Page 1


eq’iliquà 36_08/15

consell de redacció: david duran, carles gª tormo, nelo gómez, sergi mira col·laboradors: patri aranda, resu belmonte, arantxa burguera, rafa contreras, vicente cortés gámiz, joanvi cubedo, juli disla, ferran gadea, vicent gisbert, alejandro lorente, pep ricart, jorge tejedor, antonio valls maquetació interior: carles gª tormo impremta: linea 2 col·laboracions: equiliqua@ctv.es publicitat: telèfon 963 528 198 dipòsit legal: v-2280-2005 actors i actrius professionals valencians pare jofré, 7 baix, 46007 valència - tel.: 963 528 198 - fax: 963 533 736 - info@aapv.net - www.aapv.net

AAPV no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de l’Equiliquà


04| editorial

06| veu en on què li proposaries als nous responsables de cultura 12| audiovisual ha començat el canvi

la mesav planteja el seu model de revitalització del sector audiovisual

18| teatre

teatre públic valencià | transformacció:

accions per transformar el present

27| magda casanova

28| organització papers al dia | informe sobre reclamacions salarials de l’aapv 30| w3 revistes professionals 32| acadèmia valenciana de la llengua l’avl presenta el corpus informatitzat del valencià 34| fina, la meua veïna vents de canvi

amb la col·laboració de:

03


editorial

Ha començat el canvi

Els nous gestors de la cultura valenciana no sabem si ho faran bé o malament, però de moment ja s'ha produït un canvi en les formes. Abans era molt complicat i calia esperar fins i tot mesos per poder reunir-nos amb alguns càrrecs, ara ho fem en qüestió de pocs dies. Ja ens hem reunit amb el Conseller i el Secretari Autonòmic de Cultura i amb les Regidores de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de València. La impressió és que hi ha voluntat d'establir un diàleg sincer per tal de millorar la catastròfica situació en què ens trobem empreses i professionals ara mateix. Per la nostra banda, els hem traslladat les nostres propostes, ja ho havíem fet abans de les eleccions als diferents partits polítics, però ara cal concretar. Què passarà amb Culturarts? Qui serà el director/a artístic de teatre? Quin és el nou model de teatre públic? S'incrementaran les ajudes a companyies i sales? Què passarà amb el Teatre el Musical i l'Arniches? S'obrirà RTVV? Des de l'AAPV continuem treballant per intentar tindre respostes a aquestes i d'altres qüestions.

04


05


VEUenON Què li proposaries als nous responsables de Cultura?

Consell de Redacció

Desde l’AAPV volem donar veu als actors i actrius profesionals valencians perquè expressen les seues demandes als polítics encarregats de gestionar la cultura.

06


Patri Aranda - Crear indústria teatral, afavorir les produccions valencianes, els creadors i creadores amb trajectòria i d'altres emergents, recuperar entre altres, el Festival VEO. I per damunt de tot, sensibilitat artística i valorar la cultura com la imatge d'una societat millor.

Resu Belmonte - SOS. - Interés per la cultura. - Disposició, diàleg i compromís. - Política escènica en profund i continuat diàleg amb els professionals per a composar un plà de teatre públic per a la gent. - Administració capacitada i sensible a la cultura i la professió. - Cultura=riquesa.

Vicente Cortés Gámiz Jo, li proposaria als nous responsables polítiques de futur , és a dir, que no pensen en quatre anys. Polítiques de creació de públics i esdeveniments de xicotet tamany en tots els barris i pobles. Poc d’aparador i molt del dia a dia. En paraules cubanes res de: “Más rollo que película”.

07


Alejandro Lorente

Promocionar el teatre, l’ESAD, les produccions audiovisuals...

Antonio Valls Cal un teatre públic al que puguem exhibir els nostres espectacles totes les companyies i grups teatrals valencians, i que als centres independents, escoles i sales alternatives es puga mostrar al públic espectacles i programar amb regularitat. Resulta quasi impossible equipar els espais tal i com ens obliguen, aplicant normatives inassolibles per a l’economia dels espais escènics. Deixar de perseguir, de tancar teatres i sales, i recolzar a les sales independents per tal de donar una alternativa als preus elevats d’altres produccions públiques i per servir de pont cultural i unió entre veïns/nes, xiquets/es, adolescents i adults/es, tan desunits per la manca de cultura. Permetre l’actuació als carrers de la ciutat i donar vida cultural, com per exemple, poder pintar, tocar instruments, fer tallers, jugar a l’aire lliure, crear, ballar, cantar, és a dir, donarli llum a la ciutat. Convalidar els estudis privats d’escoles perquè els estudiants de les escoles privades o cursos de formació puguen tindre una validesa acadèmica tal i com correspon, així com, els estudiants de la universitat pública deixen d’estudiar en barracons. En definitiva, cal escoltar activament, d’una vegada per totes, a tots els grups i companyies teatrals, artistes, pintors, músics, ballarins, cantants, etc... Cal recuperar i treballar molt perquè no calga desaparèixer a causa de la manca de diàleg i recolzament per part de l’administració competent en matèria de cultura.

08


[nous responsables de cultura]

veu_en_on

Joanvi Cubedo i Capella En 1979 vaig estar responsable del Departament de Teatre de l’equip d’Eduard Ranch, Director General d’Activitats Artístiques i Mitjans de Comunicació de la Conselleria de Cultura del País Valencià, comandada per Josep Bevià com a Conseller. Era el govern preautonòmic que tenia com a president de la Generalitat a Josep Lluís Albiñana. Moltes il·lusions, esperançes, somnis i ganes de canviar el País, però hi teníem molts pocs diners i, sense cacaus, poc hi podíem fer. Una cosa era prioritària: articular el teatre valencià. Per a tenir un pla, es va formar un Consell Executiu de Teatre format per Josep Bevià, Eduard Ranch, Jaume Pérez Montaner, Rodolf Sirera, Antonio Díaz Zamora i jo, Joan Vicent Cubedo. Redactarem i editarem, amb el títol: “Projecte de Gestió Teatral de la Conselleria de Cultura del País Valencià”. El número 1 del que volia ser una col·lecció de publicacions trimestrals: “Papers de teatre”, de recopilació d’estudis i crítiques. El llibret desenvolupava el tema amb els apartats: “El Teatre Autonòmic”, “Organització del Departament de Teatre de la Conselleria”, “La Llei del Teatre del País Valencià” i “Etapes d’Aplicació del Present Projecte”. Segurament necessita una actualització, però vull destacar uns punts que els nous responsables de Cultura deuen, a la meua manera de veure, tenir en compte: - Cal partir de la realitat actual del nostre teatre, sense oblidar cap de les seues vessants. - El teatre és un servei públic. - Crear el Teatre Nacional del País Valencià. S’entén per Teatre Nacional del País Valencià no un local concret, o una companyia plaçada en seu estable, sinó un conjunt de centres dramàtics, amb locals i companyies, estesos per tota la geografia del nostre país... - Crear Centres de Divulgació Teatral. - Crear Consells Comarcals, Mitjans de Descentralització de la Política Teatral. - Redactar i aprovar de La Llei del Teatre del País Valencià. - Crear l’Institut del Teatre del País Valencià. La història va anar per on va anar, i trencaren la branca. Va canviar el govern preauto-

09


veu_en_on

[nous responsables de cultura]

nòmic, entrant la UCD i paralitzant-ho tot. Rodolf Sirera i jo vam ser contractats com a gestors teatrals de la nova Diputació de València, com a president Manuel Girona, i Diputat de Cultura, Ricard Abellàn. Intentant seguir el pla marcat, propiciàrem la creació del que es va anomenar: Teatres de la Diputació de València. La història no para i, tant Rodolf com jo, seguint el pla, al cap de pocs anys, vam propiciar la creació del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, on durant uns anys, treballàrem com a gestors. La història va com va, desaparegué el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, creant Els Teatres de la Generalitat Valenciana i, finalment, la Subdirecció de Teatre i Dansa. Si més no propose als nous responsables de Cultura que revitalitzen el teixit professional donant suport i potenciant els professionals i les empreses actuals, així com el teatre jove i el no professional, les sales, les escoles de teatre, el teatre escolar i , actualitzant, tornen enrere, a fa 20 anys, abans de guanyar el PP, creant de nou el Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana, com a entitat que, a més de ser un centre de producció i exhibició de produccions valencianes en valencià, siga el motor per a crear el Teatre Nacional del País Valencià, vertebrador del teatre de i per a tot el territori i que tinga com a base una, elaborada i consensuada, Llei del Teatre del País Valencià.

Vicent Gisbert - Que rehabiliten la xarxa de Teatres de la Generalitat, programant-los tot l’any. - Que recuperen les ajudes a la producció del teatre i I’audiovisual a la Comunitat Valenciana, així com a les gires i a Ia distribució cinematogràfica. - Que hi fiquen la cultura al lloc que li pertany. - Que reobriguen la RTVV en quan siga possible de manera òptima i sostenible, i reprogramen la ficció valenciana i en valencià. - I als ajuntaments, d’esquerres o de dretes, el que els correspon. N’hi ha més, però això, de moment, ja en seria molt.

10


11


audio.visual La MESAV planteja el seu model de revitalització del sector audiovisual Per la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià

Davant les imminents decisions del nou Consell de la Generalitat, la MESAV acorda manifestar públicament la seua postura respecte a les necessàries mesures de reactivació del sector audiovisual valencià. Davant les imminents decisions del nou Consell de la Generalitat, la MESAV acorda manifestar públicament la seua postura respecte a les necessàries mesures de reactivació del sector audiovisual valencià.

Presentació de la MESAV al Teatre Olympia

12

En l'informe de la MESAV de març del 2015 ja plantejàrem algunes de les nostres propostes: • Recuperar urgentment el servici de ràdio i televisió pública valenciana • Donar solució als problemes de les adjudicacions de canals de TDT i de freqüències de ràdio • Reclamar que les inversions de TVE a la Comunitat Valenciana siguen proporcionals al que aquesta aporta als pressupostos de la corporació • Mantenir i incrementar els ajuts a la producció audiovisual valenciana • Plantejar la independència pressupostària de l’IVAC • Crear una xarxa d’oficines municipals de gestió de permisos i promoció audiovisual (Film Comission) al llarg del País Valencià • Paralitzar la venda de la Ciutat de la Llum per tal que siga dedicada a l'ús pel qual va ser concebuda •Recuperar la Mostra de Cinema del Mediterrani amb l'esperit amb el qual va néixer


Companys i companyes en una de les manifestacions convocades contra el tancament de RTVV

Aquestes propostes són fruit de l'estudi i del consens d'associacions professionals, empresarials i de la Comissió Interuniversitària en favor de la Radiotelevisió Pública Valenciana, i que se substancien en els següents punts: 1. La recuperació dels mitjans audiovisuals públics ha de ser una prioritat de consens per al nou Govern. És estratègic. És urgent. La seua existència és una garantia de democràcia. Es tracta d'una eina imprescindible per a fer realitat el dret fonamental a la informació dels ciutadans que no pot quedar en mans de la lògica de mercat. Tampoc la lògica partidista pot ser la base del funcionament dels nous mitjans. Proposem un model professional i democràtic, per tant, transparent, participatiu, plural i desgovernamentalitzat. 2. El País Valencià precisa uns mitjans audiovisuals públics de referència, posicionats como plataforma multimèdia, per tal d’assegurar la defensa i la potenciació de la nostra cultura, la promoció del valencià i la vertebració del territori autonòmic.

3. Només fent efectiva aquesta recuperació podrem enfortir un sector econòmic estratègic com l'audiovisual, que ara està sota mínims però que ha de ser generador de llocs de treball estables i de qualitat. 4. La posada en marxa dels nous mitjans audiovisuals públics valencians ha de fer-se de la manera més ràpida i austera possible. En aquest sentit, és imprescindible que el respecte als drets laborals dels treballadors es combine amb l'adequació de la plantilla a les noves necessitats productives. Cal tenir en compte que la reobertura de RTVV SAU i l'adequació de la plantilla no tenen per què ser fets simultanis, tenint en compte la infinitat de qüestions organitzatives, pressupostàries, tecnològiques, etc. que concorren en el procés. Ara és necessari concretar també alguns aspectes que poden ajudar a definir el procés de recuperació de RTVV i el futur model de radiotelevisió autonòmica de proximitat, des del punt de vista del sector audiovisual de la nostra comunitat.

13


FULL

DE

RUTA

PER A LA RECUPERACIÓ DEL

SERVICI

DE

RTV PÚBLICA

Segons l’Acord del Botànic (bloc III, punt 9 de 11/06/2015 entre PSPV-PSOE, Compromís i Podemos): “Garantir el dret fonamental a la informació mitjançant una ràdio i televisió públiques valencianes.” PROPOSTA

DE LA

MESAV

Acord signat dels partits polítics. a. Paralització de les tasques de liquidació de RTVV SAU i recuperació transitòria de les emissions el més aviat possible. b. Mentre no s’aprovi una nova Llei de l’Audiovisual, cal una dotació econòmica suficient en els pressupostos de les Corts de 2016. 1A FASE • Recuperació de RTVV: - Derogació de la llei de tancament. - PSPV-PSOE retira el recurs d’inconstitucionalitat de la Llei de Tancament de RTVV i decreta la recuperació del servei. - CGT retira demanda contra l’ERO de tancament. - Adequació de la plantilla de treballadors a l'etapa de transició, pactada amb el Comité d’Empresa de RTVV. • Creació del Consell de l’Audiovisual d’acord al que es proposa a l’informe de la MESAV. • Elaboració i aprovació per les Corts de la nova Llei de l’Audiovisual Valencià. • Redacció del Mandat Marc i del Contracte Programa per a la nova empresa i polítiques públiques per a la reactivació i foment de la producció audiovisual.

14

2A FASE • Elaboració i aprovació per les Corts (abans d’un any) de la nova Llei de l’Audiovisual Valencià. • Definició per la via d’urgència de la nova RTV autonòmica (complex transmèdia públic valencià, adaptat a l’actual ecosistema comunicatiu i tecnològic), d’acord a la nova Llei i a les necessitats comunicatives i socioculturals del país. • Adaptació, d’acord amb la nova llei, de una RTV pública reconvertida en una estructura transmèdia. Contant amb treballadors de la antiga empresa i amb noves incorporacions.


audio.visual PARÀMETRES

PER A

DEFINIR

LA

RECUPERACIÓ

Com a organització que reuneix a la immensa majoria de les agrupacions del sector audiovisual valencià, la MESAV considera que la nova RTVV que sorgirà del procés esmentat anteriorment hauria d'enquadrar-se en els paràmetres següents: íntegrament en valencià, assumint el cent per cent de la producció d'informatius i esports, així com un percentatge dels programes divulgatius, infantils i juvenils. - És fonamental definir els objectius del servei de radiotelevisió mitjançant l'aprovació per les Corts Valencianes d'un Mandat Marc i un Contracte Programa. - La plantilla hauria de ser la suficient per a oferir un producte de la màxima qualitat, tenint en compte que el model que es proposa és el d'una corporació multimèdia que englobe dues cadenes de televisió, una cadena de ràdio i tots els serveis audiovisuals on line que la tecnologia actual i futura permeta. Encara així, aquesta plantilla hauria de ser substancialment inferior a la de RTVV SAU en el moment de la fi de les seues emissions. - De manera general, la producció de ficció (sèries i pel·lícules), programes d’entreteniment i de programes divulgatius (infoentreteniment, sèries documentals, etc.) seran externalitzats. També es formalitzarien convenis de col·laboració amb Universitats i organitzacions que garantisquen quotes de participació ciutadana.

DEL

SERVICI

DE

RTVV

- El pressupost del nou servei de radiotelevisió pública autonòmica tindrà en consideració tres grans blocs: BLOC I: un màxim del 33% estarà dirigit a sufragar el capítol de despeses de personal. BLOC II: un 33% cobrirà les despeses relatives a producció d'informatius, esports i esdeveniments festius o de qualsevol naturalesa, compres d'equipament, serveis administratius, jurídics, manteniment, lloguers, compra de producció aliena, doblatge i aquells derivats de l'activitat corrent que puga generar el servei. BLOC III: un mínim del 33% anirà dirigit a sufragar la producció pròpia externalitzada de programes d'entreteniment i ficció per part de productores valencianes, amb l'obligatorietat de la utilització d'empreses de servei, estudis de sonorització homologats i professionals valencians. - Els ingressos vindrien de l'aportació pública (entre 16 i 18 euros com a mínim per habitant/any, la més reduïda de totes les televisions autonòmiques), la publicitat, els patrocinis i la comercialització de productes. S'establiran fórmules d'intercanvi de continguts amb altres ràdios i televisions locals, autonòmiques i regionals d'àmbit europeu.

15


audio.visual

Instal·lacions de RTVV a Burjassot

16

- Se signarà un ACORD MARC entre la Generalitat València, RTVV i totes les associacions del sector audiovisual valencià amb els acords adoptats.

des circumstàncies conjunturals aquests percentatges pogueren ser modificats, sempre amb l’acord de totes les parts implicades.

- Es formarà una COMISSIÓ MIXTA entre la GVA, RTVV i representants del sector audiovisual, amb reunions mensuals per al seguiment de l'acord i avaluació dels resultats sobre contractació i audiències, definint estratègies de programació que afavorisquen la presentació de formats per part de les productores valencianes.

- En aquest acord s'establiran les normes generals de contractació respecte a l'obligatorietat de comptar amb professionals valencians, formes de pagament, contractació de proveïdors, codi de bones pràctiques, respecte a les condicions laborals dels treballadors arreplegades en els convenis col·lectius en vigor de tècnics, actors, guionistes, etc.

- A l’ACORD MARC es redactarà una clàusula de compromís per a evitar l'alteració dels percentatges establits per a cadascun dels blocs descrits: despeses de personal, producció pròpia interna i producció pròpia externa. També caldria establir fórmules perquè, en determina-

- L’ACORD MARC establirà que la contractació del 100% de l'externalització d'entreteniment i ficció es realitzarà mitjançant contractes individuals de programes i no de paquets de programació per lots. L’adjudicació d’estos programes seguirà els criteris de transparència, qua-


Concentració davant la seu de RTVV el dia que la tancaren

litat i professionalitat que han de regir una RTV pública. Seran contractes per encàrrec de producció amb els drets a negociar amb la cadena. - Per part del sector se signarà un acord vinculant entre totes les parts per a establir que tot el doblatge es realitze per empreses valencianes homologades. De la mateixa forma, la futura RTVV comptarà amb empreses de servei valencianes per a la compra i lloguer de material i equipament, així com dels serveis audiovisuals que es requerisquen.

- En el Mandat Marc i el Contracte Programa signat entre la GVA i la RTVV es reflectiran les estratègies globals de programació, amb continguts enfocats a satisfer les necessitats específiques d'informació, cultura, formació i entreteniment de la societat valenciana, defensar la seua llengua, identitat i pluralisme, així com promoure els valors cívics i estimular la participació democràtica. Tots aquests continguts s'hauran de consensuar amb el sector, respectant l’ACORD MARC abans esmentat.

El sector audiovisual valencià s'enfronta a una ocasió històrica: posar els fonaments d'una activitat productiva normalitzada, sinònim de modernitat i progrés, aplicant criteris de sostenibilitat i sentit comú. Sabem que són temps de generositat i altura de mires. Els professionals, creadors, empresaris i acadèmics hem fet esforços en defensa del ben comú, i oferim el màxim nivell de cohesió interna. Des d'aquesta posició, la MESAV reitera la importància d'optar per solucions consensuades i en benefici de l'interés general.

17


[ T]atre TEATRE PÚBLIC VALENCIÀ Per la Comissió de Teatre

El treball professional dels actors i actrius valencians està molt amenaçat per l'escassetat d'espectacles de producció pública. El Teatre Públic Valencià ha d'ésser un projecte d'alta prioritat en la política cultural del poble valencià. El seu objectiu fonamental serà el d'acostar un públic majoritari a un teatre de qualitat artística. Actors i actrius professionals valencians ens veiem en el menester, no únicament d'interpretar teatre, sinó també de pensar-lo en tots els seus aspectes i, molt especialment en el de la seua relació amb el públic, amb el territori i amb el Govern.

“Los figurantes”

18


PROPOSTES

“Questi fantasmi”

ESTRUCTURA S'ha de dissenyar sobre els fonaments de la màxima eficàcia i aprofitament dels espais i recursos teatrals dels municipis, les diputacions i la Generalitat. Començant per articular la major fluïdesa d'informació i la màxima col·laboració entre totes les seues parts. Sobre aquests fonaments no s'ha d'assentar un organigrama piramidal. S'ha de procurar una estructura flexible i adaptable al treball en equip en un espai de comunicació i màxima participació de tots els agents implicats i procurant mecanismes de cooperació sectorial adreçats al

creixement artístic del teatre valencià. S'han d'articular els instruments que democratitzen les concessions o contractes programa i que permeten l'execució i seguiment transparent dels compromisos artístics i de gestió. En definitiva, s'haurà de desenvolupar un projecte de teatre públic consensuat amb el sector i amb persones coneixedores de la història, la societat i les qüestions morals i cíviques que constitueixen la vida del poble valencià. Persones de teatre independents del poder polític.

19


“El casament”

CONTINGUTS Un teatre públic que camina cap al 2020 no pot ser pensat com al segle passat (una estrella al capdavant de les produccions, un autor d'èxit, esperar al públic...) S'ha d'actualitzar amb l'objectiu fonamental d'establir una «superconductivitat» entre el que ofereix -teatre valencià de qualitat-, i un públic amb noves maneres d'acostar-se a la cultura. Començant per projectar producció pròpia i de criteri a partir de la temporada 15/16. I amb un horitzó que ha d’aspirar a la realització -en les temporades següents-, de produc-

20

cions i coproduccions en relació màxima i justa amb els espais i recursos d'exhibició de la/les sales del Teatre Públic Valencià. Amb propostes que contemplen: autores i autors valencians contemporanis, contemporanis en valencià, els textos més rellevants de la dramatúrgia universal en valencià, l’avantguarda, noves tendències i projectes de risc. Garantint i potenciant l'ús del valencià. Amb l'objectiu que les funcions d'espectacles del Teatre Públic Valencià produïdes i exhibides en valencià arriben al 80% per temporada.


[ T] atre PRESSUPOST

INNOVACIÓ El nou Teatre Públic Valencià ha de superar la ineficiència i paràlisi que els governs anteriors han teixit al voltant dels «teatres de la Generalitat» sota el paraigua de Culturarts. Sota un organisme general d'Arts Escèniques (o similar) i amb àmbit propi i independent d'altres disciplines com la música, la dansa o l'òpera que reclamen propostes ajustades a una realitat ben diferent. Per primera vegada es pot articular un projecte del teatre públic des de la professió valenciana i amb un nivell d'excel·lència artística digne del poble valencià. Amb l'ambició d'aconseguir també la projecció exterior que el nivell del nostre teatre mereix.

LA

Creguem en una nova i generosa política econòmica del Govern de la Generalitat per a l'articulació d'un veritable teatre públic. Lluny d'un costós esteticisme i d'una teatralitat comercialitzada que no provocaria més que l'absolut rebuig d'una professió molt puixant malgrat el menyspreu de les assignacions pressupostàries del passat. Es tracta d'assignar al teatre públic un pressupost digne i suficient dintre d'una política cultural audaç que permeta un futur brillant per al teatre valencià. Les grans empreses valencianes haurien de trobar incentius per invertir en les arts i en el teatre en particular.

QÜESTIÓ DE GÈNERE

TREBALL És important acarar el repte d'una més justa presència de les dones en tots els aspectes d'aquest Teatre Públic Valencià i no només en el de la participació de les actrius en les produccions, sinó també als apartats d'organització i promoció.

S'ha d'establir un procediment regulador de les condicions contractuals i salarials d'actors i actrius com a treballadors ocasionals, amb l'objectiu immediat d'acabar amb l'especulació que s'ha instal·lat en els darrers anys.

Complir la Llei d'Igualtat de març de 2007.

Col·laboren amb l’AAPV:

Ajuntament de València

21


[ T] atre TRANSFORMAACCIÓ: Accions per a transformar el present

Per Nelo Gómez

Eixe era el lema de la passada edició (la cinquena), celebrada al mes de maig, del festival Cabanyal Íntim. Un festival que naixia de la mà de Francachela Teatre i la Plataforma cívica Salvem el Cabanyal en un moment i un lloc concrets: una barriada ferida de mort i unes polítiques responsables de l’angoixa. Cinc anys d’espectacle després i un canvi de govern, amb la respectiva paralització del PEPRI que afectava el barri mariner, ens acosten a esta zona de València amb més il·lusió que mai. El festival es consolida i el barri alena. Parlem amb Marta Borcha, Isabel Caballero, Jacobo Julio i Esther Melo, responsables de l’Íntim. “Petita mort”

22


“El barroco se nos cae”

«Una aposta escènica i social per a impulsar el necessari canvi de rumb polític que necessitava la nostra ciutat, València, i assegurar així la protecció i rehabilitació d'aquest històric barri mariner. Des de la primera edició, el festival ha emprat les arts escèniques d'avantguarda com la millor arma de lluita i resistència per a frenar l'opressió destructora i especulativa que l'Ajuntament valencià exercia sobre el Cabanyal. I, a causa de la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques, enguany, en el nostre cinquè aniversari, decidírem llançar un missatge que incités a l'acció, la transformació i el canvi amb l'esperança que entre tots i totes aconseguiríem un nou escenari polític, vital i cultural.

Sota aquest context, durant dos caps de setmana de maig presentàrem una vintena de muntatges que articularen una programació eclèctica i experimental. Accions per a transformar el present bolcades en peces de petit format i durada que enguany van conviure amb altres més llargues per a oferir un cartell multidisciplinari per a tot tipus d'espectadors. Públic adult i infantil que es va poder endinsar en les cases del barri per a viure experiències escèniques i sensorials de 360 graus.» Concretament més de 15 propostes de teatre i dansa de xicotet format, i prop de 15 més de performance. No podem enumerarles totes, però què hi havia de nou enguany? «L’aposta i novetat d'aquesta cinquena edició

23


“De todas las bellas las más bellotas”

va ser la creació de Territori Performance: un nou espai del festival que pretenia actuar com a revulsiu i estímul davant la situació d'emergència política i cultural del moment, en el qual convocàrem a 12 artistes o col·lectius durant 12 hores ininterrompudes en un mateix edifici -La Col·lectiva, antiga Escola de Sant Pere, després Universitat Popular i avui seu del Cabanyal Íntim i altres col·lectius socials i culturals- perquè executaren accions en viu en les quals el cos fóra el seu principal instrument combinat amb elements de música, dansa, teatre i arts plàstiques i visuals. » Quina és la sensació post-coital que teniu ara mateix? «Acabà la 5ª edició del festival i amb ella una

24

programació de la qual ens sentim molt satisfets, tant per la qualitat de les peces programades, la professionalitat dels seus intèrprets i directors, com per la resposta massiva i entusiasta del públic, la generositat dels voluntaris que van participar en ella i la dels veïns que de manera altruista ens van cedir les seues cases per a les representacions, així com pel suport incondicional de col·laboradors i ciutadans anònims. I una setmana després la nostra alegria va ser encara major quan, per fi, el canvi polític va arribar a la nostra ciutat amb la caiguda del règim autoritari i el monòleg cacic de Rita Barberà després de 24 anys atrinxerada en el poder. Esperem amb molta il·lusió que aquesta nova etapa transformadora active una nova forma de fer i entendre la política en la qual la cultura, al costat d'altres pilars essen-


[ T] atre

“De gloria, de mujeres y de fuertes”

“Yo maté a Carmencita Polo”

25


[ T] atre

“Síndrhomo”

cials de la societat, siga gestionada, valorada, respectada i acaronada com es mereix. A la nostra ciutat es respira avui millor i molts dels paisatges que fruit de l'abandó, la degradació i destrucció quedaren en blanc i negre, comencen aquests dies a recuperar el seu color. Ara, al Cabanyal, ja es netegen els carrers als matins. Ni els més ancians del barri són capaços de recordar quan va ser l'última vegada que el consistori rentà els seus carrers amb aigua. Amb tremenda il·lusió, esperança i el desig que milloren tantes i tantes coses per les quals portem anys lluitant i resistint, ens engeguem per a preparar la pròxima edició del Cabanyal Íntim. Serà la sisena edició i tindrà lloc del 5 al 15 de Maig del 2016, una nova etapa en la qual seguirem transformant el barri del Cabanyal en un gran teatre obert a tots els públics, apostant per dignificar i donar visibilitat a la tasca dels creadors, actors, directors, ballarins i artistes, i fer que la cultura siga més inclusiva i propera per a la ciutadania. El nostre projecte segueix avui més viu que mai i camina per un renovat horitzó en el qual esperem poder abandonar la precarietat que

26

“María la Jabalina (1942-1917)”

ens ha acompanyat des dels nostres inicis i poder comptar amb el recolzament, el diàleg, la comprensió i col·laboració del nou govern autonòmic i local. València és un terreny fèrtil de talent i creació que requereix nous models de gestió cultural. Ara és el moment d'engegar-los.» Els he dit als membres de l’organització que, com tants col·lectius que han estat silenciats institucionalment estos anys, podien dir el que volgueren. Llàstima que l’espai que tenim a la revista no siga tan ample com la mar i de nou només podem publicar un resum d’esta salada i mediterrània conversa. Si en voleu més, haurà de ser als carrers del marítim. Bon estiu!

http://cabanyalintim.com


Magda Casanova El passat 22 de maig va faltar la nostra benvolguda companya Magda Casanova. Descanse en pau.

27


organitza [ció] Papers al dia

Per Sergi Mira

Per tal de no tenir cap problema a l'hora de tramitar l'atur, la maternitat, qualsevol baixa, la jubilació o davant les regularitzacions de la SS, us recomanem que guardeu tots els contractes, les nòmines, papers rojos (tc4/5) i les declaracions anuals (tc4/6), cartes d'acomiadament, certificats d'empresa, etc. Ja sabem que tot això us sembla molt pesat, però és imprescindible per a quan us ho demane qualsevol administració (l'INEM, TGSS, INSS, etc.). Amb un arxivador d'anelles, unes fundes de plàstic i/o algues carpetes tindreu sempre ordenada tota la paperassa. D'altra banda, davant qualsevol dubte a l'hora de demanar l'atur o qualsevol altra prestació, per favor, telefoneu a l'oficina i us atendrem amb molt de gust. Igualment, si no teniu clar les clàusules d'un contracte, o si el sou que heu de cobrar es correspon o no amb el que diu el Conveni, si us "conviden a facturar", per favor, telefoneu ràpidament a l'AAPV.

28


Informe sobre reclamacions salarials de l’AAPV

Des de 2010 l'AAPV ha interposat més de 100 reclamacions salarials i ha mediat amb estudis de doblatge, productores audiovisuals, companyies de teatre i fins i tot ajuntaments, perquè els actors i actrius pogueren cobrar els treballs que els devien, per valor de més de 250.000.-euros. De moment, més de 80 actors i actrius han pogut cobrar més de 200.000. - euros. Desgraciadament encara no ha cobrat tothom, però anem donant passos a poc a

poc, tots sabem que la justícia és molt lenta, però de vegades no cal arribar fins el final i l'empresa paga abans d'anar als jutjats. Vos animem a tots i a totes a informar-vos i, si voleu, fer les reclamacions corresponents. També volem recordar-vos que si no feu les reclamacions salarials abans d'un any, podeu perdre el dret a cobrar. Per a més informació telefona a l'oficina.

ASSESSORIA JURÍDIC-LABORAL DE L’AAPV Si tens cap dubte sobre contractes, atur, regularització, declaracions SS, jubilació, etc... ...ací t’esperem AAPV - pare jofré, 7 baix - 46007 valència telèfon 963 528 198 - fax 963 533 736 - info@aapv.net - www.aapv.net

29


w

3 Revistes professionals ACTÚA Revista d’AISGE, la entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual d’actors, dobladors, ballarins i directors d’escena a tot l’Estat. www.aisge.es/revista-aisge-actua-243

ENTREACTE Publicació de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. www.entreacte.cat

ACTORES Revista de la Unión de Actores de Madrid, nascuda en 1989, amb una periodicitat trimestral i un doble caràcter cultural i informatiu www.actoresrevista.com

30


31


L'AVL presenta el Corpus Informatitzat del Valencià Per Arantxa Burguera El passat 29 de juny, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va presentar al saló d'actes de Sant Miquel dels Reis el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL). Aquesta aplicació informàtica ha estat descrita per la institució com “un dels seus projectes més importants i ambiciosos”. Dins del camp de l'estudi de la llengua i la literatura, un corpus és un conjunt extens de textos d'un mateix caràcter que serveix de base per a un estudi o una investigació. El CIVAL arreplega més de quatre mil documents des del "Llibre del Repartiment" (segle XIII) fins a l'actualitat, huit segles de producció literària que, segons l'AVL, continuarà ampliant-se pràcticament cada setmana. Aquest corpus és el fruit de huit anys de treball dut a terme per la Secció de Documentació de l'AVL. La procedència dels textos que conformen aquesta base de dades disponible a la pàgina web de l'Acadèmia (www.avl.gva.es), inclou actes notarials, llibres de cort, epistolaris, dietaris, novel·les, poemes, cançons, relats, articles, assajos... a més de textos jurídics, administratius, científics i tècnics. Tampoc s'han deixat de banda les més actuals edicions en línia de revistes, blogs o altres aportacions escrites a la xarxa. Pel que fa al seu ús, l'aplicació és molt intuïtiva i permet fer recerques des de dues perspectives diferents depenent de l'objectiu de l'usuari, ja que consta d'un subcorpus: un diacrònic amb 1.600 documents, on es pot estudiar l'evolució de la llengua, i un de sincrònic, amb 2.500 fonts, que ofereix una visió del valencià actual. La simbòlica data que parteix els dos grups és 1932, any de l'aprovació de les Normes de Castelló que significaren la modernització i unificació de l'ortografia. L'aplicació ens permet de triar entre una consulta simple o una avançada. En ambdós casos es pot introduir des d'una sola paraula fins a una seqüència de sis. Si optem per una consulta simple podrem fer la recerca d'una forma exacta o bé de totes les variants que aquesta paraula pot presentar (diferents grafies que s'han utilitzat al llarg dels segles, totes les formes verbals en què es pot presentar, mateixes grafies per a diferents significats, etc.). En cas d'optar per la consulta

32


Roda de premsa celebrada a l’AVL

avançada, l'usuari podrà afegir més criteris de busca, com ara la categoria de la paraula anterior i/o la posterior, autor, obra, corpus diacrònic o sincrònic, gènere, etc. Una vegada tenim els paràmetres triats, el CIVAL ens ofereix la possibilitat d'exportar l'informe amb totes les seues dades bibliogràfiques i en diferents formats de visualització (excel, pdf, html, xtf, rtf). Les utilitats que aporta són infinites, no només per als estudiosos de la llengua i la literatura que no fa tants anys no haurien pogut ni imaginar tindre a l'abast una eina tan potent, sinó també per als usuaris de la llengua, estudiants, mestres, periodistes, escriptors... En la presentació, Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, s'encarregà de mostrar com funcionava l'aplicació. Seguint el seu exemple, si ara tenim el dubte d'escriure tendur o taula camilla (aquesta última no apareix al Diccionari Normatiu Valencià), després de la recerca veurem que tendur té 50 entrades des de 1980 fins al 2013, mentre que camilla només en té huit. I encara podem aprofundir més a l'hora de triar la forma que més ens convé en el context del nostre escrit. Si cliquem, per exemple, a l'última entrada de camilla veurem com és de 2013, apareix a "El tramvia groc" de Joan F. Mira i podem llegir el fragment de l'obra on és. D'aquesta manera l'elecció no es basarà en la intuïció sinó en fonts publicades. És per això que en la seua intervenció, Albert Hauf, president de la Secció de Documentació, va assenyalar que el CIVAL pot convertir-se en un diccionari d'autoritats. Sens dubte, i com destacà Ramon Ferrer, president de l'AVL, el corpus és “un punt d'inflexió en l'estudi de la llengua”. www.avl.gva.es

33


Vents de canvi

Per Rafa Contreras Il·lustració de Jorge Tejedor

La meua veïna Fina, que a la primavera de 2011 li va semblar collonut que al nostre barri algunes ments benpensants l’etiquetaren de perroflauta, diu que moltes de les coses que en l’actualitat s’estan movent en política tenen una relació ben directa amb el 15-M. Diu també que recorda ara tota aquella fauna de tertulians que parlaven dels acampats a les places amb aire de superioritat i arrogància: -“Que se presenten a las elecciones”, solien dir sovint, com si els que protestaven foren intrusos. Molts d’aquells tertulians han acabat per adoptar formes de crítica, i, fins i tot d’anàlisi de la realitat social i política, molt semblants a les que utilitzaven a les places els perroflautas. I no només els tertulians, hi afegiria jo; polítics de partits diferents que per la seua trajectòria podríem considerar professionals, s’expressen també de manera pareguda a l’hora de reivindicar el canvi, la transparència, la decència, la recuperació dels drets socials, laborals, etc. En definitiva, la regeneració democràtica. Encara estic aborronat per les declaracions d’un polític del PP que es vanagloriava fa poc d’haver neutralitzat des d’un consistori seu alguns desnonaments. Mare de déu senyor!.. Que Santa Ada Colau s’apiade d’ell!.. Fina diu que després de les eleccions municipals i autonòmiques del 24-M comptem amb tres dones que per a ella són emblemàtiques dins de l’Estat: Manuela Carmena, alcaldessa a Madrid, Ada Colau a Barcelona, i la nostra Mònica Oltra, que finalment serà vicepresidenta del Consell de la Generalitat Valenciana; una dona que s’ha guanyat merescudament l’oportunitat de governar per la seua tasca d’oposició ferma, perseverant, indomable... Li dic a Fina que tant a l’alcaldia de València, encapçalada per Joan Ribó, com al govern de la Generalitat amb Ximo Puig com a president, hi ha molta feina per fer, i que les noves autoritats caldrà que es posen les piles. Pel que fa al nostre sector sembla prou complicada la qüestió de la Radio Televisió Pública, encara que s’haurà de fer un esforç per part de tots, a l’hora de desembolicar la madeixa. Al teatre, però, jo crec que ni tan sols es una qüestió de diners, sinó més bé de bona fe. Ja por-

34


tem uns anys que la bona fe només prové d’una part: la professió teatral valenciana junt amb les sales teatrals, que durant aquests darrers anys han donat proves suficients de tenacitat, de resistència, de creativitat, front a unes condicions laborals pèssimes, ignorades -quan no propiciadesper unes autoritats polítiques incompetents que han fet gala d’una desídia i una mala fe patèticament manifestes. Pilar Almeria, una de les nostres heroïnes de la professió teatral valenciana, es pronunciava així al novembre de 2012 a la revista digital Núvol, en una entrevista que li va fer Hèctor Serra: “La professió valenciana cada vegada està més amateuritzada. És un desastre immens perquè tenim una professió amb molta energia, molt preparada i amb una capacitat creativa reconeguda ací i fora. Els projectes tiren endavant per l’energia de la gent, però fa temps que no hi ha línies clares de suport amb un criteri que facilite el creixement. Sempre creuré en el suport públic a la cultura; és un signe de país civilitzat invertir en la cultura de la gent...” Amén, benvolguda Pilar. Fina diu que els vents de canvi que ara gaudim justifiquen la nostra esperança, però que no hem d’abaixar la guàrdia. Em passa molt a propòsit una cita de l’historiador anglés Arnold J. Toynbee que transcric ací: més gran “El càstig s’inteno e per als qu la política ressen per n governats és que sera que sí se per persones ” n’interessen

AAPV és membre de:

Fédération Internationale des Acteurs

35


Eq'iliquà 36  

Número 36 de la revista de l'Associació d'Actors i Actrius Professionals Valencians

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you