Issuu on Google+


Diálegs amb l´espai: L’enigma de la sala buida. A quina hora era? Hi haurà passat alguna cosa? ens preguntàvem el públic, mirant la porta d’accés a la sala tancada, al hall de la Rambleta. Per fi amb vint minuts de retard sobre l’hora prevista, la porta s’obri i podem accedir. La sala és buida. El lloc és un dels més decisius condicionants previ al projecte i un bon diàleg amb el lloc és fonamental per iniciar l’aventura de projectar. Per això cal aplaudir la bona idea de presentar els projectes de disseny d’interiors, en el mateix espai que es va triar perquè els alumnes realitzaren, aquest curs, el seu projecte final de carrera. Una bona idea perquè facilita la tasca a la imaginació, al poder transitar pel mateix espai que pots veure transformat en els projectes. Una bona idea també perquè il•lumina l’evidència de les múltiples possibilitats, els diferents enfocaments, diferents objectius i la diversitat de solucions que poden sorgir davant d’un mateix espai, projectat per nou dissenyadors.


El que no sabíem és que aquests nou dissenyadors capitanejats per Fernando Ortuño s’havien proposat, com a bons dissenyadors, aportar un valor afegit i formalitzar davant els nostres ulls el procés, l’aventura que significa realitzar un projecte. Enfrontar al públic amb el mateix espai que es van trobar quan van començar el seu treball, suposa trastocar la seua inicial aptitud de contemplador passiu en personatge actiu, en inesperat explorador a la recerca de pistes i signes que li facen eixir de la seua sorpresa i aconseguir descobrir el que hi està passant. Primer, de manera insegura però aviat amb més seguretat, els espectadors desorientats ens vam anar endinsant, intentant trobar alguna cosa que ens aclarira la lògica de la situació. En grups o de manera individual aquest espai residual i buit que inicialment tant ens va sorprendre va començar a revelar de manera diferent a cada un de nosaltres.


De manera inconscient, ens vam veure repetint aquesta primera visita que van realitzar els dissenyadors per recollir les primeres dades del projecte. Hi haurien pres mesures, realitzat els primers esbossos de la seua planimetria, haurien començat a fixar quins eren els seus elements inamovibles, però segur que sobrevolant el seu treball, la seua atenció també va estar atenta al descobriment d’altres signes. El suggeriment de certes formes, l’aspror d’algunes textures, l’efecte de la llum en l’espai .... Per allí deambularien atents a capturar percepcions, sensacions que gradualment començaven a donar forma i singularitzar el lloc, a transformar-ho segons la percepció de cada un d’ells, realitat que quedaria reflectida en les seues anotacions personals, en les seues fotografies i en la seua imaginació. Imaginar el que encara no existix requerix atrevir-se a començar un camí en què no s’encerta a veure amb claredat a on et porta i en el que s’ha d’estar disposat a descobrir i a descobrir-se.


Saber estirar la teua pròpia experiència i atent cap a les dels altres per a aconseguir trobar eixa idea que obri el camí al procés del projecte. I és que només el que sap mirar, descobrix els signes; el que sap escoltar, sent les crides; i el que vol aprendre, aprén de tot. Esta realitat que pesadament repetim els professors de disseny als nostres alumnes, es va desenvolupant en la sala, com una creativa performance on a més de recrear-nos per la resolució “ de l’enigma de la sala buida”, disfrutem no sols de la contemplació de nou bons projectes de disseny d’interiors, sinó també d’una enriquidora posada en escena del complex procés d’ideació proyectual. Moltes gràcies a Arantxa, Arturo, Jesús, Blanca, Ángel, Inmaculada, Aitor, Cecilia i Cristian i a Fernando pel seu incombustible atreviment.

Maota Soldevilla.Professora de l’Especialitat de Disseny d’Interiors de l’EASDV.


diàlegs amb l’espai és una performance_exposició que naix a partir d’una idea de l’EASD de València concebuda amb la finalitat de mostrar al públic el treball formatiu que en ella es realitza a través d’una selecció de nou projectes final de carrera [pfc] realitzats en l’especialitat d’interiorisme de la pròpia escola. El desenvolupament del projecte se centra en l’espai real sobre el qual s’han realitzat els projectes pfc i que al mateix temps serà també el lloc de la performance_ exposició, La Cambra de l’Espai Rambleta. Amb la intenció d’anar una mica mes enllà d’una mera exposició de projectes, diàlegs amb l’espai intenta plantejar a mode de performance una reflexió sobre els processos projectuales i creatius comuns en essència a totes les disciplines, intentant mostrar als assistents una metàfora de les diferents fases per les quals passa un creador, des del buit de l’inici, passant per l’eufòria del procés creatiu, fins a la por racional al moment que el seu projecte veu la llum. Fernando Ortuño. la f@ctoria.


Des de la seua concepció diàlegs amb l’espai naix com un espai abstracte on les diferents disciplines que participen en ell siguen capaços de donar la seua visió de l’argument des de la mes absoluta llibertat creativa, per així i a través de l’escenografia, la interpretació, l’art sonor, la dansa i les arts visuals, crear una experiència. Ingènuament el mètode semblava senzill, una vegada traçat l’argument cada disciplina treballa independentment per així evitar interferències, però els diferents elements entren i surten de la performance i algun d’ells ha d’oferir la continuïtat en l’espai i en el temps. La peça composta ex profeso per Sara Galàn i Edu Comelles [cello+laptop] naix a partir dels recursos sonors gravats a la pròpia sala en buit recollint la individualitat de l’espai, i creix a través de la interpretació dels propis artistes sonors; però mes enllà de la seva pròpia individualitat és la columna vertebral de la performance, és la materialització sonora del discurs expositiu, és la partitura sobre la qual tot succeeix, atorgant la coherència necessària al conjunt.


blanc


buit, blanc silenciós com el llenç no_res el primer traç la primera paraula la primera nota còpula compulsiva indiscriminada fecundant... ...el primer argument insignificant


eufòria


perseguint la forma lĂ­nies que filtren el nostre entorn a la nostra pell de plĂ stic recorrent el punt la lĂ­nia el plĂ nol esperant cercant trobant el sentit


por


por

fi del procés

suïcidi de la intimitat fins aleshores nostra

pànic escènic

ressò de silenci de nou buit


pfc


Talleres Didรกcticos Arantxa Pastor arantxapastor@live.com


Espai cultural RECREA Arturo RodrĂ­guez a.rguez.vlc@gmail.com


RAMBLETA ENSAYA JesĂşs Olavarria xusoadesign@gmail.com


CIRCUS BOX_espacio creativo Blanca Climent b.climent@gmail.com


MUR テ]gel Pardo kiando66@gmail.com


Ă rea de Ensayo Inma Quiles inma_quiles@hotmail.com


Espacio Polivalente Aitor Tarrega aitortarrega@gmail.com


Entre Bambalinas Cecilia Agull贸 checyli@hotmail.com


Coctelería 69º Cristian Sánchez cristansancheztomas@gmail.com


arantxa pastor arturo rodríguez jesús olavarría blanca climent ángel pardo inma quiles aitor tárrega cecilia agulló cristian sánchez idea i direcció: fernando ortuño la f@ctoria proyectos cápsula sonora: cello+laptop dansa: isabel valero andrea ríos fotografia: arturo rodríguez juan goberna video: raúl veintimilla álvaro olavarría maquetació: ángel pardo arturo rodríguez edita: diàlegs amb l’espai



Diàlegs amb l'espai valencià