Issuu on Google+


P

er tercer any, tinc la sort de poder dirigir-me a tots vosaltres com a President de la Comissió de la Gaiata 8. He de dir-vos que encapçalar aquesta comissió, sempre és una gran satisfacció, però a la vegada porta assimilada una gran responsabilitat, ja que continuar mantenint any rere any, un alt nivell en cadascun dels actes o tasques que realitzem, porta per a tots el membres de la comissió un desgast personal molt important, que a la fi, només es veu recompensat per la satisfacció que dóna, la consecució del treball ben fet. És per això, que les primeres paraules d’agraïment vull destinar-les a totes i cada una d’eixes persones, que de forma desinteressada, moltes vegades de manera anònima, i fent un gran sacrifici personal i familiar, fan que la nostra Gaiata continue sent un referent dins del món de les festes i, per extensió, participen a engrandir les nostres tradicions.

3


Es pensa moltes vegades, de forma equivocada, que el resultat brillant d’alguna de les tasques que realitzem, és perquè destinem importants recursos econòmics en la seua elaboració. Però, tota la comissió sabem que res més lluny de la realitat. És en eixe procés de creació, confecció i execució de cadascun dels projectes que realitzem, on es nota el treball personal de cada membre de la comissió, ja que suplim, la mancança de recursos econòmics, amb una quantitat important d’hores de treball, i un altra quantitat no menys important d’hores de discussió creativa, per cavil·lar que és el millor que es pot fer, sense destinar un pressupost elevat.

També, vull tindre un record especial per a Bárbara, Sara i Iván, els representants de la comissió, per a la Magdalena 2011, pel bon record que han deixat en tots els membres de la Gaiata, i per lo bé que han sabut gaudir de tots els actes en els que han participat. A Bárbara, a més a més, felicitar-la per la seva elecció com a Dama de la Ciutat per la Magdalena 2012. Felicitar igualment a Carla, pel seu nomenament com a Reina Infantil per la Magdalena 2012, i en nom meu i de tota la comissió, dir-li que estem molt orgullosos que siga ella la que represente a tots el xiquets de Castelló.

Per a mostra, només fa falta un botó !!! Per això, aquest llibret és un dels exemples més clars. Tota la feina realitzada, des de la creació, maquetació i edició, és realitzada íntegrament pels membres de la comissió, i hem de dir que estem molt orgullosos del seu resultat.

A Lara, María i Sergio, dir-vos que aprofiteu cada instant, d’aquest any. El temps passa molt de pressa, i a la fi només ens quedaran els records dels moments viscuts. Teniu el suport de tota una comissió, i sumant l’esforç de totes eixes persones, i la vostra il·lusió, a ben segur que la Magdalena 2012, serà un dels moments més importants de la vostra vida.

La nostra intenció a l’hora de confeccionar un llibret, és que avui servisca per entretindre i mostrar a la gent, el que som i el que fem durant l’any, però també és la nostra modesta pretensió, anar desgranant poc a poc mitjançant els articles, la història de les nostres festes, ja que les festes de avui són el reflex de tot el realitzat per altres persones, durant els anys que han passat. Eixe esforç realitzat per cadascun d’ells es mereix, un lloc on recordar-los, i sobre tot, i més important, per agrair-los.

A la gent del Sector, convidar-vos a participar en tots i cada un dels actes que organitzem la Gaiata. Les comissions continuem essent un punt d’encontre per a totes les persones que vullguen gaudir plenament de la festa, i sobre tot, animar-vos que vos apropeu a les gaiates, per a conèixer de primera mà el treball que es fa per engrandir les nostres festes.

Per continuar amb esta pretensió, i de manera complementària, la gaiata 8, té creat des de l’any passat un lloc d’encontre per a tots el festers, i sobre tot, un lloc de records, per a totes eixes persones que han engrandit les nostres festes. Em refereix a la pàgina web www.festapedia.org.

Vos desitge a tots que disfruteu de les festes de la Magdalena 2012.

5


L

es festes de la Magdalena constituïxen un gran motiu d'orgull per a tots els castellonencs. Durant eixes intenses jornades que integren la setmana gran se succeïxen els actes, i els carrers i places de la ciutat vibren al ritme d'unes celebracions de caràcter eminentment popular que són estimades i admirades per tots els que ens visiten per a conéixer-les. Les gaiates conformen una part molt important de la nostra festa, portant a tota la ciutat eixe esperit alegre i entusiasta dels castellonencs que es posa de manifest més que mai en els dies grans. Darrere de cada una de les gaiates hi ha un bon nombre

de persones que unixen el seu esforç i la seua il·lusió per a fer realitat un projecte que tots compartixen. Gràcies a eixe treball hem aconseguit entre tots que la Magdalena figure per dret propi entre les celebracions més importants que jalonen el calendari espanyol i que cada any siguen més persones les que acudisquen a Castelló des de diverses procedències per a compartir amb nosaltres estes dates entranyables. La Gaiata 8 “Portal de l'Om” es prepara per a eixir un altre any als carrers de Castelló, per a inundar de llum cada racó i sorprendre'ns de nou de manera brillant. Els seus membres es preparen per a viure intensament cada

7

moment en estes celebracions en què seran protagonistes i ultimen cada detall perquè tot estiga a punt quan comencen. Estic convençut que en este 2012 les festes de la Magdalena seran una vegada més eixe excepcional parèntesi que trencarà amb la rutina quotidiana de Castelló i es convertirà en el seu millor contrapunt, de la mà de milers i milers de persones que en el si de gaiates, colles i entitats socials treballen per a aconseguir-ho. Des d'estes línies voldria fer arribar la meua més cordial salutació als membres de la Gaiata 8 “Portal de l'Om”, junt amb els meus millors desitjos.


Vives Azulejos y Gres, S.A. Ctra. Castellón Km. 23 · Apdo. correos, 14 · 12110 Alcora (Castellón - Spain) · Tel.: (+34) 964 36 07 25 · info@vivesceramica.com

Felices Fiestas

Año tras año, las fiestas escriben una nueva página de nuestra historia y nos muestra cómo las tradiciones forman parte de nuestra cultura popular.


“Ja el dia és arribat…”

E

l cor de la Magdalena 2012 batega ja a la nostra ciutat. I ho fa, com sempre amb l’alegria i devoció del que celebra la seua festa més important. Les comissions gaiateres s’afanyen per donar els últims retocs als seus monuments i les dames, madrines, i tots els que formen part de cadascú dels sectors, senten la responsabilitat, la il· lusió i els nervis de qui es troba a les portes d’una nova cita amb la història i les tradicions més volgudes. Un any més, acomplint fidelment el costum més venerat a esta terra, recorrerem el camí que ens duu, deixant arrere el Camí dels Molins i el Caminàs, fins a l’ermita de la Magdalena i el Castell Vell, coronant el seu tossal. Una Romeria de les Canyes que renova la nostra condició d’hereus d’una genealogia brillant i orgullosa. Eixe vincle de sang i d’història té en les persones que donen vida a les comissions gaiateres

els vertaders continuadors i vigilants de la tradició. Els monuments que són el símbol de la nostra Festa, són també el nexe d’unió per a molta gent que treballa, durant tot l’any, per aconseguir la gaiata més bonica, les activitats més atractives per a la resta del barri. Un sacrifici i un esforç que són clau pel desenrotllament de la Magdalena. Perquè la gent que dedica el seu temps a treballar per la festa de la resta de veïns i veïnes són imprescindibles per a continuar donant esplendor a les celebracions fundacionals de Castelló. La Desfilada de Gaiates, a més de convertir-se en un homenatge als primers pobladors de La Plana, que van baixar del Castell Vell, és també un reconeixement de la societat castellonenca que ix al carrer per comprovar el treball de les 19 comissions de sector i felicitar, de primera mà, els integrants de les diferents gaiates, des dels més menuts i menudes, fins als més veterans. Unes festes que han aprés a fer front a les dificultats i plantar cara, fins i tot, a una de les pitjors crisis que hem conegut.

9

Eixe és un altre dels grans triomfs d’una festa oberta i participativa; una Magdalena per a tots els gustos, per a totes les edats, per a totes les butxaques. Una austeritat obligada, que no ha restat qualitat i interès a les propostes de la Setmana Gran de Castelló, ni ganes de viure la Festa tant als castellonencs com als turistes que visiten la nostra ciutat durant la Magdalena. D’aquesta manera, vull convidar tots el veïns i veïnes de Castelló a gaudir d’unes festes singulars i internacionals, com són les de la Magdalena 2012. Unes celebracions que sumen una varietat d’actes tan significatius com la Romeria de les Canyes, el Pregó o l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Concerts i cercaviles, mascletaes i castells de foc, teatre al carrer o bous... Tots els dies tenim desenes de propostes per gaudir de les nostres festes. Preparem-nos a viure, esta Magdalena 2012 amb alegria i orgull, amb la il·lusió de saber-nos protagonistes d’un nou episodi de la brillant història de la nostra ciutat.


11


13


15


17


L

es Festes de la Magdalena constituïxen un exemple de convivència i de dinamisme. Entre tots, col·lectius festers, veïns i visitants, aconseguim protagonitzar una sèrie d’activitats que tenen al carrer el seu escenari i en el gaudiment col·lectiu la seua raó de ser.

Per això, des de la Junta de Festes sempre mantenim que els vertaders protagonistes de les festes són els ciutadans, qualsevol que siga la seua condició. Si han de treballar en l’organització d’un acte, per la seua tasca callada i de vegades mal entesa. Si, simplement són espectadors de les activitats, per estar ahí, perquè els actes no són res sense espectadors. La Gaiata 8 “Portal de l’Om” és un clar exponent de treball i dedicació, sempre amb il·lusió, dedicats en cos i ànima, amb la finalitat d’aconseguir unes festes que puguen gaudir la majoria del veïns del sector.

Vull felicitar-vos a tots, als membres de la comissió, per la tasca realitzada i per ser uns excel·lents companys de viatge en aquest tren de la festa i als veïns perquè es converteixen, com castellonencs que són, en els vertaders protagonistes de la nostra setmana més gran. Moltes gràcies i bones Festes de la Magdalena 2012.

19


L

es festes, com a fenomen social, són un indicador perfecte de la manera de ser, de la seua riquesa i, en definitiva, de la idiosincràsia d’un poble. Les nostres festes de la Magdalena són, doncs, un clar reflex del nostre caràcter obert, participatiu i compromés amb les nostres tradicions més arrelades, fruit del cresol de civilitzacions que s’entrellacen en els nostres orígens. I esta manera de viure la festa quede manifesta, de forma molt patent, en tots els hòmens i dones que componen les diferents comissions de sector de la nostra ciutat. Tots assumixen un compromís abnegat de servici davant tot un sector, aportant tenacitat, professionalitat i, sobretot, il·lusió. La suma d’esforços dóna sempre el millor dels fruits. Treballar, braç a braç, de manera coordinada per l’engrandiment de les nostres tradicions és un element singular en la idiosincràsia del poble de Castelló. I un clar exemple d’això són les comissions de sector, que coneixven, com ningú, que totes les mans són poques a l’hora de tirar endavant els nostres somnis. Cadascú, amb la seua personal aportació, fa possible que, any rere any, les festes de la Magdalena siguen, possiblement, les millors festes del món. L’associació cultural Gaiata 8 “Portal de l’Om” ha sigut sempre un referent dins del panorama festiu de la ciutat, per la seua aportació innovadora i pel seu treball ben fet però, sobretot, per l’alt compromís de tots els hòmens i dones que, durant anys, han anat conformant esta dinàmica associació. Des d’estes línies vull manifestar la meua total admiració pel vostre abnegat compromís amb les tradicions més arrelades del nostre

poble. Tots els hòmens i dones que conformeu la comissió, amb el vostre president Rafa al cap, sou tot un exemple d’implicació i de sentiment castelloner. Castelló es disposa a viure amb intensitat les seues festes fundacionals: la Magdalena 2012; I la festa inundarà tots els racons de la Ciutat, on les Gaiates assumiran el seu protagonisme omplint de llum i color els carrers. I tot este espectacular esforç no tindria sentit sense la participació de tots els socis i veïns en cadascun dels sectors. Sense ella, tot este esforç resulta fútil. Per això, faig un crida a tots a prendre el carrer. Són nou dies que hem de viure amb intensitat, emoció i alegria. Però també amb responsabilitat i en plena convivència amb els nostres conveïns. Tots hem de disfrutar de la Magdalena 2012. És condició imprescindible perquè la llavor de la Magdalena arrele amb força en la nostra Ciutat. Més encara, en la gent més jove que ha de ser el relleu generacional que done continuïtat a les festes. Formar part d’una Gaiata és una bona forma de mantindre sempre encesa la llum de l’amor filial, com resa el Pregó d’Artola... Ser o, millor dit, sentir-se Gaiater és sinònim d’alegria, festa, felicitat però també de compromís, esforç, treball. Definitivament la Gaiata és el nostre millor Pregó. Per això, els meus millors desitjos de felicitat per a estes pròximes festes de la Magdalena 2012

MAGDALENA FESTA PLENA!!! 21


23


Rubén Peña García

Ha tornat un dels èxits de la temporada. Nous concursants. Nous reptes. Nou decorat?

l’exterior que els va permetre aguantar totes les hores de treball continu.

Enguany, Portalvisión, ha volgut apostar per un programa de qualitat i educatiu. Ha tornat a la graella televisiva el Gran “Matadero”. Este programa, que va començar en el mes de maig del 2011 ha sigut la revolució en les audiències. En Guadalix de la Plana, on s’ha desenvolupat tota la trama del programa, van entrar concursants ja coneguts per esta cadena. El concurs va començar abans de l’estiu amb un objectiu marcat per l’organització, que era la construcció d’una gaiata.

Van decidir entre tots posar-se un nom, s'anomenarien “Portal de l’Om”, i així ho van fer saber a l’organització.

Era una tasca difícil, ja que comportava moltes responsabilitats. Havien de decidir primer l’esbós amb el qual iniciarien el procés; Açò ja els va portar prou de temps, sent el mes de juny, data on per votació entre tots els concursants, i després de diverses visites al confessionari, van advocar per un monument de línies clàssiques amb impactants vidrieres. Però els problemes acaben de començar, arribaven els moments de les nominacions, però, sorprenentment, ningú volia nominar, ja que consideraven que tots eren necessaris per a poder desenvolupar l’objectiu marcat. L’organització, després de diverses reunions que van durar tot l’estiu, va decidir que els deixarien estar a tots, però que algun dia enviaria concursants nous esporàdics per a posar-los a prova. Els concursants van acceptar i es van posar mà a l’obra, ja que estaven en el mes de setembre i no tenien res construït. Allò començava a prendre forma; Hi havia gent que es dedicava a tallar la fusta, altres es dedicaven a les tasques de la neteja, altres a fer café, però sobretot, era unànime açò, van agrair molt la rebosteria fina portada des de

Van començar pels cinc fanals centrals, seguit de l’eixam de braços que componien l’esquelet de la gaiata. Però un altre problema els aguaitava, els fanals anaven amb vidrieres, però a causa del reduït espai del gran decorat, van decidir, amb el suport de l’organització, beneficiar-se una altra vegada de l’exterior, les mateixes persones que els portaven la rebosteria s’encarregarien de realitzar els dibuixos de les vidrieres, a canvi de favors que mai van revelar. Pareixia que allò anava prenent forma, era el moment de l’electricitat. L’equip “reial” va prendre mans en l’assumpte, però igual que va passar amb les vidrieres, era impossible poder desenvolupar les funcions elèctriques en el mateix lloc. L’organització va decidir habilitar altres dependències externes, però dins del municipi de Guadalix de la Plana, on van poder acabar satisfactòriament tota la instal·lació dels braços que componien la gaiata. Ja tenien quasi totes les peces acabades, faltava el toc de color. Com a bona organització que formaven, va entrar en joc l’equip “senior” de pintura, que amb les seues hàbils i ensinistrades mans van donar els tons necessaris per a conformar un meravellós i fantàstic tapís de color. Tan sols quedava l’acoblament de totes les peces, va ser una àrdua tasca a causa dels problemes amb l’altura; Hi havia concursants amb brots de vertigen que van necessitar arnesos i cordes de seguretat, per a sentir-se tranquils dins de la voràgine del muntatge. 24


Fanals centrals, braços entrecreuaments, fanals més xicotets coronant els braços, el gran escut de la ciutat, més braços, piques de llum i culminant, el gaiato ... Allò sí que s’assemblava a la idea original i s’acostava a l’objectiu marcat pel concurs. L’organització estava sorpresa de la coordinació i bon ambient que havia estat present durant tots estos mesos. S’acostava la gran gala final, i els nervis cada vegada estaven més presents, però inclús quedava una sorpresa que l’organització els tenia preparada. No estaven sols, com ells havien pensat; 18 boxs més, altres 18 grups estaven disposats a barallar-se pel gran premi que tenia

preparat el concurs. La cosa es posava més difícil per a ells, però el moment ja estava ací, el presentador del programa va demanar a l’hostessa que acostara el sobre que contenia el guanyador i va començar a llegir … “El guanyador de l’edició de Gran ‘Matadero’ 2012 és……” I de sobte, després del soroll d’una moto que passava pel carrer, em vaig despertar, vaig mirar el rellotge i tan sols eren les 4 del matí. Millor que m’adorma, vaig pensar, però… qui haurà guanyat? Dóna igual, l’única cosa que sé és que he de veure menys Tele5.

25


31


María Alabau Rovira Sergio Traver García Hola María, que hi fas ? No, res Sergio, ací estic un poc avorrida. Et pareix que juguem a alguna cosa. Sí, i què te pareix que podem jugar ? Mira... ja està, anem a jugar a “Qui és Qui”; es pensa en una persona i es van fen preguntes fins que es puga endevinar de qui es tracta; que et pareix ? Vinga, pensa tu en una persona i a vore quant em costa endevinar-ho ? Val, ja ho tinc, de ben segur que t’ho ficaré molt fàcil. És xic o xica ? És una xica, morena, amb el pel llarg i, per cert, molt, molt guapa.

I li agraden les nostres festes de la Magdalena? Agradar-li, no; “Li encanten”. La setmana de la Magdalena i tot el que comporten les festes de la nostra ciutat; acudir als diferents actes festers, conèixer a molta gent i establir amb tots ells una gran amistat. Tot això li entusiasma. Quins són els seus orígens en les festes ? Era una xica de colla, en concret de la colla Xavaloies, i participava en nombrosos actes, concursos de paelles, ajudant al llibret de la colla, venent loteria, aprenent en l’escola de dolçaina i tabal, participant en les ofrenes a la Mare de Déu del Lledó, ... unes vegades amb el seu ram de flors i unes altres amb les dolçaines i tabalets.

Estudia o treballa ? Ha finalitzat la carrera de mestre en educació infantil.

32

I ara pertany a alguna gaiata ? És clar ! Ara forma part de la nostra Gaiata, des de fa tres anys, no mai se sap les voltes que pega la vida, i unes quantes casualitats seguides van fer que acabara formant part d’una comissió. Qui li ho havia de dir fa uns anys ? Té germans ? I que fa la seva família ? També col·laboren amb la gaiata ? Jajajaja, té una germana, que encara no forma part de la gaiata, però, poc a poc, crec que li està entrant el cuquet; això sí, li toca col·laborar activament en tot el que se li demana, tot i que, per circumstàncies de treball, està normalment fora. I en quant als seus pares, dir que són uns col·laboradors molt actius dins de la comissió, ja siga en l’elaboració de les vidrieres, així com en la construcció del monument i en tot allò que se’ls demana. Pense que, al final, a


son pare aconseguirem fer-lo un Professional del “Bricolage”.

I per les properes festes, què penses que li pot agradar més ?

María, cada vegada tinc més clar que ja sé de qui es tracta, però m’agrada tant tot el que m’estàs contant, que preferisc que em digues algunes coses més del nostre personatge misteriós.

Disfrutarà de tots els actes en els que participarem la gaiata, principalment en la Romeria, l’ Ofrena, el Cós multicolor, però, de ben segur, el que més gaudirà serà en la Desfilada de gaiates, quan eixirà orgullosa, amb la seua canya, darrere del seu monument gaiater.

Doncs, mira Sergio, et diré que li encanten els xiquets, i això és una cosa que ens demostra a totes hores, ja que, bé siga en el cau, o allà on ens trobem, sempre té un moment per dedicar-nos a tots nosaltres, i de dir-te que tota la comissió infantil està encantada amb ella. I fins ara, penses que li agrada açò de les gaiates ? De ben segur que sí, ja que fins ara l’ hem vista gaudir en cadascun dels actes que hem realitzat, amb el seu discurs, emocionada, el dia del Nomenament; També estava orgullosa el dia de la Imposició de bandes, per no parlar de la gran quantitat de sentiments que va viure el dia de la seua Presentació, per tot açò puc assegurar que és la xica més feliç de tota la comissió.

Ja ho sé segur, el personatge misteriós és la nostra madrina LARA. Sí Sergio, és ella, la nostra madrina, la nostra amiga, la millor companya de viatge que tu i jo haguérem pogut trobar en un any tant especial per tots tres, i amb qui compartirem les nostres vivències d’ aquestes festes: les nostres rialles, les entremaliadures, el cansament que de ben segur apareixerà en algun moment, però, sobretot, compartirem la nostra estima per les festes i per les gaiates.

33


35


37


39


41


43


45


47


SETMANA DE MAGDALENA Bárbara Martínez Hauenstein

“Ja arribe la Magdalena!” Portem una setmana escalfant motors, el “matadero” és un borbolló donant els últims retocs als nostres monuments. El llibret, com pregoner de la festa, està repartit. Els carrers estan guarnits amb un rosari de banderetes. Només falta que esclate el primer coet i ens embolique l’olor de pólvora i sonen el tabalet i la dolçaina. Crec que no m’oblide de res… La roba està preparada. Que s’alce el teló! Una setmana infestada d’actes entranyables. La Mascletà, explosió d’alegria. El Pregó que any rere any, continua rebent a tots els pobles de les


comarques i als ens vinculats i, com no, la Romeria, que entre rialles i bromes es fa curta, el Cós Multicolor i, a la fi, la Desfilada de Gaiates, que junt amb l’Ofrena a la Mareta són els meus actes preferits. Desfilar amb orgull, després dels nostres monuments, amb les nos-

tres millors gales, escoltant els comentaris dels assistents, “Esta Gaiata és molt bonica, quanta llum, mira que davantal i que falda, que xiques tan guapes, la volteta la volteta…” Bé i què em conteu de l’entrega de premis? Tants esforços al fi recompensats, llibret, Gaiates… La veritat és que la nostra gaiata va xafar fort enguany, gràcies a tots vosaltres.

junts en la plaça de Borrull, tenint com a punt neuràlgic la carpa, on dinàvem i sopàvem pràcticament tots els dies. La plaça estava molt animada, sempre plena de gent, gaudint durant les nits de les actuacions de les orquestres i, durant el dia, dels esdeveniments or-

A més de tots els actes oficials, són moltes les activitats que ens han permés estar 49


ganitzats per la Gaiata. Els castells unflables, on els xiquets van disfrutar com a nanos, la xocolatada, per a grans i menuts, degustació d’ous fregits, preparats pel gran xef Manolo, que junt amb els seus ajudants Paco i Conchín ens van delectar amb el seu bon fer en els foguers, i com no el gran concurs de paelles del diumenge en què va resultar guanyador César.

complida i la pena d’acabar tan prompte.

I què dir de “les despertaes”, que cada matí esperava amb il·lusió a pesar de les matinades. Anem avançant i este conte s’està acabant, prompte abaixarà el teló sobre l’últim acte d’esta setmana, Magdalena Vítol! Deixant el sabor agredolç de la labor

50

Quan Rafa em va demanar que escriguera un article per al llibret, just és reconéixer que no sabia molt bé per on començar; com plasmar tantes emocions i vivències; però, cal dir també, que les paraules se les emporta el vent i el que està escrit ací queda, deixant empremta; empremta, aquesta, molt profunda, la que ha deixat aquest any passat junt amb tots vosaltres, sense excepció. Buscant sempre el moment per a estar junts, els sopars, el Cau els divendres, les paelles de Pepe els diumenges, eixes nits en el “Matadero” …


Vull dirigir-me especialment a la meua Madrineta Sara, la peque de la casa; vull que sàpies que per a mi ha sigut molt especial compartir enguany amb tu, amb la teua germana Noelia i els teus pares Ximo i Silvia; espere que el dia de demà, quan tornes a ostentar el càrrec de Madrina, cosa que no dubte que faràs, perquè respires castellonerisme i sentiment fester, tingues la mateixa sort que he tingut jo amb tu. Iván, si no existires t’hauríem d’inventar. Esta gaiata ha pogut gaudir de tu durant dos anys com a president infantil; tot un luxe. Eres un luxe de simpatia i un poeta nat, que ens ha deixat més d’una vegada sense paraules. Gràcies també als teus pares Inma i Vicente i a la teua germana María. I a tu Rafa, que dir-te? Com recordaràs de la meua despedida, he anat tot un any del teu braç i només tinc paraules d’agraïment. Hem participat en molts actes junts i sempre m’he sentit molt orgullosa de la teua companyia.

Done gràcies també a les meues dames i acompanyants per la vostra companyia, així com a tots els nostres xiquets de la comissió infantil, que són el futur d’esta Gaiata i de les nostres festes. I finalment dir a cada persona, que ha fet possible que enguany haja sigut tan especial, que compteu amb la meua amistat i afecte.

GRÀCIES A TOTS !!!

51


Pere Pau Montañés i Guinot

Aquest article pretén relatar com va ser un dia molt especial en el calendari festiu de la nostra Gaiata. El dia que María, Sergio i Lara var ser nomenats oficialment com a madrina infantil, president infantil i madrina, respectivament, per a la Magdalena 2012. Però alerta !!! ... aquest és un article “interactiu” ... que, què és això? ... doncs voreu, molt fàcil: veritat que tots coneixeu la música del pasdoble “Magdalena Festa Plena” del mestre Pedro Guzmán. ... doncs, per a trobar sentit a l’article, no haureu de llegir-lo, sinó que tindreu que cantar-lo al compàs d’aquesta música tant festera, així és que

23 de Juliol festa al “Mas de Rovira”. La gaiata es reuneix per nombrar a la madrina, conéixer la madrineta i al president infantil . I plens de goig i alegria, i plens de goig i alegria, la festa va començar.

Per a Lara ser madrina és un somni realitzat. Per a María les festes són com una infermetat, per a Sergio serà màgic l’any que va a començar. I com són castelloneros, i com són castelloneros, a tots van emocionar.

Primer van les despedides dels que foren l’any passat. Discurs de Bárbara i Sara i també ens parla Iván , que amb emoció recordaren el seu any tant especial . Magdalena dos mil onze , Magdalena dos mil onze , que ja mai oblidaran .

Ara parla el President el nostre estimat Rafa. Ens anima a treballar i a gaudir de la gaiata. S’imposaren les insígnies i s’entregaren els rams. I per rematar la festa, i per rematar la festa, es va fer un gran sopar.

L’acta va fer oficial que Lara serà madrina. La millor representant junt a la infantil María, acompanyada per Sergio què més podem demanar? I amb la veu emocionada, i amb la veu emocionada, els tres van voler parlar.

Magdalena dos mil dotze prepareu-vos a disfrutar. Magdalena dos mil dotze la vuit llesta per triomfar. Magdalena dos mil dotze en quelcom ja hem encertat. Lo millor d’aquestes festes, lo millor d’aquestes festes, els nostres representants.

... un, dos, tres ... endavant la música !!! 54


55


Noelia Selma Andreu “Jo sóc la música” !!! Aquesta exclamació va ser el fil conductor del gran espectacle que un any més la nostra comissió va organitzar per a presentar oficialment als nostres representants per a les properes Festes de la Magdalena 2012. I és que la MÚSICA es va materialitzar a l’escenari, per presentar-nos els components que la conformen. Va ser una nit plagada d’humor i sorpreses, la primera d’elles l’aparició de les muses que inspiren a la música, que amb gran destresa van interpretar més de vint ballarines del Centro de Música y Danza Vivaldi, i que donaren pas a la part protocol·lària de l’acte, que va començar amb la pujada de les nostres madrines i president infantil de la Magdalena 2011, Sara, Bárbara i Iván, als que seguirien els més menuts de la Gaiata, Dames d’Honor infantils i acompanyants, que obriren el pas de l’espectacular arribada de la nostra Madrina infantil, María Alabau Rovira, a la que acompanyava el President infantil 2012 Sergio Traver García. Tot seguit, la MÚSICA ens presentava dos dels seus components, l’harmonia i la 56

melodia, que s’encarregaren de representar espectacularment el grup Ivana Danza Oriental i l’aparició d’un lleó xinès pertanyent a Hong Teck Spain que va captivar als més menuts de la comissió. Després d’aquesta actuació va continuar la part protocol·lària amb la pujada a l’escenari de les Dames d’Honor majors i els seus acompanyants, dignes predecessors de l’arribada de la nostra madrina, Lara Sos Boix, que, acompanyada pel nostre president, Rafa Alabau Sacacia, accedia també a l’escenari, completant així el retaule que al llarg de vàries setmanes s’havia estat preparant per aquest moment, amb una elaborada decoració inspirada totalment en la temàtica de la presentació, la música. A continuació es va donar pas a la imposició de corbatins per part dels protagonistes de les passades Festes del 2011, com a record del seu pas per la nostra Gaiata, i la presentació va continuar amb les nombroses ofrenes que amics, associacions, ens festers, Cases Regionals, Falles, Ajuntaments i altres entitats volgueren fer arribar fins l’escenari,


com a homenatges cap a les nostres madrines i president infantil.

Així és com el passat 21 de gener va transcórrer una de les nits més esperades per tota la comissió, doncs és la primera presentació que la nostra gaiata ha celebrat en el nou recinte fester. Aleshores, la motivació de tots els comissionats per a preparar una presentació espectacular que restara en el record al llarg de molt de temps, era doble. Així, per una part volíem demostrar que, al contrari del que molts pensaven, en el nou Palau de la Festa es poden desenvolupar grans espectacles, tot i que siga més complicat el muntatge. La nostra il·lusió i treball va fer possible crear un escenari de grans dimensions ambientat en el tema de la nit, la música. I per una altra banda, també perquè les nostres madrines, María i Lara, així com el nostre president infantil Sergio, es mereixien una presentació que estiguera a la seua alçada.

De nou la MÚSICA es personificava un altra vegada per a presentar-nos un dels altres components que la conformen, el ritme, que al so d’una dansa africana van representar ballarines de l’acadèmia de dansa Castellón Baila. Posteriorment va arribar l’hora de la desfilada de retorn de tots els protagonistes de la nit; com sempre, primer els xiquets i xiquetes i després la comissió major. Amb dos sorpreses molt especials: la primera d’elles la despedida de Sara, Bárbara i Iván amb un vídeo que resumia l’última edició festera on ells van estar els màxims representants del nostre sector. I com a segon gran sorpresa, per a tancar aquest espectacle de grans actuacions, els quaranta components de la Coral de Sant Jaume de Vila-Real van prendre l’escenari per interpretar magistralment la versió adaptada especialment per l’ocasió del “Magdalena Festa Plena” del mestre Pedro Guzmán. D’aquesta forma i amb el crit de “Magdalena” baix una pluja de confetis baixaren les nostres Madrines i Presidents, finalitzant de forma apoteòsica la presentació.

Per tot això, tant sols resta donar les gràcies a tots aquells que heu fet possible que complírem amb l’objectiu de tindre una gran presentació i haver ofert un dels millors espectacles que s’ha realitzat en el Palau de la Festa des de la seua inauguració. A tots moltes gràcies i enhorabona.

57


A PEPE PRADES (el Xato) Ana María Manzano Rodríguez, Ana Dolores Prades Manzano, José María Prades Manzano

Q

ui no coneix Pepe Prades, el Xato, D. José, potser Pepito? Serà difícil dir alguna cosa d’ell que no siga coneguda, perquè, a més a més, ell mateix no té plecs. No es casa amb ningú (menys amb mi, que sóc la seua dona), i per tant tot el que pensa ho diu, donant-se a conéixer de seguida. És espontani per al bo i per al pitjor i això també és bo i roí, encara que tot aquell que el tracta acaba sabent que eixa naturalitat per a parlar i veure les coses des del seu punt de vista, recte i conscienciós, és una de les seues moltes virtuts. Si algú li demana, o simplement li insinua, alguna cosa referent a la seua professió, o del seu amat Castelló, o d’esport, o de milers de temes de les seues múltiples aficions, tractarà d’explicar-ho

tan claret i amb tantes dades, que, de vegades, aclapara; i si li faltara informació, buscarà i rebuscarà fins a quedar satisfet ell i la persona que es va interessar pel tema. És enginyer, sí, i dels bons, però com ell mateix diu “és un enginyer atípic”. No sols adora els “números”, és que a més li entusiasmen les “lletres”. Lector empedreït s’embeu de tot el que llig i, per si no fóra prou, quasi es podria dir que s’ho aprén de memòria, que per cert, és una de les seues majors facultats: la seua memòria. Sobre l’amor al seu Castelló, no hi ha paraules que ho expressen en tota la seua amplitud. Últimament s’ha convertit en un “ratolí de biblioteca” i vos diré perquè: durant els seus anys d’estudiant a Madrid, tancat en una habita60

ció de col·legi major totes les hores possibles per a aconseguir, cada curs, una mitjana de notable i tindre dret a la beca que li permetia seguir estudiant —una altra de les seues grans facultats és la seua capacitat per a estudiar i aprendre— es va aïllar del món de tal manera que la seua ment, tan acostumada a dominar qualsevol tema (com ja hem dit), va perdre la noció de l’ “exterior”. M’explique: no llegia premsa, no veia televisió, no escoltava la ràdio ... Puix bé, ara, des de fa una temporadeta acudix a l’Arxiu Municipal i s’ha repassat tots els esdeveniments d’eixa època, i com ho fa a través del periòdic Mediterráneo s’està posant també al dia dels esdeveniments de Castelló. Tant li ha satisfet este estudi retrospectiu de la seua ciutat que ha retroce-


dit una miqueta més i està revisant tots els exemplars antics del Mediterráneo, és a dir, des de l’any 1938. “Està disfrutant com una criatura amb botes noves” (segons les seues pròpies paraules). Este afany de viure i reviure el seu entorn més volgut és el que li dóna eixa gran autoritat, per exemple sobre temes magdaleners, i com la seua devoció cap als temes castelloners és tan intensa és incapaç de guardar-se tot el seu saber sense compar-

tir-ho amb tots els seus amics. Els seus articles per a qualsevol ens festiu són un doll de saviesa que ell disfruta donant a conéixer. Molts exemples els tenim en aquesta Gaiata 8, que ha volgut reconéixer el seu gra d’arena en el prestigi del “Portal de l’Om” , honrant-lo amb el nomenament com a Portaler de l’any, sense oblidar, per descomptat, els nombrosos premis rebuts durant anys pels seus articles en el llibret de la Gaiata 1, així com la infinitat

De tots és també sabut que en sa casa sempre s’ha viscut un ambient molt magdalener, havent-hi participat, tant el meu germà com jo mateix, des de xicotets en el món fester. No cal ni dir-ho que ambdós, tot just amb uns mesos, ja vestíem les

Quant a la seua vida actual, coincidix este nomenament amb la seua entrada en una nova etapa, ja que al mateix temps en què torna a ser iaio, li ha arribat el moment de la jubilació, després de trentatres anys com a Enginyer de Camins Municipal, lloc per al qual ha bolcat tota la seua professionalitat i on també ha evidenciat sempre l’amor profund que li unix a la seua ciutat i, com sempre ocorre amb Pepe, la porta del seu despatx ha estat en tot moment oberta per a tot el que ho necessitara, havent-se guanyat amb això el respecte dels seus conciutadans. Molts passos ha donat en el

primeres robes magdaleneres, tradició que ha seguit en el seu nét Marcos, que es va posar per a l’ocasió el primer trage de castelloner de son pare i, com és normal, continuarà en la seua néta Lidón. Inclús, la nostra mare, madrilenya de naixe-

desenvolupament de la seua professió, sent el seu primer treball la pista de pujada fins al Bartolo, o la remodelació del carrer Governador, i com a enginyer municipal, l’obertura del carrer sense eixida on ell va nàixer, Canonge Segarra, fins a l’execució de les rondes de circumval·lació, que tant han contribuït a la millora del trànsit rodat en la ciutat i en la direcció de la qual, jo, el seu fill, he tingut el privilegi de treballar amb ell i aprendre, aprendre i aprendre. Totes les seues activitats professionals les contemplarem sempre amb la satisfacció del treball ben fet.

rsona, Pepe Prades, com a pe mpany, com a amic, com a co com a com a cap, com a pare i espòs, no té igual. 61

d’articles publicats en altres llibrets d’altres gaiates i colles. Perquè una cosa molt important a reconéixer-li a Pepe: és que ha col·laborat amb la seua escriptura amb tot aquell que li ho ha demanat, ja fóra per a una gaiata, per a una colla, per a festes de carrer o per a qualsevol altre àmbit on es requeriren els seus coneixements sobre les festes i la ciutat i el seu interés per investigar i aportar noves dades.

ment, però castellonera de cor, s’ha vestit en més d’una ocasió, de llauradora per a, agafada del seu braç, acostar-se junts a ofrenar unes flors a la nostra Lledonera, que sempre ha tingut Pepe molt present en la seua vida.


EDITORIAL

Rafa Alabau Sacacia en l’actualitat, i quines són les primeres persones que van desenvolupar càrrecs, que avui són importants dins de l’àmbit fester.

Els inicis sempre són complicats; pensar un acte nou i posar-lo en funcionament, comporta un gran esforç creatiu, ja que és més fàcil continuar o millorar quelcom que ja està fet o pensat, que imaginar un acte i donar-li un contingut adequat per al món fester. És per això, que volem que aquest llibret, servisca d’agraïment i homenatge a Però, tal vegada, serà perquè ja és tradició totes eixes persones, que al llarg del temps, a l’hora de confeccionar els nostres llibrets, han posat la seua imaginació al servei de les ens agrada tindre un punt de trobada per a nostres festes. tots eixos texts que apareixeran en aquestes fulles. També ens serveix per condicionar En primer lloc, tenim una extensa col·lecció un poc, l’elaboració que l’autor haurà de gràfica, per il·lustrar i fer un recordatori fer del seu article; Així doncs, podem tindre històric de la “primera vegada” d’alguns uns quants anys seguits un article del Pregó dels esdeveniments que han estat singulars i, depenent del fil conductor del llibret, hem i importants durant el transcurs del temps. estat parlant de les seues anècdotes, de la Imatges de persones, materials diversos, llocs percepció dels sentits que ens transmet i fets que han estat ben conservats pels seus la Cavalcada, així com altres punts de vista propietaris i tenim la satisfacció de mostrardes de la temàtica de cada llibret, i poc a los ara als nostres lectors, en alguns casos per poc anar desgranant el mateix acte, des de primer cop. A continuació, els articles dels nostres col·laboradors habituals intentaran perspectives totalment diferents. aprofundir en alguns d’aquests temes de la Aquest any intentem contar que Sempre història festera. n’hi ha una “primera vegada” ... i, tal com diu el títol, procurarem que els continguts És la suma d’esforços que fa, que les festes gràfics i els articles que segueixen a aquesta d’avui en dia siguen dignes de noms i de fets. introducció, ens mostren com van ser els orígens de molts dels actes que es celebren

Hem fet servir material gràfic d’ ALMA DE ARTISTA, Historia de una época de Castellón, José Aguilar Beltrán i José Antonio Aguilar García. Arxiu i descripció: José Aguilar Beltrán. Imatges: Elías Gil Roca Així com de CRÓNICA DE LA MAGDALENA, Historia de las Fiestas de la Magdalena, Suplement d’ El Periódico Mediterráneo I, és clar, del nostre Portaler 2012, JOSÉ PRADES GARCÍA, posseïdor d’una gran col·lecció.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Com tots els anys, al reunir-nos les persones que conformem el grup de treball del Llibret, el primer que posem damunt de la taula, és trobar un fil conductor per a la part que correspon als articles del nostre llibret. Potser no és realment necessari tindre un nexe entre tots eixos articles, podrien ser els uns independents dels altres, i en cadascú parlar del que el seu autor considerara oportú, tenint sempre com a fons les nostres festes.

63


1877. FIRA D’ATRACCIONS a l’ av. del Rei En Jaume.

1375. Les Festes abans de 1945. (*) Vore l’article de José Prades García .

1730. Romeria de les canyes i Tornà de la romeria. (*) Vore l’article de José Juan Sidro Tirado.

1774. Primera vegada que apareix escrita la paraula Gaiata. (*) Vore l’article de José Prades García .

1863. Romeria de les canyes .

64

Fotografiada des de l’Hort dels corders, amb el Fadrí a l’esquerra.

Programa editat per l’ajuntament de Castelló, que explica l’eixida de la romeria (procesión) des de l’Església Major i els actes posteriors del dia 8 de març de 1863.


1878. Romeria de les canyes el tercer diumenge de Quaresma.

1945. Cavalcada del Pregó.

De forma ja habitual, després de fer-se el segon diumenge l’any anterior, per un problema de calendari.

1888. Trofeu Taurí de Magdalena .

Primera correguda de fira de la Magdalena, el dilluns 5 de març de 1888.

1944. Reglament sobre la Gaiata Monumental.

Manolo Vellón, primer Pregoner, portant el pergamí a la mà, amb José Baeza Vila, caracteritzat com a Cap de Vila (3 de març de 1945).

1945. Cavalcada del Pregó.

1945. Premis (Concurs) de Gaiates.

Lectura per Manolo Vellón del primer Pregó, el dia 3 de març de 1945, front al Govern Militar, al carrer de l’aigua (actual Cardona Vives), amb el text de Carlos G. Expresati. (*) Vore l’article de Chelo Pastor Verchili.

1945. Nou logotip de la Junta Central de Festejos de la Magdalena . Monument de la gaiata 11, guanyadora del primer Premi en 1945. Lema: Pubilla i amb fanecaes (fanecades).

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Normes publicades per la Junta de Festes, al diari Mediterráneo el dia 12 de desembre de 1944.

65


1945. Factura del trage de castellonera de la primera reina.

L’ajuntament de Castelló li va regalar el trage de castellonera, de tela de glassé, a la reina Carmen Abriat Puig; en aquella època un sol vestit era suficient per a totes les festes. La modista va ser Dolores Carreguí Masip, que només va cobrar les teles, que costaren 1.506 pessetes, una quantitat considerable per a l’època.

1945. REINA Carmen Abriat Puig.

1945. Repartiment de rotllos a la romeria.

Val de 1945 per replegar el típic rotllo magdalener que es reparteix a la Romeria.

1945. Carreres de cavalls per la joia i Concurs de Tir i Arrossegament.

(*) Vore l’article de Salvador Bellés Sabater.

1945. Desfile de Gaiates amb Bateries. 1945. Flor Natural -Certamen literari. Mantenidor: Martí Domínguez Barberá. 1945. Repartiment de rotllos a la romeria.

El camió dels rotllos en el moment del repartiment a la Romeria.

66

Actes que continuen celebrant-se en l’actualitat.


Gaiata de la Càmera Agrària, esbós de Bernat Artola, representant a Tombatossals, que portava el lema del gegant: “Bon pit, bon cànem”.

1945. Concert i Acte de Proclamació de la Reina de les Festes i de la seua Cort d’Honor i Imposició de Bandes.

Cartell de l’Acte de Proclamació de la Reina de les Festes i de la seua Cort d’Honor, al Teatre Principal.

1945. “Favorecedor de las Fiestas”.

Títol de “favorecedor” de les festes de la Magdalena, per la seua participació en el sorteig de regals, segons el número agraciat al Sorteig de l’ ONCE.

1945. Acte de Caritat -P.Ribalta -La Pèrgola.

Acte de caritat realitzat el dissabte inicial de les festes de la Magdalena, a l’antiga Pèrgola del parc de Ribalta, a les 11 del matí, des del 1945 al 1952. Representants de l’ajuntament de Castelló, Reina de les festes, Dames i Madrines repartien lots d’aliments, mentre la Banda Municipal de Castelló interpretava composicions.

1945. Xapa-Pin distintiu dels membres de la Junta de Festes, amb l’escut de l’Ajuntament de Castelló.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1945. Gaiata Càmera Agrària.

67


1945. Reglament sobre el pentinat, l’adreç i el trage (oficial) de castellonera. Reglament que defineix com serà el pentinat (sin rodetes laterales), l’adreç i el vestit de castellonera.

1945. Programa Oficial de Festes.

El dissabte dia 3 de març de 1945, a les 12, les salves de carcasses saluden l’arribada de les festes.

1945. El Cartell de Festes va ser obra de Ruperto Sanchis Mora. 1945. Ball en honor de la Reina.

Celebrat el dia 7 de març al Centro Antiguo Cultural, amb trage d’etiqueta o negre.

68


1946. Rotllo i Canya .Pasdoble.

Partitura del Rotllo i Canya, guanyador del concurs de pasdobles.

1947. Clarins de la ciutat -Marxa de la ciutat.

Els Clarins de la ciutat al Pregó de 1947. Interpreten la Marxa de la Ciutat, de Matilde Salvador (1945) adoptada com a himne oficial de Castelló en 1987.

1947. Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó.

Reglament de la Junta Central de Festejos de la Magdalena.

1946. Concerts en Magdalena amb orquestra.

La Reina i les Dames parteixen de l’ajuntament, amb carruatge, per anar a l’Ofrena.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1946. Reglament de la Junta de Festes.

69


1947. Cistell de Flors al Pregó.

1947. Òpera al Teatre Principal.

Cistella formada per 3.300 clavells d’Ofrena a la Patrona de Castelló. Era transportada al Pregó tirada per Bous i més tard per 12 joves vestits de llauradors, amb saragüells. llauradors, amb saragüells. Coincidint amb les Festes de la Magdalena.

1947.Visita de la Reina als Sectors Gaiaters. 1947. Revetlles populars a l’antiga Pèrgola. 1947. Comissions Infantils.

La comissió infantil de la gaiata 7, al carrer de Cavallers i a la porta de la Catedral de Santa Maria, el dia de l’Ofrena.

70

1947. Concurs de Tir i Arrossegament.

A la plaça de Bous.


1947. Gaiata de la Ciutat de Tomás Colón.

1949. Cavalcada (Pregó) infantil.

Novetat al programa de festes, amb gran èxit de participació.

1949. Desfile de Gaiates amb Pals-Postes de connexió.

1948. Gran Concurs Hípic Nacional -Camp de futbol del Sequiol.

Pal-Poste de connexió d’on es prenia l’electricitat, perquè s’il•luminaren les gaiates.Idea copiada i adaptada per Juan Guallar Segarra, de la desfilada de los “pasos” (Cartagena), on els confrares anaven units entre si mitjançant un cordó de conducció elèctrica.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1948.Trofeu Magdalena de Snipes.

71


1950. Carrera del Foc al c/ d’Enmig. 1949. La Cavalcada del Pregó es va celebrar en divendres.

1950. Concurs Nacional de Tir i Arrossegament.

1949. Desfile de Gaiates amb Bandes de Música. 1949. MAGDALENA VÍTOL amb les gaiates 3 i 8 a la Pl. Major.

1950. Repartiment de 1000 canyes per a la romeria. 1951. Participació dels Cavallers de la Conquesta al Pregó.

A la Plaça de Bous.

Paco Martínez va ser el primer Prohom.

1949. Homenatge a les (Dames) Comissions de Sector..

1951. Concurs Hípic Nacional –Campo Municipal de Deportes situat al “Tir de Colom”. 1951. Festival de Pasdobles a la Pl. Major. 1951. Concurs entre els sectors: Nit del Foc. Va guanyar la gaiata 8.

1952. Homenatge de l’ajuntament de Castelló al rei En Jaume I.

Precedent de l’acte que avui continua celebrant-se.

1950. Guerrers del Pregó.

El dia 17 de març de 1952, amb la presència del ministre Ruiz Jiménez.

1952. Publicitat de les Festes de la Magdalena en un sobre de correus.

Guerrers del Pregó, que l’any següent es convertirien en Germandat dels Cavallers de la Conquesta.

72


1952. Revetlla popular per recaptar diners.

1952. Cinta verda.

Cinta verda corresponent a la romeria de la Magdalena del VII é. centenari, en 1952. Primera vegada que apareix la cinta verda lligada a la canya.

Cartell anunciador de la Revetlla popular (ball) a l’antiga Pèrgola, per recaptar diners per a les Festes de la Magdalena, l’any del VII é. centenari.

1952. Programa de Pirotècnia i Música del Centenari. 1952. Òpera a la plaça Major.

1952. Concurs de traques de Sectors Gaiaters.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1952. Gaiata sindical –Madrina i representants dels diferents sectors sindicals.

73


1952. Saluda Junta de Festes.

Saluda de la Junta de Festes per convidar als castellonencs que viuen fora a vindre a Castelló a festes.

1952. Gaiata sindical –Pasdoble.

1953. Gaiatera de la Casa València a Barcelona.

1952.Targeta postal Festes de la Magdalena.

Comença la col•lecció, que encara avui continua.

74

1953. Programa d’espectacles esportius.

La gaiatera de la Casa València en Barcelona ve a Castelló. Moment en el que se l’imposa la banda acreditativa.


1953. Gaiata sindical en Madrid.

1954. Guanyador del Trofeu Taurí de Magdalena.

La Reina de les Festes Mercedes Maristany Maristany fa entrega a César Girón el 22 de març de 1954 del I Trofeu Taurí de Magdalena, amb la presència de l’alcalde Carlos Fabra Andrés.

1954. Gimcana de Motos.

El 28-6-1953 es va portar la gaiata sindical a la Casa de Campo, de Madrid, amb motiu de la I Feria del Campo.

1954.Trofeu Taurí de Magdalena.

1954. Sarsuela al Teatre Principal. 1954. Romeria de les canyes amb la presència de la Junta de Festes.

Anteriorment la Junta de Festes no participava com col·lectiu.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Concurs de Motorisme, al Parc de Ribalta, en Magdalena.

75


1954.Trofeu Magdalena de Motorisme (en 1953 es va suspendre).

1957. Festival de (Cors i) Danses a la Plaça de Bous.

Amb grups de Granada, Teruel, Lleida, Málaga, Sabadell, Almería, Palma, Itàlia, Portugal i França.

1957. Cartell del Festival de Danses a la Plaça de Bous.

Premi Magdalena de Motorisme davant de l’estació de Renfe, al Parc de Ribalta i la sortida a la Ronda del Millars, prop de la Farola.

1954.Trofeu Magdalena de Pilota Valenciana. 1955. Fira de l’automòbil i del motor. 1956. Primera dona Vocal de la Junta de Festes. 1956.Teatre de Titelles del Retiro.

Actuació del Teatre de Titelles del Retiro de Madrid, a la Plaça Major.

76


1957. Il•luminació ornamental dels carrers.

1957. Exhibició aèria del Príncep Cantacuceno. Atrevides piruetes aèries sobre l’estadi de Castàlia.

1958. Carrousel de la Policia Municipal de Barcelona. 1958. Dilluns de Magdalena és FESTA LOCAL.

A càrrec de l’empresa Alcer de Lucena (Córdoba).

1958. Òpera al Teatre Principal.

1957.Violant d’Hongria.

Coincidint amb les Festes de la Magdalena, el dia 11 de març, es va representar La Traviata de Giuseppe Verdi, amb participació del castellonenc Manuel Ausensi.

Salomé Calduch Bellido a la seua carrossa.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1958. Acte de vandalisme a la Gaiata de la Ciutat.

77


1958. Carrera de “Biscooters” a la avgda. Del Rei En Jaume.

1959. Gaiata en Ifni (antiga província espanyola), construïda pels soldats de Castelló.

El nom fa referència als dos motors de 60 cc. de scooter que hi havia sota el capó. El “Biscooter” va ser presentat al Saló de l’Automòbil de París del 1949.

1959. Xiqueta nascuda el dia de la Romeria.

Gaiata construïda pels soldats de Castelló del Regiment d’Ifni (Àfrica). Bateig de la xiqueta, Magdalena María del Santo Ángel Flors Gallo-Alcantara, nascuda el dia de la Romeria i apadrinada per l’Alcalde José Ferrer Forns, i la Reina de les Festes Antonia Ribes Fernández (Maritó), 5-3-1959.

1959.Tren Magdalener BarcelonaCastelló.

1959.Trofeu Magdalena d’ascens al Desert en Moto. 1959.Trofeu Magdalena d’ aeromodelisme.

78

La gaiatera de la Casa València en Barcelona baixant del tren, el 27 de febrer.


1959. Romeria de les canyes –rata grossa.

1962. Premis -Concurs de Llibrets de Gaiata.

Va guanyar la gaiata 10.

1962. Canvi d’ubicació de la gaiata 9. A l’avgda. de la Mar.

1962. Declaració “Fiestas de la Luz”. 1962. Homenatge a les Comissions de Sector.

A l’Hostal de la Llum, amb Víctor Agramunt (Radio Castellón) com presentador.

1962.Trofeu Magdalena de Karts.

1960. Pregó celebrat el 2 on. diumenge de les festes. 1960. Rètol de MAGDALENA VÍTOL a la Catedral de Santa Maria. 1961.Visita de la Reina als Sectors Gaiaters amb carruatge. 1961. Festival de Bandes a la Plaça de Bous. Amb la Banda de la XVI Força Aèria dels USA.

1962. FIRA D’ATRACCIONS al Parc de Ribalta. 1962. Concerts de Magdalena -Hostal de la Llum. ”Los mejores de España”.

Concurs a l’Hostal de la Llum, a la millor novel•la, millor pel•lícula, millor cançó, millor cantant i millors actors.

A l’Hort dels corders. Al fons veiem l’Hostal de la Llum.

1963.Trofeu Internacional de Karts. 1963. Saló Internacional de la nina.

Als salons de la Caixa d’Estalvis de Castelló.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Rata grossa (xiquet) precedint a Mossén Eugenio Meseguer, el “Padre” José (de l’església dels Frares) i el sagristà Micalet.

79


1964. Maria Consuelo Aguilar Aparici, gaiatera de la Casa València en Barcelona. La gaiatera acabaria casant-se amb Francesc Vicent “Quiquet de Castàlia”.

1968. Festival Nacional de “Conjuntos Musicales” al Teatre Principal.

1964. Desfile de la gaiata 8.

La gaiata 8 va desfilar amb la Banda de la XVI Força Aèria dels USA, de la Base de Torrejón de Ardoz.

1964.Visita als sectors de les gaiates. Amb Els Diables de Sitges.

1964.Trofeu Magdalena de Motorisme amb la participació del jove Ángel Nieto. 1965. Concurs Internacional de Conjunts Musicals.

A la Plaça de Bous, amb la participació del grup de Castelló “Los Welters”.

1969. Mesón del Vino.

1965. Fira d’Exposició de la Llum.

Amb la participació de l’enginyer Carlos Buigas, autor de la Font Màgica de Montjuïc.

1966.Trofeu Magdalena de Rallye per a cotxes antics. Victòria de Manuel Varella, amb un Citroën 5 H.P.

1967. Declaració Festes d’ Interés Turístic. 1967. Participació de la Junta Fallera de València al Pregó. 1968. Mocador verd.

Mesón del Vino a la plaça del “mercadillo” (plaça de la Pescateria) al costat de l’edifici de l’Ajuntament, en 1969.

1969. Cós Multicolor.

Primer any en que apareix el mocador verd a la Romeria, essent alcalde Grangel Mascarós i President de la Junta de Festes Manuel Godoy.

80

El Cós Multicolor (serpentines i confeti) substitueix a la Batalla de Flors.


1969. REINA INFANTIL Asunción Adsuara Segarra.

1970. MASCLETÀ ANUNCI OFICIAL DE FESTES Pl.Major. 1971. La Pèrgola.

Últims preparatius, hores abans de la seua inauguració, el 20 de febrer de 1971.

(*) Vore l’article de Salvador Bellés Sabater.

1971. PRESENTACIONS DE GAIATES -La Pèrgola.

1969. DESFILADA FINAL DE FESTES. Les presentacions de les gaiates es faran habitualment al nou edifici de La Pèrgola, des de la seua inauguració en 1971. Les primeres van ser 1, 7 i 8.

1971. Partit amistós C.D. Castellón – F.C. Barcelona.

Amb Manolo Clares a les files del Castelló, que després fitxaria pel Barça. Desfilada de 1969 al pas per la Porta del Sol, amb la gaiata de l’enginyer Carlos Buigas a l’esquerra.

”Polito y sus Anastasios” de San Sebastián, a una desfilada dels anys 70 del segle passat. (*) Vore l’article de Manuel Carceller Safont.

1971. Cartell-Rètol de la Cavalcada del Pregó.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1969. Festival Nacional d’Estudiantines (Tunes). 1969.Trofeu Magdalena de Motorisme en directe per TVE.

81


1972. Majorettes de Rayo-Vision de Barcelona a la Pl.Major.

1973. Ofrena a la Mare de Déu del Lledó a peu, des de la pl. de Maria Agustina. 1975. Concurs Nacional de Tir i Arrossegament.

1973. Majorettes de Setoises et Reveil Perolien de França. Al polígon de Rafalafena.

1973. La Gaiata de la Ciutat visita la Basílica. 1975. Concurs Hípic Nacional . Al polígon de Rafalafena.

La primera i única vegada que la gaiata de la ciutat ha anat pel Caminàs a retre homenatge a la lledonera en la seua Basílica, antigament Santuari.

82

1976. Homenatge de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta al rei En Jaume I.


1977. Retaule en l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó.

Per primera vegada es fa l’Ofrena a l’exterior de la Basílica.

1978. Desfile de Gaiates sense canyes.

1978. Servei de RENFE des de l’estació de Castelló a la de Les Palmes (Romeria). 1979. Congrés Magdalener.

1979. Romeria -MASCLETÀ AÈRIA EN ARRIBAR LA ROMERIA A L’ERMITA DE LA MAGDALENA.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1977. MASCLETÀ ANUNCI OFICIAL DE FESTES Pl. de Maria Agustina.

83


1981. Programa Oficial de Festes en Valencià. 1980. Mesón del Vino en la plaça de Santa Clara.

1980. Actuació del grup Els Llauradors a la plaça Major.

1982. Les colles de dolçainers.

1981. FIRA D’ATRACCIONS al polígon de Rafalafena.

84

Colles de Dolçainers tocant en front del cine Saboya, a la Porta del Sol. Cap a l’any 1981 va nàixer la colla de DOLÇAINERS I TABALETERS DE CASTELLÓ, donat que la dolçaina i el tabalet han estat sempre dos instruments ben arrelats a la nostra terra.


1982. Dona Presidenta de Gaiata.

1984. Festival “Niños del Doble Amor” al Teatre Sindical. Espectacle benèfic Afanías.

Elisabeth Breva Almerich, primera dona presidenta de gaiata en la història de les festes de la Magdalena. Primera presidenta de la gaiata 15, Sequiol, de 1982 a 1985.

1986. Fira Alternativa.

1982. Accident a la Nit del Foc.

Accident a la plaça de l’Hort dels corders, degut a una carcassa, amb 40 ferits, 6 d’ells hospitalitzats.

1982. Festival de Danses de l’antiga Corona d’Aragó. 1983. Suspès el Trofeu Taurí de Magdalena, per un conflicte entre subalterns i matadors. 1983. Homenatge a Na Violant d’Hongria. A la seua plaça, recent inaugurada.

1983. FIRA D’ATRACCIONS al nou Recinte de Fires i Mercats. 1983. Gaiata de la Ciutat.

Obra de Miguel Collado Bertolín.

1987. PAELLA MONUMENTAL A L’ERMITA DE LA MAGDALENA. 1987. Concurs Nacional de Pirotècnia.

Guanyador:Vicente Caballer. (*) Vore l’article de José Nebot Peñarroja.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1985. Reines a la Romeria amb Trage de Llauradora.

85


1988. Campionat Mundial de Boli.

1988. Les visites al Fadrí del dilluns de Magdalena. Cap any ha fallat al compromís la colla Pixaví, amb explicacions “de viva veu” i documentació escrita que acompanya la visita. (*) Vore l’article d’ Enric Nomdedéu Biosca.

1989. Festival Internacional de Música de Festa.

Reglament del I Campionat Mundial de Boli, en 1988. (*) Vore l’article de Joan Josep Trilles Font.

1988. Recinte Ferial de la Avgda. del Mar. Cartell anunciador del I Festival Internacional de Música de Festa, en 1989.

1989. Festival Internacional de Música de Festa.

1988. Exposició de Cartells de les Festes de la Magdalena, des de 1945. Gràcies a la col•laboració de Pepe Prades.

86

El Festival a la plaça Major.


1989. Enfarolà del Fadrí.

1990. Primer premi de gaiates a la gaiata del Grau.

La gaiata 12 mai havia guanyat el primer premi.

1990. Festa de la Llum Espectacular a la Pl. Major. 1990. Desfile de Gaiates -Boicot de Colles sense llicència.

1989. Fundació Municipal de Festes. Nous Estatuts.

1989. Recuperació del ritual de la Tornà.

Una parella de “festers” convidats a les paelles de la gaiata.

Com part important de la història de les festes.

1989. Primer premi de gaiates amb un disseny innovador.

La gaiata 8 va presentar una estètica innovadora.

1989. Nit Màgica de Xarxa Teatre.

1990. Concurs de Paelles de Colles a SANT JAUME DE FADRELL.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

1990. Concursos de Paelles als Sectors Gaiaters.

87


1991. Encesa de Gaiates -Homenatge a la Gaiata.

1991. Piromusical al Peri-18.

1992. Desfile de Gaiates amb Grups Electrògens. Encesa de gaiates al Parc de Ribalta, en 1991.

1991. Concerts en Magdalena. Arriba la “movida”.

Amb grups que havien triomfat els anys anteriors a Madrid i a la resta d’Espanya, com ara Siniestro Total, No me pises que llevo chanclas, ...

88

Desfile de Gaiates amb grups electrògens, en lloc dels pals-postes de connexió de 1949.


1993. Pregoner infantil Sixto Barberá Jordán. Amb la nova lletra de Vicent Pau Serra i Fortuño (Pregó dels xiquets).

1994. Imp.Bandes -Font Màgica a La Pèrgola.

1993. Nit de Gala a La Pèrgola.

1994. Gaiata de la Ciutat, de la gaiata 6.

Obra de Rafael Tecles que tenia que representar a la ciutat, en substitució de la de Miguel Collado, per haver guanyat el primer premi l’any anterior, però va sofrir un accident amb un cotxe i no va poder desfilar

1996. Galania. 1993. Esclat de llum (en lloc del Cós Multicolor). 1993. Magdalena Vítol amb la presència d’Alejandro Rebollo.

1998. Magdalena Circus.

L’arquer de les Olimpíades de Barcelona, va actuar a la plaça Major.

1993. Recuperació de la visita als sectors en Calesa de cavalls. 1993. Recuperació dels Bous de Foc. Per la Porta de Sol.

1994. Cavalcada del Pregó -Presència de 50 Reines pels 50 anys del Pregó. (*) Vore l’article de Chelo Pastor Verchili.

(*) Vore l’article de Raúl Pascual Cherta.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

A la Imposició de Bandes, que es feia a La Pèrgola, van muntar una Font, a l’estil de la Font Màgica de Montjuïc.

89


2010. Declaració Festes d’ Interés Turístic Internacional.

2011. Desfile de Gaiates:Tecnologia d’il•luminació per Leds.

90


2012. PRESENTACIONS DE GAIATES -Palau de la Festa.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Les presentacions de les gaiates han canviat enguany al nou Palau de la Festa.

91


José Prades García

Les Festes de la Magdalena abans de la reestructuració de l’any 1945. A les festes de la Magdalena celebrem la incorporació al món cristià, a l’haver sigut conquistat als moros el castell per Jaume I i permés el trasllat del poblat, des de la muntanya al pla. Durant molt de temps, i després de la fundació de la ciutat, les festes consistien, únicament, en la Processó a la Magdalena, l’actual Romeria.

92

1375- Orígens de la Festa. En el llibret publicat en 1924 per la Societat Castellonenca de Cultura titulat “Madona Santa María del Lledó: Notas trecentistas”, escrit per Lluís Revest, es donava a conéixer la primera citació escrita sobre la processó de la Magdalena, que és un acord del Consell de 10 d’abril de 1375, de donar als pobres un cafís de blat amb motiu de la processó al Castell Vell, que diu: “Fon proposat en Consell per lo dit Síndich que com ell agués de volentat dels jurats donat I cafiç de forment a la caritat de la professó del Castell vell per ço quel consell que lin fes albarà. Lo consell respós que li playe que lin fos feyt albarà”. També afirma Revest que “esta es la mención primera, borrosa y en casi tres centurias única, de procesiones penitenciales al primitivo asiento de Castellón: en cuanto al lugar mismo ni se habla mención de él en documentos anteriores ni vuelve a tropezarse con rastro suyo hasta 1453”.


“cabe señalar que el acto viene denominado como ‘procesión’, es decir, como una manifestación masivamente popular, pero esencialmente religiosa. No olvidemos tampoco que de ese carácter procesional participa tanto la ida a la Magdalena, como la vuelta. Será ya en época más cercana a nosotros cuando se irá considerando como ‘romería’ la ida y como ‘procesión’ el desfile urbano que tiene lugar al regreso”. En els documents se cita la processó com del Castell Vell i no de la Magdalena el que pot induir a pensar que a més del ritu penitencial es volia recordar que allí va estar la primera població coneguda. El mateix Lluís Revest dóna a conéixer en el seu treball “La Ermita de Sta. María

Magdalena” l’existència del Frare Antoni que es va instal·lar en el Castell Vell en 1451 i es va dedicar a erigir una nova capella dedicada a Santa Maria Magdalena. Però se’n va anar sense acabar-la i el 3 de gener de 1453 el Consell castellonenc va escriure a l’abat del monestir de Santes Creus pregant-li que autoritze la tornada de l’ermità. A la tornada d’este, la capella va ser acabada en 1456. En aquella època el costum de pelegrinar estava molt arrelat i era necessari millorar la capella. Una vegada acabades les obres del segle XV ja no hi ha més notícies fins a 1590 i a partir d’ací es van millorant l’ermita i la seua contornada en el transcurs dels temps, i només Ángel Sánchez Gozalbo en la seua obra sobre els inventaris de l’ermita corresponents als anys 1528, 1537 i 1675, observa que es produïx un augment en el seu tresor, sobretot en este últim any. Ho atribuïx al “auge que en el siglo XVII toma la procesión de rogativas”.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Aquest document ha sigut posteriorment analitzat profusament per José Sánchez Adell, interpretant en profunditat el seu contingut i arribant a la conclusió que:

93


1774- Importància del segle XVIII en les Festes. Hi ha un personatge important en el manteniment de la memòria històrica de la ciutat que és José Llorens de Clavell, notari i secretari municipal, considerat, sens dubte, com a primer cronista de Castelló. Va ser precisament este cronista el primer que va deixar constància escrita, dels viatges tradicionals locals i “propuso la modificación de la antigua romería penitencial en una manifestación cívico-histórica al solar de las raíces”, segons Sánchez Adell. Però és en el llibre escrit pel Pare Vela, que apareix en 1750, en el seu capítol V, on està la primera referència a les “gaiatas”, però no amb eixe nom sinó com “luces”; vegem el que diu el document: “Antes que el rey D. Jayme el primero sacasse al reyno de Valencia del dominio de los moros, tenía su sitio la Villa de Castellón a una hora de donde actualmente lo tiene a la parte de Poniente en una montañita, y sus faldas. Oy se mantiene en aquel

94

sitio una Hermita pequeña, que en aquellos tiempos era la Iglesia principal, dedicada a Santa María Magdalena; y si bien huele el Santuario a mucha antigüedad, causa sin embargo mucha devoción. A un lado tiene unas casas de puro refugio para los que visitan por su devoción a la Santa. El Sábado segundo de la quaresma sube en procesión a esta Hermita el Muy Ilustre Ayuntamiento de Castellón, acompañado de una porción del real Clero, y de cierto número de Religiosos de todas las Comunidades, a quienes todos de una competente caridad. Sube también el Predicador ordinario de la Quaresma, y a la Missa solemne que se dice como a las nueve, predica aquellas memorias de la antigüedad, y exorta a la gratitud devida a su Inclita Titular. En las casas adjuntas se dispone una comida muy decente para los Señores del ayuntamiento y los que le acompañan; y aviendo comido, y dado una copiosa limosna a los muchos pobres que concurren a Castellón, y


El Pare Rocafort en el seu llibre de “Cosas Notables de la Villa de Castellón”, diu: “en

el año 1775 se hizo la procesión que llaman de la Madalena a las cinco horas de la tarde, por dispocissión del illustríssimo de Tortosa por cuyo motivo no quisieron salir a recibir dicha procesión los cavalleros con achas, como se acostumbrava quando se hazía por la noche; ni tampoco salió la Cofradía de la Sangre ... “. Este mateix cronista diu més endavant: “En el año 1782 se bolvieron a hazer las processiones de la Madalena y de el Jueves Santo, como antes, saliendo como se acostumbrava la cofradía de la Sangre ... “ Aquest any la processó “solo entró en la yglesia parroquial, y no en la de las Monjas Clara ni en este Convento de padres agustinos. Y en el año 1808 ya no entró en la Parroquia”. I dins del mateix llibre l’últim que diu el Pare Rocafort és: “En este año de 1793, la procesión que llaman de la Madalena, que todos los años se avía echo en el tercer sábado de quaresma, y por la noche, se hizo el domingo tercero de

Sempre n’hi ha una primera vegada...

otros Lugares vezinos, se buelven por la tarde al insigne Heremitorio de nuestra Señora del Lidón. Aquí el mismo Predicador hace una exortación devota al innumerable concurso que acude, en alabanza del milagroso patrocinio que toda aquella tierra experimenta de aquella prodigiosa Imagen. Después se hace una solemne deprecación a María Santíssima; y conclyda, buelve la procesión en toda forma a la Iglesia Mayor de la Villa, y va muy acompañada de luces, que convierten la noche en claro día”. A partir d’eixe llibre del Pare Vela són cada vegada més freqüents les referències escrites sobre la Processó de la Magdalena, sent molt important destacar l’any 1774 que és quan apareix per primera vegada escrita la paraula “gaiata”, i a partir d’eixe moment hi ha un enfrontament entre el Bisbe de Tortosa i l’Ajuntament, ja que el primer volia que la processó fóra diürna, mentres que el segon que fóra nocturna “para que pueda lucir la iluminación que en dicha noche se acostumbra”.

95


quaresma y de día, a las quatro de la tarde, de orden de sobredicho señor obispo de Tortosa; y no hizo mansión en el heremitorio de la Virgen del Lidón como se acostumbrava, si que en seguida se fueron a San Roque del Pla, en donde esperaron al aviso de salir ya el clero con la cofradía de la Sangre. En los demás años ya se ha echo descanzo en el Lidón y ha llegado a esta villa ya de noche, como antiguamente”.

commemoració, principalment la processó de la vesprada del diumenge. De l’acta de la sessió de l’Ajuntament traiem la composició de la processó que és com seguix: “Al ponerse el sol continuará la procesión hacia la ciudad y llano llamado del Horno del Pla, en donde se le unirá la que salga de la Iglesia de la Purísima Sangre de Jesús; desde cuyo punto y precediendo un disparo de cohetes voladores, dará principio la procesión de rogativa bajo el orden siguiente:

• 1º. Romperá la marcha un piquete de caballería. • 2º. Seguirán los gigantes, enanos y danza de niños. • 3º. La música del Ayuntamiento, Reyes de armas, Maceros, Corporación municipal y demás comitiva que componía la procesión particular que fue a la Ermita. • 4º. Las parejas de niñas que vayan vestidas con trages alegóricos, llevando cada una un cirio y un ramo de flores. • 5º. Un adornado carruage descubierto en el que se representará a la Magdalena en el primer período de su vida. • 6º. Las parejas de niñas hasta la edad de ocho años, con trage de penitencia. • 7º. Otro carruage que llevará al ángel San Miguel y al demonio, representando la lucha del bien y del mal. • 8º. Las parejas de niñas de ocho a doce años, con el mismo trage de penitencia. • 9º. Otro carruage representando el acto de cuando la Magdalena, ya arrepentida, se postró a los pies del Salvador, despojándose de las galas 1852- Celebració del VI mundanas. Centenari. • 10º. Parejas de mugeres de catorce años, con trages también de No hi ha constància que abans de 1852 penitencia. se celebraren els centenaris de la data del • 11º. Otro carruage en que irá trasllat de la ciutat al pla, per la qual cosa l’any una gruta y en ella la Magdalena citat serà la primera vegada que es faça, ja que haciendo penitencia. l’Ajuntament decidix potenciar els actes de la • 12º. Los niños que llevan gayatas

96


1878– Festes posteriors al Centenari.

Els actes dels anys successius al del VI Centenari van anar repetint-se de forma semblant i trobem algunes notes destacades en el “Llibre Vert” on Juan A. Balbás diu que l’any 1877 “se celebró la Magdalena el 2º domingo de Cuaresma porque el 3º era És curiós que per a la festa d’eixe any el sorteo de quintos y las elecciones l’Ajuntament va calcular que els gastos provinciales”. ascendirien a 12.600 reials i quan es va La fira, aquest any es va traslladar des de la presentar la liquidació, aquesta ascendia a plaça de la Constitució a la del rei En Jaume. 12.300 reials de plata i 33 maravedís, quantitat Durant els anys successius es van celebrar les festes el tercer diumenge de Quaresma, que va ser aprovada per l’Ajuntament. Però el més curiós va ser que després dels consistint aquestes en la Romeria i en la grans preparatius, el dia 14 de març de 1852 Processó, sense cap accident que destacar va ploure a primera hora del matí i es van més que pluges i vents durant eixe dia, fins suspendre els actes fins al dia 28 del mateix a l’any 1886 que no acudixen a la romeria l’Alcalde i el Secretari de l’Ajuntament, ja que mes.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

iluminadas. • 13º. La procesión particular que salió de la Iglesia de la Sangre, con las parejas de mugeres que llevan los atributos de la Pasión de Jesús: seguirán los doce Apóstoles, y por último la Virgen al pie del Señor crucificado. • 14º. Cerrará la procesión otra música militar con un piquete de Infantería”.

97


se celebrava la designació d’interventors per En 1913 el President de la Junta de Festes a les eleccions de diputats. decidix obsequiar als huit-cents primers romers que arriben a l’ermita, amb rotllos i L’any 1887 s’inaugura la plaça de bous de canyes a fi d’animar les festes. l’Avinguda de Pérez Galdós i a partir d’eixe Però va ser en 1914 quan l’Ajuntament va moment les corregudes de bous entraran a decidir organitzar més actes amb el propòsit formar part del programa de festes, sent la que tornaren a tindre la brillantor que havien primera correguda de la Magdalena el dilluns aconseguit durant 1909, per la qual cosa es 5 de març de 1888. va preparar un programa que va durar del 14 dissabte al 23 dilluns, amb els actes següents: Els establiments comercials tenien permís per a obrir els diumenges i tancaven el dilluns. Día 14: Danzas de cabezudos, saboyanos Fins al final del segle, ja es continuaran y ‘caballets’. celebrant les festes del diumenge i del dilluns, Día 15: Romería a la Magdalena, con sent una religiosa i folklòrica i l’altra lúdica. reparto de 1500 rollos y cañas a los També després de la inauguració del Teatre romeros. Principal en 1894, el teatre entra a formar Día 16: Certamen de tiro en la Plaza de part dels actes de les festes de la Magdalena. Toros. Amb el començament del segle s’introduïx Día 17. Coso blanco. a més dels bous i del teatre, les baralles de Día 18. Fiesta de la aviación. galls, però duraran molt poc de temps. Día 19: Concierto musical. Día 20: Rondallas por las calles. Hi ha hagut alguna excepció en les corregudes Día 21: Segunda fiesta de aviación. de bous ja que en 1907 no va haver-hi cap. Día 22: Gran corrida de toros. Conta l’ Heraldo de Castellón que a partir Día 23: Magnífica novillada. de 1909 la Romeria decau, tenint poca concurrència, i aquest any amb motiu de la correguda de bous la Compañía del Norte, Aquest va ser el programa preparat, però rebaixa el preu dels bitllets del tren perquè la en l’eixida de la Romeria es va formar una gent dels pobles limítrofs puga assistir a esta. picabaralla monumental en la porta de l’Església, entre els partidaris dels distints

98


En 1915 torna a decaure la Romeria de tal forma que l’ Heraldo diu: “Tal discurrió ayer la fiesta más típica de Castellón con gran dolor de los castelloneros que la ven desaparecer más que deprisa y con la esperanza que el cronista pone en los sentimientos patrióticos de todos los castellonenses para salvarla de la rápida pendiente en que ayer tuvo la pena de contemplarla”. En 1916 continuen decaient les festes perquè l’ Heraldo diu: “Jamás nos ha parecido tan pobre y desorganizada”, tant que l’any següent l’Ajuntament suprimix la Romeria, atés que se celebren eleccions a la Diputació, pel que el Clero pren la decisió d’organitzar-la, tenint un gran èxit.Tampoc va pujar a l’ermita l’Ajuntament en 1918, però sí moltíssima gent, la qual cosa va portar a l’ Heraldo a dir:

en 1919 es repartixen canyes i vals per a rotllo, en la Casa Capitular. Va tornar a participar l’Ajuntament i la Romeria va resultar brillant. Els actes van ser: Domingo 23 de marzo: Romería y Procesión. Lunes 24 de marzo: Festival de cantos regionales. Martes 25 de marzo: Corrida de toros. Miércoles 26 de marzo: Partido de ‘foot-ball’. Jueves 27 de marzo: Tiro de pichón. Viernes 29 de marzo: Festival escolar. Domingo 30 de marzo: Charlotada. És molt possible que ja sonara abans, però és l’any 1920 la primera vegada que s’anuncia que a les 5 del matí despertarà els romers la campana “María”. Per pluja es va ajornar l’endemà la Romeria. Seguixen les festes celebrant-se el diumenge i el dilluns, amb incidències de diversos tipus, com l’ajornament de la Romeria l’any 1921, o la suspensió de la correguda de bous en 1923 pel “pleito entre empresas, toreros y ganaderías”.

“¿No quiere esto decir que todavía L’ Heraldo de l’any 1924 destaca que se vive el alma castellonense de nuestros “restauran las gaiatas y vuelven las abuelos?”. niñas del meneo”. Per a intentar una vegada més reactivar-les,

Sempre n’hi ha una primera vegada...

partits, per la qual cosa encara que en la Processó es van traure les “gaiates” noves — la del Cercle Mercantil, la del Regiment Tetuán i la de l’Ajuntament­—, no van desfilar les de la Cambra Agrícola ni la del Gremi de Sant Isidre, així com tampoc la Processó de Penitents.

99


Novament en 1926 es potencien les festes amb la introducció de noves carrosses i darrere del piquet del Regiment de Tetuán desfilen els moros i cristians. Respecte a esta desfilada l’ Heraldo diu: “esa cabalgata de moros y cristianos al final de una procesión como la de anoche, es un pegote, y delante de la procesión no tiene lugar. Como una cabalgata, vreformando sus legiones, en pleno día y celebrada entre la presente semana de fiestas, podría ser un número popular. Adicionada a la típica Procesión de las ‘gaiatas’ nos pareció, si no una irreverencia, un atrevimiento, una cosa poco meditada”. El dia 13 de març s’introduïx la Gran Salve a la Mare de Déu del Lledó. Després tornen a decaure un poc les festes, ja que són anys de problemes en el país, però en 1931 s’intenta una vegada més, potenciarles amb la introducció de noves “gaiatas” i vestint adequadament els que les porten. El dilluns se celebra un castell de focs i una traca “con lo que terminaron los festejos de la iniciativa municipal ...” com diu l’ Heraldo. El 24 de febrer de 1932 se celebra la sessió ordinària de la Corporació Municipal on s’aprova, amb el vot en contra del regidor Sr. Llopis, no invitar al Clero a la Romeria, per la

100


En 1934, 1935 i 1936 es van celebrar les a la Magdalena. festes de la mateixa manera que l’any 33. No es va celebrar cap tipus de manifestació, En 1941 s’introduïx com a novetat el I per raons òbvies, en 1937, 1938 i 1939. Concurso de Aleluyas Magdaleneras, essent la resta igual que l’any anterior. En 1940 es reprenen les festes amb la Romeria, la Processó amb 14 “gaiatas” i una En les festes de 1942 es continuen introduint correguda de “novillos” el diumenge següent novetats als actes dels anys anteriors, com la

Sempre n’hi ha una primera vegada...

qual cosa esta no tindrà cap tipus de caràcter religiós. Se celebra la tornà de la Romeria, i la processó de penitents se substituïx per la Retreta amb desfilada de carrosses i “gaiatas”, tenint caràcter militar. En 1933 es trasllada la Romeria al dilluns i s’inaugura l’aeròdrom amb una festa de l’aviació.

101


102


Les festes ara comencen a ser cada vegada més brillants i lluïdes, amb la introducció de tots els actes acumulats en els últims anys, amb gran participació de la gent del poble, de tal forma que Jaime Nos diu en el diari Mediterráneo en 1944: “Que sea esta la última Magdalena de un solo día y sin plenísimo aire castellonero, sin absorción total para lo típico, que no está reñido con lo bello ni lo alegre, sino al contrario. Hagamos ahora los propósitos y pongámoslos en marcha pronto para que la próxima Magdalena sea ya lo que debe ser”

Publicat en el llibret de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, en 1994.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

creació de “emisiones de carteles radiofónicos en Radio Castellón el viernes y sábado anteriores”. Torna també la correguda de bous. Va ser l’any 1943 quan es va estrenar en el Teatre Principal la gran obra de Manuel Segarra Ribés “La Filla del Rei Barbut” el 31 de març, amb un extraordinari èxit. També eixe any s’introduïx per primera vegada, la segona correguda de bous durant les festes, el dia de la Magdalena i el dilluns. Hi ha també partits de pilota basca entre dones i tanca la fira de l’espectacle Galas de España en la Plaça de Bous.

103


José Juan Sidro Tirado

Orgull d’haver viscut en temps llunyans al cim d’un pujolet des d’on es domina La Plana. (La romeria: història d’una evolució) Som a les darreries del segle XIV, possiblement als voltants de 1370, temps d’escassesa i dificultats, acabada de superar una terrible pesta que ha fet minvar dràsticament el nombre de veïns de la vila. El poble castellonenc, tremendament religiós, ja traslladat al pla, venera en una xicoteta covabalma del Castell Vell, Santa Maria Magdalena, la Santa penitent. Per donar gràcies a Déu per lliurar la ciutat de les recents calamitats i pesta, suplicant la protecció del Cel, pelegrina en temps quaresmal, esporàdicament en processó d’específica funció penitencial, al llogaret tal i com ho ha anat fent en altres ocasions al voltant de l’església Major o el convent dels Agustins, dins el propi recinte amurallat o les ermites del Lledó i Fadrell a Tot i això, no podem dir que aquest siga l’origen de l’actual romeria a la Magdalena, l’horta. doncs no serà costum anual el visitar la cova-

104


continua celebrant-se al llarg de tot el segle XVII. Una fita important té lloc a meitat del segle, el 1652, a l’acomplir-se 400 anys de la fundació de la ciutat, la benedicció de l’ermita de Sant Roc de Canet, parada i estació ritual, a partir d’aquell moment de la rogativa, tant a l’anada com la tornada, per ocupar un lloc estratègic vora el Caminàs.

La seca sembla que perdura i la necessitat d’aigües fa que a meitat del XVI, al voltant del 1565, s’haja convertit en costum el pelegrinatge anual a la Magdalena. La rogativa, acordada conjuntament per clergat i autoritats civils, queda institucionalitzada el tercer dissabte de quaresma...

El segle XVIII consolida la romeria com una celebració pròpia de la ciutat. L’ermitori del pujolet adopta l’actual fesomia, i serà al voltant del 1730 quan podem concloure que la romeria del matí, “la tornà” de la vesprada i la processó de la nit, adquirixen una configuració molt semblant a l’actual.

Sabem que la romeria, a la vegada que les obres i reformes en l’ermitori, no exempta de Llorens de Clavell el 1730, d’una banda, i el pare conflictes esporàdics entre Jurats i Clergat, Vela el 1750, d’una altra, deixen constància

Sempre n’hi ha una primera vegada...

balma, malgrat que a meitat del segle XV fra Antoni, el frare barbut, comença a bastir l’actual ermita, i als inicis del XVI, any 1503, el Consell Municipal, d’acord amb el clergat de Santa Maria, i per demanar la intercessió divina, en aquesta ocasió front la seca que patix la ciutat, decidisca realitzar una nova rogativa a l’ermitori.

105


arques municipals, pel moment econòmic que s’està passant, estan buides. No serà fins el 1749 quan torne a recuperar-se però amb unes motivacions diferents: el profund sentit religiós en honor de Santa Maria Magdalena i en memòria i record del trasllat del poble des del Castell Vell, al Pla, de la muntanya a la plana… del ric ritual de l’anada i la tornada, així com de la participació en la processó nocturna de religiosos, confraria de la Sang i penitents, que porten “llums en canyes” i que venen a unir-se a aquells romeus que retornen de la Magdalena, no sense abans haver passat pel Lledó. Sembla que ara la romeria i la tornà estan ja definitivament institucionalitzades. Però, no, no és així. El quadrienni 1745-1748 deixa de celebrar-se la romeria degut a la ruïna de l’ermitori i les moltes despeses que suposa per la ciutat aquesta celebració quan les

106

Així, com veiem, ni les pestes ni les seques són elements influents en la recuperació de la romeria i tornà; la festa de Santa Maria Magdalena comença a celebrar-se en acció de gràcies i commemoració del trasllat de l’antiga ciutat, perdent el caire penitencial, deixant recaure el pes de la penitencialitat ara, en la processó nocturna, que acompanyarà la tornà en arribar a Sant Roc del Pla. La romeria es celebra regularment però suspensions i prohibicions acompanyen la tornà a les darreries del segle XVIII i, els intents de tallar els abusos produïts per les


per primera vegada a la romeria “les canyes verdes”.

Tot i que el segle XX podem dir va ser el de la consolidació definitiva i plena de la romeria, convertint aquesta en la més genuïna manifestació popular castellonenca, no va estar, sobretot en la seua primera Les guerres carlines primer i les manifestacions meitat, tranquil·la. Canvis en l’estructura, polítiques contra el regent Espartero després, organització, itineraris, supressions… van porten canvis i fins i tot la desaparició de la succeir-se. Els anys 1917 i 1918 a causa de la romeria a la primera part del XIX, tot i que Guerra Mundial i els 1937 i 1938 per culpa el 1852, en acomplir-se el VIé centenari de de la Guerra Civil la romeria va quedar la fundació, amb un nou ressorgir, apareixen suprimida. Quan va recuperar-se el 1939 i per haver estat desmantellat i sense culte l’ermitori del Lledó, la tornà deixa de fer-se per aquell lloc emblemàtic i, definitivament, la tornà de la romeria de manera oficial, deixà de celebrar-se el 1941, en tornar la comitiva oficial en cotxes, per assistir a la primera correguda de braus de la fira…

Sempre n’hi ha una primera vegada...

dones públiques disfressades “de Magdalena”, es repetixen alternativament fins ben entrat el segle XIX. Són uns anys negres que només el clergat i un sector minoritari del poble manté el compromís de peregrinar als orígens. La romeria perilla i la tornà cau en desgana.

107


entitat festera recupera la tornà. Els seus actius membres realitzen any rera any la processó de la tornà, no oficial, davant la processó de penitents i desfilada de gaiates, recorrent els carrers de la ciutat fins retornar on al matí havien iniciat el romiatge, l’església Major. La romeria perd novament part del seu sentit: el moment de la reincorporació o retorn a la comunitat, que ve a ser com un camí invers al de la separació, el sentiment d’haver acomplit amb la tradició dels avantpassats; la tornà, es difumina. Tota romeria religiosa, i aquesta ho és, ha d’eixir de l’església i tornar a l’església, calia reivindicar el que la tradició exigia, l’esperit de participació, la vivència de “l’esperit castellonero”. Un fet vindrà a ser decisiu en aquesta nova recuperació de la tornà. L’any 1983 l’ajuntament de Castelló nomena la Colla Pixaví, ermitans honorífics de Sant Roc de Canet, i des d’aquell precís instant, aquesta

108

Així any rera any, una i altra vegada, fins que el 1989, any del 750 aniversari de la Carta Pobla, amb l’entusiasta col·laboració de la Colla de Cantors i el recolzament decisiu de l’aleshores alcalde de la ciutat Daniel Gozalbo, va recuperar-se “oficialment” la


Sempre n’hi ha una primera vegada...

tornà, continuació normal i necessària de la I si anar a la Magdalena, com deia el poeta, romeria; novament, aquesta tornava a estar no és tant sols anar de festa, tornar de la completa. Magdalena, acompanyant “la relíquia”, “fer la tornà”, és el sentiment d’haver fet les coses Des d’aleshores ençà, cada any han estat més bé, l’orgull de genealogia, testimoni de fidelitat els castellonencs que han anat incorporant- del poble als seus orígens. se, joves i no tant joves, veïns i forasters, grups d’amics i colles federades que van donar- I per acabar un desig: que per molts anys li l’impuls definitiu, tots han anat, hem anat més puguem mantenir l’esperit dels nostres fent més nombrós el grup d’acompanyants. avantpassats i la memòria ritual de la principal Aquest 2012 seran 24 els anys en què la tornà oficialment ha estat recuperada. Des de les quatre de la vesprada en què amb el cant de l’Absolta, respons per tots els difunts que en alguna ocasió han participat en la romeria s’inicia la tornà, fins que s’arribe de nou a la cocatedral de Santa Maria i clergat, cantors i romeus reciten el Gloria Patri en acció de gràcies, amb la qual cosa es dóna per acabada la rogativa, Sant Roc de Canet, el monestir de les Carmelites Descalces, la basílica del Lledó i el Forn del Pla primer i, els carrers de Castelló després, són any rera any, testimoni de la revitalització del retorn, que està adquirint una dimensió que ni els més optimistes podíem imaginar.

109


romeria del poble que constituïx la nostra en l’orgull d’haver viscut en temps llunyans al essència, tant en el sentit històric-fundacional cim d’un pujolet des d’on es domina La Plana. com religiós-penitencial. De ser així, segur que el “ser de Castelló” suposarà participar

110


Salvador Bellés Sabater

Els primers noms de dona: Carmen Abriat i Asun Adsuara La veritat és que ha hagut de passar moltíssim temps abans que la dona s’incorporara a la vida quotidiana de la societat. I en la nostra Magdalena, en 1945, va aparéixer una Reina de les Festes, que obria tantes portes i també nous horitzons insospitats. L’erudit Carlos

G. Espresati va aportar la paraula “Madrina” per a acompanyar a les gaiates, vocable i personatge ja per sempre tan naturals i entranyables ara per a tots. Inclús els primers

111


apunts de com ell pensava que havia de ser el trage de castellonera. Però el que hi ha transcendit i hui ací es festeja, és el nom de la primera Reina, és a dir, el de Mari Carmen Abriat Puig, justificadíssima la seua elecció llavors. Per tantíssimes coses. Quan en 1969 apareix per primera vegada la figura de la Reina Infantil, tots estem segurs que naix una nova etapa de les Festes de la Magdalena. Jo vaig poder participar com a vocal de propaganda de la Junta Central en els anys seixanta, en la creació de l’expressió “Festes de la Llum” i del mític “Hostal de la Llum”, però la dècada ve marcada, per sempre, amb el nomenament de María Asunción Adsuara Segarra com a Reina Infantil, una nova llum per a la nostra celebració commemorativa. Ambdós Reines, Mari Carmen i Asun, van ser avançades a la seua època. La Reina havia d’intervindre en qualsevol acte o festeig, aureolada de joventut i bellesa, això sí, d’elegància en el dir i en el vestir, també. Però, sobretot, havia de mostrar l’elegància d’una dona de tots els temps i amb llum per al futur. Era la primera vegada.

Les Dames de la Ciutat, autèntica Cort d’Honor de la primera Reina, van ser Lupita Andino, María Luisa Asensio, Isabel Sánchez i María Lidón Pascual. La Cort d’Honor de la primera Reina Infantil, en 1969, estava formada per les Dames Infantils de La Ciutat, Nati Beltrán, Inma Casas, María Obdulia Pérez i Marisa Zaera.

112


Enric Nomdedéu Biosca

La conquesta del Fadrí

L’any 1410 un incendi va destruir l’església de Santa Maria, i vint anys més tard, amb els enderrocs es va començar a construir un campanar per a la vila, que comptava aleshores amb 400 ànimes. No es pot dir que l’obra anés a gran velocitat, ja que el 1591 només havia assolit 40 pams d’alçada. Però vet ací, que seguint el disseny del portugués Damià Mendes; Francisco Gallança de la Lancha i Guillem del Rei van culminar el 1604 una torre de 58 majestuosos metres d’alçada per quasi 12 de diàmetre i uns murs de 3 metres d’amplària.

113


a les bicis en aquell temps; hi passava quan anava al cinema, al Rialto o al San Pablo; m’hi acostava quan anava a la Caixa d’Estalvis a portar la vidriola metàl·lica que et donaven quan la padrina t’obria una llibreta. I sempre el mirava, mirava El Fadrí i em deia que un dia l’havia de conquerir. “No ets del tot de Castelló” -em deia- “si des de dalt del Fadrí estant, no veus les casetes menudes, com si foren un Betlem.” Però no sabia com fer-ho. I és des d’aleshores què:

“I no hi ha al món un fadrí més pregoner quan badalla despertant-nos, matiner, al veïnat en matí de Magdalena...”

“Estàtic Fadrí vell, brot de la soca, fill d’aquest poble treballador, lleial, I un d’aquells matins de diumenge de s’alça enmig de la vila i, com pertoca, mai no s’oblida dels seus volguts ravals.” Romeria, a l’ombra del campanar, vaig saber que des de l’any anterior, els Jo sóc fill de la Guinea, extramurs, ravals dilluns de Pregó Infantil, la Colla Pixaví enfora, i la Plaça Major, melic de la ciutat, l’ensenyava i explicava a qui en volgués ha estat sempre un lloc a conquerir per saber més. als xavals de barri, que veiem el centre vila com un símbol, un tòtem de la ciutat de la Era doncs 1989 quan el dilluns de que no sempre ens en sentim protagonistes Magdalena, vaig anar tot sol a fer cua, principals. I al vell mig d’aquesta ciutat, la més llarga cua per pujar un per un els cent bonica de les nostres places, i en ella El Fadrí, noranta i un graons en caragol, que el “el campanar guaita La Plana, somniant camins 1604 no va poder pujar per vellet el bisbe, enviant en el seu lloc al jove sub-vicari que de plenitud”. s’encarregà de la benedicció de les campanes, Durant anys vaig passar pel costat d’El Fadrí, amb un seguici d’autoritats. Des de la sala de per anar a l’acadèmia Izquierdo que hi havia campanes, amb la vila rendida als seus peus, davant de l’OAR; per anar a les tasques; o les nou campanes brandiren totes a una amb al primer Mesón del Vino; a l’Ajuntament a el seus sons diferencials com una grandiosa pagar la xapeta metàl·lica que havíem de dur orquestra. I el sub-vicari, mirant la multitud agombolada i silent, després del toc inicial cridà a pulmons plens: “Veïns, veïns! Sigau atents i respongau: Vítol pel nostre campanar! Vítol per la vila! Vítol pel Rei a Jaume el Conqueridor!”

114

Recorde les explicacions de Sidro, Sorribes i l’enyorat Marçà. Recorde l’emoció de descobrir per fi El Fadrí que solemne mirava la ciutat, amb més de 140.000 habitants ja. El Fadrí, testimoni no sempre mut de quatre segles d’història. Recorde a Pradells, a Porcar, a Roses... a tants membres de la Colla Pixaví que ara són amics.


El Fadrí conquerit pel xaval de la Guinea, que poc podia sospitar que anys després, el 2004, pujaria, aleshores formant part del seguici d’autoritats, del Consell de la Vila, a visitar el “Campanar, línia de somnis. Imatge de temps, gegant”, en la seua restauració per celebrarne el 400 aniversari.

La presó d’eclesiàstics, on una mà de pintura inoportuna tapà la pintada citada per Sanz de Bremond, en la que un pres es declarava innocent i demanava clemència. I més amunt, en trepitjar el graó 122, trobem la vivenda del campaner, com un farer de terra endins.

Havia doncs,conquerit dos colps el Fadrí. La primera, com ciutadà embadalit. La segona, com membre de l’Ajuntament, orgullós pel restaurament de la nostra història civil. Però quedava una tercera conquesta, que tindria lloc el 23 de desembre del 2005.

La fascinant sala de campanes apareix a l’alçada del graó 147. El sòl és d’atoves incrustades en vertical formant dibuixos radials. Que conflueixen al centre on hi ha una peça perforada de fusta de boix per permetre el pas de les cordes batalleres. Les campanes. Campanes que voltegen, bandegen i repiquen. Cristòfol, Àngels, Jaume, Ana Maria, Vicent, Mariana, Joaquima, Cristina i Dolors.

Feia fred. I al carrer els llums anunciaven el Nadal, i els personatges del Betlem de la Pigà, començaven a desfilar cap al Teatre Principal, per cridar a Castelló sencer, que la Pigà, del forn del Raval de Sant Fèlix, anava a conquerir de nou la ciutat.

Jo havia quedat a la porta de l’ajuntament amb Lizbeth, amb qui festejava des de feia “Una crida a la vida, cançoner, uns mesos, per ensenyar-li El Fadrí, que fa quan pregona la nostra festa plena.” ella, encara no coneixia per dins. Havíem quedat amb Fabio el campaner, per a que ens I a dalt de tot, a gratar de cel, la coberta l’ensenyés. Quan tots tres estàvem ja a tocar del xapitell, des d’on rendida als seus peus, de porta li vaig dir al funcionari que no es La Plana que és donzella, mira amb ulls preocupés, que ja li explicaria jo mateix els d’enamorada el fadrí més ben plantat. detalls de la torre a Lizbeth i que després ja li tornaria les claus.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

L’escala de caragol, martiri dels que som claustrofòbics, amaga a cada revolta un mos d’història, un boci de llegenda. La cambra del rellotge (graó 78) amb el seu cor de ferro, mecanisme de complexa arquitectura, que batega amb un tic-tac ferruginós l’imparable tempus fugit.

115


Així ho vam fer. Escales amunt, paradetes mi. Francament sorpresa, va dir que sí, i en de rigor, explicacions, lectura assossegada aquell mateix moment, i el que dic és veritat, dels cartells explicatius, fins obrir la porteta sonaren les campanes. de llinda baixa, que t’allibera de la coberta de l’escala, per assolir el cim del campanar “I a son batall inapel·lable i veure tota una estesa de terrats vells, pel goig i el plany de tots mogut, desgraciadament esquitada per alts i lletjos brunz la campana venerable pel Cel pairal i conegut.” Vaig conquerir no només El Fadrí, cor de la ciutat, sinó també a Lizbeth, cor del meu cor. El Fadrí que va conquerir aquell xiquet de barri i que m’ensenyà a estimar, no només la nostra història, les nostres tradicions, les nostres festes... sinó també el futur. Al Fadrí li dec no ser-ho. Li dec també ser feliç.

edificis que fan malbé les vistes. I allà dalt amb les campanes del rellotge per companyes, vaig treure una capsa de la butxaca de l’abric i li vaig demanar a Lizbeth si es volia casar amb

116


Manuel Carceller Safont

Desfilada final de festes Les festes de la Magdalena del 1969 representaven el vint-i-cinc aniversari de la seua renovació.Aquella celebració va comptar amb alguns actes nous, que van formar part del programa oficial. El 1969 va ser la primera Magdalena amb reina infantil -Maria Asunción Adsuara Segarra-, amb mocadors verds per a la romeria, amb Mesó del Vi i cós multicolor i, sobretot, amb una desfilada final de festes, celebrada el diumenge 16 de març. Van participar, per ordre ascendent –a diferència d’ara– les dotze comissions gaiateres, de la 1 a la 12, amb les respectives madrines, dames i presidents; el capítol de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta; les dames infantils i la reina infantil; les dames de la ciutat, la reina de les festes -Mercedes Dols Nicolau- i els membres de la Junta Central, presidida per Joaquín Pitarch Roig. Les diferents comissions de sector van estar acompanyades per les gaiates individuals propietat de l’Ajuntament, que són conegudes com a gaiates gremials. Tancava la comitiva la Banda Municipal de Castelló.

117


Gaiates individuals van acompanyar la primera desfilada final de festes el 1969.

Estava previst que les estudiantines participaren també en la desfilada final. Havien vingut a Castelló grups musicals de les facultats de Dret i de Medicina de Barcelona, de Pèrits Industrials, d’Econòmiques i d’Arquitectura de València, a més de les de Farmàcia de Granada, del col∙legi major San Pablo i de l’Escola d’Agrònoms de Madrid i de Veterinària de Zaragoza; a més de Magisteri i del col∙legi de la Consolació de Castelló. Els conjunts estudiantils havien participat la vespra, el darrer dissabte magdalener, en el I Festival Nacional de tunes universitàries,

118

que va ser un exemple de mala organització. Pel que sabem, va fallar quasi tot, i no van participar en l’acte de cloenda d’aquelles festes. La primera desfilada final de la Magdalena va partir de l’avinguda Rei En Jaume i va passar pels carrers del centre que avui es denominen Ruiz Zorrilla, Gasset i Major, fins arribar a la plaça Major, on després va començar l’acte del Magdalena Vítol. La traca final, un any més, va ascendir fins a la zona de campanes del Fadrí.


dels representats festers i del poble es preveia trencant el protocol, amb balls i rialles. L’espectacle mostrava un innegable esperit popular, i un cert aire democràtic, amb la barreja de representants festers i membres del poble. Al cap i a la fi, per damunt dels actes del programa, la novetat més notòria de les festes del 1969 va ser la major participació ciutadana al carrer, que va crear un ambient d’animació a la ciutat com no s’havia conegut als anys anteriors. Resultava evident que, fins aquell moment, un dels problemes mal resolts de la programació de les festes de la Magdalena era l’acte final. El Magdalena Vítol havia passat de voler ser un homenatge a les gaiates a una trobada col∙lectiva abans de la traca final. Sens dubte, la desfilada final de festes va ser una idea que va reforçar el sentit d’esclat col∙lectiu abans de la cerimònia de cloenda. La participació

Uns anys després, el 1972, les festes de la Magdalena van comptar amb una improvisada i particularíssima desfilada final, organitzada per la comissió de la gaiata 6 i per l’expedició de Casa València a Barcelona.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Imatge del Magdalena Vítol de finals dels anys 60 del segle XX. Foto: Wamba

119


Joan Josep Trilles i Font

A Castelló, el Campionat Mundial de Boli Quan des de la Gaiata 8 em van triar, un any més, per participar en el seu llibret de festes i em van encomanar parlar del boli, no ho vaig dubtar, de seguida vaig cercar el retall de premsa (Castellón Diario, divendres 23 de febrer de 1990) que Josep Antoni Pradells em va enviar sobre el III Campionat Mundial de Boli, Magdalena 1990. Aquesta informació no deixà de sorprendre’m, sobretot al veure la dotació dels premis 150.000 pessetes pel guanyador i 75.000 pessetes pel segon classificat. Crec que l’aposta que feren Javier Rodríguez Zunzarren (Piscinas Lica) i la Junta de Festes de Clemente Agost l’any 1988 va valer la pena. Cal recordar que en el primer Campionat els premis eren de 100.000 i 50.000 pessetes. Actualment, als equips guanyadors se’ls lliuren trofeus dels patrocinadors.

120

Però aquesta ressenya em va obrir un camí que simplement he començat i que m’ha portat a veure molts detalls de com es va parir el Campionat Mundial de Boli. Recorda Miguel Pastor García que un grapat d’amics es van reunir en un dels bars que hi ha al voltant de Santa Clara i van decidir recuperar un dels jocs tradicionals que gairebé tots havien jugat de menuts. No ho van dubtar, van decidir que seria el boli i com que no hi havia reconegut a nivell mundial cap competició, decidiren


Aleshores buscaren a Amat Bellés i Roig, celebrat cartellista, per tal que els fera el cartell, amb el personatge que ens ha arribat fins avui amb diferents modificacions. També van editar un full per tal que tothom reconeguera el joc en una sentida reivindicació de l’espai lúdic dels nostres carrers. Aquesta era la introducció del fullet: [...] REENCONTRE EN EL CARRER El <<BOLI>> es jugava als carrers de Castelló fins que aquestos foren envaïts pel tràfic rodat.

El <<BOLI>> consisteix, en essència, en allunyar al màxim a colps de paleta el propi <<BOLI>>, consistent en un xicotet tros de branca de taronger, al qual se li haurà fet punta als dos costats per poder elevar-lo amb un colp. Es juga en equips de quatre persones i mentres un equip té el servei de llançament del BOLI, l’equip rival intenta empomar-lo. [...] Aquest grapat de gent compromesa van saber bressolar-se per la Junta Central de Festes (que per cert, encara estava als baixos de l’Ajuntament) i de Piscinas Lica del carrer de Sant Lluís. Qui els anava a dir que enguany celebrarem el XXIII Campionat Mundial de Boli. Cal recordar que sols es va deixar de jugar en les festes dels anys 1992 i 1993. A partir de 1994 la Federació Colles (acta de fundació de 14 d’octubre de 1993) amb la

Sempre n’hi ha una primera vegada...

organitzar per a les festes de la Magdalena de 1988 el I Campionat Mundial de Boli de l’ 11 al 13 de març a l’andanada central del passeig de Ribalta.

121


Mas del Río i a l’esquerra Miguel Pastor García. Drets de dreta a esquerra tenim a Pepe Arcusa, Josep Antoni Pradells, Javier Rodríguez Zunzarren (Piscinas Lica), Amat Bellés i Roig (amb els seu cartell), Francisco Solsona Garbí (aleshores president de la Diputació), Ximo Andrés (Granulite), Benjamín Garcés (Maquiver) i Vicent Farnós de los Santos.

Conlloga Matapoll i Tots per terra es van fer càrrec del campionat. La meua recerca em porta al carrer d’Amunt, al Borsalino, a parlar amb Juanjo Selma i la seua dona Rosamari. Fan memòria i recorden que el 1988 pagaren les samarretes de l’equip del Borsalino, eren d’un verd fosforescent i estava format per: Toni Riaza, Ximo Andrés, Ricardo Peris i Tico Navarro. Quedant com a suplents: Valentín del Banc Atlàntic que feia d’aiguader, Manolo Cerdá i Clemente Miró. Van quedar subcampions i recorden que el campió fou el Grup Grapa gràcies al Tigre de Grapa que en una jugada en què el boli va caure a la bassa dels peixets, sense pensar ni un instant, es va tirar a l’aigua i va guanyar el punt. Al bar trobem un trofeu de 1991 que fa referència a les festes d’aquest any.

Moltes coses han passat durant aquests anys, la nostra ciutat, la nostra festa, gràcies a aquest singular campionat, ha tingut un espai preferent en el món dels jocs tradicionals. Es juguen campionats a nivell autonòmic i a Castelló es juguen també campionats infantils i juvenils en una forta aposta de la Federació Colles de Castelló.

Els jocs tradicionals són part del patrimoni viu que hem heretat dels nostres pares, dels Però quins són els que estan en la foto de nostres avis.Aquests jocs estan arrelats a casa 1990? El que està a terra és Vicente (Tico) nostra, al nostre poble, a la nostra comarca. Navarro Fibla, a la seua dreta, segut Eduardo

122


té un marc propi, ja que en molts dels casos, amb variants ben definides igual es juga per exemple: El pic i pala a molts indrets com Almussafes, Benaguasil, Torrent, Gandia, Alaquàs..., i també a la comarca d’ Els Ports; La nostra societat evoluciona molt escampilla a Benicadell; billorda a Càceres; ràpidament i els xiquets accedeixen amb bèlit a Girona, Amposta, Vilassar, Olot...; bòlit facilitat al món del joc, perdent a la vegada a Vilassar, Olot...; a Itàlia l’anomenen Il tirolo o la creativitat que tenien els infants d’abans. lipe i també Lo S-cianco (Lippa) concretament Avui tot ho donen fet, hi ha abundància, abans a Verona; i a La Plana de Castelló que se li s’havia d’enginyar un mateix el joc, el joguet anomena “Jugar al boli”. per poder entretenir-se, amb els mitjans més simples. Per finalitzar aquest estudi sols vull recordar que tot açò ha estat possible gràcies al treball Llavors un d’aquests jocs, el nostre boli, per d’un grapat de gent que creia en aquest joc damunt d’eixa tradició, de la seua arrel, no tradicional, que gairebé tots havien jugat de

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Aquests jocs tradicionals hem de considerarlos com un bé cultural i simbòlic, que mereix ser preservat, protegit i admirat, sense perdre mai el seu aspecte lúdic.

123


menuts, aleshores, gràcies al suport en un primer moment de LICA, i comptant sempre amb la col·laboració de la Junta de Festes de Castelló, la Conlloga Matapoll va fer possible el que avui és una realitat ben viva. El nostre campionat és un referent a les festes de la Magdalena. Tenim junt al Segon Molí, el Parc de Jocs Tradicionals “El boli”, amb l’assessorament tècnic de l’Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals i el suport de l’Ajuntament de Castelló, concretament de l’ Institut Municipal d’Etnografia i Cultura Popular, el qual ja és un referent per a les escoles de la nostra ciutat.

En definitiva, dinamitzem aquest parc i a la vegada, recuperem tota mena de jocs. M’oblidava, al febrer de 2009, a la nostra ciutat celebrarem un Congrés Internacional de pic i pala, boli i escampilla amb participació de representants de França, Itàlia, Madrid, Galícia, País Basc, Catalunya i Comunitat Valenciana amb una molt gran recopilació de materials al voltant del boli.

El camí ha estat llarg, però estem satisfets, doncs al voltant d’aquest parc, portem a terme un ambiciós projecte, amb la recuperació dels Jocs Tradicionals. Organitzem cursos de monitors en aquesta modalitat; fem trobades I tot per una aposta d’un grapat de gent que amb escoles; l’oferim a tots els ciutadans; va apostar per les tradicions del seu poble. fem programes per a famílies; programes que interaccionen al xiquet amb la gent gran...

124


125

Sempre nâ&#x20AC;&#x2122;hi ha una primera vegada...


Pepe Nebot Peñarroja

Els inicis de la Magdalena i la pirotècnia. A les dos Reines més volgudes. Que disfruten de la Magdalena. Pepe Nebot Peñarroja. Un agraït a la Pirotècnia. Magdalena 2012. Sis, As, As. Així era la fórmula de la pólvora i de la forma que s’ha anat transmetent de pares a fills al llarg de dècades i dècades. Sis parts de salnitre, una part de sofre, i una part de carbó vegetal.Tot això mesclat de forma molt íntima. Després vindran totes les variants, segons perquè s’usa, però esta és la base d’una professió considerada per molts com un art, que sempre ha estat molt lligada a les festivitats de tots els pobles de la nostra geografia.

fins on arriba el nostre Sector. La preocupació del que ocorre fora no va més enllà de generar sanes enveges. Què tipus de coets podem disparar en tots estos recintes. Grans carcasses de palmera? no. Grans carcasses de canvis? no. Potents trons? tampoc.

1945 - Fa seixanta i molts anys, tot era moltíssim més senzill del que coneixem Oblidem-nos per uns moments dels focs ara. La Pirotècnia eren traques, artificials que veiem hui en dia en les nostres voladors, trons, bengales i poquet més. Festes de la Magdalena. Per a fer-ho fàcil, Però el valor que tenia, i que se li donava pensem en qualsevol de les Festes de Carrer a tot això en esta època, dista molt del que se celebren en la nostra ciutat. Imaginem que se li dóna a l’actualitat. un recinte no definit, però que tots coneixem;

126


de salves, amb trons de metxa o masclets, amb voladors de tro; o tal vegada alguna carcassa cega de tro. Perquè l’esdeveniment ho mereix, demà és la Magdalena.

Aquest dia de la Magdalena comença abans de l’alba, amb una despertà amb coets a càrrec del professional. Professionals, per exemple, que recorde, venien a Castelló en taxi, amb moto, o com podien. Tamborero de les Alqueries, Peñarroja de la Vall, que venia amb el taxi del Xicote, o posteriorment, La setmana gran magdalenera cal distingir-la Martí de Burriana. Enviaven el material amb l’ de la resta de l’any. Estem de festa contents i “ordinari”, els actuals transportistes. sentim la necessitat compartir-ho. Cal cridar tots els veïns del sector i invitar-los a la festa. Esta despertà el dia de la Magdalena, inclús La millor manera, disparant trons de metxa, calia distingir-la de les de la resta de la trons de bac, traques, voladors…qualsevol setmana. Era molt especial. Perquè estiguera cosa que faça soroll. Estem de festa des del preparada a l’hora prevista, els coets havien dissabte, vespra del Tercer Diumenge de de muntar-se a la nit. I per a protegir-los Quaresma. de la serena, la despertà la preparaven en els baixos de l’ajuntament, i després la La festa ha començat este dia i al migdia, a instal·laven en la plaça Major per al seu dispar. l’hora de l’àngelus, i coincidint amb un volteig Era una despertà amb foc aeri; amb barrades de campanes des del Fadrí, el coeter ha de voladors acompanyats per trons del 5, realitzat el dispar d’ Inici de Festes. A manera del 6, i inclús del 7, per a acabar el tir amb

Sempre n’hi ha una primera vegada...

La pirotècnia no tenia l’entitat que té actualment. Sempre ha estat lligada a qualsevol acte lúdic, festiu, i, sobretot, religiós. Però, d’altra banda, el distingia; li donava prestigi a les coses que es feien.Tots els actes adquirien una rellevància quan en ells s’utilitzava pirotècnia. Una cosa que se m’ocorre en estos moments i no sé si és comparable o no, però no és el mateix la missa de tots els dies, inclús la dels Diumenges, que la Missa Major relacionada amb totes les festes.

127


preparar la primera de les traques de la romeria. Esta traca, donava l’eixida cap a l’ermitori i tenia més importància que les altres. Era de la doble. La traca, és un artifici pirotècnic que consistix en una metxa composta de cotó impregnat amb pólvora i recobert amb un embolcall de paper. A això se li adossen, generalment de cada mig metre trons de composició detonant o amb pólvora, reforçats amb fil descàrregues de caixes infernals de voladors encerat o pita –rebellotats–. de tro i carcasses i trons d’avís estopinats; units tots ells amb una metxa ràpida o estopí, Els trons més xicotets constituïen el que perquè isqueren dels morters tots al mateix coneixem com a traca senzilla. Quan la grandària dels trons augmentava aconseguint temps. les grandàries del masclet utilitzat en la Al finalitzar la despertà, se celebrava despertà, la coneixem com a traca doble. La la missa dels romers (recordem que la traca triple, estava formada per trons grans. missa en esta època era d’esquena als Els que s’utilitzen per al final de la traca. fidels i en llatí), moment que aprofitava el coeter per a pujar al Fadrí per a

128


La segona de les traques es disparava en la plaça de Maria Agustina i després en el Primer Molí. En els primers anys de la Magdalena, el tir de les traques continuava fins al propi ermitori, disparant-se al llarg del recorregut, diverses d’elles en llocs tan emblemàtiques per a la festa com l’ermitori de Sant Roc, on els coeters esmorzaven sardines de bóta.

es realitzaven uns xicotets tirs en moments molt concrets de l’acte religiós. S’anomena Missa amb Actes. Assenyalant el cant del glòria, la lectura de l’evangeli, i la consagració (al Glòria, a l’ Evangeli i a l’Alcen a Déu). Disparant-se mascles i masclets a manera de salves, amb nombre dels considerats màgics (7-12-21). O trams de traca de xicoteta longitud, 10 o 15 metres. La Tornà de la Romeria es feia de la mateixa forma, disparant-se en els mateixos llocs. Hui en dia, queda només el tir en Sant Roc.

Al llarg de la setmana magdalenera, mai ha faltat la pólvora en estes nits festives. Al principi era la traca. Després els castells. Ací mateix se solien disparar dècimes. Les I actualment hi ha una oferta pirotècnica dècimes eren volcans de paperets tallats de que ens envegen en altres llocs de la nostra grandària xicoteta, de diversos colors. De geografia, per la seua varietat. vegades portaven escrits versos molt senzills, com a apariats, en honor al patró. Es tiraven La traca és un artifici pirotècnic molt nostre, amb morters xicotets i el seu efecte era que en els albors de la festa magdalenera era una pluja de papers molt espectacular. En el principal element de la coeteria de l’època. altres llocs açò mateix es coneix amb el nom La despertà, amb masclets i trons de bac, i a d’Al·leluies. la nit les traques. Durant la missa que se celebrava, i que se Recordem que estem en època de celebra en el propi ermitori de la Magdalena, postguerra. Els pressuposts són molt

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Este últim tipus de traca, ha degenerat amb el nom de terratrémol. Tal vegada per la similitud amb el fenomen geològic quan disfrutem del seu efecte. Inclús s’ha arribat a tal extrem que, hui en dia, en el llenguatge entre professionals, cadascun d’estos trams de traca triple es coneix com a terratrémols.

129


justos, i calia aprofitar-ho tot. Inclús la corda o el cordell de la traca de la nit anterior es tornava a utilitzar en successives ocasions. Els coeters anaven durant el dia al final de l’avinguda o carrer de la Mar, al costat de l’Auxili i allí muntaven les traques per a eixa nit. El carrer d’Enmig era un dels protagonistes de les traques. La majoria de les nits hi havia traca. S’arribaven a fer inclús “porfías” (porfídies) per a veure qui portava la traca abans al final. Es posaven, a vegades, fins a tres traques i s’encenien al mateix temps a veure qui guanyava. Impressionant.

es feien amb artificis hui en desús.Amb rodes, amb fatxades, amb roda aèria d’ 1 o 2 pujades, “rodes de pilo” o palmeretes. Carcasses de finalet, de canvis. Voladors. Molts voladors de molts tipus. De color, apagats, estels, xiulets, “chisperos”, de cues blanques verdes i grogues. Voladors mitjans de descàrrega de tro, grans voladors de paracaigudes…

Els voladors són artificis de pirotècnia que consistixen en un tub que conté pólvora premsada, taponat amb terra, i amb un xicotet orifici que deixa passar els gasos, quan s’encén, amb una força que permet que el volador ascendisca. Dirigit per una vareta que fa de timó perquè el volador no També les traques podien ser de colors. De es desvie. En la part de dalt és on es col·loca molta menys longitud però moltíssim més l’efecte del volador. Encara que antigament la laborioses, a la que s’adossaven bengales, llums, gràcia dels voladors estava a aprofitar este cascades de perles; i ja les més sofisticades, podien portar rastres, bombers, rodes a testa, o inclús xicotets morters a manera de volcans. En una ocasió, estant de viatge el president de la Gaiata 5, el coeter Pepe Peñarroja de la Vall, el meu iaio, va disparar una traca amb rodes, candeles i rastres, tan impressionant i comentada, que la va haver de repetir perquè el president la vera. Posteriorment van vindre els castells. Estos

130


Els voladors es disparaven a mà, excepte els de tro, que es disparaven en “canaleta”. Se li donava la volta a la barrada i quedava un xaragall on es col·locava la metxa que encenia els voladors. Eren els més perillosos. Els voladors de color i la resta de classes els encenia el professional a mà amb la bengala, el minat o el botafoc. Estos conjunts els constituïen una barrada amb quatre dotzenes de voladors, un embut en què botaven, al mateix temps, altres quatre dotzenes, i tres carcasses del nou o del deu, d’efecte molt semblant als voladors. Podien ser del dotze si les carcasses portaven xicotets coets. En calibres més xicotets no cabien els tubs de coeteria. Els grans voladors que feien més d’un efecte es disparaven un a un perquè el públic poguera apreciar la labor del mestre artesà. Eren els coetassos de

Les carcasses, per aquella època, eren totes cilíndriques. Igual que les estreles de color. No es tiraven moltes i els efectes es limitaven a una paleta de colors molt escassa. Lluentó blanc i grog, salze i els cinc colors bàsics. La toxicitat del sulfat de coure, amb la que es feien la gamma dels blaus i violetes, provocava un malestar en l’operari que després havia d’estar en casa uns dies. D’ací la fama de ser els colors més cars. Una altra cosa eren les carcasses de canvis. Del dotze, del quinze o del díhuit, com a màxim. Però amb les dos primeres, es podien fer verdaderes obres d’art en el cel. Una molt bona carcassa del quinze, podia portar fins a trenta-cinc palmeres del set en el seu interior, muntades en cinc pisos, de set carcasses cada una. Que explosionaven una a una, o en ràfegues, o en combinació d’una

Sempre n’hi ha una primera vegada...

tub de cartó per a canviar de color o afegir-li descàrregues. També coneguts com a més carbó perquè fera més purnes. retretes. Al contrari, els paracaigudes de garlandes –cuquets– que es Per exemple, un conjunt molt nostre com disparaven la dotzena tots a la vegada, el bombardeig de tro, portava 4 barrades de per a després sentir el tan esperat voladors de tro, per 4 dotzenes cada una, ohhhh !!! setze dotzenes de coets. Acompanyats per trons d’avís del set, dos o tres per barrada. Per a rematada del bombardeig, una caixa Conjunts amb voladors, intercalats amb infernal que disparava al mateix temps quatre carcasses de canvi o palmeres, i alguna roda dotzenes de voladors, tres carcasses del nou i fatxada, constituïsen un gran castell dels de focus i deu trons d’avís. d’aleshores.

131


forma i d’una altra. Simplement espectacular. Encara que no sempre foren de la Tant de bo es pogueren veure peces d’este mateixa categoria. L’important era estil hui en dia. que la gent disfrutara de la gent, anant d’un lloc a un altre, amb l’excusa dels Les rodes i fatxades són les estructures de focs artificials. fusta a què s’adossen els rogles i les fonts de colors. Podien ser dinàmiques, que giraren en un pla vertical o horitzontal. Inclús es feien figures amb bengales i amb l’ajuda d’unes xicotetes rodes pirotècniques simulaven el seu moviment. Les més típiques van ser el ciclista o l’esmolador. Les estructures més conegudes són les Glòries, cartes de la baralla com el Tres o Cinc d’Oros, segons, el Canastrell, el Con, la Rosa… Les fatxades es munten en diversos pals separats entre ells de tres a cinc metres. Dibuixen figures a l’encreuar-se les purnes de cada un d’ells. Encara recordem els mosaics de cairells o estreles. O també l’espectacular Una evolució de la traca en combinació amb fatxada de molinets. trons més potents, denominats masclets, de vàries grandàries, va donar pas al que hui es Molt important des de sempre és el coneix com mascletà. Primer manual, molt caràcter itinerant dels focs a Castelló. artesanal, i després mecanitzada, que és com Els castells es feien per Sectors. Eren la coneixem hui en dia. les pròpies gaiates les que sufragaven Els mascles i masclets eren uns artefactes de els espectacles. Es dividien en sectors ferro colat amb pólvora en el seu interior de I, II i III categoria. Fins a tres castells i tapats amb terra premsada. En un xicotet es podien veure en una mateixa nit. orifici inferior es col·locava la metxa que

132


Al principi de la mascletà els trons estaven més espaiats; A poc a poc anaven tronant més de pressa. La unió de tots ells es feia amb un xaragall de pólvora. (Hui en dia encara es fa en alguns llocs d’esta manera com a Reus o Manresa ). Però la traca substituïx aquest sistema d’unió entre el trons. Per a guanyar en seguretat i duració. I després vindrà l’evolució al paper com a contenidor de la pólvora, i evolucionar el sistema de muntatge a la mascletà mecanitzada, que és pràcticament com la coneixem hui. El Magdalena Vítol era, i continua essent, l’acte que tanca les Festes Fundacionals.Amb la traca final inclosa. Aquesta recorre els principals carrers de la ciutat. Al principi no s’encenia des del balcó de l’ajuntament com

ara. Des de la plaça major es disparaven tres trons d’avís. La traca començava en la plaça la Independència, la Farola, el carrer de Saragossa, Colom, Quatre Cantons, Enmig, Porta del Sol, carrer Major, fins a la plaça Major i el Fadrí. De tres a quatre vegades més xicoteta que actualment. A poc a poc, ha anat creixent en longitud tal com anava creixent la festa amb els seus Sectors. Però la seua estructura es manté. Traca senzilla en la major part del recorregut i en els últims trams traca doble i traca triple al final. La traca pujava fins al campanar, el Fadrí. Com veiem,els focs artificials han estat sempre presents en les festes de la Magdalena. Segons l’opinió de molts, imprescindibles. Sense ells, la festa no seria el mateix. El poder que tenen de convocatòria, itinerants, competitius, integradors… són alguns dels qualificatius que els definixen dins del caràcter d’estes festes de la Magdalena.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

transmetia el foc a la pólvora. La combinació d’estos mascles de diverses grandàries amb les traques constituïa la mascletà. Alguns d’ells estaven acabats en forma de punxó per a clavar-los en el sòl, i que no bolcaren. (Recordem que llavors molts carrers eren de terra, sense estar empedrats. Ni de bon tros amb asfalt). Els més grans ja tenien la suficient base per a no tombar-se; ajudats, també, pel seu propi pes.

133


Raúl Pascual Cherta

Magdalena Circus: avantguarda i èxit popular. Enguany arribarem a les quinze edicions del Magdalena Circus, mostra de noves tendències circenses que forma part del panorama festiu castellonenc des de 1998. És un exemple de com poden evolucionar unes festes a l’abric de la cultura i de l’èxit popular, una mostra d’oferta festiva no exactament arrelada a les nostres tradicions però que s’ha vist consolidada amb el pas del temps. El programa de les festes de la Magdalena constituïx una voràgine d’actes, espectacles i ofertes de la major varietat imaginable. Bé és cert que les festes evolucionen molt més que el seu programa, i m’explique: si un es llig d’una tirada el programa de quatre anys consecutius, li pareixerà que les festes són el mateix any rere any. I no és així. Els actes van evolucionant i el seu caràcter canvia encara que no canvie el nom. En el cas que ens ocupa, el Magdalena Circus, es va partir de zero al llarg de 1997. Com va sorgir? A sant de què el circ s’obri un buit en el programa d’actes de les festes fundacionals de Castelló? Va ser fruit de la reflexió, de

134


Sense saber-ho, aquella Junta de Festes funcionava aplicant els criteris que hui s’identifiquen amb gestió de la qualitat i, en concret, hi havia un “grup de millora” en el si del qual es van fixar els criteris de la nova activitat: havia de ser en el carrer i tindre com a destinatari als xiquets.

fixar quines eren les necessitats, d’una bona idea i de trobar els professionals que podien portar-la endavant. Fem un poc de memòria. Eren els anys posteriors a què es va intentar renovar el concepte de l’anomenat Cós Multicolor. Del Cós passem a l’Esclat de Llum i d’este a una festa de l’animació en l’Avinguda del Mar. Entre accidents, incidents i falta de connexió amb el públic, la veritat és que eixes idees no van quallar. És el problema de no tindre un laboratori de festes: les novetats cal provar-les sobre el terreny. I calia buscar una alternativa. En tot cas, ja aleshores estava clar que les festes havien de desenvolupar-se en el carrer i amb un protagonista imprescindible: el públic. Fins eixa data, la programació infantil es basava en una sèrie d’espectacles que es realitzaven a la vesprada en la plaça de Santa Clara. Eren una sèrie d’espectacles no vertebrats i amb una qualitat molt variant, de molt bons a molt fluixos.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Es van remenar diferents idees, algunes de les quals després han sigut aprofitades. Es va demanar assessorament a professionals. Es van buscar les alternatives possibles. Tot eixe procés va durar mesos, fins que va arribar una documentada proposta que va fer obrir els ulls com a plats als components d’aquell grup (vicepresidents i presidents de la Junta). Van ser les primeres “víctimes” del Magdalena Circus. Circ en el carrer. Circ

135


infantils que es realitzaven en la plaça de Santa Clara. I aquest va ser, en el cor del sector Portal de l’Om, el primer escenari del Magdalena Circus. I així, en la Magdalena de 1998, amb prou temor per part de tots els impulsors (la Junta i els professionals) arranca la I Mostra Internacional de Circ al Carrer, Magdalena Circus. La Junta de Festes volia deixar ben clar que era una aposta important, per la qual cosa va decidir que assistira la Reina Infantil amb les Dames de la Ciutat Infantils a la primera representació. I dels acompanyants de la Reina van arribar els primers informes via telefònica: “Escolta, açò és un èxit, no cap un agulla i hi ha un ambientàs”. Una vegada més, el públic, la ciutadania de Castelló, havia donat el seu veredicte. Esta vegada l’experiment havia eixit bé i els nervis de l’estrena es van esfumar. En les primeres edicions va ser Rosanna Muñoz la coordinadora de l’activitat. Injust seria no anomenar-la a ella, que va tindre l’encert de convertir una bona idea en una brillant realitat, de la mà de prestigiosos professionals del circ, que des del primer moment van formar part del Magdalena Circus. L’altre protagonista important va ser el públic, que va acceptar la nova oferta amb inusitat interés fins al punt que després sense carpes. Circ en el centre de la ciutat. de la primera edició ja va haver-hi qui va Circ internacional. El “mai vist” a l’abast de proposar un canvi d’ubicació que, va arribar les festes de Castelló. I damunt combinava poc després. perfectament amb una altra de les apostes de la Junta de Festes des de l’any 93: el Tombacarrers. Era una proposta que complia els requisits inicialment fixats i firmat com tants altres bons projectes, per Xarxa Teatre. Ells tenien els coneixements, els contactes i la infraestructura necessària per a fer que eixa bona idea es convertira en un èxit. Segons este relat, el Magdalena Circus va nàixer substituint al Cós Multicolor i l’Esclat de Llum (absents del Programa de la Magdalena del 1995 al 2001) i als espectacles

136


I així hem arribat al temps actual. Els primers xavals que van disfrutar del Magdalena Circus hui estudien batxillerat o són universitaris i viuran les festes d’una altra manera, segur. Però el Festival seguix ací, obtenint referències en la premsa especialitzada, sent una cita important per als professionals d’eixe món i reunint 2.790.000 entrades quan ho busques en Google o bé 321.000 quan ho fas en el cercador Bing, prou més restrictiu.

Afortunadament, les Juntes de Festes posteriors han continuat apostant i potenciant l’esdeveniment. Algun moment de dificultat s’ha passat, algun nuvolot s’ha cerndut sobre la convocatòria, però afortunadament, s’ha anat superant. No podia ser d’una altra manera, ja que el Magdalena Circus és un exemple de com els organitzadors de les festes han fet cas, una vegada més, al Pregó de Bernat Artola i no s’han supeditat a “límits estrets d’ambicions massa modestes”. Amb eixe esperit i amb cap altre ha d’afrontar-se l’evolució de les festes. Mai ha de conformar-se ningú amb, simplement, complir l’expedient. Cada dia, cada acte, ha de ser el millor que mai s’ha organitzat, almenys mentres s’està ideant. Així han treballat totes les Juntes de Festes des que en 1988 es va constituir la Fundació Municipal de Festes, Juntes a les quals, quan pareixem abocats a un canvi en el sistema de gestió de les festes, voldria expressar el meu reconeixement. Amb eixe esperit de millora contínua va nàixer el Magdalena Circus: analitzant què feia falta, demanant assessorament i trobant un camp en què es podia créixer any rere any.

Sempre n’hi ha una primera vegada...

Però les cares de sorpresa, les rialles i somriures, la boca oberta i els ulls com a plats de xiquets i majors continuen essent els únics indicadors vàlids que aquella va ser una bona idea i que està vigent quinze anys després.

137


Chelo Pastor Verchili

Sinyo alcalde, el Pregó està al carrer... en la seua 50 edició. Diuen que sempre n’hi ha una primera vegada i és cert. També jo vaig tindre l’ocasió de participar, per primera vegada, en una Junta de Festes, i va ser en la de 1989 presidida per Clemente Agost, gràcies a la invitació d’Andrés Renau, que un any abans havia sigut “el meu” cap de protocol essent Dama de la ciutat de la cort de la Reina Rosa Cerdá Torres. D’això ha passat ja un quart de segle. Els meus records són múltiples i grats, però si n’hi ha un acte i els seus innumerables moments previs que mai oblidaré va ser la 50 edició de la Cavalcada del Pregó. Aquella primera vegada en què un president de Junta, Sixto Barberá, confiava en que una jove castellonenca, una de les poques dones que per 1994 integraven el màxim òrgan gestor de les festes de Castelló, tinguera l’honor, la responsabilitat i el pudor d’organitzar mig segle després el Pregó que va sorgir de la imaginació i el saber de Manuel Segarra Ribés en la seua pròpia rebotiga del carrer Major. festera, és sinònim de noms propis. En primer lloc el respecte cap a l’ “inventor”, Ara, des de la distància, aquell primer el farmacèutic Segarra Ribés i cap al seu fill aniversari vinculat a la meua trajectòria Enrique Segarra Segarra, que es va convertir

138


dividida per la contesa civil; amb l’afany de divulgar història, tradicions i costums de la província entre una població colpejada pel dolor; des del convenciment que la seua ciutat podia tindre unes festes “dignes entre els primeres, de tindre lloc preeminent...”

Sempre n’hi ha una primera vegada...

en el meu guia fidel, perquè, tal com havia desitjat el president d’aquella junta, Sixto Barberá, el Pregó de 1994 reproduïra les màximes escenes possibles de la primera cavalcada que va desfilar pels carrers del Castelló de postguerra. Ho va fer amb la intenció de calmar ànims en una ciutat

139


posar en escena gropes portant aquelles sàries replenes de verdures i hortalisses de l’horta castellonenca; els carros guarnits propis de la Magdalena, on els cotxes brillaven per la seua absència... Per la seua banda, el Grup Castelló, el més veterà de la ciutat, va assumir la interpretació d’un ball de rogle, mostrant en tot el seu esplendor la indumentària de l’interior de la província... L’aventura va anar cobrant vida, gràcies sempre a noms propis. Al de Rafael Guallart, que ens va obrir sa casa per a mostrar-nos els esbossos de les carrosses que son pare va dissenyar en 1945. I al de Pepito Beltrán, l’artista que va acceptar de bon grat reproduir aquelles elaborades plataformes, entre les que destacava la carrossa de la Reina de les Festes... tirada per bous (per primera vegada des de la creació de la Fundació Municipal de Festes)... amb les banyes pintades en or (com aquell 3 de març de 1945 que el Pregó va eixir al carrer).

Desenes de gropes per a les partides i altres tantes per a representar a la Ciutat i Terme de Castelló. Si Menguilló va tindre faena per a trobar animals de tir, Salva Gallén, d’ El Talismán, se les va haver d’enginyar per a decorar amb flors i productes de l’horta piques, cistelles i el Cistell de la Ciutat com poques vegades s’havia vist. Tant com els actors del grup de teatre Fadrell, capitanejats per Carmen Borrull i Pepín Marco, per a escenificar en la carrossa “del Campanar” els sectors agrícola, industrial i comercial de Castelló... Posar en orde totes les idees costa. Molt menys que posar a cada participant en el seu lloc al llarg del carrer Governador, en sentit a María Agustina, on es va muntar aquella commemorativa cavalcada que va tindre l’honor de tancar la Reina de les Festes Lorena Sánchez Fernández amb tota la seua Cort d’Honor.

Comptar amb una parella de bous no va ser senzill. Encara sort que vam tindre Manolo Menguilló disposat a buscar per Castelló, Tarragona, València i Teruel, no sols a eixos animals de tir, sinó a tots els cavalls que van ser necessaris per a reproduir l’estampa de les partides de Castelló –Fadrell, Gumbau, Censal, Villamargo, Canet...– Si mig segle endarrere van eixir gropes amb productes I uns passos per davant de la regina del autòctons de cada un dels 35 enclavaments poble, el Sequier Major. Mesos abans del terme municipal de Castelló, en 1994 el de les festes, es va contactar amb el propi era fer el mateix. I es va aconseguir.Amb més de mig centenar de parelles abillades de llauradors sobre cavalls i carros. Els figurants de les esmentades escenes del vell Castelló agrari també tenen nom. Molts a les ordes dels directors dels grups de danses de la ciutat, que van col·laborar en la iniciativa: Joan Prades, del Forcat; Inma Puig i Paquita Roca, del Millars i Conso Jóvena, de l’Escola de Dansa Castelló. Gràcies a ells, es va poder

140


art i festa. El seu gerent, José Vicente Ramón, i el president del patronat, Salvador Pavia, van entendre de la importància de l’any 1994, patrocinant en exclusiva aquella cinquanta edició del Pregó.

L’infatigable Lino Traver va regalar centenars de taulellets de ceràmica de Ribesalbes reproduint el cartell de Tasio, mentres Almassora repartia arròs de les seues peculiars Calderes i el curiós Cremaller de Benicàssim entusiasmava per les poques Gascó es va emocionar al llarg del recorregut vegades que havia sigut vist a Castelló, al en diverses ocasions. Tant quan el va llegir en mateix temps que compartia expectació amb el cantó de sa casa, com quan el va recitar el “carro de la llenya” de Borriol... davant de l’alcalde la ciutat, José Luis Gimeno, i d’Asunción, la viuda de l’ ànima pater de la cavalcada, en la tribuna d’autoritats. Ara Sinyo alcalde, el Pregó està al carrer ... bé, el moment àlgid de la vesprada va ser i el Pregó va eixir, no sense el suport i la l’homenatge a Manuel Segarra Ribés enfront col·laboració de moltes persones a qui no del pergamí de pedra commemoratiu que hauré anomenat en este article, però a les es va encarregar a l’escultor Álvaro Falomir que vull agrair la seu entrega. També a tots i que va ubicar en un extrem de la plaça els meus companys d’aquella Junta de Festes Cardona Vives, orientat cap al lloc on va 1993/1994: Sixto Barberá, Enrique Monerris, estar la farmàcia on va nàixer la Cavalcada Eduardo Mir, Andrés Palazón, Lorenzo Ramírez, Juanjo Porcar, Jesús Palos, Manolo del Pregó. Abiol, Juan Alegre, José Luis Aragonés, Juanvi Va ser un any especial i es va voler comptar Bellidos, Sofía Calduch, Juan Lorenzo Carda, amb un cartell i una insígnia commemorativa: Vicent Farnós, José Vicente Francisco, Marta El pergamí de Falomir i el cartell de Tasio. El Gallén, Mavi Llobregat, Jorge Martí, Quique pintor Tasio Flors no va poder captar millor Masó, Paco Merchán, Miguel Monfort, Raúl l’essència de l’efemèrides i va plasmar un Pascual, Eliseo Rodrigo, José Miguel Sobrino pregoner sobre cavall guarnit que prompte i Toni Traver. va ser batejat afectuosament pels membres de la Junta de Festes com el “cavallet”. Res ... i que continue eixint molts més, a ser millor que comptar amb la col·laboració de possible mirant-se a l’espill de 1945. la Fundació Dávalos-Fletcher per a fondre

Sempre n’hi ha una primera vegada...

catedràtic i tenor Antonio José Gascó Sidro oferint-li l’encàrrec de donar lectura al Pregó, cinquanta anys després que el llegira, per primera vegada Manolo Vellón. Dos diferències entre ambdós. El primer va recitar versos de Carlos G. Espresati, a “bord” de la carrossa de la Reina Carme Abriat. El segon, el pregó de Bernat Artola que es va estrenar en 1947 i va calar tant entre la gent que es va quedar ja per sempre i ho va fer, com ho han fet la resta dels pregoners, a lloms d’un corser.

Un Pregó per al record, perquè els pobles van entendre que podien mostrar la seua artesania i costums i les seues tradicions en totes les facetes, més enllà de la folklòrica.Així, Viver va recuperar la “dansa dels mocadors” i Segorbe va presumir d’atestania bastonera. Les Useres va repartir “tombet de bou” i els pobles dels Ports van representar la matança del porc, mentres Benicarló va desplaçar els seus “carros de torn” per a recordar com transportaven tonells de vi camí de la seua exportació per mar.

141


Manuel Carceller Safont

Al principi de la festa va existir només la traca, una metxa adherida de trons rematada amb el tro major. Era el foc d’artifici que es feia esclatar a Castelló, des de finals del segle xix, en les festes liberals de juliol, o en les festes de carrer.

144

dilluns 23 de març. Però aquest nou repte, promogut per l’alcalde catòlic Rafael Gasset Lacassaña, no va estar absent de conflictes. En l’eixida de la Romeria, davant la façana de l’església arxiprestal, l’oposició política republicana, majoritària al consistori, va muntar una sonada protesta contra la minoria En el segle xx, la fira i festes de la Magdalena que donava suport a l’alcalde. D’acord amb la del 1914 va marcar una fita en la història tradició, es van encendre traques a l’eixida local castellonenca. Era la primera vegada de la Romeria de les Canyes pel portal del que s’intentava organitzar tota una setmana Toll i, en la tornada vespertina, vora el portal llarga de celebració, des del dissabte 14 al de Sant Roc. És a dir els esclats pirotècnics


marcaven els esdeveniments de l’abandó i l’entrada de la romeria en el nucli urbà de la ciutat. A més d’aquell inici, el dijous 19 de març, l’espectacle d’un concert musical i d’un correbous en el coliseu del carrer Pérez Galdós va concloure amb una gran traca. També el dia 20, després de les actuacions de les rondalles pels carrers, es va organitzar més música, l’elevació d’un globus aerostàtic i l’encesa d’una traca en el passeig de l’Obelisc.

plaza de la Paz se disparó una traca y otra al llegar la cabalgata ante el Ayuntamiento». Era el moment culminant d’una escena teatral de carrer, al Forn del Pla, representant una escena històrica fantasiosa: la rendició dels moros al rei de nissaga catalana i corona aragonesa Jaume i. Quan el monarca va arribar a Castelló, al segle xiii, d’autoritat musulmana no n’hi havia. El diari Heraldo de Castellón va considerar aquella desfilada com «un pegote», «una cosa poco meditada». De De traques, en la Magdalena del 1924, quan fet aquella innovació no va tindre continuïtat, estava propera la celebració extraordinària però la pirotècnia no hi va mancar. de la Coronació de la Lledonera, també se’n parla. El motiu de l’encesa de les festívoles traques era la matinal arribada i la tornada vespertina de la romeria: «Se dispararán dos tracas, una a la llegada del Ayuntamiento y otra a la salida», podem llegir en el programa. Només dos anys després, el 1926, amb motiu de la celebració d’una desfilada de moros i cristians, després de la processó de les gaiates, el programa preveia el següent: «Al llegar a la

145


D’acord amb les funcions dels esclats de la traca, podríem intentar l’establiment d’una nova tipologia. Hem vist que les traques assenyalen un esdeveniment (eixida o entrada de la ciutat) o l’arribada a un lloc destacat. Podríem denominar-la com a traca d’avís. Però en els primers anys de notícies sobre la Magdalena, també comprenem una altra funció. Les traques indiquen l’acabament dels espectacles, tant en la Magdalena del 1914, al passeig de l’obelisc, com en la del 1926, a la plaça Major.

146

del campanar. Va ser, sens dubte, la traca final més imaginativa i impressionant que s’ha conegut en les festes de la Magdalena. Deixant de banda el sentit temporal de l’expressió, per la seua funció concloent podem parlar del tipus de traca final.

Va ser en l’inquiet any 1931, un mes abans de la proclamació de la Segona República, quan es va contemplar un autèntic castell de focs artificials en la cloenda de la celebració de la Magdalena, el dilluns després de la romeria, abans d’encendre la traca final. L’espai elegit En la Magdalena del 1947, a banda de les va ser la Farola, la plaça de la Independència, traques llançades als sectors, la fi de festes escenari ja de l’inici de la cloenda de la festa. va ser extraordinària. La Pirotècnia Brunchú va fer esclatar un castell en l’andana central del parc Ribalta, per a enllaçar després amb una traca de colors, de quatre mil cinc-cents metres, amb derivacions de gran efecte des de la Porta del Sol, que es dirigien cap a les gaiates d’aquell sector urbà. Finalment, cinc cents metres de traca de gran potència va rematar amb el llançament de més focs des


on van participar la pirotècnia Bautista Martí, de Les Alqueries -que va guanyar el primer premi- i l’Obrera Pirotècnica de Montcada. A més, en aquella renovada celebració del 1945, les traques van estar presents en les revetlles musicals als sectors gaiaters. Una denominada «Comisión del Foc» va fer arribar a la Junta Central un projecte de focs i música per a les festes del 1952, que preveia traques i música de bandes per al divendres, com a inici del programa d’actes. També van proposar fer un concurs de traques- que es va realitzar-, i la recuperació del que denominaven la «nit del foc solt» o cordà, substituïda en el programa oficial per un concurs de traques de fantasia. Amb la

I com a remat nocturn, després de la traca, es va celebrar la coetà, també anomenada cordà tradicional, excitant i temible, on els veïns mateix es transfiguren en pirotècnics i es dediquen a llançar-se coets, els uns als altres, enmig d’una mena de catarsi o de bogeria col∙lectiva. Va ser llavors, el 1931, la primera ocasió que tenim documentada difusió de la festa per tota la ciutat, gràcies a aquesta discutida tradició de foc al final de la les comissions de sector, la traca adquiria un nou paper que podem qualificar com a traca espectacle.

Magdalena, habitual, per contra, en la fi de les festes liberals de juliol. Però és ben possible que anys abans ja existira per a cremar les últimes energies lúdiques de la jornada magdalenera. Cal que ens fixem que quan es programa una cordà, la funció de la traca canvia, i podríem parlar de traca prefinal. La traca final de la primera Magdalena oficial de la postguerra, la del 1945, va estar En la nit del dilluns de la Magdalena del 1945 composta per tres mil cinc-cents metres, es va realitzar, per primera vegada, un concurs reforçats enfront de cada gaiata amb de traques en l’andana central del parc Ribalta, cinquanta metres de traca de major potència

147


El 1947 Juan José Segarra Enrich, vocal de focs de la Junta, va promoure, per primera vegada a Castelló, la celebració a la plaça del Rei En Jaume d’una mascletà, que per manca d’un terme adequat va ser presentada com un «espectacular castillo de fuego diurno». La Pirotècnia Brunchú va descriure l’acte com «una sección de fuegos japoneses y traca denominada “el combate paracaidista”». L’espectacle va consistir en una traca de diverses seccions, com a preludi de gran quantitat de trons, xiuladors i coets, que van deixar suspesos en l’aire cent paracaigudes, que sostenien nines, joguets i diverses sorpreses. La traca va estar ben present en

i efecte. El recorregut tenia com a punt de referència la ubicació dels monuments festius, de manera que tenia bifurcacions per arribar als sectors no tan cèntrics. A més, en arribar la traca vora les gaiates es van llançar sis eixides lluminoses de tro. També es van disparar cinc-cents metres de traca al Grau de Castelló. Al voltant de les primeres gaiates monumentals, organitzades en sectors, va conèixer a Castelló la traca terratrèmol, la més ràpida i espectacular, formada per trons de només quaranta mil∙límetres.

148

el preludi i diverses fases d’un nou espectacle pirotècnic que ha fet fortuna, de manera que podríem parlar del naixement de la traca de mascletà. El protagonisme de les traques en la Magdalena va comptar amb un rival imprevist, els vehicles de motor. En les festes del 1969, commemoratives del xxv aniversari de la refundació, la Junta Central només va programar una traca més, el dissabte 8 de març. Va recórrer des de la plaça de la Independència fins al campanar. En certa manera es tractava de la recuperació d’una tradició pirotècnia, que va existir del 1945 al 1952, com a lúdic punt i final del tercer diumenge de Quaresma, encara que la represa es feia ara en el dissabte del Pregó. La traca es va fer esclatar com a remat de la Festa de Poble, acte on actuaven diverses rondalles de les comarques a la plaça Major. Pel seu caràcter extraordinari, de potència i esclats complementaris de llums de colors, ens trobem davant una mostra de la traca de gran luxe. L’excusa oficial sobre la difícil convivència


de pirotècnia i trànsit es va publicar al diari Mediterráneo, en un article signat amb les inicials d’Álvaro Nebot Capdevila, vicepresident primer de la Junta Central de Festes: Por las dificultades que existen en seguir las tracas por el exceso de vehículos que ocupan las calles, la Junta Central se ha visto obligada a no aumentar el número de tracas, como hubiera sido su deseo. Cal dir que les festes del 1969 va ser la primera ocasió que es van programar mascletades i castells tots els dies de la Magdalena. Tots els grans espectacles pirotècnics nocturns, fora del concurs entre els sectors gaiaters, es van llançar al polígon de Rafalafena, en lloc de l’habitual avinguda del Rei En Jaume. Podríem dir que començava una nova etapa en la pirotècnia en les festes de la Magdalena. A partir d’aquell any, les modestes i originàries traques, serien vistes com a parts menors i

inicials d’espectacles més importants, com mascletades o castells. D’aleshores ençà, en Magdalena l’única traca que la joventut castellonenca esperaria amb deler seria la final.

Bibliografia Nebot Capdevila, Álvaro (1969). «La pólvora y las fiestas», Mediterráneo, 21 de febrer, p. 6.

Article que ha participat en el concurs de millor article inèdit, dins del concurs de Llibrets Magdalena 2012.

149


150


151


155


159


Lara Sos Boix María Alabau Rovira és la nostra Madrina infantil i aquest any m’ha tocat a mi, la seua Madrina major, jugar a fer entrevistes, però us diré una cosa, hem passat tantes coses juntes i compartit tants moments que no em fa falta entrevistar-la per a dir-vos tot el que necessiteu saber de la nostra madrineta.

nament com a Madrines de la Gaiata, que la seua família és un poquet festera, per no dir que és com una infermetat, una meravellosa infermetat per les festes de la Magdalena, per la que tots nosaltres estem contagiats.

Quan vaig entrar a la gaiata fa tres anys, em va Ja fa uns dies, em va proposar Rafa, el nostre presi, cridar l’atenció una cosa, un joc molt peculiar al que encarregar-me de fer aquest article i què li havia de a totes les xiquetes de la comissió els agrada jugar dir? Vaig acceptar sense dubtar-ho ni un moment. i, com no, és el joc preferit de María; Ho porta fent Perquè com tots ja sabeu María és com la meva ger- des de ben menudeta i és jugar a presentacions. Haumana xicoteta i ella junt amb Sergio els millors com- ríeu de vore la preparació que porta aquest joc i a panys de viatge. més, s’ho passen d’allò més bé. Que si la presentadora, que si la portadora de bandes -amb la confecMaría estudia tercer de primària, al col·legi de la ció d’aquestes-, el portaestendard, la col·locació de Consolació a l’igual que la seua germaneta Neus i les les cadires, les dametes, els regalets de les ofrenes, seues cosines Carla i Natalia. Aquesta xiqueta de no- etc... i com no, les madrines. Sí, sí, ho fan tot per a més vuit anys viu la festa des que va nàixer. S’ha cri- simular una presentació real, però és clar, sempre hi at dins de la comissió de la Gaiata 8, Portal de l’Om, ha un xicotet problema! Totes volen ser la madrina ja que pertany a aquesta des del seu naixement. A i María per fi, després de tants anys jugant a seure’s més a més, pertany a una família en la que no hi ha a la cadira més alta de totes, ha arribat el seu any, dia que no es parle de les nostres estimades festes. i el passat 21 de Gener al Palau de la Festa la caEl seu avi Pepe va ser president de la gaiata durant dira més alta junt a la meua era la seva. Aquell joc 15 anys, sempre acompanyat de Carmen, l’àvia de al que tantes vegades ha jugat i encara avui segueix María. Sa mare va ser Reina de les festes el 1997, jugant, junt a totes les xiquetes de la comissió, per a son pare membre de la Junta de Festes i fa tres anys ella s’ha convertit en una realitat. que és el president de la gaiata, i aquest any María té la sort de poder compartir totes les seves vivències A María li encanta tot allò relacionat amb la Gaiata amb la Reina infantil de les festes, Carla, la seua i amb les festes de la Magdalena, per aquesta raó cosina. Ja ho deia ella al discurs del nostre nome- espera amb molta il·lusió el mes de Març per a viure


1 6 1 una setmana inoblidable, sobre tot espera amb impaciència la Romeria, el Desfile de gaiates i l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó. Estic convençuda que serà una Madrina infantil genial, crec que des del mes de Juliol fins ara ja ho hem pogut comprovar. A més a més, tots els que la coneixem sabem que és una xiqueta un poc tímida, però a la vegada revoltosa, divertida i simpàtica. Li encanta xarrar, cantar cançons, contar endevinalles i fer passes de model amb la seua germana Neus i les seues cosines Carla i Natalia.

alegria i les seues ganes de passar-ho bé en tot moment. Sé que serà una gran representant de tots els xiquets i xiquetes del sector a l’igual que de tota la comissió infantil. A més a més, anirà sempre acompanyada del nostre President infantil Sergio, el seu acompanyant des que van nàixer, els dos junts han anat creixent sabent que el 2012 seria el seu any.

María espere que juntes recordem tots els moments que estem passant, perquè de segur que sempre que parlem del 2012 es dibuixarà un gran somriure en Puc assegurar-vos que tinc molta sort de poder les nostres cares. Gràcies per ser tan afectuosa i compartir el 2012 amb una xiqueta com María. divertida amb tots els que t’envolten. Estic segura que ens farà passar moments inobliAmb molta estima, Lara. dables a tots, que ens sabrà contagiar la seua


163


Lara Sos Boix Sergio Traver García és el nostre President infantil i ací torne a estar jo, la Madrina major, preparada per a parlar del nostre xiquet, perquè no podia parlar de María i deixar-me a Sergio, perquè, com ja he dit, tinc els millors companys de viatge. A més a més, com pensar en María sense pesar en Sergio? O... com pensar en Sergio sense pensar en María? Si ho llegiu, voreu que a l’article de María he dit que ells dos han crescut sabent que el 2012 seria el seu any, però si us sóc sincera, si en aquesta vida he vist dos persones que es complementen a la perfecció són ells dos. Crec que no hi ha ningú que s’entenga millor que ells. Des de ben xicotets han tingut una complicitat especial i tinc la sort de poder compartir eixa complicitat des que vaig entrar a la Gaiata 8.

Des que vaig entrar a la gaiata, he tingut la sort de poder conèixer a Sergio i us diré una cosa, crec que val la pena que vosaltres també el conegueu, perquè aquest xiquet tan tímid que tots coneixem té moltes coses que ensenyar-nos a tots i jo tinc la gran sort d’haver compartit amb ell grans moments i haver traspassat eixa barrera de timidesa. A Sergio li agrada molt llegir llibres, saber sobre les estreles i el cos humà. Ès un xiquet molt curiós, li agrada saber el perquè de les coses, recorda tot allò que li dius, ja que és molt atent a tot el que passa al seu voltant.

Tornant la vista enrere, recorde el dia del nostre nomenament al mas de Rovira; A Sergio li tocava encapçalar els nostres discursos. Tindríeu que haver-lo sentit, tots els que estàvem allí ens vam quedar bocaSergio té vuit anys i estudia tercer de primària al badats; què bé ho va fer, no es va treure el somriure col·legi Izquierdo i qualsevol que el conega sap que de damunt en tota l’estona i a mi personalment em la seua assignatura preferida és el coneixement va tranquil·litzar molt sentir-lo a ell abans que em del medi. Li agrada tot allò relacionat amb el medi tocara a mi començar el meu discurs. Em va fer senambient. Al mirar-lo podem comprovar que és tot un tir especial a cada paraula i sobre tot molt orgullosa homenet i que d’experiència no li’n falta, ja que de poder compartir un any tan meravellós amb algú porta en la comissió des que va nàixer i sempre està com ell. recolzat pels seus pares, als que tampoc els falta gens d’experiència. Elena, sa mare, va ser madrina Un altre dia per a recordar és la Imposició de Bande la gaiata 18, Crémor, l’any 1995 i Toni, son pare, des Infantil al Teatre Principal. Aquell dia es prepresident de la gaiata 10, El Toll, des del 1987 fins sentava ple d’emocions, d’uns pocs nervis, per a uns al 1990 i membre de la Junta de Festes des del 1991 més que per a altres, però crec que de segur que va fins al 2002 i avui en dia, des de ja fa anys, tots ser un dia que Sergio recordarà per sempre. A ell li tres membres de la comissió de la Gaiata 8 Portal tocava pujar a l’escenari, a l’igual que a tots els prede l’Om. sidents infantils, però ell aquell dia era un president


1 6 5 infantil especial, al menys per a la nostra Reina infantil Carla. Sergio va ser el coixiner de Carla. Tindríeu que haver vist la cara d’ella al vore aparèixer a Sergio amb el seu somriure tímid i el coixí verd a la mà; no s’ho podia creure, Sergio, el seu amic amb el que tantes hores ha compartit des que eren ben xicotets. Encara visualitze la cara de Carla de felicitat i la de Sergio de complicitat i satisfacció de jugar un paper tan important per a Carla en aquell dia, però sens dubte el que més recorde és la meua alegria al vore com el meu xiquet pujava aquelles escales i li ficava el coixí a Carla, ja que sabia que tant a María com a mi ens anava a fer sentir-nos tan especials com se sentia Carla aquell dia. De fet, així està sent; cada dia al seu costat ens fa sentir importants i és que no podria imaginar cap moment sense ell durant aquest any.

Sergio, sé que encara ens queden molts moments per viure junts i que el millor està per arribar. Ja queda ben poc per a la nostra setmana gran. Segueix disfrutant de cada instant com ho estàs fent fins ara, perquè il·lusió no te’n falta i el més important de tot, que la seguim compartint junts, perquè la vostra felicitat és la meua felicitat, només em resta donar-te les gràcies per fer que aquest 2012 siga màgic. Una forta abraçada, Lara.


167


169


171


173


175


177


179


181


184


185


186


187


188


189


190


191


192


193


194


195


196



Llibret Gaiata 8 Portal de l'Om