Issuu on Google+

HP

E L I N T E R I Ó DI C O

L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS ELS GRAFFITIS, cada cop més presents

L’ENQUESTA

12/06/2013

LA MATERNITAT D’ELNA, una casa tan simple i que va ser tan important durant l’exili republicà espanyol

Els alumnes de 4t surten al carrer a fer enquestes sobre la importància de la imatge. La Maternitat d’Elna compren l’etapa de finals de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) tot i que els seus inicis també COLÒNIES PASSADES PER NEU! Desprès de molts mesos d’espera i de lluita per estan influenciats per la aconseguir les colònies , per fi van arribar . El 18 de Segona Guerra Mundial, quan els jueus eren perseguits pels Març marxem definitivament cap a França. nazis alemanys, presidits per Hitler. Cada dia es troben més graffitis i es quevas caminant pel teu poble i a cada paret pots trobar coses escrita o dibuixada.

ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL

Ven y disfruta de las magnificas ofertas que te damos para que consigas estalviar más dinero y de una forma mucho más fácil

PENEDÈS, VINE I APUNTAT Preinscripcions des del 13 fins al 24 de juny

El Banco de las oportunidades


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 2

V o l um e n 1 , nº 1

J Editorial

ÍNDEX

j

EDITORIAL 3

FOTO DENUNCIA Denunciem els graffitis del tipus ofencius i defensem els que són artístics.

Balls de saló

L’experiència viscuda a 5 l’educació secundària obligatòria. 6 ESPORTS 7 Un petit resum de les dife8 rents activitats esportives que hem fet durant el curs 9 a les classes d’educació física. 10 CARTELLERA 14 Els horaris de varies estre15 nes cinematogràfiques

Una mica d’història

16 XERRADES

DE VIATGE. ANEM A…

Articles d’opinió

Aquesta setmana recomanem la ciutat de Vic.

L’horòscop

17 Xerrada a la fascina Treballar a la ràdio 18 Pallassos al món 19 Bufa & Sons

El temps

20

BALLS DE SALÓ

UNA MICA D’HISTÓRIA

Foto denuncia Esports Enquesta Cartellera Les colònies Xerrades De viate. Anem a...

Necrològiques

Passatemps L’entrevista

Reportatge sobre la roda 21 de salsa i la sessi´´o de zumba que vam fer el di24 vendres 7 de Juny.

EL INTERIÓDICO Director—> Jordi Vendrell Subdirectora—> Foix Bonfill Consell de redacció—> Marta Casas,

ENQUESTA Sortim al carrer a preguntar-li a la gent què en pensa de la imatge estètica i de les marques de roba. LES COLÒNIES Unes paraules sobre l’experiència a les colònies

Sortida a la Maternitat d’Elna

ARTICLES D’OPINIÓ

ENTREVISTA

Text sobre l’ambició Text sobre l’èxit

Entrevista a Cisco Pauses, mossen de Sant Sadurní d’Anoia

Marta Delgado, Júlia Urpí, Foix Bonfill, DIARI PATROCINAT PER: Jordi Vendrell i Ariadna Castillejo Caps de seccions—> Marta Delgado i Marta Casas Maquetació—> Jordi Vendrell Col·laboradors—> Cisco Pauses i Mestres, Montse Catasús, Miquel Juanola, Carles Espinach, Anna Vallès, Narcís Farran i Òscar Rovira


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 3

EDITORIAL. AVUI PARLEM DE...

...4T ESO, EL FINAL D’UN CICLE

D

iuen que 4t d’ESO és el final d’un cicle de la nostra vida. Sense adonar-nos-en ja hem arribat al final. S’acaben els estudis obligatoris i comencen les grans decisions. És un punt on el camí deixa d’estar marcat, hi ha desviaments, i equivocar -se és massa fàcil.

DE 6È

Moltes persones canvant, tenint aquests vien d’escola o deixen 4 anys al darrere és els estudis i després difícil. de tot aquest temps, deixaran d’estar en el teu dia a dia. Hem de començar a pensar en el futur i decidir el camí que volem seguir. Però Aquests són les escales per accedir a les aules de 4t ESO. mirar enda-

DE PRIMÀRIA A

Fa 4 anys vam entrar a l’Escola Intermunicipal com a estudiants per primera vegada. Tot era nou per nosaltres i estàvem espantats pel que ens podríem trobar; professors, companys, la dificultat dels estudis. Sabíem que ens hauríem d’adaptar a la manera de fer de cada professor. Sabí-

12/06/2013

1R

D’ESO

em que la dificultat de les matèries augmentaria i hauríem d’estar ben desperts per poder seguir el ritme. L’edifici semblava com una gran ciutat, comparat amb les nostres antigues escoles, una gran ciutat on perdre’s era massa fàcil. Recordo el primer dia al pati de fora abans d’entrar, ple de

cares noves, pensant que amb aquelles persones que encara no coneixies passaries els següents 4 anys de la teva vida, sense ni tan sols imaginar-te que arrivarien a ser tan importants, ni poder fer-te una idea de tot el que ens esperava per viure.


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 4

V o l um e n 1 , nº 1 ÍE ND DE X+ XA IT OFRI TI A L .T ÈACVNUI CI AP A R L E M

DE...

...4T ESO, EL FINAL D’UN CICLE

A

mesura que avançaven els curos ens

rets. Ens hem acostumat a les grades invadides de gent a l’hora del pati, a la sala de

Entrada de l’escola.

vam començar a sentir més còmodes i mica en mica vam fer nostra l’escola. Ara que estem acabant 4t d’ESO ens adonem que hem passat gran part de la nostre vida entre aquestes pa-

professors sempre plena de menjar d’emorzars que ha fet alguna classe, al bon ambient que es respira pels passadissos, a les festes al gimnàs, a la pantalla de la classe que hauria de ser tàc-

til, a demanar a secretaria amb cara de pena que t’obrin la porta quan vas tard, als esmorzars de classe que organitzem a la mínima oportunitat, als amics invisibles en una classe nadalenca, als combos tocant a cada festa, als de primer (que cada any són més petits) corrent pels passadissos per no fer tard, a les jornades culturals, a que sempre surti gent de sota les pedres, als professors, a l’edifici mateix, a l’Ínter. Hem recorregut cada racó d’aquesta escola i l’hem fet nostra. L’Ínter trepitja fort, i tot el què trepitja fort deixa marca.

Diuen que 4t d’ESO és el final d’un cicle de la nostra vida però també suposa l’inici d’un de nou. Marta Delgado , Foix Bonfill i Júlia Urpí


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 5

FOTO DENUNCIA: ELS GRAFFITIS criu a les parets per defensar una idea, donar la seva opinió o expresar els seus pensaments, a vegades cal mirar bé com escrius i què escrius a una paret perquè no tothom

Aquí s’observa un graffiti per fer maco.

També hi han moltes persones que només pinten parets per ensenyar al món el seu art, gent que pinta a parets públiques per fer-les més boniques i agradables, aquesestarà d’acord amb tes persones no pretenen dedicar-se altu. gú

C

ada dia es troben més graffitis i es que avui en dia vas caminant pel teu poble i a cada paret hi pots trobar alguna cosa escrita o dibuixada.

lleig una pintada a la paret, i es que tot depen del tipus de graffiti, fa molt lleig una pintada on posa quatre paraules mal escrites, però no fa tan lleig en el cas que sigui un dibuix que Hi han moltes mane- no ofen a ningú. res de pintar una pa- Hi ha gent que esret o millor dit hi han moltes parets on pintar, hi han parets privades on pintar-les sense permis pot passar-te factura i parets públiques on no afecta a ningú, això si depen de el contingut del graffiti. Hi ha molta gent que pensa que fa molt

Aquí s’observa un graffiti fet d’una manera grutesca.

Aquí s’observa un graffiti per fer maco.

en concret ni ofendre a cap persona, només pretenen ensenyar el que saben fer, que és pintar graffitis. Foix Bonfill


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 6

V o l um e n 1 , nº 1

4T EN MOVIMENT

D

u r a n t aquest últim trimestre els alumnes de 4t d’ESO, hem estat fent unes activitats esportives diferents i especials a les classes d’educació física. En una sessió vam anar al camp de futbol de Sant sadurní per fer un torneig de rugby noies cotra noies i nois contra nois. Quatre sesions vam anar a l’equip 4 on fam fer diferents

classes que es fan al gimnàs: steps, body pam, pilates i spinning. A steps es col·loca un step al terra i es fan coreografies amb la música. A body pam es fan exercicis carregant pes per fortalitzar els musculs de braços i cames. A pilates és fan exercis per saber controlar la respiració i per últim a spinning es pedaleja una bicicleta estàtica seguint el ritme de la música.

Una sessio la vam fer la piscina municipal de Sant Sadurní d’Anoia on vam fer algunes piscines de diferents maneres de nadar com crol, papallona i esquena. Però l’activitat més important i la que tots esperàvem amb més il·lusió va ser la de volei platja. Dimarts dia 7 els alumnes de quart vam agafar el bus a les 8:30 del matí en direcció a la platja de Vilanova. La sortida consistia en un torneig de voley ja que aquest esport ja l'havíem practicat a educació física durant el curs. Hi havien 12 equips i cada equip constava de

Persones que juguen a voleibol.

8 o 9 persones de manera que hi havia rotacions en cada equip. Els equips estaven dividits en 3 colors ( blau, verd i vermell ) i cada color tenia una pista assignada i dintre de cada color jugaven uns contra els altres fins arribar a la final. La classificació va quedar en primer lloc el grup vermell1 que estava format per l’Estel·la Marigó, Jordi Vendrell, Oriol Vendrell, Joan Romeu, Aleix Raventós, Oriol Coral, Àlex Olivella, Joan Vendrell i Sergi Garriga. En segon lloc van quedar el grup ver-

d3, format pel Mikel Ozcáriz, l’Amadeu Tena, l’Alex Molina, el Joan Almirall, la Marta Delgado, la Marta Casas, l’Adrià Puerto, la Júlia Urpí i l’ Òscar Rovira. I en tercer lloc va quedar el grup vermell3, format per l’Ariadna Aymerich, la Mònica Florido, la Mònica Ferrer, la Laia Martin, la Gemma Ochoa, el Joan Martínez, el Raul Duran, el Guillem Duran i l’Òscar Muñoz. L'excursió va ser un gran èxit i vam passar un agradable dia a la platja i vam tenir sort que ens va fer molt bon dia. Marta Delgado i Foix Bonfll


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 7

MÉS DEL 90% DE LA GENT ENQUESTADA CREU QUE LA IMATGE ESTÈTICA ÉS IMPORTANT. Els alumnes de 4t surten al carrer a fer enquestes sobre la importància de la

C

imatge. om a te- la societat en la que

és a dir, pírcings, tatu-

ma per a vivim. Fent aquesta

atges, entre d’altres.

l’-

entrevista pretenem

enquesta

saber si a la gent li

hem triat la impor- importa tenir un bon tància de la imatge aspecte físic o tan li física i estètica, és a fa el que en pensi la dir, l’aspecte de cada gent. També tractem persona i la impor- temes com els retocs, tància que té respecte La majoria

de les en que vivim en una pensen que la gent es motiu a la crisi, ja que la

persones enquestades societat molt estereo- tatua i es fa pírcings roba de marca és molt opinen que tenir un tipada i això fa que la perquè els hi agrada, cara. Tot i això, la majobon aspecte físic és imatge tingui molta però també hi ha una ria pensen que vestir de molt important pel importància a l’hora gran part que pensa marca et fa ser més acseu dia a dia, tot i que de trobar feina i de fer que és per integrar-se ceptat dins d’un grup de algunes persones no amics, tot i que alguns en un grup. Respecte persones. Després d’aquen fan cas i creuen pensen que el que de- això, més de la meitat estes respostes, hem arque no té importàn- cideix si vals per algu- ha pensat algun cop ribat a la conclusió de cia. Una mica més de na cosa és el teu ca- en fer-se alguna d’aq- que vivim en una sociela meitat els hi agra- ràcter. En el camp uestes

decoracions tat molt estereotipada i

da que la gent que els dels retocs físics, poc estètiques.

En

el que la crisi influeix bas-

envolta tinguin una més de la meitat han camp de la roba, la tant en tot el camp de bona imatge i la resta respòs

que

si

que majoria de gent no l’aspecte físic. Tot i això,

creuen que l’aspecte s’havien plantejat fer- mira la marca a l’hora la gent segueix vigilant el físic de cadascú ha se alguna operació es- de comprar roba, i seu aspecte físic ja que d’agradar a la perso- tètica i poc menys de atribueixen

aquest creu que és una cosa im-

na en si i no als al- la meitat han respòs motiu a la crisi, ja que portant en les persones. tres. Totes els en- que mai ho havien la roba de marca és questats coincideixen pensat.

La majoria molt cara. Tot i això,

Marta C., Foix Bonfill


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 8

V o l um e n 1 , nº 1

CARTELLERA

D’AQUESTA SETMANA

360: Juego de destinos 110 min. | Reino Unido | +16 13:40 /16:00/18:15/20:35/23:00

El gran Gatsby 143 min. | EE.UU. | +12 16:00/16:40/19:00/19:40/ 22:00/22:40

Fast & Furious 6 130 min. | EE.UU. | +16 16:15/ 17:00/19:15 / 20:00/22:15 /23:00

Iron Man 3 130 min. | EE.UU. | +12 16:20/16:30/19:20/22:20

PEL·LÍCULA

A DESTACAR :

E L S J O C S D E L A FA M

D

esprès de que sagues com Harry Potter i Crepuscle acabessin havent tingut un gran èxit mundial, la productora cinematogràfica Lionsgate va decidir adaptar a pel·lícula la primera part de la trilogia dels Jocs de la Fam de Suzanne Collins. Aquests llibres han tingut un gran èxit mundial i han sigut superventes. Aquest pel·lícula ens situa a Panem, les ruïnes dels que va ser Nord Amèrica, t governat ara, després de dècades de caos i guer-

Els protagonistas de la pel·lícula.

ra, pel Capitoli, gran òrgan de poder que té sotmès al poble a una dura i repressiva dictadura. Per evitar un nou aixecament del poble i però recordarli que estan sota el seu poder, el Capitoli organitza anualment els conegut Jocs de la Fam , un cruel i sàdic esdeveniment que es retransmès per la televisió, el que vit-iquatre joves són obligats a lluitar a mort fins que només en queda un amb vida, que es proclama guanyador. Els 24 joves destinats a anar als Jocs són un noi i una noia de cada un dels dotze districtes , escollits per sorteig. La història gira al voltant de Katniss Everdeen (Jennifer Lawrence) i Peeta Mellark (Josh Hutcerson), els escollits com a tributs del districte 12. Tot i que la pel·lícula ha resultat ser un gran

èxit, recaptant 534.000.000 de dòlars en quatre setmanes, el film no fa justícia per res al llibre i no es una bogeria creure que aquest gran èxit és deu al fenomen fan que s’amaga darrera del llibre. Totes les persones que han llegir el llibre van anar a veure si la pel·lícula estava a l’altura i molts d’ell van sortir decebuts. El repartiment, però, no podria haver estat millor triat. Els actors han sàpiga reflexa la personalitat i actitud que Collins volia transmetre amb els llibre. El proper 22 de Novembre s’estrenarà la segona part de la trilogia, En Flames. Aquesta estrena està sent molt esperada per milions de fans del llibres que esperen que estigui a l’altura. Marta C i Marta D.


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 9

COLÒNIES PASSADES PER NEU

D

esprès de molts mesos d’espera i de lluita per aconseguir les colònies , per fi van arribar . El 18 de Març marxem definitivament cap a França. El primer dia anem a Vilafranca de conflent. Despres de dinar pugem al castell, al principi amb la ilusió típica de colònies, i més tard començant a preguntar-te quan falta per arribar per fi a dalt de tot, on fem una petita visita en francès i després baixem pel túnel d’escales més llarg. Anem tard, i això fa que no poguem fer l’activitat de tarda i haguem d’anar a buscar directament el material d’esquí. Després arribem a l’hotel, ens instal·lem, sopem i mirem Polseres Vermelles amb els nens invaint la nostra habitació. El matí de l’endemà les alarmes ens desperten i l’Enric passa a assegurar-se que ens llevem. Ens posem la roba d’esquí rient i fent broma i baixem a esmorzar amb tothom. Es respira ambient de colònies, anem al bus tard, com sempre. Anem tots adormits i se’ns tanquen els ulls mentres l’Enric parla i canta amb el micròfon i el Josep passa a intentar despertar als que sembla que ja estant somiant. Tenim certs problemes per trobar el camí correcte per arribar a les pistes, al arribar ens posem les botes i ens separen amb grups. Quan pugem a dalt al meu grup ens fan fer una baixada i ens tornen a separar. Ja estem llestos, ens passem el matí esquiant fins l’hora de dinar. Havent dinat tornem a esquiar, tot i que dos dels nois del grup s’equivoquen amb l’hora i no arriben, en trobem un just abans de marxar. Després d’esquiar anem al poliesportiu de Puigcerdà on passem la tarda fent jocs i partidets de bàsquet o futbol. Quan es

12/06/2013

fa tard, anem a l’hotel i ens dutxem. Anem a sopar i ens preparem per anar al llac de Puigcerdà a celebrar l’aniversari de l’Èlia i menjar les galetes que porta. Tornem a l’hotel, a la nit ens cau l’estelada de l’habitació per la finestra, l’endemà la trobarem tirada pel jardí. Als passadissos no arriba el moviment fins que els professors no s’envan a dormir. El tercer dia al matí ens lleva la cançoneta de l’”Abeja Maya” que l’Enric posa a la televisió. Ens vestim encara adormits i baixem a esmorzar. Al acabar anem tirant lentament cap al bus. Anem tard, com sempre. Anem a esquiar, aquest dia tothom s’aclara amb els horaris. També arriben uns nous companys de grup que fan snowboard. Quan acabem les hores d’esquí, alguns van a fer patinatge, alguns a Banys de Lló i alguns a la piscina. A la pisicina només tenim un carril i no tenim res de material per l’aigua, però tot i així s’hi està bé, anem tots amb els casquets de bany. No sóm gaires ja que alguns han anat a passejar per Puigcerdà. Després anem a l’hotel per dutxarnos i sopar. A la nit ens deixen escollir quina pel·lícula volem mirar d’un reperoti que acaba tenint bastant poc èxit. Alguns anem a les habitacions i passem la nit així. L’endemà ens lleva la ja familiar “Abeja Maya” de l’Enric i els seus “Bon dia!”. Baixem i esmorzem. Anem a les pistes. Anem tard, com sempre. L’últim dia d’esquí fem salts, anem a les pistes de dalt de tot, fem vídeos i fotos, ens donen els diplomes de nivell. Baixem a baix de les pistes i fem una foto tots junts, ens acomiadem del monitor d’esquí. A la tarda fem l’activitat que no havíem fet el dia anterior. Banys de Lló és petit però no està gaire ple. S’escolta música sota

l’aigua, s’hi està perfecte després d’un dia esquiant. Anem a l’hotel i ens dutxem. Anem a sopar i després baixem a la disco. Hi ha una altra escola, podríem dir d’una manera suau que no ens agrada el matei estil musical, per això després de varis intents de persuadir la DJ aconseguim que ens posin la nostra música. És el meu aniversari, em porten dues madalenes amb espelmes mentres em canten la cançó de “moltes felicitats” amb el típic moment incòmode que sempre l’acompanya en que tothom t’està mirant. Tothom em felicita i acabo submergida en una gran abraçada col·lectiva. Segueix la festa una estona, amb bona música i bon ambient i fins i tot el famós stripteasee de l’Àlex i el Pere. Anem a les habitacions. A la nit hi ha moviment, anem a l’habitació dels nens i em quedu adormida allà. Em desperten dient que el Jaume Enric ha trencat la porta de l’habitació i estem tancats. A l’habitació hi ha 9 nois i jo, és un caos. L’Àdria es troba malament, l’Àlex busca maneres de sortir per la finestra (desde un segon pis), l’Amadeu, el Gumà, el Hamed i el Joan dormen, el Nicolau intenta trobar tot el que li falta per posar a la maleta, el manyà ens passa eines per la finestra perquè desmontem el pany per dins, mentrestant l’Òscar s’adorm tot i el soroll i el Balsells no para de grabar, acaba foradant la porta. Després de dues hores tancats sortim, faig la maleta ràpid i em vesteixu i baixem a esmorzar. Agafem les maletes i baixem mentres intentem gaudir al màxim de cada segon, i fer que cada petit record i cada petita sensació d’aquell moment quedi grabada a la nostra memòria, en un estúpid intent d’aconseguir que no s’acabi mai. Júlia Urpí


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS Pá g in a 10

V o l um e n 1 , nº 1

X E RRADA

L

a majoria de joves que moren en accidents de trànsit és per culpa de l’alcohol i les drogues. Per això, el servei català de trànsit i altres organitzacions ens van preparar una xerrada per conscienciar -nos del risc que patim si conduïm si anem beguts o hem pres alguna substància com pot ser algun tipus de droga. La xerrada va tenir lloc al centre d’interpretació del cava, La Fassina, de Sant Sadurní d’Anoia. Hi vam anar l’Escola Intermunicipal del Penedès i l’Escola el Carme. Al arribar allà, ens vam trobar un munt de cadires i un DJ que posava música i ens tractava com si estiguéssim en una festa. Després, el DJ va parar de punxar i van començar a aparèixer imatges bastant dures d’accidents de trànsit en els quals joves i grans hi estaven implicats. Seguidament, va sortir un policia del cos de Sant Sadurní i ens va explicar una experiència que va tenir al arribar en un accident en que un camió estava travessat ta-

12/06/2013

A L A FA S S I N A

llant la carretera i que un cotxe amb un jove hi havia xocat. El jove, que venia d’un dinar familiar i anava a buscar la novia, estava atrapat a dins del cotxe i no el van poder salvar, l’únic que va poder fer el policia va ser tapar-lo amb una manta abans de morir. Després, va sortir un bomber i ens va explicar com es va sentir quan va intentar rescatar gent d’un autobús que havia bolcat i molta gent havia mort i havia perdut extremitats, inclús n’hi havia de decapitats. A continuació, va sortir una noia del sem que conduïa ambulàncies, ens va explicar la seva experiència respecte als accidents de trànsit. Ella havia anat a ajudar a un accident en que dos cotxes, un conduit per un jove i l’altre hi anava una família, havien xocat, i en el cotxe familiar un dels nens havia sortit volant amb la cadireta, i els pares i l’altre fill havien mort. Després va sortir un metge de l’hospital de Vilafranca del Penedès que ens va explicar que un dia al arribar al hospital, va arribar d’urgències una

noia que acabava de tenir un accident, i que desgraciadament havia quedat tetraplègica. Després, relacionat amb aquest tema, va sortir una noia de Sant Sadurní, l’Alba Hernandez, que ens va explicar que ella havia patit un accident quan tornava de festa amb els seus amics, i això va fer que hagués d’anar amb cadira de rodes. Ens va dir que ella esta molt contenta de viure, però que ara ja res és el mateix, i per això ens va dir que disfrutéssim al màxim la nostra vida però amb prudència. Per ultim, va sortir una dona que ens va explicar que ella havia perdut als seus sogres, marit i filla en un mateix accident, i ens va demanar que ens aixequéssim tots i que féssim un minut de silenci per totes les víctimes que havien

mort en accidents de trànsit. Finalment, ens van posar més imatges de gent que havia mort en accidents, i el DJ ens va dir que disfrutéssim, perquè som joves, però que sempre vigilem al màxim. Aquesta xerrada va ser molt dura i ens van ensenyar imatges molt intenses i ens va servir per conscienciar-nos de que agafar el cotxe o la moto quan es va begut o s’ha pres alguna substància no és una bona idea, ja que si patim alguna accident ens pot canviar per sempre la nostra vida, i que hi ha més opcions abans d’agafar aquests dos transports. Marta Casas


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS E L I NT ER I ÒD I C O

D

12/06/2013 Pá g in a 11

TREBALLAR A LA RADIO

urant aquest crèdit de síntesi ha vingut una dona que treballa a la ràdio RTVE i és especialitzada en cultura i música. Ens ha explicat el que suposa treballar a la ràdio i els diferents aspectes que hi ha a dins. Entre totes les ràdios, hi ha algunes que són

l’hora d’exposar les notícies i la informació, ja que la que ens arriba per part de les privades està molt marcada pels criteris de l’empresa, i en canvi les que estan subvencionades per l’estat tenen molta més llibertat a l’hora d’expressar les seves idees. El magazine del matí és el programa de més importància, ja que ell

La ràdio

per una empresa privada i es tenen que regir per els criteris de la empresa la qual els finança, i després hi ha les que estan subvencionades per l’estat, les quals no es tenen que regir pel criteri de cap empresa privada però com que estan subvencionades per l’estat pateixen les conseqüències que tenen a veure amb això, com les crisis, cosa que fa que no els hi arribi tants diners per poder fer la seva feina. Això suposa una gran diferencia a

és el que ens fa arribar les primeres notícies del dia. En aquest programa hi treballen moltes persones, ja que és un treball en equip, hi ha productors, redactors, guionistes, presentadors, i gent que col·labora ocasionalment en fer programes especialitzats en un tema en concret. El dia anterior miren les notícies que tenen i decideixen els temes que exposaran al dia següent. A continuació, es reparteixen els temes i els

productors es posen en contacte amb gent que pugui parlar-los d’aquest tema i aportar informació. Per totes aquestes coses podem concloure que el magazine és el programa més viu. Per que una radio pugui tirar endavant, els periodistes han de fer la seva feina correctament. Els periodistes han d’estar molt atents, ja que, quan ells estan preparant una notícia, de cop i volta pot arribar una altra que varií el que ell està treballant. A part, abans de redactar una notícia, s’han d’assegurar que sigui real el que estan treballant i el que volen dir als demés. Dins de la canal RTVE, hi ha diversos programes de radio, els quals cadascun es dedica a diferents coses. Uns exemples de les ràdios que hi ha a la canal RTVE, és la Radio Exterio, en la qual les seves notícies arriben a tot el món, ja que és internacional, després també hi ha Radio 4 que és una radio generalista i només emet programes en Català i per últim Radio 3 la qual es dedica a fer programes per gent jove.

Perquè totes aquestes activitats es duguin a terme, hi ha d’haver periodistes de radio, els quals a més de fer el programa, després s’han d’encarregar de penjar-ho a la web pròpia de cada ràdio i així poder deixar que la gent que no hagi pogut veure-ho o pugui fer a traves de la web. A part d’això, també han de fer-se un blog, i un facebook on també pengen el programa pel públic. En conclusió, ens hem donat compte de que per que la ràdio es pugui emetre, hi ha molta feina darrere de moltes persones que treballen conjuntament per un motiu comú. Crec que a simple vista treballar a la radio pot semblar simple, però un cop t’ho explica una persona que està dins el tema, et dones compte que no ho és tant com et semblava. Ariadna C.


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 12

V o l um e n 1 , nº 1

PALLASSOS AL MÓN

A

vui ha vingut un senyor, que des de petit tenia un somni i va lluitar per aconseguir-lo, el seu gran somni era ser pallasso. El que sempre a volgut aconseguir és treure un somriure a tots els nens, però sobretot als que estan passant moments molt dolents, com la fam, la guerra, la pobresa... i poc a poc, a cada lloc on va ho aconsegueix. Ell sap que no podrà arreglar la vida de tots aquests infants que viuen en tant males condicions, però anant a passar una estona amb ells i aconseguir

treure-li un somriure de la seva cara, el que aconsegueix es que tots aquests infants tinguin més ganes de tirar endavant i, sobretot, aconseguir els seus somnis. El que ell volia amb aquesta xerrada, era fer-nos veure que hi ha molta gent que ho està passant pitjor que nosaltres, i que hem d’aprofitar el que tenim perquè em sigut molt afortunats de néixer aquí. També ens a explicat que el seu propòsit es arribar a Bagdad, ja que en un viatge anterior es va quedar a les portes. Però després d’això no ha perdut l’esperança i ho tornarà a intentar

dintre de dos mesos. Per poder aconseguirho, a de perdre el seu passaport, i així li faran un de nou, el qual no hi haurà marcat cap dels viatges anteriors. Perquè si no fes això no el deixarien passar al seu nou destí. Per acabar la xerrada ens ha mostrat varis dibuixos de nens dels diferents viatges que ha fet ell, on havien dibuixat el somni de cadascun d’ells. I ens ha demanat que féssim el mateix nosaltres, i així els mostraria als nens de Bagdad on anirà en un futur. Foix Bonfill i Ariadna Castillejo


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS E L I NT ER I ÒD I C O

12/06/2013 Pá g in a 13

EL BUFA & SONS

Sobre l’espectacle.....

Q

uè és el Bufa & Sons? Doncs bé, el bufa & Sons és un espectacle musical en el qual tres músics d’alt d’un escenari ens ofereixen No anava adequat per a fer una un concert sorprenent per a actuació ja que tots els públics, sempre amb alegria i bon humor, temes no portava sabates. composats per ells mateixos i tocats amb uns instruments solistes gens convencionals. Aquests tres músics són en Guillem Aguilar, que és el que toca el baix, la mandola, el motxelo i la percussió; un altre dels músics és en Marc Vila, que toca la bateria, la percussió i la kalimba i, per últim i tercer músic, hi ha en Xavi Lozano que és el que Va tenir molt d’èxit la seva toca els quotidiòfons de vent. actuació i també E L B U FA & S O N S E S P R E S E N TA A L ’ I N T E R A M B les seves bromes. UNA AUDIENCIA EXTREMADAMENT ELEVADA L’actuació dels bufa & sons a l’escola intermunicipal del Penedès va tenir molt d’èxit ja que tot 4t i va assistir. Els alumnes estaven eufòrics i tots feien fotos i gravaven vídeos per tenir un record d’aquella actuació. El música que va tenir més aplaudiments va ser en Xavi Lozano

perquè era el que tocava tots els instruments que els podríem classificar com a “estranys”. Va tocar des d’una balla per tallar carrers fins a una escala per pujar a alçades. És a dir, el que a aconseguit aquest grup ha sigut crear una nova manera molt original i única al món de fer música.

Bé, desprès de la seva actuació a l’Inter, els alumnes els hi van fer preguntes i moltes eren originals, com per exemple, si tenien formació professional (que van dir que si) o si es dedicaven a altres coses (i van dir que la seva feina era Jordi Vendrell

Va tocar molt bé la batería.


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 14

V o l um e n 1 , nº 1

DE VIATGE. ANEM A…

…VIC! UNA CIUTAT PLENA D’ACTIVITATS. Aquesta setmana us recomanem visitar la ciutat de Vic. Aquesta ciutat té una situació geogràfica excel·lent per a rebre turistes, ja que es troba a 69 km de Barcelona i 60 km de Girona.

A Vista aèria de la plaça major de Vic.

Vic hi ha molts llocs per visitar, com per exemple, la plaça major de vic o Mercadal, que és el lloc on si fa el famós mercat de Vic. Aquest mercat es fa tots els dimarts i dijous de l’any. També hi pots trobar les muralles de Pere III, que envolta el centre històric de Vic. També podem visitar el temple romà que formava part del castell de Montcada. Si tens ganes de visitar algun museu, podràs anar al museu Epis-

museu Episcopal de Vic. També trobarem l’Albergueria, que té molta importància històrica ja que és el lloc on acollien els peregrins que creuaven Europa durant l’Edat mitjana. Un lloc d’interès turístic és la Catedral, en la qual es barregen estils des de el romànic fins al neoclàssic. Si hi vols passar més d’un dia, pots triar l’hotel que més s’adapti a les teves necessitats (ja que n’hi ha molts), però els més importants són l’hotel Estació del nord, que es troba a la plaça de l’estació i és de dos estrelles, i l’Alberg de Joventut Canonge Collell, que és més aviat per a jo-

ves. Depèn de l’època en la qual hi vagis, podràs assistir a unes activitats o a unes altres. Si hi vas a finals de març podràs anar al mercat del ram, on s’hi exposa maquinària agrícola, el bestiar i la gastronomia. Si hi vas a finals d’abril podràs anar al Lactium, que és un mercat de tots els formatges artesans de Vic. Si hi vas al setembre podràs visitar el mercat de música viva de Vic, que és un punt de trobada professional que reuneix a tots els sectors de la indústria musical. Si vols menjar un menjar típic de Vic, aconsellem que provis la llonganissa de Vic.

Esperem que us engresqueu i visiteu aquesta ciutat que té una gran història i moltes activitats per fer! Jordi Vendrell i Foix Bonfill


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

D

4T

Pá g in a 15

D’ESO

urant les dues últimes setmanes de curs, els alumnes de 4t d’Ed’ESO hem estat aprenent diferents senzills passos de salsa durnat les classes d’educació física amb el Carles. Alguns dels passos que v a m apr e nd re son: pas bàsic, pas Les noies de 4t lent, aspirina, ma-

S’ENSALSA

trimonio, dile que no, bomba, enchufla, pas bàsic de roda i el més complert, díficil i llarg que vam aprendre, el cubanito. Fem fer grups de quatre persones i acada grup

Els nois de 4t.

hi havia d’hver una noia. Aquests grups eren pero poder gravar un vídeo on els membres de cada grup ensenyaven com fer mínim quatre pasos de ball.

La salsa és un ball afrocaribeny que neix de la mescla de diferents modalitats de música ballable prò-

L A P O S A DA E N E S C E NA Aprendre tots mostrar participatiu i roba d’esport per poaquests pasos va ser- és va esforçar per fer- der fer una classe de vir perquè el passat ho el millor possible. zumba amb el Teru dia 6 de Juny totes La roda va durar un còmodament. les classes de 4t ens quart d’hora aproxiFoix Bonfill Marta reuníssim al gimnàs madament desprès Delgado de l’escola per inten- del qual vam anar als tar fer una roda de vestidors a posar-nos salsa. Les noies havíem de portar faldilles o vestit i els noies camisa de flors si volíem un punt més a la nota. Va ser tot un espectacle! La roda de salsa va sortir força bé ja que gai- Els alumnes de 4t fent una roda de salsa. rebé tothom es va

pies de l’Amèrica Llatina amb el Jazz. És balla en parelles o en grups on normalment la parella es col·loca una davant de l’alre, la dona posa la mà esquerra sobre l'ombro de l’home i l’home és posa la seva mà dreta sobre la cintura d’ella i les mans que queden lliures es troben a l’aire.


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS Pá g in a 16

V o l um e n 1 , nº 1

L A M A T E R N I TA T D ’ E L N A CONTEXT HISTÒRIC

E

l context històric de la Maternitat d’lna compren l’etapa de finals de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) tot i que els seus inicis també estan influenciats per la Segona Guerra Mundial, quan els jueus eren perseguits pels nazis alemanys, presidits per Hitler. A finals de gener de 1939 les tropes franquistes van arribar a Barcelona i això va provocar un èxode massiu cap al nord de Catalunya i el sud de França. Una part dels refugiats van ser enviats a l’interior de França però la gran majoria van ser internats en camps de concentració situats sobre les platges. Aquests camps eren el d’Argelers, el de Sant Cebrià, el del Barcarès i el de Riv esaltes. En aquests camps de

12/06/2013

concentració hi mancava la higiene i les persones que hi estaven internades tenien una alimentació pèssima i molt dolenta, cosa que provocava moltes morts entre aquells pobres exiliats republicans. A l’abril del 1939 Franco va guanyar la guerra i els refugiats cada cop van viure en una situació més precària. Molts dels exiliats van preferir tornar a Espanya perquè Franco els va prometre que serien tractats amb justícia. Malauradament, la gran majoria dels que van escollir l’opció de tornar al seu país van ser tancats a la presó, executats o els van fer exercir treballs molt forçats. Al setembre del 1939 França inicia una guerra contra Alemanya. Això provoca una pitjor situació dels exiliats. Les dones embarassades dels camps de concentració a punt de donar llum es troba-

ven en una situació molt difícil, ja que no tenien cap mena de previsió a l’hora de parir. Algunes poques privilegiades anaven als hospitals però la gran majoria s’havien de conformar a que el seu fill neixes a la sorra i les possibilitats de sobreviure dels nounats eren escasses. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, la Maternitat d’Elna va acollir mares jueves que escapaven de la persecució dels nazis. Al novembre de 1942 els alemanys van conquerir el sud de França i buscaven les persones jueves per tancar-les als camps d’extermini. Aquestes mogudes que es duien a terme per salvar els jueus van fer que la Gestapo fes visites a la Maternitat d’Elna. Però Elisabeth Eidenbenz s’hi oposava, cosa que va fer que a l’any 1944 l’exèrcit alemany tanqués la Maternitat. Jordi Vendrell

“ALLEZ, ALLEZ!” Ja portàvem uns dies llegint el llibre de La Maternitat d’Elna, d’Assumpte Montellà, i els alumnes de 4t d’ESO vam decidir anar d’excursió a França per visitar la maternitat i tots els llocs emblemàtics que tenien presència en el llibre. La visita guiada ens la va fer l’autora del llibre, cosa que em va semblar molt bé ja que així ho veiem des del seu punt de vista. Tot i les hores de retràs, tot i que el bus es va perdre una mica i tot i les eternes i inevitables hores d’autocar, l’excursió em va agradar molt. No hagués prescindit de cap dels llocs que vam visitar durant el dia. Crec que Argelers era necessari per fer-te millor a la idea de què era estar vivint a la platja, amb fred i vent, i només veure al teu voltant sorra i mar i fil ferrades. També crec que va ser una molt bona idea passar pel camp de Ribesaltes perquè podies veure millor les barraques i les latrines i tot també amb aquell vent i podies veure una mica millor encara el que devia ser viure allà. El dinar va estar bé ja que no necessitàvem res més que un lloc on seure i a més teníem el supermercat per si volíem comprar alguna cosa. Malgrat tot, l’excursió era primordialment a la Maternitat d’Elna, ja que era el lloc sobre el qual havíem estat llegint més, i em va decebre una mica que a la casa no quedés amb prou feines res del que hi havia hagut. Tot el que podies veure en aquella casa (a parta de l’estructura en si), ho podries haver vist exposat en qualsevol altre lloc. Potser de la Maternitat sí que m’esperava més. Tampoc prescindiria de la visita a Cotlliure ja que va estar molt bé visitar la tomba d’Antonio Machado, que no crec que ningú hagués vist mai, i vam poder menjar unes creps molt bones. En definitiva, crec que l’excursió ens va servir molt per entendre com va viure la gent durant l’exili i aprendre a valorar més el que tenim ara, ja que abans no tenien pràcticament res.

Marta Casas Cusiné


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

ARTICLE

L

Pá g in a 17

D’OPINIÓ

DE MÉS A MÉS…. ...l’opinió de Jordi Vendrell

Q U È É S L’ È X I T ?

’èxit un

sobre el tema del dopatge en

és havies de fer. Tot i En conclusió, nobon així, podríem em- més dir que l’èxit és

resultat,

prar altres termes aquell petit moment

un obse- per dir èxit, com sa- de

felicitat

el món de l’esport, de la literatura i de l’art. Penso que aquestes perso-

sorgit

nes que es dopen no són

qui per la feina ben tisfacció, alegria, fita desprès d’haver su-

sinceres amb elles mateixes

feta, per l’esforç. Pe- marcada,

entre perat una fita que

i amb el que poden arribar a

rò no sempre és així. molts altres. Retro- t’ha marcat, desprès

fer. Crec que si s’ho propo-

Habitualment, i en cedint unes línies d’haver fet bé la teva

sessin podrien aconseguir

la majoria de casos, més amunt, he es- feina, entre moltes

les mateixes fites de les que

l’èxit s’obté al haver mentat que l’èxit te’l altres

aconsegueixen

situacions.

fet molt bé la

Per

no

També penso que donen un

teva feina. Pe-

existeix un ni-

mal exemple a la societat, ja

rò hi ha vega-

vell que es digui

que la gent jove veu que

des

que

èxit, aquest ni-

prenent aquest tipus de

també fas bé

vell te l’has de

substàncies arriben igual de

marcar tu depenent

lluny que si s’hi esforcessin

arribes a l’èxit. O al marques tu mateix, del que puguis arri-

i, per tant, posaran menys

revés, hi ha vegades és a dir, una fita a bar a fer. És veritat

ganes a l’hora de practicar

en les que no fas res assolir. Aquesta fita que hi ha persones

un esport, o d’escriure un

pot ser més compli- que aquest nivell,

llibre o de pintar un quadre.

Deixant de banda les cada o més fàcil, pe- aquesta fita, la posituacions anteriors, rò això ja és cosa de den posar molt més

Penso que haurien de mirar

podríem dir que l’- cada un. I si tu su- amunt, i que quan la èxit no és un punt peres aquesta fita superen tenen la fe-

la societat, ja que és pèssim,

que està marcat. Em que t’has marcat, ja licitació de molta gent, i inclús, poden refereixo a que l’èxit has arribat a l’èxit.

En definitiva, aquestes per-

te’l marques tu ma-

arribar a ser famo-

que sense esforçar-s’hi vo-

teix, és a dir, és

sos. Però s’hi tu et

len aconseguir tot els títols,

aquell moment de

poses una fita senzi-

tan esportius, com artístics

satisfacció que sents

lla i la superes ja

o literaris; i per això, es do-

pots tenir èxit.

pen.

en

la teva feina però no

i arribes a l’èxit.

al haver fet bé lo que

JORDI VENDRELL

tant,

dopant-se.

més l’exemple que donen a i intentar millorar-ho.

sones són unes hipòcrites ja


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 18

NECROLÒGIQUES Antonia García Pérez Viuda de Jaime Ràfols Esteve Va morir en la pau del senyor el 30 d’abril de 2013 82a. (Sant Cugat Sesgarrigues) Mercedes Milán Carrasco Viuda de Josep Tejada Ramon Va morir en la pau del senyor el 5 de Febrer de 2013 96a. (Can Cartró) Alejandro Cardona Salvà Viudo de Virtudes Fernández Núñez Va morir en la pau del senyor el 28 de Gener de 2013 62a. (Sant Fost de Campsentelles)

V o l um e n 1 , nº 1

ARTICLE

Q

D’OPINIÓ

Q U È É S L’ A M B I C I Ó?

és ben feta). Per tant, llavors

serà

un

tothom té ambició. “sentiment” perfecte Per exemple, jo tinc per a batre reptes al l’ambició

d’aprovar dia a dia.

l’ambició?

Doncs amb bona nota el 4t Sobre la meva opinió, bé, primer de tot d’ESO, és a dir, tinc considero que l’ambiper tenir una idea el desig d’aprovar-lo ció és aquell petit degeneral de què és amb bona nota, i si sig d’aconseguir recorreré a escriure ho aconsegueixo grans coses per acala definició que surt hauré

arribat

a bar obtenint un sential diccionari de la aquell petit moment ment de satisfacció, llengua

catalana: de satisfacció, o fama d’honor i de fama. “L’ambició és el de- o honor,...Però Penso que és imporsig gran d’- l’ambició en excés a tant que les persones aconseguir honors, vegades no és bona, tinguem ambicions, dignitats, fama, po- doncs sorgeix una doncs així afrontem der o qualsevol cosa rivalitat entre dues o uns reptes que si suque afalaga l’amor més persones que perem estarem molt

Camil·la Torres Pons Viuda de Antonio Martínez Ojea Va morir en la pau del senyor el 18 de Març de 2013 70a. (Sant Martí Sarroca)

propi”.

afecta al caràcter i fa feliços, però sempre En aquesta defini- que apareixen ene- l’hem de saber conció hi surten dues mistats i problemes. trolar. paraules que per mi Per això em de saber Jordi Vendrell són les que definei- controlar l’ambició i

Mario Goméz López Viudo de Lluïssa Santacana Jiménez Va morir en la pau del senyor el 1 de Juny de 2013 86 a. (El Rabato)

raules són desig i

xen millor la paraula ambició. Les pafama (doncs l’ambició és un desig que té un mateix d’aconseguir fama per una cosa que ha fet


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 19

L’ H OR Ò S C O P

D’AQUESTA SETMANA

Aquari: relacionat i surt de la teva rutina. Aprofita per treure la teva part més creativa i imaginativa. La teva vida de parella o de relacions socials serà molt exigent durant aquesta setmana.

-Àries: aquesta setmana serà magnífica per manejar les teves relacions. És un bon moment per arribar a acords comuns a pesar de les diferencies que en un principi poguessin existir.

-CAPRICORN: hauràs de prestar atenció a la teva economia, i lluitar pels teus drets. Els teus desitjos per aconseguir certes coses poden augmentar, les quals toparien amb l’exigència per

ESCORPI: Pot ser una setmana decisiva per la teva vida familiar, encara que tindràs diversos desafiaments per afrontar de cara a l’exterior. T’alliberaràs dels aspectes tensos que has viscut durant els mesos passats.

PISCIS: Es tracta d’ud’una setmana molt interessant per tú, aconseguiràs els objectius que portes anys intentant aconseguir. Les teves relacions personals tindran canvis molt especials, en un aspecte positiu.

SAGITARI: Durant aquesta setmana voldràs explorar coses noves, tan a nivell personal com amb les coses que t’envolten. Molts canvis entraran en la teva vida i has de saber acaptar-los de la millor manera possible.

CÀNCER: gaudeix, aprèn i amplia els teus horitzons ja que tindràs una visió més romàntica de la vida i que dura més d’aquesta setmana. Però el punt més important serà l’economia, on hauràs de buscar l’equilibri.

-GEMINIS: Podries ser portador de noves notícies al llarg de les properes setmanes. Pensa que tot el que hi ha de bo a la teva vida es deu als canvis que estàs vivint.

VERGE: La teva personalitat tindrà una actitud dominant i activa, amb habilitat per resoldre diferències. Rebutjaràs qualsevol l i -

LLEÓ: Per fi notaràs millores i has de prestar molta atenció en l’economia. Serà una setmana molt important per les teves relacions personals, és un moment perfecte per revisar els teus sentiments més profunds. Pot ser el començament d’una nova etapa per tu.

LIBRA: El teu esperit serà generós , així que amb poc esforç creixeràs en l’àmbit espiritual. En el treball podries triomfar en allò que et proposis.

-TAURE: Has d’obrirte en noves amistats i projectes, és el moment que entrin nous aires en la teva vida. Deixat sorprendre’t i aprèn algunes coses noves de tú mateix i dels demés.

JORDI VENDRELL

I

ARIADNA C


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 20

V o l um e n 1 , nº 1

EL TEMPS

Juny de 2013 Dissabte, 8. LLuna nova

Diumenge, 16. Cuart creixent

Diumenge, 23. LLuna plena

Diumenge, 30. Cuart minvant

JORDI VENDRELL


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 21

PA S S A T E M P S Busca vuit paraules relacionades amb el món de la premsa.

A Q P G H O R J E R

F K L C R I T I C E

M A A C I N O R C P

J R O F E I A Y R O

T T S J S P E E I R

A I C I T O N U T T

O C C O I V L A I A

W L B M T X O M C T

I E U Ç C M P I A G

A T S I V E R T N E

Troba la paraula que fa referencia a totes i cada una d’aquestes imatges:

1.

6.

2.

7.

3.

8.

4.

9.

5.

10.

JORDI VENDRELL, FOIX BONFILL

I

ARIADNA C


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

Pá g in a 22

V o l um e n 1 , nº 1

PASSATEMPS ENDEVINALLES Per fora duc vestit verd, i per dintre vaig vermella, amb botons que llenceu els qui en mengeu. De dotze germans que en som sóc el segon i en canvi, sóc el més petit de tots. Petita com una rata i com un lleó guarda la casa. Em fan els arbres i no sóc fruit, fulla, ni soca, ni arrel, ni suc. Són dues germanes molt juntes que caminen a un compàs portant els peus per davant i els ulls darrere. Un nen no és ordenat, tenia un calaix de sastre. Com era la seva habitació? Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus. Tinc cames i no camino, quan treballo estic parada, menjo molt i del que menjo se n’aprofiten els altres. Canto a la riba, però visc dins el riu, no sóc peix ni grill. Fa molta pudor i és molt perillós. Encens el foc i es crema tot.

ARIADNA

JORDI VENDRELL


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

E L I NT ER I ÒD I C O

Pá g in a 23

SOLUCIONS PASSATEMPS A Q P G H O R J E R

F K L C R I T I C E

M A A C I N O R C P

J R O F E I A Y R O

T T S J S P E E I R

A I C I T O N U T T

O C C O I V L A I A

W L B M T X O M C T

I E U Ç C M P I A G

A T S I V E R T N E

Per fora duc vestit verd, i per dintre vaig vermella, amb botons que llenceu els qui en mengeu. SÍNDRIA De dotze germans que en som sóc el segon i en canvi, sóc el més petit de tots. FEBRER Petita com una rata i com un lleó guarda la casa. CLAU Em fan els arbres i no sóc fruit, fulla, ni soca, ni arrel, ni suc. OMBRA Són dues germanes molt juntes que caminen a un compàs portant els peus per davant i els ulls darrere. TISORES Un nen no és ordenat, tenia un calaix de sastre. Com era la seva habitació? UN DESASTRE Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus. CARTA Tinc cames i no camino, quan treballo estic parada, menjo molt i del que menjo se n’aprofiten els altres. TAULA Canto a la riba, però visc dins el riu, no sóc peix ni grill. GRANOTA Fa molta pudor i és molt perillós. Encens el foc i es crema tot. GAS

JORDI VENDRELL


L’INFORMATIU DE L’ESCOLA INTERMUNICIPAL DEL PENEDÈS

12/06/2013

L’ENTREVISTA

“L’Àfrica no fa tanta por com diuen” Cisco Pauses i Mestres . 62 anys. Capellà a Sant Sadurní d’Anoia. 15 anys de missioner al Camerun, Àfrica. Per què vas decidir fer-te mossèn? Des de petit ja m’agradava. Quan tenia 12 anys ho vaig demanar als meus pares però hem van fer esperar per assegurar-nos que no era una mania meva i llavors als 13 anys ja vaig entrar al seminari fins al 28 que hem vaig ordenar de capellà. Quants anys porta sent capellà? Ara en porto 34 de capellà, i sempre he estat per aquí al Penedès i l’Anoia.

Parli’ns ara del seus anys com a missioner al Camerun. Per quin motiu va decidir anar-hi? Jo soc fill d’un poble rural que es diu Sant Climent de Llobregat. Des de sempre que m’ha agradat més seguir una línia rural i per això vaig venir aquí a Vilafranca, on vaig estar una quants anys, també he estat a Avinyonet i les Gunyoles on vaig estar un any i pico i desprès Capellades. Però jo sempre volia estar en un lloc més marginat ruralment i aquest lloc

era l'Àfrica Havia demanat permís feia anys però fins l’any 96 no m’ho van concedir. Vaig estar 15 anys a l’Àfrica quan ja no quedaven capellans allà.

que tenien en aquella zona marginada. Pels problemes d’educació vam crear escoles, pels de falta d’aigua vam construir pous, pels sanitaris vam construir farmàcies si vam ajudar als seus hospitals.

clavat a la sorra i la Per últim, quin roda ens va passar pel consell donaria a les persones que costat. volen viure la maCreus que la seva teixa experiència feina va ser útil per que vostè fent de millorar la vida missioner? allà? Que no tinguin por, Jo penso que si, allà que s’hi arrisquin, tinc moltes amistats i que en realitat l’Àfrica vam ajudar a força no fa tanta por com gent. Per exemple, diuen ja que està feta vam crear una escola de persones molt acomaternal i una primà- llidores tot i els seus ria i ara alguns del pocs recursos, són nens que van anar-hi feliços i ajuden a ser ja estan a la universi- feliç. tat i amb això veus que el treball ha anat bé.

Quin és el fet o l’anècdota que més recordes de l’experiència allà? Una vegada que estava Estem a la web…. acompanyant un nen a www.elinteriodico.com l’hospital, es va deixar anar una roda del cotxe i jo no me’n vaig adonar fis que el cotxe ja estava

Qué és el que més li va sorprendre quan va arribar al Camerun? Doncs home, allà el que més sorprèn és la pobresa i la temperatura perquè allà fa molta calor, pots estar a 50 o 60 graus, sobretot a la part de l’extrem nord, on està-

JÚLIA URPÍ

I

vem nosaltres, tocant al llac Chad, en ple desert, en ple Sàhara. Quina era la seva feina allà? Fèiem la tasca de missioners, es a dir de vetllar les comunitats cristianes que estaven allà perquè a aquella zona el 90% dels habitants són musulmans i hi havia comunitats cristianes esteses per aquella regió per les quals vetllàvem. També vam mirar de solucionar els problemes

MARTA DELGADO


4t d , el interiódico