Issuu on Google+

HISTÒRIA – TREBALL COL·LECTIU TREIMESTRE

PRIMER

Sandra Peris Burguet Raquel Morellá Perea Jordi Martínez Chilet Borja Turrión Gil Ana Espinar Morlá 2on Batxillerat B

Aquesta cançó que anem a analitzar a continuació, Romanç de Cec del grup Al Tall, parla sobre la Guerra de Successió .


HISTÒRIA de cec .

AL TALL - Romanç

Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Arxiduc Carles ha promés suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obedir i defendre les lleis. Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'abril de1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va véncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres. Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al plet s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací. Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres está tot escrit.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques

BIBLIOGRAFIA

Grup Valencià Al tall

2


HISTÒRIA de cec .

AL TALL - Romanç

Bibliografia Hem utilitzat información de: -Apunts del tema: Els primers Borbons -Internet: Viquipèdia -Imatges: Google -Vídeo: Youtube

3


HISTÒRIA de cec .

AL TALL - Romanç

En aquesta cançó, el grup valencià Al Tall ens relata els fets històrics principals ocorreguts durant la Batalla d’Almansa i ens descriu les conseqüències de la victòria borbònica sobre el Regne de València. És una font secundaria perquè està escrita per un autor posterior al fets. D’ altra banda el text es historiogràfic, ja que l’autor aborda un moment determinant de l’historia, diferent a la que viu, i literari perquè esta escrit per a ser cantat. L’autor es individual, ja que la lletra està escrita i cantada per Vicent Torrent és un musicòleg valencià nascut a València en 1945, fundador, compositor y solista del grup “Al tall”. I com que és un text literari, a part de la finalitat didàctica que te per fet d’informar sobre un fet històric, l’autor també ha volgut ressaltar la forma del missatge en forma de cançó. El destinatari d’aquest text es públic degut a

Vicent Torrent

que es una cançó publicada en un CD. Aquet text es troba dins del S.XVII, durant els anys de la Guerra de Successió (1701-1713), on Felip V i Carles d’Àustria s’enfrontaren pel tro espanyol, ja que Carles II havia mort sense descendència. Moltes potencies europees s’involucraren en aquesta guerra per por a que en l’hegemonia de França pogueren augmentar. Una de les batalles més importants i decisives va ser la d’Almansa, que dona la victòria a Felip V. Amb el canvi dinàstic dels Hansburg als Borbons, que va propiciar importants canvis com Els Decrets de Nova Planta, que suprimia les lleis i costums. La idea principal d’aquest romanç és la Guerra de Successió, i com afecta al País Valencià la victòria de Felip d’Anjou. Per una altra part les idees secundàries són, el fet de que la resta d’importants potencies europees s’involucren en la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta, la Batalla d’Almansa i els conflictes entre Senyors i Vassalls. Dues definicions importanys relacionades amb aquest tema són Guerra de Successió ; definit com a un conflicte bèl·lic a Europa entre els anys 1701 i 1703 originat per la qüestió successòria a la corona hispànica, que enfrontà diverses potencies europees, amb la victoria final de Felip V de la dinastia dels Borbons. Y la Batalla d’Almansa: con a un enfrontament armat al regne de València a l’any 1707 durant la Guerra de Successió, que fou decisiu per a la victòria de Felip V sobre Carles d’Àustria i el seu domini a les terres valencianes. Carles II d’Àustria, cridat l’Enxisat, va ser rei d’Espanya entre 1665 i 1700, última de la casa d’Àustria. El seu sobrenom li venia del desagradable estat físic, ja que provenia de matrimonis

4


HISTÒRIA de cec .

AL TALL - Romanç

consanguinis de la família reial, el qual va provocar que Carles creixenera malaltís, de curta intel·ligència i estèril. Per aquest motiu va morir sense descendència i va anomenar successor a Felip d’Anjou, net de Luis XIV de França i besnét de Felip IV, qui va ser coronat amb el títol de Felip V. Amb aquest nou llinatge en la corona espanyola acabava la dinastia dels Hansburg i començava la dels Borbons. Hi havia gent que no estava d’acord amb aquesta nombració i es va crear un bàndol dins i fora d’Espanya, que recolzaven a l’arxiduc Carles d’Hansburg.

Carles d'Austria.

Felip d’Anjou

Per por a l’augment de l’hegemonia francesa i la unió d’Espanya i França davall d’un mateix monarca, altres potencies com Anglaterra i Holanda van recolzar la casa dels Àustria. A les terres valencianes, al 1705, va arribar Baptista Basset com a general i representant de l’exercit de Carles d’Àustria, convencent a la gent i donant armes al maulets, els quals eren camperols i artesans que defenien una divisió justa de poders, perquè es rebel·laren contra aquells que volien abolir les lleis actuals. Dins de la població va sorgir altre grup que s’anomenaven els botiflers, que eren gent adinerada que estava a favor de Felip d’Anjou i al guanyar aquest la guerra van obtenir lloc importants en les noves institucions.

5


HISTÒRIA de cec .

AL TALL - Romanç

La batalla d’Almansa va ser una de les més decisives, ja que va obrir la porta a Felip V per a ocupar el regne de València.

La guerra va concloure amb la firma del tractat d’Utretch al 1713, que estipulava que Felip V era reconegut com a rei d’Espanya renunciant a qualsevol dret a la corona francesa; també que els Països Baixos espanyols i els territoris italians van passar a la casa dels Àustria; i per últim, Anglaterra va obtindré Gibraltar, marcant així l’inici de l’hegemonia Britànica. Amb el nou poder de Felip V sobre Espanya es van instaurar els decrets de Nova Planta, els quals abolien els furs i institucions pròpies dels regnes de la corona d’Aragó i es varen perdre costums, cultura i llengües pròpies de cada lloc, com la llengua valenciana. Aquest nou Rei va canviar el sistema polític, imposant un absolutisme que va anul·lar les llibertats autonòmiques. Amb un nou model d’administració territorial, el qual consistia en la divisió del territori en províncies i la substitució dels birreis pels capitans generals com a governadors polítics de les províncies. Es va implantar a cada província un impost global únic, que havia de ser pagat per tota la població, sense distinció d’estaments. A partir de tots aquests canvis i imposicions es pot entendre la dita “quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, que vol dir que a partir de la batalla que va tenir lloc a Almansa i va suposar la victòria de Felip V es van veure afectats tots els regnes d’Espanya.

6


HISTÒRIA de cec .

AL TALL - Romanç

Aquesta cançó ens narra com van ocórrer els fets d’una manera més didàctica per ferles arribar a un públic més gran. Es una manera de conèixer la nostra historia de manera diferent a la tradicional dels llibres. Per a fer una conclusió comparem l’antic Regim amb el posterior Sistema Liberal. Sabem que en l’Antic Regim el poder absolut (executiu, legislatiu, judicial) el tenia el monarca per origen diví, per així totes les accions que realitzava no podien ser qüestionades per ningú, encara que estava assistit per ministres i secretaris. La societat estava jerarquitzada en estaments, que eren: la noblesa i el clero, amb dos estaments privilegiats, la burgesia, i per últim els camperols i assalariats urbans els quals no tenien ni drets ni llibertats i tenien obligació de satisfer els impostos socials. La economia estava basada en l’agricultura i la artesania. L’augment de poder de la burgesia va originar revolucions burgeses, ja que tenien poder econòmic però no podien participar en la política. Aquestes revolucions donaven pas a una nova corrent anomenada, liberalisme. El liberalisme va propiciar molts canvis en diferents àmbits. En política, es va poder elegir entre monarquia parlamentaria i república. També es van separar els poders legislatiu, executiu i judicial. Es va eliminar la societat estamental i tots els ciutadans eren iguals davant la llei. El poder estava en mans dels rics, que eren la noblesa, clero i burgesia, mentre que els obrers i camperols

continuaven

amb

les

seues

condicions

de

vida

precàries.

En quant a la economia, hi havia un sistema capitalista, segons el qual, l’Estat no havia d’intervenir en l’activitat econòmica. Amb el liberalisme es va avançar cap a la llibertat dels ciutadans i van haver canvis favorables per a la societat, que ja no estava tan jerarquitzada, però faltaria molt per arribar al benestar del model actual.

7


La Batalla de Almansa