169
vam reprendre el Betlem, ho vam fer amb voluntat de continuïtat, de crear una tradició, i ens vam constituir en associació cultural. Vam dur el Betlem al teatre Principal de València i a Aldaia. A València els va impressionar molt el lèxic i la fonètica nostra. Al llarg dels anys es van incorporar nous membres i grups: l’associació de dansants del Corpus, el grup de danses el Forcat, la Colla de dolçainers i tabaleters de Castelló, l’Associació la Barraca del Grau. També ens van deixar alguns: Quiquet de Castàlia, que feia les veus, Joan Ramon Herrero, director de la coral, Vicent Marçà, Cego Masseo, Antoni Martí el Yeti, Astròleg. Jo vaig deixar la direcció del Betlem, em va substituir l’actual director Rafael Lloret, molts personatges han deixat els papers que feien i han estat ocupats els seus llocs pels fills o per gent nova. El Betlem s’ha renovat al llarg dels anys i ha esdevingut una tradició ben castellonenca. Matilde i Miquel, van saber recrear esplèndidament una tradició castellonenca, la seua obra va fer que ens
ajuntarem per fer el Betlem, hem gaudit. Ells van marxar i jauen a l’ombra d’un himne musicat d’estelades. Però a Castelló quan tornem a sentir: “Cavallers sóc la Pigà, fadrina i manifessera...” tornarà a ser Nadal.