Issuu on Google+

MEMÒRIA DEL PROJECTE

Les persones que fan ciència a Barcelona

Parla i experimenta amb algú que fa ciència a Barcelona Responsable: Dra. M. Teresa Escalas

Barcelona, 30 de desembre 2010


2


0. ÍNDEX 1. Presentació ........................................................................................................ 5 2. Objectius del projecte ........................................................................................ 5 3. Descripció detallada del projecte ....................................................................... 7 4. Valoració del projecte ...................................................................................... 24 5. Autoavaluació .................................................................................................. 33 Annexos ................................................................................................................. 34

Fotografia del taller de la sessió: “La genètica del segle XXI: està tot escrit als gens?. Com podem determinar el nostre grup sanguini? “ realitzada a l’IES Collserola pel Dr. Roger Colobran

3


4


1. PRESENTACIÓ A Barcelona, com a la resta de la societat, hi ha una clara necessitat de millorar i apropar la ciència a la ciutadania. Diversos estudis suggereixen que la imatge que tenen els europeus de les persones que es dediquen a la ciència s’identifica amb el gènere masculí, edat avançada, aspecte poc sociable i sovint fent activitats perilloses. Per altre banda apareixen estudis (Informe Rocard) que assenyalen un descens alarmant en l’interès dels joves en l’estudi de les ciències i les matemàtiques, per a la recerca i en general les qüestions científiques. La imatge estereotipada equivocada de les persones que es dediquen a la ciència pot contribuir a aquest creixent desinterès de les noves generacions i la societat europea en general. El projecte “Les persones que fan ciència a Barcelona. Parla i experimenta amb algú que fa ciència a Barcelona” realitzat per l’Observatori de la Difusió de la Ciència (ODC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) consisteix en la realització de xerrades-taller, en diferents àmbits educatius i culturals de la ciutat de Barcelona, amb la finalitat de promoure la comunicació entre els científics i la ciutadania, i especialment entre els joves, amb el finançament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta diàleg iniciat durant les sessions entre els científics i els assistents s’ha continuat, a través de la xarxa en el blog de l’ODC i en el twitter.

2. OBJECTIUS DEL PROJECTE Objectius generals 1. Apropar a la societat en general i als joves en particular la figura de la persona que es dedica a la recerca científica per tal de humanitzar-la i eliminar la percepció estereotipada (masculina, envellida, aïllada, poc humanitzada, oculta i arriscada) que se’n té, mitjançant accions de divulgació basades en una metodologia complexa, interactiva i participativa. 2. Promoure que els ciutadans, i de manera específica les noves generacions, s’interessin per la recerca, el mètode científic i la construcció dels coneixements, tant en l’àmbit de les ciències experimentals com les socials, donat que és necessari disposar d’una societat responsable i sensible envers la recerca científica, i alhora capacitada per millorar social, econòmica i ambientalment la ciutat en la que vivim. Objectius específics 1. Donar a conèixer la tasca de l’Observatori de Difusió de la Ciència, els objectius que ens mouen i els serveis que oferim a la ciutadania.

5


2. Presentar el llibre interactiu “El Científic dibuixat” 1 com una acció divulgativa i de sensibilització sobre la importància de la tasca dels investigadors i la seva rellevància social, com a generadors del coneixement científic.

3. Realitzar tallers amb la participació de científics i científiques que pertanyen a grups de recerca de la ciutat de Barcelona adreçats a diferents públics. 4. Desenvolupar una selecció d’activitats didàctiques i participatives que afavoreixin la reflexió sobre la proximitat de la recerca científica, que es fa en equips humans, on hi participen homes i dones, que no està únicament vinculada als laboratoris ni es realitza en secret ni amb objectius malèfics, sinó que pot portar molts beneficis a la societat, millorant la qualitat de vida de la població i de l’ambient.

Fotografia del taller de la sessió: “Com combatim l’asma des del laboratori”. realitzada a l’IES Eugeni d’Ors de L’Hospitalet de Llobregat per Judith Plaza Almolda

1

Escalas Tramullas, M.T., Ruiz Mallén, I., Zorrilla Pujana (ed.). 2009. El Científic dibuixat. Barcelona: Novoprint, 118pp. ISBN: 978-1-4092-6808-6. Disponible en format electrònic a: http://www.odc.cat/178/section.aspx/117/el-cientfic-dibuixat

6


3. DESCRIPCIÓ DETALLADA DEL PROJECTE Tallers: S’han realitzat un total de 11 sessions a diversos àmbits d’educació formal i no formal de la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència. S’han portat a terme: • en l’àmbit educatiu formal: o Vuit tallers en set centres d’educació secundària de Barcelona ciutat i un de l’Hospitalet de Llobregat que, per la seva situació, rep alumnat de la ciutat de Barcelona. El nombre total d’alumnes que han participat ha estat de 354 alumnes. o Dos taller a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB per a estudiants de Periodisme amb una assistència de 120 alumnes. •

en l’àmbit no formal un taller al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona amb un públic familiar que aplegava membres de fins a tres generacions amb una assistència aproximada de 30 persones.

El nombre total de persones que han assistit a les sessions ha estat de 510, aproximadament, superant-se el previst inicialment, tot i que el nombre de tallers ha estat lleugerament inferior al programat. El funcionament de totes les xerrades ha estat similar, tot i que s’ha adequat al tipus de centre i nombre de persones. En alguns, el temps dedicat a la presentació i al taller ha estat de gairebé dues hores, mentre que en altres s’ha limitat a una hora per tal de fer-ho coincidir amb els horaris de classe. A cada taller s’han realitzat les següents activitats: •

Presentació de l’Observatori de Difusió de la Ciència i de la tasca que realitza.

Explicació de la recerca de la imatge dels científics que expressen els nens i nenes catalans en els seus dibuixos, recollida en el llibre “El Científic dibuixat”.

Exposició per part d’un científic/a, del tema sobre el que treballa i sobre com és el dia a dia en la vida d’un investigador/a en relació amb la seva recerca i diàleg amb el públic participant.

Realització d’una activitat experimental basada en les que es proposen al llibre, o a proposta del científic/a convidat/da.

Avaluació de cada activitat utilitzant el mètode MAP: Mural d’Avaluació Participativa, que convida a la reflexió sobre l’activitat realitzada.

Entrega d’un exemplar del llibre “El Científic dibuixat” a cada participant.

En el cas del centre Arts Santa Mònica el taller es va incloure dins les activitats educatives relacionades amb l’exposició : “Pensar Art – Actuar Ciència (Think Art – Act Science)” TALLER FAMILIAR La nanociència a casa - Espai Laboratori i se’n va fer difusió a través de la seva plana web www.artssantamonica.cat

7


Els temes que s’han tractat en aquest projecte s’estructuren en torn a tres eixos: •

La recerca biomèdica, on es posa de manifest la repercussió de la investigació realitzada per tal de millorar la salut de les persones. En aquest camp s’emmarquen els tallers: 1. La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens? Com podem determinar el nostre grup sanguini?. Científic convidat: Dr. ROGER COLOBRAN i ORIOL, llicenciat en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona . Actualment treballa al Banc de Sang i Teixits (BST), concretament al Laboratori per a la Recerca Aplicacions Diagnòstiques (LIRAD) Centres i assistents: o IES MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA (Barcelona). Professora: Núria Roca. 25 Alumnes de batxillerat o INS COLLSEROLA (Barcelona) Professora: Sònia Leykum. 20 Alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat 2. Descobrim la biomedicina. Què en coneixem? Científica convidada: Dra. MAR NARANJO GÓMEZ, investigadora biomèdica a l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol, doctorada al Laboratori d’Immunologia i Diagnòstic Molecular – Banc de Sang i Teixits (LIRAD-BST), UAB. Centre i assistents: o ESCOLA PIA SANT ANTONI (Barcelona) Professor: Xavier Muñoz. 22 alumnes de 1r de Batxillerat 3. Recerca en neurociències. La neuroimatge (o com funciona el cervell vist des d'un ordinador) Científica convidada: GEMMA MONTÉ, llicenciada en Fisica per la UAB, investigadora al CIBERSAM, Unitat de Recerca, de l’Hospital Benito Menni CASM. Centre i assistents: o INS MONTSERRAT (Barcelona) Professora Josefina Sanz. 40 alumnes de batxillerat 4. Aparició de nous virus. Infeccions respiratòries infantils Científica convidada: LORETO FUENZALIDA INOSTROZA, Estudiant de PhD en Microbiología, Departament de Microbiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Dep. Genètica i Microbiologia, UAB. Centre i assistents: o ESCOLA BON PASTOR (Barcelona) Professora: Isabel Abarca, 15 alumnes de 4t d’ESO. Itinerari Física i química

8


Fotografia del taller de la sessió: “Aparició de nous virus. Infeccions respiratòries infantils” realitzada a l’Escola Bon Pastor per Loreto Fuenzalida

5. Com combatim l'asma des del laboratori? Científica convidada: JUDITH PLAZA ALMOLDA Centre i assistents: o IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat) Professora: M. Glòria Borràs. 25 alumnes de 4t d’ESO. •

La sostenibilitat. La influència de la nostra forma de viure sobre el nostre planeta ha de ser contrarestada per una més gran sensibilització de la societat i amb l’estudi de vies de millora per a la sostenibilitat. Els tallers en que s’han treballat aquests temes són: 6. Economies alternatives a les economies de mercat. El metabolismo de los huertos de Valle de Can Masdeu Científic convidat: CLAUDIO CATTANEO. Investigador de l’ICTA, UAB 7. Influencia de la natura i el coneixement en la qualitat de vida dels indígenes de la índia. Científic convidat: FRANCISCO ZORONDO – RODRIGUEZ, Estudiant PhD en Ciències Ambientals. Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals - ICTA, UAB 8. Obtenció d'hidrogen a partir de la biomassa per a la producció d'energia Científic convidat: CRISTIAN LEDESMA, doctorand de la UPC desenvolupa la seva tesis doctoral sobre l’obtenció d’hidrogen a partir de combustibles derivats de la biomassa per a la producció d’energia.

9


Centres i assistents: o IES ICÀRIA (Barcelona) Professor: Octavi Plana. 150 alumnes de 3 grups de 4t d’ESO i 1r i 2on de Batxillerat •

La nanotecnologia. La recerca en la composició química dels materials i l’ús en camps propers a nosaltres. En aquests sentit hem tingut les xerrades: 9. De l'alquímia a la nanotecnologia Científic convidat: JORDI MORA CASANOVA . Llicenciat en química i historiador de la ciència. Actualment treballa a l'Àrea de Comunicació i de Promoció de la UAB, com a periodista científic. Centres i assistents: o FACULTAT DE CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ DE LA UAB Professora: Àngels Jiménez. Dues sessions amb un total de 120 alumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació. o

ESCOLA SADAKO Professora: Regina Civil. 57 alumnes de 4t d’ESO

10. La nanociència a casa Científica convidada: SUSANA LIEBANA GIRONA Investigadora en el Grup de Sensors i Biosensors, a la unitat de Química Analítica de la UAB Centres i assistents: o CENTRE D’ART SANTA MÒNICA Josep Perelló Director, Patricia Homs Coordinadora; Taller familiar: 30 assistents.

Participants: Més de 480 persones han participat en el projecte: •

3 investigadores de l’ODC en la coordinació i logística del projecte: M.Teresa Escalas Tramullas, Isabel Ruiz Mallén i Mercè Ferrando Bonet.

2 membres del Centre Arts Santa Mònica Josep Perelló, Patricia Homs, en l’organització del “TALLER FAMILIAR- La nanociència a casa - Espai Laboratori “.

8 professors de nivell secundària en l’organització dels tallers en els seus centres: -

Núria Roca.

IES MANUEL CARRASCO I FORMIGUERA ;

-

Sònia Leykum.

INS COLLSEROLA ;

-

Xavier Muñoz.

ESCOLA PIA SANT ANTONI ;

-

Josefina Sanz.

INS MONTSERRAT ;

-

Isabel Abarca

ESCOLA BON PASTOR ;

-

M. Glòria Borràs,

IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat);

-

Octavi Plana.

IES ICÀRIA

-

Regina Civil.

ESCOLA SADAKO

10


1 professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Àngels Jiménez.

10 joves investigadors/res que fan recerca a Barcelona en la realització dels tallers. -

Roger Colobran i Oriol

-

Mar Naranjo Gómez

-

Gemma Monté

-

Loreto Fuenzalida Inostroza

-

Judith Plaza Almolda

-

Claudio Cattaneo

-

Francisco Zorono-Rodriguez

-

Cristian Ledesma

-

Jordi Mora Casanova

-

Susana Liébana Girona

460 participants en els tallers, majoritàriament joves entre 15 i 18 anys.

1 tècnic de la web de l’ODC en la difusió dels resultats: Sergio Villanueva Baselga.

Fotografia dels estudiants participants al taller realitzat a l’IES Eugeni d’Ors de l’Hospitalet de Llobregat.

11


A continuació detallem els continguts de les presentacions, diàlegs i activitats que les investigadores i investigadors convidats han realitzat en cada taller:

1. LA GENÈTICA AL SEGLE XXI: ESTÀ TOT ESCRIT ALS GENS? COM PODEM DETERMINAR EL NOSTRE GRUP SANGUINI? Dr. ROGER COLOBRAN i ORIOL El doctor Roger Colobran comença la seva xerrada explicant-nos els estudis que va haver de fer per tal de poder optar a dedicar-se a la recerca (estudis universitaris, doctorat,..), i l’esforç que requereixen. Després d’explicar als estudiants de batxillerat com ells poden arribar a ser científics, en Roger Colobran descriu on està investigant actualment així com els camps de la ciència on ha centrat la seva recerca: la immunologia i la genètica. Dins el camp de la biomedicina hi ha temes que ens interessen molt: Podem prevenir i/o curar el SIDA? Existiran els fills “a la carta”? Són les cèl·lules mare el futur de la medicina? L’explicació de cadascun d’aquests camps provoca en els alumnes inquietuds i preguntes que es manifesten durant la sessió i que la fan àgil i dinàmica. Finalment el Dr. Colobran explica als alumnes com podem determinar el nostre grup sanguini a través de la tècnica d’aglutinació directa:

Imatge de la presentació del taller “Com podem determinar el nostre grup sanguini? “

12


Taller: Determinació del grup sanguini mitjançant la tècnica d’aglutinació directa Objectiu: Determinar el grup sanguini dels alumnes (la participació és voluntària). Els alumnes podran saber el seu grup sanguini (ABO, Rh). Material: - Anticossos contra els antígens A, B i RhD. - Portaobjectes. - Llancetes. - Puntes de micropipeta Procediment: Mitjançant aquesta activitat s’explica el fonament de la reacció antigen-anticòs. També es comenten què són els grups sanguinis, com s’hereten de pares a fills i la compatibilitat dels grups sanguinis a l’hora de donar sang. L’alumne que voluntàriament realitzi l’activitat, es punxarà un dit amb una llanceta estèril i dipositarà 3 gotes de sang sobre un portaobjectes. Seguidament s’afegeix una gota d’anticòs contra l’antigen A, B o RhD a les gotes de sang. Es barreja amb una punta de micropipeta i, en el marge d’un minut s’observa la presència o absència de reacció d’aglutinació.

Fotografia d’un grup d’alumnes durant l’activitat

13


2. DESCOBRIM LA BIOMEDICINA. QUÈ EN CONEIXEM? Dra. MAR NARANJO GÓMEZ Després d’una breu introducció sobre la seva trajectòria i el seu dia a dia com a investigadora, la científica introdueix el tema entre els assistents demanant els seus coneixements sobre l’esclerosi múltiple (MS). Aquesta malaltia. L’esclerosi múltiple (MS) és una malaltia crònica autoimmunitària del sistema nerviós central que afecta adults joves. El 70% dels pacients amb MS pateixen dolor crònic, que varia de moderat a continu i intens. No hi ha tractament curatiu de la MS. Actualment és possible generar, mitjançant un pre-tractament amb agents immunomoduladors, preparacions de cèl·lules dendrítiques tolerogèniques. Els pèptids immunodominants i els elements restrictius del Sistema Major d’Histocompatibilitat (HLA) de la resposta autoimmunitària en la MS estan raonablement definits, per la qual cosa és factible dissenyar protocols d’immunoteràpia cel·lular com un tractament potencialment curatiu per aquests pacients. Activitat científica: Descobrim la Biomedicina. Què en coneixem? Objectiu: Donar a conèixer el món de la Biomedicina a través de la repercussió de descobriments que han tingut lloc al llarg de la història i en el nostre món contemporani. Material: Presentació en Power Point i posterior Debat/Taula Rodona entre el científic i l’audiència. Procediment: 1. Es proposen 4 descobriments relacionats amb Biomedicina: - descobriment de la penicil·lina - vacunes (exemple: malària) - descobriment del ADN - descobriment del VIH 2. S’expliquen els coneixements previs (coneixements generals i antecedents històrics) de cadascun dels descobriments. 3. Es formen grups de treball (4-5 persones) per decidir el descobriment més important o amb més repercussió. 4. Cada grup pensa i discuteix els seus arguments i després els defensa davant de tots els grups. 5. Es dóna el punt de vista científic mitjançant una breu explicació. I en funció de la dinàmica q s'ha portat durant cadascuna de les exposicions aclarir conceptes erronis i donar a conèixer la biomedicina a Barcelona. 6. Torn de preguntes i reflexió general: sabem més ara –després del taller- que abans, de la Ciència?.

14


3. RECERCA EN NEUROCIÈNCIES. LA NEUROIMATGE (O COM FUNCIONA EL CERVELL VIST DES D'UN ORDINADOR) GEMMA MONTÉ Quin és el punt de partida d’una carrera científica? Què passa quan es finalitzen els estudis científics? Com funciona el món de la recerca? Amb aquesta introducció la Gemma Monte posa en context als participants del taller en l’àmbit de la ciència i de les persones que s’hi dediquen. La Gemma Monté ens explica on desenvolupa la seva recerca. La Unitat de Recerca de l’Hospital Benito Menni, un complex assistencial en salut mental que atén i acull pacients afectats de malalties mentals com són l’esquizofrènia, trastorns bipolars, entre altres, porta a terme estudis científics amb pacients que estan d’acord en participar (consentiment informat). El grup de recerca és interdisciplinari, és a dir, està format per especialistes procedents de diverses disciplines, com psiquiatres, psicòlegs, estadistes i físics. Com es porta a terme un estudi? Inicialment es planteja la pregunta d’investigació i després es dissenya el tipus d’estudi, que comporta: -

Seleccionar els pacients segons les característiques a estudiar.

-

Crear un grup de controls.

-

Realitzar proves mèdiques, les mateixes per ambdós grups: test neuropsicològics, genètica, etc. Aquestes proves inclouen l’adquisició d’Imatges de Ressonància Magnètica (IRM).

Com es fa el tractament de les IRM? El nostre cos conté un gran percentatge d’àtoms d’hidrogen. Gràcies a les seves propietats físiques es poden adquirir imatges: -

Es sotmeten a un camp magnètic fix.

-

S’emet un pols.

-

Els àtoms d’hidrogen capten energia i al finalitzar el pols, l’alliberen.

-

La senyal d’aquesta energia és captada, codificada i emmagatzemada.

-

Quan es descodifica es pot visualitzar en forma d’imatge.

Sobre la imatge del volum cerebral, es reflexa la resposta d’una regió en funció d’un estímul. D’aquesta manera és possible avaluar l’activació/desactivació d’una àrea en funció d’una tasca que ha de desenvolupar el subjecte. Activitat científica: Es passa un petit dossier als alumnes en grups de 3 o 4 persones, amb alguns tests neuropsicològics, extrets d’un conjunt complet que s’utilitza per avaluar pacients amb trastorn bipolar (aquesta malaltia cursa alternant períodes de depressió i eufòria (també anomenada mania), habitualment separats per períodes en el que el malalt es troba en un estat anímic més estable versus els extrems emocionals entres els que s’hi troba durant les crisis, anomenat eutimia. Es útil per mesurar les capacitats cognitives en funció del seu estat anímic). Els alumnes, així, es fan una idea de com son aquests tests i alhora prenen consciència de les seves habilitats cognitives.

15


4. APARICIÓ DE NOUS VIRUS. INFECCIONS RESPIRATÒRIES INFANTILS LORETO FUENZALIDA INOSTROZA, La científica convidada explica als alumnes de 4t d’ESO assistents quina ha estat la seva trajectòria i que l’han motivat a dedicar-se a la recerca. Dins els àmbits de coneixement que li resultaven atractius, què l’ha dut a centrar-se en l’estudi de l’aparició de nous virus que afecten sobre tot als nens?. Els fa veure: la vessant més jove i divertida de la recerca i el treball en grup; la necessitat de compartir la informació amb altres investigadors... Estudi de virus respiratoris emergents en nens: •

Què és un virus?

Què són virus emergents?

Quins són els virus emergents més freqüents?

Fotografia de la sessió a l’Escola Bon Pastor ( Barcelona )

A partir de les explicacions de la Loreto sobre els virus emergents i la seva forma de detecció s’obre un torn de preguntes relacionades amb les afeccions respiratòries més conegudes (grip A i B) i el seu tractament (vacunes, tractaments,...). Cóm es realitza la detecció de virus respiratoris per tècniques d’inmunodiagnóstic? Mitjançant la tècnica de detecció inmunocromatografica (ICT) es pot esbrinar si apareixen els virus Influenza A i B i el virus respiratori sincitial (VRS) en mostres d’aspirat nasofaringi. L’assaig utilitza anticossos monoclonals altament sensibles per a detectar els antígens nucleoproteids de virus a les mostres respiratòries, El taller que ens proposa la científica consisteix en, utilitzant uns dispositius que proporciona als alumnes, que aquests siguin capaços de determinar per quins virus estan infectats unes determinades mostres.

16


Taller: Detecció de Influenza A i B, i Virus respiratori sincitial en mostra d’aspirat nasofaringi amb la tècnica de detecció inmunocromatografía (ICT) Es fan grups de 2 o 3 alumnes. A cadascun se’ls dona un estoig, una mostra i un rellotge per a mesurar el temps. Han d’omplir la pipeta i dipositar una petita quantitat del líquid sobre l’espongeta blanca . Desenganxar l’adhesiu i tancar el dispositiu Esperar 15 minuts i llegir-ne el resultat. Amb les explicacions de la científica els alumnes són capaços de llegir el resultat de la prova.

Imatge dels resultats obtinguts pels alumnes en el taller de l’Escola Bon Pastor

17


5. COM COMBATIM L'ASMA DES DEL LABORATORI? JUDITH PLAZA ALMOLDA Seguint l’esquema general de totes les sessions del projecte la investigadora Judith Plaza explica als assistents quins han quins estudis ha cursat i quins han estat els motius que l’han dut a dedicar-se a la recerca. El tema sobre el que parla als estudiants del centre és conegut per alguns d’ells ja que pateixen la malaltia. Tots es mostren molt interessats en els símptomes, el fet que sigui una malaltia crònica, que afecti a molts nens,... Posa especial èmfasi en els factors que poden causar la malaltia: o Infeccions causades per virus respiratoris com el Rinovirus, o Al·lèrgens ambientals (pol·len, àcars, fongs, caspa dels animals domèstics; o Antiinflamatoris no esteroidals (AINE); o Factors ambientals (aire fred, contaminació o fum del tàbac). Per altra banda, la recerca biomèdica pot ser:  Bàsica, que es realitza al laboratori  Clínica, està vinculada amb els pacients i hospitals. La recerca bàsica pot ajudar a avançar en el coneixement d’aquesta malaltia tant complexa. Es necessiten models alternatius de la investigació “in vivo” i per tant s’utilitzen models animals. La Judith treballa amb ratolins que són econòmics, es poden manipular genèticament i són de fàcil maneig.

Imatges de la sessió a l’IES Eugeni d’Ors

Després d’explicar com s’interpreten els talls histològics resultat de la recerca proposa als alumnes el següent taller:

Taller: Classificació de talls histològics La científica proporciona als estudiants diverses preparacions de rentats broncoalveolars de ratolins asmàtics i no asmàtics. Els alumnes, observant-les al microscopi han de diferenciar si es tracta d’un animal que té la malaltia o no.

18


6. ECONOMIES ALTERNATIVES A LES ECONOMIES DE MERCAT EL METABOLISMO DE LOS HUERTOS DE VALLE DE CAN MASDEU CLAUDIO CATTANEO En primer lloc caldrà que precisem que entenem per metabolisme: el metabolisme és el conjunt de processos que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida. Aquestes reaccions permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures, i respondre al seu medi. El cas del metabolisme humà és molt clar: hi ha una entrada d’energia que es transforma per tal de proporcionar-nos la que necessitem per a mantenir-nos en vida. Aquest concepte podem extrapolar-lo a la societat (metabolisme social) i observar el flux d’energia i materials que entra i surt en diferents zones territorials. El gran creixement econòmic està provocant problemes medi-ambientals. És per això que cal estudiar el metabolisme social. En Claudio Cattaneo centra el seu estudi en el metabolisme agrícola del Valle de Can Masdeu.

En el seu taller estudia: •

La matèria que entra i surt

L’energia que entra i surt.

A partir d’aquest senzill càlcul podem determinar si el procés és sostenible o no, és a dir si es consumeix més energia que la que s’obté. En el cas dels horts de Can Masdeu l’energia que es produeix (collita de verdura) és superior a la que es gasta, per tant és sostenible.

19


7. INFLUENCIA DE LA NATURA I EL CONEIXEMENT EN LA QUALITAT DE VIDA DELS INDÍGENES DE LA ÍNDIA FRANCISCO ZORONDO – RODRIGUEZ El científic comença la sessió explicant-nos que la ciència és el conjunt de coneixements que tenim, estructurats en diferents àrees com són la sociologia, la biologia, la medicina,... que estan relacionades entre si. A mesura que, com alumnes, anem avançant en la nostra educació, va augmentant el gruix de coneixements que tenim fins que, en el moment en que ens especialitzem molt en un tema (doctorat), arribem al límit del coneixement que l’ esser humà en té. Fent recerca contribuïm a la creació de coneixement. La ciència contribueix a reforçar i millorar diferents aspectes de la nostra vida.

“Però és molt important la comunicació entre les diferents àrees. “

Imatge de la presentació La recerca d’en Francisco Zorondo-Rodriguez s’emmarca en l’Etno-ecologia, és a dir la relació entre la natura i les comunitats humanes: com usen els recursos naturals, quines percepcions i actituds tenen vers la biodiversitat, què aporta la natura a la nostra qualitat de vida... El cas d’estudi que ens presenta és la Comunitat tribal de Karnataka a l’Índia. La qualitat de vida (subsistència, seguretat, llibertat, reproducció, oci, afecte, participació, espiritualitat, creació i expressió emocional,...) està íntimament relacionada amb el que ens dóna satisfacció:  Capital Social: amics, institucions, relacions personals,..  Capital Humà: informació emmagatzemada en els nostres cervells.  Capital Econòmic: bens i serveis de mercat...  Capital Natural: conjunt de bens i sistemes dels ecosistemes. Segons les conclusions del seu estudi:  Dels quatre capitals, el capital natural i econòmic són les principals fonts de satisfacció de qualitat de vida per a les persones d’ origen tribal a l’Índia.  El capital natural té un impacte doble que el capital econòmic.  Hi ha una relació estreta entre la societat humana i el medi ambient que suggereix la importància de la conservació biològica en el benestar de les persones. L’estudi contribueix al disseny de politiques públiques relacionades amb el benestar que incloguin la conservació i accés controlat a la natura.

20


8. OBTENCIÓ D'HIDROGEN A PARTIR DE LA BIOMASSA PER A LA PRODUCCIÓ D'ENERGIA CRISTIAN LEDESMA La imatge dels científics està molt influenciada per la televisió i el cinema, però en realitat són persones normals, com nosaltres que treballen amb investigadors de la seva especialitat i d’altres en laboratoris molt especialitzats. En Cristian fa recerca a l’ Institut de Tècniques Energètiques de la UPC en l’estudi d’energies renovables. El consum energètic global es suporta majoritàriament, en els combustibles fòssils: petroli i carbó. Però aquesta situació ens du a l’esgotament d’aquests recursos i a problemes mediambientals. En els últims anys hi ha una tendència a la disminució d’aquests dos combustibles que es contraresta pel augment de consum de gas i energies renovables. Dins l’estudi d’alternatives renovables les piles de combustible són una font d’energia sostenible. Consisteix en una reacció química entre H2 i O2 que dóna com a producte H2O i electricitat. Per tal d’obtenir hidrogen poden utilitzar: • processos termoquímics com per exemple la reformació amb vapor • fonts:renovables com la biomassa. L’ús de biomassa no té perquè anar en detriment del gruix d’aliments que produeix la terra. Podem fer servir les fulles, les tiges, etc. per a constituir-la.

Activitat científica: Obtenció d’hidrogen a partir de l’electròlisi de l’aigua. Submergim dos elèctrodes: per exemple les mines de grafit, que és conductor, de dos llapis en un got d’aigua amb sal. Aplicant un corrent elèctric als elèctrodes, mitjançant una pila de 9 V o dues de 4.5 V connectades en sèrie, té lloc la reacció:

Càtode: 2H2O + 2e-  H2 + 2OH 2H2 + O2 Ànode: 4OH-  O2 + 2H2O + 4e- 2H2O Podem veure un exemple de l’aplicació real de l’hidrogen com a combustible en el vídeo http://www.youtube.com/watch?v=gDCEvQegpug Es tracta d’un petit vehicle de joguina que funciona amb una pila de combustible alimentada per H2 i O2. L’hidrogen necessari per a fer funcionar el vehicle prové de l’electròlisi de l’aigua i l’oxigen prové de l’aire. D’aquesta forma el cotxe funciona amb l’electricitat de la reacció química i genera únicament aigua com a subproducte.

21


9. DE L'ALQUÍMIA A LA NANOTECNOLOGIA JORDI MORA CASANOVA

Els coneixements de les antigues cultures, han precedit el que nosaltres entenem com a ciència. L’alquímia adopta moltes formes però la més coneguda a nivell popular és la d’històries o pel·lícules on ens referim al procés usat per transformar plom (o altre elements) en or. Una altre forma que adopta és el de la pedra filosofal amb la que s’és capaç d’aconseguir o la vida eterna. La filosofia dels grecs i l’alquímia dels àrabs ens han aportat idees que han donar lloc al desenvolupament de la química: els àtoms, els elements, les propietats i moltes tècniques per mesurar i per provocar canvis a la matèria.

En aparèixer el mètode científic, en el segle XVIII, vam tenir la possibilitat de donar explicacions a molts fets que ja es coneixien i descobrir-ne de nous. A partir d’aquí, la ciència ha fet canviar profundament el pensament i la vida de les persones. Avui en dia estem entrant en el món de la nanotecnologia, és un pas de gegant! Podem treballar en el món de les partícules un milió de vegades més petites que el mil·límetre!

1 μm és la milionèsima part d’un metre: 0’000001 m O bé la mil·lèsima part d’un mil·límetre: 0’001 mm L’àtom més petit (H) mesura 0.74 A 1 A= 0.1 nm 1000 nm= 1 μm

22


10. LA NANOCIÈNCIA A CASA SUSANA LIEBANA GIRONA Amb la nanotecnologia, estem arribant a treballar en un món d’unes dimensions molt més petites del que s’havia aconseguit mai. Ens movem entre les molècules i els àtoms, on les mesures són bilions de vegades més petites que les que utilitzem a ull nu.

La Susana Liébana ens explica com alguns dels productes que ens són propers contenen nanopartícules: pintures , protectors solars, cosmètics, vidrieres de les esglésies, aplicacions en medicina (com pel diagnòstic i tractament de càncer), nanotubs de carboni com a material per a construcció de bicicletes i cotxes. La Susana fa recerca amb el grup de Sensors i Biosensors de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi ha alguns sensors que coneixem prou bé: •

Detectors d’embaràs;

Diabetis ;

Termòmetre;

PH, paper indicador que dóna colors diferents;

Sensors de moviment, portes del pàrquing, llums.

Construeixen prototips de sensors, petits aparells que detecten la presència de determinades substàncies i la seva concentració i ens faciliten un senyal amb el que les podem mesurar. Tot això a una petitíssima escala. Hem pogut veure imatges i experiments sobre les nanotecnologies. Finalment ens ha explicat i ha posat en funcionament com funciona el sensor amb el que està treballant, que servirà per detectar la salmonel·la, un bacteri que sovint és present als aliments i causa trastorns seriosos. H 2O H 2O2 Amperometric unit

red

ox

red HQ ox

magnet

m-GEC magneto electrode

23

ne-


4. VALORACIÓ DEL PROJECTE Per tal de valorar l’efectivitat dels tallers en promoure un canvi de percepció en els participants vers les persones que es dediquen a la ciència s’ha tingut en compte dues fonts d’informació i s’han utilitzat diferents tècniques de valoració: 1. Opinions dels participants: a. Dels assistents (alumnes, famílies en el cas del Centre Arts Santa Mònica) mitjançant el Mural d’Avaluació Participativa (Annex 1) i notes amb breus comentaris. b. Dels professors i/o persones encarregades en els centres, a través d’una enquesta ( Annex 2) i dels seus comentaris via correu electrònic. 2. Opinions dels científics, a través de l’intercanvi d’impressions prèvies o després de la sessió personalment o per mail. En general, la informació obtinguda de les tècniques d’estudi indica que la valoració global dels tallers és molt positiva, tant des del punt de vista dels participants, com de les científiques i científics convidats. Els comentaris i reaccions dels participants suggereixen que la interacció directa amb les persones que es dediquen a la ciència ha aconseguit millorar la seva percepció i actitud envers la ciència, a més de despertar el seu interès per conèixer diverses recerques científiques d’actualitat. Aquest interès es manifesta en la continuació que té el diàleg iniciat a les xerrades a traves del blog on totes les persones que ho desitgen poden conversar amb els especialistes en ciència i intercanviar impressions. A continuació presentem alguns dels resultats obtinguts en cada tipus de tècnica de valoració dels tallers: •

MURAL D’AVALUACIÓ PARTICIPATIVA (MAP)

El MAP és una eina adreçada a conèixer l’opinió dels participants d’una determinada activitat de manera participativa. Es tracta d’un mural amb afirmacions sobre la ciència i les persones que s’hi dediquen que els participants han de valorar manifestant el seu acord o desacord, i que fan referència al taller en termes del plantejament dels objectius, el desenvolupament i la dinàmica de la sessió, les oportunitats d’intervenció i d’aprenentatge. Abans de cada taller, els participants han puntuat amb colors les següents afirmacions segons la seva conformitat (blau=molt d’acord; verd=d’acord; groc=poc d’acord; vermell=en desacord): -

Aquesta xerrada serà molt interessant i dinàmica.

-

Les persones que es dediquen a la ciència expliquen i comparteixen els seus coneixements i opinions amb els altres.

-

La ciència ens interessa, per millorar la nostra vida.

-

Cal recomanar als joves els estudis científics, són engrescadors i assolibles.

Després del taller, els participants han seguit el mateix procediment per a puntuar les afirmacions: -

L’activitat m’ha interessat.

-

Conec millor com són i què fan les persones que es dediquen a la ciència.

24


-

He escoltat i he fet preguntes.

-

He exposat les meves opinions, he dialogat.

-

Cal que els científics dediquin part del seu temps al diàleg amb el públic.

-

Cal millorar la imatge de la ciència i dels que s’hi dediquen.

-

Fomentar els estudis i la recerca científica, és positiu i necessari.

Un cop realitzat el MAP, les respostes dels participants s’han analitzat per conèixer la valoració que han fet els participants dels tallers.

Fotografies corresponents a la realització del MAP en dos centres participants

25


Els resultats del MAP aplicat a tots els tallers indiquen que els participants s’han divertit, han après i han canviat la seva percepció de les persones que es dediquen a la ciència de forma positiva. Els següents gràfics recullen les respostes dels estudiants de cinc centres que han participat a les sessions: 1. INS COLLSEROLA (Barcelona) La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens? Com podem determinar el nostre grup sanguini? Dr. ROGER COLOBRAN 2. ESCOLA BON PASTOR (Barcelona) Aparició de nous virus. Infeccions respiratòries infantils. LORETO FUENZALIDA 3. ESCOLA PIA SANT ANTONI (Barcelona) Descobrim la biomedicina. Què en coneixem? Dra. MAR NARANJO 4. INS MONTSERRAT (Barcelona) Recerca en neurociències. La neuroimatge (o com funciona el cervell vist des d'un ordinador) GEMMA MONTÉ. 5. IES EUGENI D’ORS (Hospitalet de Llobregat) Com combatim l'asma des del laboratori? JUDITH PLAZA Abans dels tallers, com s’observa al primer gràfic, la majoria dels participants estaven interessats per la xerrada. Hi havia però un tant per cent considerable que tenia dubtes sobre la capacitat dels científics/ques per explicar i compartir els seus coneixements.

1. Aquesta xerrada serà interessant i dinàmica 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

26


Per altra banda, si bé els joves tenen molt clar que la ciència és important per millorar la nostra vida, un percentatge important de participants es mostra en desacord en recomanar als joves la recerca científica.

3. La ciència ens interessa per millorar la nostra vida 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

Després del taller, l’opinió dels tallers és molt favorable. En tots els casos la majoria de dels participants estan d’acord o molt d’acord en afirmar que l’activitat els ha interessat.

5. L’activitat m’ha interessat. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

27


Tot i que la majoria creuen que coneixen millor a les persones que fan ciència encara queda un percentatge elevat (en dos dels cinc centres) de joves que no han millorat aquesta visió dels científics/ques. 6. Conec millor com són i què fan les persones que es dediquen a la ciència 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

Un aspecte important a tenir en compte és la participació dels alumnes durant les sessions. Tot i que les persones convidades eren molt properes a ells, els joves mostren dificultats per fer preguntes i dialogar. 7. He escoltat i he fet preguntes. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

8. He exposat les meves opinions, he dialogat. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

28


Dels gràfics s’extreu que cal que els científics dediquin temps a divulgar la seva recerca per tal de millorar la seva imatge i la de la ciència.

11. Cal que els científics dediquin part del seu temps al diàleg amb el públic. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

Tot i així, l’objectiu principal del projecte consistent en apropar la societat a la ciència fomentant l’interès per la recerca i el mètode científic s’ha assolit satisfactòriament mitjançant els tallers.

9. La ciència serveix per millorar la vida de les persones. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0%

Molt en desacord No d'acord D'acord Molt d'acord

29


Tot i l’opinió majoritària sobre la ciència com una disciplina de coneixement útil, molts d’ells no haurien recomanat els estudis científics, potser per desconeixença ja que les xerrades no estaven adreçades a públic especialitzat. Després dels tallers, la majoria ha manifestat que la xerrada i l’activitat els ha agradat i que ara tenen una idea més clara sobre la recerca i els que s’hi dediquen, més allunyada del tòpics. En alguns tallers els participants s’han implicat més i han interactuat més amb el científic/a que en d’altres, depenent del temps, l’interès per la temàtica i la iniciativa del científic/a. •

COMENTARIS DELS ALUMNES

Reproduïm alguns dels comentaris escrits pels alumnes de l’IES Collserola valorant l’activitat, recollides després de la sessió La genètica al segle XXI: està tot escrit als gens? Com podem determinar el nostre grup sanguini? amb el científic Roger Colobran. “M’ha agradat molt el taller i ara amb les vostre explicacions sé més sobre els científics i la ciència” “M’ha agradat aquesta classe del científic perquè tinc més idees i sobre tot m’ha agradat l’experiment sanguini” “La charla que nos habéis dado ha sido muy dinámica, en la que ha sido muy fácil participar. Además las respuestas han sido muy adecuadas y fáciles de entender. Ha quedado demostrado que los científicos pueden comunicarse fácilmente con la comunidad no científica”. •

ENQUESTA A PROFESSORS

Mitjançant una enquesta (Annex 2) els professors i/o persones responsables del centre assistents a les sessions han valorat el projecte sobre: La seva participació: 1. He expressat la meva opinió durant el projecte. 2. He aportat idees al projecte 3. Les meves propostes s’han considerat en el projecte. La dinàmica del taller: 4. Hi havia oportunitat per interactuar amb el científic/a. 5. El temps dedicat era suficient. 6. La xerrada motivava als participants a preguntar Els resultats: 7. S’ha aconseguit despertar l’interès dels alumnes per la ciència. 8. S’ha aconseguit humanitzar la percepció dels alumnes sobre els científics/ques. Les propostes pel futur: 9. Mantindria la mateixa dinàmica en el futur. 10. Inclouria el taller de manera formal al currículum.

30


Pel que fa a la participació consideren majoritàriament que han expressat la seva opinió i que s’han tingut en compte les seves propostes per la organització de les sessions, tot i que no han aportat idees al projecte. Respecte a la dinàmica del taller: valoren molt positivament l’oportunitat que han tingut els alumnes d’interactuar amb les persones que fan ciència i aprendre’n de la mà de persones joves que es dediquen a la recerca científica.

Creuen que els resultats obtinguts són positius ja que han aconseguit despertar l’interés dels alumnes per la ciència i humanitzar la percepció que tenen sobre els científics/ques. Un dels professors ha assenyalat que seria interessant completar el projecte amb una visita a un centre de recerca. •

CORREUS ELECTRÒNICS AMB ELS PROFESSORS

Els contactes previs ens demostren que hi ha un gran interès des dels IES i altres centres d’educació no formal, per la divulgació de la ciència: “Sí que ens interessa la xerrada sobre determinació de grups sanguinis i molt!” Sonia Leykum “Moltes gràcies per pensar en l'àmbit ciència del Santa Mònica. ,,, A mi em sembla un projecte molt interessant i que s'escau en gran mesura amb les activitats que fem al Santa Mònica.” “...i veiem molt adient el tipus d'activitats que proposeu des de l'Observatori de la Difusió de la Ciència per l'espai Laboratori d'Arts Santa Mònica.” Patricia Homs Així mateix, els comentaris posteriors a les xerrades mostren un grau de satisfacció important pel desenvolupament de les sessions: “Avui ha vingut en Jordi Mora tal com havíem convingut. La presentació s'adequava als coneixements de l'alumnat i en Jordi ha portat alguns materials per preparar la part pràctica de l'activitat. Tot el que era responsabilitat seva ha anat bé. També ha anat bé la logística o preparatius

31


de l'aula a l'escola.”, ”...des de l'escola us agraïm la proposta que ens heu fet i esperem poder-la repetir l'any vinent” Regina Civil “Os envío las fotos de la actividad de hoy. Aprovecho para felicitaros, ha sido muy gratificante y didáctica. Los niños han disfrutado mucho, creo que hemos humanizado la figura del científico.” Isabel Abarca “... t'envio l'enquesta sobre la xerrada i el taller d'ahir. Els alumnes van quedar molt contents. Et torno a agrair a tu i al Roger la vostra predisposició i amabilitat. Va ser un matí molt profitós.” Sonia Leykum “.... només per dir-te que la xerrada del Roger Coloboran va ser tot un èxit. Els alumnes estaven encantats” Núria Roca

CORREUS ELECTRÒNICS AMB CIENTÍFICS I CIENTÍFIQUES

La valoració que ens han transmès les científiques i científics convidats és molt positiva. Reproduïm algun dels correus electrònics on es mostra la seva molt bona predisposició abans de les sessions i la sensació de satisfacció posterior a les mateixes. “Jo encantadíssima de repetir!!!!!!!!!!!!” Mar Naranjo “Us agraeixo m'hagueu contactat, ja que és una iniciativa que trobo molt interessant i m'agradaria tornar a formar-ne part” Gemma Monté “Primer de tot dir-te que trobo molt interessant aquesta iniciativa de “Les persones que fan ciència a Barcelona”. L'any passat vaig trobar molt interessant participar-hi i segur que aquest cop l'experiència serà igual d'enriquidora.” Roger Colobran “Acabo de hablar con Isabel Abarca, profesora de la Escola Bon Pastor. Ella me dice que tiene muchas ganas de hacer la actividad y que los alumnos también están muy entusiasmados” Loreto Fuenzalida “Per la meva part només agrair l'oportunitat que m'ha ofert l'ODC de poder entrar en contacte amb un públic tan diferent al que estic acostumat, el què l'ha convertit en una bonica experiència.” Jordi Mora “Aquest matí he estat a l'IES M. Carrasco y Formiguera a fer el taller científic. Només comentar-te que ha anat molt bé. Els alumnes han estat molt interessants en la sessió. I el taller (que era la determinació del grup sanguini) ha estat un èxit. La Núria Roca (la tutora) també m'ha comentat que ha estat molt bé i que realment als alumnes els ha agradat molt. En fi, una altra molt bona experiència.” Roger Colobran “Estic contenta de que hagi sortir bé, era la primera vegada que feia algun taller tant divulgatiu i a mi també em va agradar molt participar.” Susana Liebana Tots coincideixen en manifestar l’èxit de l’experiència, sobretot per la motivació dels participants per aprendre sobre la temàtica del taller. Alguns d’ells també han fet aportacions per enriquir la dinàmica.

32


5. AUTOAVALUACIÓ La valoració del projecte per part de l’equip de l’ODC és positiva en termes de la qualitat de la intervenció. Els comentaris sobre els tallers fets pels participants indiquen que s’han assolit els objectius del projecte, per tant, ha estat una acció de divulgació científica efectiva. El nombre de tallers realitzats (11 en total) és satisfactori donats els recursos de que s’ha disposat. Per altra banda s’han engegat noves vies de comunicació entre la societat i la comunitat científica a través del blog de l’ODC on es retroba el diàleg iniciat a les sessions. Fer menció també al augment de difusió aconseguit per: 1. La inclusió d’un dels tallers, “La nanociència a casa” amb SUSANA LIEBANA, dins les activitats educatives del Centre Arts Santa Mònica relacionades amb l’exposició: “Pensar Art – Actuar Ciència (Think Art – Act Science)” . Se’n va fer difusió a través de la plana web del Centre . 2. La televisió local TV L’Hospitalet es va fer resò de la participació de l’IES Eugeni d’Ors d’aquesta localitat, en el projecte. Una periodista es va desplaçar a l’aula mentre es feia el taller i en va fer un reportatge que es va emetre a l’informatiu vespre del dia 27/1. 3. Les mestres d’Educació Infantil, Elena Casadevall i Iracema Roig, amb el guiatge de la Regina Civil, cap del Departament d’Experimentals, han fet un estudi sobre la percepció que tenen els nens i nenes de 5 anys de les persones que es dediquen professionalment a la ciència, seguint l’estudi iniciat i publicat en el llibre “El científic dibuixat”. Exposen els seus resultats en un article publicat en el núm. 17 de la Revista Ciències del CRECIM (UAB). 4. El projecte s’ha publicitat a diferents mitjans de difusió electrònic en especial la web de l’ODC www.odc.cat, on es mostren les presentacions, els recursos generats i els resultats obtinguts.

33


Annex 1 Enquesta de valoració del projecte als alumnes Tal com hem explicat els alumnes avaluen la sessió mitjançant el MAP que queda resumit en aquest quadre:

Molt d’acord

Preguntes 1. Aquesta xerrada serà molt interessant i dinàmica

ABANS DE COMENÇAR

2. Les persones que es dediquen a la ciència expliquen i comparteixen els seus coneixements i opinions amb els altres 3.La ciència ens interessa per millorar la nostra vida 4. Cal recomanar als joves els estudis científics, són engrescadors i assolibles 5. L’activitat m’ha interessat

6. Conec millor com són i què fan les persones que es dediquen a la ciència 7. He escoltat i he fet preguntes

8. He exposat les meves opinions, he dialogat DESPRÉS

9. La ciència serveix per millorar la vida de les persones

DEL TALLER 10. Les persones que es dediquen a la ciència són properes i es comuniquen bé 11. Cal que els científics dediquin part del seu temps al dialeg amb el públic 12. Cal millorar la imatge de la ciència i la dels que s’hi dediquen 13. Fomentar els estudis i la recerca científica és positiu i necessari.

34

D’acord

No d’acord

Molt en desacord


Annex 2 Enquesta de valoració del projecte als professors

Nom: Escola: Molt d’acord Temes La meva participació en el projecte

Dinàmica del taller

Resultats

Futur

Preguntes 1. He expressat la meva opinió durant el projecte 2. He aportat idees al projecte 3. Les meves propostes s’han considerat en el projecte 4. Hi havia oportunitat per interactuar amb el científic/a 5. El temps dedicat era suficient 6. La xerrada motivava als participants a preguntar 7. S’ha aconseguit despertar l’interès dels alumnes per la ciència 8. S’ha aconseguit humanitzar la percepció dels alumnes sobre els científics/ques 9. Mantindria la mateixa dinàmica en el futur 10. Inclouria el taller de manera formal al currículum

Què proposes per millorar el projecte?

35

D’acord

No d’acord

Molt en desacord


Memòria final projecte BCN