Page 1


PASSI-HO BÉ FESTA MAJOR DE LA JONCOSA DEL MONTMELL

Cossetània Edicions


-


A tots aquells qui fan possible la festa major any rere any


-


ÍNDEX

Pròleg

07

El Montmell

08

Caminada pel Montmell

10

Festa Major de la Joncosa del Montmell

12

DIVENDRES Repic de campanes

34

Correfoc

40

Concert Ovella Sound

52

DISSABTE Acte litúrgic

66

Sardanes

78

Llevat de taula

88

Ball de tarda

98

Ball de nit

110

DIUMENGE Vermut

130

Torneig de futbol

138

Eslàlom

146

Botifarrada

154

DILLUNS Dia dels nens

162


-


En els temps que corren no sempre és fàcil iniciar nous projectes, però al mateix temps val la pena intentar-ho quan es tracta d’un esdeveniment tant important per a tot un poble. Durant uns dies es crea una atmosfera tant diferent a l’habitual, que és capaç d’aïllar-te de la realitat que ens envolta. El contrast és evident, però no s’ha de deixar de gaudir i celebrar com es mereix una festa major. Cada cop costa més cobrir les despeses que genera una festivitat així, i al mateix temps costa aconseguir patrocinadors que la financin però davant d’aquestes dificultats cal reinventar-se. I això és precisament el que ha fet la comissió de festes de la Joncosa del Montmell. Des dels darrers anys s’han anat incloent una sèrie de canvis que davant la sorpresa de molts han anat calant poc a poc i s’han convertit en imprescindibles. I en aquesta direcció es continuarà davant les pròximes edicions, un conjunt en evolució constant. És aquesta lluita constant per part de tots els implicats que ho fan possible, la que ens omple d’orgull un cop sonen les primeres campanes de l’església. Una lluita que creiem mereix ser reconeguda i al mateix temps recollida en un llibre que permeti entendre la il·lusió per mantenir una tradició i la màgia de la Festa Major. La Joncosa, és un poble molt petit, però que l’envolta una gran història i unes muntanyes dignes de ser caminades. I que té la virtut, com moltes altres localitats de Catalunya, de vestir-se de llarg durant quatre dies a l’any. I ho fa per a tots aquells qui han passat la infantesa pels seus carrers, corrent darrere la pilota o anant en bicicleta per primer cop, compartint les primeres confidències, i qui sap si el primer amor. La vida de molts d’aquells nens ha pres camins diferents, però hi ha un moment a l’any que inexorablement es tornen a creuar. I encara que només sigui per uns dies, sembla que res hagi canviat. I és que la festa major és sinònim de retrobament, de nostàlgia i sobretot de diversió. I és per aquest, i per molts altres motius que volem compartir tots aquests moments, per molts, inoblidables que tenim la sort de viure cada mes d’agost. I al mateix temps, oferir la possibilitat de descobrir què és en realitat, una gran festa major. De fet, aprofitem l’avinentesa per invitar-te a la pròxima edició i puguis viure en primera persona i entendre el que significa per a tots nosaltres.

9

PRÒLEG


El Montmell

EL MONTMELL

Història i cultura

10

El Montmell és una localitat de la comarca catalana del Baix Penedès. Està compost per vuit nuclis urbans: la Joncosa de Montmell, Aiguaviva, Marmellar, Can Ferrer de la Cogullada i quatre urbanitzacions de construcció recent. Història El territori va estar sota domini sarraí a mitjans del segle X. En documents de 974 apareix ja documentat el castell de Montmell amb unes possessions molt extenses que arribaven fins a Vilarodona. A l’estar situat a la franja fronterera, la repoblació no va ser efectiva fins a finals de segle XI. Al 1011 van aparèixer documents que anomenaven la font de la Joncosa, la qual pertanyia a l’ordre del Temple fins que el 1367 va passar a mans de la corona. La població es va originar al voltant de l’antic castell de Marmellar, fins que va quedar abandonat l’any 1976 degut a un gran incendi. Cultura El castell de Montmell pertanyia a l’obispat de Barcelona. Va ser l’escenari de diversos combats durant la guerra en front Joan II. A la guerra de successió es va instal·lar en ell la guàrdia valona. Només van quedar petites ruïnes de l’antiga torre rectangular. Molt a prop es troben les restes de l’església de Sant Miquel, de nau única i volta de canó i va ser construïda en el segle XI. Va ser ampliada amb posterioritat, afegint una nau que era separada de la primera per dues grans arcades. L’actual església parroquial també està dedicada a Sant Miquel. Va ser consagrada l’any 1598 i es va edificar damunt de l’antic temple del castell. Formada per tres naus, posteriorment se li afegí la torre del campanar. Es conserva una construcció rectangular i part de la muralla de l’antic castell de Marmellar. Situat al cim d’un puig, als seus peus es troba l’antic temple del castell. Es tracta d’una construcció romànica del segle XI, de nau única, amb àbsida i volta de canó. Durant un temps es va emprar com a fortificació. En el seu interior es van trobar diverses pintures murals, que foren restaurades i traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.


11


El Montmell

12

CAMINADA PEL MONTMELL

Hem pensat que la millor forma de conèixer un poble i la seva història és recorrent-la a peu i deixar-te emportar per la seva màgia. És per aquest motiu que et proposem una excursió per la serralada del Montmell, que et permetrà gaudir per un costat, de les grans vistes que t’ofereix i de l’altre, la possibilitat de descobrir els monuments més emblemàtics del municipi. Ubicació La Joncosa del Montmell està situat a la comarca del Baix Penedès, dins de la província de Tarragona. La forma d’arribar-hi es per l’autopista AP-2, en la seva sortida 12, l’Albornar-La Bisbal del Penedès. Abans d’entrar a la vila de La Bisbal del Penedès en una rotonda cal agafar la carretera TV-2401 i seguir per aquesta durant 7 quilòmetres per entrar al poble de La Joncosa. També en la sortida 11, Vila-rodona de l’autopista AP-2 i seguint per la C-51 en direcció El Vendrell i en una rotonda cal agafar la carretera TV-2401 i seguir per aquesta durant 4 quilòmetres per entrar al poble de la Juncosa. El nom del Montmell prové del llatí “Monte Macellum” o de “Mont Maell”, que vol dir muntanya seca i àrida o be muntanya de la carnisseria, fent referència a una mortaldat haguda en una cruenta baralla.

Caminada pel Montmell

Itinerari A l’entrada del poble de La Joncosa hi ha un pàrking i des d’aquí començarem la nostra ruta (419 metres); pel carrer Orient posarem direcció a l’Església, pel carrer Autonomia i cap a la dreta pel carrer Major, pel costat del Sindicat Agrícola, fins a la plaça de Dalt i pel carrer de l’Església i fins a l’Església de Sant Miquel i de la Mare de Déu del Remei (429 metres). L’edifici de l’Església es va fer construir per mossèn Joan Ventosa, l’any 1862. Té una nau amb un bonic campanar adossat a la planta quadrada que esdevé octogonal a mitja altura i 3 corones amb coberta piramidal de ceràmica vidriada. El portal és de mig punt, adovellat. L’any 1904 va començar a construir-se, al seu davant una església nova que va restar inacabada.


Distància: 8,73 quilòmetres Duració: Aprox. 4 hores i mitja

13

Itinerari: Ruta de senderisme amb força desnivell i d’ascensió i descens.


El Montmell 14 Caminada pel Montmell

Pel costat de l’església surt un camí que entra dins d’una explotació agrícola de vinya (compte no seguir el senyal informatiu que es veu en aquest indret). Caminarem per la vinya i a la nostra dreta ens quedarà un petit marge i una rasa. Anirem seguint el corriol que anirà canviant d’una part a l’altre de la rasa, conforme anem pujant; cal anar en compte amb aquest corriol, doncs en la seva part final i abans d’entrar a un altre camí mes ample, no està gaire net de matolls i argelagues. En sortir del corriol, entre unes fites i entre uns pins, entrarem a l’antiga carretera o camí del Montmell (475 metres) i tot girant a la dreta agafarem aquest camí durant una bona estona, i que anirà molt suament agafant alçada.


- La primera: En passar per sota d’una línea d’electricitat i al costat d’una placa que indica “Coto de Caza”, un petit corriol a l’esquerra s’enfila en un petit tram, fins a l’antiga carretera del Montmell. - La segona: En arribar a un punt el camí segueix recta o be gira cap a l’esquerra i serà aquest el camí que agafarem, tot fent un gir d’uns 180 º. Tant si fem la Primera o Segona opció, ara seguirem el corriol, que travessa el Camí del Montmell i que ens portarà fins a un cartell de l’Àrea Recreativa Forestal del Montmell, on veurem a poques passes un gran dipòsit d’aigua que s’utilitza per a prevenció d’incendis (599 metres); arribarem a una font d’aigua, que fins avui sempre a tingut aigua, tot i que raja poc (a l’estiu es molt agraït poder-se refrescar). Seguint el corriol arribarem a l’església nova de Sant Miquel.

15

Continuant per aquest camí, arribarem a un punt on haurem de girar a la nostra esquerra, tenint dues opcions:


El Montmell 16

L’Església nova de Sant Miquel del Montmell és la que substitueix en el seu culte la romànica de penyes amunt. La seva construcció és situa fa menys de quatre-cents anys i va ser consagrada l’any 1598. L’església està formada per una nau central i unes capelles a banda i banda d’aquesta. Aquesta nau té arcs de creueria, al igual que la major part de les capelles laterals. A la zona d’entrada existeix un altell amb el terra format també per una volta de creueria, amb nervis de maons arrotllats, col·locats al sardinell i es on s’ubicava el cor. El campanar és de forma quadrada, rematat amb merlets, amb un petit fossat al llarg de la seva façana nord. Els murs estan bastits amb paredat de pedra del país. Arrel d’un conveni entre l’Ajuntament del Montmell, el Bisbat de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català del Sol, s’iniciaren l’any 2000 les obres de restauració.


17


El Montmell 18 Caminada pel Montmell

Sortint de l’Església Nova i tot travessant el camí de l’antiga carretera del Montmell, que passa per aquí, veurem un senyal que ens orientarà cap a l’ermita romànica de Sant Miquel, seguint per un corriol que anirà pujant inicialment de forma suau. Arribarem a una nova senyal on ens orientarà en la direcció que volem seguir, això vol dir que a partir d’aquest punt podrem decidir la direcció en que volem fer la volta al massís del Montmell. En el nostre cas farem la volta al massís fent camí en direcció cap a l’ermita romànica de Sant Miquel (658 metres). El camí que puja cap a l’ermita de Sant Miquel, comença suaument però després el desnivell és mes pronunciat i en alguns trams queda una mica penjat per sobre de petites balconades (no te cap dificultat, però cal anar en compte); en el camí es veuran algunes senyals de color verd i que ens guiaran en l’itinerari. En arribar a l’ermita romànica de Sant Miquel del Montmell podrem descansar en la petita plaça que hi ha i podrem gaudir d’unes vistes molts boniques en el balcó del davant de la façana principal de l’ermita (706 metres). Per les seves característiques arquitectòniques i els fets històrics comprovats documentalment és probable que aquesta ermita fos consagrada entre els anys 1158 i 1181. És d’influències llombardes i va tenir culte fins a final del segle XVI. La planta és irregular, consta d’una nau central i una de petita, separada per un pilar al qual es recolzen dos grans arcs de mig punt, on hi descansen les voltes de canó. La longitud total de la nau és de 18 metres, coberta per una volta de semi-canó. L’absis és de mur semicircular i rep la llum per dues finestres en arc de doble esqueixada, i té quatre grups d’arcuacions llombardes cegues aparellades. Tant l’ermita romànica com posteriorment l’església que hi ha uns metres més avall estava dedicada a Sant Miquel. Va ser restaurada en una primera fase l’any 1953 i posteriorment s’hi han fet diferents reformes.


19


El Montmell 20

Passada l’ermita de Sant Miquel, veurem algunes senyals verda i blanca que ens guiaran cap a la Talaia del Montmell. Quan el corriol s’acaba i entrem a una zona més marcada de terra entre el castell i la creu, ens trobarem en una zona de forta pendent i de camins encreuats, però que de fet tots ens portaran cap al cim, tant del Castell com de la Creu. Per aquest tram cal anar en compte doncs el terra es relliscós degut a que la pedra que trapitgem està molt esmicolada i també pel seu pendent, que pot provocar alguna caiguda. Les nostres passes anirem decantant-se cap a l’esquerra per anar cap al Castell. Una vegada arribat al coll i tot seguint per la nostra esquerra el terreny que trapitgem passa a ser mes regular, dons anirem passant per conglomerats de roca. Seguint un corriol ven marcat i en escassos cinc minut arribarem a la base del Castell del Montmell (781 metres).

Caminada pel Montmell

El Castell del Montmell d’estil romànic és situat dalt d’un dels cims de la Serra del Montmell i la seva antiguitat va mes enllà de l’any 974, any en què es troba documentació del castell. La seva senyoria va pertànyer sempre al bisbat de Barcelona, excepte entre el segles XI i XII, que va se infeudat a la família Banyeres. Es conserven algunes restes de la torre, de planta rectangular i algunes dependències del recinte annex, de planta trapezoïdal, obra del segle X o XI. Hi ha restes d’una cambra en volta, segurament d’època posterior.


21

En tornar haurem de seguir la mateix ruta de pujada fins al castell. En aquest tram podem veure algunes petites coves, on quasi només hi pot encabir-se una persona, hi on notarem que desprenen calor. Una vegada estem novament al Coll, el seguirem per anar en direcció a la Creu del Montmell on si arriba en pocs minuts. Una vegada al cim de la Creu (781 metres), veurem un corriol que ens portarà per el Coll de la Serra del Montmell durant uns trenta minuts i fins arribar al punt més alt del Montmell, l’Atalaia del Montmell (861 metres). Per continuar veurem un rètol que indica la direcció a seguir i que surt per l’esquerra del punt Geodèsic i que baixa per un corriol en direcció a Cal Magí Vidal. Al principi la baixada es pronunciada i cal anar amb compte, però de seguida el corriol es fa molt més còmode. Aquest ens durà fins a un altre rètol que ens orientarà cap a la Masia de Cal Magí Vidal (802 metres).


El Montmell 22 Caminada pel Montmell

A partir d’aquest punt continuarem per un corriol una mica complicat al principi i cal anar en compte; el corriol baixa amb molta pendent i haurem d’estar atents a tots els nostres moviments; en alguns moments cal agafar-se a les roques per poder anar baixant; aquest tram no es gaire llarg i posteriorment el corriol, tot i que continua baixant, es de més fàcil caminar. Passarem pel costat del Pi de les tres soques, un arbre de grans dimensions on com queda dit, la seva característica principal, és que de la seva soca en surten tres troncs. Durant tota la baixada anirem per un corriol per enmig d’un bonic bosc de pi, bruc, arboç i altres plantes i matolls. El corriol s’acaba i agafarem un de nou que ens portarà a l’Àrea Recreativa (642 metres). En agafar aquest corriol trobarem alguns rètols informatius de la diferent vegetació de la zona, un treball molt ben acurat i que ens guiarà i ensenyarà per quin ecosistema ens movem. Aquest corriol ens portarà novament fins al rètol (658 metres) que anteriorment havíem seguit en direcció a l’ermita romànica de Sant Miquel i que ara ens guiarà cap a l’església nova del Montmell (630 metres). A partir d’ara el camí a seguir serà el mateix pel que hem arribat fins aquí, és a dir, cal desfer tot el camí. Passarem novament per la font i passada aquesta pararem atenció ón trepitgem doncs un cop més, és una mica relliscós. En acabar el corriol, entrarem novament a l’antiga carretera del Montmell i continuarem en direcció a la Joncosa. Cal estar atents doncs, quan arribem novament a l’alçada del poble de La Joncosa, unes fites en el marge esquerra del camí, ens faran entrar al corriol que es portarà fins el poble, passant per davant de l’església (429 metres) i novament fins al pàrking a l’entrada del poble, punt i final d’aquesta ruta (419 metres).


23


El Montmell 24 Festa major de la Joncosa del Montmell

FESTA MAJOR DE LA JONCOSA DE MONTMELL

Esperem que hagis pogut gaudir de la caminada pel Montmell i que hagis fet una bona migdiada perquè ben aviat començarà un dels moments més esperats pel poble, el repicament de campanes, que obrirà una nova festa major. Una festa major que és capaç de reunir any rere any centenars de persones que han compartit la seva infantesa i que per uns dies es retroben com si res hagués canviat. Són dies de joia, en que les àvies veuen com als seus menjadors els hi falta cadires per poder rebre a tota la família. Porten mesos preparant-se per aquest moment i ja ho tenen tot a punt, fins i tot la vedella i els canelons. La festa es viu intensament durant quatre dies, sent el divendres de la tercera setmana d’agost el tret de sortida. Com ja hem comentat, és un esdeveniment en constant evolució, que es transforma per adaptar-se als nous temps tant a nivell econòmic com social. De fet, si comparem els actes de la darrera edició amb els de fa deu anys, ben poc tenen a veure. Això si, hi ha una sèrie d’actes imprescindibles, que resisteixen qualsevol tipus reforma. Són aquells que són pura tradició i que seria difícil concebre una festa major sense la seva presència. Al cap i a la fi, és una tradició i com a tal, s’ha de respectar i fer-la arribar als més petits. I és amb aquest esperit de passar el testimoni de generació en generació, que fa uns anys es va renovar per complet la Comissió de festes. Uns pares, que anys enrere havien heretat la responsabilitat d’organitzar les festes, cedien el seu lloc als seus fills. Uns fills que ja han crescut, de fet molts d’ells son pares ja, que s’encarregaran de mantenir viva la il·lusió de les festes. I serà aquesta comissió, la que després d’haver estat treballant durant mesos per tractar de reunir els millors protagonistes amb el reduït pressupost, qui farà el pregó de la festa major. Com també seran els mateixos integrants, qui de forma voluntària estaran darrera la barra del bar atenent a tot aquell que s’hi acosti. Són l’ànima de les festes, que permeten que es desenvolupin amb normalitat i que ningú s’hagi de preocupar per res més que no sigui gaudir-ne. I és per aquest motiu que la gent té un gran respecte per aquesta festivitat, i que malgrat tenir altres compromisos, s’acabi convertint en una cita obligada. Volem que descobreixis ja la màgia de la que et parlem, així que et deixem amb les localitzacions dels actes... i només resta dir, Bona Festa Major!


25


LOCALITZACIONS 1. La sort 2. Plaça major 3. Plaça de dalt 4. L’església 5. Camp de futbol 6. La pista


Festa major de la Joncosa del Montmell

1.LA SORT

28 El Montmell


29

2.PLAÇA MAJOR


Festa major de la Joncosa del Montmell

30

3.PLAÇA DE DALT

El Montmell


31

4.L’ESGLÉSIA


Festa major de la Joncosa del Montmell

5.CAMP DE FUTBOL

32 El Montmell


33

6.LA PISTA


FESTA MAJOR

Alegria, que és Festa Major. Alegria, encetem la bota del racó. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta i balla, canta la cançó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui és Festa Major. Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí. Alegria, que és Festa Major. Alegria, perquè el nostre Sant és el millor. Alegria, que és Festa Major. Al matí tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, processó, concert, castell de focs i ball a l’envelat. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui matem el capó. Tiruliruliruli, tiruliruliruló. Avui és Festa Major. Alegria, que és Festa Major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró. Canviarem l’aixada pel pendó, que avui és Festa ... Festa Major.

LA TRINCA


Repic de campanes

38

REPIC DE CAMPANES

Divendres


D’ençà els temps més remots les campanes han estat un dels mitjans de comunicació més utilitzats, encara que avui en dia el seu ús és més simbòlic que altre cosa. I un clar exemple del que diem és el repicament de campanes que es fa coincidint amb les deu en punt de la nit, aquest és el tret de sortida i avisa a tothom que comença de nou, la Festa Major. Hi ha un grup de persones que any rere any fan cantar les campanes amb el mateix so, el so que explica que la festa comença. I cada any hi ha algú més jove que els acompanya, que s’ho mira fixament perquè potser l’any vinent li deixaran fer algun repic i mica en mica n’anirà aprenent fins a fer voltar les campanes. I arribarà un dia que el qui ara només s’ho mira atentament, serà qui farà el repic més llarg. Així ha estat com des que hi ha campanes al poble, generació rere generació han aprés a fer parlar les campanes.

Quan? 22:30 hores On? L’església Imprescindible? Campana, corda, pregoner, força i veu

39

A les deu de la nit les campanes de l’església repiquen incessantment, ho fan com cada vegada que hi ha quelcom important a comunicar. I aquest és un d’aquells moments, estan a punt donar el tret de sortida d’una nova Festa Major. El so de les campanes retrona per tot el poble, al mateix temps que una corrent d’emoció, melancolia i il·lusió es contagia entre els presents. Un any més, el mateix ritual, primer les campanes, tot seguit el pregó i a gaudir! I en algun moment durant aquests quatre dies es produirà aquell fenomen tan agradable i alhora desconcertant, en que es barreja el passat, present i futur, sense saber massa bé en quin punt exacte som. Estem preparats, tant bon punt es silenciïn les campanes, començarà una altra edició que ben segur recordarem.


Repic de campanes

40 Divendres


41


Correfocs

44 Divendres

CORREFOCS


Quan? 23 hores On? Sortida des de plaça de dalt

Sonen els timbals. Un ritme tant esfereïdor com atractiu es contagia amb rapides. Sense ni ser-ne conscient el cos es belluga de forma hipnòtica al compàs de la música. Veus com tot qui t’envolta s’allunya en busca de refugi. El dubte t’envaeix, el cap et porta a seguir-los i en canvi, el cor et reté. Pots plantar cara al mateix diable. L’adrenalina empeny la racionalitat a una pluja d’espurnes i trons, que encegada demana clemència als balcons en forma d’aigua per a no cremar-se. Els minuts passen i la por s’esmuny entre les corredisses, et sents atrapat en algú que desconeixes saltant entre la pólvora i desitjant que no s’acabi. És la essència, i al mateix temps la màgia, del ball dels diables. El correfocs és un joc que es desenvolupa pels carrers del poble on l’objectiu principal és acompanyar, i sobre tot evitar la pirotècnia llançada pels diables i animals fantàstics que els acompanyen. Té els seus orígens en el “Ball de diables” que inicialment era una representació religiosa medieval sobre la lluita entre el bé i el mal, evolucionant fins el correfoc actual on els petards han pres un paper molt important. Així doncs, ens trobarem amb uns personatges mig homes mig monstres que ballen al ritme incansable de la música, sota un núvol incessant de foc, envoltats pel retrò de la pólvora...que ens perseguirà fins l’últim racó del poble per fer-nos partícips d’aquest ball tradicional. Sense més, cal plantar-se el barret de palla, vestir-se amb roba de cotó, un mocador a la cara i deixar-se portar per la música, l’espectacle i la força del foc.

45

Imprescindible? Barret de palla, mocadors, petards i aigua


Correfocs

46 Divendres


47


Correfocs

48 Divendres


49


Correfocs

50 Divendres


51


Correfocs

52 Divendres


53


Concert Ovella Sound

56 Divendres

CONCERT OVELLA SOUND


Quan? 24 hores On? La Sort

Diuen que després de la tempesta ve la calma, però qui ho diu no coneix la Joncosa del Montmell. Tot i que a l’ambient encara es respira una atmosfera de pólvora, que no ens deixa oblidar el ball dels diables, poc a poc es va diluint, deixant pas a les colònies dels joves que van arribant a l’envelat. Aixeques la vista tímidament en busca d’una cara coneguda, una cara que pràcticament segur farà un any que no veies. T’acostes a saludar i mentre demanes la primera cervesa de la nit per trencar el gel, et descobreixes rient amb un amic de la infància. Un cop més te n’adones que res ha canviat, les anècdotes i els rècords et tele transporten a un passat que ara no sembla pas tan llunyà. I és que al cap i a la fi, no deixa de ser la primera conversa d’una llarga nit, la nit dels joves. Una nit que recordaràs més endavant, més enllà dels grups que actuen, per l’ambient que vas viure. L’Ovella Sound és un festival que reuneix cada any un parell de grups al Divendres i que ofereixen uns concerts que s’allarguen fins ben entrada la matinada. Té un públic i un objectiu molt definit, oferir un espectacle que sigui capaç d’atraure a tots els joves del poble cap a la pista. Va néixer cap al 2008, fruit de la renovació del format de les Festes substituint la orquestra invitada tradicionalment. Per aquell temps, el tipus d’espectacle que oferien distava molt del perfil a qui anava dirigit, deixant la pista buida i un desencís en la multitud. Amb aquest gir i amb propostes innovadores es va recuperar l’esperit festiu i actualment és d’un dels actes més esperats pel jovent de la Joncosa del Montmell.

57

Imprescindible? Música, cantants, joves, bar i disbauxa


Concert Ovella Sound

58


59


Concert Ovella Sound

60 Divendres


61


62 Divendres


63


Concert Ovella Sound

64


65


Concert Ovella Sound

66


BALL DE RAMS

Quan refila el cornetí es remou tot l’envelat, doncs ja se sap que vol dir, que el ball de rams ha arribat. No em faré pas el distret, com acostuma a fer algú, content me’n gasto un duret, i et compraré el ram per tu, content me’n gasto un duret, i et compraré el ram per tu.

Guarda el ram que t’he donat, com si fos el més flairós, i ella et dirà que hem estat avui molt juntets tots dos. Ai, Maria, ai, Maria que ets formosa. Tens les calces, tens les calces de setí. Ai, Maria, que “ditxós” que jo seria. Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi. Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi. Ai, Maria, que “ditxós” que jo seria. Ai, Maria, ai, Maria, si ballessis sempre amb mi. Ai, Maria, ai, Maria, si et volguessis casar amb mi.

LA TRINCA


Acte litúrgic

70

ACTE LITÚRGIC

Dissabte


Els actes litúrgics de la Festa Major es concentren el dissabte al matí i consisteixen en una processó per tot el poble de la Verge del Remei, que és la patrona, i el pa beneït, que acaba en l’església on es celebra una missa cantada. La processó va acompanyada sempre per una banda de sis músics que marquen el ritme solemne i festiu del acte. El pa beneït és una tradició molt arrelada i té el seu origen en l’època medieval. Es remunta en la benedicció que antigament es feia de la farina vella abans de segar el blat de la nova collita. Actualment és costum que les nenes i les dones portin una coca damunt d’una fusta engalanada amb puntes i acompanyin a la processó de la Verge. Al final de la missa es beneeixen aquestes coques i desprès es repartiran entre tots els assistents al acte.

Quan? 12 hores On? Sortida des de l’església Imprescindible? Verge, pa beneït, banda musical, nenes i capellà.

71

Mentre en el teu cap encara ressonen les notes musicals de l’última cançó del concert d’ahir, et despertes ben aviat enmig d’un gran xivarri a casa. L’àvia preparant a la seva néta, que nerviosa frisa per desfilar amb la pa beneït de l’església. Un parell d’habitacions més enllà, els pares es posen les seves millors gales, i és que avui toca treure a passejar la mare de déu al llarg de tot el poble. Tot d’una, les campanes del poble tornen a repicar per segon cop en aquestes festes, ja són les dotze i hauríem d’estar a la porta de l’església. Tothom s’arreplega al voltant de la verge, mentre les nenes desfilen en parelles orgulloses amb el seu tros de coca en braços. Els seus pares sembla que estiguin ballant al ritme de l’orquestra que els acompanya intentant immortalitzar el moment amb una fotografia. En tornar, s’inicia la missa, i avui sí, avui l’església s’omple de gom a gom, tant que no s’hi cap i hi ha qui aprofita per quedar-se fora i petar la xerrada. Això sí, tant si quedem dintre com fora, estarem prou pendents de quan s’acabi perquè llavors podrem anar a buscar un tros de la famosa coca, que per cert, deixa de ser famosa en quant la tastem.


Acte litĂşrgic

72 Dissabte


73


Acte litĂşrgic

74


75


Acte litĂşrgic

76 Dissabte


77


Acte litĂşrgic

78 Dissabte


79


Sardanes

82 Dissabte

SARDANES


Quan? 23 hores On? Plaça de dalt

83

Imprescindible? Barret de palla, mocadors, petards i aigua

Amb el regust del pa beneït encara en el paladar, un baixa cap a la plaça major per fer el vermut. Uns carrers més amunt ja pots sentir els assaigs dels músics que et recorden que a part de prendre alguna cosa, hi haurà qui s’atreveixi a ballar i tot. En arribar, descobreixes com totes aquelles taules que feia una estona estaven desorganitzades al llarg de la plaça, s’havien redistribuït estratègicament per deixar pas a les sardanes. Les primeres notes comencen a sonar, invitant a la gent a sortir, que com cada any són sempre els mateixos. Seran ells qui marquin el ritme i indiquin als nouvinguts quan iniciar el pas. Deixada enrere la incertesa inicial, i mentre la orquestra avança amb el seu recital, el ball adquireix una harmonia que crida l’atenció de tot el qui s’arreplega a la plaça. Al migdia de la Festa Major del dissabte podrem gaudir, com cada any, del tradicional vermut acompanyat pels sons de les sardanes que la Cobla convidada ens oferirà. Aquesta activitat es celebra a la plaça Major, on trobarem totes les taules preparades respectant l’espai necessari per a fer les rotllanes sardanístiques i els tendals ben estirats per disposar de zones ombrívoles que ens protegiran del sol habitual de les dues del migdia a aquestes alçades d’agost. Ho trobarem tot a punt i preparat per perpetuar el tradicional ball català: la sardana.


Sardanes

84 Dissabte


85


Sardanes

86


87


88 Dissabte


89


Llevat de taula

92

LLEVAT DE TAULA

Dissabte


El llevat de taula és una altra antiga tradició que encara es conserva i consisteix en que el dia fort de la festa major, els joves del poble es passen per cadascuna de les cases mentre tothom està dinant. Al arribar es passegen amb una safata al voltant de la taula per a tot aquell qui vulgui pugui col·laborar amb la festa amb una aportació econòmica. Es fa just en aquest moment perquè és quan més persones es reuneixen i per tant, el moment en que la recaptació pot ser major. És tradició que a cada casa s’ofereixi alguna cosa de menjar i beure als joves que passen el llevat en consideració, i és que mentre tots estan relaxats menjant, ells passen casa per casa en pro de les festes sense haver dinat. Al mateix temps, hi ha un segon grup que també visita les diferents llars, però en aquest cas oferint un raig de colònia a canvi d’una donació per a l’església.

Quan? 15 hores On? Sortida des de l’església Imprescindible? Colònia, verge, safata i diners

93

Després de tanta sardana, hagis ballat o no, de ben segur et vindrà de gust el dinar que haurà preparat l’àvia. És el gran dinar de l’any, el que no es pot faltar mai, i el que saps mesos abans què s’hi menjarà. I és llavors entre el plat del canelons i el de la vedella en que reps la visita de dos grups de nois i noies exercint una tradició ben antiga, el llevat de taula. Tots els diners que recullin els nois anirà a parar a la comissió de festes, i el botí de les noies cap a l’església. I aquí si que no hi ha discussió, el nois amb els nois, i les noies amb les noies. On si que n’hi haurà serà amb qui haurà estat capaç de recollir més fons. Ves amb compte amb el grup de les noies, perquè acostumen a ser molt generoses amb el raig de colònia que et regalen, i no sempre encerten amb el cabell! Sigui com sigui, sempre hi ha una copa de cava que els espera i un tros de pastís reservat per ells. Ja que no han pogut dinar com tothom assegut a taula, almenys que no passin gana!


Llevat de taula

94 Dissabte


95


Llevat de taula

96 Dissabte


97


Llevat de taula

98 Dissabte


99


Ball de tarda

102 Dissabte

BALL DE TARDA


Quan? 20 hores On? La Sort

103

Imprescindible? La llotja, gent gran mudada i orquestra tradicional

Després de tant de menjar i de ben segur, una bona migdiada, ha arribat el moment d’assistir al ball de tarda. Les àvies recuperen els seus millors vestits i joies i es preparen per baixar a l’envelat de la sort, desitjant que tot d’una, tornin a sonar aquelles cançons que tants cops han ballat. Tot just arriben, el primer que fan és mirar amb neguit que la taula que tenen reservada estigui a la distància perfecte. Una distància el suficient lluny de l’altaveu com per poder parlar i comentar tot el que passa a la pista, però a una suficientment a prop com per poder sentir bé la música. Un cop superada la localització de la taula, més o menys traumàtica, comença a sonar la música, tot queda en rere i una barreja de melancolia i alegria es desfà en els primers balls. És difícil no reconèixer la gran majoria de cançons, t’agradin o no, portes escoltant-les des de ben petit. A les vuit s’inicia el ball de tarda amenitzat per una orquestra que ens oferirà tot un repertori de pasdobles, vals, tangos, txa-txa-txa i d’altres gèneres. Son peces molt conegudes que conviden a tothom a sortir a ballar o bé a escoltar i tararejar-les tot asseguts a les taules distribuïdes al voltant de la pista de ball. Aquest ball que es celebra a La Sort tindrà una durada aproximada de dues hores i mitja sense interrupcions i naturalment no hi faltarà el ball de rams i la toia.


Ball de tarda

104


105


Ball de tarda

106 Dissabte


107


Ball de tarda

108 Dissabte


109


Ball de tarda

110 Dissabte


111


Ball de nit

114

BALL DE NIT

Dissabte


El ball de nit sols ser el més concorregut i a quarts de dues de la matinada és un dels moments amb més ambient i afluència. El repertori ofert per una orquestra tradicional és molt variat i s’adapta al públic. Un públic que va canviant a mesura que avança la matinada, així doncs tindrem un repertori més clàssic a la primera part i un altra més rocker a partir del descans. Entre les quatre i quarts de cinc el “passi-ho bé” i la conga tancaran definitivament el ball.

Quan? 23:30 hores On? La Sort Imprescindible? Orquestra polivalent, rams, fanalets i ganes de ballar

115

És una nit que és capaç de reunir en un sol acte a gent de totes les edats i cadascuna tindrà el seu moment de glòria. Tot començant ens tocarà cedir pas als avis i àvies, els quals, qui el cos els hi permeti, aprofitaran per sortir a la pista i ballar algun pasdoble. D’altres mentre gaudeixen de la música, tractaran de endevinar qui és aquell noi jove amb barba, quedant sorpreses al descobrir que és el nét de la Josepa. Ja es fa tard, ha arribat l’hora dels pares. Mentre els més grans desfilen cap al llit, la segona generació omple la pista recordant els vells temps. Anys després tornen a ballar aquells temes que tant esperaven a les discoteques, i serà entre cançó i cançó, quan tractin de posar-hi data, que s’adonaran del temps que fa. I tot just és una d’aquestes pauses, en que es realitzarà el sorteig de la toia, i de ben segur, que serà algun d’ells el premiat. Mentrestant, els joves esperant el seu torn a la barra del bar, recordaran les anècdotes de la nit anterior i seguiran posant-se al dia. D’aquí ben poc serà a ells, els que els hi toqui prendre al relleu a la pista.


Ball de nit

116


117


Ball de nit

118 Dissabte


119


Ball de nit

120


121


Ball de nit

122 Dissabte


123


124 Dissabte


125


Ball de nit

126 Dissabte


127


Ball de nit

128 Dissabte


129


Ball de nit

130 Dissabte


EL CONCERT I vinga la música, i vinga la música. Com ens agrada anar al concert a sentir el tralalalala. I vinga la música, i vinga la música. Ai, si que en saben aquests músics de tocar. La gran orquestra ja està preparada, no han tingut temps ni de fer la migdiada, el del flabiol es troba malament, i el de la verra no pot amb l’instrument, el de la trompa es prepara la bufera, i el director l’aparell de la sordera, l’altre fa un rot perquè acaba de de dinar. Tot està a punt: el Gran Concert pot començar. I vinga la música... La gent de bé va entrant dintre la sala, les dones porten bonics vestits de gala, i els homes van de vint-i-un botó. Tots s’han fet fregues de colònia per fer olor. Però l’astracan de la dona del notari li fa pudor de naftalina de l’armari. Tothom ha entrat, tothom ja s’ha assegut, i el Gran Concert ha començat com ha pogut. I vinga la música... Costas las de levante, playas, la de Canet... La gent es cansa de tanta música, i l’atenció es va perdent de mica en mica. Mentre l’un xerra, l’altre es posa a dormir. I un “nano” plora perquè vol anar a fer un pipí. El Gran Concert fa tres hores que dura, i al director li han fotut la partitura. L’alcalde diu: “Ja estic atabalat”. I el Gran Concert es pot donar per acabat. I vinga la música...

LA TRINCA


Vermut

134 Diumenge

VERMUT


Quan? 12 hores On? La Sort

Avui és dels dies que costa, i costa molt aixecar-se, si no fos perquè el concert que hi ha previst diuen que val molt la pena, no sé pas si s’aixecaria ningú!. Ahir la nit va ser molt llarga i avui molts canviaran el tradicional esmorzar del cafè amb llet i galetes per un got de vermut i unes escopinyes. Les cares i les ulleres del nois i noies que serveixen el vermut són tant eloqüents com la dels qui van arribant. Així, mig adormits encara, tothom va prenent lloc i es van omplint totes les taules de la pista. Els primers sons d’assaig i afinament dels instruments fan que tothom, de manera inconscient, calli o baixi el to de la veu. Mica en mica, mentre els músics van afinant tothom torna a pujar el to fins a convertir-se en un brogit que s’apagarà de cop amb el “Bon dia a tothom” que obrirà el concert de migdia. El concert del vermut és una de les innovacions que s’han anat introduint en els actes de les festes per aportar aires nous. Així doncs es tracta d’un acte amb poca tradició però que té un gran èxit perquè ha cuallat molt bé per diferents motius. Ha suposat un punt de trobada entre tots desprès d’una nit molt llarga, ha posat a una hora raonable a aquest encontre, i a més va acompanyat no sols de vermut sinó d’algun tipus de concert. El grup que fa el concert varia any rere any, i poden anar des de una jazzband, a algú que interpreti temes dels anys 80. És una manera suau i agradable de desvetllar-se després d’una nit intensa. El vermut el preparen i el serveixen els joves que col·laboren desinteressadament en la comissió de festes, aconseguint així recaptar fons per a subvencionar els actes.

135

Imprescindible? Vermut, escupinyes i un bon cantant


Vermut

136


137


138 Diumenge


139


Torneig de futbol

142 Diumenge

TORNEIG DE FUTBOL


El torneig de futbol és en realitat una evolució del tradicional, i tants cops comentat, partit de solters contra casats. Anys enrere es disputava cada diumenge i enfrontava al camp de futbol aquells que havien tingut la sort de casar-se, o no, amb els qui restaven solters. Després d’algunes edicions en que cada cop costava més reunir aquest grup de persones, normalment per motius laborals, la comissió de festes va decidir donar un gir radical a l’acte. El protagonisme des de llavors recau en els més joves, els quals disputen dos partits davant d’equips dels pobles més propers. En acabar el torneig, tots els equips reben una medalla i els guanyadors una copa que els guarneix com a tals. Finalment, tots aquells que hagin participat en el partit podran gaudir d’un bany a la piscina i recuperar l’alè després de l’esforç físic a ple mes d’agost.

Quan? 17 hores On? La Pista Imprescindible? Pilota, aficionats, medalles i piscina

143

Ja havent dinat, i després de tant de ball i més d’un beure una mica més del compte, toca fer una mica d’esport o si més no, anar-lo a veure. Tothom surt de les seves cases en direcció a la pista de futbol, el recorregut més llarg del poble sens dubte, i que més d’un cop fa força mandra anar-hi. A mig camí segur que et trobaràs a més gent que s’hi dirigeix i aprofitaràs per petar la xerrada i que la caminada es faci més curta. Quan per fi hi arribes, és fàcil detectar el nerviosisme inicial dels més petits que esperen amb ganes que l’àrbitre piti el xiulet inicial. No hi faltaran les pancartes de suport i els ànims d’uns pares i amics que s’hi deixaran l’ànima en l’intent, i faran sentir als protagonistes una emoció difícilment descriptible. Els gols i alguna que altra errada clamorosa es succeeixen fins que arriba el xiulet final. Però el torneig no s’acaba aquí, la següent generació pren el relleu. Aquells germans grans que feia una estona eren simples animadors, ara es calcen les botes i es preparen per tractar d’oferir un bon espectacle, si més no una mica millor que l’anterior, del contrari rebran tot tipus de bromes per part dels amics.


Torneig de futbol

144 Diumenge


145


Torneig de futbol

146 Diumenge


147


Eslàlom

150 Diumenge

ESLÀLOM


Quan? 18:30 hores On? Camp de futbol

El soroll del motor es barreja amb els crits dels aficionats del torneig de futbol. És segurament la tarda més moguda de tot l’any del poble. Els cotxes desfilen pels estrets carrers fins arribar al camp de futbol. Allà s’hi trobaran els joves que s’encarreguen d’organitzar aquest acte, que pràcticament sense haver ni dinat estaran enllestint tot el necessari per donar el tret de sortida. Hi ha moltes coses a fer, i poc temps per realitzar-les, per tant cal repartir bé les feines entre tots els voluntaris: regar el camp, passar la curra, distribuir les paques de palla, provar la taula de so, posar les cintes que defineixen el circuit, les rodes, etc. I en arribar l’hora, molts dels qui fa un moment posaven paques de palla, aniran corrent al cotxe i podran gaudir el circuit que acaben de dibuixar. Avui és un d’aquells dies tant especials en que es pot agafar el cotxe, se’l pot creuar, es pot córrer tant com es pot i al damunt els pares, avis i resta de veïns estan mirant, cridant i aplaudint tot esperonant que encara es corri una mica més. I és que això, només passa un cop a l’any i passa al eslàlom de la Joncosa. Tot i la poca antiguitat d’aquest acte, ja podem qualificar-lo com un clàssic indispensable de la festa major. Es tracta d’una innovació introduïda l’any 2005 i ja, des del seus inicis ha tingut un gran poder de convocatòria. Es realitza el camp de futbol, on es defineix un circuit mitjançant cintes i paques de palla i acaben participant-hi la gran majoria de joves del poble. Els participants donaran tres voltes, la primera de reconeixement, i en les dues següents tractaran de marcar el millor temps del dia. Degut a la gran afluència dels últims anys, s’ha restringit la participació a un nombre determinat de pilots. Sens dubte, els aficionats al motor podran gaudir d’un gran espectacle sota l’atenta mirada de la serralada del Montmell.

151

Imprescindible? Paques de palla, cotxes, dorsals i aigua


152 Diumenge


153


EslĂ lom

154 Diumenge


155


Botifarrada

158

BOTIFARRADA

Diumenge


La botifarrada ja fa molts anys que es fa i té una doble finalitat: per una costat serveix de comiat i per l’altra serveix per a recollir fons per subvencionar la festa. Un cop més es distribueixen totes les tasques entre la colla de voluntaris que hi participen: cal preparar taules, cadires, begudes, neveres, postres, cafetera, pa, es fan les brases, etc. Tot a punt per quan arribi l’hora, mentre uns fan pa amb tomàquet, els altres coguin les botifarres i uns altres reparteixin les amanides per les taules. De tots els assistents al sopar sol quedar un grup més o menys reduït que s’allarga fins altes hores de la matinada. L’endemà és el que s’anomena “dia del gos” i és festiu al poble, per tant, cal aprofitar-ho.

Quan? 21 hores On? La Sort Imprescindible? Brases, botifarra, vi, pa amb tomàquet i fruita

159

Hi ha dues formes de mobilitzar a la gent d’aquest poble, mitjançant el so de les campanades o bé amb la flaire inconfusible de les brases i de la botifarra. És en aquest moment quan tothom s’arreplega a la Sort a col·laborar, ajudar en el que calgui per tal de que el comiat d’aquest any sigui tant memorable i recordat com el d’altres anys. Les llargues taules de l’envelat s’aniran omplint de gent que esperarà gustosament l’arribada dels plats plens de botifarra i pa amb tomàquet. De postres no hi faltarà un bon tall de síndria, i algun assistent que s’emportarà un bon premi cap a casa. Hi haurà qui no podrà assistir-hi perquè demà toca treballar i ja, des de mitja tarda s’ha iniciat el procés migratori. D’altres no es voldran perdre el sopar i marxaran en acabar, i finalment, els més afortunats que l’endemà tenen festa podran allargar fins la ben entrada la matinada. Al llarg de tota la nit es repetirà la frase de “sí, sí, aquest any hem de quedar més sovint, no pot ser això de veure’ns només un cop l’any!”. Però segurament, el més probable es que la propera vegada que es tornin a veure serà d’aquí a un any quan tots dos vagin a buscar la mateixa cantonada per evitar les espurnes que els diables escampen amb els seu ball.


Botifarrada

160 Diumenge


161


162 Diumenge


EN JOAN PETIT

En Joan petit quan balla Balla, balla, balla En Joan petit quan balla Balla amb el dit Amb el dit, dit, dit Així balla en Joan petit En Joan petit quan balla Balla, balla, balla En Joan petit quan balla Balla amb la mà Amb la mà, mà, mà Amb el dit, dit dit Així balla en Joan petit En Joan petit quan balla Balla, balla, balla En Joan petit quan balla Balla amb el colze Amb el colze, colze, colze Amb la mà, mà, mà Amb el dit, dit dit Així balla en Joan petit En Joan petit quan balla Balla, balla, balla En Joan petit quan balla Balla amb el peu Amb el peu, peu, peu Amb el colze, colze, colze Amb la mà, mà, mà Amb el dit, dit dit Així balla en Joan petit

CANÇÓ POPULAR


Dia dels nens

166 Dilluns

DIA DELS NENS


Quan? 11 hores On? La Sort i la Plaça major

Curses de sacs, bitlles, atraccions inflables, jocs de taula i una llarga llista d’activitats que faran les dents llargues del més grans. I és que avui no els hi toca amb ells gaudir del acte, si més no de forma directe. Els protagonistes del dia són els nens que esperen tot l’any aquest moment per poder saltar més alt que ningú, o arribar el primer a la línia de meta. Les rialles i crits dels petits del poble es repeteixen mentre la resta els observa i tracte de captar el moment amb les seves càmeres. Qui no voldria retornar a la infantesa per uns moments i poder enlairar-se de nou? Una barreja de nostàlgia i alegria ens envaeix mentre una certa olor que ens resulta familiar. Ja està a punt, toca prendre’s la xocolata desfeta, que si bé estem en mes d’agost, costa massa resistir-s’hi. Tot i que, està per veure quanta d’aquella xocolata acaba l’estomac i quanta el cabell d’algú. I és que has d’estar ben atent perquè en qualsevol moment començarà la guerra de xocolata i pots ser el primer en rebre el primer atac! Els nens són els principals protagonistes d’aquest dia i totes les activitats aniran adreçades a ells. Com cada any els tipus d’activitats que es preparen és una barreja d’atraccions més modernes com ara inflables, cars, el ruc mecànic, etc. i d’altres que podríem anomenar de jocs tradicionals: les bitlles de fusta, trencaclosques, curses de sacs... Es tracta, en realitzar, tant de regalar un bon moment als nens, com de perpetuar aquells jocs i entreteniments que els seus avis i besavis ja utilitzaven. La idea és que els petits identifiquin aquest dia com “el dia dels nens” on tot gira al seu voltant i ja des de petits desitgin que arribi la festa major perquè hi ha un dia que, de ben segur, s’ho passaran molt be. En acabar els jocs infantils no hi pot faltar la tant tradicional com esperada xocolatada amb galetes i coca, que conclourà amb una guerra de xocolata entre els presents i posarà fi a la última edició de la festa major.

167

Imprescindible? Jocs tradicionals, inflables, xocolata desfeta


Dia dels nens

168 Dilluns


169


Dia dels nens

170 Dilluns


171


Dia dels nens

172 Dilluns


Dia dels nens

174 Dilluns


175


Dia dels nens

176 Dilluns


177


Dia dels nens

178 Dilluns


PASSI-HO BÉ

Senyores, senyors, senyoretes, amb aquest número donem per acabat el ball i amb ell, la Festa Major ! La gran orquestra, els Trincaires del Maresme, espera que hagin passat una vetllada molt agradable i vos diu: passiu-bé, fins l’any que ve ! Passi-ho bé, passi-ho bé. Passi-ho bé i moltes gràcies. Passi-ho bé, passi-ho bé, parapassi-ho bé! Passi-ho bé fins l’any que ve.

LA TRINCA

179

Passi-ho bé, passi-ho bé. Passi-ho bé i moltes gràcies. Passi-ho bé, passi-ho bé, parapassi-ho bé! Passi-ho bé fins l’any que ve.


Primera edició: Juliol del 2013 Autor: Gerard Ventosa Jané Edita: Cossetània Edicions: C. de la vIoleta, 6 43800 Valls Tel. 9777 602 591 cossetania@cossetanai.com www.cossetania.com Disseny i composició: Gerard Ventosa Jané Fotografies: Pablo Bermejo Medina Roger Guasch Jané Gerard Ventosa Jané Textos: Mª Teresa Jané Reixach Adaptació de textos: Gerard Ventosa Jané Impressió: Tessys ISBN: 974-74-9718-452-9 Dipòsit legal: B.9.989.2013 ©2013. Tots els drets registrats. Aquest llibre no podrà ser reproduït ni total, ni parcialment sense permís previ de la Comissió de Festes de la Joncosa del Montmell.


Passi-ho bé Book  

Descunre la magia de la fiesta mayor de um pequeño gran pueblo llamado la Joncosa del Montmell

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you