Mallorca. Lemes com “La sang no és cap espectacle” o “Palma no assassina, ciutat antitaurina” han creat un moviment fort i ampli contra la tortura animal, mobilitzant a joves, i no tant joves, any rere any, a diferents indrets de l’illa.

Com moltes altres lluites contra les imposicions espanyoles al nostre país, a Palma la batalla antitaurina també ha hagut de suportar la repressió policial, que ha provocat fortes càrregues i desenes de persones ferides. Durant la campanya de 2008, la Policia Nacional espanyola va intentar silenciar les nombroses concentracions que van aplegar centenars de persones.

Accions i concentracions de tot tipus han demostrat que aquesta lluita també engresca el jovent a sortir al carrer i mobilitzar- se, i que seguirà sent així fins que no s’eradiqui del tot el maltractament animal i la imposició cul-

De fet, el primer any que es va encetar la campanya, la policia va identificar als manifestants i va canviar la ubicació de la concentració, deixant tan sols un petit espai on manifestar-se.

Posteriorment, es van utilitzar les porres durant la protesta. L’any següent, les concentracions convocades per Maulets ja només es podien fer en zones prèviament encerclades, i les concentracions acabaven en càrregues i amb ferits, fins i tot alguns menors d’edat. En ocasions, els manifestants també han hagut de patir seguiments dels cossos policials. Maulets a l’ajuntament Malgrat aquests casos de repressió, la lluita antitaurina no s’ha aturat a Mallorca, i aquest any Maulets Palma ha entrat al ple de l’ajuntament per adreçar-se directament als polítics, reivindicant amb una pancarta que Palma es declarí ciutat antitaurina.

Així i tot, aquesta lluita no es centra només a Ciutat, ja que també a altres municipis, com a Inca, Maulets i altres col•lectius populars han protagonitzat cada any una jornada antitaurina el dia en què hi havia la correguda de bous. A Felanitx també s’ha participat als actes que s’han dut a terme contra les corregudes de bous. Finalment, l’any passat el col•lectiu independentista Gent Activa va aconseguir que Costitx es declarés el primer municipi antitaurí de Mallorca. Seguint aquest exemple, i després que al Principat s’hagin prohibit les corregudes de bous, Maulets aposta a Mallorca per continuar lluitant per aconseguir que l’illa es declari antitaurina, i perquè es

prohibeixi aquest macabre espectacle. Des de Maulets Mallorca asseguren que continuaran amb aquesta lluita, en primer lloc, perquè la tauromàquia suposa una lenta i dolorosa mort per a l’animal. A més, recorden, “ prèviament el bou es droga i es maltracta perquè surti a la plaça indefens, desorientat i estressat, amb dificultats respiratòries i visuals i amb una gran ansietat”, que fa que corri desesperat per la plaça. Una vegada allà, es troba indefens davant del torero i agonitza la seva mort sense poder enfrontars’hi. A més, aquesta tortura, malnomenada festa, és una macabra tradició, aliena a l’illa de Mallorca i que ha estat imposada culturalment per l’Estat espanyol.

El Govern valencià defensa i promou les pràctiques taurines CESC BLANCO SAGUNT El poble valencià seguirà tenint bous al seu territori. El conseller de Governació, Serafín Castellano, declarava el 28 de juliol que els bous “no corren el perill de desaparèixer mentre hi haja aquest govern al capdavant de la Generalitat valenciana”. Açò afirmava Castellano quan se li va preguntar per la prohibició per part del Parlament de Catalunya. Tanmateix, afirmà que “respecta” la decisió de l’òrgan principatí encara que una decisió així no es prendria al Parlament valencià.

El conseller va dir que no sol no s’aboliria la pràctica taurina sinó que el Govern valencià duia “a terme polítiques que potencien i prolonguen la seua supervivència”. Castellano feia referència als tràmits per part de la Generalitat valenciana per declarar Bé d’Interès Cultural (BIC) les corrides de toros i els bous al carrer, com han fet altres governs conservadors com el de Madrid i Múrcia. Els bous al carrer Pel que fa als correbous o bous al carrer, el conseller popular va

ressaltar que “les estadístiques demostren que són més de 6.000 festejos que se celebren” en territori valencià. “Aquestes pràctiques ancestrals, que no es basen en la tortura i la mort pública de l’animal, queden excloses de la Llei de protecció d’animals en espectacles públics recentment modificada a través d’una ILP aprovada pel Parlament de Catalunya”, apunta el portal web Festes.org que tracta les festes d’arreu dels Països Catalans. Segons la web, els bous al carrer tenen al País Valencià tres modalitats: el correbou (solta de l’animal per carrers delimitats

amb barreres i el toreig per part de persones espontànies), el bou embolat (es fa de nit i es posen unes boles de foc en uns engranatges metàl•lics subjectes a les banyes de l’animal i es deixa lliure pels carrers delimitats) i el bou amb corda (es lliga una gruixuda corda a les banyes del brau i es corre al seu voltant). Al marge dels bous al carrer, festa més arrelada en les classes populars, al País Valencià hi ha set places de bous per fer corrides: tres a les capitals de província, una a Algemesí i tres menors a Villena, Oriola i Monòver. Als espais taurins del sud del país es realitzaren 105

matances el 2008 i 72 el 2009. Protestes contra els bous Des de fa anys també hi ha manifestacions i protestes contra les activitats taurines al País Valencià. Com ressaltàvem a L’ACCENT 183, el 17 de juliol l’associació protectora d’animals Lacua convocà una manifestació contra les festes taurines a Alzira (la Ribera Alta) on aplegà al voltant de 250 de persones. Uns dies després, el 22 de juliol, un centenar de persones es concentraven davant de la plaça de bous de València per protestar contra les corrides de toros.


[ ]

10 NACIONAL

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

Actes a València pel tancament dels CIE i en solidaritat amb Noura CESC BLANCO SAGUNT Vora 150 persones es van concentrar el migdia del 27 de juliol a les portes del Centre d’Internament per a estrangers (CIE) de València per demanar el seu tancament. Les persones que es reuniren també mostraven la seua solidaritat amb Noura Benrrabah. La jove magribina va ser expulsada el 13 de juliol al Marroc després de passar 40 dies al CIE de València. La xica denuncià haver patit assetjament sexual a una comissaria de la Policia Nacional espanyola d’Oriola i fou repatriada abans de poder comparèixer com a víctima al seu judici. La concentració s’inseria en la campanya pel tancament dels CIE, la qual està secundada per diversos col•lectius en defensa dels drets humans i contra el atacs xenòfobs (Antifeixistes PV,Col•lectiu Sense Papers, Jarit, SOS Racisme...). La mateixa campanya ja va realitzar una concentració a les portes del CIE Sapadors de València el 25 de maig d’enguany. Noura, el seu advocat i fins i tot el fiscal del cas van demanar que la jove magribina no fora expulsada per tal de comparèixer al seu judici. Malgrat açò, el procés de repatriació es va accelerar i així s’impedia que Noura testificara. Açò va impossibilitar “realitzar una investigació i un judici en condicions, ja que es quedava sense víctima ni testimoni, deixant així amb tota probabilitat

realitzat la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) analitzant la realitat de tres CIE: a Màlaga, Madrid i València. El projecte el va dirigir Pau Pérez-Sales, prestigiós científic i observador internacional dels drets humans. Es va seguir una metodologia basada en visites als centres, entrevistes privades amb el funcionariat, amb la policia del centre i amb persones internes. Hi havia tres graus de constatació d’evidències: indicis (quan només hi ha una font d’informació), conviccions firmes (quan hi ha dues) i conviccions provades (quan hi ha tres persones que confirmen el fet). Doncs es va qualificar com a convicció provada que la nit del 9 d’agost de 2009 un funcionari del CIE de València colpejà a diversos interns sense cap motiu aparent. Va irrompre a mitjanit a la cel•la, i amb una companya mirant-s’ho, el funcionari va insultar i maltractar amb una barra diversos interns. impune al presumpte agressor”, segons un escrit de la web de la campanya pel tancament dels CIE. El col•lectiu ha tramès una queixa al Defensor del Poble.

Llarg camí d’expulsió Segons s’havia informat a Noura i a la seua família l’expulsió es faria des de l’aeroport de Barajas (Madrid) cap al Marroc. Tanmateix la mitjanit del dilluns 12 de juliol “va

ser portada en furgó policíac des del CIE de València a l’aeroport de Barajas, on la van pujar la matinada del dimarts a un avió cap a Màlaga”, segons denuncia la pàgina web de la campanya pel tancament dels CIE. Va ser ingressada momentàniament en un centre d’internament de la ciutat andalusa i en un altre furgó fou traslladada, amb més víctimes d’expulsió, cap al port d’Algeciras. “Va partir custodiada en un ferri cap a Ceuta i finalment va ser aban-

Ofensiva contra la població gitana i romanesa a l’Estat francès REDACCIÓ PERPINYÀ Un cop més la gendarmeria francesa ha mort a trets dos joves, en aquest cas un d’ells d’ètnia gitana. Això provocava alhora, importants disturbis. Un cop més, també, el govern francès respon a aquesta situació amb noves mesures repressives. En aquest cas, desmantellar, en un període de tres mesos, la meitat dels campaments de la població gitana del país i expulsar de forma immediata la població gitana d’origen romanès i búlgar “que es vegin involucrats en un delicte”. Segons el president francès, Nicolas Sarkozy, és “inadmissible la situació de no dret que caracteritza les poblacions de gitanos, vinguts de l’Europa de l’Est. Han estat censats 200 campaments il•legals, que són font de tràfics il•lícits, condicions de vida profundament indignes, explotació de nens per a la mendicitat, prostitució o delinqüència”. Malgrat això, segons la premsa francesa, dels 400.000 gitanos censats a l’Estat francès, el 95% tenen nacionalitat francesa i només una tercera part són nòmades. Un fet que fa entreveure, segons la premsa francesa, a l’intent de Sarkozy de desviar l’atenció dels casos del finançament

il•legal de partits. Sigui aquest el motiu immediat o no, s’evidencia la continuïtat en la política xenòfoba del govern francès, que amb aquesta mesura atribueix la delinqüència i la inseguretat a la població gitana, sobretot la nòmada o d’origen búlgar o romanès. De fet, les associacions de romanís no han tardat a qualificar aquestes mesures de “declaració de guerra”. Disturbis i protestes Arran del primer d’aquests dos nous assassinats, a la població on vivia el jove, Saint-Aignan, de menys de 5.000 habitants, es van produir nombrosos atacs contra posicions de la Gendarmeria i la crema de cotxes. Segons la versió de la policia, el jove mort, Luigi Duquenet, hauria perpetrat un robatori en un caixer automàtic i, en la fugida s’hauria saltat un control de la Gendarmeria amb intenció d’atropellament. Una versió que la família i la població gitana del municipi no es va creure en cap moment.Aquell mateix cap de setmana, a Grenoble, un altre jove de 27 anys va morir per trets de la policia. La resposta als suburbis de la ciutat van ser tres nits de disturbis.

donada a la frontera mentre la seua família l’esperava a Casablanca, amb l’angoixa de no haver tingut informació de la seua situació durant més de 24 hores”, sentencia el comunicat del web de la campanya. Tortures al CIE de València La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CARPV) va presentar el desembre de 2009 un informe on s’evidenciaven tortures i maltractaments dins del CIE de Sapadors a la capital valenciana. L’estudi l’havia

Quan es va presentar l’informe, el desembre de 2009, el director assegurava en una entrevista que “la vida dins dels CIE és insuportable”. “El que més em va sorprendre és com a algú li pot canviar la vida en qüestió de segons pel simple fet de ser al carrer [...] Ni tan sols saben si eixiran o no; si tornaran a veure les seues famílies o si els repatriaran als seus països”, va explicar PauPérez-Sales.

Repressió a Vilafranca després del rebuig massiu a PxC REDACCIÓ BARCELONA Tres mesos després de la manifestació de rebuig a l’acte racista de Plataforma x Catalunya a Vilafranca del Penedès, en que varen participar més de 400 persones, aquest mes d’agost 7 persones han estat citades a declarar el proper 30 de novembre. A més d’aquestes 7 persones citades, hi ha dues persones més encausades. Són les dues detingudes després de la manifestació, que ja varen ser citades uns dies després i estan a l’espera de la resolució judicial. Cap d’aquestes 7 persones citades va ser identificada en cap moment, ni durant el transcurs ni al final de la manifestació, segons informa la Coordinadora Antirepressiva del Penedès. Aquest fet posa de manifest, un cop més, la identificació a través de fotografies i imatges de televisió. Des de la mateixa Coordinadora Antirepressiva s’ha deixat clar que “la manifestació antiracista va ser una acte massiu i pacífic que va esdevenir una re-

sposta digna de la societat vilafranquina i penedesenca contra els intents de trencar la convivència per part del partit ultradretà i racista Plataforma per Catalunya amb Josep Anglada al capdavant”. És per això que consideren sorprenent que “mentre l’Ajuntament cedeixi espais i material municipals per organitzar actes racistes, s’acabin encausant dues persones i citant-ne set a declarar”.

“La manifestació antiracista va ser una acte massiu i pacífic” De fet, els aldarulls que es van produir al final de la manifestació van ser provocats pels mateixos membres de PxC quan, un cop desconvocada la manifestació -que s’havia produït sense incidents-, varen aprofitar per llançar pedres contra els manifestants. Els Mossos d’Esquadra, a més, varen carregar contra alguns dels manifestants a cops de porra i ruixantlos amb esprai.


L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE V2010

` [ ]

POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA 11

El preu del cereal: manca de producte, augment de demanda o especulació? Montse Venturós

FOTO: HUG TUYET

Aquest mes d’agost s’ha fet evident l’alarma entre diferents sectors de la pagesia, atesa la constant alça dels preus dels cereals a escala mundial des del mes de juny passat. La confirmació, el 5 d’agost passat, per part de Rússia de prohibir provisionalment les exportacions de cereals ha comportat de manera imminent un seguit de compres especulatives de futurs. Els cereals representen el primer producte agrícola en valor econòmic, en ocupació de superfície, i és el primer aliment de la ramaderia i per a l’home. Malgrat el que pugui semblar, en l’àmbit de la comarca, el Berguedà, així com les comarques veïnes, han tancat la temporada de sega amb bons resultats. La campanya d’aquest 2010 s’ha vist incrementada entre el 15% i el 30%, més que la mitjana dels darrers anys i suposa la millor collita dels últims deu anys, segons dades del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya. Josep Beringues, membre de la comissió permanent comarcal d’Unió de Pagesos i productor de llet de la Casa Cal Gris, assegura que “certament aquest any la collita ha estat molt bona a la nostra comarca, i en general a Catalunya”. La zona sud de la comarca del Berguedà conrea entre 250 i 1000 hectàrees anuals de cereals, mentre que pel que fa al nord se’n conreen entre 50 i 250. La comarca s’abasteix de les principals varietats com ara el blat, l’ordi i la civada; i en menor mesura, del sorgo, el blat de moro i el sègol. Als Països Catalans, les collites d’aquest 2010 han estat molt bones igualment, dades que ja auguraven els pagesos durant la primavera, davant de les intenses precipitacions que hi va haver durant aquesta estació. Reclams a l’Administració A principi del mes d’agost, Unió de Pagesos exigia a l’Administració més implicació i una intervenció més eficaç per tal d’evitar un nou augment en els preus dels cereals. Aquest augment, segons el sindicat, podria afectar clarament el sector ramader. Aquesta ha estat la màxima que el sindicat agrari ha reclamat durant aquest mes d’agost, en què diferents factors

Vista de diversos camps de cereals a Avià, amb la Serra de Noet de fons.

han intervingut de manera contundent a l’alça dels preus a què s’han vist immersos alguns cereals com son el blat i l’ordi. Malgrat tot, però, el sindicat català aclareix que enguany hi ha hagut alguns països que han vist reduïdes les seves collites, però també assenyala que altres estats com ara Austràlia o els Estats Units han tingut collites excel•lents i han registrat cotes altes de productivitat. Els Estats Units, per la seva banda, han registrat la tercera millor collita de la seva història. El problema, doncs, no rau en el volum produït, sinó en l’ús que se’n fa. La Llotja de Barcelona va tancar la darrera setmana de juliol amb preus que oscil•laven entre els 4 i els 7 euros més que la tercera setmana de juliol, i amb previsions a l’alça. Així doncs, aquest any els preus dels cereals s’han vist augmentats d’ençà el mes de juny, en què UP ha pogut estimar que el preu del blat de moro o l’ordi ha augmentat entre 6 i 25 euros la tona (€/T), mentre que el preu del blat panificable augmentava en 17€/T. En trobem amb el fet que l’augment del preu podria arribar a les taxes de la gran crisi alimentària que es va patir entre els anys 2007 i 2008, malgrat que la producció sigui molt superior a la d’aquella campanya. La situació a la comarca Beringues afirma que “la pujada dels preus s’ha notat, sobretot a l’hora de comprar el pinso. I sembla que aquesta tendència alcista de moment no frenarà pas”. Per altra banda, però, Beringues hi afegeix que “estem esperant, però possible-

ment el preu del blat de moro també es veurà incrementat durant la propera tardor”.

ci mínim, les empreses i corporacions el venen a un preu molt més elevat”.

Per altra banda, Josep Altarriba, agricultor i ramader de l’Espunyola, afirma que “el problema del cereal és que durant els últims anys s’hi ha barrejat grups inversos. La seva voluntat és la de fer diner fàcil i ràpid, i augmentar una quota d’entre el 20% i el 30% en dos o tres mesos, cosa pràcticament inviable sense que ningú en surti malparat. Aquest fet provoca irremeiablement que molts productors hagin de vendre el seu producte per sota del seu cost, ja que el gran mercat està bloquejat per aquestes corporacions”.

Les grans corporacions controlen part dels mercats mundials de cereal i acaben fent elles mateixes les previsions de producció amb les quals posteriorment estipulen els preus de mercat. Així doncs, la causa principal d’aquest augment en els preus es dóna per les operacions especulatives de les grans multinacionals, si bé aquestes fixen els preus a partir de situacions hipotètiques pel que fa al consum, al mercat i a la producció.

En el mateix sentit, Beringues exposa que “el preu del cereal ha augmentat quan la collita ja estava feta i, per tant, venuda. El pagès que no pot tenir el cereal a casa, el porta al magatzem. És aleshores quan es produeix l’increment. Mentre el pagès ha hagut de vendre el seu producte a un baix preu i que els dóna un marge de benefi-

Sembla que la situació que s’ha produït a Rússia ha provocat encara més l’alça d’aquestes operacions especulatives i la conseqüent fluctuació dels preus. Aquesta situació podria provocar greus conseqüències, sobretot pel que fa al sector porcí, ja que el model de granges és principalment de tipus familiar i el que això podria acabar provocant és la desaparició d’aquests petits nuclis i la seva integració en grans empreses, fet FOTO: HUG TUYET

Camp de cereals al Barri de la Creu, Avià.

que condueix directament a un model de gestió a mans de poques empreses. El cereal, al món A escala mundial, la FAO, Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, va emetre un comunicat el 4 d’agost en què feia esment de les males collites registrades enguany en els diferents estats productors de cereals i alertava d’un possible augment de preus. Tanmateix, no considerava en cap cas que la situació que s’està vivint sigui similar a la viscuda fa dos anys. La FAO també preveu que sigui possible que la situació s’agreugi de cara a les collites del proper any 2010 i 2011 si les exportacions continuen tancades per part de Rússia. La producció que aquesta organització xifra per a aquest 2010 es de 2.238 milions de tones (M/T), en total un descens de 41M/T respecte a l’any anterior. Per altra banda, trobem que l’Estat rus ha decidit frenar les seves exportacions de blat de moro, blat, civada i ordi a causa de la pèrdua de gran part de la collita com a conseqüència de la sequera i les altes temperatures que ha registrat aquest estiu, on cal afegirhi els diversos incendis que han afectat gran part del país i han provocat una pèrdua important de la producció prevista. L’anunci rus va provocar el pànic a reviure una crisi alimentària mundial. Tanmateix, però, el primer ministre rus, Vladimir Putin, ja va anunciar el 2 de setembre que preveien mantenir la prohibició fins al setembre de l’any vinent i no fins al desembre d’aquest any, tal com inicialment estava previst. Altres zones com ara el Kazakhstan, Ucraïna i el Canadà, així com els països del Mar Negre, importants i exportadors tots ells de cereals arreu del món, també han patit les conseqüències de les males collites. Les inundacions del Pakistan, segons dades de la FAO, han danyat el 14% de la superfície total de cultiu. El context mundial, clarament induït per les polítiques neoliberals i el lliure mercat, condueixen a la pagesia a un pou sense fons en què és difícil sobreviure. Quan aquesta encara pateix les conseqüències de l’encariment de les matèries primeres durant la greu crisi que va patir el sector agroalimentari durant els anys 2007 i 2008, noves traves s’imposen en el camí.


` [ ]

12 POLÍTICA, SOCIETAT I ECONOMIA

El sindicalisme berguedà prepara la vaga del 29-S Aida Morales La Coordinadora Obrera Sindical, la Intersindical-CSC i la Coordinadora General del Treball del Berguedà tornaran a reclamar unes millors condicions laborals el proper dimecres 29 de setembre en la jornada de vaga que es convocarà a la nostra comarca i arreu dels Països Catalans. Es tractarà, segons diuen, d’impulsar una vaga general per fer front a la Reforma Laboral, a l’augment dels impostos indirectes, a la supressió de la despesa pública, a les polítiques antisocials de l’Estat i, finalment per buscar un model de societat més justa, equitativa i solidària amb els drets laborals i nacionals del poble català.

“La mala conjuntura econòmica i industrial del Berguedà està promovent nous moviments favorables a la lluita obrera” De moment, i a nivell comarcal, els diversos sindicats ja estan preparant les respectives campanyes d’agitació i conscienciació per a la vaga. La COS, per la seva part, vol promoure piquets informatius a les botigues i, el 29 de setembre, una mobilització conjunta amb els membres de la Plataforma Sindical. La Intersindical-CSC també ha afirmat que l’objectiu és coordinar una petita manifestació a nivell comarcal: “estem intentant convocar una manifestació alternativa a la dels sindicats grocs”. En definitiva, les previsions de participació a la vaga és positiva. La Intersindical-CSC afirma que la mala conjuntura econòmica i industrial del Berguedà està promovent nous moviments favorables a la lluita obrera com ara l’Assemblea d’Aturats i Aturades del Berguedà. Segons la COS, la vaga general ha de significar un punt de reflexió: “és un toc d’atenció a l’Estat i un motiu per què els i les treballadores s’adonin de que cal lluitar pels seus drets”.

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

Consultes per la independència, a debat Redacció “ Consultes per la independència: i ara què?”, aquest fou el títol de la xerrada que el passat dia 4 de setembre tingué lloc al Casal Panxo de Berga. Una trentena de persones, assistiren en aquesta jornada, organitzada pel Casal Panxo, la CUP i Maulets i que donava el tret de sortida a tot un seguit d’activitats que totes tres entitats han organitzat de cara a aquest mes de setembre. La conferència, a càrrec de Toni Rodon i Marc Santjaume, tots dos docents de Ciències Polítques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, esdevingué un exhaustiu anàlisi de les consultes per la independència que han tingut lloc a molts municipis del Principat durant el passat any 2009 i el present 2010. Recordem que les consultes per la independència s’iniciaren al municipi d’Arenys de Munt el dia 13 de setembre del passat any. Aquest fet, va produir un autèntic efecte dominó i des d’aleshores han estat 513 municipis els que ja han pogut votar en la consulta popular per la independència. La xerrada constava de tres parts clarament diferenciades. Una petita introducció, amb dades estadístiques seguit d’un anàlisi en profunditat del què varen representar les consultes a nivell nacional, una síntesi on es procedí a l’estudi de l’impacte de les consultes ja, per passar finalment a

Els ponents de la xerrada que es va realitzar al Casal Panxo.

l’exposició d’experiències internacionals d’autodeterminació com la del Quebec, amb les què els Països Catalans podrien emmirallar-se de cara al futur. Segons Toni Rodon, que feu la primera part de la conferència, “en relació amb els resultats obtinguts a Berga cal dir que és bastant simptomàtic del que passa a la resta de Catalunya. Es reprodueix un patró bastant semblant”, i afegí que “allà on es va fer una feina organitzativa transversal i acumulant esforços d’associacions i petites entitats és on els resultats van ser més positius”. Segons els dos politòlegs, el

Un altre estiu sense incendis al Berguedà Aleix Serra Les pluges abundants de la primavera i estiu, que van ser localment molt destacables els mesos de juny i juliol, han propiciat un altre estiu sense incendis al Berguedà. Des de l’1 de gener i fins al 5 de setembre s’han declarat 5 incendis a la comarca, tots ells focs molt petits, que només han cremat un total de 0,05 hectàrees de superfície forestal (500 m2). Es tracta d’una superfície molt semblant a la que es va cremar al llarg de l’any 2009 i que no té res a veure amb els milers d’hectàrees cremats al Berguedà el fatídic juliol de 1994. Les característiques pluviomètriques de la primavera i

FOTO:: BERTA FRANCÀS

principis d’estiu, que poden variar molt d’un any a l’altre en un clima tan irregular com el nostre, determinen en bona part la facilitat amb la que es poden produir incendis importants. Enguany, gràcies a les pluges freqüents i abundants, la comarca ha mantingut una verdor primaveral durant bona part de l’estiu, cosa que afavorit la integritat dels boscos. A la resta del Principat, el 2010 també està sent un dels anys amb menys incendis de les darreres dècades, ja que s’han cremat poc menys de 600 Ha forestals en 400 focs diferents. En canvi , al País Valencià l’estiu es tanca tràgicament amb els incendis que han asolat la Vall d’Albaida i que en el moment de tancar aquesta edició encara e stroben fora de control.

fenòmen de les consultes representen “un mecanisme de participació ciutadana que tenen pocs exemples al llarg de la història recent del país”. En la segona part de la xerrada, Marc Santjaume remarcà que “les consultes aprofitaren una estructura d’oportunitats polítiques concretes: una situació de frustració general del país, una via estatutària morta, els partits que deien capitalitzar l’independentisme no ho estaven fent, per tant, s’obrí una escletxa”. Finalment, s’obrí el torn de debat, que val a dir, fou altament participatiu i obrí també moltes

altres qüestions al redós de les possibilitats d’alliberament dels Països Catalans. Enllaçant amb les consultes, cal dir que el municipi de Gósol, és dels pocs que encara no ha realitzat la consulta per la independència al seu municipi. L’Associació de Dones de Gósol ha estat l’encarregada d’organitzar la consulta de cara al proper 17 d’octubre. De moment, ja han organitzat una xerrada en la qual hi participà l’Alcalde d’Arenys de Munt Carles Móra i un dels membres de la Coordinadora Nacional de les Consultes. El 9 d’octubre hi ha previst l’acte central de la campanya.


L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010

` [ ]

CULTURA I ESPORTS 13

Torna SINTETITZA, l’alternativa al cinema de les grans productores Berta Francàs

“Donar un punt d’inflexió al cinema pel que fa a la freqüència amb la qual hi van els espectadors”, “Acostar el cinema a tots els públics”, o “Fomentar una mirada diferent a la de les productores” són alguns dels motius pels quals l’entitat Sala 13 ha programat, per segon any consecutiu, el nou Festival Internacional de Curtmetratges dels Pirineus, Sintetitza. Així ho ha explicat a L’Accent Berguedà Janina Vilana, una de les organitzadores del certamen que se celebrarà els propers dies 15, 16, 17, 18 i 19 de setembre. Amb aquesta voluntat, Sala 13 també ha inovat respecte a l’edició anterior i enguany presenta unes sessions de masterclass destinades als instituts i que consistiran en donar a conèixer la història del cinema als alumnes de 4t d’ESO a través de curtmetratges o de fragments de pel•lícules. Una altra de les novetats també serà la jornada de Filmets per a la convivència, que consistirà en un passi de dotze curtmetratges de temàtica social i a partir dels quals se’n faran unes xerrades.

“L’any passat van participar al festival 99 curts, i aquest any n’han rebut 227, és tot un èxit” També com a novetat del certamen, aquest any serà el primer que Sala 13 homenatjarà una pel•lícula, en aquest cas Psicosi, d’Alfred Hitchcock, que arriba al 50è aniversari. Així ho ha explicat Vilana: “Aquest any homenatjarem Psicosi: es projectarà el film i després es farà la presentació de la pel•lícula i s’acabarà amb un cinefòrum. És la primera vegada que es fa, i la idea és que cada any es buscarà una pel•lícula diferent per homenatjar”, diu.

Una altra de les novetats d’aquest any és el fet que s’han establert dues categories: l’Oficial, que ha rebut 227 propostes de curts, i la Sintetitza, que ha rebut entre 20 i 30 curts. Aquesta segona està destinada al cinema més amateur, i el premi és menor que el destinat a la secció Oficial. En aquest cas, el premi és de 600 €, mentre que el premi Oficial està dotat de 8.000 €. Es tracta, en les dues categories, d’unes quantitats que surten bàsicament dels patrocinadors i de la col•laboració de l’Ajuntament de Berga, ja que la participació i inscripció al certamen és gratuïta, així com ho és l’entrada a les projeccions, que es faran al Cinema Catalunya durant els dies del festival.

“Com a novetat del certamen, Sala 13 homenatjarà la pel•lícula, Psicosi, d’Alfred Hitchcock, que arriba al 50è aniversari”

Sala 13 naixia de mans de tres joves interessats en el món del cinema i amb voluntat de promoure’l a la comarca i aconseguir obrir les portes al món. Arribats a aquesta segona edició, el col•lectiu organitzador explica estar aconseguint els seus objectius: “L’any passat van participar al festival 99 curts, i aquest any n’hem rebut 227 sense comptar els de la categoria Sintetitza, i per tant, això és tot un èxit, ja que no només hem superat les expectatives, sinó que hem més que duplicat la participació de l’any passat”, assegura Vilana. “Obrir les portes al món i fer-ho sense la necessitat de les grans multinacionals” també és un dels objectius assolits pel col•lectiu. Així ho manifesta Vilana: “La nostra intenció és potenciar que es pugui veure cinema de tot el món sense que hagi hagut d’estar promogut per les grans productores i, en aquest sentit, s’ha aconseguit arribar bastant lluny, ja que la difusió s’ha fet només a través d’Internet i hem rebut curts de 37 països d’arreu del món”, assegura.

Cartell del concurs internacional Sintetitza d’enguany.

En aquest sentit, i amb l’objectiu d’incentivar el consum de cinema al Berguedà, Sala 13, juntament amb el Circuit Urgellenc (que és l’empresa gestora dels Cinemes Catalunya de Berga), proposa un carnet de soci que permetrà accedir a les projeccions cinematogràfiques dels divendres, dissabtes i diumenges durant tot l’any al mateix preu que el dia de l’espectador.

“Sintetitza pretén donar un punt d’inflexió al cinema pel que fa a la freqüència amb la qual hi van els espectadors”

Programació de Sintetitza a dia del tancament d’aquest diari, 7 de setembre.


` [ ]

14 CULTURA I ESPORTS

SETEMBRE 2010 | L’ACCENT BERGUEDÀ 5

Torna La Teia i ho fa amb ‘Falsa crònica de Lluís Companys’ Berta Francàs En un entorn social i polític força agitat, arriba a Vilada com anell al dit l’obra teatral Falsa crònica de Lluís Companys, de Miquel Martí i Solé. Serà el proper diumenge 12 de setembre i ho farà a càrrec de l’agrupació teatral La Teia, que amb aquesta comèdia reprèn el seu dinamisme després d’uns anys d’inactivitat.

“L’obra busca presentar una part de la història dels Països Catalans a través d’un personatge important” Així ho ha explicat a L’Accent Berguedà el director de l’obra, Martí Miquel Solé, que és pedagog, ha treballat a la Unesco com a coordinador de la xarxa d’Escoles Associades a aquesta organització internacional i resideix actualment a Vilada des de fa tres anys: “Feia molts anys que La Teia havia deixat de funcionar, i amb una altra persona que n’havia format part vam voler-la reactivar i jo vaig posar sobre la taula la idea de fer aquesta obra com una proposta més de les que hi havia. El fet de

ser el 70è aniversari d’aquell assasinat i l’entorn actual, en què els drets nacionals de Catalunya són obviats novament per una injusta sentència del Tribunal Constitucional, fa que sigui un moment molt adeqüat per poder-la fer després de tants anys”, explica. Els orígens L’obra es va representar per primera vegada el 20 d’octubre de 1990 al Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat, a càrrec del grup teatral Triangle. En aquell cas, va ser amb motiu del 50è ani-

versari de l’assassinat del president Lluís Companys, i l’agrupació teatral Triangle la va escenificar posteriorment a Manresa, a Sant Sadurní d’Anoia i a Barcelona (al Teatre Helena, de Gràcia, i al Centre Cívic de Sant Andreu). Els seus orígens, però, se situen a Mèxic, on Miquel Martí va conèixer la néta de Lluís Companys i es va començar a interessar per ell. A partir d’aquí, Miquel Martí va recórrer a la biografia feta per Josep Maria Poblet, de la qual se n’han extret gran part dels discursos de l’obra. En aquest sen-

tit, Miquel Martí diu que l’obra podria concebre’s com a crònica gairebé real dels esdeveniments, però que va tenir en compte el fet que hi ha alguns matisos no reals a l’hora de qualificarla com a falsa: “Es diu falsa crònica perquè els historiadors no s’enfadin –riu-, però és bastant real. Ara bé, hi ha els escenaris, per exemple, que sí que són falsos, i tampoc és certa la conversa que Lluís Companys manté amb el capellà abans de morir, ja que sí que se sap que va rebre la visita d’un capellà, FOTO: LA TEIA

però no se’n coneix la conversa”, explica l’autor de l’obra. Punt de partida Miquel Martí assegura que aquesta obra ha de servir per impulsar novament el teatre a Vilada i explica que el grup ja té en ment noves obres de cara a poder fer actuacions un parell de cops a l’any. Així mateix, La Teia també té la intenció de poder presentar l’obra a Avià i no descarta escenificar-la a altres pobles si els ho demanen. Tot plegat, sense perdre de vista un altre dels objectius que es persegueix amb Falsa crònica de Lluís Companys: “L’obra és una barreja entre història i filosofia; es busca presentar una part de la història dels Països Catalans a través d’un personatge important, a la vegada que es mostra també aquesta mena de psicologia de l’heroi, on es veu la filosofia de donar la vida per Catalunya quan Companys espera que el vagin a detenir sabent que podria haver escapat”, explica Miquel Martí.

Falsa crònica de Lluís Companys Dia: 12 de setembre Hora: 19.00h Lloc: Local Cultural

Membres del grup teatral la Teia de Vilada.

de Vilada

22 anys ensenyant la Llengua i la Cultura dels Països Catalans Berta Francàs els ajuntaments de Gironella i Masdenverge, i l’Institut Ramon Gironella ha acollit durant el Llull. Es tracta d’una activitat de mes d’agost a 22 alumnes proce- les més antigues que es fan als Païdents de punts tan diversos com sos Catalans, i, com cada any, els ara Romania, Alemanya, Rússia, alumnes han fet una estada de tres Polònia, Suècia, França, Anglat- setmanes en la qual han passat 15 erra, Israel, Croàcia, l’Equador, dies a Gironella i la resta, a Masel Marroc, Madrid o Galícia. denverge, a les Terres de l’Ebre.

“Les Jornades pretenen acabar de formar; és a dir, fer-les servir com un curs d’immersió”

Ho ha fet amb l’objectiu principal de donar-los a conèixer la llengua i la cultura dels Països Catalans, en la 22a edició de les Jornades Internacionals de Cultura i Llengua Catalanes, organitzades entre

22 anys d’història Si les Jornades naixien de manera casolana fa 22 anys a mans de l’alcalde de Gironella d’aleshores, Lluís Bertran -i amb el suport del Congrés de Cultura Catalana-, amb la creació de l’Institut Ramon Llull passaríen a rebre el seguiment tècnic i el suport econòmic per part d’aquesta institució. Així ho ha explicat a L’Accent Berguedà el director de les Jornades, Alfred Quintana: “Quan l’Institut Ramon Llull va entrar a les Jornades com a coorganitzador, es va iniciar com una segona etapa

en la qual es va començar a seguir el model que ens demanava la institució, que consistia en comptar amb un segon territori on fer-les, de manera que des del 2005 es van començar a fer també durant uns dies a Masdenverge”, aclareix.

“El fet que cada vegada hi hagi estudiants de més indrets és molt positiu per als Països Catalans”, La incorporació de l’Institut Ramon Llull permet un contacte directe a l’hora d’apropar la informació a la majoria d’universitats del món i això facilita arribar a més alumnes. I és que les Jornades Internacionals de Cultura i Llengua Catalanes de Gironella

estan adreçades únicament a estudiants no catalanoparlants que hagin estat cursant un mínim de 60 hores de llengua catalana en centres d’estudi de fora de l’àmbit lingüístic català i que tinguin un coneixement i un domini bàsics del català oral, ja que la voluntat de les Jornades és que es puguin acabar de formar; és a dir, fer-les servir com un curs d’immersió. Amb aquest objectiu, les Jornades segueixen una estructura bàsica de classes teòriques de llengua i cultura als matins; i a les tardes, vespres i nits, es fan activitats més diferents com poden ser conferències, visites o altres activitats més lúdiques i esportives. Riquesa cultural Segons Quintana, les Jornades cada any compten amb alguna o altra novetat, i destaca el fet que enguany hi ha hagut alumnes procedents de nous països com ara

el Marroc o l’Equador: “El fet que cada vegada hi hagi estudiants de més indrets és molt positiu per als Països Catalans, ja que ens és molt necessari poder disposar de traductors potents; si no hi ha la formació, per exemple, d’un turc que et sàpiga traduïr en català, no et serveix de res tenir diners. L’important és tenir aquesta persona capaç de poder-ho fer. I per això, també és molt necessari tenir un coneixament del context cultural”, explica. En aquest sentit, Quintana també ressalta la importància de les Jornades pel que fa a Gironella i Masdenverge: “ Aquestes Jornades suposen una aportació a la cultura catalana i també internament pels indrets que les acullen impliquen una activitat que no acostumen a tenir la resta de l’any, alhora que permeten un contacte amb gent de fora i també una certa promoció dels pobles”, manifesta.


L’ACCENT BERGUEDÀ 5 | SETEMBRE 2010

` [ ]

CULTURA I ESPORTS 15

6a edició de la Marató Esportiva en homenatge a Josep Maria Isanta FOTO: PLATAFORMA PER A LA CONVIVÈNCIA

Aleix Serra

Més de 5 anys després de l’assassinat de Josep Maria Isanta encara són molts els actes de record i homenatge que es continuen organitzant al llarg de l’any, com poden ser el recital poètic o el festival musical Punk al Bosc, que es va celebrar a principi de juliol. Amb el final de l’estiu arriba la Marató Esportiva, una de les activitats que aconsegueixen una participació més àmplia i diversa de la societat berguedana i que tornarà a organitzar la Plataforma per a la Convivència al Berguedà. La sisena edició d’aquesta jornada cívica entorn de la pràctica de l’esport en l’àmbit popular arriba el proper dissabte 18 de setembre, novament a les diverses pistes i espais del col•legi de Santa Eulàlia de Berga. Mantenint el format i les dates que han permès l’èxit de les edi-

Participants en anteriors edicions de la Marató esportiva.

cions anteriors, el tret de sortida de la Marató Esportiva serà a les 9 del matí, amb una cursa atlètica que recorrerà alguns carrers de la ciutat i tindrà sortida i arribada al mateix col•legi. A continuació, i durant tot el dia, s’aniran desenvolupant les diverses competi-

cions per equips, com ara el Bàsquet 3x3, el Vòlei 4x4 i Futbol Sala 5x5. Els equips es poden inscriure fins al dia 15 de setembre en diversos bars i botigues d’esports de Berga. A banda dels esports d’equip, també hi haurà la possibilitat de participar a la Marató a

través d’altres esports que no requereixen inscripció prèvia, com ara el tennis taula, la petanca o les bitlles catalanes. Aquesta darrera especialitat, desconeguda fins fa pocs anys per molts dels assistents a la Marató, ha tingut molt bona acollida les darreres edicions. El gran impacte i indignació que va causar a Berga i a tota la comarca l’assassinat de Josep Maria Isanta durant la Patum del 2005 es va fer ben visible durant les setmanes posteriors a través de moltes manifestacions i actes de rebuig a la violència i de suport a la família i amics. Més endavant, també en la participació massiva dels berguedans en actes com ara la Marató Esportiva, que naixia el setembre del mateix any amb l’objectiu de mantenir viu el record, així com ajudar a obtenir part dels recursos econòmics necessaris per tal d’afrontar el procés judicial que s’obria.

Les xifres d’assistència i participació a la Marató s’han mantingut estables al llarg de les diverses edicions, amb una inscripció que ha oscil•lat entre els 50 i 60 equips comptant les diverses competicions. Per tant, es tracta de centenars de participants cada any, als quals cal afegir-hi un bon nombre d’espectadors, col•laboradors i organitzadors. L’edició de l’any passat va comptar amb la inscripció de 23 equips de vòlei, 19 de futbol i 16 bàsquet. Aquesta assistència de públic i participants es veu afavorida per l’ambient que procura l’organització, de record i homenatge al Pep, però també festiu i obert a la participació de tothom. Les diverses competicions compten sempre amb la participació conjunta d’esportistes dels dos sexes amb edats i nivells molt diversos, de manera que es tracta d’una convocatòria per a tots els públics.

tiu, amb 1.526 m., tot i que no és el més alt. Al capdamunt hi ha un vèrtex geodèsic. Per accedirhi cal seguir el camí que voreja fent una marcada ve baixa. Quan el camí principal torna a tendir cap al sud després d’haver-ho fet cap al nord, cal enfilar pel dret. Deixem enrere el Tossal de Trasserra i arribem al Coll del Bosc de Casòliba, on deixarem el camí principal, que fa una volta més llarga però també més fàcil. Avui, al coll esmentat prenem el camí de la dreta que voreja els tossals de Casòliba i Vilella per l’est. Aquest tram de camí és poc transitat i més endavant cal parar atenció. Passat el Tossal de Vilella el camí baixa fort, i cal mig grimpar en diversos punts. Aquest tram de baixada és molt pronunciat i a més la zona és obaga i

tendeix a patinar. No és un lloc perillós, però sí que cal anar amb compte, ja que és bastant dret i el camí no és del tot evident. Finalment el camí precari acaba abocant a un de més evident, gairebé al Coll del Bosc de Vilella. A la confluència de camins podem gaudir d’una vista esplèndida de l’estètic Roc de les Monges, inici de la feréstega i poc accessible serra de la Timonosa. En aquest punt prenem el camí evident cap a la dreta. Aquest camí segueix tota la serra dels Tossals pel vessant nord, a mitja alçada, per terreny molt obac. Passem el coll de l’Era després d’una petita pujada. El camí planeja amb tendència a baixar, però amb alguna sorpresa inesperada, com ara la pujada dels Matamatxos, que ben bé fa honor al seu nom. Més endavant el camí s’eixampla, ja que antigament havia estat una pista. Si la seguim de dret anem a parar a la boca nord del túnel, però per evitar creuarlo per dins, abans que el camí comenci a baixar més fort prenem un evident camí cap a la dreta, que en pocs minuts de pujada moderada ens torna al coll del Jouet, per on havíem passat gairebé a l’inici de l’excursió. Cinc minuts més de baixada i tornem a ser al peu del túnel de la Mina. Una ruta fàcil i coneguda a la zona, però amb diverses possibilitats d’escurçar-la o allargar-la segons les ganes. És una ruta molt agraïda, ja que és fàcil i ràpida, però molt variada i amb vistes excel•lents.

A PEU PER LA COMARCA Sender dels Tossals Marc Solé

Aquesta ruta és un bon recurs per dies en què es disposa de poc temps, ja que és un itinerari força curt en un terreny variat i agradable. Sortim des del túnel de la Mina (carretera BV-4241 entre Berga i Sant Llorenç de Morunys). Aparquem en l’esplanada d’abans del túnel i comencem a caminar per la dreta de la carretera, seguint un camí indicat per un pal senyalitzador de camins. El primer tram puja fort i ens ajuda a començar a entrar en calor. La forta pujada acaba al marcat Coll de Jouet, on trobem una pista que ha espatllat força el bosc i que arriba fins al santuari de Tossals, en runes. Sembla que hi ha la intenció de restaurar el santuari, però la pista

és un pegot que costa justificar. Doncs on hi havia un bonic camí ara hi ha un pegot de pista. Seguint a trossos el camí i a trossos l’aparatosa pista pugem el Serrat del Moro després d’un últim tros força dret. La pista baixa fort fins un collet i acaba de pujar fort fins al Santuari dels Tossals, un edifici totalment enrunat, des d’on tenim esplèndides vistes cap al la plana del Baix Berguedà. És un lloc molt bonic. Anem seguint el camí, marcat amb senyals de Sender Local (SL), amb marques blanques i verdes. Baixem cap a l’altra banda fins un collet on conflueixen diversos camins, entre ells el que puja de Capolat. Nosaltres seguim de dret, i el SL es converteix en GR. Anirem seguint el GR una bona estona. Aquest camí segueix la carena

de la Serra dels Tossals pel vessant sud, la banda assolellada. Passem pocs metres per sota del Tossal de Runers, el més oriental dels tossals de la serra. Seguim el camí tot planejant, gaudint sobretot de les vistes cap a la plana, i també cap al nord, on s’obren bones perspectives cap al Port del Comte i també cap al Cadí i el Pedraforca. El camí fa una petita ziza-zaga per superar el Mal Pas de Runers, un tram que, tot i no ser tan pla com la resta del camí, no té cap dificultat. El camí és ben fresat i evident, i va planejant, però amb algunes pujades i baixades. Passem una zona més planera, el Pla de Trasserra. Baixem lleugerament per una pista no transitada fins un collet, on el camí tendeix cap al nord per vorejar el Tossal de Tresserra, el més significa-

FITXA: Lloc de sortida: Boca sud del Túnel de la Mina (Capolat) Distància: 10 quilòmetres Desnivell positiu: 645 metres Temps aproximat: 3 hores Dificultat: Fàcil. Algun tram de mitja grimpada Cartografia: Rasos de PegueraSerra d’Ensija (1:25.000), Editorial Alpina

Més informació a la web www.engarrista.com


HISTÒRIES DELS PAÏSOS BERGUEDANS

Sergi Serra Uró

La Suïssa catalana Durant bona part del segle passat, el Berguedà visqué del tèxtil i de la mineria. A la dècada dels vuitanta, els dos pilars de l’economia berguedana s’esfondraren. Aleshores, una angoixant pregunta es féu inevitable: i ara què? Les famílies afectades pel tancament de fàbriques, colònies industrials i explotacions mineres reaccionaren de maneres diverses: uns quants agafaren els estris i marxaren de la comarca, altres s’acolliren a prejubilacions i jubilacions anticipades, els més joves s’hagueren d’espavilar aprenent noves feines, etc. En aquells moments tan difícils, quan el futur dels Països Berguedans s’albirava negríssim, des de diferents sectors es començà a parlar del turisme -esdevenir un territori turístic- com a possible alternativa per al redreçament econòmic de la comarca. Des de llavors, ha anat augmentant el nombre de turistes que ens visiten i han anat sorgint càmpings, hotels, segones residències, restaurants, fires, museus i centres d’interpretació, senders… Tot de propostes, iniciatives i negocis enfocats cap al turisme.

que ens envolten com a reclam turístic. Ho deien de maneres diverses, però el missatge era clar: Berga i comarca reuneixen un conjunt d’encants que han de potenciar-se turísticament. Alguns berguedans d’antany miraven la seva terra i hi veien un trosset de món tan ple de racons encisadors pintats de verd i blau que els més eufòrics gosaven dirne la Suïssa catalana. I observaven que (malgrat no haver-hi encara fulleteria de promoció ni oficines de turisme) ja hi havia nombrosos catalans que s’acostaven al Berguedà per gaudir, aquí, dels seus dies de lleure.

Si fem cas de la premsa del moment, a principi del segle passat el turisme ja anava a l’alça, malgrat que molt pocs berguedans pensessin aleshores en els visitants com a persones a qui tractar bé… per tal d’obtenir-ne beneficis econòmics. L’estiu del 1905, El Cim d’Estela ho explicava així: “Pochs istius s’havía vist á n’aquesta ciutat un contingent tant nombrós de forasters com aquest any. Y nosaltres tant campants, sense preocuparnos per rés d’ells, ni de felshi agradívola llur estansa entre nosaltres. ¡Y pensar que Berga podrá esser un lloc d’estiuheig inmillorable, si volguéssim! ¡Oh la rutina!”.

L’agost de l’any 1900, Lo Pi de las Tres Brancas explicava que “aumenta cada dia més lo nombre de forasters que, fugint de la vida rutinaria de la capital,

A la dècada dels vint, la premsa berguedana continuava amb el mateix discurs: Berga i comarca reuneixen molts atractius per a ésser un territori turístic, i

Sigui quin sigui el futur que ens espera, hem de tenir clar que pensar en el turisme com a font d’ingressos no és un invent d’ara ni de fa vint o trenta anys. Ja fa temps que els berguedans van aprendre la parauleta. Si mirem enrere, veurem que fa setanta, vuitanta o més de cent anys ja es parlava d’aprofitar els paisatges

A les pàgines interiors d’aquest número de La Comarca s’hi podia llegir que, en aquells dies d’estiu del 1927, començava “a ésser important l’afluència de les famílies i estiuejants de la capital que passen els mesos estivals en nostra població”. I el redactor seguia subratllant la semblança -un xic exagerada- entre el Berguedà i els paisatges suïssos: “A tots els desitgem un feliç estiueig en nostra Suïssa Catalana”.

FOTO: ALEIX SERRA

Des de fa dècades, per tant, diferents persones, famílies i institucions -cadascú pel seu cantó, barallats entre ells o sumant esforços- han anat treballant per fer del turisme una font d’ingressos important per a l’economia berguedana. És aquest el futur de la comarca? Ha de ser -o pot ser- el turisme el principal generador de bitllets del Berguedà? O només hauria de ser un sector més, i no el més important, de la nostra economia?

les condicions naturals que la fan veritablement una ciutat de veraneig i centre d’excursions interessants, com cap altra de Catalunya (…) La excelent topografia de Berga, el seu cel lluminós, el seu clima sanitós, les seves aigües puríssimes i els seus encontorns, semblants als paisatges suissos, són qualitats que formen els components d’un poble estiuenc”.

Muntanyes de l’Alt Berguedà. A primer terme, la Comabona. Al fons, el Pedraforca.

pujan á disfrutar de la variació d’encants que ofereix en la present temporada aquest retall de muntanya catalana”. L’estiu següent, el mateix quinzenari berguedà informava que “nostra comarca continua essent visitada per nombrosas familias forasteras provinentas d’apartadas encontradas de Catalunya, quinas no abandonan aquesta montanya sens haver visitat lo pintoresch santuari de Queralt y’l famós Pi de las tres brancas, quin ja vé essent considerat com lo símbol del Catalanisme”.

això s’ha d’aprofitar. El juliol de l’any 1927, el quinzenari La Comarca Bergadana sortí al carrer amb “Berga, ciutat d’istiu” com a titular de portada. A continuació s’explicava perquè la capital berguedana podia esdevenir -si es feien les coses bé- un important centre turístic i d’estiueig: “tots els forasters que ‘ns visiten reconeixen les excelencies climatológiques de la nostra població, que deixen sempre amb greu recança, i senten per Berga gran atractiu i agradosa recordació. I és que la nostra població reuneix

El mes de febrer de l’any 1928, La Comarca Bergadana defensava de manera contundent i entenedora que turisme vol dir diners i que, per tant, el Berguedà no podia deixar escapar l’oportunitat que la mare natura li havia regalat: “les poblacions necessiten el turisme. La població qu’ en té, guanya moltes pessetes (…) Berga mateix te un be de Deu de paissatges i boscuries i fonts no gaire lluny, com poques poblacions tingui. Ara la gent ja comença a pujar-hi. Pro el dia que ‘ls grans hotels i les carreteres remuntin la muntanya, l’invasió será segura”. Dos anys més tard, el juliol del 1930, una altra publicació berguedana, la revista Tagast, insistia: “Berga és, potser, la ciutat de Catalunya més privilegiada per la natura i que millor respon, en tots els ordres, a les exigències del turisme (…) té clima d’altura i molt sa; una situació excel•lent; a cada recolzada us meravella un panorama nou sense parió; cada caminet us acompanya a una font (…) El tresor que emmarquen les muntanyes berguedanes és literalment inèdit, completament desconegut”.

LA SAL DE LA TERRA

Sílvia Mònica Pérez Va canviar el mar per les muntanyes. La Sílvia és filla de Borriana, un poblet de la província de Castelló situat a la vora del mar. Estudià els tres primers anys de Filologia Hispànica a la Universitat de Castelló i els dos darrers, a la Universitat de València on, un any i mig més tard, també es llicencià en Filologia Catalana. Un cop formada acadèmicament, la Sílvia es va apuntar a la borsa de treball valenciana. “Vaig treballar en feines que no tenien res a veure amb el que havia estudiat”, comenta. Finalment, va decidir assabentar-se de l’estat de l’ensenyament a Catalunya; tanmateix, reconeix que traspassar del País Valencià al Principat li va costar Déu i ajut, però va aconseguir fer el pas gràcies a l’influx d’una amistat que ja havia vingut a exercir la docència a casa nostra: “Vaig anar a Tortosa a apuntar-me a la borsa de treball catalana. Tot va anar molt de pressa, m’hi vaig inscriure al juny i al gener ja vaig fer la primera substitució a Badalona”, explica. Després d’impartir docència en determinats instituts catalans, li tocà posar els peus a Berga. “Quan vaig preguntar on era Berga, els meus companys de feina em van dir que era un poblet de muntanya aïllat del món”, diu entre somriures. De totes maneres, però, decidí arriscar-se a trepitjar aquest lloc gairebé mancat d’infraestructures, ja que “la qüestió era treballar per guanyar punts i adquirir experiència”, reconeix. Però el temps passa, la vida fa moltes voltes i les coses canvien. Si a la Sílvia li haguessin dit que acabaria establint-se en aquest poblet “aïllat del món”, de ben segur que no s’ho hauria cregut. Ara, però, és una coneguda professora del SES Serra de Noet i, tot i que no li agrada fer plans a llarg termini perquè “la vida et dóna sorpreses”, està molt orgullosa d’haverse establert a Berga amb la seva parella: “L’ambient és molt bo, la gent és agraïda i la vida és molt tranquil•la. Em recorda el meu poble”, rememora. Valora tots i cadascun dels passos que l’han portat de la vora del mar a la muntanya.

Accent Berguedà V  

Cinquè número de l'Accent Berguedà. Setembre de 2010

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you