Page 1

APROXIMACIÓ a l'HABITATGE Arnau Arboix Sala Projectes VII i VIII UdG EPS 2010-11


Resoldre el problema plantejat és la resposta mínima que hauria de donar l'arquitecte. A partir d'aquí, quan et sembla que ja has solucionat el problema, apareix l'arquitectura. Josep Miàs Gifre


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ L'habitatge Reparació com a context El programa APROXIMACIÓ AL CONTEXT La representació La composició L'organització APROXIMACIÓ A L'HABITATGE El nucli i les circulacions Espais encadenats La façana El pati interior Prestatgeries, bancs i finestres L'habitació satèl·lit BIBLIOGRAFIA


INTRODUCCIÓ

Aquest petit llibre es desenvolupa dins del marc de l'assignatura de Projectes del quart curs d'Arquitectura, impartida per Xavier Monteys i Sílvia Musquera a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona durant els anys 2010-2011. La incorporació d'aquesta eina de comunicació addicional respon a la voluntat d'ampliar la tradicional estructura d'una assignatura de projectes, basada en correccions periòdiques i una entrega final que resumeix el treball que s'ha desenvolupant durant el curs, incorporant-hi aquest nou document que permet no només comunicar d'una manera més clara als professors el procés d'aprenentatge que ha realitzat l'alumne, sinó que també representa una eina per a la persona que el redacta per organitzar les reflexions, el treball elaborat durant el curs sobretot el material de “procés”, que és el que la majoria de vegades s'acaba menyspreant, oblidant o perdent - i en alguns casos fins i tot adonar-se d'alguns errors i corregir-se. El guió d'aquest llibre pretén ser un reflex directe de l'estructura del curs de Projectes, des de la presentació de l'assignatura fins a l'entrega dels projectes, i un resum de totes les reflexions que han aparegut en aquest període d'aprenentatge. La decisió per part dels professors d'assimilar l'activitat de l'assignatura a la d'un despatx d'arquitectura professional, presentant els projectes que s'han desenvolupat com a encàrrecs que es reben de forma simultània i que s'entreguen al mateix dia, s'ha plasmat en la manera com s'expliquen els projectes en el llibre. D'aquesta manera, no hi ha un apartat dedicat a cada projecte, sinó que cada capítol del llibre conté reflexions que s'han desenvolupat durant el procés de projecció d'aquests, algunes fent referència a un projecte en concret, i d'altres compartides entre tots.

6


L'habitatge L'assignatura es presenta com un “curs d'habitatge”, una oportunitat per a l'aprenentatge de l'organització i l'arquitectura de la casa. En la mateixa presentació de l'assignatura es fa referència a una cita d'Álvaro Siza, en la qual manifesta que “un edifici públic és com una casa”, una afirmació molt pròxima a la de Le Corbusier en la seva publicació “Une maison, un palais”, la qual posa en evidència que el procés d'aprenentatge referent a la organització d'una petita casa és l'equivalent a la organització de qualsevol altre edifici, independentment de les seves dimensions. Aquest curs, dins del marc general de la carrera, es presenta com el primer destinat a l'estudi exclusiu de l'habitatge. Representa el primer contacte amb aquesta vessant de l'arquitectura. Degut a la limitada durada que té una assignatura d'aquest tipus dins del curs, molt poques vegades és suficient perquè la persona que hi participa ni tant sols pugui rebre i assimilar els coneixements bàsics del tema que s'ensenya, sobretot si és un tema tan ampli com el que es tracta aquí. D'aquesta manera, a la recta final del curs, hom acaba tenint la impressió de que l'únic lloc on ha arribat després de totes les reflexions i camins que s'han seguit per a projectar és només a una “aproximació” al tema que s'ha tractat. Una “aproximació a l'habitatge”. La reparació com a context Un altre puntal de l'assignatura és la seva voluntat d'adaptar-se a la realitat que hi ha en el moment en què es desenvolupa el curs en el món de la construcció - i en la situació cultural, social i econòmica del

7


país per extensió. La història ens ha portat a un punt en què la re-interpretació i l'aprofitament de la realitat construïda és la principal font d'actuació constructiva, sobretot per a l'arquitecte corrent. Cada vegada és més rara l'oportunitat d'actuar en un solar exempt de preexistències arquitectòniques. D'aquesta manera, el curs es basarà en la tria i anàlisi de certs edificis de la ciutat de Girona, dedicant una part del curs a l'anàlisi i interpretació d'aquests per posteriorment poder-hi intervenir.

El Programa Casa Codina (1858, Pujada st. Domènech, 9) Dibuix en axonometria de l'escala de l'edifici proposat de manera que el dibuix expressi les qualitats espaials, dimensions i estructura. Casa Ruyra (1848 ref 1990, S.Bagudà, Josep Esteve, C.St Josep, 3) Reforma de la coberta de l'actual terrassa que dóna accés des de l'ascensor a l'habitatge situat a la segona planta. Bloc Pla Cargol (1928-30, Gaietà Cabanyes, C. Bisbe Lorenzana, 38) Treball sobre la zona que conforma el vestíbul i el passadís. Es planteja modificar les condicions, forma i ús d'aquest conjunt de peces a partir de la incorporació de la cuina, convertint un espai que actualment és de pas en el nou centre de l'habitatge. Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Reforma de l'actual àtic de la casa Mascort i la seva ampliació per tal d'adequar-los al nou ús d'habitatge-taller situat a la planta àtic i sobreàtic. Es tracta de resoldre un habitatge de grans dimensions (200 m²) i un programa de taller botiga de costura (200 m²).

8


Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) Torre Catalunya (1964-65 Josep Ros i Casadevall, Pg del General Mendoza, 1-3) Redistribució d'una planta d'un d'aquests dos edificis d'habitatges per convertir-la en una planta d'habitacions satèl·lit (cèl·lula de lloguer d'uns 16-20 m2 amb sala, bany, armariet, moble-cuineta i terrassa). Garatge Forné Ponsa (Joan M. De Ribot, C. de Barcelona, 39) Proposta de canvi d'ús del garatge per un edifici d'habitatges.

9


Casa Codina

Casa Ruyra

Bloc Pla Cargol

10

Torre Catalunya


Conjunt d'habitatges a l'eixample

Bloc Mascort

Garatge FornĂŠ Ponsa

11


APROXIMACIÓ AL CONTEXT

La representació La realitat construïda com a base per al desenvolupament d'un projecte comporta avantatges i inconvenients a parts iguals: partir d'una base de referència et dicta unes directrius per començar a desenvolupar el projecte, és a dir, els primers passos del camí a seguir i unes condicionants per a desenvolupar les primeres idees que el paper en blanc en canvi no ens ofereix. D'altra banda però també limita - més o menys, depenent de cada cas - les oportunitats o idees per al desenvolupament del projecte, emmarcant-les dins el propi context de l'obra en què s'actua. Per a desenvolupar el projecte primer cal conèixer aquesta realitat i posteriorment interpretar-la per poder extreure aquestes directrius que desembocaran en el projecte. En aquest punt l'elecció de les eines per a analitzar i conèixer les preexistències construïdes és fonamental. Moltes vegades els sistemes de representació més convencionals i objectius, com les maquetes “literals” dels edificis existents o les imatges virtuals ajuden a conèixer en més profunditat aquestes obres, però no a interpretar-les. Explorar sistemes alternatius, moltes vegades considerats poc fiables o vàlids per a la seva poca objectivitat o bé massa laboriosos per la informació que aporten, és una de les maneres per abstraure i interpretar subjectivament un edifici per posteriorment poder treure'n les conclusions que ens seran necessàries per avançar. Hi ha elements com l'escala de cargol de la casa Codina - típica dels edificis d'habitatges del casc antic de Girona- que no n'hi ha prou representant-los únicament en el pla -plantes, seccions i alçats- per poder percebre les qualitats espacials que tenen, i cal emprar altres sistemes de representació, com per exemple en tres dimensions. No obstant, un sistema d'aquest tipus ja no és tan objectiu com la

12


Casa Codina, 1858, Pujada de st. Domènech 9, Girona Cròquis en planta i perspectiva axonomètrica de l'escala de cargol

13


representació en plànols, sobretot en un element com aquest, ja que per les seves dimensions i per la seva col·locació dins l'edifici, comporta prendre unes certes decisions, tant simples com el punt de vista i el punt de secció, que ens portaran a una solució completament diferent en cada cas. La composició L'anàlisi de les façanes dels edificis és un dels altres elements claus per a saber integrar la nova proposta, sobretot quan es tracta d'un edifici d'una època molt anterior a l'actual, com pot ser el cas de la casa Ruyra, quan la intervenció ocupa la totalitat d'una planta intermitja de l'edifici, com en el cas del Conjunt d'habitatges a l'eixample i la Torre Catalunya, o quan representa el coronament de l'edifici, com en el cas del bloc Mascort. En aquest punt és on s'ha incentivat més la recerca de sistemes de representació alternatius, tots ells derivats de la maqueta, per representar únicament les façanes dels edificis, ressaltant i interpretant els elements constructius i decoratius que hom considerés més rellevants. Prendre la maqueta com a punt de partida permet representar un element fonamental de les façanes, tant les més modernes com les antigues, que difícilment es pot representar en dibuix: el relleu, evidenciat per les ombres. Quan es valora la qualitat d'una façana normalment es fa referència a la composició i al nombre de plans que la formen, és a dir, la profunditat que te aquesta. La representació d'una façana mitjançant un conjunt plans del mateix material i color col·locats a certa distància entre ells, de la mateixa manera que Eduardo Chillida feia en les Gravitacions, dona una importància fonamental a la llum, ja que no és pròpiament la maqueta la que dona forma a la façana, sinó que és el dibuix que fan les ombres el que la defineix.

14


Gravitaci贸, Eduardo Chillida Maqueta del Bloc Mascort insipirada en les Gravitacions d'Eduardo Chillida

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Maqueta de les dues fa莽anes del bloc existent. Relleu a partir de les ombres.

15


Seguint aquest mateix principi, les maquetes de les dues façanes del bloc Mascort s'han elaborat amb el mateix color (blanc, el que més contrasta amb les ombres) i s'hi ha representat únicament els elements que fan ombres i que donen relleu a la façana. D'aquesta manera es poden descobrir elements que normalment no es solen representar, com per exemple els ampits de les finestres, però que la seva col·locació dóna un caràcter totalment diferent a la maqueta quan hi incideix la llum. L'organització L'anàlisi de la distribució i estructura de les plantes dels edificis en què s'actua és bàsica per detectar els elements que condicionaran el projecte; és l'anàlisi més tècnic i objectiu que cal realitzar. Però quan es tracta d'edificis que originalment ja tenen distribucions de molta qualitat, com és el cas de la casa Ruyra, el bloc Pla Cargol, el bloc Mascort, la Torre Catalunya i el Conjunt d'habitatges a l'eixample l'anàlisi de la planta no només ha de ser la detecció dels “impediments”, sinó que també pot suposar una font d'inspiració i una referència directa per a la intervenció que s'hi ha de fer, sobretot quan hi ha parts del programa que son comunes o molt semblants entre l'original i la proposta. La tipologia d'edifici del Garatge Forné Ponsa porta a que estigui dotat d'uns espais i unes altures molt concretes, determinades per les activitats que cal realitzar a cada espai de l'edifici. Això comporta, juntament amb la pròpia geometria de l'edifici, a una distribució estructural poc usual que cal determinar amb precisió, no només detectant la posició dels pilars a la planta, sinó també la direcció de les jàsseres estructurals i els forjats, ja que són els que establiran les

16


Casa Ruyra (1848 ref 1990, S.Bagudà, Josep Esteve) Façana existent i primeres proves per la maqueta de la façana.

17


possibilitats de modificació dels forjats i les directrius de la distribució de la nova proposta. En el Conjunt d'habitatges a l'eixample i a la Torre Catalunya, a part dels anàlisis de rigor tècnic, és interessant analitzar la disposició dels espais públics i privats que formen part de la planta, diferenciant els espais destinats a estances, els espais destinats a passadissos - tant els d'accés a l'habitatge com els que porten a cada estança a l'interior d'aquests - i els espais exteriors. D'aquesta manera es pot establir visualment una diferenciació clara de la superfície destinada a cada un d'aquests usos, establint una pauta de referència per a la distribució de la nova proposta. La distribució estructural del bloc Mascort està dividida en 5 crugies; dues de llum superior als extrems i 3 de llums reduïdes al centre. Les crugies de llum superior acullen les estances principals dels habitatges, mentre que les de llums reduïdes acullen els patis de llums i les estances de servei. Aquesta disposició ja dóna unes pautes, que es poden seguir o no, per a la nova intervenció. De diferent manera, la casa Ruyra presenta una distribució en forma de peces encadenades (veure capítol “Espais encadenats”) que és traslladable a una intervenció amb un programa com el del bloc Mascort.

18


Perspecitva axonomètrica de l'estructura del Garatge Forné Ponsa

Garatge Forné Ponsa (Joan M. De Ribot, C. de Barcelona, 39) Plànol original. Planta segona

19


20

Esquema d'espais privats

Esquema de perĂ­metre i terrasses

Esquema d'espais privats

Esquema de perĂ­metre i terrasses


Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) PlĂ nol original. Planta tipus. Esquema de les circulacions.

Torre Catalunya (1964-65 Josep Ros i Casadevall, Pg del General Mendoza, 1-3) PlĂ nol original. Planta tipus. Esquema de les circulacions.

21


Anàlisi de la planta tipus de la distribució existent del Bloc Mascort. Al croquis hi ha detectats l'escala, els patis de llum, els murs portants per crugies, les xemeneies, ventilacions i baixants.

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Plànol original. Planta tipus

22


Casa Ruyra (1848 ref 1990, S.Bagudà, Josep Esteve) Fragment de la planta original

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Fragment de la planta original

D OR MITORI C ON VIDATS AMB BANY

BANY

SHOWR OOM BANY SHOWR OOM PRINC IPAL

D ISTR IBUIDOR

PAS, ESC ALA, BIBLIOTECA

PAS, ESCALA R EC EPCIÓ

BIBLIOT EC A ALTELL BANY

BANY

D OR MITORI D OR MITORI

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Part del projecte inspirada en la planta de la casa Ruyra, i part inspirada en el projecte original del Bloc Mascort.

23


APROXIMACIÓ A L'HABITATGE

El nucli i les circulacions Els espais que es solen tenir més en compte quan es vol de definir la qualitat d'un habitatge normalment són les habitacions i el menjador/sala d'estar, les peces típicament nobles de la casa i que acullen la major activitat. No obstant, la qualitat d'una distribució, més que pels atributs d'una sola estança, es valora pel conjunt de les peces i per la relació que hi ha entre elles, és a dir, els passos entre una peça i una altra i els elements que els permeten. En la nova distribució del Conjunt d'habitatges a l'eixample, és tan protagonista la disposició de les habitacions satèl·lit com les circulacions que permeten l'accés a cada una d'elles. A diferència del passadís del projecte existent, el qual només realitzava la simple funció de donar accés als quatre habitatges de cada planta, l'espai de pas de la planta d'habitacions satèl·lit, a part de realitzar el recorregut estrictament necessari, s'organitza en retranquejos que agrupen els accessos i eviten crear visuals excessivament lineals. El fet de passar de 8 pisos privats per planta a 32 petites habitacions fa que aquest espai de pas adquireixi unes propietats més pròximes a les d'un carrer públic interior que les d'un passadís corrent. Aquest canvi de categoria es fa palès en el seu augment de dimensions respecte l'original i en les tres punts de contacte amb l'espai exterior que té, coincidents amb tres d'aquests retranquejos de la planta, els quals també permeten la creació de petits racons d'estar i relació entre veïns. La distribució original del Pla Cargol mostra un espai de pas d'àmplies dimensions, dividit en tres sub-espais consecutius: el rebedor, un pas, i el hall. Cap d'aquests te una forma identificable com a passadís i tots ells poden acollir molts més usos que els d'un passadís normal.

24


Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) Planta de la proposta d'agrupaci贸 d'habitacions sat猫l路lit. Esquema de les circulacions de la proposta.

25


Últimament hi ha peces originalment més secundàries com la cuina, que han adquirit un nou valor dins l'habitatge. La peca que normalment estava “amagada” i que la utilitzava només el servei, ha passat a ser una de les peces més cuidades de la casa, i una de les quals els propietaris acostumen a presumir. Recuperant-ne la importància que tenia a les antigues cases de pagès, on s'hi desenvolupava gairebé tota la activitat de la casa, les cuines dels habitatges actuals acullen gran part de les activitats relacionades amb l'alimentació (esmorzar, dinar, sopar) i inclòs l'estar, reduint l'ús de la peça “menjador” a ocasions puntuals. La distribució reformada del Pla Cargol situa la cuina al centre de l'habitatge, en la única estança de pas totalment obligatori per anar d'una punta a l'altra de l'habitatge. Les grans dimensions de la planta permeten molta flexibilitat d'ús, podent ésser habitades per una sola família fins a ser compartides per vàries persones diferents. La funció de la cuina, així com el de les dues peces annexes, és la de ser el centre de reunió útil de la casa, deixant una ambigüitat/flexibilitat total a la resta d'estances que hi ha al voltant d'aquest. En la proposta d'habitatges per el Garatge Forné Ponsa, inspirada en l'edifici d'habitatges de la plaça Sant Agustí Vell de Josep Llinàs, la cuina ocupa una posició diferent; en aquest cas s'utilitza com a peça d'accés a l'habitatge o peça que conté l'accés a l'habitatge. El rebedor o espai d'entrada es col·loca de forma tangencial a la cuina; d'aquesta manera, la cuina és el primer espai de la casa amb què estableixes contacte visual però pots accedir a la resta d'estances sense haver de passar literalment pel que seria l'àmbit propi de la cuina. Aquesta decisió, presa degut als condicionants imposats per la profunditat dels habitatges, permet col·locar al centre de la distribució les peces de major dimensió de l'habitatge; la sala d'estar i el menjador.

26


Garatge Forné Ponsa (Joan M. De Ribot, C. de Barcelona, 39) Croquis de la proposta de canvi d'ús.

Edificis a la Plaça de Sant Agustí Vell (1998-2005 Josep Llinàs, Barcelona) Planta quarta.

27


Bloc Pla Cargol (1928-30, Gaietà Cabanyes, C. Bisbe Lorenzana, 38) Distribució original. La cuina esta col·locada a una estança apartada del centre de la casa.

Maqueta del volum interior del passadís i el nucli de la casa. Distribució original.

28


Bloc Pla Cargol (1928-30, Gaietà Cabanyes, C. Bisbe Lorenzana, 38) Planta reformada. La cuina passa a ser el centre de la distribució

Maqueta del volum interior del passadís i el nucli de la casa. Distribució reformada

29


Espais encadenats La premissa de l'apartat anterior sobre la importància de les circulacions és el punt comú que hi ha hagut en les intervencions a la Casa Ruyra, al Bloc Pla Cargol i al Bloc Mascort. Agafant de referència la distribució original de la Casa Ruyra, la intervenció a la terrassa ha consistit en dividir l'original espai lineal de la terrassa en 5 terrasses de menor dimensió, cada una vinculada al seu respectiu espai interior, mitjançant la col·locació dels suports de la coberta en posició perpendicular a la façana. D'aquesta manera, s'aconsegueix tenir 5 terrasses petites encadenades, amb la possibilitat de usar-les totes de maneres diferents, en comptes de tenir una gran terrassa única, més neutre, i segurament amb menys racons i possibilitats d'ús que la nova terrassa. Amb la simple col·locació d'un sistema de cortines es podria acabar de dividir literalment la terrassa, privatitzant-ne alguna de les parts respecte de la resta. A la distribució del nucli del Bloc Pla Cargol s'ha eliminat la única peça que més semblança tenia a la d'un pas, annexant-la a la cuina. D'aquesta manera, el centre de la casa esta composat per tres grans peces encadenades entre elles, col·locades de forma obliqua defugint la linealitat de la distribució original. Així tots els recorreguts entre la casa no s'efectuen per llocs exclusius de pas, sinó per sales amb varis usos, que porten des d'una punta a l'altra de l'habitatge. Es manté l'existència de recorreguts alternatius per arribar a les diferents peces, a partir d'elements com el rebost o el pas que hi ha per arribar al bany. La organització de les estances principals del bloc Mascort també

30


R ENTADORA

T RASTER

MEN JADOR DIARI

BANY

C UINA

BANY

D OR MITORI PAS

BANY

BANY

MEN JADOR EST AR

D OR MITORI

EST UDI D OR MITORI ENTR ADA

T ER RASSA

T ER RASSA

T ER RASSA

T ER RASSA

T ER RASSA

Casa Ruyra (1848 ref 1990, S.Bagudà, Josep Esteve) Reforma de la coberta. Divisió de la terrassa en cinc terrasses més petites col·locades de forma consecutiva. DORMI TORI 1 B ANY

E ST UDI 1

DORMI TORI CONVI DA TS E NTRADA E STAR P AS

P AS

P AS

DORMI TORI

P LA NX AR I E ST ENDRE LA ROBA

E NTRADA E STAR P AS

CUI NA E STAR P AS E STAR M ENJA DOR DE CADA DIA P AS

E ST UDI 2

CUI NA E STAR P AS

MI TORI 1

REB OST

E NTRADA E STAR P AS

E STAR M ENJA DOR DE CADA DIA P AS

DORMI TORI

B ANY

E ST UDI

DORMI TORI 3

Bloc Pla Cargol (1928-30, Gaietà Cabanyes, C. Bisbe Lorenzana, 38) Nuclis reformats dels dos pisos. La zona de pas s'ha convertit en tres espais encadenats al centre de la casa.

31


Esquemes de distribució de les dues plantes ampliades.

P RES TATGES AMB ROBA C OS ID ORES

S ALA DE P ROJE CTES TGE TAUL A D E P ATR ONA

P AS, E SCALA A DMIN IS TR ACIÓ OFFICE ACCÉS BANY

BANY

MAGATZEM

TALLER

V ESTÍBU L P RIVAT C OMPA RTIT E NTRE L 'HA BITATGE I EL TALLER

D OR MITORI C ON VIDA A MB BANY

TS

HABITATGE (P1) BANY BANY BANY

ACCÉS S ECUN DARI D IS TR IB UIDOR

P AS, ES CAL A, BIB LIOTECA

E STUDI

B IBL IOTECA AL TELL

TERRASSA D OR MITORI D OR MITORI

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Planta sobreàtic de la reforma.

32


P ROV ADOR

S H OWROOM P ROV ADOR S H OWROOM S H OWROOM P RINC IPAL

P AS, E SCALA R ECE PCIÓ

OFFICE ACCÉS BANY

BANY

MAGATZEM

BOTIGA V ESTÍBU L P ÚBLIC C OMPA RTIT E NTRE L 'HA BITATGE I LA B OTIGA

BANY

HABITATGE (PB) R ENTAR ROBA BANY V ESTIDOR

ACCÉS P RINC IPAL

C UINA

PAS P AS, E SCALA

D OR MITORI P RINC IPAL

B IBL IOTECA

D ESPATX E STAR MENJ ADOR

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Planta àtic de la reforma i secció de la crugia principal de l'habitatge pel doble espai i la terrassa.

33


respon a una distribució de peces encadenades. La disposició general de les dues plantes del projecte és simètrica. A la façana sud s'hi col·loca la vivenda en dues plantes, i a la façana nord la botiga i el taller. Esta estructurat a partir de dues U col·locades de forma simètrica i unides per la franja central, destinada únicament a circulació (hall compartit, escala i ascensor) i als patis de llum. La distribució en U gira en torn a una gran estança en doble espai que per un cantó uneix les dues plantes de l'habitatge, i per l'altre el taller amb la botiga. Aquest doble espai permet no només tenir espais encadenats en planta, com la cuina-menjador-estar-estudi de la planta baixa de l'habitatge, sinó tenir espais relacionats en diagonal i en secció, com és el cas de l'escala-biblioteca, i la terrassa de la planta superior de l'habitatge amb el la sala d'estar en doble espai. A la zona de la botiga la relació entre espais és semblant; hi ha cinc estances de dimensions semblants encadenades totes elles, permetent connexió visual des d'una punta a l'altra de la botiga en cas que sigui necessari. El recorregut oblic de les peces del Pla Cargol, igualment com la relació entre les peces principals de l'habitatge i la botiga del bloc Mascort responen a una organització semblant a la planta de l'edifici de vivendes del carrer Amigó de F.Mitjans pel que fa a la disposició en diagonal del rebedor i la sala d'estar doble, o la posició en paral·lel de les tres peces d'estar de la façana de la terrassa. El rebedor i les dues sales d'estar dels habitatges de Tusquets, Díaz i Bassó al C.Mas de l'Abelló també responen a una voluntat organitzativa de peces encadenades, en aquest cas d'unes dimensions i formes semblants al rebedor i cuina del bloc Pla Cargol.

34


Bloc d'habitatges (Francesc Mitjans, C.Amigó, 76, Barcelona, 1941-44) Vista interior.

Bloc d'habitatges (Tusquets, Díaz i Bassó, C.Mas de l'Abelló, Reus, 1986-88) Vista interior.

Bloc d'habitatges (Tusquets, Díaz i Bassó, C.Mas de l'Abelló, Reus, 1986-88) Tres espais consecutius: rebedor, sala d'estar interior i sala d'estar exterior col·locades en diagonal.

35


La façana L'addició d'una coberta a la terrassa de la casa Ruyra, a part d'haver de definir l'espai d'aquesta, també comporta una decisió de façana i una decisió constructiva fonamental. Defugint de continuar l'estil amb què esta composada la façana original, la decisió que es pren és la de coronar l'edifici amb una línia horitzontal que el cobreixi de punta a punta de la façana. La decisió de col·locar els recolzaments en posició perpendicular a la façana fa que aquests, en una vista totalment frontal de la façana, siguin absolutament prims, la qual cosa remarca encara més la horitzontalitat de la coberta. En aquest cas, el detall constructiu permet l'encabiment de les biguetes i les jàsseres dins d'un gruix de coberta reduït i de secció continua, rematat a la part de façana per una gran canal de zinc de secció quadrada. En el cas del bloc Mascort la composició de la façana de la part ampliada segueix la mateixa pauta de buits i plens que la façana original, tant en el cas de la façana nord com la façana sud. Al tenir una distribució amb una disposició simètrica, els elements amb els que cal tractar a façana són semblants en els dos casos: habitacions o estances petites amb finestres individuals, i grans sales d'estar i dobles espais amb obertures generoses. A la façana nord es segueix la mateixa trama que a les plantes inferiors únicament variant la filada del mig, combinant les dues obertures centrals en una de majors dimensions, coincidint amb el doble espai de la botiga/taller, representant una coronació en la composició de la façana i reflectint la diferència entre el programa de les dues plantes superiors respecte la resta de l'edifici -efecte semblant al que té lloc a la planta baixa.

36


Maquetes de la Casa Ruyra; estat actual, reforma i reforma amb persianes abaixades.

37


Croquis i detall de la de la reforma de la coberta de la Casa Ruyra.

Croquis i esquemes de la peรงa de balcons i protecciรณ solar de la faรงana sud del Bloc Mascort.

38


Edifici Editorial Gustavo Gili (Joaquim Gili y Francesc Bassó, Barcelona, 1954-60) Façana principal resolta amb lames. Edifici de referència per a resoldre la façana sud del Bloc Mascort.

Maquetes de la reforma a el Bloc Mascort. Vistes de la façana sud i la façana nord.

39


A la façana sud, la composició de les obertures és exactament la mateixa que a les plantes inferiors. La variació en aquesta façana sorgeix a partir de la col·locació d'una gran peça a la façana que cobreix les dues grans obertures de cada planta. Aquesta peça te les funcions de balcó per a les dues plantes, protecció solar i accés a la neteja dels vidres del la sala d'estar en doble espai. La protecció solar es realitza amb un sistema de lames verticals col·locades al balcó del pis superior. La unió de les dues plantes que realitza aquesta peça representa un trasllat de les relacions espacials (espais encadenats) que hi ha en els espais interiors cap a la façana, diferenciant-se també d'aquesta manera de les plantes inferiors. En el Conjunt d'habitatges a l'eixample, la decisió respecte la resolució de la façana és la de fer evident la diferència entre la planta que conté la proposta respecte la resta de plantes d'edifici. De manera contraposada als retranquejos de les terrasses originals, s'ha optat per solucionar la façana en un únic pla, mitjançant el sistema de porticons de les terrasses de les habitacions satèl·lit. D'aquesta manera, en el cas hipotètic que tots els porticons romanguessin tancats, la composició de la façana de l'edifici quedaria partida en dos, la part original superior i la inferior, separades per la nova franja de la proposta. Per traslladar també a façana la distribució de les habitacions satèl·lit s'ha col·locat un porticó de fusta perpendicular al pla de façana, coincident amb la partició entre les terrasses de les habitacions, que permet al recollir els porticons en acordió un cop plegats o projectar-hi una ombra quan estan oberts.

40


Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) Fa莽ana Sud. Proposta planta d'habitaci贸ns a la planta 7.

41


El pati interior La proposta del Garatge Forné Ponsa manté intacta la façana de l'edifici original. La part més important de l'actuació resideix en treure tota la rampa col·locada en el xamfrà de l'edifici. El buit que deixa aquesta actuació crea una nova façana de l'edifici, la qual conforma una espècie de pati interior obert a la via pública a través d'aquest xamfrà que s'ha obert. Aquesta actuació és semblant a les realitzades per els arquitectes Cruz i Ortiz a l'edifici de vivendes a la calle Doña Maria Coronel a Sevilla inspirats en els patis interiors de la Casa Milà d'Antoni Gaudí- o pel mateix Llinàs a l'edifici d'habitatges de la plaça Sant Agustí Vell. En aquests dos edificis i en la proposta del garatge, salvant les diferències evidents, al pati interior se li encomana la funció d'organitzar l'edifici, delimitant les zones a ocupar per les vivendes, facilitar la situació de l'escala i, a l'estar obert a l'espai públic, incloure l'accés dels cotxes fins al soterrani i el dels veïns a les escales i vivendes. L'única part de la rampa que s'ha conservat del garatge és la que baixa de la cota del carrer fins a la planta semi-soterrada, on hi ha l'aparcament privat, els locals per empreses i l'accés cap a les vivendes. El pati interior d'accés està connectat amb el pati d'illa a través de la zona de l'escala d'accés. Principalment en l'edifici de Cruz i Ortiz i al Garatge Forné Ponsa, aquest pati acaba esdevenint una petita plaça, i la façana que hi dóna passa a ser, potser no la principal, però al menys la més característica de tot l'edifici.

42


Edifici de vivendes al carrer DoĂąa Maria Coronel (1974-1976 Cruz i Ortiz, Sevilla)

Garatge FornĂŠ Ponsa Maqueta. Vista del pati interior

43


b any 3 9 m2

Rampa d'accés peatonal i rodat al pàrquing i als habitatges

Garatge Forné Ponsa (Joan M. De Ribot, C. de Barcelona, 39) Proposta canvi d'ús. Planta baixa.

44


Local/s per Despatxos 223 m2

Pati interior (accés públic)

Accés als habitatges Rampa d'accés peatonal i rodat a la via pública

Pati aparcament Trasters i instal·lacions

Aparcament 330 m2

Espai de neteja i manteniment de cotxes

Garatge Forné Ponsa (Joan M. De Ribot, C. de Barcelona, 39) Proposta canvi d'ús. Planta semi soterrani.

45


Prestatgeries, bancs i finestres Un cop definides les pautes bàsiques per a realitzar una intervenció en un habitatge, ja sigui de rehabilitació o no, el caràcter de cada peça, així com la relació amb les seves peces contigües o les possibilitats d'ús que pot tenir ve definit per elements menys estructuradors que una distribució, però no per això menys importants. Els usos de les estances, més enllà de les seves dimensions i proporcions, també venen donats pel tipus de mobiliari que s'hi col·loqui. En alguns dels projectes hi intervenen uns elements de caràcter més secundari (prestatgeries, bancs i finestres) que acaben de completar les possibilitats d'us dels seus espais. La disposició en perpendicular dels recolzaments de la coberta de la casa Ruyra no només permet -a part d'aguantar la coberta- fer la divisió de la terrassa en terrasses més petites (veure capítol “espais encadenats”); l'espai que queda entre recolzaments és un racó ideal per a col·locar-hi qualsevol tipus de mobiliari que acabarà de definir l'ús concret de cada part de la terrassa. D'aquesta manera, es poden posar jardineres, tauletes o inclòs bancs que, col·locats davant del menjador, poden representar una extensió del mateix al tenir la possibilitat de col·locar-hi una taula i algunes cadires per a traslladar, per exemple, un àpat o reunió familiar de l'interior cap a l'exterior. L'espai destinat a la biblioteca en l'habitatge del bloc Mascort queda repartit per l'espai de la sala d'estar i l'escala a traves de la col·locació de prestatgeries en aquests dos espais i entre aquests dos espais. A part de dotar d'un nou ús aquests espais, el fet de convertir el pany de par et, en u n pr inc ipi c ec, entr e l'e scal a i e l me njado r en u nes prestatgeries, la connexió visual que es guanya entre els dos espais comporta que pràcticament es f onguin en un de sòl. En la casa

46


Croquis de l'interior de les terrasses de la Casa Ruyra

47


Fasquelle de Hardnen i Bombelli aquest recurs s'utilitza entre l'espai d'entrada i la sala d'estar. L'espai destinat a la biblioteca en l'habitatge del bloc Mascort queda repartit per l'espai de la sala d'estar i l'escala a traves de la col·locació de prestatgeries en aquests dos espais i entre aquests dos espais. A part de dotar d'un nou ús aquests espais, el fet de convertir el pany de paret, en un principi cec, entre l'escala i el menjador en unes prestatgeries, la connexió visual que es guanya entre els dos espais comporta que pràcticament es fonguin en un de sòl. En la casa Fasquelle de Hardnen i Bombelli aquest recurs s'utilitza entre l'espai d'entrada i la sala d'estar. A l'estudi de la casa Coll de Jeroni Moner, el recurs de les prestatgeries es converteix pràcticament en un revestiment per un pany de paret, i un element que uneix espacialment l'altell amb l'estudi inferior. Aquest recurs és el mateix que s'utilitza en la sala d'estar a doble altura amb altell a l'habitatge del bloc Mascort. Tot i que no siguin un element pròpiament de mobiliari, les finestres també es poden convertir en un espai habitable. El tradicional festejador medieval, reinterpretat vàries vegades per arquitectes contemporanis com per exemple Enric Miralles a les finestres del Parlament d'Escòcia, és un clar exemple de transformació d'una simple finestra en un element de mobiliari més, o inclòs en un espai més dins de l'habitació. En els tres espais del nucli de la reforma del bloc Pla Cargol hi ha tres finestres que donen al mateix pati de llums. El que en un principi només són fons d'il·luminació i ventilació, dotant al mur original d'un f als gruix, s'aconsegueix unes f inestres amb la profunditat necessària perquè s'hi pugui instal·lar un lloc per seure,

48


Casa Fasquelle(1968, Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, Portlligat s/n) Rehabilitaci贸 de la casa Coll(1979-80, Jeroni Moner, Placeta de la Font, Banyoles )

Bloc Mascort (1957-58 Joan M. de Ribot, C.Nou, 39) Secci贸 transversal pels dos dobles espais. Sala d'estar amb estanteries.

49


llegir, etc. D'aquesta manera, tot el pany de paret que acompanya des de l'entrada, passant per la cuina, i arribant fins al hall, està dotat d'aquest racó dins la paret que, no només transforma les finestres en un element de mobiliari més, sinó que dota a l'espai on es troba d'un nou ús que fins ara no hi era. L'habitació satèl·lit L'habitació autosuficient independent de l'habitatge representa tota l'arquitectura de la casa sintetitzada dins d'una sola habitació; els espais d'estar, menjar, dormir, cuinar i rentar-se queden reduïts a una simple habitació amb bany i terrassa. Els elements secundaris comentats al capítol Prestatgeries, bancs i finestres, en un espai d'unes dimensions tan reduïdes com aquest (16-20m2) adquireixen una importància decisiva a l'hora de definir i determinar els usos que podrà contenir. Mentre que en un habitatge d'unes dimensions normals la distribució és l'encarregada d'ordenar els diferents usos, aquí és el mobiliari l'encarregat d'estructurar l'espai. Tal i com feia Le Corbusier en els habitatges de les Unité d'Habitation i en la majoria de les seves obres, cal arribar fins al mínim detall, dissenyant les peces de mobiliari i cuidant els detalls constructius més petits, que en realitat no són res més que l'arquitectura d'aquesta habitació. La unitat base del Conjunt d'habitatges a l'eixample és una habitació de proporcions allargades, amb un bany situat al costat de la porta d'accés i acabat amb una terrassa. La ubicació del bany a l'accés de l'habitació respon a la voluntat de tenir tots els nous lavabos projectats a l'edifici en contacte amb el passadís per poder conduir els baixants a través del gruix del paviment, i evitar

50


Croquis de les finestres del pati de llums del bloc Pla Cargol

Finestres en el pati de llums del bloc Pla Cargol

Parlament d'Escòcia (Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, 1998-2004, Edimburg)

51


que aquest recrescut sigui un condicionant no només per el bany, sinó per la resta de l'habitació. Aquest desnivell entre el bany i l'espai de l'habitació queda salvat per l'altura d'un escaló. L'emmagatzematge és un aspecte fonamental a tenir en compte a l'hora d'ordenar l'espai. Unit a una de les parets del bany hi ha un armari dotat d'un sistema de portes plegables tipus acordió a la seva part superior, de manera que estant obert es mostra com una petita cuina, amb presa d'aigua i fogonets, i quan està tancat té l'aspecte d'un armari corrent. El recrescut a la terrassa que s'ha de realitzar per col·locar el paviment exterior s'ha traslladat a l'interior de l'habitació, creant el gruix suficient com perquè la diferència de nivells entre el paviment de la terrassa i el parquet interior permeti crear una petita repisa a ras de terra, la qual servirà per amagar-hi el llit durant el dia, d'una manera semblant a l'edifici de 67 habitatges a Carabanchel de González Gallegos i Aranguren, o per col·locar-hi calaixeres en cas de que s'opti per una habitació sense dormitori. Aquesta repisa crea un petit espai elevat en contacte amb la finestra, a la mateixa cota que el paviment exterior, del mateix tipus que les habitacions o el menjador dels habitatges de les Unité d'Habitation de Le Corbusier; un espai que tan pot servir per seure a llegir, estirar-se com fins i tot tenir-hi un petit escriptori per estudiar. La terrassa esta dotada d'un sistema de porticons que realitzen la funció de protecció solar en un cas, i de partició amb la terrassa de les altres habitacions en l'altre cas. Aquest sistema de protecció solar mòbil es col·loca clavat als forjats de l'edifici, amagant el gruix del recrescut de la terrassa. Aquest tancament, que no deixa de ser un altre element del mobiliari de l'habitació, és el que acaba conformant la façana, l'aspecte exterior i el que acaba definint l'impacte de la proposta dins de l'edifici original.

52


+34cm

+3cm

+3cm

+3cm

+17cm

+17cm

+17cm +17cm

+17cm

+3cm

+17cm +17cm +17cm

+34cm +34cm +17cm

+3cm

+17cm

+3cm +3cm

+34cm +3cm

+17cm +34cm

Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) Planta general de la proposta d'agrupaci贸 d'habitacions sat猫l路lit.

53


67 Habitatges a Carabanchel (2003, Mª José Aranguren i José Gonzalez Gallegos, Madrid) Planta , secció i fotografia interior.

54


+34cm +17cm +3cm

Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) Planta i secci贸 de l'habitaci贸 sat猫l路lit.

55


UnitÊ d'Habitation (1956-53 Le Corbusier, Boulevard Michelet, Marsella, França) Vista interior habitacions i cuina. Croquis en planta i perspectiva dels mobles de la cuina.

56


Conjunt d'habitatges a l'eixample (1965-70 Joan M. De Ribot, C d'Emili Grahit 9-11) Vista axonom猫trica de l'habitaci贸 sat猫l路lit

57


BIBLIOGRAFIA

Xavier Monteys amb Eduard Callís i Anna Puigjaner. Secció: Domèstica. Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme. COAC Barcelona 2007-2010. Pere Fuertes, Xavier Monteys (2001). Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa. Barcelona: Gustavo Gili. Josep M Birulés i Bertran (2008). Guia d'Arquitetura de Girona, àrea urbana. Menorca: Demarcació de Girona del COAC. Editorial Triangle Postals. Publicació El Croquis num 144: Enric Mirales Benedetta Tagliabue 2000-2009. El Croquis Editorial, Madrid 2009. Inventaris d'arquitectura: Jeroni Moner . COAC Demarcació de Girona, 2002. Manuel Martín i Anna Noguera. El Cadaqués de Peter Hardnen i Lanfranco Bombelli. COAC Demarcació de Girona, 2002. Rafael Diez Barreñada. Coderch: Variaciones sobre una casa. Fundación Caja de Arquitectos, Barcelona 2007. Catálogos de arquitectura contemporanea: Cruz/Ortiz. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 1992. Juan-Eduardo Cirlot. Le Corbusier 1910-65. Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2001.

58


Curs Habitatge 2011 - Arnau Arboix  

Aquest petit llibre es desenvolupa dins del marc de l'assignatura de Projectes del quart curs d'Arquitectura, impartida per Xavier Monteys i...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you