IV
El Tercer Sector Social a la societat relacional
19. La relació amb el món empresarial 19.1. Treball per a les relacions de col·laboració L’increment del reconeixement de la coresponsabilitat social que tenen les organitzacions del Tercer Sector i el món empresarial contribueix a fomentar els punts de trobada d’aquests agents socials. El creixement de la responsabilitat social corporativa al món empresarial ha estat un factor clau per a l’apropament entre les organitzacions del Tercer Sector i el món empresarial. Alhora, el creixement, la maduració i la consolidació de moltes entitats del Tercer Sector Social està propiciant espais de relació. “Tenim un conveni amb una empresa privada que ens ajudarà financerament a remodelar un dels nostres espais. A aquesta empresa hem anat a fer-hi xerrades als treballadors i als caps de recursos humans, etc. Tot això funciona molt”. Extret d’una entrevista
Hi ha nombrosos valors d’aportació que les organitzacions del Tercer Sector Social poden fer al món empresarial i viceversa. Els seus coneixements i experiències es complementen en bona mesura i, per tant, hi ha moltes oportunitats per encetar relacions conjuntes.
133
A l’igual que succeeix quan s’articulen relacions amb altres entitats o amb les administracions públiques, la construcció i consolidació d’aquestes vinculacions requereix d’un procés de maduració. Aquest procés depèn de molts factors alhora: si es dóna una situació d’entorn favorable, el grau de predisposició a anar més enllà d’una relació puntual, el possible encaix entre cultures organitzatives, etc.
Les claus d’èxit de les relacions de col·laboració Algunes de les claus per assolir autèntiques relacions de col· laboració entre el món empresarial i les organitzacions del Tercer Sector Social són: > el lideratge ha de ser compartit entre ambdues parts, aportant perspectives complementàries, i ha de servir per impulsar la relació i les activitats. > l’encaix entre les cultures organitzatives de l’empresa i l’entitat social. > la comunicació interna i externa a totes dues bandes per explicar la relació. > la confiança: cal vetllar per l’acompliment dels compromisos, el respecte pels coneixements de les altres parts, el respecte a l’autonomia, el disseny conjunt de les actuacions, etc. > la rendició de comptes, que implica fer una avaluació del procés per poder avançar. > la generació de valor i l’aprofitament de coneixements de cada una de les parts. > la importància del seguiment en els diferents moments de la relació (abans, durant i després). > la necessitat de mesurar resultats i consensuar els indicadors adequats. > el portafoli de relacions s’estableix segons la capacitat que té cada entitat per establir relacions i considerant els rols de cadascuna. > el valor de l’experiència per a capitalitzar els aprenentatges d’altres organitzacions.