Page 1

INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

, 11, 11

INTERview

MÚSICA BUFA&SONS els músics artesans Música, enginy i bon humor, la clau del seu èxit PÀGINA 16

ESPORT

REPOSTERIA

Alta tensió durant el partit masculí de rugbi

LeopardOMG, el pastís més original PÀGINA 20

PUBLICITAT

PÀGINA 14-15

ARRIBA SEMPRE

CLASSES DE

PUNTUAL…

RISOTERÀPIA

AMB EL RELLOTGE INERMARTÍ


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

ÍNDEX Editorial. Avui parlem de… Foto denúncia Esports en acció Què pensa la gent? Cartellera

LA MEVA CLASSE Quan va començar el curs vaig pensar que era una bojeria barrejar dues classes entre elles ja que cap de les dues acabaria de tirar bé endavant i que separaria algunes amistats. Creiem que si hi ha gent que no li agrada treballar és molt millor que estiguin en una sola classe perquè així els altres, els de l'altra classe, poden treballar millor. Però potser si aquesta gent veu que tu treballes més es tornen més treballadors. Al final hem vist que realment no és una bojeria tan gran, potser si que hi ha xivarri a les dues classes però si es vol es pot fer feina igualment tant en un grup com en un altre. A més a més, la distància també ha enfortit la relació que teniem amb els altres, a més de poder conèixer gent nova. Per acabar, crec que aquest any ha sigut bo perque hem tingut l'oportunitat de fer amistats tot i que potser ha costat una mica més treballar i avançar matèria.

De colònies, Diari d’una escapada La publicitat La reposteria Espectacles De viatge. Anem a… El Temps Rugbi Passatemps A la contra

3 4 5 6-8 9-10 11-12 13 14-15 16 17-18 19 20 21-22 23-24

PÀGINES

24

FITXA TÉCNICA Director Consell de redacció Caps de seccions Maquetació Col·laboradors

Sara Montañés Marc Vilaseca Clàudia Carmona Marta Gómez Margarida Llavina

2


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

EDITORIAL. Avui parlem de…

EL FINAL D’UNA ETAPA d’una etapa

Sembla que només hagin passat quatre dies, però ja fa quatre anys, que no és pas poc temps, que una colla de nens estava reunida a la sala d'actes de l'Inter. Estàvem nerviosos i potser espantats, però amb ganes de començar, de conèixer gent nova i de fernos grans, sobretot de fernos grans. Han sigut quatre anys en els quals hem fet amics de veritat i, qui més qui menys, ha madurat, i ens hem anat convertint en les persones que som ara. Però l'ESO s'acaba, i tot i que molts es queden a l'escola, segurament ja no tornarem a veure molta de la gent que vèiem cada dia. Potser no ens trobarem a faltar, perquè si som amics de veritat seguirem veientnos, però si que totes les experiències viscudes es convertiran en bons records que mai oblidarem. Ara, però, cadascú ha de mirar per si mateix i decidir què vol i on vol arribar, per tant, és inevitable deixar enrere

tot el que hem viscut durant aquests anys. No tots els moments que hem viscut durant aquesta etapa han sigut bons, perquè a cada pas que fem és inevitable ensopegar amb problemes i obstacles, però això és el que fa que ens fem grans i el que dóna valor als objectius que ens

proposem. Tampoc per a tothom pot haver sigut una etapa de creixement o bona, ja que tothom és diferent, i potser aquets anys han sigut desatrossos o molt dolents però això no vol dir que no se’ls pugui donar la volta als problemes, ja que l'únic obstacle que costa superar són les barreres que ens posem nosaltres mateixos. No pretenem donar cap

lliçó a ningú perquè tothom és diferent i cadascú sap com afrontar els diferents obstacles que aparèixen, però almenys volem donar un missatge positiu per a qui el necessiti, ja que d’aquí vint anys, quant cadascú tingui la seva propia vida encarrilada, i pensi en aquets 4 anys, segur que al recordar una frase, un gest, un moment en concret, a tothom se li escaparà un petit somriure, i per aixó tots hem d’estar orgullosos d’aquets quatre anys que ens hem donat suport els uns als altres.

Marc Vilaseca, Sara montañés, Claudia Carmona i Marta Gómez

3


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

FOTO DENUNCIA

CARRERS BRUTS DE CAQUES Què et sembla si defequem a casa teva? La primera foto denúncia del dia és de Sant Sadurní d’Anoia, i amb ella voliem reivindicar que des de sempre els gossos dels veïns fan les seves necessitats al carrer, però el problema no és aquest; sinó que els seus amos no les recullen. A la majoria els fa mandra treure el seu gos a passejar i senzillament el deixen sortir sol, i altres vegades el treuen a passejar però si veuen que defeca, no ho recullen per fàstic. La seva obligació com a amos dels gossos és recollir el que fan, ja que, òbviament, ells no saben anar al lavabo com nosaltres, ni s’ho saben recollir, per tant ho hem de fer nosaltres. Si tens un gos has de saber els deures que comporta tenir-lo.

SANT PERE EN 4X4

El pèssim estat dels carrers La segona foto denúncia va dedicada a l’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles. Aquestes són un parell de mostres dels carrers del Barri Vell, que suposadament és un punt amb atractiu turístic, on creiem que s’hi hauria de posar una mica més d’atenció en l’aspecte que té. Tot i això tots els carrers està plens de forats, bruts i apedaçats. Al ser un poble petit entenem que no tinguin un pressupost gaire extens i que arreglar tot un carrer costa molts diners i també que sigui difícil controlar la població de coloms. Però per l’altra banda, tampoc està no fer-hi res carrers plens de forats i tot i que és inevitable que els carres estiguin impecables, almenys s’hi podria dedicar una mica de temps als carrers estrets i sense gaire ventilació, ja que sinó la pudor es fa insuportable.

PUBLICITAT

Sigues l’orgullos propietari

SIGUES LA MÉS

de la mascota de l’escola,

HIPPIE CHICK!

l’Anfífanes!

4


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

, 11, 11

ESPORTS EN ACCIÓ

UN CURS MOLT ESPORTIU t

Tot 4 va a l’equi4, la piscina i a jugar a voleibol

EQUIP4

VOLEI

Els passat dies 5 i 7 de maig els professors d’educació física van organitzar una activitat de zumba i spinning a l’equip 4 pels alumnes de 4t d’ESO. Cada classe vam anar un dia diferent i dins de cada classe vam dividir-nos en dos grups. Mentre un féiem zumba, els altres feien spinning, i al dia següent al revés.

El torneig de volei va ser una gran oportunitat per nosaltres, els alumnes, per descobrir una nova modalitat esportiva. Vam haver de desplaçar-nos fins a la platja de Vilanova i la Geltrú per jugar el torneig i els jugadors teniem un plus de motivació, ja que com més ben classificat quedés l'equip, més punts es sumarien a la nota d'Educació Física. Vam quedar-nos-hi tot el dia fins a les 4 de la tarda, qua va ser quan vam agafar el bus i vam tornar.

Hem après que hi ha moltes maneres de fer esport i passar-t’ho bé alhora. Molts de nosaltres crèiem que ballant no fèiem esport, o que no acabaríem cansats, però gràcies a aquesta experiència hem pogut veure que això no és veritat.

PISCIN A Els alumnes de 4t d’ESO també van anar a la piscina municipal de Sant Sadurní d’Anoia. Tot i que moltes noies no van voler banyar-se

perquè tenien la regla o no es podien depilar i els nois sense cap excusa bona, els altres van poder gaudir d’una estona a la piscina sota les ordres de la Sara Maldonado, alumna de 4tB i el Carpes Espinach, professor d’educació física.

Els primers classificats van ser l'equip verd 2, format per Edgar Aguilera, Joel Munné, Daniel Fariñas, Marc Gràcia, Antonio Baena, Clàudia Piris, Judit Mallofré, Judit López i Carla Montserrat, els qual van aconseguir 2 punts.

5


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

QUÈ PENSA LA GENT?

IMPORTÀNCIA DE LA IMATGE

Ens llençem al carrer per saber que pensa la gent

SECCIÓ ACTUALITAT Les selfies són fotografies fetes per un mateix amb l’objectiu de publicar-la al Facebook, Instagram, o qualsevol altra classe de xarxa social. Normalment pots veure el braç de la persona dins la foto acompanyat d’una expressió de la persona fotografiada fent “morros. La traducció literal de selfie seria auto-foto. Tot i que practicar aquesta “activitat” sembla inofensiu, el passat dia 15 de maig a l’Inter hi va haver una forta discusió a l’hora del pati perquè unes amigues es van fer una selfie, la qual més tard van penjar a Facebook i una noia, en veurela publicada es va adonar que sortia per darrera i no gaire afavorida. Aquesta noia va demanar al grup d’amigues que eliminessin la foto, però no van voler i a l’endemà ella va anar a buscar-les perquè la borressin, però van acabar discutint a crits. Per sort la cosa va acabar bé i no va haver-hi cap incident ni baralla i finalment les noies de la selfie van borrar-la.

1. Et fixes molt en l’aspecte dels 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Serie1

Dona/Si

Dona/No

Home/Si

Home/No

16

8

9

11

2. Creus que la imatge exterior pot influenciar a l’hora de confiar en algú? 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Serie1

Dona/Si

Dona/No

Home/Si

Home/No

19

5

9

11

6


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

QUÈ PENSA LA GENT? 3. En qui confies més?

20 15 10 5 0 Serie1

Dona/ Iglesias

Dona/Rajoy

Home/ Iglesias

Home/ Rajoy

18

6

16

4

4. Et preocupes de motrar una bona imatge? 25 20 15 10 5 0

Dona/Si

Dona/No

Home/Si

Home/No

22

2

16

4

Serie1

5. Fas variar la teva imatge i/o comportament segons amb qui estàs? 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Serie1

Dona/Si

Dona/No

Home/Si

Home/No

16

8

8

12

7


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

QUÈ PENSA LA GENT? CONCLUS IÓ Al observar i analitzar detingudament els resultats de l'enquesta podem concloure que la majoria de dones es fixen més en l’aparença física. Tot i que també molts homes i nois ho fan però en més baixa quantitat. En quant al nivell de preocupació per mostrar una bona imatge, tant homes com dones van contestar que sí. Finalment se’ls va qüestionar sobre en qui confiarien més, si en un home vestit amb corbata i americana (Rajoy amb la cara tapada) o en un home vestit amb roba molt més informal (Pablo Iglesias amb la cara també tapada), obtenint com a resultat majoritari, que abans es fiarien del Pablo Iglesias que del Rajoy.

6. Consideres que la gent que es preocupa mostrar una bona imatge és superficial? 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Serie1

Dona/Si

Dona/No

Home/Si

Home/No

6

18

8

12

6. Es dona tanta importància a la imatge a causa dels medis de comunicació? 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Serie1

Dona/Si

Dona/No

Home/Si

Home/No

6

18

8

12

8


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

CARTELLERA AMERICN HUSTLE

OCHO APELLIDOS VASCOS Ocho apellidos vascos... tothom parlava tant d’ella que finalment vaig decidir anar a veure-la. Quan vaig sortir del cinema realment creia que no havia vist la mateixa pel·lícula que els demés. No mentiré, certes escenes no estan pas malament, ja que alguns acudits tenen la seva gràcia, i perquè el protagonista, Dani Rovira, és força graciós, i l’accent que posa és divertit, però crec que ell i els altres sevillans, Alberto López i Alfonso Sánchez, són els únics personatges que salven la pel·lícula, perquè la protagonista, Clara Lago, de gracia ben poca... A la sala tothom reia, i jo realment intentava que la pel·lícula em fes gràcia, que l’alegria que tenien tots se m’enganxés, però és que no hi ha per on agafar-la! I el pitjor: diuen que faran segona part! Estem bojos?! Bé, potser hi aniré, pitjor que la primera part no pot ser...

La gran estafa americana és una pel·lícula ben dirigida i excel·lent interpretada per Christian Bale, Jennifer Lawrence, Amy Adams i Bradley Cooper. Tot i que veure durant dues hores una pel·lícula centrada en el tema de les estafes podria semblar avorrit, no ho és, ja que també conté petites histories d’amor entre els protagonistes, entre d’altres. També juga amb la veritat i les mentides, cosa que produeix una sensació de curiositat per saber que passa després, suspens, i inseguretat al pensar què passaria si es descobrís la veritat, i tot això la fa encara més entretinguda. La podem comparar amb El lobo de Wall Street, les dues són pel·lícules similars que parlen sobre l’estafa, molt present en l’actualitat. La gran estafa americana va rebre 10 nominacions a Oscar en total, incloent la menció a Millor Pel·lícula.

9


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

CARTELLERA PRECIOUS

DALLAS BUYER CLUB A Ron Woodroof, un drogoadicte i homòfob se li diagnostica Sida i només li donen 30 dies d’esperança de vida. Veient que a l’hospital fan servir el medicament d’una gran farmacèutica per finalitats econòmiques, Woodroof decideix marxar i busca un tractament alternatiu menys nociu. Veient la seva bona recuperació, decideix muntar un negoci perquè els malalts que no volen administrar-se el tractament de l’hospital tinguin una alternativa.

Una jove adolescent del barri de Harlem està embarassada del segon fill fruit de les violacions del seu propi pare, es troba que l’han fet fora de l’institut i amb una mare que la maltracta, però la noia, interpretada per una extraordinària Gabourey Sidibe, decideix acudir a una escola alternativa, on li ensenyaran a llegir i a dependre d’ella mateixa en un viatge que farà juntament amb la seva nova professora, Blue, la que li ensenyarà el veritable significat del amor i el que significa estimar a algú sense importar els seus orígens o el que hagi passat. La trama d’aquesta pel·lícula ja es interesant de per sí, però les interpretacions de les actrius que hi apareixen són més que excel·lents, el que va conportar que aquesta guanyés varis Oscars, com per exemple el de millor actriu secundaria de l’actriu Mo’Nique. Preciouse és una história de superació personal, amb la que el director aconsegueix tocar-nos la fibra.

És impressionant com una persona pot canviar tant en personatge d’en Ron, aquest canvi però, costa una mica de seguir ja que s’abusa delstalls en el temps, i l’evolució del personatge es produeix massa ràpid. Gran part del mèrit el tenen els dos actors principals, ja que li dónen la personalitat adeqüada a cada personatge. Els dos personatges tenen una química increïble, tot i que podria estar explotada de manera més profunda, no quedant-se a la superfície.

10


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

DE COLÒNIES

Aquest any els alumnes de 4t d’ESO em anat de colònies Andorra, més concretament a Encamp. Tot i que vam fer altres activitats, l’esquiar i l’snow a GrandValira, va ser la que més ens va atraure, ja que no tothom pot gaudir cada any de la neu. Les colònies van ser del 10 al 14 de març, unes dates més avançades per poder gaudir d’una millor qualitat de neu. L’estada la vam passar a l’hotel Encamp, en

l’hotel Encamp, en habitacions de 2, 3 o 4 persones. El menjar estava repartit entre l’esmorzar i el sopar a l’hotel i el dinar al restaurant de pistes i tot i alguna queixa, en general, va estar tot bastant bo. El dilluns 10 de març vam marxar de Sant Sadurní a les 7:40 , un viatge en bus que va durar tot el matí fins a les 12:30 aproximadament.

11


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

DE COLÒNIES Aquest són totes les activitats que vam realitzar durant els cinc dies de colònies

El DILLUNS va ser la jornada de competicions esportives. Al Complex Esportiu d’Encamp podràs vam triar entre fer... Futbol, bàsquet, piscina, vòlei, esquaix.

El DIMARTS al vespre vam anar dues hores a caldea. Va ser una bona manera de conèixer un centre lúdic termal únic al Pirineu, i amb tan nom.

El DIJOUS a la tarda

El

vam anar tots fins a

recollir-ho tot i a les 11

Andorra, on vam estar

vàrem marxar de l’hotel

comprant i fent turisme

dirección Sant Sadurní,

aprosimadament dues

on vam arribar a les

hores.

14.30h.

DIVENDRES

El DIMECRES a la tarda vam anar al Palau de del d’Andorra, a Ordino. Allà vam poder triar entre fer patinatge sobre gel o bé anar a la piscina.

vam

12


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

PUBLICITAT

XERRADA ENRIQUIDORA ‘Som lliures gràcies a la publicitat’

Fa anys si anaves a comprar, només podies comprar un diari; existia el monopoli a la premsa, on una sola empresa controlava el mercat. Som realment afortunats que ara hi hagi més varietat i puguem escollir el diari que més s’adapti a la nostra manera de pensar o a la nostra perspectiva de veure les coses. Com més diaris hi ha més podem escollir, i això vol dir que tenim més llibertat. I per què ara hi ha més diaris que abans? El que per nosaltres és informació, pels empresaris que hi ha darrera únicament són diners i diners. Per a ells la premsa no és res més que una via per aconseguir un benefici. Però els ha sortit competència. I això és tan bo! La competència genera més qualitat, més quantitat, més suplements, els diaris lluiten per tenir els millors corresponsals, els millors columnistes...

Tot està molt més treballat. I és que ara, si no hi ha qualitat, desapareixes i si des-apareixes, no hi ha benefici. Què ha passat ara? La crisi ha afectat a tots els sectors. Els beneficis han disminuït un 40%, i els hàbits de compra han canviat. Els empresaris han hagut d’adaptar els seus productes als compra-dors. La premsa ha decidit fer-ho digitalitzant-se. Estem en una etapa completament digital. Des del 2007 fins a l’actualitat, la gent llegeix un 14% més els diaris digitals.

Aleshores, si llegim els diaris per Internet, alguns gratis, com guanyen els diners els empresaris? Doncs gràcies a la publicitat. La publicitat fa que alguns diaris es puguin llegir gratis per Internet (i també per escrit). És a dir, gràcies a la publicitat som més lliures perquè hi ha més diaris i tenim més llibertat a l’hora d’escollir.

13


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

REPOSTERIA

LEOPARDOMG Premi a l’originalitat

INGREDIENTS - 3 cullerades de xocolata en pols - 1 sobre de llevat - Colorant - 150 g de farina - 150 g de sucre - 6 ous

ELABORACIÓ 1. 2. 3. 4.

Separem el rovell de la clara de l’ou. Ajuntem el rovell i el sucre i ho barregem. Barregem la farina i el llevat i ho ajuntem a el rovell i el sucre. Batem les clares .

5. Barregem les clares amb el rovell, el sucre, el llevat i la farina. 6. Un cop ho tenim tot barrejat, fiquem 4 cullerades d’aquesta massa en un bol i dues cullerades més en un altre bol. La resta de massa la guardem per més tard. 7. Posem xocolata en pols al bol on hi ha més quantitat de massa. I ho barregem. 8. Posem una mica de xocolata en pols al bol on hi ha menys quantitat de massa. No se n’ha de ficar massa. Fiquem també una mica de colorant. I ho barregem. No ha de quedar massa fosc. 9. Agafem paper de forn i si volem dibuixem la forma del lleopard, sinó, sobre la marxa. 10 . Fiquem en una mànega pastissera la massa del color més clar per fer linterior de la taca. 11 . Ho fiquem al forn dos minuts a 180ºC. 12 . Fiquem a una mànega pastissera la massa més fosc per fer la part de fora la taca. 13 . Ho fiquem al forn dos minuts a 180ºC. 14 . Agafem la resta de massa que ens ha sobrat i la posem sobre les taques escampades. 15 . Ho posem 15 minuts al forn. 16 . Ho traiem del forn i ho enrotllem. 17 . Ho enrotllem també amb un drap humit per a que no perdi l’elasticitat, i es refredi. 18 . Un cop estigui refredat completament, traiem el paper.

14


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

REPOSTERIA PARLEM AMB LES GUANYADORES Millor gust

Mònica Sànchez amb ‘Rainbow’

Com et sents després d’haver guanyat el premi a millor gust? Molt contenta, ja que era la primera vegada que fèiem aquest pastis, i teníem alguns dubtes. La recepta és pròpia o l’heu extret d’algun lloc?La vam extreure d’Internet però vam afegir coses nosaltres perquè creiem que quedaria més bo. Us va costar molt fer-lo? No, bé, depèn, va ser més complicat decidir quin pastís fer que fer-lo, ja que teníem moltes opcions.

Millor presentación Berta Riera amb ‘Princess’

Quin premi heu guanyat? El premi al pastís amb millor presentació. Com va decidir presentar el pastís d’aquesta manera? De qui va ser la idea? Com el veu fer? La idea va ser de totes, va ser sobre la marxa. Primer vam fer un pa de pessic de xocolata, en vam ficar un a sobre més petit i després ho vam cobrir de xocolata. Com va sortir el nom de “Princesa”? Un ingredient, un colorant, es deia princesa i vam posar-li aquest nom.

El més original Sara Montañés amb ‘LeopardOMG’

D’on vas treure l’imaginació per fer-lo? Doncs estava per internet i vaig començar a buscar-lo. Et va ajudar algú a fer-lo? Vaig començar-lo a fer sola, però quan va arribar me germana a casa em va fer un cop de mà i ho vam acabar entre les dues. I aquest nom tan interessant? (Riu) Doncs la veritat es que no sabia com anomenar-lo i els meus companys de grup em van proposar aquest nom i em va fer molta gràcia.

15


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

ESPECTACLES

BUFA&SONS,

músics artesans

Música, enginy i bon humor

BUFA&SONS són un grup català format per tres experimentats músics. El líder del grup, el Xavi Lozano, un és un virtuós flautista que com ell diu, les flautes són tubs, per tan, els tubs poden ser flautes, i això és exactament el que ell fa, a partir de objectes tan quotidians com pot ser una crossa, crea sons que a primer cop d’ull mai atribuiria amb a els objectes amb els que els fa. L’acompanyes dos músics més, el Marc Vila, un bateria que fa percussió amb tot allò que pot, i el Guillem Aguilar, un baixista que toca el ‘motxelo’, un motxo amb tres cordes de guitarra destensades, transformat en un violoncel.

Els BUFA&SONS el passat divendres 6 de Juny ens van oferir un espectacle al menjador del nostre institut, l’INTER, on van saber barrejar a la perfecció bon humor i ironia, juntament amb una demostració d’allò que fan més bé, la música. Sense un estil musical marcat, aquets tres músics van tocar cançons tan conegudes com Moon River, tocada amb un motxo fent el paper de baix, i una escombra fent la melodia principal, passant per la mítica The Wall i també ens van interpretar alguns dels seus propis temes. Tot

i

que

la

opinió

Tot i que la opinió general del públic (els alumnes de 4t d’ESO de l’institut) va ser que el concert va ser massa llarg, aquets músics no van deixar a ningú indiferent, ja que van tocar instruments com, una balla d’obres, un tub que feien sonar com un saxo, una ampolla d’aigua que sonava com una harmònica, i fins i tot un con connectat a una mangera, que al bufar-la produïa un so ben estrany. En concluint, l’espectacle que en van oferir els BUFA&SONS va agradar molt, ja que, tot i que tothom havia estat abans en un concert mai s’havien topat amb un espectacle semblant aquest.

16


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

DE VIATGE. Anem a…

CAP DE SETMANA A VIC

Marxem a Vic, la ciutat medieval per excelencia CONCLUS IÓ N DIVE

DRES

a Arrib

la da a

t. ciuta

17h

RACÓ DE L’ESCOLA La Font, la nostra salvadora durant aquests 4 anys. Quan feia calor i teniem sed, allà estaba ella oferint-nos un bon raig d’aigua a temperatura ideal. La nostra salvadora quan voliem sortir de la classe i prendre l'aire una estona per desconectar de tot. Aquella font que a vegades no raja, o que a vegades és el contrari, raja tant que necessites que algú aguanti la font del costat per a que no surti l'aigua tan forta. I tots sabem que sempre será per a tots nosaltres, la nostra estimada font.

s: re II I Visite uralles Pe t. o M sia S è l g s o E Felip 0¢ liu. 3 a C l r aE Sopa

l Ho te a r i . Dorm ic*** V e t d ciuta DIS SA

Vic és una ciutat que ha de ser visitada perquè té un dels conjunts medievals més suggestius de Catalunya. També té un gran centre antic que és la Plaça del Mercadal,i destaca els diversos edificis modernistes. A més a més, Vic és una ciutat plena d’activitats turístiques per a totes les edats.

BTE

Esm orza r al Visi ’hot t a: el. o M use u l’A pell rt d e la o M use u Ep o E isco sglè pal sia San Dom t Din ène ar a c L’Al 9’40 b ert. ¢

DIUME

NGE

l. a l’hote r a z r o Esm tat Vi sit a: e la ciu d a s a o C ere de St .P l a r d e o Cat 15¢. . e p a L’ Àg Dinar a a. p a cas a c r a x Mar

17


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

DE VIATGE. Anem a…

INFORMATIU MONTBLANC

18


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

EL TEMPS DETALLAT

CATALUNYA Avui al matí

CATALUNYA Avui a la tarda

Predomini de l'ambient assolellat en general, amb el cel serè o poc ennuvolat per alguns núvols alts. Al final del dia els núvols alts es faran més nombrosos a l'oest del territori, alhora que n'arribaran alguns de mitjans. A més, durant la tarda creixeran nuvolades a punts del Pirineu, sobretot al sector occidental, que deixaran el cel mig o localment molt ennuvolat. Independentment, fins a mig matí i de nou al final del dia hi haurà estrats baixos o boires als dos extrems del litoral, sobretot al sector sud. Temperatures mínimes i màximes en descens lleuger. Vent fluix i de direcció variable fins a mig matí i de nou al final del dia, amb terral fluix al litoral durant la nit. La resta de la jornada bufarà entre fluix i moderat, de component sud a l'inte-rior i de component sud i est al litoral, més reforçat durant la tarda en conjunt.

19


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

RUGBI Durant el crèdit de síntesi, els alumnes més grans de la ESO, vam anar a jugar un partit de rubgi al camp de futbol de Sant Sadurní d'Anoia. Els nois i les noies no vam jugar junts perque el partit hagués sigut desigual. Així que, vàrem fer dos grups femenins i dos grups masculins. Els equips femenins van ser formats per noies de diferents classes amb samarretes blanques (Equip 1) o samarretes negres (Equip 2); en canvi els nois es van dividir per classes: la A, la B i la E contra la C i la D. Les primeres en jugar vam ser les noies, començant fort el partit. L'equip vestit de color negre, va aconseguir 5 punts en la primera jugada del partit. Després que l'equip blanc xutés la pilota, la Sara Montañés, va aconseguir agafar la pilota, fer un bon spring travessant tot el camp i, finalment, plantant la pilota a la línia contrària. La segona part va estar molt igualada fins que l'equip blanc va obtenir un touch down gràcies a la Júlia Bricollé, que va esquivar a totes les jugadores del seu equip contrari.

JORNADA ESPORTIVA

Tot i la tensió no va haver-hi ferits.

El partit dels nois va ser més intens, amb jugades més curtes, moltes faltes, però per sort ningú va acabar greument lesionat. Va ser un partit igualat, però com que no es va poder practicar molt a l'escola no es van veure gaires bones jugades. La dinàmica del partit estava basada en faltes, la qual cosa va fer que el Carles aturés el joc per tranquilitzar l'ambient. Els primers punts de l'equip blanc van arribar quan el Marc Munné va materialitzar dos cops de càstig. Els punts de l'equip negre van arribar quan Joan Nin va aconseguir un assaig, tot i que no va servir per decantar el marcador cap a la seva banda. A la segona part, tan sols es van aconseguir transformar tres punts (cop de càstig) per part de l'equip negre, però van ser suficients per avançar-se al marcador fins al final del partit i d'aquesta manera aconseguir la victòria del partit. van ser suficients per avançar-se al marcador fins al final del partit i d'aquesta manera aconseguir la victòria del partit.

UN INDRET DEL MEU POBLE Es diu que a un petit poble hi ha una sala amagada entre dues cases, en les quals viuen la senyora X i el senyor Y. Aquests dos personatges són els que més conèixen el poble, els que més tafanejen tot a tots i cada un dels indrets del poble. No hi ha res que se'ls escapi. La llegenda explica que aquests dos personatges viuen l'un al costat de l'altre i tenen una sala amagada entre les dues cases on posen en comú les notícies de les quals s'han assabentat durant el dia.

20


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

Passatemps Troba la paraula que amaguen els mots encreuats! 1. Professora de socials destacada per la seva roba 2. Professor cèlebre per la seva frase: “¿Oido cocina?” 3. Professora amb un gran sentit d’humor pels problemes 4. Professor d’EF amb molt de ritme 5. Professora de tecnologia que sempre perd les ulleres 6. El geni informàtic de l’Inter 7. Professor d’economia i castellà aficionat al bon cinema 8. La mare de 4tC que sap sumar molt bé 9. Professor tan fan dels Beatles com dels power points 10 . Professora quatrilingüe aficionada a Shakespeare 11 . Professor de naturals que poca gent sap que és farmacèutic 12 . Professor amb qui tens molta química 13 . Professor de català que posseeix un rellotge molt elegant 14 . Professora famosa pels seus exàmens de 100 preguntes

PUBLICITAT

Té Miss. CATASÚS!

El més BRITÀNIC del mercat!! 21


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

Passatemps Troba les 8 diferències!

On haurà deixat les ulleres la Dolors??

Dolors

22


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014  

A LA CONTRA

MARGARIDA LLAVINA ‘Jo estava convençuda que mai de la vida tindria un càncer’ Quan et van diagnosticar el càncer? Exactament mel van diagnosticar, perquè aquesta data la recordes. L’1 de Juliol del 2011, ara just farà 3 anys.

Què és el primer que et passa pel cap quan et diagnostiquen el càncer ? Margarida Llavina, professora d’història des de fa 17 anys, que ha superat el càncer ens explica com el va superar i que n’ha extret d’aquella experiència. “Procuro agafarme la vida amb tranquil·litat, tinc la sort de ser força possitiva. Intento ser bona persona, transmetre-ho als altres”.

Què no pot ser.[...]En un primer moment és una sensació de pànic. Quan em va citar la doctora tenia tan clar que era un quist que hi volia anar sola, no veia la necessitat de que ningú m’acompanyés, però la meva mare em va dir que m’acompanyaria, i li vaig dir, “mare però no cal, és un tràmit”, i sort que em va acompanyar.[..]Ràpida ment et surt l’instint de supervivència i dius “a veure que passa, em moriré d’això?, què cal fer?”

Com les hi expliques als teus familiars i amics? Això és fotut eh, és dur perquè veus que a la gent li fums un disgust, així de clar. La gent s’espanta molt. [...]Després vaig com adonar-me’n una mica realment com la dimensió, estaven més espantats la meva família que jo, amb raó perquè hi havia aquesta probabilitat[...]. Va ser dur de dir-ho.

Com et va afectar el tractament? És molt pesat. En el meu cas primer va ser operació, primer van treure el tumor, va ser una mica dur perquè primer semblava que el tumor no estava gens escampat, em van analitzar un gangli i en aquell moment el gangli no estava afectat així que em van dir que no s’havia escampat gens, pel que nomes s’havia de treure el

23


INTERview

DIMECRES, 11 DE JUNY DEL 2014,

A LA CONTRA s’havia de treure el tumoret i no calia treure ganglis ni re. Però al cap de 15 dies aquest tumor el van analitzar amb més profunditat, i van veure que hi havia alguna cèl·lula tocada, i això em va fumer bastant perquè si no m’hi haguessin trobat re no m’hi haguessin fet quimio, amb radio a la zona ja estava, jo el que volia evitar era la quimio.

I ho vas portar bé? Si, em vaig recuperar bé de les operacions. I la quimio van ser 6 mesos que ho vaig passar malament al principi, eren dos medicaments, el primer era més dur, perquè em va baixar molt les defenses i aquí si que ho vaig passar bastant malament, em passava una setmana vomitant, que no podia amb la meva ànima, però van ser quatre sessions que que es van anar esplaiant pràcticament en un mes

Quan va durar tractament?

el

Va durar un any i actualment encara m’estic prenent pastilles. Acabaré del tot d’aquí 3 anys.

Com va ser el tracte amb l’equip mèdic que et va portar? Molt bé, molt bé, jo només tinc paraules d’agraïment per la sanitat pública d’aquest país. Hi ha gent que ha tingut males experiències, a mi m’han salvat la vida, m’han tractat molt bé, la doctora, la cirurgiana que em va operar, les infermeres que em van fer la quimio... Paraules d’agraïment.

malaltia.[...]Fa molta més por quan ho desconeixes.

I per últim, què li diries a algú que li han detectat un càncer? Doncs això, que tranquil·litat, no passa res, és veritat, hi ha això, que has de fer?, que t’han dit els metges que has de fer?, pues vinga, endavant, confiança plena en els metges, això d’entrada[...]I no deixar-se emportar, ni per la por, ni per el pànic, ni pel pessimisme. Cuidar-se, deixar-se cuidar molt...[...] Agafar-se un any sabàtic.

Ha canviat la teva percepció del càncer? Si que és veritat que abans de conèixer-ho, la paraula càncer gairebé ho associava a mort, i no és veritat, afortunadament, per tant si que ha canviat la meva percepció de la

24

14c3  

Ivan Carrasco Meritxell Bou Lidia Arroyo Alejandro Jaen Borja Ponce

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you