Page 1


Dades CIP- Biblioteca de Catalunya Vidal, Pau (Vidal García) Bones pràctiques de foment de la pau a les entitats del tercer sector. - (Col·lecció Experiències OTS ; 1) ISBN 978-84-611-9777-4 I. Simon, Cristina II. Hernando, Anna III. Observatori del Tercer Sector IV. Títol V. Col·lecció: Col·lecció experiències OTS ; 1 1. Manteniment de la pau 2. Entitats sense ànim de lucre 3. Moviments pacifistes Catalunya 339.96(467.1):172.4

Bones pràctiques de foment de la pau a les entitats del tercer sector. Realitzat per: Pau Vidal (coordinació), Cristina Simon i Anna Hernando. Amb el suport de: Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. © Observatori del Tercer Sector 2007 Volem agrair a totes les persones que han col·laborat fent realitat aquest projecte, i en especial a: Miriam Aranda - Acció Escolta; Jordi Baltà i Mònica Costa - Amnistia Internacional; Gemma Valeri - Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme; Marina Caireta - Escola de Cultura de Pau; Mabel González - Greenpeace; Imma Parada i Josep Maria Bonet - Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat; Jordi Armadans - Fundació per la Pau; David Llistar i Jesús Carrión - Observatori del Deute en la Globalització (ODG); i Sílvia Omedes - Photographic Social Vision. Les imatges d’aquesta publicació (coberta i planes interiors) pertanyen o estan relacionades amb els projectes realitzats per les entitats. Les fotografies de les planes 7, 16 i 18 són del fotògraf Miquel Dewever-Plana i la de la plana 10 del Casal dels Infants del Raval.

Dipòsit Legal: B.48498-2007 ISBN: 978-84-611-9777-4

Les Carolines 10, 2ª planta - 08012 Barcelona Les publicacions de l’OTS estan pensades per a la seva màxima difusió i contribueixin a la millora i coneixement del tercer sector. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtament a www.tercersector.net.


Vull expressar la meva satisfacció per tenir l’oportunitat de presentar aquesta obra, oportunitat que agraeixo, per diversos motius. En primer lloc la publicació “Bones pràctiques de foment de la pau a les entitats del tercer sector” és fruit d’una subvenció per a activitats de foment de la pau de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, projecte que es va presentar a la convocatòria de l’any 2007. Aquest és un dels eixos d’actuació de l’Oficina, la de donar suport a iniciatives i activitats de les entitats de la societat. Per tant, la present publicació és resultat de la col·laboració entre l’Oficina i l’Observatori del Tercer Sector. En segon lloc, la publicació, i sobretot els seus continguts, són una evidència de la força del moviment per la pau a Catalunya. Aquest moviment a Catalunya és fort, divers, amb vocació internacional, amb capacitat de sensibilització i voluntat d’incidència política. Sense aquestes qualitats segurament no hagués estat possible que el Parlament de Catalunya aprovés en el seu moment una llei com la de foment de la pau, o bé actualment no estaria a punt d’aprovar-se el projecte de llei de l’Institut Català Internacional per la Pau. Tampoc hauria estat possible la creació de la mateixa Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans del Govern de la Generalitat. En tercer lloc, la publicació assoleix diferents objectius: la divulgació de la feina feta per part d’unes entitats significatives al si del moviment per la pau; informació que és de molta utilitat per a altres entitats i que sens dubte faran servir les experiències com a exemples de referència per a les seves tasques. Les experiències ajuden al conjunt de les entitats a sortir de la seva individualitat i del seu univers, de vegades massa reduït, facilitant la intercomunicació entre elles, i reforçant el sentit de pertinença a un moviment. I per últim, el treball presenta unes conclusions destacades sobre les pràctiques analitzades el que pot ser útil per a la millora de l’actuació amb vista al futur. Finalment, les diferents experiències demostren un fet revelador, en el qual l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans ha insistit i del qual sempre n’ha volgut fer bandera: ciutadania, societat civil i administracions públiques. Treballant plegats, cadascun des de la seva responsabilitat i en el paper que li pertoca, són capaços d’assolir uns molt bons resultats.

Xavier Badia Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

3


Bones pràctiques de foment de la pau a les entitats del tercer sector Presentació...................................................................................... 3 Introducció ...................................................................................... 5 Estructura de la bona pràctica ......................................................... 6 1. Educació per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu .................................................... 8 2. Armes sota control..................................................................... 12 3. La verdad bajo la tierra. Guatemala, el genocidio silenciado...... 16 4. BBVA sense armes ..................................................................... 20 5. Castell per la pau ....................................................................... 24 6. Reflexions finals ........................................................................ 28 7. Altres experiències identificades ............................................... 29 www.tercersector.net.................................................................... 30

Si coneixeu altres bones pràctiques de foment de la pau, ens agradaria que les compartissiu a través del correu observatori@tercersector.net. Al mateix temps, qualsevol comentari o aportació ens els podeu fer arribar a aquesta mateixa adreça.


Introducció El terme pau és un concepte ampli, que abraça múltiples àrees i que pot ser molt extens. Aquest projecte s’ha abordat entenent foment de la pau com aquelles iniciatives destinades a treballar per a la noviolència (ja sigui des de projectes educatius, campanyes de denúncia, altruisme, ...). La cultura de pau és un valor arrelat a les entitats del tercer sector, que treballen diàriament per a la convivència i la millora social. Per això, existeixen múltiples iniciatives que incorporen el tema de la pau i la noviolència i que es duen a terme des d’àmbits d’activitat diferents. Aquesta publicació té l’objectiu de mostrar algunes pràctiques de foment de la pau desenvolupades per entitats no lucratives. S’ha volgut mostrar la varietat de plantejaments i actuacions, més que fer una impossible recopilació exhaustiva de les entitats en aquesta àrea. Per fer-ho, s’ha realitzat una recollida d’informació documental i s’ha entrevistat a diverses persones d’organitzacions. Finalment, s’han seleccionat cinc experiències sobre la base de les seves característiques i procedència d’àmbits diferents. Aquestes experiències recullen iniciatives dutes a terme en diferents tipus d’entitats, com poden ser els esplais i caus, espais tradicionalment vinculats amb l’educació en valors relacionats amb la pau, o els projectes de cooperació, lligats a la defensa de la pau i dels drets humans, i en què tenen una importància especial la col·laboració de les entitats dels diferents països. També es recullen iniciatives innovadores, com la de la fotografia social per abordar temàtiques sobre la defensa de valors relacionats amb la cultura de pau. Finalment, es presenten pràctiques d’incidència política que tenen com a objectiu aconseguir canvis en favor de la pau i la noviolència amb el suport de la societat civil. S’ha treballat per posar la informació en un format senzill i clar, mostrant els factors rellevants i les claus de cada experiència per fer-les atractives i fàcils de llegir. A la plana següent es pot trobar l’estructura de cada experiència. Així doncs, amb aquesta publicació es pretén afavorir la difusió de les pràctiques de foment de la pau entre el propi tercer sector i davant la població en general, així com sensibilitzar sobre la importància de promoure la cultura de la pau i d’impulsar la rèplica d’iniciatives semblants en altres organitzacions del tercer sector. Pau Vidal Observatori del Tercer Sector

5


Estructura de la bona pràctica Les bones pràctiques seleccionades es presenten a través de fitxes que segueixen una estructura homogènia i fàcilment identificable. En cada una s’ha destallat la seva importància, l’explicació de l’experiència i els principals aprenentatges. A continuació es mostra un esquema amb els diferents apartats que componen cada experiència:

Títol de l’experiència i entitat a la qual correspon

Per què és rellevant? Justificació de la importància com a experiència en el foment de la pau

6

En què consisteix l’experiència? Descripció del cas

Què se’n pot aprendre? Informació útil per a la replicabilitat del cas en altres organitzacions

Més informació sobre l’experiència i entitats relacionades


Experiències: Bones prà ctiques de foment de la pau a les entitats del tercer sector


1. Educació per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu

Impulsat per: Escola de Cultura de Pau. Col·laboradors: Acció Escolta Catalunya, Escoltes Catalans, Esplais Catalans (Esplac), Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya i Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés). Àmbit d’activitat de les organitzacions: Educació en el lleure-Recerca. Àmbit geogràfic de l’experiència: Català.

1.1. Per què és important aquesta experiència? Aquesta experiència està relacionada amb el foment de la pau, la sensibilització i l’educació per a la pau; aquesta última se centra en proporcionar els coneixements i habilitats per actuar des d’una perspectiva de noviolència. De fet, molts dels projectes relatius al foment de la pau se centren en la sensibilització i l’educació. En aquesta experiència s’ha aplicat aquesta visió de l’educació en el lleure, que tradicionalment s’ha treballat de forma participativa amb infants i joves, un valor que també està relacionat amb la pau i amb la noviolència. En l’experiència que es presenta a continuació, s’analitza un projecte pilot que, amb el títol Educació per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu, s’ha aplicat en diferents moviments d’educació en el lleure, amb l’objectiu d’educar per a la pau a infants i joves i alhora per fer-los participar en l’elaboració de materials educatius en aquesta temàtica.

8


1.2. En què consisteix aquesta experiència? Objectius i metodologia El projecte pilot d’educació per a la pau i la comprensió del món als centres d’educació en el lleure associatiu té tres objectius:

-Educar per a la pau a infants i joves: la proposta didàctica pretén donar eines per aprendre a afrontar de forma creativa i no violenta els conflictes, capacitar per a l’anàlisi crítica de problemes macrosocials, motivar per a l’acció social a favor de la cultura de la pau i facilitar el coneixement i la comprensió d’estratègies, polítiques i mesures concretes de construcció de pau. -Formar educadors/es en educació per a la pau i en el conflicte: mostrar-los els recursos metodològics que ofereix l’educació per a la pau per a l’organització i avaluació d’activitats didàctiques i donar els elements per a facilitar la reflexió crítica sobre la comprensió del món des de la perspectiva de construcció de pau. -Elaborar materials didàctics d’educació per a la pau i comprensió del món, adequats a les diferents edats i contrastats, i facilitar recursos d’educació per a la pau al màxim nombre d’educadors i educadores d’arreu. Font: www.pangea.org/unescopau

Per assolir aquests objectius, s’han elaborat uns continguts centrats en entendre les causes i les conseqüències de la violència i conèixer les accions necessàries per a la pau. La metodologia escollida es basa en un enfocament metodològic socioafectiu, propi de l’educació en el lleure. Aquesta metodologia consisteix a organitzar activitats en què es parteixi d’una vivència personal, connectar-la amb un àmbit més extern, decidir quines accions millorarien la situació i portar-les a la pràctica. D’aquesta manera, es busca evitar treballar només continguts teòrics per incidir en actituds, habilitats i valors. Per a aquest projecte, s’ha establert un calendari en tres fases: planificació i preparació; aplicació; avaluació i revisió dels materials.

Planificació i preparació Aquesta iniciativa s’ha posat en marxa per l’Escola de Cultura de Pau, que elabora els materials didàctics perquè siguin aplicats i presenta el projecte a diversos moviments d’educació en el lleure. L’elaboració de materials ha consistit en la preparació d’unes fitxes didàctiques adaptades per a diferents grups d’edat. Aquestes inclouen tant propostes d’activitats com continguts teòrics, referències a diversos documents, etc. S’han organitzat també formacions dirigides a monitors/es i caps. A més a més, s’ha creat una pàgina web on es disposen els diferents recursos: l’explicació del projecte, les fitxes didàctiques, les fitxes d’avaluació, un fòrum per plantejar dubtes, comentaris, etc. D’aquesta manera, es va elaborar la proposta sociopedagògica que va ser presentada 2 anys abans a diversos moviments d’educació en el lleure, 5 dels quals van acceptar aplicar la proposta: Acció Escolta, Escoltes Catalans, Esplais Catalans (Esplac), Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya i Moviment de Centres d’Esplai Cristians (Fundació Pere Tarrés). Aquests moviments, a la vegada, s’encarreguen de fer la difusió de la iniciativa entre els seus membres (els centres d’esplai o agrupaments escolta que després hauran d’aplicar la proposta).

9


Aplicació Durant el curs 2006-2007 s’han dut a terme les activitats amb infants i joves, per part d’aquells agrupaments o centres d’esplai membres dels moviments abans mencionats i que han decidit aplicar la iniciativa. Prèviament, es van organitzar tallers introductoris per presentar la proposta i donar algunes pautes a monitors/es o caps. En aquests tallers es va combinar la formació teòrica en els conceptes amb dinàmiques i activitats per poder experimentar el que posteriorment s’havia d’aplicar. Aquests tallers tenien una durada de quatre hores i s’oferia també la possibilitat d’assistir a un curs monogràfic de 20 hores per a ampliar els coneixements sobre la construcció de la pau.

«Com que l’educació per la pau és un tema molt complex (cal parlar de cultura de pau, d’anàlisi de conflictes, de les repercussions en el dia a dia...) implica una base teòrica, capacitat i metodologia. En aquest sentit, és important fer els tallers a monitors/es dels centres perquè adquireixin aquesta base. Normalment es fan activitats simbòliques relacionades amb la pau, però cal anar més enllà.» Extret d’una entrevista.

Avaluació L’avaluació cobra un sentit especialment important en aquest projecte, ja que es tracta d’un projecte pilot. D’aquesta manera, l’objectiu és poder revisar el material didàctic, perquè pugui ser publicat en el futur. Per això, s’ha establert un procés d’avaluació, de manera que caps i infants valoren cada activitat, cada fitxa didàctica i la proposta en la seva globalitat. A partir d’aquí, els passos que s’estan realitzant actualment consisteixen a fer entrevistes i reunions amb cada un dels 5 moviments, amb persones tècniques dels moviments i amb monitors/es i caps que ho hagin aplicat. L’objectiu és que recollir informacions i opinions per millorar els materials, els quals seran publicats i distribuïts entre el col·lectiu d’educadors/es del lleure.

10


1.3. Què se’n pot aprendre? -El fet de disposar d’un bon contingut pedagògic ajuda a aplicar la proposta, ja que es parteix d’una anàlisi prèvia i es proporciona la informació que serà la base teòrica de les activitats. -De la mateixa manera, és important que la proposta que s’elabori per fer sensibilització o educació per a la pau sigui aplicable als infants o al col·lectiu destinatari, i en aquest sentit, és útil que sigui quelcom pràctic, fàcil d’aplicar. -És important la formació dels formadors, d’aquelles persones que han de transmetre els valors i les pràctiques de l’educació per a la pau, per poder fer-ne una anàlisi més profunda i treure més profit de les activitats. -Un altre aspecte a destacar és la transparència i l’accessibilitat dels materials: el fet que tota la informació estigui penjada a la pàgina web ajuda a difondre la proposta i que altres organitzacions s’hi puguin implicar. -És important la coordinació de les organitzacions amb l’entitat que proposa la iniciativa; per això és important fer un bon seguiment, avaluació, etc., sobretot en les primeres fases del projecte.

Més informació: Pàgina web del projecte: www.escolapau.org Materials del projecte: www.escolapau.org/programas/dinamicas.htm Acció Escolta: www.accioescolta.org Escoltes Catalans: www.escoltes.org Esplais Catalans: www.esplac.org Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya: www.escoltesiguies.org Moviment de Centres d’Esplai Cristians – Fundació Pere Tarrés: www.peretarres.org/mcec

11


2. Armes sota control

Impulsat per: IANSA (Xarxa d’Acció Internacional sobre les armes lleugeres); Amnistia Internacional i Intermón Oxfam. Col·laboradors: Greenpeace i Escola de Cultura de Pau. Àmbit d’activitat de les organitzacions: Desarmament– Cooperació– Medi ambient– Recerca. Àmbit geogràfic de l’experiència: Internacional.

2.1. Per què és important aquesta experiència? El foment de la pau pot ser abordat a partir d’allò que està directament implicat en els conflictes, com és la qüestió de l’armament. La proliferació de les armes i la falta de control en la seva distribució fa que aquest hagi estat un tema tractat en diverses campanyes de desarmament. Des de fa una dècada i fins a l’actualitat s’han dut a terme diverses campanyes sobre desarmament: Eliminem les mines, Contra les municions de dispersió; Hi ha secrets que maten i Adéu a les armes, entre d’altres. En aquest cas s’analitzarà la campanya Armes sota control, promoguda per entitats de diferents àmbits, que davant la problemàtica del comerç d’armes i les seves conseqüències impulsen una campanya conjunta per establir un control estricte del comerç internacional d’armes.

12


2.2. En què consisteix aquesta experiència? Els objectius de la campanya Armes sota control és una campanya internacional (realitzada en més de 60 països), promoguda per tres entitats (IANSA, Oxfam i Amnistia Internacional) amb el suport d’altres organitzacions i que en el territori es desenvolupa a través de les delegacions corresponents. La proliferació d’armes i la falta de control en el comerç i distribució d’aquestes tenen un seguit de conseqüències, com abusos contra la població civil i violacions dels drets humans. La facilitat d’obtenir armament augmenta la violència armada, i aquests conflictes, a la vegada, tenen conseqüències en el subministrament de serveis bàsics a la població. Per aquests motius, entitats de diferents àmbits d’actuació relacionats amb els drets humans, la cooperació i el desarmament han promogut una iniciativa que té com a objectiu principal reduir la proliferació i l’ús abusiu de les armes i l’adopció d’un tractat internacional sobre el comerç d’armes.

La col·laboració entre les entitats Tant Amnistia Internacional com Oxfam tenen una àmplia experiència en la realització de campanyes, cada entitat en el seu camp. Aquest fet, unit als coneixements d’IANSA sobre la problemàtica concreta de les armes, fa que es produeixi una col·laboració efectiva que uneix l’experiència en accions amb la de coneixements específics, per impulsar una iniciativa com la d’Armes sota control. Cap de les dues entitats són organitzacions que tinguin com a missió promoure la pau, però sí que hi estan relacionades en certa manera. Per exemple, Amnistia actua en contextos d’hostilitats per garantir els drets humans de les persones que es troben en aquestes situacions. En el cas d’Intermón Oxfam, la lluita contra la pobresa està també vinculada amb estats de conflicte. A més, en aquesta iniciativa, s’actua amb la idea de treballar al mateix nivell per dur a terme les diferents accions. Per exemple, s’intenta organitzar actes de manera conjunta perquè hi hagi presència de totes les entitats participants. A nivell estatal, a més de les organitzacions esmentades s’hi sumen també altres entitats, com l’Escola de Cultura de Pau, que assumeix l’assessoria tècnica a través d’estudis sobre la transparència en el comerç d’armes a Espanya. Aquesta entitat i Greenpeace, que col·labora en algunes activitats de la campanya, ja havien estat vinculades amb Amnistia Internacional i Oxfam en les campanyes anteriors Hi ha secrets que maten i Adéu a les armes. En aquest cas, la col·laboració en altres projectes ha tingut continuïtat i ha servit per establir una nova aliança.

13


L’evolució de la campanya La campanya va néixer el 2003, amb la publicació de l’informe Vidas destrozadas, que exposava les principals problemàtiques de la proliferació de les armes i la necessitat d’aturar aquest procés. A partir d’aquest informe es van realitzar diferents activitats, amb l’objectiu d’aconseguir un milió de firmes per promoure un tractat internacional d’armes; un cop aconseguides aquestes van ser entregades al secretari general de les Nacions Unides. Tot i que en la Conferència Internacional sobre Armes Lleugeres de la ONU del 2006 “Conferència de les Nacions Unides per examinar els progressos aconseguits en l’execució del programa d’acció per prevenir, combatre i eradicar el tràfic il·lícit d’armes petites i lleugeres en tots els seus aspectes”, no s’arriba a un acord sobre el tractat, posteriorment, a l’Assemblea General de l’ONU s’aprova elaborar-lo. Possiblement, la pressió de la campanya va influir en el fet que el govern espanyol fes una proposta d’aspectes a tenir en compte en la redacció del tractat. Actualment el tractat es troba en fase de redacció, i es continuen duent a terme accions per incidir-hi. El govern espanyol ha elaborat un projecte de llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i doble ús. En aquest punt, les entitats que participen en la campanya fan accions per intervenir en aquesta llei, per a demanar que s’augmenti el control i els nivells de transparència, ja que es considera insuficient. Per a això, Amnistia Internacional, Intermón Oxfam i Greenpeace van entregar al Parlament espanyol més de 60.000 firmes per demanar a tots els grups parlamentaris millorar la proposta del govern. Per recollir les signatures es van organitzar actes en més de 40 localitats.

Activitats impulsades El mètode per aconseguir l’objectiu de la campanya és mobilitzar la població, a diferents nivells i de manera creativa. Per exemple, una de les accions més importants dutes a terme va ser la recollida de firmes a través de fotografies o imatges de persones amb missatges contra la guerra. D’aquesta manera es visibilitzava el suport de la societat civil en la campanya, a més de recollir també imatges de personatges públics que donessin suport a la iniciativa. A partir d’aquí s’han realitzat múltiples accions, moltes de les quals buscaven un impacte visual (per exemple una desfilada de moda amb armes). La campanya combina missatges gràfics, actuacions, i altres activitats, a més de l’elaboració de diversos materials.

14


Activitats més rellevants en el marc de la campanya: -Llançament de la campanya: es presenta la campanya als mitjans de comunicació de gairebé 70 països, es van fer marxes de protesta, làpides simbòliques, entrevistes, etc. -Dia dels drets humans: els partits polítics van donar suport a un futur tractat internacional sobre el comerç d’armes i un grup d’activistes van penjar una pancarta al Congrés dels Diputats. -Fòrum Social Mundial: es van muntar estands, seminaris i es van recollir signatures i fotografies. -Setmana d’acció global contra les armes lleugeres a més de 40 països. A Barcelona es va fer una desfilada simbòlica d’armes. -Delegació de 14 estudiants al Parlament Europeu en representació de més de 6.200 estudiants de 4 països (Espanya, Itàlia, Portugal i Uruguai). -Exposició “Plantem cara a les armes”, que visita nou ciutats. -Conferència de revisió del programa d’acció de les Nacions Unides sobre armes petites i lleugeres: En aquesta conferència de la ONU s’entrega al seu secretari general “un milió de rostres”, les imatges de persones que es van adherir a la campanya. -Projecte de llei de comerç d’armes del govern espanyol: s’han combinat accions de protesta amb l’entrega d’un informe: Comercio de armas en España: una ley con agujeros.

2.3. Què se’n pot aprendre? -Majoritàriament aquest tipus d’iniciatives generen força consens entre la ciutadania. També entre personalitats públiques que s’hi comprometen i administracions públiques locals, entre d’altres. Cal saber aprofitar aquest suport popular com a forma d’incidència política. -Alhora, per aconseguir suport social en una campanya, és útil cercar i utilitzar elements creatius que arribin a la població. -Treballar en aliança amb altres entitats, encara que pot comportar certes dificultats i la necessitat d’organització, aporta l’experiència de cada una en qüestions complementàries que reforçaran l’èxit de la iniciativa. -D’aquesta manera, entitats de diversos àmbits poden desenvolupar activitats de foment de la pau comptant amb el suport d’organitzacions especialitzades en aquesta temàtica. -Disposar de documents teòrics de suport és útil de cara a dur a terme i defensar la campanya. El fet de basar-se en investigacions rigoroses enforteix els missatges que es transmeten i atorga legitimitat. Més informació: Pàgina web de la campanya: www.armessotacontrol.org Amnistia Internacional: www.es.amnesty.org / www.amnistiainternacional.org IANSA: www.iansa.org Intermón Oxfam: www.intermonoxfam.org / www.oxfam.org/es Informes relacionats descarregables a www.armessotacontrol.org i www.pangea.org/unescopau/programas/campana.htm Projecte de llei 121/000121 sobre el control del comercio exterior de material de defensa y de doble uso, 29 de desembre de 2006, publicada el 15 de gener de 2007. Spanish Proposal to the Secretary General on feasibility, scope and draft parameters towards an international arms trade treaty.

15


3. La verdad bajo la tierra. Guatemala, el genocidio silenciado

Impulsat per: Photographic Social Vision, Editorial Blume i Asociación Centro de Análisis Forense y Ciencias Aplicadas (CAFCA). Col·laboradors: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Amnistia Internacional Guatemala, Casa Amèrica Catalunya, EED Guatemala, Fundación Soros Guatemala, Heks Guatemala, Medico International Guatemala i Oficina de Derechos Humanos del Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación. Àmbit d’activitat de les organitzacions: Cooperació– Audiovisuals i comunicació–Social– Editorial. Àmbit geogràfic de l’experiència: Internacional.

3.1. Per què és important aquesta experiència? En la historia s’han produït situacions marcades per conflictes armats que han provocat genocidis de gran part de la població. Des de les entitats no lucratives i des d’altres sectors s’han fet denúncies d’aquestes situacions, en ocasions en el mateix moment del conflicte, i a vegades a posteriori. Cal valorar, però, que no tots els conflictes han estat tractats i difosos de la mateixa manera, i n’hi ha alguns que han estat especialment oblidats. En aquest cas, s’analitza La verdad bajo la tierra. Guatemala, el genocidio silenciado, projecte que documenta el genocidi poc conegut i sofert pel poble maia de Guatemala a la dècada dels 80 a través de les exhumacions de les víctimes i la veu de molts testimonis. En aquest projecte es fa una tasca de sensibilització i de denúncia a través d’eines visuals i audiovisuals, com la fotografia i el vídeo.

16


3.2. En què consisteix aquesta experiència? Els antecedents del projecte Guatemala és un país que va patir un conflicte armat entre 1961 i 1996 que va suposar la mort de més de 200.000 persones i la desaparició de 45.000, 667 massacres, el desplaçament de 1,5 milions de persones i l’exili de 150.000. Davant la desaparició de més de «Vaig considerar necessari explicar aquesta 250.000 persones i la manca tragèdia ignorada, vergonyosament callada pels d’informació sobre aquest conflicte, mitjans de comunicació que van encobrir el no només a Guatemala sinó a pitjor genocidi del segle XX a Amèrica.» escala internacional, es va decidir Miquel Dewever-Plana, Revista “Ojodepez” 05. dur a terme el projecte La verdad bajo la tierra. Guatemala, el genocidio silenciado. Aquest projecte pretén informar sobre un crim contra la humanitat poc conegut com són les massacres perpetrades pel govern de Guatemala entre els indígenes maia durant la dècada dels 80 i donar a conèixer quines són les víctimes amb noms i cognoms, contribuint així a dignificar-les. Aquesta iniciativa té l’origen en el treball previ de Miquel Dewever-Plana, fotògraf francès d’origen català que documentava la vida maia a Mèxic i Guatemala a través de fotografies sobre la seva forma de vida, els costums, la cultura... A través del contacte amb la fundació Photographic Social Vision a Catalunya i amb l’associació de metges antropòlegs forenses a Guatemala (l’associació CAFCA), es decideix dur a terme un projecte sobre el genocidi maia, amb la col·laboració també de l’Editorial Blume. Els objectius del projecte es poden resumir en tres punts: sensibilitzar sobre el dolor i el sofriment dels supervivents i familiars dels desapareguts, contribuir a la recuperació de la memòria i la dignificació de les víctimes, i com a objectius primordials, difondre, sensibilitzar, crear un espai de debat i fomentar la reflexió en l’entorn immediat dels damnificats, així com a la nostra societat.

Les eines visuals i audiovisuals Aquest és un projecte de sensibilització i denúncia basat en eines visuals i audiovisuals, com són la fotografia i el vídeo. D’aquesta manera, s’han realitzat productes i activitats lligades a aquestes eines, que han servit de suport per documentar el procés d’exhumació de les víctimes, que el fotògraf va seguir durant dos anys, i que ha tingut com a resultat l’elaboració d’un llibre, un DVD, una exposició itinerant i una pàgina web. El llibre documenta, a través de fotografies, les exhumacions realitzades per diverses organitzacions forenses a Guatemala, i es combina amb la transcripció de testimonis gravats en vídeo i de les cartes obertes que els protagonistes dediquen als seus familiars desapareguts. El muntatge audiovisual, en format DVD i de 20 minuts de durada, informa sobre la història recent del país, dóna veu a molts testimonis i mostra imatges del reportatge. S’han realitzat presentacions del llibre i passis del DVD, a diverses poblacions d’Espanya i de Guatemala. Finalment, s’ha organitzat també una exposició de 60 fotografies en blanc i negre que ha visitat llocs com París, Perpinyà, Barcelona, Alcalá de Henares i Palafrugell. De cara al 2008 està prevista la realització d’una exposició a Barcelona i a Madrid.

17


A Guatemala, les activitats realitzades (fins a data 30 d’abril del 2007) han estat les següents: -23 vídeofòrums, amb una assistència aproximada de 2.800 persones a la capital (5 vídeofòrums), a la ciutat antiga de Guatemala (2), a Panimache (1), a Huehuetenango (6) i a Nebaj (3). -S’han entregat 2.600 llibres a familiars, supervivents, escoles, biblioteques, universitats i altres institucions. -S’han fet 2 tallers metodològics a la ciutat capital per reflexionar sobre la memòria històrica amb 36 líders de diferents organitzacions i comunitats de l’interior del país. -1 ràdiofòrum, a la ciutat capital. -Es van realitzar 8 exposicions fotogràfiques del llibre en espais públics oberts.

Això ha servit per enfortir les relacions entre les diferents organitzacions del projecte; per desenvolupar una metodologia per reflexionar i debatre sobre la memòria històrica (pedagogia del conflicte); per contribuir a la reflexió i al debat sobre la violència a Guatemala i el seu impacte social; per al reconeixement del dret de les víctimes a la reparació dels danys soferts; per a la dignificació de les víctimes i les comunitats; i per a la reivindicació de la lluita dels pobles per la justícia i la democràcia i en contra de la seva criminalització.

Un projecte intersectorial i internacional En aquest projecte hi ha implicades diverses organitzacions. Per una banda, ha estat impulsat per entitats no lucratives, com són Photographic Social Vision (fundació sense ànim de lucre que gestiona la producció i difusió de reportatges fotoperiodístics i audiovisuals des de Barcelona) i CAFCA (Asociación Centro de Análisis Forense y Ciencias Aplicadas, de Guatemala), per una empresa (l’Editorial Blume, que ja ha editat anteriorment diverses publicacions sobre situacions de conflictes) i un professional (el fotògraf Miquel Dewever-Plana, autor de les fotografies). A més, s’ha buscat suport de diferents sectors i països per dur a terme les diverses activitats del projecte. D’aquesta manera, també hi col·laboren altres entitats no lucratives com Casa Amèrica Catalunya, que ha finançat 5.000 exemplars del llibre perquè es distribueixin a Guatemala, la Fundació Soros a Guatemala, que ha finançat la seva distribució, així com diversos organismes públics catalans i estatals. D’aquesta manera, es produeix una col·laboració entre entitats de diferents sectors, involucrant tant l’àmbit públic com el privat, el lucratiu i el no lucratiu. Igualment, es produeix una col·laboració a un altre nivell, entre entitats dels dos països.

El retorn a la comunitat Un dels punts principals d’aquest projecte és que té en compte la societat de la qual parteix. Des del començament, es va treballar amb les entitats locals i amb els mateixos testimonis per tal d’aconseguir la màxima fidelitat a la realitat. D’aquesta manera, es volia evitar caure en visions etnocentristes i a la vegada actuar amb precaució, ja que es tractava un tema delicat. Per aquest motiu, es va fer un esforç en relació amb els textos de la publicació, que eren revisats per CAFCA, per experts i per les persones que havien aportat el seu testimoni, per tal de corroborar la informació. El treball amb les comunitats locals no va acabar aquí, sinó que s’està produint un retorn a la comunitat. Des de novembre del 2006, data en què es va publicar el llibre, aquest ha estat distribuït a Guatemala de forma gratuïta entre les comunitats que van aportar el seu testimoni. Es considera que

18


amb aquesta entrega es reforça l’autoestima de la població, s’ajuda a crear consciència sobre el tema i a establir xarxes entre les persones i els grups, i a més, representa el tancament del cercle del projecte. La distribució dels llibres, així com l’organització d’exposicions i la projecció del DVD a Guatemala, s’està realitzant des de les mateixes organitzacions del país. Alhora, durant quatre mesos, s’han documentat fotogràficament les entregues dels llibres a la població i s’espera elaborar una segona publicació amb aquest material.

3.3. Què se’n pot aprendre? -La utilització de mitjans visuals i audiovisuals representen una eina relativament nova i amb gran potencial. El seu ús pot ser útil per als projectes de sensibilització i denúncia. -En els projectes de pau que impliquen diferents països és positiva la relació contínua amb les entitats i persones del país amb el qual es col·labora. Això permet optimitzar el treball en els projectes d’àmbit internacional. -A més, permet poder validar la informació perquè aquesta sigui al màxim fiable. Això implica prendre en consideració les persones i entitats que formen part de la realitat que s’estudia o sobre la que es vol fer sensibilització, tenint en compte la seva opinió i retornar-los el fruit del projecte en el qual han col·laborat. -A l’hora de buscar col·laboracions és important que es comparteixi el projecte amb persones, professionals i entitats amb valors i objectius similars, ja que això contribuirà a l’èxit de la iniciativa.

Més informació: Pàgina web del projecte: www.blume.net/guatemala Asociación Centro de Análisis Forense y Ciencias Aplicadas (CAFCA): www.cafcaguatemala.org Editorial Blume: www.blume.net Photographic Social Vision: www.photographicsocialvision.org Acords de pau de Guatemala: www.pnudguatemala.org

19


4. BBVA sense armes

Impulsat per: Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs (Justícia i Pau), Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i Setem. Àmbit d’activitat de les organitzacions: Desarmament–Drets Humans–Recerca–Cooperació. Àmbit geogràfic de l’experiència: Estatal.

4.1. Per què és important aquesta experiència? Les campanyes de sensibilització i denúncia promogudes per entitats del tercer sector i dirigides a altres actors socials i que busquen la mobilització social, van acompanyades sovint d’una àmplia tasca de investigació, tant en les fases prèvies com al llarg de la campanya. L’experiència que s’analitza a continuació basa les seves accions d’incidència política en un treball exhaustiu de cerca d’informació en un camp específic: les entitats bancàries com un dels agents coresponsables de la societat relacional. La realitat social actual és una xarxa de relacions complexes, on els diferents actors que hi interactuen tenen un paper responsable i cap d’ells pot actuar per separat davant dels diferents reptes socials que s’han d’afrontar. Tant l’Administració pública, com les empreses o el sector no lucratiu conviuen en una societat relacional en moviment i globalitzada i s’estableixen vincles i connexions. Les entitats impulsores d’aquest projecte volen examinar l’aplicació de la responsabilitat social corporativa en el camp de les entitats financeres.

20


4.2. En què consisteix aquesta experiència? Els antecedents Les entitats impulsores de la campanya BBVA sense armes han treballat conjuntament al llarg de les diferents etapes. El Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs, dedicat a la investigació per la pau i el desarmament, forma part de Justícia i Pau, entitat de llarga trajectòria en la defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. D’altra banda, l’Observatori del Deute en la Globalització és una xarxa d’investigadors coordinada des de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, dedicada a la investigació sobre el deute extern i la irresponsabilitat social i ambiental corporativa de les empreses transnacionals. Arran d’uns informes publicats per aquestes dues entitats, l’any 2006 un accionista del BBVA es va posar en contacte amb el Centre Delàs i l’Observatori del Deute en la Globalització, amb la voluntat d’iniciar una campanya d’investigació sobre les accions i activitats de la seva entitat financera. Es va iniciar doncs la campanya BBVA sense armes, amb la posada en marxa de la pàgina web, les adhesions d’altres organitzacions i persones interessades i un exhaustiu treball d’investigació sobre l’entitat financera i les seves polítiques de funcionament. A partir d’aquest impuls inicial i coordinació prèvia, es va continuar fent recerca, preparant el material, els informes, presentant-los i fent-los públics. El mes de juny de l’any 2007 es va fer la presentació de la campanya davant dels mitjans de comunicació, juntament amb Justícia i Pau i tot l’equip que havia preparat la recerca.

Els objectius de la campanya En la nostra societat hi ha una opinió pública favorable a la pau i al respecte dels drets humans i d’un medi ambient de qualitat. Tot i això, hi ha molts conflictes armats, vulneracions dels drets humans, contaminació ambiental, pèrdua de la biodiversitat, etc. Sota la conjunció de tots aquests problemes, creix la demanda de pràctiques més ètiques al sector empresarial i la necessitat d’una creixent sensibilització social. La campanya BBVA sense armes incideix de forma directa denunciant entitats financeres que participen en indústries militars o que alteren greument la vida de comunitats. Es pretén “crear una opinió pública que afavoreixi un canvi d’actitud de les entitats financeres i la Corporació BBVA en particular, integrant controls efectius en el compliment dels drets humans i estudis d’impacte ambiental i social a totes les operacions que financen, i en tots els negocis en els quals participen com a accionistes, ja sigui de forma directa o indirecta i, en conseqüència, cancel·li les seves inversions en les empreses fabricadores d’armament relacionades i anul·li el finançament d’empreses altament contaminants” (Informe-Manifest de la campanya).

21


Àmbits de la campanya La campanya BBVA sense armes engloba tres àmbits d’actuació: -Sense armes: el focus d’atenció està en la participació de l’entitat financera en indústries militars, com a accionista en empreses subministradores del sector defensa. En aquest aspecte, el Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, ha aportat dades sobre la participació accionarial del banc en empreses d’armament i indústria militar, com CESCE, INDRA, RYMSA, Inmize (MBDA) o Ibérica del Espacio, entre altres (dades extretes del web de la campanya). -Sense inversions contaminants: les entitats impulsores del projecte denuncien que hi ha una irresponsabilitat contra la natura al finançar projectes empresarials altament contaminants (com l’oleoducte de crus pesats a l’Equador). -Sense inversions sospitoses: el suposat ús de la compra de voluntats polítiques als governants dels països del sud o el blanqueig de diners de procedència dubtosa és la tercera pota de la investigació de la campanya. Partint d’investigacions anteriors i altres fonts contrastades, l’ODG aporta dades de països com Mèxic, Veneçuela, Perú, entre altres. Tot i que la campanya s’ha treballat de forma global, partint de l’experiència prèvia i per afavorir el treball en xarxa, les entitats impulsores del projecte hi han participat aportant cada una els coneixements obtinguts en el seu àmbit.

Activitats impulsades El mètode utilitzat per aconseguir l’objectiu de la campanya ha estat mobilitzar la població, sensibilitzar la societat i incidir en la imatge pública de les entitats financeres que treballen amb unes pràctiques poc responsables socialment. Un cop presentada la campanya i feta la difusió corresponent a través de diferents mitjans, la segona fase de la campanya ha estat escriure una carta al president de l’entitat bancària, informant sobre la campanya i on s’hi exposen les conclusions extretes de les investigacions. A més, s’han enviat cartes a les persones directives de les sucursals de Barcelona amb la intenció de sensibilitzar i informar. Les adhesions a títol personal (que han arribat a un miler) realitzades a través de la pàgina web de la campanya i les organitzacions que donen el seu suport (més de 20 organitzacions i federacions d’entitats representatives (catalanes, estatals i internacionals) continuen augmentant, i la tasca d’investigació i recerca segueix el seu curs. A més, es continuen realitzant accions i activitats de formació i sensibilització social conforme surten a la llum noves informacions i activitats de formació i sensibilització social.

22


4.3. Què se’n pot aprendre? -Les campanyes de sensibilització social i denúncia a partir de la incidència d’algun dels agents socials, generalment estan sustentades a partir d’un important treball de recerca. Les afirmacions sobre altres organitzacions han estat investigades i contrastades amb diferents fonts, que avalen i donen credibilitat a les dades aportades. -El treball conjunt entre diferents entitats pot provocar algunes dificultats, però també enriqueix els projectes amb diferents punts de vista, experiències i coneixements. L‘organització i coordinació entre els implicats és important per garantir l’èxit del projecte. En aquest sentit és especialment important per afrontar els impactes generats per altres sectors amb més recursos, com per exemple les empreses transnacionals. -Les adhesions al projecte d’altres entitats i persones a títol individual aporten legitimitat i força. A més, alimenten les iniciatives que es puguin dur a terme i empenyen a seguir avançant amb la iniciativa.

Més informació: Pàgina web de la campanya: www.bbvasensearmes.org Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs: www.justiciaipau.org/centredelas Observatori del Deute de la Globalització: www.odg.cat Setem: www.setem.org BBVA: www.bbva.es

23


5. Castell per la pau

Impulsat per: Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES) i Nova, Centre per a la Innovació Social. Col·laboradors: Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme i Forces de Pau Noviolentes. Àmbit d’activitat de les organitzacions: Cultura. Àmbit geogràfic de l’experiència: Català.

5.1. Per què és important aquesta experiència? Els projectes i campanyes enfocats a la promoció de la pau poden ser abordats des de diferents activitats i propostes. Una de les fórmules és la reivindicació d’espais per a l’ús públic i social, que puguin ser utilitzats com a espais per a la sensibilització, difusió i mobilització de la societat civil, entre d’altres. Una mostra d’aquestes iniciatives la trobem en l’experiència que es descriu a continuació. El castell de Sant Ferran és la fortalesa més gran d’Europa. Durant el període de 1965 a 1991 les instal·lacions van ser usades com a presó militar. El projecte que es descriu a continuació contempla la reivindicació al voltant del castell de Sant Ferran de Figueres per convertir-lo en un castell per la pau.

24


5.2. En què consisteix aquesta experiència? Els antecedents del projecte El castell de Sant Ferran de Figueres (s. XVIII) és gestionat, des del 2003, pel Consorci del Castell de Sant Ferran, una entitat pública i sense ànim de lucre, integrada pel Ministeri de Defensa espanyol, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres. El projecte de replantejament de l’ús del castell ha estat promogut principalment per dues entitats: el Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES), entitat que treballa temes de pau, de justícia, de cooperació i de sensibilització i membre de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme; i Nova, Centre per a la Innovació Social, entitat que promou la innovació social afavorint la noviolència activa, la participació deliberativa i la transparència. El procés va començar l’any 1996, quan es van complir 20 anys dels empresonaments dels primers objectors de consciència al castell de Sant Ferran de Figueres. Dins del GEES hi havia membres del Moviment d’Objecció de Consciència i es va fer un acte de commemoració i de desgreuge per a tots els presos de consciència. En aquest acte, obert a totes les persones involucrades en algun moment amb el castell, es van realitzar diferents activitats de commemoració. El grup d’objectors de consciència de Can Serra va preparar una exposició amb les principals tasques que realitzaven explicant el servei substitutori. Arran d’aquesta trobada, va sorgir la iniciativa de preparar un projecte per transformar el castell de Sant Ferran en un castell per la pau.

Els objectius del projecte L’objectiu d’aquest projecte és la reconversió del castell de Sant Ferran de Figueres en un castell per a la pau. Alguns dels possibles usos que s’han plantejat són: un museu sobre la història de la construcció de la pau, un centre de mediació i transformació de conflictes, un centre de formació i recerca sobre pau i conflictes, entre altres. Aquest és, per tant, un projecte que es planteja a llarg termini, ja que implica un canvi de filosofia en l’ús i propietat del castell. També s’ha plantejat, més enllà de la creació d’un únic centre per la pau, la creació d’una xarxa de museus per la pau, incloent el castell de Sant Ferran de Figueres i el de Montjuïc a Barcelona. Per aconseguir aquests objectius és clau la col·laboració entre totes les entitats i grups socials, per esdevenir una veu única i poder formular la proposta davant les administracions locals, catalana i estatal.

25


L’evolució del projecte A partir del primer grup impulsor, es va preparar un projecte i es va presentar l’any 1997 a la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme, que va demostrar el seu suport. Algunes de les primeres activitats d’aquest projecte van ser la realització d’una exposició i la convocatòria de la primera marxa a peu per la pau, de Girona-Figueres. Coincidia amb el vint-i-cinquè aniversari de la primera marxa que es va fer amb el mateix recorregut per reclamar la llibertat del primer grup d’objectors empresonats al castell de Sant Ferran de Figueres. Les marxes van seguir realitzant-se durant diversos anys. -Marxa 2001: (Girona – Figueres). Es demanava destinar el cost d’un dia de la despesa militar anual per a activitats de sensibilització, formació, recerca i mediació a favor de la pau, i que una part d’aquests recursos es dediquin durant aquesta dècada a reconvertir el Castell de Sant Ferran en un Castell per la Pau. -Marxa 2002: (Roses – Figueres). Es va continuar amb les reivindicacions de l’any anterior. -Marxa catalana per la cultura de pau 2003: (Tortosa – Figueres, de 15 dies de durada). Es demanava un 0,3% de pressupostos públics a favor de la cultura de pau, la creació de forces de pau noviolentes alternatives a les forces armades, reconvertir el castell de Figueres en un castell per la pau i la renúncia de les constitucions a la guerra com a mitjà per a resoldre conflictes. -Marxa per la cultura de pau 2004: (Figueres / Vinaròs / Fraga – Barcelona). Des de tres columnes, aquesta marxa va finalitzar a Barcelona, on es va lliurar el manifest amb més de 5.600 signatures de 255 municipis demanant una política pública per la cultura de pau i que l’Estatut d’Autonomia renunciés a la guerra com a forma de resoldre els conflictes. -Marxa per la cultura de pau 2005: (Olot – Puigcerdà). En col·laboració amb la iniciativa de marcar el Camí dels Països Catalans, es van mantenir les reclamacions de les marxes anteriors. -6a Marxa per la cultura de pau 2006: (Martorell – Barcelona). En aquest cas, el recorregut tenia com a destinació el castell de Montjuïc.

A més de les marxes, es va decidir organitzar unes trobades que van reunir diversos agents socials implicats en la pau i en el castell de Sant Ferran de Figueres: entitats per la pau, investigadores i investigadors, civils, militars i polítics i polítiques. L’objectiu de les trobades és dialogar sobre la construcció de la pau i altres temes relacionats i poder avançar en la cerca de fórmules de manera conjunta. D’aquesta manera es pretenia posar en comú experiències, iniciatives i projectes, i fer conèixer el castell de Sant Ferran per estudiar-ne possibles usos a favor de la pau. Les dues primeres trobades es van celebrar al castell de Sant Ferran de Figueres i la tercera, a Barcelona (sense l’oportunitat de poder-la celebrar al castell de Montjuïc), amb els següents títols: -2003. Quin és el millor sistema per garantir la pau i la seguretat al segle XXI?. Reflexionar al voltant de les iniciatives mundials de promoció de la cultura de pau i la divulgació, recerca, formació i intervenció sobre la resolució pacífica de conflictes. -2004. De la prevenció dels conflictes a la "força" com a darrer recurs. Reunir experts civils noviolents, militars i representants dels governs per dialogar sobre les actuacions civils i militars en la prevenció del conflictes i sobre l'ús de la força com a “darrer” recurs. -2006. Construint serveis civils de pau. L’objectiu principal era reflexionar sobre la viabilitat de promoure a Catalunya un Servei Civil de Pau amb vocació europea.

Tot i l’èxit d’aquestes iniciatives, la voluntat dels organitzadors era anar més enllà de la realització de trobades puntuals, i dur a terme un procés per reconvertir el castell de Figueres en un castell per a la pau. Es pretén seguir amb la tasca de fomentar adhesions d’altres entitats al projecte, i continuar la tasca d’incidència política de cara als diversos nivells de l’Administració pública: central, autonòmica i local (fins ara alguns ajuntaments ja s’han adherit a la campanya).

26


5.3. Què se’n pot aprendre? -Part de la força dels projectes radica en la voluntat de fer-los possibles, treballar per a una missió i d’acord a uns valors. Encara que la mida d’una entitat faci pensar que no pot dur a terme determinades campanyes o activitats, la col·laboració amb altres organitzacions ho pot fer possible. -La participació de la societat civil i la implicació de tota la ciutadania en les iniciatives impulsades aporta al projecte un important impuls i suport, a més de legitimar-lo davant la resta d’agents socials. -En el cas de projectes o campanyes en què es veuen involucrats altres agents socials és útil buscar el diàleg amb aquests, fins i tot en el cas que les seves actuacions, valors o interessos siguin contradictoris amb els propis.

Més informació: Pàgina web del projecte: www.nova.cat/ca/noviolencia/castellspau Pàgina web de les trobades: www.nova.cat/ca/noviolencia/trobadespau Pàgina web de les marxes: www.nova.cat/ca/noviolencia/marxespau Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat - GEES: www.solidaries.org/cens/entitat.php?Id=415 Nova, Centre per a la Innovació Social: www.nova.cat Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i l'Alt Maresme: www.solidaries.org Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat – CEDRE: www.solidaries.org/cedre Pàgina web del castell: www.castillosanfernando.org/CAS

27


6. Reflexions finals Davant les múltiples experiències identificades se’n pot extreure que és possible fer activitats de foment de la pau en entitats que no es dediquen exclusivament a aquest àmbit i que, a més, és força freqüent que des de diferents organitzacions es duguin a terme iniciatives en aquest sentit. De les pràctiques analitzades en aquesta publicació, se’n poden treure múltiples aprenentatges. Alguns dels més recurrents es resumeixen en: -La interrelació entre entitats: es produeix en molts casos una col·laboració entre entitats per a la realització dels projectes. La iniciativa pot procedir d’una o diverses organitzacions, però, més enllà de qui prengui la iniciativa, solen buscar-se col·laboradors, que poden concretar-se en adhesions a la campanya o projecte o en vinculacions més estretes. -Suport d’una entitat especialitzada en l’àmbit de la pau o similar: en diverses iniciatives, la col·laboració entre organitzacions s’ha concretat en la participació d’una entitat que ha aportat els seus coneixements sobre aquest àmbit. Això ha servit perquè les altres entitats col·laboradores disposessin d’informació sobre aquesta temàtica, cosa que ha permès complementar els coneixements propis i contribuir així a l’èxit de la iniciativa. -La sensibilització i la incidència política com a principals actuacions de foment de la pau: les pràctiques identificades es dirigeixen freqüentment a fer projectes de sensibilització de la societat. També hi ha nombroses campanyes destinades a realitzar accions d’incidència política en els diferents nivells de l’Administració pública i de l’empresa. Sovint, la participació i la implicació de la societat civil és imprescindible per l’impuls i la legitimitat d’aquestes iniciatives. -Ús de les TIC com a forma de difusió de les iniciatives: totes les pràctiques descrites disposen d’una pàgina web. Actualment aquesta eina es converteix en quelcom fonamental per tal d’arribar a la societat, la qual cosa esdevé en molts casos imprescindible per a l’èxit de la iniciativa. La pàgina web es pot utilitzar per penjar-hi materials, per fer sensibilització, incidència, etc. -Originalitat i creativitat de les activitats impulsades: mitjançant l’ús de les noves tecnologies, així com d’altres mecanismes, s’han impulsat activitats dotades d’un gran caràcter visual i creatiu. D’aquesta manera s’ha aconseguit crear un major impacte a la societat per aconseguir el seu suport.

28


7. Altres experiències identificades A continuació es presenten altres experiències identificades de foment de la pau promogudes per organitzacions no lucratives. Si coneixeu més iniciatives relacionades amb aquesta temàtica us agrairem que ens les feu arribar a observatori@tercersector.net.

Cas

Entitat/s

BarcelonaxPalestina

Hi participen diverses organitzacions. Promogut per Observatori Solidaritat

Bombas de racimo: la lluvia de acero

Greenpeace

Campanya "Per la Pau: prou investigació militar!"

Fundació per la Pau, amb altres entitats adherides

Campanya contra les municions de dispersió

Fundació per la Pau Justícia i Pau Moviment per la Pau

Campus per la Pau a Girona

Justícia i Pau Universitat de Girona

Concurs d'animacions per la pau

Fundació per la Pau

Curs d'estiu

Universitat Internacional de la Pau

Dia Internacional de les dones per la pau i l’antimilitarisme per un món lliure de violències

Diverses entitats

Eliminem les mines

Diverses entitats (Intermón Oxfam, Metges sense fronteres, CEAR, UNICEF, Mans Unides, ACADICA, Greenpeace …)

La Pau a través dels mitjans audiovisuals

EduAlter Drac Màgic Fundació Jaume Bofill

Memorial Joan XXIII per la Pau

Institut Víctor Seix de Polemologia

Memorial per la Pau Josep Vidal i Llecha

Associació "Josep Vidal i Llecha"

Objecció fiscal

Diverses entitats

Pau sense treva

Centre Cívic Cotxeres de Sants Centre Cívic Casinet d'Hostafrancs Secretariat d'entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Ajuntament de BCN - Districte Sants Montjuïc

Plataforma de recolzament a la Ruta Pacífica de Mujeres de Colòmbia

Cooperacció

Projecte digital

Missatgers de la Pau

Sí al procés de pau

Diverses entitats

Teixint xarxes

Universitat Internacional de la pau

Trobada de Barcelona

Fundació per la Pau Justícia i Pau

"Visca l’amor". Homenatge a Teresa Rebull

Òmnium Cultural

29


www.tercersector.net Una finestra oberta al món de les entitats del tercer sector

Les publicacions estan disponibles per descarregar

La Biblioteca del Tercer Sector a l’abast

30


Col·leccions OTS Les publicacions de l’OTS són l’eina per comunicar, compartir i debatre el coneixement sobre el món no lucratiu. Quaderns breus, de fàcil lectura sobre temes d’interès del tercer sector. Papers de Recerca OTS

La col·lecció “Papers de Recerca OTS” està formada per quaderns que procedeixen de les línies de recerca amb les quals treballa l’OTS. En aquesta col·lecció es troben documents d’investigació presentats a congressos, resultats de treball de camp, monogràfics, documents de síntesi...

Debats OTS

Els quaderns d’aquesta col·lecció recullen i resumeixen les principals aportacions, idees i conclusions dels actes o activitats que s’organitzen des de l’OTS. Es capitalitza el debat generat sobre alguns dels temes transversals del tercer sector.

Experiències OTS

La col·lecció “Experiències OTS” recull bones pràctiques, casos i exemples d’accions concretes de les entitats. Són les mateixes organitzacions les protagonistes, les quals comparteixen les seves experiències i aprenentatges per a que puguin ser d’utilitat per a la resta de les entitats del tercer sector.


Bones pràctiques de foment de la pau a les entitats del tercer sector  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you