Page 1


L’emancipació Donar solució als problemes reals que les persones joves tenim avui dia ha de ser un compromís de totes les administracions i no hi ha altra manera de fer-ho que de forma perfectament coordinada. La creació de l’Oficina Jove en un equipament com L’Estació Espai Jove, que ja és un servei de referència per a les persones joves de la nostra ciutat i de l’entorn immediat, em sembla una bona mostra d’aquest compromís. Hem volgut que en ocasió de l’obertura d’aquest nou servei els amics del col·lectiu “4 rius de tinta”, tots ells joves, fessin una reflexió expressada en un mitjà tan directe i suggerent com el còmic sobre com veuen ells aquests problemes que avui ens afecten.

En aquests temps de canvi de cicle econòmic que ens toca viure, hi ha un col·lectiu que està patint especialment les seves conseqüències: el de les persones joves. L’elevada xifra d’atur, la temporalitat, els contractes precaris i els sous baixos, sumats als preus desmesurats de l’habitatge, fan que als joves els costi cada vegada més emancipar-se, i que ho facin a una edat més tardana. La creació d’un servei com l’Oficina Jove a la nostra comarca, a partir de l’acord entre tres administracions diferents, ha de contribuir a reduir les dificultats d’emancipació que tenen els joves del Gironès, posant l’accent en dos eixos principals d’actuació: l’accés al mercat de treball i l’accés a l’habitatge.

Joaquim Ayats i Bartrina

Albert Rosa i Congost

Regidor de Joventut · Ajuntament de Girona

Conseller de Joventut Consell Comarcal del Gironès

La creació de la primera Oficina Jove a les comarques de Girona representa un primer pas al nostre territori en el procés de creació de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. El Govern de la Generalitat es proposa crear una xarxa d’equipaments i serveis al conjunt del territori que, integrant i ampliant les actuacions que funcionen actualment (com els punts d’informació juvenil o les borses joves d’habitatge), permetin assolir l’objectiu de millorar l’emancipació dels joves catalans. A Girona aquesta proposta no s’inicia des de zero sinó que el que fa és consolidar, ampliar, millorar i universalitzar uns serveis que ja existeixen però que cal potenciar més que mai. Maria Puig i Ferrer

Coordinadora Territorial de Joventut ·

Generalitat

de Catalunya


Índex Coloms a la catedral per Iván Hernández .........................................................................................

05

Extraterasmus per Antonio Sánchez ........................................................................................

06

La Jujú i l’ assassí de les llegendes per Angel Aguirregomozcorta ...................................................................

10

Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient Mitjà per Dani Saus ......................................................................................................

14

Marxar del niu, mola! per David Gómez ...............................................................................................

18

Dia de festa per Emma Pumarola .......................................................................................

20

Herois per Eva María Ramón .....................................................................................

22

Lloguers per Ferràn Sellarés ..........................................................................................

26

Rebel sense causa per Héctor González .........................................................................................

30

Si no marxen ells, marxem nosaltres per Marc Vicens .................................................................................................

34

Planificació familiar per Albert Carreras ............................................................................................

35

L’Arc d’August per Meritxell Gil .................................................................................................

36

La Maison de l’Amour per Miquel Casals ..............................................................................................

40

10 tàctiques amb amor i una mesura desesperada per Pisibel el Profeta Domèstic ...................................................................

44

Lucas Flaiworker “Alquileres baratos” per Carles Ponsí & Jose Izquierdo ............................................................

46

Kerunta per Quim Bou ......................................................................................................

48

Hora de fer les paus per Tònia Bauçà .................................................................................................

52

Veïns de nit per Joan Puig (“Júnior”) ................................................................................

56

El Rebost per Jose Arnau .................................................................................................

58

Jo no he vist res per Pere Saguer ..............................................................................................

62


Qui som? Què fem?

Ni som quatre gats, ni anem de quatre grapes, tot i que sí que treballem a quatre mans si convé. I els nostres camins, que són com rius que conflueixen ara i divergeixen després, travessen un terreny sedimentat amb humor, èpica o drama. La tinta els fa córrer esvalotats, punyents, tranquils, contents o disconformes... Són ravalers, centrats, aguts, fantàstics, desencantats, surrealistes o estrambòtics. De vegades toquen fons; d’altres toquen estrelles. Són d’una espècie estranya per a alguns, però molt propera per a d’altres. Aquí els teniu. Passeu-hi, però no ho feu de puntetes. Submergiu-vos-hi i tasteu les seves aigües entintades. Per a sort nostra, el cabal és abundant. Érem l’any 1996 quan el Centre Cívic de Sant Narcís, a iniciativa del dibuixant Quim Bou, es va plantejar de fer un curs de còmic. Quim Bou en va ser el professor ben bé deu anys, durant els quals hi va passar un munt de gent. Gràcies a aquests cursos, a part d’aprendre a explicar històries dibuixant, els que n’érem alumnes vam participar en diverses activitats organitzades fora del centre, en col·laboració amb entitats de la ciutat i participant en esdeveniments puntuals. Es va anar editant una revista anual on els alumnes presentàvem els nostres treballs i descobríem la satisfacció que dóna veure publicada la pròpia obra... Va ser un bon començament. Un cop deixats de fer els tallers, una colla d’aquests exalumnes, Quim Bou mateix i d’altres que s’hi van afegir vam començar a trobar-nos al centre, cada primer dissabte de cada mes, per xerrar del que més ens apassiona: el còmic. Va ser arran d’aquestes trobades que va sorgir la idea de fer alguna cosa conjuntament i de constituir-nos com a col·lectiu. Així va néixer 4 Rius de Tinta. 4 Rius de Tinta, el formem més d’una vintena de persones. S’hi barregen estils ben diferents i temàtiques ben oposades. L’exemplar que teniu a les mans és fruit de la col·laboració amb l’Estació Jove i la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Girona. Per a nosaltres, una bona targeta de presentació. Març 2009


Coloms a la catedral

per Ivรกn Hernรกndez

5


6

Extraterasmus

per Antonio Sรกnchez


Extraterasmus

per Antonio Sรกnchez

7


8

Extraterasmus

per Antonio Sรกnchez


Extraterasmus

per Antonio Sรกnchez

9


10

La Jujú i l’ assassí de les llegendes

per Ángel Aguirregomozcorta


La Jujú i l’ assassí de les llegendes

per Ángel Aguirregomozcorta

11


12

La Jujú i l’ assassí de les llegendes

per Ángel Aguirregomozcorta


La Jujú i l’ assassí de les llegendes

per Ángel Aguirregomozcorta

13


14

Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ

per Dani Saus


Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ

per Dani Saus

15


16

Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ

per Dani Saus


Un conte per a grans i petits, una caseta a l’Orient MitjĂ

per Dani Saus

17


18

Marxar del niu, mola!

per David G贸mez


Marxar del niu, mola!

per David G贸mez

19


20

Dia de festa

per Emma Pumarola


Dia de festa

per Emma Puarola

21


22

Herois

per Eva Mar铆a Ram贸n


Herois

per Eva Mar铆a Ram贸n

23


24

Herois

per Eva Mar铆a Ram贸n


Herois

per Eva Mar铆a Ram贸n

25


26

Lloguers

per Marc Crehuet & Ferran Sellarès


Lloguers

per Marc Crehuet & Ferran Sellarès

27


28

Lloguers

per Marc Crehuet & Ferran Sellarès


Lloguers

per Marc Crehuet & Ferran Sellarès

29


30

Rebel sense causa

per HĂŠctor GonzĂĄlez


Rebel sense causa

per HĂŠctor GonzĂĄlez

31


32

Rebel sense causa

per HĂŠctor GonzĂĄlez


Rebel sense causa

per HĂŠctor GonzĂĄlez

33


34

Si no marxen ells marxem nosaltres

per Marc Vicens


Planificaci贸 familiar

per Albert Carreras

35


36

L’Arc d’August

per Meritxell Gil


L’Arc d’August

per Meritxell Gil

37


38

L’Arc d’August

per Meritxell Gil


L’Arc d’August

per Meritxell Gil

39


40

La Maison de l’Amour

per Miquel Casals


La Maison de l’Amour

per Miquel Casals

41


42

La Maison de l’Amour

per Miquel Casals


La Maison de l’Amour

per Miquel Casals

43


44

Deu tàctiques amb amor i una mesura desesperada (Manual per a una ràpida emancipació dels propis fills)

per Pisibel el Profeta Domèstic

Aprofitem aquests anys que els nostres fills i filles volen compartir amb nosaltres per inculcarlos els preceptes més elementals i bàsics de la cultura catalana. Instal·leu un fil musical a tot el pis (vegeu el punt 10 per als detalls) i manteniu-lo engegat constantment. Una breu recomanació sobre el repertori podria ser: havaneres, sardanes el diumenge al matí (sobretot si els nostres descendents han anat de farra la nit anterior), toc de castellers per llevar-se i sempre tenir a punt el tema ”Diguem no” d’en Raimon per quan vinguin a demanar la setmanada… . Una bona manera de fer entendre als fills les seves necessitats d’emancipar-se és a partir de la neteja de la llar. No intentem inculcar normes i hàbits d’higiene… Hem de recórrer a una professional! Contractem la dona de neteja més tafanera del barri, només per a la neteja de l’habitació dels nostres fills. Que aprenguin de l’exemple. Ara bé, acotem el seu horari de tal manera que els nostres fills la puguin veure treballar per prendre exemple… Potser a les 6.30 del matí? . L’oci electrònic ja no és una exclusivitat dels més petits de la casa… Compreu-vos una Wii i jugueu-hi tant com vulgueu. I quan vinguin els amics dels fills feu-ho despullats! Veureu com la sala d’estar passa a ser un espai d’ús exclusiu per a vosaltres! . Sovint els fills veuen els seus pares com una font inesgotable d’aliments. Evidentment aquesta visió parteix d’una lactància materna mal acabada i els fills segueixen reclamant la teta de forma ininterrompuda... Cal deixar-los clar que això ja s’ha acabat, que tenen més de 20 anys i l’alimentació ja no és responsabilitat dels pares. Les mesures conductistes en aquest sentit són moltes. Des del meu punt de vista apostaria per les tesis del Dr. Pestifill, que advoca per comprarho tot en packs de dues unitats (una en cas de famílies monoparentals) i tenir una nevera neta, polida i, sobretot, buida, que a l’obrir-la un pugui sentir el propi eco... . Sovint els fills no marxen de casa perquè al sortir al món exterior es troben amb un seguit de gustos i olors que se’ls fan estranys, hostils, que ataquen el seu dolç i mimat paladar. Llavors els ve la malenconia i enyoren la sopa de la mama o el rostit de la iaia, i al servir-los els plats que ens demanen no fem res més que perpetuar la nostra condemna. Un bon hàbit a implantar en les nostres adorables sangoneres és el d’alimentar-se de tot tipus de plats. Cal incloure en els menús setmanals, com a mínim, dos dies de sopa de sobre i dos àpats a base de precuinats. Si adopten una certa actitud agressiva demanant canelons de Sant Esteve en ple juliol o el “gaspatxo del papà” a mig novembre cal prendre mesures més radicals. Busca el centre cívic més proper, busca els tallers de cuina intercultural i apunta’t a cursos de l’estil: “Introducció a la cuina índia, especialitat els matisos del picant a les ribes del Ganges”. Un cop s’iniciï el curs, només cal dur-se deures a casa... . Si els nostres fills, a més de robar-nos el menjar i espoliar-nos l’espai vital, són d’aquells que ens exigeixen que els vestim; d’aquells que volen llevar-se i trobar la robeta plegada als peus del llit a punt per posar-se, en aquests casos cal ser contundent: s’han acabat les rentadores blanques i de color: tot barrejat i a 60º. Quan arribi l’estiu aprofitarem per dur tota la roba fresca i els vestidets eivissencs a aquella rentadora tan barata del barri (que porta la roba a rentar al Pakistan i triga uns tres mesos) i ells que s’espavilin amb els jerseis d’anar a esquiar. I, sobretot, fem conjunts estridents, creem tendències: quadres amb ratlles i 4 colors pastel? Perfecte! Certs psicòlegs familiars (que evidentment no tenen fills) parlen descontroladament de la necessitat que els fills tinguin espais propis i que hi puguin desenvolupar la seva personalitat amb un clima plàcid i intim. El que ells no coneixen és que aquest “espai propi, santuari de la intimitat” no és res més que una espoliació a l’espai íntim i propi que els progenitors s’han guanyat a pols. Recomanem, un altre cop, la formació com a eina bàsica per superar aquest escull. Apuntem-nos a un curs de fengshui al centre de teràpies naturals que tinguem més a prop. Comencem a omplir la casa d’espelmes, làmpares de sal, coixins amb brodats orientals i petites estores fetes de bambú suposadament importat del Japó més transcendental (quan en realitat sabem que al Japó no hi


Deu tàctiques amb amor i una mesura desesperada

per Pisibel el Profeta Domèstic

45

queda ni un metre quadrat per plantar bambú). Un cop fet això, veureu que rebreu el vistiplau de la família. Sobretot de la nòvia neohippy del nostre hereu... És el moment de passar a la fase 2: un dia qualsevol al matí agafeu totes les portes del pis o casa i foteu-les al contenidor. Substituïu-les per cortinetes de perles de colors i gotes de cristall. Separació mínima exigida entre fil i fil de la cortina: 3 centímetres, si no el CHI no flueix amb harmonia... veureu que de cop la nòvia del nostre fill ja no vol quedar-se a dormir més a casa... Ara que els fills estan a punt de marxar i la jubilació està tan propera, potser ens cal buscar un amic, algú que ens faci companyia a les llargues tardes d’hivern... I quin millor amic que un gos? Comprem-nos un gos, gros o petit, i entrenem-lo d’amagat a rosegar les sabatilles esportives de marca dels nostres fills, a fer les seves necessitats a prop de la consola dels nens o a amagar-se compulsivament dins l’armari on tenen la roba de marca. Una família no pot oblidar d’on ve per saber cap on va. Els fets, heroics o infames, dels nostres avantpassats ens marquen com a grup humà, ens defineixen, i entendre qui va fer què i per què va fer el que va fer és important. En aquesta direcció cal fer entendre als nostres fills que nosaltres som qui els ha acompanyat des del seu naixement i per tant som els portadors de la seva història. Recordem el primer pas, la primera paraula; també recordem aquell memorable concert de xilòfon i aquella magistral interpretació d’un arbre en l’obra de final de curs de l’escola. Ara bé, quan el fill passa a ser un ocupant, algú que ens ha envaït i no dóna mostres de voler marxar, cal fer-li saber que nosaltres també som els biògrafs de la seva cara fosca i, sobretot, de la seva cara ridícula. Així que anem a l’IKEA i comprem un pack de 50 marcs de fotos per menys de 3 €. Anem a la botiga xinesa més propera i comprem aquells marcs electrònics que, plens de llumetes, van alternant un grapat de fotos que hi hem posat amb el nostre pen drive. Tinguem els ordinadors oberts i posem fotos al salvapantalles. Però en tota aquesta construcció d’un santuari fotogràfic cap a la nostra mainada no hi posem aquella foto on el nostre fill sembla un angelet, extret de la campanya publicitària d’Scottex; posem-hi les fotos del dia que es va menjar una caca de gos al parc, d’aquell dia que es tocava els genitals amb una fúria descontrolada o aquelles fotos de ja adolescent, mig borratxo, dels campaments escoltes, que li vam descobrir desfent-li la motxilla... A partir d’aquí a gaudir: cada vegada que vingui alguna visita fem-li un recorregut, expliquem-li detall per detall totes les fotografies... sempre en presència dels nostres descendents! . Una llar amb fills ha de ser una llar segura i acollidora. Invertiu TOTS els diumenges al matí en aquelles tasques de manteniment i millora de la casa. Per seguir certes tradicions locals (sobretot de la brigada municipal del poble), feu a primera hora les tasques més sorolloses, per garantir que tothom té clar que esteu fent brico; després aneu a fer un esmorzar de pagès i llavors, quan la gent sospiti que ha tornat la calma, reincidiu amb els cops de martell, trepants i serres... A. Si després dels meus consells creus que t’has de tornar massa raro per aconseguir que els fills marxin, pensa en els clàssics i digues: “Sempre ens quedarà París”, fes-te una hipoteca inversa i gasta-t’ho tot en viatges...

Sempre al vostre servei, Pisibel el Profeta Domèstic


46

Lucas Flaiworker “Alquileres baratos”

per Carles Ponsí & Jose Izquierdo


Lucas Flaiworker “Alquileres baratos”

per Carles Ponsí & Jose Izquierdo

47


48

Kerunta

per Quim Bou


Kerunta

per Quim Bou

49


50

Kerunta

per Quim Bou


Kerunta

per Quim Bou

51


52

Hora de fer les paus

per Tònia Bauçà


Hora de fer les paus

per Tònia Bauçà

53


54

Hora de fer les paus

per Tònia Bauçà


Hora de fer les paus

per Tònia Bauçà

55


56

Veïns de nit

per Joan Puig (“Júnior”)


Veïns de nit

per Joan Puig (“Júnior”)

57


58

El Rebost

per Jose Arnau


El Rebost

per Jose Arnau

59


60

El Rebost

per Jose Arnau


El Rebost

per Jose Arnau

61


62

Jo no he vist res

per Pere Saguer


Jo no he vist res

per Pere Saguer

63


64

Jo no he vist res

per Pere Saguer


L’Estació Espai Jove

C. Sta. Eugènia, 17 · 17005 Girona Horari dels serveis especialitzats en treball i habitatge: de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 20h Tel. 972 220 070 · estacio@ajgirona.org

Amb la col·laboració de:

4 rius de tinta 1  

Revista del colectiu 4 rius de tinta publicada al 2008

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you