Infinitats de vegades, les Falles han utilitzat els Llibres com a mig per a exposar a la llum les vergonyes, i alguna bondat d’esta societat que les acull i, cada vegada més, les fa repensar-se i adaptar-se als temps, per a no morir d’èxit i poder fugir d’este coma etílic que les està canibalitzant.
Les comissions de falla, com a responsables últimes dels cadafals que servixen —o deurien de servir— per a fer critica i exposar idees i valors positius, tenim l’obligació d’aprofitar la inèrcia que provoquem i la cessió dels espais públics que durant uns dies ens fan les ciutats i pobles que celebren la Festa, per a no convertir les falles en pastissos buits de contingut i que estes tornen a fer de element comunicatiu, reivindicatiu i de denuncia de tot allò, i de tots aquells, que siguen susceptibles d’aparéixer en un cadafal.
Les Falles, com els Llibres, deuen servir per a la denuncia sociopolítica més àcida, realista i compromesa, sense oblidar l’humor i la sàtira.