JM
JUSTÍCIA POPULAR O INQUISICIÓ FALLERA Javier Mozas Hernando Associació d’Estudis Fallers (AdEF)
L
es Falles foren en origen un festeig dins del cicle ritual de la festa en honor a Sant Josep que organitzaven els veïns dels carrers i places de la ciutat de València —seguien el mateix patró i estructura festiva que altres festes de carrer—.
Estes es plantaven originàriament la matinada del 17 al 18 de març i estaven exposades només el dia 18, fins que arribava l’hora de cremar-les, quan es posava el sol. Per este motiu, rebien el nom de Falles de la vespra de Sant Josep. Una de les característiques més conegudes dels valencians és el caràcter alegre que, aplicat a les Falles, es traduïx en la contínua incorporació de la sàtira, tot i que en l’actualitat sembla que les falles contenen poca sàtira i crítica, i és quasi en la seua totalitat en el vessant artístic. En les línies que vénen a continuació, intentarem fer una aproximació al possible origen de la sàtira i la crítica en les Falles primigènies a través de les descripcions de la festa que es coneixen. Els veïns que plantaven una falla en la segona meitat del segle XVIII i en la primera del XIX, ho feien amb una estructura prou semblant a les plataformes de fusta que la Inquisició instal·lava en els autos de fe: un catafalco d’uns dos metres d’alçària, amb la pira de combustible dins — evolució de la foguera inicial—. Dalt estaven els “culpables” del delicte, els ninots que representaven les persones i que els mateixos últims anys d’activitat inquisitorial —finals del segle XVIII i principis del XIX— també se’ls anomenava estàtues o efígies, recordant les escultures que substituïen els condemnats a ser cremats en una foguera, però que havien escapat de la presó o havien mort en ella abans del juí. Una vegada que la Inquisició desapareix, s’imposaran els vocables figura, i el de ninot que predominarà fins a l’actualitat. 56 El Canet