Page 1

200 EXPERIÈNCIES ARQUITECTÒNIQUES

22-23 OCTUBRE 2016 FESTIVAL D’ARQUITECTURA DE BARCELONA


COM POT AJUDAR L’ARQUITECTURA A MILLORAR LA VIDA DE LES PERSONES? Si en l’edició anterior, el festival d’arquitectura va mostrar teatres, pavellons, hotels, dessalinitzadores, oficines, ruïnes convertides en edificis moderns, etc., en aquesta setena edició anem més enllà d’oferir un recorregut estilístic, tipològic i històric. Volem que el festival sigui l’espai-temps, gràcies a la nova secció OPEN SOCIAL, on conflueixen els diferents paisatges de la ciutat: urbà, humà i social, per descobrir com l’arquitectura pot ajudar a millorar la vida de les persones. L’antecedent de l’Open Social és el Gran Open Extra. Una activitat que culmina i integra la gent gran en el 48H Open House BCN (el novè festival en públic de la ciutat de Barcelona, amb 60.595 persones), i explica la complexitat de la realitat social i tipològica dels habitatges amb serveis on viuen.

Guanyadors del 1r Premi de Turisme Responsable de Catalunya

EL FESTIVAL 48H OPEN HOUSE BCN ÉS LA PRINCIPAL CITA DE LA CIUTAT AMB L’ARQUITECTURA. ESTÀ ORGANITZAT PER L’ASSOCIACIÓ CULTURAL HOMÒNIMA, UNA ASSOCIACIÓ SENSE ÀNIM DE LUCRE QUE TREBALLA OFERINT PRODUCTES I SERVEIS CULTURALS EN L’ÀMBIT DE L’ARQUITECTURA, I LA PROMOU COM A COMPONENT IMPRESCINDIBLE DE LA CULTURA.

AMICS DEL FESTIVAL L’Associació 48h Open House Barcelona promou l’arquitectura com a fet cultural entre empreses i institucions amb responsabilitat social corporativa, com una alternativa als models de patrocini tradicionals. El programa Amics és un model basat en la complicitat amb el públic, que té un component militant i de mecenatge, i en el foment de l’experiència arquitectònica com a part del consum cultural. L’Associació 48h Open House Barcelona ofereix productes durant el festival i en activitats que se celebren tot l’any, des d’Open Extra. Els beneficis es destinen íntegrament a projectes que ajudin a millorar la vida de les persones des del coneixement en arquitectura. Més informació per fer-te’n amic al nostre web: 48hopenhousebarcelona.org/amics.

32 CIUTATS OPEN HOUSE Si vols continuar gaudint de l’Open House, tria entre les 32 ciutats de la nostra xarxa internacional: LONDRES 1992 / NOVA YORK 2002 / DUBLÍN 2005 / TEL AVIV 2007 / JERUSALEM 2007 / HÈLSINKI 2007 / OSLO 2007 / MELBOURNE 2008 / BARCELONA 2010 / BRISBANE 2010 / ESLOVÈNIA (tot el país) 2010 / CHICAGO 2011 / ROMA 2011 / LISBOA 2012 / PERTH 2012 / TESSALÒNICA 2012 / LIMERIK 2012 / GDYNIA 2012 / BUENOS AIRES 2012 / VIENA 2012 / ATENES 2013 / MONTERREY 2014 / CORK 2014 / VÍLNUS 2014 / PRAGA 2014 / MADRID 2015 / BELFAST 2015 / PORTO 2015 / LAGOS 2016 / MILÀ 2016 / ZURIC 2016 / ESTOCOLM 2016. www.openhouseworldwide.org

Rehabilitació, accessibilitat, sostenibilitat, pobresa energètica i habitatge inclusiu són conceptes i preguntes que es fan els ciutadans i que l’Open Social intentarà respondre de dues maneres: amb l’arquitecte d’emergència, a les reunions ‘Meet the Expert’; i amb les visites programades a l’arquitectura que planteja diferents maneres d’accedir a l’habitatge, fora del circuit convencional, i alhora investiga formes d’habitar. Explicarem els polígons de Montbau i Canyelles, i veurem com l’habitatge ha evolucionat d’ençà que Giráldez, López Íñigo i Subías, Arquitecte(s) de l’Any, van impulsar als anys seixanta, solucions arquitectòniques adequades a exigències tècniques i socials. La programació del festival, un exemple clar que l’arquitectura no té fronteres, es desenvolupa entre quatre ciutats: a tot Barcelona, des del 2010, a Santa Coloma de Gramenet, des del 2013, a Vilassar de Dalt, des del 2014, i a Sant Joan Despí, des del 2015. Enguany, també a Badalona, per primera vegada, com a CIUTAT CONVIDADA 2016. BADALONA ens ofereix un ric patrimoni arquitectònic, des del Fòrum Romà, fins al Mercat de la Salut, de Sostres, i l’Institut la Llauna, de Miralles i Pinós, entre d’altres. SANT JOAN DESPÍ ens dóna l’oportunitat de gaudir de l’experiència arquitectònica més completa de l’obra de Josep Maria Jujol, i VILASSAR DE DALT té la millor obra de Rafael Guastavino abans que esdevingués l’arquitecte de Nova York. Les activitats programades dins la secció OPEN GREEN, que apel·len a la consciència sobre sostenibilitat i temes ecològics, et portaran a visitar, entre d’altres: Can Portabella, Cristalerías Planell i Can Titella, a Barcelona; a SANTA COLOMA DE GRAMENET, l’Edifici Fondo i el projecte pilot ‘Renovació dels habitatges del carrer dels Pirineus’, i també et sorprendran les explicacions d’un Parc Fluvial del Besòs ara generador de vida. L’OPEN INFRAESTRUCTURES et convida enguany, entre d’altres, a conèixer el port de Barcelona, el principal espai frontera de la ciutat, i el Campus de la Vall d’Hebron, la gran infraestructura sanitària de Catalunya. Es tracta d’espais de gran impacte, planificats amb molta antelació i que incideixen molt directament en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Com cada edició, el festival d’arquitectura de Barcelona converteix l’espai privat en públic, durant un cap de setmana a l’any. Una bona excusa (si no t’hi has apuntat abans com a voluntari) per quedar amb els amics i descobrir activitats i barris des del punt de vista arquitectònic. Benvingut a la setena edició del festival, que reivindica que l’arquitectura és cultura i que et permet, alhora, descobrir passat i present del paisatge de BARCELONA!

www.48hopenhousebarcelona.org La programació del Festival pot estar subjecta a canvis d’última hora aliens a l’organització.

1


participa / ABANS DEL FESTIVAL / Si et mires la programació, els espais per visitar, els itineraris i els concursos, et podràs planificar millor les visites. També pots consultar el nostre web i les xarxes socials, que t’aniran informant i aconsellant sobre les activitats programades durant el cap de setmana del 22 i el 23 d’octubre. El festival és gratuït, però si vols col·laborar adquirint un passi (el Passport) de cua ràpida, seràs un dels nostres micromecenes i tindràs avantatges, amb noves experiències arquitectòniques i visites exclusives durant tot l’any. Els passis es poden comprar amb antelació a la seu de l’Associació 48h Open House Barcelona i per internet, a www.48hopenhousebarcelona.org/botiga. La compra de la guia et permetrà tenir una idea global de la dimensió del festival. L’APP t’ajudarà a seleccionar les activitats que t’interessin, amb l’afegit de veure quines són més a prop del lloc on et trobes. Només en una minoria d’activitats, s’ha de mostrar el DNI. A Barcelona: Banc de Sang i Teixits, Dessalinitzadora del Llobregat (majors de 10 anys) i Planta Integral de Valorització de Residus; a Santa Coloma de Gramenet: Illa dels Jutjats i L9 Cotxeres Can Zam, dins l’itinerari Open Infraestructures; a Sant Joan Despí: Estació distribuidora Fontsanta (majors de 8 anys). ACTIVITATS AMB INSCRIPCIÓ Itineraris: Si vols tenir una visió urbanística i arquitectònica de la ciutat, fes els nostres itineraris gratuïts, que trobaràs al web www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris. Aquesta edició, en tenim una quinzena: en concret, enguany es podran seguir itineraris temàtics a Barcelona, a Santa Coloma de Gramenet, a Sant Joan Despí i a la Ciutat Convidada 2016, Badalona (us oferim quatre itineraris per descobrir-la des dels seus múltiples vessants). I l’Open Green també t’ofereix dos itineraris en bicicleta (consulta el web): la novetat d’enguany és l’Open Bici per l’EIX BESÒS, el primer itinerari geogràficament transversal del festival, on podràs conèixer com s’ha anat configurant el territori al voltant del riu, des de Moncada i Reixac fins al mar. Trobaràs tota la informació a www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris. Edificis: Aquesta edició, els espais següents requereixen inscripció, per poder organitzar la visita correctament: el nou Bloc Quirúrgic de la Vall d’Hebron, la Casa dels Xuclis i el campanar de Santa Maria del Pi. T’hi podràs inscriure a www.48hopenhousebarcelona.org/edificisambinscripcio

participa / DURANT EL FESTIVAL / Totes les activitats tenen voluntaris de suport que t’explicaran com funciona l’activitat, els horaris i la freqüència d’accés, i que, en cas de necessitat, poden vetar el dret d’admissió. Ells organitzen l’accés en funció de les prioritats establertes per l’organització, per aquest ordre: mecenes, micromecenes, voluntaris i públic en general. No es pot córrer ni cridar durant les visites i les activitats del festival, per evitar accidents i molèsties a la resta de visitants. Amb la finalitat de protegir els edificis que es visiten, no està permès tocar-ne els objectes ni les parets.

2

Tingues present que no es poden fer les visites amb motxilles i bosses que no siguin de mà, per evitar cops i desperfectes. En cas de dubte, pregunta-ho als voluntaris. Els menors de 12 anys han d’anar agafats de la mà d’un adult. HORARIS En tots els casos, la darrera visita es comença mitja hora abans del tancament de l’espai o l’edifici. GRAN OPENEXTRA Els canvis demogràfics de la societat han fet que el col·lectiu de la gent gran sigui nombrós, i un dels temes que més els afecta és l’accés a un habitatge digne i assequible. Dins de la nova secció Open Social, el Gran Open Extra integra les persones grans al festival. Després d’un període previ de formació, ells seran els experts que ens explicaran l’arquitectura dels seus habitatges. Visita els quatre edificis del Patronat Municipal de l’Habitatge que hi participen, a Horta Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, explicats pels seus usuaris! #OPENSKETCH16 És la nova proposta d’enguany: dibuixa i comparteix el teu dibuix a Instagram! No cal que t’inscriguis per participar-hi, només cal que pengis la foto del teu dibuix a la xarxa Instagram, amb l’etiqueta #opensketch16 i #openhousebcn. Farem un sorteig d’uns regals ben interessants entre totes les imatges rebudes! Si vols dibuixar en grup, vine a dibuixar amb Urban Sketchers Barcelona a Sarrià Sant Gervasi i descobreix, entre d’altres, el jardí de la Torre Bellesguard. #OPENGRAM 2016. ESPAIS PER VIURE Espais per viure és el tema del concurs Opengram 2016 (del 15 d’octubre al 15 de novembre). Explica’ns amb imatges maneres de viure la ciutat, i com els generen l’arquitectura i l’urbanisme. Comparteix el teu punt de vista a Instagram, i fes servir les teves etiquetes d’arquitectura i afegeix-hi les nostres: #openhousebcn i #opengram16.

participa / DESPRÉS DEL FESTIVAL / #OPENFOTO16 · PREMI JOSEP LLOBET Tria bé un edifici o un detall d’algun dels edificis que hagis visitat durant el cap de setmana, captura l’esperit de l’esdeveniment i podràs ser el guanyador de la sisena edició de l’#OpenFoto (de l’1 al 30 de novembre). Fes-nos arribar com a màxim tres fotos per participant, a: openfoto2016@48hopenhousebarcelona.org. Recorda que pots continuar participant en els concursos enviant les teves propostes o compartint-les per Instagram. Si no et vols perdre les activitats que durem a terme tot l’any, registra’t al nostre web: www.48hopenhousebarcelona.org. Totes les imatges participants seran susceptibles de formar part de futures campanyes de l’Associació 48h Open House Barcelona. Consulta les bases de cada concurs al web 48hopenhousebarcelona.org/participa.

3


Ciutat Vella

35 activitats

ITINERARIS: ITINERARIS NOU BARRIS: Itinerari Fals Gòtic Itinerari Arquitectura Saludable Els itineraris, guiats per experts, inclouran: Dissabte i diumenge d’ 11 a 14 h (preinscripció) Itinerari A: Dissabte a les 11 h Itinerari B: Diumenge a Felip les 11 h Punt de trobada: Plaça Sant Neri A càrrec de BaM [BioArquitectura (durada 3 hores) (durada 3 hores) Mediterránea] Itinerari Port - Torre Llobeta Dissabte a les 10.30 h - Grup d’habitatges Canyelles A càrrec de Moreno -Punt Biblioteca i centre sociosaniatari a les de trobada: C. de Montalegre, 4 - Parc CentralJavier de Nou Barris EIXAMPLE Dissabte i diumenge d’11 a 14 h antigues cotxeres Borbó C. del Doctor Pi i Molist Pots inscriure’t a l’itinerari en el següent enllaç 44 Punt de trobada: Pla de Palau, 18 -www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, Can Basté - Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina 35 -o Santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina llegint el següent codi:

PLAÇA CATALUNYA

1. ARC DE TRIOMF 2. BIO BUI(L)T - ESPAI TXEMA 2

3. CA LA DONA 4. CAMPANAR DE SANTA MARIA DEL PI

18

5. CAN FORTUNY 6. CASA DE LA CIUTAT

29

7

5

19

1

7. CASA DE LA SEDA 27

3

10. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA 31

14 P. OHB

12. CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA BARCELONA WORLD RACE - FNOB

4

8

13. CERCLE DEL LICEU

13

VIA LAIETANA

11. CEM CIUTADELLA

17

135

30

L A RA MB

LA

S 14. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA 15. CONFRARIA DE PESCADORS DE BARCELONA I TORRE DEL RELLOTGE

PASSEIG DE SANT JOAN

8. CASA DE L’ARDIACA

147

16. DOMUS ROMANA AL CARRER D’AVINYÓ - MUHBA

16

25

6

23

129

PARC DE LA CIUTADELLA

17. DOMUS ROMANA DE SANT HONORAT - MUHBA 22

18. ESCOLA LA SALLE COMTAL 19. ESPAI RENÉ 20. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - UPC

32 SANT MARTÍ

SANTS - MONTJUÏC

11

21. MERCAT DE LA BARCELONETA 22. MURALLA ROMANA DE LA BAIXADA DE VILADECOLS 20

23. MUSEU DE LES CULTURES DEL MÓN

10

24. ONEOCEAN PORT VELL 25. PALAU CENTELLES 26. PALAU DE MAR - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

26 P. OHB

27. PALAU MOJA

DISSABTE

28. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA - PRBB

S 29. PIS ZERO FUNDACIÓ ARRELS

DIUMENGE

S 30. PROJECTE PRINCESA 49

DISSABTE I DIMENGE

24 33 21

31. SALA PARÉS 32. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR

OPEN GREEN

33. TORRE D’AIGÜES DE LA CATALANA DE GAS

OPEN INFRAESTRUCTURES

S

OPEN SOCIAL 15

P. OHB

PUNT OPEN HOUSE BARCELONA

12

28


Eixample

ITINERARI: ITINERARIS NOU BARRIS: Pots inscriure’t a l’itinerari en el següent enllaç Itinerari mobilitat sostenible Els itineraris, guiats per experts, inclouran: (l’afluència és limitada): Activitat #OpenBici www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, (preinscripció) o llegint el següent codi: A càrrec d’Archibikes Dissabte a les 11 h Punt de trobada: C. de Mallorca, 133

19 activitats 34. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM 35. BIBLIOTECA ARÚS 36. CASA GOLFERICHS 37. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT 38. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ SARRIÀ - SANT GERVASI

40. ESCOLA DELS ENCANTS 42. FÀBRICA LEHMANN 43. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE

56

44. HABITATGE AL CARRER D’AUSIÀS MARC LES CORTS

37

46. HABITATGE AL CARRER DE TAMARIT

49. HOTEL VILLA EMILIA

HORTA - GUNARDÓ

60

133 69 62

P. OHB

48. HOTEL MANDARIN ORIENTAL

58

70

39

45. HABITATGE AL CARRER DE PROVENÇA 371

GRÀCIA

50. MERCAT DELS ENCANTS i FIRA DE BELLCAIRE

34

51. OFICINES LA CASA POR EL TEJADO

53. PALAU MACAYA P. OHB

54. XARXA DE CLAVEGUERAM

P. DE GRÀCIA

43

52. PALAU CASADES (COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

AV. DI

45

AG O

NA

52

L

53 54

48

38

49 36

51 P. OHB

P. DE SANT JOAN

C. D’ARAGÓ

42

40

GRAN VÍA DE LES CORTS CATALANES

50 35

46

CIUTAT VELLA

DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN INFRAESTRUCTURES P. OHB

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA

132 SANT MARTÍ

SANTS - MONTJUÏC

DISSABTE

44


Gràcia 14 activitats 55. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA) 56. APARTAMENT JUAN 57. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI

63

58. CASA DE LA VILA DE GRÀCIA 59. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT)

59

64

60. CASA PATI A GRÀCIA 62. ESTUDI AL CARRER DE LA LLIBERTAT 63. FINCA SANSALVADOR 173

S 64. HABITATGES AL CARRER DE GOMIS 65. HABITATGES ILLA ESCORIAL

HORTA - GUNARDÓ

67. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

SARRIÀ - SANT GERVASI

68. REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT 69. TALLER TOORMIX 70. TALLERS MANYACH (ESCOLA JOSEP MARIA JUJOL)

87 169

55 P. OHB

166 ÀCIA

73

GRAN DE GR

57

77

68

65

67

56

DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

70

TRAVESSERA

58 P. OHB

172 163

OPEN GREEN

S P. OHB

51

69

OPEN SOCIAL PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA EIXAMPLE

DE GRÀCIA

60

62

PG. SANT JOAN

DISSABTE


75

Horta Guinardó

ITINERARI: Itinerari Campus Vall d’Hebron · Nou bloc quirúrgic i laboratoris Dissabte d’11 a 14h i de 15 a 18h i diumenge d’11 a 15 h Punt de trobada: Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129

17 activitats

71

73. CASA DE LES ALTURES

ALT ED

AD ND

RO

P. OHB

72. CAN FARGAS

81

85 84

Pots inscriure’t a l’itinerari en el següent enllaç (l’afluència és limitada): www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o llegint el següent codi:

71. BIBLIOTECA DE MONTBAU ALBERT PÉREZ BARÓ

86

74

78

S 74. CASA DELS XUKLIS

83

75. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES 105

76. CILINDRE D’HORTA 77. HABITATGES LA CASA DEL PATI

S 78. HABITATGES PER A GENT GRAN CAN TRAVI L ME LC

AR

79. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

DE

NOU BARRIS

RA

MB

LA

63

80. MERCAT, TORRE I CASAL DEL GUINARDÓ

S

102

76

(Activitat Gran Open Extra)

81.POLÍGON MONTBAU

59

82. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ 83. TORRE JUSSANA

72

84. VALL D’HEBRON - BLOC QUIRÚRGIC I LABORATORIS 85. VALL D’HEBRON - HOSPITAL GENERAL I CEMCAT 107

86. VELÒDROM MUNICIPAL D’HORTA

101

S 87. XALET MERCEDES - MASOVERIA URBANA

GRÀCIA 109 100 87

DISSABTE DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE 73

OPEN GREEN

SANT ANDREU

77

82 RONDA GUINARDÓ

OPEN INFRAESTRUCTURES

S

OPEN SOCIAL ARQUITECTE(S) DE L’ANY

P. OHB

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA

EIXAMPLE

79 SANT MARTÍ

80


Les Corts

96

12 activitats

167

88. CAN DÉU 89. CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER “PERE QUART”

S 90. COLÒNIA CASTELLS. PASSATGE PIERA I HABITATGES

98

DE REALLOTJAMENT

ALT ED

D DA

91. CRISTALERÍAS PLANELL

N RO

92. ESTACIÓ METRO L9. ZONA UNIVERSITÀRIA

170

93. FACULTAT DE DRET DE LA UB 94. FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA DE LA UB 95. HABITATGES AL CARRER DE DÉU I MATA 96. JARDÍ DELS TARONGERS (CASA BARTOMEU) 162

97. PAVELLONS GÜELL 98. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES 99. TORRE GIRONA 99

92

SARRIÀ - SANT GERVASI 97

94

93 AV. DI

AG O

NA

AN

VI A

DE

CA

RL

ES

III

L

GR

DIVENDRES

91

DISSABTE

88

DIUMENGE

TRAV. DE LES COR TS

95

DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN

89 90

OPEN INFRAESTRUCTURES

S

OPEN SOCIAL ARQUITECTE(S) DE L’ANY

SANTS - MONTJUÏC

LES CORTS


Nou Barris 13 activitats

ITINERARIS:

DISSABTE

Itinerari coneix Ciutat Meridiana Diumenge d’11 a 14h Punt de trobada: Metro L11 (Ciutat Meridiana)

DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN INFRAESTRUCTURES

S

Itinerari Arquitectura & Gènere A càrrec de Col·lectiu Punt 6 Dissabte a les 11h

OPEN SOCIAL ARQUITECTE(S) DE L’ANY

100. BIBLIOTECA VILAPICINA I TORRE LLOBETA (ANTIGUES COTXERES DE BORBÓ)

Itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs (Activitat #OpenBici) A càrrec d’Archibikes Diumenge a les 10h Punt de trobada a l’av. Ribera, s/n. Montcada i Reixac. Pots inscriure’t a l’itinerari en el següent enllaç www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o llegint el següent codi:

101. CAN BASTÉ 108

S 102. CAN PEGUERA 103. CASA DE L’AIGUA - DIPÒSIT

HORTA - GUINARDÓ

104. GRUP D’HABITATGES CANYELLES

S 105. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN AL PG. D’URRUTIA (Activitat Gran Open Extra)

RON DA D E

S 106. HABITATGES PER A GENT GRAN TORRE JÚLIA 107. SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

DAL T

105

108. TORRE DEL BARÓ

103

109. TORRE LLOBETA PARC CENTRAL DE NOU BARRIS

102

106

IA

L DO

CTO

RP

IIM

OLI

ST

VIA JÚL

107

C. D E

S

104

101

120 SANT ANDREU

109 100

111

119

112


103

Sant Andreu 12 activitats 110. CAN PORTABELLA

DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN

Pots inscriure’t a l’itinerari en el següent enllaç www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o llegint el següent codi:

OPEN INFRAESTRUCTURES OPEN SOCIAL

S P. OHB

112

Itinerari Recuperació Mediambiental 106 Eix Besòs (Activitat #OpenBici) A càrrec d’Archibikes Diumenge a les 10h Punt de trobada a l’av. Ribera, s/n. Montcada i Reixac.

DISSABTE

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA

111. CANÒDROM MERIDIANA 107

112. CASA DE L’AIGUA - BOMBAMENT

101

S 113. CASES BARATES DEL BON PASTOR

NOU BARRIS

114. CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER

119

115. FABRA I COATS

120

S 117. HABITATGES PER A GENT GRAN NAVAS

AG E

S

116. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA IB

109

RA

S

114

TO R

(Activitat Gran Open Extra) PG

.D

118. NAU BOSTIK

E

100

BL

M

RA

S 119. PIS MUSEU DE LA CASA BLOC, HABITATGE 1/11 S 120. TEB SANT ANDREU

A DE RA

B FA UI

IP

115 P. OHB

G

111

C.

110

113 118 SANT MARTÍ

116

SA N

DR

.M AV

117

DE

TA

A

DI

I ER

NA

SANTA COLOMA DE GRAMENET


Sant Martí

HORTA - GUINARDÓ 79

117 SANT ANDREU

34

23 activitats 116

121. ANTIGA NAU-TALLER OLIVA ARTÉS - MUHBA 122. BANC DE SANG I TEIXITS

Itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs (Activitat #OpenBici) A càrrec d’Archibikes Diumenge a les 10h Punt de trobada a l’av. Ribera, s/n. Montcada i Reixac.

123. BTV 124. CA L’ARANYÓ 125. CAPELLA I SALA DE JUNTES DEL CEMENTIRI DE POBLENOU

EIXAMPLE 40

126. CASA NAU 127. CENTRE MUNICIPAL DE VELA

Pots inscriure’t a l’itinerari en el següent enllaç www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o llegint el següent codi:

128. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA 129. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF)

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

130. ECO-PIS CANTÍ

50

131. ECO-PIS PUJADES

141

132. EDIFICI CNMC 44

133. EDIFICI MEDIA-TIC

132 124

134. FUNDACIÓ VILA CASAS - CAN FRAMIS 135. HABITATGE A MERIDIANA 133

S 137. HABITATGES PER A GENT GRAN CAMÍ ANTIC DE

C. DE

138. LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ) 139. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)

121

134 P. OHB

123

VALÈNCIA (Activitat Gran Open Extra)

PERE

IV

142 137

135 130

140

140. PLUG-IN

CIUTAT VELLA

RAMBLA DEL POBLENOU

142. SALA BECKETT

AV. DI

AG O

NA

L

126

131

141. PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA DE GLÒRIES

143. TORRE D’AIGÜES DEL BESÒS

138

129

139 143

DISSABTE

PG. DEL TAULAT

DIUMENGE

122

125

DISSABTE I DIMENGE

OPEN GREEN OPEN INFRAESTRUCTURES

128 P. OHB

S P. OHB 127

OPEN SOCIAL PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA


Sants Montjuïc

LES CORTS

17 activitats 144. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)

C.

145. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

DE NS SA

146. DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT 147. EL MOLINO 148. ESFÈRIC BCN 149. ESPAI BOMBERS

EIXAMPLE

145

150. ESTACIÓ DE METRO L9: EUROPA FIRA 42

151. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC 152. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ 33

153. GALERIA CARLES TACHÉ 154. MUSEU D’ARQUEOLOGIA (ANTIC PALAU DE LES ARTS GRÀFIQUES) 155.MUSEU ETNOLÒGIC

49 36

GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES

PL. ESPANYA

146

160 P. OHB

156. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA 153

157. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC 144

158. PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE)

46

158

159. REFUGI ANTIAERI 307 - MUHBA

149

151

FRAN

CA

160. TORRES VENECIANES

156

155

154

PG. D

E LA

ZONA

150

CIUTAT VELLA

147 P. OHB

152

DISSABTE 159

DIUMENGE DISSABTE I DIMENGE

148

OPEN INFRAESTRUCTURES P. OHB

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA

132 157


Sarrià Sant Gervasi

96

167

171 165

P. OHB

98

170

11 activitats

PG. DE LA

161. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC)

BONANOV A

161

162. CASA ORLANDAI 163. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE) 162

165. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ 166. EDIFICI FRÉGOLI 167. ESCOLA BETÀNIA PATMOS 99

169. INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC

173

170. TEATRE DE SARRIÀ 171. TORRE BELLESGUARD

97

172. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET) 94

A

VI G AU US

LES CORTS

TA

C. DE MUNTANER

173. ESCOLA SÚNION

93

169

166

DISSABTE

GRÀCIA

88

DIUMENGE

95

DISSABTE I DIMENGE

ARQUITECTE(S) DE L’ANY P. OHB

PUNT D’INFORMACIÓ I VENDA 48H OPEN HOUSE BARCELONA

90 EIXAMPLE

172 163


Ciutat Vella

35 activitats 1. ARC DE TRIOMF Pg. de Lluís Companys / Pg. de Sant Joan / Rda. de Sant Pere

4. CAMPANAR DE SANTA MARIA DEL PI Pl. del Pi, 7

7. CASA DE LA SEDA C. de Sant Pere Més Alt, 1

12. CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA BARCELONA WORLD RACE - FNOB

Dissabte i diumenge de 16 a 18.30 h

Diumenge d’11 a 14 h i de 15 a 19 h

Moll de Llevant, 1

Jaume Fabre, Guillem Abiell, 1321 - 1391 (basílica); Francesc de Coma, Josep Maria Jujol, 1366 - reforma 1950 (rosassa)

Juan Garrido i Bertrán, 1758 - 1763; Jeroni Martorell, 1928 - 1932

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

L’actual seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda la trobem a la planta principal de la Casa dels Velers, que destaca per la façana treballada i solemne, en contrast amb un interior luxós i elegant. Tot i que durant l’obertura de la Via Laietana va patir per no ser enderrocada (per propiciar un entorn folgat al Palau de la Música), els esgrafiats de la façana es consideren els millors de Barcelona del segle XVIII, i el 1919 va ser declarada monument historicoartístic nacional.

OAB, 2010- 2012

La visita al campanar d’aquesta església, exemple de l’arquitectura gòtica catalana, permetrà gaudir de les vistes sobre la ciutat i entendre com la successió dels espais urbans que l’envolten són el resultat de la recuperació d’antics fossars de l’església; comprendre com la seva construcció va ser pionera en l’ús de la tècnica de la volta catalana per cobrir grans amplades, i meravellar-se amb la rosassa restaurada per l’arquitecte Jujol (a qui enguany dediquem una secció important del Festival).ució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó.

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement

Josep Vilaseca i Casanovas, 1888

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Arc triomfal segons les proporcions clàssiques, però amb alguns materials i alguns elements ornamentals que permeten parlar de neomudèjar. Va ser projectat i construït el 1888, com a entrada a l’Exposició Universal d’aquell any. Són remarcables els relleus escultòrics de Josep Reynés (que representen la ciutat acollint els seus visitants) i de Josep Llimona (que simbolitzen el lliurament de guardons). També hi ha altres motius escultòrics de Torquato Tasso, Antoni Vilanova, Manuel Fuxà i Pere Carbonell. Per raons de seguretat no poden pujar-hi menors de 18 anys

Metro: L1 (Arc de Triomf)

2. BIO BUI(L)T - ESPAI TXEMA C. de Montalegre, 4 Dissabte d’11 a 14 h Col·lectiu BaM, 2013

5. CAN FORTUNY C. del Pintor Fortuny, 31 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h The Hall Studio, 2016 Habitatge situat en un edifici catalogat d’estil eclèctic de l’any 1879, al barri del Raval, ubicat en planta entresòl del xamfrà. Les biguetes existents es disposen perpendiculars als murs de càrrega, transformant-se en un gran ventall en arribar al xamfrà, per poder adaptar-se a la típica solució constructiva d’edificis de l’Eixample barceloní. La intervenció pretén recuperar els materials existents a l’habitatge i aportar acabats tradicionals, nobles i càlids, per dotar l’habitatge d’un estil més d’acord amb el sistema constructiu de l’edifici i més funcional amb l’estil de vida actual.

Espai Txema és un petit edifici construït amb materials naturals, reciclats, compostables i/o reutilitzables. Aquest espai, destinat al treball, la formació i la divulgació, és un clar exemple d’experiència de bones pràctiques en l’autogestió de l’espai públic. Des de l’associació BAM, Bioarquitectura Mediterrània, es promouen nombroses activitats molt enfocades a l’intercanvi obert de vivències i experiències col·lectives per al foment del bé comú.

Metro: L3 (Liceu)

Metro: L1 i L2 (Universitat), L1, L3, L6 i L7 (Catalunya)

Pere Llobet, Arnau Bargués, segle XVI; Josep Mas Vila, Francesc Daniel Molina segle XIX; Domènech i Montaner, Pere Falqués, Adolf Florensa, Manuel Brullet segle XX

3. CA LA DONA

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es construí el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i fou encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués féu la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle XIX, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

C. de Ripoll, 25 Dissabte d’11 a 13 h i de 17 a 19 h Segle X; Sandra Bestraten Castells, 2013 Edifici entre mitgeres format per planta baixa i tres plantes pis, amb un gran arc i portes de fusta a la façana. El projecte de rehabilitació s’ha enfocat com un procés participatiu entre les sòcies i les entitats de Ca la Dona i un equip de dones arquitectes, i es fonamenta en l’aplicació de criteris innovadors de sostenibilitat. Cal destacar l’ús dels panells contralaminats de fusta que consoliden estructuralment l’edifici, amb una solució que pesa quatre vegades menys que les solucions convencionals de formigó.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

6. CASA DE LA CIUTAT C. de la Font de Sant Miquel, 2 Diumenge de 10 a 13.30 h

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

C. de Santa Llúcia, 1

L’edifici de remolcadors, una construcció de mestre d’obres, data de principis del segle XX. La reforma que es va dur a terme es va centrar en la reconstrucció de la seva part central i l’arranjament de les torres laterals, i únicament planteja una nova coberta. Constructivament, un sistema de panells per a la façana, bigues, plaques de forjat i pilastres, tot prefabricat, formen aquest cos central, reconstruït amb fidelitat a l’estructura preexistent. A sobre, s’hi aixeca una estructura en forma de costelles pautades per unes platines d’acer i entre les quals la superfície de vidre es plega, permetent l’entrada de llum vertical i zenital. Les torres laterals, rigorosament reformades, s’adeqüen amb els seus buits i espais interiors al nou programa.

Dissabte de 16 a 19 h

Metro: L4 (Barceloneta)

Segle XII; Josep Goday, 1919; B01 arquitectes, 1991-1998

13. CERCLE DEL LICEU

Metro: L4, L1 (Urquinaona) 8. CASA DE L’ARDIACA

La darrera reforma de consolidació i adaptació d’aquest edifici ressalta les petjades de la seva història: va ser la residència del diaca principal de la catedral (adossada a la muralla, que encara avui es pot veure des de l’interior), es va transformar en palau (organitzat al voltant d’un pati), s’hi va annexionar la Casa del Degà (convertint el pati en un claustre), va ser seu del Col·legi d’Advocats (que va encarregar alguns elements ornamentals a Lluís Domènech i Montaner) i, finalment, l’Ajuntament li va donar l’ús actual.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Diumenge de 10 a 13.30 h 1847 Inaugurat sis mesos després del Gran Teatre del Liceu, hi destaquen les seves dependències de decoració modernista. A més a més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva de l’art dels millors artistes catalans de l’època. Té un interès particular la decoració amb murals d’Antoni Martí i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló de la Rotonda.

Metro: L3 (Liceu) 10. CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA C. de Wellington, 1 Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Adrià Casademont, 1888 L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va ser construït segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però després de l’exposició va ser parcialment enderrocat i afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un curiós diàleg amb els seus nous habitants.

14. COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Pl. Nova, 5 Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Xavier Busquets, 1962 El projecte per a l’edifici del Col·legi d’Arquitectes va néixer d’un concurs celebrat el 1958. Consta de dues parts: un cos baix, de forma trapezoïdal, que conté l’espai d’exposicions i la sala d’actes, i una torre de vuit pisos d’alçada. Els tres frisos de la Mediterrània a la façana i els dos a l’espai interior del primer pis són el conjunt escultòric més gran de Picasso a Barcelona, la visita permet tenir-los a tocar.

Metro: L4 (Ciutadella/ Vila Olímpica)

Activitat ‘Meet the Expert: l’arquitecte d’emergència atendrà les consultes del públic sobre possibles patologies, accions de manteniment o millora, i altres qüestions sobre habitatge.

11. CEM CIUTADELLA

Dissabte d’16 a 18 h i diumenge de 12 a 14 h

Pg. de Circumval·lació, 1

Metro: L4 (Jaume I)

Diumenge d’11 a 14 h Batlle i Roig Arquitectes El recinte que ara ocupa el poliesportiu abans va ser habitat per les aus exòtiques del Zoo Municipal de Barcelona. La seva ubicació remarcable fa que el projecte, amb nombrosos elements històrics i arqueològics, ofereixi la possibilitat de visitar o veure alguns d’aquests elements. Exteriorment, l’edifici actua com a tanca del Parc, donant les bases de la futura tanca del passeig de Circumval·lació. La planta baixa es tanca amb vidre, buscant el màxim de transparència entre carrer i parc. La resta de plantes alternen els tancaments vidriats amb els massissos, segons l’ús interior. El poliesportiu presenta una façana feta de lamel·les de fusta per protegir-lo del sol, mimetitzar-se amb l’arbrat i buscar un lloc propi prop de l’umbracle.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica, Barceloneta) 24

La Rambla, 65

15. CONFRARIA DE PESCADORS DE BARCELONA I TORRE DEL RELLOTGE Moll de Pescadors Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h L’any 1945, es va constituir l’actual Confraria de Pescadors de Barcelona. Els fundadors van ser els pescadors del port de Barcelona, que van construir l’edifici social per mitjà de recaptació popular. Aquest edifici, es va convertir, des de llavors, en la seva seu social, oficines i administració. Després dels segles transcorreguts des de la creació de la primera associació de pescadors, el seu esperit preval. Actualment, però, la Confraria de Pescadors de Barcelona, igual que la resta de confraries de pescadors de Catalunya, està sota la regulació de la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Metro: L4 (Barceloneta)

25


16. DOMUS ROMANA AL CARRER D’AVINYÓ - MUHBA

20. FACULTAT DE NÀUTICA DE BARCELONA - UPC

27. PALAU MOJA

C. d’Avinyó, 15

Pla de Palau, 18

C. de la Portaferrissa, 1

Diumenge de 10 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte de 11 a 19 h

Situada al costat sud de la ciutat romana, just al costat de la muralla (que també es pot veure), s’han recuperat fragments de tres habitacions d’una casa que probablement ocupava tota una illa d’habitatges. La visita permet veure els paviments i les pintures decoratives originals que s’han pogut recuperar, excepcionals a la ciutat, així com entendre les funcions de cadascuna de les habitacions, totes tres relacionades amb la vida social de l’habitatge.

Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, 1930 - 1933

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja i que ocupava una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc junt amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat el palau fou adquirit pel Marquès de Comillas i després d’un llarg abandó durant el qual patí un parell d’incendis, el 1984 fou rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Metro: L4 (Barceloneta)

17. DOMUS ROMANA DE SANT HONORAT - MUHBA

21. MERCAT DE LA BARCELONETA

C. de la Fruita, 2

Pl. de la Font, 1

Diumenge de 10 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h

Segles I-IV dC ; Josep Llinàs, 2010

Antoni Rovira, 1884; Josep Miàs, 2005–2007

Espai arqueològic de 680 m2 que conserva les restes d’una gran domus romana i de diversos locals comercials del segle IV, així com sis sitges dels segles XIII-XIV on s’emmagatzemaven tota mena de productes. El nou projecte arquitectònic permet un recorregut mitjançant una passarel·la que ressegueix les estructures antigues i reforça, en planta, els diversos espais, de manera que l’obra nova ajuda a comprendre l’obra vella.

Construït el 1884, va ser ampliat i remodelat de manera integral entre el 2005 i el 2007 per Josep Miàs. El mercat actual conserva l’estructura de ferro original, però l’aspecte exterior conjuga línies rectes amb elements de curvatures i pendents diversos, amb una gran pèrgola que cobreix l’entrada principal.

Vora Arquitectura, Segles I-IV dC

Edifici construït especialment per situar-hi l’Escola de Nàutica (fundada el 1769 per reprendre la tradició marítima), al lloc on hi havia hagut el Portal del Mar. Es tracta d’un edifici aïllat, de planta rectangular, que segueix un estil classicista inspirat en l’edifici de la Llotja de Mar. En aquest cas, l’edifici està envoltat de quatre pòrtics exteriors de columnes toscanes i un interior articulat al voltant d’un pati central.

Metro: L4 (Barceloneta)

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I) 22. MURALLA ROMANA DE LA BAIXADA DE VILADECOLS 18. ESCOLA LA SALLE COMTAL C. d’Amadeu Vives, 6 Dissabte d’11 a 14 i de 16 a 19 h Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1905 Edifici projectat per Bonaventura Bassegoda, dins un estil neogòtic d’inspiració modernista. El 1907 va ser premiat al concurs anual d’edificis artístics. Es tracta d’un edifici dissenyat per a la funció docent, on es valoren aspectes com la distribució de l’espai, l’ús de la llum i les solucions en matèria d’higiene. A l’interior destaquen els ornaments florals, l’escala principal, de ferro forjat, els vitralls i el menjador, decorat amb ceràmica vidriada.

Baixada de Viladecols, 3 Diumenge d’11 a 19 h Segles I-IV Quan la primera muralla romana va deixar de tenir una funció defensiva, molts carrers van prendre el nom de baixada a causa del desnivell natural entre el mont Tàber i el segon recinte emmurallat. A la baixada de Viladecols, hi trobem aquesta torre romana del segle IV, de planta circular, que defensava l’est de la colònia romana de Bàrcino.

Metro: L4 (Jaume I, Barceloneta)

Metro: L1, L4 (Urquinaona) 23. MUSEU DE LES CULTURES DEL MÓN C. de Montcada, 12 19. ESPAI RENÉ

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Pg. de Lluís Companys, 13

Segles XIV-XV; Tomàs Morató i Jaume Arderiu, 2015 A + M Arquitectes

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Silvia Ferrer-Dalmau, 2010 Un espai diàfan i polivalent, reformat amb paràmetres de biologia de la construcció, dedicat actualment a l’assessorament de la llar saludable i eficient. Es visitarà el pis sencer, d’aproximadament 110 m2, mentre s’expliquen detalls sobre la particularitat d’una reforma sota aquests paràmetres.

Metro: L1 (Arc de Triomf)

Josep Mas, 1774

El carrer de Montcada, centre de la vida senyorívola barcelonina, va ser parcialment enderrocat amb l’obertura del carrer de la Princesa, però, tot i així, es considera un dels nuclis d’arquitectura civil medieval més importants de la ciutat. El projecte del nou museu resol la unió de dos palaus gòtics per encabir-hi el nou programa de l’edifici: el Palau del Marquès de Lió (que, tot i les transformacions que ha patit al llarg del temps, conserva l’estructura primitiva al voltant d’un pati central amb escala descoberta d’accés a la planta noble), i el Palau Nadal (que conserva l’antic perfil medieval amb una torre en un extrem de la façana).

Metro: L4 (Jaume I)

Adrià Goula

24. ONEOCEAN PORT VELL Moll de la Barceloneta, 1 / C. de l’Escar, 26 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Scob arquitectura i paisatge + El equipo creativo, 2014-2015 OneOcean Port Vell, la marina del Port Vell de Barcelona, amplia els seus equipaments i millora les seves instal·lacions amb la construcció de dos edificis sobre l’aigua i l’ordenació de 16.000 m2 de molls i pantalans.L’estratègia general del projecte aposta per aconseguir una bona integració paisatgística dels edificis i dels espais exteriors dins l’entorn singular en el que s’ubiquen, a mig camí entre el port industrial i el centre històric de Barcelona. El restaurant que inclou el complex presenta un espai càlid, suau i romàntic d’es d’on gaudir de les exquisites vistes que l’entorn ofereix.

Metro: L4 (Barceloneta)

28. PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA - PRBB C. del Doctor Aiguader, 88 Diumenge d’11 a 14.30 h i de 16 a 18.30 h Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna i Xavier Llambrich, 2001-2006 El PRBB està situat al front marítim de Barcelona, al costat de l’Hospital del Mar, amb el qual, juntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona, compon una gran illa que uneix assistència sanitària, docència i investigació. L’edifici es planteja compacte per adaptar-se al solar, esglaonat cap al mar i aixecant-lo per la seva part posterior cap a la ciutat. El revestiment de la façana en fusta natural i la seva forma troncocònica fan que tregui pes a tot el conjunt.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

S 29. PIS ZERO FUNDACIÓ ARRELS C. del Carme, 84

25. PALAU CENTELLES

Dissabte d’11 a 14 h

Baixada de Sant Miquel, 8

Elisava i Leve_projects, 2016

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Aquest palau barceloní fou elevat per Lluís de Centelles a final del segle XV sobre un altre edifici del segle XIII. Amb tres façanes de carreus de pedra de Montjuïc cedits de les pedreres municipals, destaca la de la baixada Sant Miquel, amb portal adovellat i finestrals de traça gòtica convertits després en balcons. El pati rectangular, ordenat entre el XV i el XVI, disposa d’escala allotjada al mur que al segon tram penetra per una de les crugies en forma de galeria.

El Pis Zero és un habitatge temporal per a persones sense llar, un model de pis de baixa exigència i experimental, a repetir en altres situacions i emplaçaments. Per a la concepció d’aquest espai es va tenir en compte el caràcter i la casuística dels usuaris de manera que vestíbul, àgora i dormitori presenten una singularitat extrema. Els camastres, la peça clau de l’habitatge, estan dissenyats con una estructura contínua, flexible i funcional que s’estén per tot l’espai promouen que sigui, l’habitant temporal, qui esculli entre les diverses superfícies el lloc on desplegar el matalàs. La recerca d’una experiència agradable, l’aproximació arquitectònica tant sensible fan d’aquest espai un lloc únic.

Metro: L3 (Liceu), L4 (Jaume I)

Metro: L2 (Sant Antoni), L3 (Liceu)

Segle

XV

26. PALAU DE MAR - MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA Pl. de Pau Vila, 3 Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Elies Rogent, 1881; Josep Benedito i Agustí Mateos, 1881, 1994 Edifici dels antics Magatzems Generals de Comerç, actualment ocupat pel Museu d’Història de Catalunya, és l’únic edifici conservat del vell port industrial de Barcelona. L’estructura i la distribució obeïen a necessitats operatives, creant una estructura espacial lliure de qualsevol element superflu. La remodelació per instal·lar-hi el MHC ha conjugat la tradició portuària amb el dinamisme de l’arquitectura contemporània.

Metro: L4 (Barceloneta) 26

Metro: L3 (Liceu)

Juan Lemus - Arrels Fundació 27


S 30. PROJECTE PRINCESA 49 C. de la Princesa, 49 Dissabte d’11 a 14 h Joan Barba, 2016 SostreCívic és un espai col·laboratiu que promou un model alternatiu d’accés a l’habitatge on les persones amb les mateixes inquietuds treballen per promoure, gestionar, buscar finançament i dur a terme projectes d’accés a l’habitatge a través de cooperatives basades en Models de Cessió d’Ús. És en aquest context que s’ubica la visita al projecte d’habitatge del carrer princesa, una vivenda en règim de Cessió d’Ús, així doncs ni compra ni lloguer. Un model d’accés a l’habitatge on els socis de la cooperativa tenen el dret de viure-hi a canvi de pagar una entrada inicial retornable i una quota social mensual.

Metro: L1 (Arc de Triomf), L4 (Barceloneta)

31. SALA PARÉS C. de Petritxol, 5 Dissabte de 11 a 14 h i de 16 a 19 h Espinet-Ubach, arquitectes, 1987

Eixample

En cas de pluja s’anul·larà l’activitat.

L4 (Jaume I)

El que va ser l’antiga fàbrica de cerveses Damm, i que actualment allotja les oficines de la seu de l’empresa, ocupa una illa completa de l’Eixample. El tractament de les façanes, combinant estucat i maó vist, i l’esvelta xemeneia de planta troncocònica són propis de l’arquitectura industrial de l’època. En l’exposició permanent s’explica, entre altres coses, la història centenària de l’empresa, la seva maquinària, la publicitat i els envasos que es feien servir.

35. BIBLIOTECA ARÚS Pg. de Sant Joan, 26

El fanal modernista de vidre glaçat, penjat a la façana, assenyala l’accés a aquest edifici, que originàriament va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que, quan va morir, es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. Un accés independent des del carrer amb una escala de marbre de tres trams i el treball amb materials nobles que donessin qualitat pública als que havien estat espais privats van ser els criteris seguits per l’arquitecte i els artesans participants en el projecte.

Metro: L1 (Arc de Triomf), L2 (Tetuan)

36. CASA GOLFERICHS Gran Via de les Corts Catalanes, 491 Dissabte de 10 a 14 h

33. TORRE D’AIGÜES DE LA CATALANA DE GAS Parc de la Barceloneta Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Josep Domènech i Estapà, 1906 Aquesta torre modernista de 45 metres d’alçada permetia augmentar la pressió de l’aigua utilitzada a les instal·lacions de Catalana de Gas. S’aixeca sobre una base de planta rectangular sobre la qual es disposa un tronc de planta octogonal que sustenta el dipòsit, un cos cilíndric totalment recobert de ceràmica i envoltat per agrupacions de dobles obertures. Es corona amb una coberta cònica recoberta de ceràmica en la qual s’obren quatre obertures a manera de mansardes.

Metro: L1 (Urgell, Rocafort)

1905

Bonaventura Bassegoda i Amigó, 1895

Des d’aquest indret excepcional podrem entendre l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana recorrent-ne les entranyes, trepitjant-ne les teulades i mirant de ben a prop les empremtes del pas del temps. Per primera vegada farem un tomb de 360 graus des del segon nivell de terrats que ens permetrà recórrer tota la basílica i tenir una perspectiva única del temple, del Born i de la ciutat de Barcelona.

Antonio_Wijkmark

Diumenge d’11 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h

Berenguer de Montagut i Ramon Despuig, 1329-1383

Accedint-hi per un carreró central, s’arriba a un pati interior amb una xemeneia de 25 metres d’alçada, al voltant del qual es duien a terme totes les operacions de la fàbrica. Se’n coneixen diferents usos originals: des de subministrament de plats i coberts per a l’exèrcit, fins al treball de caps de nines de llauna i de porcellana, o el de teixits per a disfresses de peluix. Actualment, l’espai és compartit per una vintena d’estudis tallers, amb un aire atractivament decadent.

C. del Rosselló, 515

Metro: L3 (Liceu)

Dissabte i diumenge de 10 a 13 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

34. ANTIGA FÀBRICA D’ESTRELLA DAMM

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig)

Pl. de Santa Maria, 1

C. del Consell de Cent, 159

19 activitats

La Sala Parés és la galeria d’art més antiga de l’Estat espanyol (1840). L’any 1987 va ser objecte d’una renovació, que lligava tradició i modernitat. Respectar el seu aire i la seva essència són prioritats fonamentals, però també la transformació en una nova arquitectura. Els quatre pilars de ferro i la gran lluerna central es converteixen en protagonistes al voltant dels quals s’organitza l’espai, del qual es respecta i guarda la serenitat clàssica.

32. TERRASSES DE SANTA MARIA DEL MAR

42. FÀBRICA LEHMANN

Joan Rubió i Bellvé, 1901; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 1986

37. CASA SAYRACH - CASA MONTSERRAT

43. OFICINES FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE

Av. Diagonal, 423-425

C. de Provença, 318

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte i diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h

Manuel Sayrach i Carreras, 1915-1918

La Fundació Mies van der Rohe va ser creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona, a més d’atendre la conservació i el coneixement del Pavelló, la Fundació impulsa el debat, la difusió i la sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis. D’acord amb les seves finalitats, la Fundació organitza nombrosos esdeveniments i molts d’ells es duen a terme al mateix Pavelló i a l’espai de treball del carrer Provença. Aquest és un espai obert a tothom que estigui interessat en el desenvolupament i millora del territori i on es pot visitar una part de la col·lecció de maquetes; l’arxiu de 2.881 projectes d’arquitectura contemporània que inclou esbossos, plànols, fotos i vídeos; la biblioteca i documents històrics.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària). Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer d’Enric Granados, cantonada avinguda Diagonal).

Metro: L3, L5 (Diagonal)

De 10 a 11 h, s’oferirà visita exclusiva pels micromecenes del Festival

40. ESCOLA DELS ENCANTS

Metro: L3, L5 (Diagonal)

C. del Consell de Cent, 558-560

38. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS DEL PARC JOAN MIRÓ C. de la Diputació / C. de Tarragona Dissabte, visites a les 9.30, 11 i 12.30 h Àngel Villanueva, 2003 Els dipòsits de regulació d’aigües pluvials de Barcelona, juntament amb una gestió avançada del sistema de drenatge i sanejament urbà, tenen com a objectiu minimitzar les inundacions a la ciutat i els desbordaments del clavegueram als medis receptors, enviant més aigües a les depuradores i reduint, per tant, la contaminació del riu Besòs i la mar Mediterrània.

Diumenge de 10 a 13 h Roger Méndez, 2016 Una escola de nova construcció amb un projecte pedagògic de nivell avançat, referent a la xarxa pública d’ensenyament i un dels centres model d’Escola Nova 21. Situada en un entorn en transformació, el buit de Glòries, que obliga l’edifici a respondre a l’escala del lloc. Les dimensions reduïdes de la parcel·la conviden a optimitzar al màxim l’espai destinat a pati i a propiciar espais exteriors dins el volum edificat. L’interior és obert i lluminós, per estimular les relacions visuals i la lliure mobilitat dels alumnes pels diferents ambients d’aprenentatge.

Metro: L1 (Glòries)

Nota: En cas de pluja o d’avís de pluja, s’anul·larà l’activitat. Metro: L1, L3 (Espanya) Marcela Grassi

El Xalet, tal com s’anomenava fins no fa gaire, va ser el primer encàrrec de Joan Rubió i Bellver quan va acabar la formació a l’estudi de Gaudí. Podem veure com segueix el seu mestre en l’interessant joc de volums, la combinació de materials i l’ús d’elements neomedievals. Hi destaquen especialment la tribuna cantonera i el teulat, amb voladissos destacats. La casa es va rehabilitar el 1987 per allotjar-hi la seu de la Fundació Pi i Sunyer i el Centre Cívic Casa Golferichs.

Metro: L1 (Rocafort)

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica) 28

29


44. HABITATGE AL CARRER D’AUSIÀS MARC

48. HOTEL MANDARIN ORIENTAL

51. OFICINES LA CASA POR EL TEJADO

C. d’Ausiàs Marc, 145

Pg. de Gràcia, 38-40

C. de Roger de Llúria, 41

Diumenge de 10 a 14 h

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte i diumenge d’11 a 19 h

Isabel Vega, 2009

Carles Ferrater OAB, Juan Trias de Bes, Patricia Urquiola, Beth Figueres, 2010

La Casa por el Tejado, 2014

Un antic habitatge amb una distribució interior que presentava estances sense ventilació ni il·luminació natural es reforma per acollir un nou programa funcional, que es resol en un loft de 75 m2 i 8 m2 de terrassa, molt lluminós i que permet gaudir visualment dels quasi 20 metres de longitud que separen ambdues façanes. L’habitatge s’ordena a partir de la peça central del bany, que genera dos grans espais: un que inclou el menjador sala d’estar i la cuina, il·luminat i ventilat a través de la terrassa de la façana del pati d’illa, i un altre, amb una habitació - estudi il·luminada i ventilada a través de la façana del carrer d’Ausiàs Marc.

Aquest edifici proposa la prolongació del passeig de Gràcia a través d’un itinerari arquitectònic que introdueix l’espai públic dins l’edifici fent-lo arribar fins a l’interior d’illa. Escenografia comuna, l’accés principal es fa a través d’una passera aèria, que elimina l’entrada original, d’escala imperial. L’entrada al recinte tancat de l’hotel està situada a la planta altell. Des d’aquí es descobreix l’antic pati d’operacions, que acull les dependències més públiques, com ara salons, restaurants i cafeteria.

Adrià Goula

Diumenge d’11 a 14 h Projecte de reforma d’un habitatge en un edifici de l’Eixample del 1930, que presentava un estat molt deteriorat, a causa de l’excessiva compartimentació i superposició de materials, que s’havien anat col·locant amb el temps. L’acció principal va ser la defoliació selectiva de totes aquestes capes fins a arribar als elements constructius tradicionals: paviments de mosaic hidràulic, sostres de volta ceràmica i fusteria. La intervenció busca emfasitzar el pas del temps redibuixant l’arquitectura tradicional de l’Eixample, conservant i reutilitzant el màxim d’elements recuperats. Metro: L4, L5 (Verdaguer)

RAS Arquitectura Reforma d’un pis senyorial de l’Eixample, llarg i estret, amb façana al carrer amb una elegant tribuna. La nova distribució elimina els passadissos comunicant les habitacions entre elles, creant diversos espais sense ús definit, en una successió d’habitacions dins d’un gran espai contenidor. La llum es filtra fins a arribar als espais interiors, creant una bonica gradació. Els materials s’han tractat amb sensibilitat recuperant elements originals de l’edifici, com el sostre de bigues de fusta i revoltons ceràmics, que queda emfasitzat separant les parets, que no arriben a tocar-lo.

Metro: L2 (Poble Sec)

C. de Mallorca, 283 Dissabte de 15 a 19 h

Dissabte d’11 a 14 h i de 17 a 19 h i diumenge d’11 a 15 h Cristiano Franconi i Rodrigo González, 2010-2012, amb Alessandro Scarnato (1a fase) La nova seu de l’Escola Superior de Disseny, conserva l’estructura original i l’aspecte industrial de l’antiga fabrica tèxtil Macson de Barcelona construïda al 1952. L’edifici es composa de quatre plantes, integrant els valors del Design For All, amb espais amplis i flexibles, que faciliten la intervenció i el treball col·lectiu entre estudiants i docents. La re-organització de l’antic pati de càrregues, que es cobreix amb un revestiment de fusta, amb una sèrie de rampes i escales, permet accedir als diferents punts de l’escola.

Metro: L3 (Fontana)

56. APARTAMENT JUAN C. Gran de Gràcia, 56 53. PALAU MACAYA

Diumenge de 16 a 19 h

Pg. de Sant Joan, 108

Vora Arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), 2011

Dissabte d’11 a 19 h

En l’estat anterior a la reforma, aquest apartament era un conjunt d’espais en els quals s’apreciaven diferents etapes sobreposades. Tot i que en aquest cas la preexistència no tenia un valor patrimonial ni històric excepcional, era perfectament aprofitable i atractiva, i ha portat a una estratègia de reciclatge i transformació, amb límits difusos, a la qual s’ha sobreposat l’aportació de nous elements funcionals concentrats i diferenciats. Ha participat en la Biennal d’Arquitectura de Venècia d’aquest 2014, va ser finalista als XII BEAU i seleccionat als Premis FAD el 2012.

49. HOTEL VILLA EMILIA

Josep Puig i Cadafalch, 1901

C. de Calàbria, 115

Aquest edifici constitueix l’homenatge que Josep Puig i Cadafalch fa a la tipologia de palau medieval barceloní, distribuint l’espai mitjançant un pati interior amb una escala que ens condueix al pis principal. En destaquen la pedra treballada de les façanes estucades blanques, la tribuna, d’estil gòtic, la porta principal i les dues torres laterals, cobertes amb teulada a quatre vessants. L’edifici, propietat de la fundació “la Caixa” i reformat el 2012, és un espai per impulsar el diàleg i el coneixement entre tots els agents que impacten en el món social.

Dissabte i diumenge de 12 a 14 h i de 17 a 19 h Bosch Cuspinera Associats, 2007 Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic on conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies.

Metro: L3 (Fontana)

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

Metro: L1 (Rocafort) 54. XARXA DE CLAVEGUERAM 50. MERCAT DELS ENCANTS I FIRA DE BELLCAIRE Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h B720 Fermín Vázquez Arquitectos, 2013

30

C. de Biada, 11

Metro: L3 (Diagonal), L5 (Verdaguer)

C. de Castillejos, 158

José Hevia

55. ANTIGA FÀBRICA TÈXTIL MACSON (IED BARCELONA)

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

EO arquitectura, 2015

Dissabte de 16 a 19 h

Metro: L2 (Tetuan), L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia), L4 (Girona)

Antoni Serra i Pujals, 1883; Agustí Borrell i Sensat, 1950

C. de Provença, 371

C. de Tamarit, 93

14 activitats

52. PALAU CASADES (COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA)

45. HABITATGE AL CARRER DE PROVENÇA

46. HABITATGE AL CARRER DE TAMARIT

Aquesta oficina és un exemple de la construcció d’àtics en finques on no s’ha esgotat la capacitat constructiva, de manera que es consolida l’edificabilitat de l’urbanisme de Barcelona. El projecte es basa en la implantació d’un mòdul prefabricat d’habitatge que, aprofitant les infraestructures existents d’antics edificis i, per tant, sense crear nous impactes, vol donar nous habitatges al centre de la ciutat a un preu més ajustat.

Metro: L2, L3, L4 (Passeig de Gràcia)

Metro: L1 (Arc de Triomf, Marina), L2 (Monumental)

Gràcia

Pg. de Sant Joan, 91

57. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI

Dissabte, visites a les 9, 10.15, 11.30 i 12.45 h

C. d’Astúries, 40

Pere Garcia Fària, 1894

Dissabte de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 13 h

La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals.

1900, Daniel Tigges 2014

El nou Mercat dels Encants es troba a cavall entre la reforma de la plaça de les Glòries i l’eix de la Meridiana. El projecte vol mantenir la idea de mercat a l’aire lliure, dels antics Encants Vells, per fugir del model d’edifici de centre comercial tancat, i planteja una plaça comercial contínua que connecta les diferents cotes dels carrers perimetrals de la parcel·la. La coberta, a 25 metres d’alçada, està pensada com una icona urbana que resguarda les activitats comercials i alhora reflecteix les activitats de l’entorn a l’interior del mercat.

Per raons de seguretat, no hi poden entrar els menors de 8 anys. És imprescindible vestir amb pantalons llargs, màniga llarga i coll tancat, i anar amb calçat pla, tancat i de sola de goma (antilliscant). L’espai no és adequat per a persones amb claustrofòbia o mobilitat reduïda. En cas de pluja o d’avís de pluja, s’anul·larà l’activitat.

Metro: L1 (Glòries), L2 (Monumental)

Metro: L4, L5 (Verdaguer)

Aquesta rehabilitació d’una casa del segle XIX opta per materials de poc impacte mediambiental i combina sistemes d’alta eficiència energètica (com ara un sòl radiant) amb fonts passives d’energia (com el pou canadenc). L’aplicació de l’eina suïssa Minergie en el context de Barcelona ha exigit una reflexió tecnològica per part de l’arquitecte.

Metro: L3 (Fontana)

31


57. CAN TITELLA - HABITATGE I ESTUDI

62. ESTUDI AL CARRER DE LA LLIBERTAT

C. del Sol, 2-10

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h

Christian Sintes Midmore, 2016

Antoni de Moragas i Gallissà, 1953

Josep Artigas i Ramoneda, 1891-1894

Reforma integral d’un vell magatzem de fusteria convertit en un despatx d’arquitectura i disseny. El projecte reivindica el passat industrial de l’espai per mitjà d’una intervenció subtil, que realça mitjançant la il·luminació indirecta, els materials i els sistemes constructius utilitzats.

Edifici d’habitatges socials esglaonat sobre la falda del turó de Vallcarca. Aquest edifici exemplifica la voluntat de lligar l’arquitectura del moviment modern amb les possibilitats constructives del moment mitjançant sistemes de construcció artesanals. Es va plantejar com una unitat residencial en la qual els propietaris adquirien l’habitatge i els drets d’utilització dels espais comuns de l’edifici i el jardí, amb la voluntat de conscienciar els veïns de la necessitat de conservar la finca. Es visitaran els espais comuns, que l’arquitecte va dissenyar al màxim detall, i un habitatge que presenta l’esquema de distribució original.

Aquest conjunt arquitectònic està format, d’una banda, per una part residencial, destinada a l’ús exclusiu de la congregació de l’oratori, on les dependències s’organitzen al voltant d’un claustre central, i, de l’altra, per l’edifici corresponent a l’oratori, del qual destaca la voluntat mimètica, especialment de les façanes externes, respecte de la casa mare, ubicada a la barcelonina plaça de Sant Felip Neri.

63. FINCA SANSALVADOR

58. CASA DE LA VILA DE GRÀCIA Pl. de la Vila, 2 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Francesc Berenguer i Mestres, 1905-1906 L’edifici, construït a mitjan segle XIX, va ser remodelat per Francesc Berenguer cap al 1905, reforma de la qual va sorgir la façana actual. La façana, tot i que conserva alguns elements de l’obra antiga, és bàsicament modernista, un llenguatge que es fa sentir, sobretot, al pis superior i al coronament, on destaca un gran escut de Gràcia amb un notable treball de forja. En l’actualitat, és la seu del districte. A la primera planta trobem el Saló de Plens i la Sala de Pintures.

67. ORATORI I RESIDÈNCIA DE SANT FELIP NERI

C. de Gomis, 32 / Av. de Vallcarca, 125

Metro: L4, L5 (Verdaguer) - L3, L5 (Diagonal)

Andreas Hidber

S 64. HABITATGES AL CARRER DE GOMIS

C. de la Llibertat, 15

Metro: L3 (Fontana)

Metro: L3 (Vallcarca)

Pg. de la Mare de Déu del Coll, 79

68. REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

Diumenge, visites a les 11 i 12 h

Pl. del Diamant

Josep Maria Jujol i Gibert, 1910

Dissabte, visites a les 11 i les 12 h

Jujol va construir el mur de tancament de la finca i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, l’edificació d’una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol va dissenyar diversos arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural.

1937 - 1938 El refugi de la plaça del Diamant va ser un dels refugis antiaeris que els veïns de Gràcia van construir durant la Guerra Civil: un entramat de túnels on es podien refugiar unes dues-centes persones, a dotze metres sota terra. Les parets i els sostres estan revestits de maons i es conserva un petit espai destinat a la infermeria.

Metro: L3 (Fontana)

Metro: L5 (El Coll-La Teixonera) Maria Alonso

Metro: L3 (Fontana)

59. CASA MARSANS (ALBERG MARE DE DÉU DE MONTSERRAT) Pg. de la Mare de Déu del Coll, 41-51 Dissabte d’11 a 14 h Juli Marial i Tey, 1907 Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

65. HABITATGES ILLA ESCORIAL

69. TALLER TOORMIX

C. de l’Escorial, 50

C. del Torrent de l’Olla, 15

Dissabte d’16 a 19 h

Diumenge d’11 a 14 h

Oriol Bohigas, Josep M. Martorell, Francesc Mitjans, Manuel Ribas, Josep Alemany, Josep M. Ribas, 19521955 / 1958 - 1962

Vora Arquitectura, 2012

EAquesta unitat residencial a base de blocs va ser plantejada com a alternativa a l’illa tancada, trencant l’esquema i obrint l’interior com a espai públic relacionat amb els carrers circumdants, tot i que posteriorment es va tancar. Gràcies a la poca profunditat dels habitatges i a la doble ventilació, es va aconseguir millorar molt les condicions higièniques dels habitatges, eliminant els patis interiors i dotant tots els habitatges de molt d’assolellament. L’habitatge que es visitarà s’ha reformat conservant al màxim l’esquema de distribució original en dúplex.

Aquest local, de reduïdes dimensions i pensat com espai d’experimentació, ofereix un ampli ventall de possibilitats a causa de l’alta flexibilitat i capacitat de transformació. Es tracta d’un únic espai però dos ambients; al taller hi conviuen una àrea de treball amb una gran taula de reunions i una zona de relax i lectura amb estants i expositors. L’acurat treball d’il·luminació, l’aprofitament de les potencialitats dels materials existents juntament amb el rigor constructiu i les petites estratègies arquitectòniques fan d’aquests 18m2 un espai innovador i clar on presentacions, exposicions, debats, i reunions s’hi succeeixen de manera continuada.

Metro: L4 (Joanic)

Metro: L4, L5 (Verdaguer) - L3, L5 (Diagonal)

Metro: L5 (El Coll-La Teixonera) 70. TALLERS MANYACH (ESCOLA JOSEP MARIA JUJOL) 60. CASA PATI A GRÀCIA

C. de la Riera de Sant Miquel, 41

C. de la Fraternitat, 38, baixos

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Diumenge d’11 a 14 h Carles Enrich, 2008-2013

Josep M. Jujol i Gibert, 1916-1918; Bach i Mora, arquitectes, 1982-1987

La recuperació d’un pati interior ha permès l’adequació d’una antiga bugaderia, situada en un edifici de mitjan segle XX del barri de Gràcia, en un espai obert que ha passat d’habitatge a estudi. Un petit altell, format per una estructura metàl·lica i una tarima de fusta, funciona com un moble suspès dins l’espai principal. Les diferents intervencions suposen una nova capa que connecta la història del lloc amb les necessitats d’ús de cada moment.

L’escola Josep M. Jujol integra, com a part de la zona d’esbarjo, les naus modernistes que formaven part del taller de fabricació de mecanismes de seguretat que Josep M. Jujol va bastir per a l’industrial Pere Manyach. Es tracta d’una gran nau coberta de dents de serra, feta amb voltes amb tirants. Al costat sud, apareixen arrenglerades unes claraboies arrodonides i contrapesos de rajols, que constitueixen els elements més espectaculars de la construcció.

Metro: L4, L5 (Verdaguer) - L3, L5 (Diagonal) 32

Enric Fabre

Antonio_Wijkmark

Metro: L3, L5 (Diagonal) 33


Horta Guinardó 18 activitas 71. BIBLIOTECA DE MONTBAU ALBERT PÉREZ BARÓ C. de l’Arquitectura, 8 Diumenge d’11 a 14 h Núria Oliveras Boix, Jordi Oliveras Boix, 2015 Fundada als anys vuitanta com a biblioteca popular pels veïns del barri, ocupava dues de les tres naus d’un antic conjunt construït a finals dels anys cinquanta. La intervenció va optar per rehabilitar l’estructura i recuperar la volumetria original, alliberant-la dels afegits i els adossats acumulats al llarg dels anys. Es va prioritzar la millora substancial de l’aïllament de l’edifici, de manera que els tancaments exteriors han viscut una forta renovació. Malgrat això, tant el caràcter com la fisonomia original dels edificis són més que evidents en el conjunt.

Metro: L3 (Montbau)

72. CAN FARGAS Pg. de Maragall, 383-389 Dissabte d’11 a 14 h BAMMP Arquitectes L’edifici que actualment forma la propietat de Can Fargas és el resultat de diverses modificacions i addicions que s’han anat produint al llarg del temps. Organitzada bàsicament al segle XVIII, està constituïda per un cos central de cronologia anterior, amb planta rectangular i coberta a quatre aigües, al voltant del qual s’agrupen tot un seguit d’afegits de diferents moments, entre els quals destaca la façana sud-oest, amb una galeria d’arcs rebaixats. Les façanes són de maçoneria i arrebossades només en part. A la part posterior, hi ha un petit jardí de gust romàntic, amb brollador i estàtua, separat del carrer amb un mur d’obra no gaire alt i un tancament de xiprers retallat. La torre alt-medieval de la masia està declarada bé cultural d’interès nacional.

Metro: L5 (Vilapicina)

S 78. HABITATGES PER A GENT GRAN CAN TRAVI

S 74. CASA DELS XUKLIS

(Activitat Gran Open Extra)

Pl. de Salvador Riera, 2

Diumenge d’11 a 14 h

C. de Can Travi, 30

Dissabte d’11 a 14 h

MBM arquitectes, 2006-2010

Diumenge d’11 a 13.30 h

Segle

Centre assistencial per a famílies amb nens en tractament oncològic. L’allotjament es distribueix en 25 llars de 30 m2 agrupades en quatre pavellons –primavera, estiu, tardor i hivern– al voltant d’un pati típicament mediterrani. Cada llar té una coberta inclinada articulada, per garantir una ventilació creuada, que elimina els perills de l’aire condicionat per a aquests malalts. El pavelló de dia és independent i permet que les famílies no residents gaudeixin d’un espai domèstic on prendre un cafè i xerrar amb les altres famílies i els cuidadors professionals del centre.

Sergi Serrat, Ginés Egea, Cristina Garcia, 2006-2009

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle XIX, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb 600 anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.

Dins de l’activitat Gran Open Extra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, dos edificis de planta baixa i tres pisos, que formen una L recolzada al perímetre del solar. La geometria endinsada de la façana crea uns porxos de gran profunditat que protegeixen l’espai interior de la radiació directa i que es converteixen en una extensió de l’habitatge.

Metro: L3 (Mundet, Montbau)

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement)

79. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU. RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

Metro: L3 (Mundet, Montbau)

C. de Sant Antoni Maria Claret, 167 Dissabte de 15 a 18.30 h

75. CASA GALLART I PARC DE LES HEURES

Lluís Domènech i Montaner; Pere Domènech i Roura, 1905-1930; ONL Arquitectura i Guitart Arquitectura i Ass, 2014

C. de l’Harmonia, s/n Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h

Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques del Modernisme, per les seves dimensions, la idea de ciutat que proposa, la lectura del Pla Cerdà i la peculiar relació amb la Sagrada Família. Avui, s’està aconseguint regenerar una sèrie d’edificis de gran valor històric i patrimonial, la rehabilitació i l’adaptació a nous usos, que sovint no és gens fàcil. El procés ha establert la recuperació de l’obra original de Domènech i Montaner i l’aplicació de criteris d’eficiència i estalvi energètic. El tractament com a conjunt monumental ha determinat molt els marges de maniobra dels arquitectes, al mateix temps que l’envergadura ha permès una instal·lació d’energia geotèrmica de gran eficiència.

August Font de Carreres, 1895; Norman Cinnamond, 1993 Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil chateau francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un magnífic estat de conservació. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, es van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la seva barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc.

Metro: L3 (Mundet)

Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Enric Figueres, 1890; Víctor Argentí, 1991 Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Metro: L4 (Alfons X) 34

Rafael Vila, 2011

Metro: L4 (Guinardó-Hospital de Sant Pau) 83. TORRE JUSSANA Av. del Cardenal Vidal i Barraquer, 30 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 18 h 1804; Arriola-Fiol Arquitectes, 2008 Es tracta d’un dels millors exemples de torre que, durant el segle XIX, les famílies benestants barcelonines van construir als afores de la ciutat. Constitueix un clar exemple d’influència neoclàssica francesa. Les dues façanes tenen una resolució similar i hi destaca el porxo d’accés, mitjançant una doble escalinata amb balustrada, sostingut per columnes d’ordre jònic. En l’actualitat, l’interior ha estat totalment transformat i acull un centre de servei a les associacions.

Metro: L3 (Montbau)

80. MERCAT, TORRE I CASAL DEL GUINARDÓ C. de Teodor Llorente, 10

76. CILINDRE D’HORTA

Dissabte d’11 a 14 h

C. de Lisboa, 27

1954; Lluís Cantallops, Albert Valero, Marta Bayona i Marta Vicente, 2014

Diumenge d’11 a 18 h

Allà on hi havia hagut un mercat a l’aire lliure, es va construir l’antic Mercat del Guinardó, del qual es conserva part de l’emblemàtica torre. El nou mercat, que singularment dota d’espai per a obrador a cada parada, forma part d’una illa d’equipaments on es preveu que hi haurà una escola bressol, un casal per a joves, una llar d’avis i centre de dia, una escola de primària, un CAP i una zona verda.

Al final de la Rambla del Carmel, es va construir aquest pas vertical per a vianants que salvava el relleu accidentat propi del barri del Carmel i millorava la comunicació entre barris. Amb una alçada màxima de 24,88 metres i un diàmetre de 19,35 metres, la construcció fa de mur de contenció de la Rambla, al mateix temps que una rampa interior de formigó armat connecta els dos punts de desnivell i fa de trava estructural del mateix edifici.

Metro: L4 (Hospital de Sant Pau), L5 (Congrés, Camp de l’Arpa), L9, L10 (La Sagrera)

S Rda. del Guinardó, 49

XV;

Metro: L5 (Sant Pau-Dos de Maig)

Metro: L5 (Horta) 73. CASA DE LES ALTURES

82. REFUGI ANTIAERI - MAS GUINARDÓ

Camí de Sant Cebrià

77. HABITATGES LA CASA DEL PATI Rda. del Guinardó, 44 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h MBM arquitectes, 1962-1964

81. POLÍGON MONTBAU C. de Roig i Solé, 31 Diumenge d’11 a 14 h Guillermo Giráldez, Pere López-Iñigo, Xavier Subias, 1958-1964

Aquest emblemàtic edifici dels anys seixanta va significar una aposta innovadora dels joves arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, i dels seus promotors. També cal ressaltar-ne una construcció impecable, a càrrec de Famadas. La innovació està marcada per la ubicació del pati, amb una font central, al voltant de la qual es plega l’edifici. Aquest va ser un paradigma de l’habitatge col·lectiu a Barcelona, i enguany se celebra el cinquantè aniversari de la seva construcció.

Montbau representa un exemple reeixit dels primers esforços per tornar a sintonitzar amb l’arquitectura internacional d’avantguarda. Zona fins llavors poc habitada, a partir del 1958 es comença a urbanitzar de manera planificada per fer front a les necessitats d’habitatges per acollir la immigració de la postguerra. És un barri inicialment aïllat, amb unes virtuts de tipus funcional (immediatesa de l’escola, l’església i el comerç quotidià) i un sentit sociològic (identitat, sentit de comunitat i pertinença al barri).

Metro: L4 (Alfons X)

Metro: L3 (Montbau)

84. CAMPUS VALL D’HEBRON - NOU BLOC QUIRÚRGIC I LABORATORIS Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 18 h i diumenge d’11 a 15 h El Campus Vall d’Hebron està format per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i el Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (Cemcat). Units pel mateix esperit capdavanter i d’excel·lència, amb un objectiu comú: millorar la salut i el benestar de les persones.La visita consisteix en un itinerari per dues instal·lacions, una de sanitària i una de recerca, pioneres al món en tecnologia, innovació i excel·lència al servei de les persones. Es visitaran el bloc quirúrgic, acabat d’estrenar, únic a l’Estat, i els laboratoris del VHIR, capdavanters en recerca en l’àmbit internacional. Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org

Metro: L3 (Vall d’Hebron i Montbau), L5 (Vall d’Hebron) 35


85. CAMPUS VALL D’HEBRON - HOSPITAL GENERAL I CEMCAT Pg. de la Vall d’Hebron, 119-129 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 18 h i diumenge d’11 a 15 h Cemcat, Llongueras Clotet arquitectes, 2012 L’Hospital Vall d’Hebron forma part de l’arquitectura i és el centre d’un barri construït al seu voltant. Actualment, és el principal hospital de Catalunya, amb prop de 1.100 llits, hi passen 40.000 persones al dia i és un dels referents europeus en l’àmbit de la salut. La visita permet gaudir d’unes vistes privilegiades de Barcelona, des del terrat de l’Hospital General, i visitar un apartament dotat de l’última tecnologia al servei de les persones amb esclerosi múltiple, el Cemcat.

Metro: L3 (Vall d’Hebron, Montbau), L5 (Vall d’Hebron)

86. VELÒDROM MUNICIPAL D’HORTA Pg. de la Vall d’Hebron, 185 Dissabte d’11 a 14 h i de 15 a 18 h Esteve Bonell, Francesc Rius i Camps, 1984 El Velòdrom d’Horta es va inaugurar l’any 1984, amb motiu del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista d’aquell any, i el 1992 va acollir les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics. Els arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius van comptar amb la col·laboració de l’especialista en velòdroms Herbert Schürmann per al disseny d’aquesta infraestructura emblemàtica de la ciutat. Amb una pista de ciclisme a l’aire lliure de 250 metres de circumferència i una arena de 2.022 m2, gaudeix d’una capacitat per a 3.200 espectadors.

Metro: L3 (Mundet)

Les Corts 12 activitats 88. CAN DÉU Pl. de la Concòrdia, 13 Diumenge d’11 a 14 h Eduard Mercader i Sacanella, 1897; Xavier Aguilar i Borrás, 1984-1986; Judith Masana i Anna Ribas, 2003

91. CRISTALERÍAS PLANELL Pl. de les Cristalleries Planell Diumenge d’11 a 14 h H Arquitectes, 2012-2016 Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.

Metro: L3 (Les Corts, Maria Cristina) 94. FACULTAT D’ECONOMIA I EMPRESA DE LA UB Av. Diagonal, 690

L’edifici reflecteix la convivència i la interacció de les arts decoratives, tant artesanals com industrials, amb la construcció, com podem veure en les solucions decoratives, de sostres, parets, paviments i elements de tancament. L’edifici fa cantonada i consta de dos cossos amb diferents alçades i un jardí. Al cos principal destaca la tribuna de ferro i vidre a l’angle. La coberta és a tres vessants amb ràfec prominent i hi sobresurt una torre mirador de planta quadrada.

Dissabte d’11 a 14 h Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, 1962-1966

Metro: L3 (Les Corts)

89. CENTRE CÍVIC JOAN OLIVER “PERE QUART”

Martí Llorens

C. del Comandant Benítez, 6 Diumenge d’11 a 14 h

92. ESTACIÓ METRO L9. ZONA UNIVERSITÀRIA

Toni Toscano i Paul Calleja, 1999. Pich Architects, 2015

Av. del Doctor Marañón, 27

L’edifici que acull el centre cívic es va construir a finals dels anys noranta. La reforma feta l’any 2015 presenta, sota criteris de màxima eficiència constructiva i una clara voluntat de gestió eficient, una construcció lleugera i industrialitzada.S’hi pot apreciar una estructura metàl·lica que cobreix les grans llums i una coberta de xapa grecada autoportant i multicapa que pretén recordar la volta catalana. Les façanes són de fusta contralaminada, de panells de gran format i amb acabats d’aïllament integrats, fent que la sensibilitat mediambiental del conjunt sigui més que evident.

Dissabte d’11 a 14 h

Metro: L5 (Badal), L3 (Plaça del centre, Les Corts)

Carme Pinós, 2010 - 2016 El projecte de l’estació de metro s’articula al voltant d’un joc de plataformes al sostre que, d’una banda, il·luminen l’espai, i, de l’altra, en controlen les dimensions. A través d’aquesta làmpada, el projecte aconsegueix donar un caràcter afectiu i humà a una gran infraestructura de ciutat i abrigar la gent que la fa servir.

Metro: L3, L9S (Zona Universitària) 93. FACULTAT DE DRET DE LA UB (Activitat Obertura Festival) Av. Diagonal, 684

S 90. COLÒNIA CASTELLS. PASSATGE PIERA I HABITATGES DE REALLOTJAMENT

S 87. XALET MERCEDES - MASOVERIA URBANA Av. de Can Baró, 2 Diumenge d’11 a 14 h 1929, M.U.L.A, 2012 La masoveria és una fórmula d’arrendament provinent del món rural, on el masover té una cessió temporal d’un mas del qual no és propietari, establint un contracte mitjançant el qual els masovers s’encarreguen del manteniment i l’explotació de les terres a canvi de l’habitatge. Aquest format l’exporten a la ciutat un grup de joves que busquen formes alternatives al lloguer de l’habitatge, i acorden, amb la propietat d’un habitatge que havia quedat buit, un període de cinc anys en règim de masoveria urbana, comprometent-se a fer-hi reformes estructurals i de les instal·lacions.

Metro: L4 (Alfons X) 36

C. d’Entença, 295 / Trav. de les Corts, 345 / Pg. de Piera Diumenge d’11 a 14 h 1923. Flexo Arquitectura 2005-2009, Franc Fernández, 2007-2016 La Colònia Castells és un testimoni de la història de la ciutat industrial, on la seva peculiar estructura urbana va formar, durant més de setanta anys, una veritable comunitat veïnal. Testimoni de la perifèria obrera del període d’entreguerres, actualment està patint un llarg procés de transformació. Es visitarà el passatge Piera, l’únic carrer de casetes que queda construït, així com els dos edificis de reallotjament, un en funcionament i l’altre pendent d’adjudicació.

Metro: L3 (Les Corts), L5 (Entença)

Divendres a les 19 h Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, 1958 Projectat el 1958, aquest edifici es va construir en menys d’un any, gràcies al disseny d’un gran volum d’obra prefabricada, que va donar una imatge de progrés tecnològic, seguint els postulats de l’International Style. Va ser un dels primers edificis universitaris construïts al final de la Diagonal (el primer va ser el de la Facultat de Farmàcia). Va rebre el primer premi en la categoria d’arquitectura del Foment de les Arts Decoratives (FAD) el 1958, l’any de la primera edició de la prestigiosa distinció. A l’entrada al recinte, destaca sobre la porta d’accés un relleu ceràmic al·legòric que es titula Les Taules de la Llei, fet conjuntament pel ceramista Antoni Cumella i l’escultor Josep M. Subirachs.

L’edifici de la facultat es va construir entre els anys 1962 i 1966 sota unes fortes premisses de l’època, com eren l’economia de mitjans i l’eficiència, pel que fa a a l’obra. Malgrat el moment, l’edifici presenta una enorme riquesa espacial, i el llenguatge plàstic del conjunt li imposa més bellesa. Es fa evident l’estructura: jàsseres i pilars s’ensenyen de manera quasi escultòrica, i el diàleg entre els materials exposa la marcada influència del corrent brutalista. La Facultat d’Econòmiques de Barcelona manifesta la tendència cap a allò megaestructural amb l’ús de mòduls repetibles que formen un conjunt impressionant.

Metro: L3 (Zona Universitària, Palau Reial)

95. HABITATGES AL CARRER DE DÉU I MATA C. de Déu i Mata, 154 Diumenge d’11 a 14 h Jordi Mir, 1964 Aquest edifici residencial, construït entre els anys 1964 i 1965, dissenyat per l’arquitecte Jordi Mir, ha viscut la transformació del barri de les Corts. La façana de tot l’edifici s’ha reformat l’any 2016, seguint l’estètica racionalista i funcional però adaptant-la a les exigències actuals. L’habitatge que es visitarà presenta l’esquema de distribució original, i la major part dels materials, els paviments i els acabats no han patit grans transformacions. No obstant això, l’espai actual té un aire pràctic i acollidor, aprofita al màxim la llum natural i l’atmosfera que s’hi ha creat, amb tons clars i molta presència vegetal, és de tranquil·litat i senzillesa.

TRAM: T1, T2, T3 (L’illa, Francesc Macià)

96. JARDÍ DELS TARONGERS (CASA BARTOMEU) C. de la Ràbida, 5 Diumenge d’11 a 14 h Josep M. Martirio Arroyo, 1942

Inscripció a través del web www.48hopenhousebarcelona.org a excepció dels micromecenes del Festival que poden accedir lliurement

L’any 1942, Josep Bartomeu i Granell va comprar part d’una finca a Pedralbes, aleshores una zona poc poblada i de difícil accés, amb una casa construïda abans del 1866 que va remodelar al seu gust: va deixar les instal·lacions vistes, va fer servir materials senzills i tradicionals, i va organitzar les peces interiors al voltant de la Sala de Música (que rebia un tractament material diferenciat de la resta de la casa). El jardí va mantenir el caràcter d’hort de Sarrià o de caseta de Sant Gervasi, però es va convertir en un jardí frondós.

Metro: L3 (Maria Cristina, Palau Reial)

Bus: 113 37


97. PAVELLONS GÜELL Av. de Pedralbes, 15 Dissabte de 10 a 14 h Antoni Gaudí i Cornet, 1884-1987 De la mateixa època que el Palau Güell de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i, per tant, Gaudí va aprofitar per experimentar amb diferents tècniques, que van des de la policromia sobre ceràmica fins a les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca feta en forja la que popularment dóna nom al conjunt: el Drac de Pedralbes.

Nou Barris 10 activitats

Metro: L3 (Maria Cristina, Palau Reial)

103. CASA DE L’AIGUA - DIPÒSIT

107. SANTUARI DE SANTA EULÀLIA DE VILAPICINA

C. de Garbí, 2

C. de Pere Artés, 2

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 14 h

Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916

Segle X; reconstrucció, 1782

Aquest complex modernista, construït per la Companyia d’Aigües de Barcelona el 1917, arran d’una epidèmia de tifus, s’ha transformat en un centre d’interpretació de l’aigua i d’educació ambiental, i està a l’espera que s’hi construeixi un casal de barri. El nou projecte s’ha centrat en el reforç de l’estructura original, la impermeabilització de cobertes dels dipòsits i la construcció d’un vestíbul de vidre i fusta que uneix els dos edificis originals.

Temple parroquial d’un petit nucli rural, l’església de Santa Eulàlia de Vilapicina apareix documentada des del segle X. L’edifici religiós –els vestigis del qual trobem als paraments de l’actual capella del Santíssim– era d’estil preromànic, i estava vinculat al temple dedicat a sant Andreu, al Palomar veí. Reconstruït al segle XVIII, l’edifici actual és d’una sola nau amb volta de canó. Corona la façana un campanar format per un petit cos amb arcs, on hi ha, voltant un òcul, restes d’esgrafiats.

Metro: L11 (Casa de l’aigua)

Metro: L5 (Virrei Amat)

100. BIBLIOTECA VILAPICINA I TORRE LLOBETA (ANTIGUES COTXERES DE BORBÓ)

Jaume Orpinell

Pl. de Carmen Laforet, 11 98. REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES

Dissabte d’11 a 14 h

Baixada del Monestir, 9

Laviña - De la Villa Arquitectura, 2011

Diumenge de 10 a 14 h

L’edifici forma part de l’illa d’equipaments sanitaris, socioculturals i esportius que ocupen el solar de les antigues Cotxeres de Borbó, les cotxeres de tramvies i autobusos que hi va haver en aquests terrenys fins a l’any 2003. A la planta baixa d’aquests equipaments, es construeixen la biblioteca, que desenvolupa el seu programa en tres plantes, i el casal d’avis. Entre tots dos elements, apareix un pati central cobert que crea una riquesa espacial i visual.

Han intervingut en la seva restauració, els darrers 120 anys: Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Basegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià Aquesta joia del Gòtic català té un important valor afegit: el conjunt l’ha fet servir la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, any en què es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El museu monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles. Han intervingut en la seva restauració, els darrers 120 anys, Joan Martorell, Geroni Martorell, Pallàs, Bassegoda, Ros de Ramis, Casanoves, López Íñigo i, des de l’any 1988, Josep M. Julià.

Metro: L6 (Reina Elisenda)

99. TORRE GIRONA C. de Jordi Girona. 31 Dissabte de 10.30 a 19 h Josep Masdéu i Puigdemasa, 1860; Yolanda Martínez i Josep Benedito, 2004 A la capella de Can Girona s’allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa, amb la missió d’investigar i desenvolupar tecnologies de la informació per al progrés científic. La casa i els jardins de Can Girona van ser encarregats pel conegut banquer, financer i polític Manuel Girona i Agrafel. Actualment en resten l’edifici principal, la capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses.

Metro: L3 (Palau Reial)

Metro: L4, L5 (Maragall)

Carretera Alta de les Roquetes, 328 Diumenge de 10 a 14 h 1904; Jordi Farrando, 2014

S

104. GRUP D’HABITATGES CANYELLES

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, pel seu aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar.

Via Favència, 1-3

Metro: L3 (Roquetes)

Dissabte d’11 a 14 h Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, 1974 101. CAN BASTÉ Pg. de Fabra i Puig, 274 Dissabte d’11 a 13.30 h Segle

XVIII

La masia de Can Basté s’aixeca sobre les restes d’una torre medieval propietat del baró de Creixell. L’edifici té forma quadrada i teulada a quatre vessants. Coronant la teulada, hi ha un pinacle de ceràmica verda vidrada com el que també corona el sostre de l’església vella de Santa Eulàlia de Vilapicina. El 1782, coincidint amb la reforma de l’esglesiola, es va construir el pont galeria que uneix les dues edificacions. La façana principal té una porta amb un arc de mig punt i una balconada de l’època. L’any 1995 es va inaugurar com a centre cívic, després d’una intervenció que en va transformar totalment l’interior.

Metro: L5 (Virrei Amat)

S 102. CAN PEGUERA Pl. Sant Francesc Xavier

El grup d’habitatges Canyelles s’emmarca dins la producció dels polígons d’habitatges, amb adopció d’una tipologia forta: el bloc d’Eixample desplegat, de construcció industrialitzada i amb espai central. En aquesta visita, s’explicarà el concepte del projecte urbanístic i es visitarà un pis per entendre l’escala urbana i l’escala domèstica del projecte.

Metro: L3 (Canyelles)

S 105. HABITATGES AMB SERVEIS PER A GENT GRAN AL PG. D’URRUTIA (Activitat Gran Open Extra) Pg. d’Urrutia, 5-11 Dissabte d’11 a 13.30 h Callís Worham Arquitectes, 2008 Dins de l’activitat Gran Open Extra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, un edifici que es relaciona amb el parc situant-se entre la vegetació volant sobre el llac, ja que s’esglaona i transforma la part superior de la grada del parc en una escalinata d’accés a l’edifici.

Metro: L3 (Valldaura), L5 (Vilapicina)

Dissabte d’11 a 14 h Un dels quatre barris de cases barates construïts pel Patronat Municipal de l’Habitatge l’any 1929, i l’únic que sobreviu com un poble dins la gran ciutat, inicialment va ser concebut per reallotjar els barraquistes de Montjuïc, arran de l’Exposició Universal. Actualment, continua sent propietat del PMHB i els habitatges es troben en règim de lloguer. Recentment, els veïns han acordat conservar la fesomia i l’estructura actual del barri, i n’han proposat la catalogació com a patrimoni històric de la ciutat, per la seva arquitectura singular, i salvar-lo de la demolició proposada per diferents plans urbanístics.

Metro: L3 (Valldaura)

S 106. HABITATGES PER A GENT GRAN TORRE JÚLIA Via Favència, 350 Dissabte d’11 a 13.30 h Sergi Pons, Pau Vidal, Ricard Galiana, 2011 Aquest edifici d’habitatges per a gent gran i equipaments de barri forma part d’un projecte d’urbanització de la ronda de Dalt. El projecte, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, es desenvolupa en disset plantes d’altura, i en destaquen els espais comunitaris corresponents a cada activitat, pensats com a lloc de sociabilització. La visita consistirà a accedir als espais comuns de l’edifici i la coberta enjardinada, amb vistes privilegiades de Barcelona.

Metro: L4 (Via Júlia), L11 (Trinitat Nova) 38

108. TORRE DEL BARÓ

Jordi López 109. TORRE LLOBETA C. de Santa Fe, 2 bis Dissabte de 10 a 14 h Final del segle

XV

Aquesta casa pairal, tot i que per la seva tipologia especial podria haver estat més un edifici residencial suburbà, té planta quadrada, pati central i coberta a quatre aigües, i s’estructura en planta baixa i dues plantes pis. La rehabilitació per convertir-la en centre cívic del barri de Vilapicina va permetre recuperar tota la sèrie d’arqueries del segon pis i de les portes d’accés.

Metro: L4, L5 (Maragall) 39


Sant Andreu 12 activitats

112. CASA DE L’AIGUA - BOMBAMENT

118. NAU BOSTIK

Ctra. de Ribes, 103-111

C. de Ferran Turné, 1-11

Diumenge d’11 a 14 h

Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007

La Nau Bostik fins al 2006 va ser una de les cinquanta fàbriques d’una important multinacional, especialitzada en la producció d’adhesius. L’empresa, que té els seus orígens a Chelsea, Massachusetts es fundà el 1889 i s’anomenà The Boston Blacking Co. Aquesta productora de cola per a la indústria sabatera, arribà a Espanya com a Bostik a l’any 1923, en els moments en què la companyia es va internacionalitzar i va començar a diversificar els seus productes. La seva presència a Catalunya, ininterrompuda des de 1923, va agafar una forta embranzida en començar la dècada de 1960. La nau, que va estar abandonada durant 10 anys, ara està en ple procés de convertir-se en tot un referent cultural. Elements d’ara i d’abans ; ciment, naus industrials, grafitti i un pati ampli i assolellat al districte de Sant Andreu.

Amb l’objectiu de garantir l’abastament d’aigua a la ciutat de Barcelona, la companyia d’Aigües de Montcada va encarregar, l’any 1895, a l’arquitecte Pere Falqués i Urpí el projecte de la construcció d’un aqüeducte i d’una central de bombeig. Falqués va plantejar un conjunt d’edificis exempts, d’acord amb les necessitats de la planta de bombeig.

Metro: L1 (Trinitat Vella) 115. FABRA I COATS C. de Sant Adrià, 20

110. CAN PORTABELLA C. de Virgili, 18

Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

S 113. CASES BARATES DEL BON PASTOR

Dissabte d’11 a 14 h

C. de Tell (cantonada c. de Claramunt)

Josep Bunyesc, 2015

Diumenge d’11 a 14 h

El casal de barri, ja existent però notablement deteriorat, es rehabilita conservant les façanes i el sostre de la planta baixa. La resta es reconstrueix i s’amplia cap a l’est. Es recupera l’atri central per donar llum natural i facilitar la visió interior de l’edifici, que albergarà una sala d’actes, tallers i sales per a les entitats del barri i altres serveis. Es busca el màxim amb estalvi energètic, fins al punt de ser un edifici de balanç zero, ja que produirà tanta energia com consumirà al cap de l’any. Un bon aïllament perimetral –entre 12 i 24 centímetres– i la captació solar activa i passiva amb proteccions solars són les claus per a aquesta finalitat. L’obra té un balanç de CO2 positiu. Es fan servir uns 200 m3 de fusta, que emmagatzemen a l’interior més CO2 que tot el que s’ha consumit durant l’obra, i els altres materials.

Xavier Turull Ventosa, 1896-1934

Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit (Edificis D+L: Fàbrica de Creació, 2011, i Centre d’Art Contemporani, 2015); Joan Milelire - Miquel Alonso (Edifici E: Centre d’interpretació dels Tres Tombs, 2015)

Les Cases Barates del Bon Pastor es van construir en els moments previs a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per eliminar barraques de la muntanya de Montjuïc. D’aquests habitatges, se’n van fer dos models, que es diferenciaven per les dimensions i la distribució interior. Se’n podran visitar dos, cosa que permetrà conèixer el seu particular aspecte extern, gairebé inalterat, així com l’evolució que han sofert els interiors al llarg dels anys. També s’explicarà el projecte de conservació d’alguns exemplars d’aquestes cases per convertir-les en espais patrimonials.

El conjunt està format per una dotzena d’edificis inclosos al Catàleg de protecció del patrimoni de Barcelona que s’estan rehabilitant per diferents fases i usos. El que era un complex industrial obsolet, una antiga filatura del segle XIX, es converteix en un contenidor polivalent de producció cultural. L’ampliació del Centre d’Art Contemporani de Barcelona respecta el caràcter i l’estructura originals de la nau i comparteix temporalment el nucli de comunicació amb la Fàbrica de Creació. L’antiga quadra de Can Fontanet s’integra al recinte gràcies al nou accés, i ara és un centre d’interpretació dels Tres Tombs i combina l’ús tradicional, a la planta baixa, on se situen els boxs per als cavalls, i el cultural, per a exposicions, a l’altell. La Sala de Calderes, amb cinc calderes i una màquina de vapor, s’ha convertit en un espai museístic centrat en la relació entre ciutat i treball.

Metro: L9, L10 (Bon Pastor)

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre) 114. CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER

Metro: L1 (Sant Andreu)

C. de Quito, 8 Dissabte d’11 a 14 h

116. HABITATGES AL CARRER DE BISCAIA

Territori 24, 2014

C. de Biscaia, 340

La proposta, basada en un disseny sostenible i en l’optimització dels recursos econòmics, aposta per oferir als veïns del barri un espai de conreu domèstic integrat en el programa de l’equipament. Ús d’estructura industrial prefabricada de pes lleuger i de mètodes passius, com la paret verda. És el primer equipament sociocultural de l’Estat amb el certificat LEED Platinium, el màxim guardó internacional a la sostenibilitat. Premi Beyong Building Barcelona, Construmat 2015.

Dissabte d’11 a 13 h Antoni de Moragas i Gallissà, 1967-1970 Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització enfront l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs..., tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).

Metro: L1 (Baró de Viver) Stella Rotger

Metro: L1 (Navas) 111. CANÒDROM MERIDIANA C. de Concepción Arenal, 165

S

Dissabte d’11 a 19 h Antoni Bonet Castellana i J. Puig Torné, 1962-1963; Xavier Monteys i Josep M. de Lecea, 2010 - 2BMFG Arquitectes, 2015 Aquest edifici, que es va construir per dur-hi a terme apostes i curses de llebrers, és un gran exponent del Moviment Modern a Barcelona: per la coberta, construïda amb tècniques constructives lleugeres i simples, per l’ús del material, de formigó armat, per la secció de les bigues, i per la forma i els detalls del gran brise-soleil que recull la part superior de les grades. Recentment, s’ha rehabilitat per acollir-hi el Parc de Recerca Creativa, que, juntament amb l’edifici HUB i Fabra i Coats, vol formar part d’una xarxa de creativitat i innovació internacional.

Metro: L1 (Fabra i Puig) 40

117. HABITATGES PER A GENT GRAN NAVAS (Activitat Gran Open Extra) C. de Las Navas de Tolosa, 310 Dissabte de 16 a 19 h Onl, Arquitectura, 2014

Adrià Goula

Dins de l’activitat Gran Open Extra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, un complex d’equipaments que ordena cinc programes d’ús públic al voltant de dos edificis separats per un pati. La situació de l’edifici en xamfrà, el disseny de la volumetria i la ubicació d’aquest pati obert al carrer fan que el conjunt s’integri en l’entorn, augmentant les visuals sobre l’espai públic i atraient els vianants cap a una plaça interior.

Metro: L9N, L10 (Onze de Setembre)

S 119. PIS MUSEU DE LA CASA BLOC, HABITATGE 1/11 C. de l’Almirall Pròxida (cantonada pg. de Torras i Bages) Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 14 h Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana (GATCPAC), 1933 - 1939 / Rehabilitació bloc 1: Jaume Sanmartí i Raimon Torres, 1986 / Rehabilitació blocs 2, 3, 4 i 5: Víctor Seguí i Marc Seguí, 1997-2008 Es tracta d’un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Enguany, després d’una acurada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

Metro: L1 (Torras i Bages)

S 120. TEB SANT ANDREU C. de Fernando Pessoa, 54-64 Diumenge d’11 a 14 h J. Sabaté, 2003-2006 Equipament multifuncional que acull la seu social i administrativa, els espais assistencials i els tallers de la cooperativa, així com serveis relacionals per a unes 300 persones. L’edifici s’organitza en tres franges juxtaposades paral·leles al carrer. L’estructura, disposada al perímetre, varia segons les necessitats dels espais amb llums que van des dels 15 fins als 10 metres. L’ús sobri dels materials inspira al complex un fort caràcter industrial, tan característic del barri de Sant Andreu.

Metro: L1 (Torras i Bages)

Metro: L1 (Navas) 41


Sant Martí

124. CA L’ARANYÓ

127. CENTRE MUNICIPAL DE VELA

131. ECO-PIS PUJADES

C. de Roc Boronat, 138

Moll de Gregal, s/n. Port Olímpic

C. de Pujades, 188

Dissabte d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Dissabte i diumenge de 10 a 14 h

Diumenge d’11 a 14 h

Ca l’Aranyó: José Marimón i Cot, 1872; Antoni Vilanova, Eduard Simó, Josep Benedito, Ramón Valls, 2003 - 2006 / Condicionament de la xemeneia: Antoni Vilanova, Pere Roca, Eduard Simó, Pere Casanovas, 2011

MBM arquitectes, 1989-1991

EcoLAB Cannova, 2016

23 activitats

La solució formal del recreixement de la xemeneia històrica respon a una doble premissa: la utilització per a l’evacuació dels gasos de combustió de la nova central de climatització i l’emplaçament condicionat per un entorn arquitectònic molt determinat, sota la presència del conjunt patrimonial de Ca l’Aranyó, l’edifici de nova planta de la UPF i els immobles de Mediapro, que delimiten la plaça cívica del Campus de la Comunicació. S’ha treballat sobre la base d’un con d’acer inoxidable mat que recobreix, com una pell, el conducte cilíndric de fums, de 8 metres d’alçada i 1,10 metres de diàmetre fixat a la xemeneia històrica, mitjançant un sistema de cinc tensors ancorats a la base interior. La conoide dóna continuïtat a l’estructura original de la xemeneia i permet assenyalar, amb respecte, el tram sobreposat personalitzant el coronament a fi de recuperar la imatge clàssica del remat.

Aquest edifici, discret i sensible, reflecteix el compromís que l’equip que aleshores formava el despatx tenia amb la ciutat. En un entorn inhòspit, aquesta peça blanca amb un marcat caràcter portuari exposa en façana la clara organització i el funcionalisme de la planta. És remarcable l’acurat treball en secció del conjunt. S’hi poden veure uns espais de gran riquesa, on el tractament de la llum i l’exposició han tingut una funció important.

La reforma feta en aquest edifici de més de 100 anys d’història i amb una forta exigència estructural es va fer amb una clara voluntat d’eficiència energètica i sostenibilitat. Degut a què el pas del metro és molt proper a la finca, es va realitzar un reforç estructural per evitar l’aparició de noves fisures. La redistribució del pis està pensada per poder gaudir al màxim dels espais exteriors, tan la terrassa com la galeria han viscut, també, una forta transformació. L’habitatge presenta un ambient agradable i acollidor amb una clara millora de l’inicial confort tèrmic i acústic.

121. ANTIGA NAU-TALLER OLIVA ARTÉS - MUHBA C. d’Espronceda, 150 Diumenge d’11 a 15 h i de 17 a 19 h BAAS arquitectura, 2013 El projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica Oliva Artés com a centre divulgador de la tradició industrial de Barcelona vinculat al MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, dóna valor a l’espai interior, de parets de maó i planta basilical. Tota la nova intervenció es fa amb un únic material, el ferro galvanitzat, com a vincle directe amb el passat industrial i metal·lúrgic de la fàbrica. Un porxo afegit relaciona l’edifici amb el parc que l’envolta i rep els visitants.

Bus: 7, 40, 42, 71 // Tram: T4 (Fluvià)

Metro: L1 (Glòries)

125. CAPELLA I SALA DE JUNTES DEL CEMENTIRI DE POBLENOU

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

Metro: L4 (Poblenou) 128. DELEGACIÓ TERRITORIAL AEMET A CATALUNYA C. de l’Arquitecte Sert, 1

132. EDIFICI CNMC

Dissabte i diumenge de 10 a 14 h

C. de Bolívia, 56

Álvaro Siza, 1992

Diumenge d’11 a 15 h

Edifici pensat com a centre meteorològic dels Jocs Olímpics de Barcelona, que es caracteritza per la forma cilíndrica (tallada pels laterals per donar pas als vianants i a la circulació rodada) i una imatge massissa. Aquesta simplicitat, però, és enganyosa, ja que, a l’interior, vuit obertures radials i una claraboia central proporcionen i tamisen la llum per a les oficines actuals.

Batlle i Roig, 2010

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

Av. Icària s/n Dissabte d’11 a 14 h Antoni Vilanova i Eduard Simó, 2012-2013 122. BANC DE SANG I TEIXITS Pg. del Taulat, 116 Dissabte de 10 a 14 h J. Sabaté, A. Cazurra, H. Espeche, 2010 Les tecnologies aplicades a aquest edifici i el control de la seva relació amb l’exterior han induït a una gran reducció del consum energètic i, per aquesta raó, té una classificació energètica A. Els terres conductius i els materials aplicats contribueixen a crear un clima interior confortable i saludable. L’arquitectura resultant és serena i acompanya l’activitat científica que es duu a terme a l’interior.

Metro: L4 (Poblenou)

La restauració, recuperació i dignificació d’aquestes dues construccions originals, es planteja no només per corregir les lesions aparegudes al llarg dels darrers anys, sinó que també hi ha una voluntat de preservar i retornar als valors inherents del cementiri. En el cas de la Capella, s’han recuperat els valors de l’arquitectura de la Il·lustració que va imprimir l’arquitecte Antonio Ginesi (1819) i que posteriorment es reformaria, per part de Josep Oriol Mestres (1832), seguint també els cànons classicistes. Respecte a l’edifici que acollí l’antiga Sala de Juntes (1850) –posteriorment reconvertida en l’Arxiu General del Cementiri– obra de l’arquitecte neoclàssic Joan Nolla, cal destacar dos aspectes essencials: la restauració dels estucats interiors originals, així com del paviment de marbre i del cos lluernari realitzat en estructura de fusta i que es trobava un estat molt deficient.

129. DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBLIOTECA DE LA UPF) C. de Wellington, 48 Dissabte d’11 a 19 h Josep Fontserè, 1888; Lluís Clotet, Ignacio Paricio, 1993-1999 Quan es va construir la cascada del Parc de la Ciutadella, va ser necessari disposar d’un gran dipòsit d’aigua que l’abastís. Fontserè va idear una gran bassa elevada sostinguda per una estructura de pilars i arcades impressionant, feta de maó vist, amb la qual s’aconsegueix un espai interior que recorda les naus de les esglésies romàniques. Actualment s’ha rehabilitat l’espai de la coberta, on hi ha la bassa d’aigua, i s’ha adaptat l’interior com a sala de lectura de la biblioteca de la UPF.

Metro: L4 (Ciutadella-Vila Olímpica)

Metro: L4 (Bogatell, Llacuna)

123. BTV

130. ECO-PIS CANTÍ

Pl. de Tísner, 1

126. CASA NAU

Passatge de Cantí, 10

Dissabte d’11 a 14 h

C. de Lope de Vega, 106

Diumenge d’11 a 14 h

BTV és la seu de la televisió, la ràdio, el web i els mitjans digitals d’informació públics de la ciutat de Barcelona. Disposa de dos platós de televisió, dos estudis de ràdio i dos espais dedicats al personal de redacció. Remarcar l’evident importància de les sales d’edició i postproducció així com les de sonorització, grafisme, estilisme, maquillatge i perruqueria. En aquest edifici, tot està disposat al servei de la comunicació és fortament remarcable la especificitat funcional de cada un dels espais.

Diumenge d’11 a 14 h

EcoLAB Cannova, 2015

Carol Iborra Arquitectura, 1999

La reforma d’aquest dúplex es va fer sota criteris de bioarquitectura, utilitzant materials i tècniques naturals. Amb un alt criteri de sostenibilitat i d’eficiència energètica, es va optar per una distribució que permetés aprofitar al màxim la llum natural. Aquesta obra presenta un sistema de calefacció basat en l’aerotèrmia arribant a calentar fins a 40º l’aigua necessària per la climatització de tots els espais. El sistema de ventilació es fa mitjançant el doble flux de manera que la ventilació de les habitacions és constant. El mobiliari tant del bany com de la cuina estàn fets artesanalment i són prova de l’alta qualitat dels materials emprats en tot l’hanitatge.

Metro: L4 (Llacuna)

Seixanta anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, d’amplis finestrals, voltes i grans estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums i passadissos laberíntics a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, mirar tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una zona cèntrica, i alhora ben comunicada, de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia.

Metro: L4 (Poblenou)

Metro: L4 (Poblenou) 42

Raresa moderna en la transformació del 22@ negant angles rectes i paral·lelepípedes, i fugint de la cromàtica gris, fosca i vidriada. La pell exterior, formada per grans lames que protegeixen les oficines de la radiació solar, ajuda a annexar l’edifici nou amb les restes de Can Tiana, l’antiga fàbrica catalogada com a patrimoni industrial, on s’ubiquen diferents equipaments. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència és l’organisme que vetlla per la competència, i supervisa i controla el funcionament correcte dels mercats de comunicacions electròniques i de comunicació audiovisual, del sector energètic i del gas natural, del mercat postal i del sector ferroviari a Espanya.

Metro: L1 (Glòries)

133. EDIFICI MEDIA-TIC C. de Roc Boronat, 117 Dissabte i diumenge d’11 a 15 h Enric Ruiz Geli_Cloud 9, 2010 El procés de disseny de l’edifici està intrínsecament relacionat amb el que conté, des de l’etapa de conceptualització fins a l’evolució final, amb tota la complexitat constructiva. L’estructura metàl·lica principal, resolta amb quatre pòrtics, defineix diferents característiques i tipus d’espais. Per acabar de donar-li forma, ja no hi haurà vidre, material tradicional en aquest tipus de construccions, sinó ETF, que aportarà condicions de confort al resultat final.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna)

134. FUNDACIÓ VILA CASAS - CAN FRAMIS C. de Roc Boronat, 116-126 Dissabte d’11 a 18 h i diumenge d’11 a 14 h BAAS Jordi Badia, 2007 La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva deteriorada pell formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu. La visita interior es comença des de la cota més alta, fent un passeig continu de baixada.

Metro: L1 (Glòries), L4 (Llacuna) 43


S 135. HABITATGE A MERIDIANA Av. Meridiana, 11

139. PLANTA INTEGRAL DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS (PIVR)

Diumenge d’11 a 14 h

C. de la Pau, s/n (Sant Adrià de Besòs)

Vora, 2016

Dissabte de 10 a 14 h

Es tracta de la transformació d’un apartament per adaptar-lo a les noves necessitats d’una parella amb un fill. L’actuació es concentra principalment en la franja de serveis, amb l’objectiu d’obtenir dos grans espais centrals que es relacionen entre si i distribueixen a la resta de peces. La nova organització s’ha definit a partir dels mobles de cuina, bany i emmagatzematge, tot configurant un espai fluid, complex i singular.

Valorització energètica (PVE), 1975; tractament mecànic - biològic (PTMB), 2006

Metro: L1 (Marina)

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic - biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).

Sants Montjuïc 17 activitats Adrià Goula 144. ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA (CAIXAFORUM)

Tram: T4 (Port Fòrum)

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

142. SALA BECKETT C. de Pere

Diumenge d’11 a 14 i de 16 a 19 h

C. de Pujades, 51-55

Flores & Prats Arquitectes, 2011-2016

Mias Architects, 2008-2012

137. HABITATGES PER A GENT GRAN CAMÍ ANTIC DE VALÈNCIA (Activitat Gran Open Extra) Camí Antic de València, 96

Aquest edifici d’oficines, situat al 22@ ha estat guardonat amb nombrosos premis i forma part de la tranfromació que ha anat visquent el barri. Amb una geometria que obeeix a l’orientació del carrer PereIV i juga amb el parcel.lari original del Poblenou, l’edifici busca crear uns espais òptims per a ubicar-hi oficines. La volumetria presenta tres grans blocs que creuen des del carrer Pujadas fins a Pere IV. La façana principal ensenya, de manera evident, com apareixen aquests carrers transversals entre les tres grans estructures, com si fossin passatges, i permeten il·luminar els espais interiors de les oficines. Conseqüentment, la volumetria no manté una alineació constant, presenta alguns accidents que responen a la relació amb el carrer-pati i juguen, a la vegada, amb l’edifici industrial existent al carrer Pamplona.

Metro: L4 (Bogatell)

Diumenge de 16 a 19 h

Metro: L4 (Poble Nou – Selva de Mar)

138. LA ESCOCESA (FÀBRICA DE CREACIÓ) C. de Pere

IV,

345

Diumenge d’11 a 14 h 1885 El primer edifici de La Escocesa va ser una fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul. A partir del 1877, el recinte industrial el van ocupar diferents empreses que llogaven part de l’antiga fàbrica, entre d’altres, l’empresa Johnston, Shields i Cia - La Escocesa (1894-1984), que li acabà donant el nom. En aquests moments, La Escocesa acull una vintena d’artistes residents dedicats especialment al camp de les arts visuals.

Aquest espai de creació i experimentació teatral ocupa l’antiga Cooperativa Paz y Justicia, que, tot i l’estètica industrial, mantenia molts elements decoratius que s’han recuperat i recol·locat en el nou projecte. A la planta baixa trobem els espais públics del nou programa, que integren el nou edifici amb el teixit del barri, mentre que a les plantes superiors s’ubiquen les zones de formació i creació.

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

Metro: L4 (Poble Nou)

Metro: L1, L3 (Espanya)

143. TORRE D’AIGÜES DEL BESÒS

145. ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

Pl. de Ramon Calsina, s/n

C. de la Creu Coberta, 104-106

Dissabte i diumenge de 11 a 13.15 h

Dissabte d’11 a 14 h

Pere Falqués i Urpí, 1882; Antoni Vilanova; Eduard Simó, 2012

Jaume Gustà, 1895

Dissabte d’11 a 14 i de 16 a 19 h

Aquest singular conjunt destaca urbanísticament (és el darrer element patrimonial situat a la línia de costa de llevant de Barcelona), tipològicament i compositivament (és innovador) i estructuralment i constructivament (fa servir la volta catalana i material ceràmic). La rehabilitació s’ha basat a potenciar tots aquests aspectes i fer visibles tots els detalls que el singularitzen, i ens permet entendre el procés mecànic d’extracció d’aigua que es feia sevir al segle XIX.

Peris+Toral arquitectes

Metro: L4 (Poble Nou)

Sara Bartumeus i Anna Renau, 2006-2008 Dins de l’activitat Gran Open Extra, la gent gran ens explicarà l’arquitectura del seu edifici d’habitatges, en aquest cas, un complex integrat per uns habitatges i un casal per a gent gran, habitatges per a joves i un casal de barri perfectament articulats. El conjunt es tanca als carrers amb una façana amb poques obertures que contrasta amb unes façanes, a pati interior, plenes de colors: verd, llima, gamma de blaus i liles, i granes.

Josep Puig i Cadafalch, 1910-1912; Roberto de Luna, Arata Isozaki, Robert Brufau, 1997-2001

228-232

140. PLUG-IN Diumenge d’11 a 14 h

Jordi López

IV,

141. PUNT D’INFORMACIÓ TURÍSTICA DE GLÒRIES Pl. de les Glòries

La condició efímera de l’edifici provisional, desmuntable i reutilitzable, determina l’elecció del sistema estructural: una bastida capaç de minimitzar la seva petjada en el territori i una materialitat d’acord amb el context de les obres.La peça lineal consta d’una triple envolupant: una pell impermeable i translúcida de policarbonat, una malla d’ombreig i una malla metàl·lica de protecció. La superposició de totes tres difumina el contorn de l’edifici - passatge per fondre’s amb l’entorn, en ser permeable al pas, a la mirada i a l’aire.

Metro: L1 (Glòries)

La façana, de grans dimensions i de notable riquesa ornamental, representava el municipi independent de Sants, encara que va ser annexionat a Barcelona el 1897, quan l’obra encara no estava enllestida, cosa que explica que sigui ja l’escut barceloní el que presideix la façana. A la planta noble trobem el saló de plens, molt ornamentat i il·luminat pels vitralls, clarament noucentistes. Recentment s’ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte i unes sales d’exposicions.

Metro: L1 (Hostafrancs) 146. DESSALINITZADORA DEL LLOBREGAT Av. De l’Estany de Port, 4 (El Prat de Llobregat)

José Hevia

Dissabte, visites a les 17 i 18 h i diumenge, visites a les 11, 12 i 13 h La construcció d’aquesta dessalinitzadora d’aigua de mar es va valorar com la millor opció per incrementar simultàniament la quantitat i la qualitat de l’aigua distribuïda a 4,5 milions d’habitants. Juntament amb les connexions previstes del túnel de la Trinitat Fontsanta, vol aconseguir que el sistema Ter-Llobregat no depengui exclusivament de l’aigua dels embassaments i els aqüífers per abastir-se. Visites per a majors d’11 anys. Accés amb vehicle privat aparcament al recinte Accés amb vehicle privat - aparcament al recinte.

Bus: 26, 40, 42, 71 // Tram: T4 (Fluvià)

44

45


147. EL MOLINO

150. ESTACIÓ DE METRO L9: EUROPA FIRA C. d’Amadeu Torner

154. MUSEU D’ARQUEOLOGIA (ANTIC PALAU DE LES ARTS GRÀFIQUES)

157. PARC DE BOMBERS MONTJUÏC

C. de Vila i Vilà, 99 Dissabte i diumenge d’11 a 15 h

Dissabte d’11 a 14 h

Pg. de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc

Diumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 h

Manuel Joaquim Raspall, 1910; Josep Alemany i Juvé, 1929; BOPBAA, Fernando Salas, 2010

Garcés - De Seta - Bonet arquitectes, 2011

Dissabte d’11 a 19 h

Ruisánchez arquitectes, 2012

El projecte d’aquesta estació de metro és una aposta per l’austeritat (aprofita els murs pantalla del procés constructiu com a acabats finals) i per la perdurabilitat (garanteix un bon envelliment i manteniment de l’equipament). Al mateix temps, resol l’exigència de tancar amb portes les andanes amb una gran habilitat de composició de façanes. Tot plegat, amb unes grans dimensions i una estètica industrial que no asfixia els usuaris del metro.

Raimon Duran Reynals i Pelai Martínez Paricio, 1929

La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt.

Sobre una construcció original de fusta, que havia estat l’antiga tasca La Pajarera, es construeix, en estil modernista, una versió a l’espanyola del Moulin Rouge de Montmartre (París). Coincidint amb l’Exposició Universal del 1929, s’afegeixen els elements decoratius a la façana, que recorden un molí i que passaran a ser una icona del Paral·lel durant més de seixanta anys. Després del seu tancament, el 1997, reobre les portes amb l’interior reformat.

Metro: L9S (Europa | Fira)

El Palau de les Arts Gràfiques, actualment seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és un edifici d’inspiració renaixentista, amb les façanes d’estil brunellestià. La seva construcció, prevista amb un caràcter efímer per a l’Exposició Internacional del 1929, conserva avui dia visible la composició general dels volums de l’edifici, l’estructura perifèrica i de la façana i la disposició de les cobertes, sostingudes per estructures de fusta.

Pg. de Josep Carner, 48-56

Metro: L3 (Drassanes)

Metro: L3 (Poble Sec)

Metro: L2, L3 (Paral·lel) 151. FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

155. MUSEU ETNOLÒGIC

158. PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE)

Pg. de Santa Madrona,16

Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 7

Dissabte de 10 a 13 h i de 18 a 20.30 h

Dissabte d’11 a 19 h

Carles Buïgas, 1929

Antoni Lozoya, Bonaventura Bassegoda Nonell, Joan Puigdengolas i Jesús López, 1974; Toni Gironès, 2015

Dissabte d’11 a 13 h i de 16 a 18 h i diumenge d’11 a 13.30 h

Av. de Rius i Taulet, 11 (punt de trobada sota la passarel·la est)

148. ESFÈRIC BCN Pl. de Dante, s/n Diumenge d’11 a 14 h Lluís Riudor i Carol, Antoni M. Riera i Clavillé, 1966; Joaquim Matutano Ros, 2008

Aquesta instal·lació, projectada per a l’Exposició Universal del 1929 per l’enginyer Carles Buïgas, va ser una de les últimes que es van construir en aquella ocasió, i es va fer gràcies a l’esforç de 3.000 treballadors. El projecte es va detallar amb 460 plànols i 70 dibuixos. Tres vasos concèntrics i uns sistemes de vàlvules i mecanismes hidràulics, juntament amb un sistema d’il·luminació batejat com a aiguallum, van permetre que la font brollés per primera vegada el 19 de maig del 1929.

L’essència material i la claredat estructural que caracteritzaven el projecte original d’aquest edifici, després de més de quaranta anys de la seva construcció, s’havien vist alterades i desvirtuades per un continu d’afegits. El nou projecte de reforma i ampliació del museu reordena i optimitza el vell edifici, en recupera l’essència i augmenta el diàleg entre el museu, el seu entorn més pròxim i la ciutat.

La singular estructura de l’edifici està formada per dotze pilars de formigó armat en forma d’Y que caracteritzen la façana. La coberta de 18 metres de llum està formada per dotze biguetes metàl·liques disposades de forma radial, recolzant-se en una jàssera metàl·lica circular coronada per una cúpula piramidal, per on es veuen passar les cabines del telefèric. L’accés es fa per planta baixa a través d’una caixa metàl·lica, l’interior és diàfan i destaca una escala corba i uns pilars en forma de V que suporten el nucli central.

Per raons de seguretat, no poden accedir-hi menors de 16 anys

Metro: L3 (Poblesec)

Bus: 150 (Av. Miramar-Estació del Funicular)

Metro: L1,L3,L8 (Espanya)

156. MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

152. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ Pl. de Neptú Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Josep Lluís Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000 Josep Lluís Sert, gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

Jordi Surroca

Dissabte d’11 a 19 h, amb visites dels educadors a les 12, i 16.30 h, i diumenge d’11 a 14 h, amb visites dels educadors a les 12 h Eugenio Pere Cendoya, Enric Catà i Pere Domènech Roura, 1929; Gae Aulenti i Enric Steegmann, 1990; Gae Aulenti i Josep Benedito, 2002

153. GALERIA CARLES TACHÉ C. de Mèxic ,19 (passatge interior)

Metro: L1, L3 (Espanya)

Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h 149. ESPAI BOMBERS C. de Lleida, 30 Dissabte d’11 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Roldán + Berengué arquitectes. 2014-2016 L’antic parc de bombers del Poble-sec, aixecat per a l’Exposició Internacional del 1929. Consta de dues plantes al voltant d’un pati cobert. El projecte suposa la seva rehabilitació integral, la revalorització dels elements més característics i la construcció a l’interior d’un nou cos de tres plantes. La intervenció vol aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, fent servir, majoritàriament, el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors, per integrar tot l’edifici en un recorregut de visita continu que també fa accessibles les cobertes.

Metro: L1,L3,L8 (Espanya) 46

Metro: L1, L3 (Espanya)

159. REFUGI ANTIAERI 307 - MUHBA C. Nou de la Rambla, 175 Diumenge de 10.30 a 13 h Veïns del barri del Poble-sec, 1936 Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència.

Metro: L2, L3 (Paral·lel)

160. TORRES VENECIANES

Jorge Vidal Tomás arquitecte

Av. de la Reina Maria Cristina / Pl. d’Espanya

La disposició general de la galeria, la barreja del que és nou i el que ja existia, és una composició deliberada, que dóna forma a una família coherent de sales i espais, i alhora varia en escala, proporció i qualitat de llum. L’edifici existent es mostra despullat tal com és, mentre que els nous elements es redueixen a un assentament autònom a l’interior. La llum s’ordena des de la coberta i es tracta de manera diluïda. Les instal·lacions són vistes i coherents a les necessitats. Els terres de formigó i els sostres de ceràmica són els originals. Els antics murs simplement es pinten de blanc i els nous s’estuquen per dotar-los d’una suau continuïtat. El projecte es compromet amb la qualitat del que ja existia, i alhora desenvolupa variacions addicionals sobre l’estructura formal.

Metro: L1,L3,L8 (Espanya)

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

Palau Nacional (Parc de Montjuïc)

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m2 que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants majoritàriament del moviment estètic i cultural del Noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es visitarà la sala 66 d’Art Modern, on es pot veure mobiliari dissenyat per Jujol.

Metro: L2 (Paral.lel)

Ludwig Mies Van der Rohe, 1929; Cristian Cirici, Fernando Ramos, Ignasi Solà-Morales, 1986

Dissabte i diumenge d’11 a 18 h Ramon Reventós i Farrarons, 1929 Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició. La visita inclourà, també, l’explicació de la font commemorativa de l’Exposició a la plaça d’Espanya, obra de Josep Maria Jujol (1929).

José Hevia

Metro: L1, L3 (Espanya) 47


Sarrià Sant Gervasi

163. CASA PÉREZ SAMANILLO (CÍRCULO ECUESTRE)

171. TORRE BELLESGUARD

C. de Balmes, 169 BIS

C. de Bellesguard, 16

Diumenge de 10 a 19 h

Dissabte i diumenge d’11 a 15 h (visita per passaports de 10 a 11 h)

11 activitats

Metro: L3, L5 (Diagonal) // Tram: T1, T2, T3 (L’illa, Francesc Macià)

161. CASA MULEY AFID (CONSOLAT DE MÈXIC) Pg. de la Bonanova, 55 Diumenge de 10 a 15 h Josep Puig i Cadafalch, 1914; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2002 Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle XX, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic.

FGC: L6 (Sarrià, Les Tres Torres)

J.J. Hervàs i Arizmendi, 1910; Raimon Durán i Reynals, 1948; Robert i Esteve Terradas, 1993

C. de Bellesguard, 14 Dissabte i diumenge d’11 a 15 h Archikubik Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d’aigua situat a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600 m2 i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que, fa vint anys, es va redescobrir de manera accidental. A l’interior del dipòsit, els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el caràcter original i l’empremta de l’aigua i la calç. Uns elements constructius que s’emfasitzen amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes.

També coneguda com a casa Figueres, és una casa construïda al peu de la muntanya del Tibidabo on hi havia les restes de la torre de Vallblanc. Aquesta torre va ser habitada durant el segle XV pel que fou l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l’Humà. Aquest noble edifici, fet de pedra i maó, presenta una prominent torre coronada amb la creu de quatre braços tan típica de Gaudí, aquesta està ornada amb ceràmica i mostra els colors de la bandera catalana en homenatge al sobirà. Les innovadores golfes amb els seus arcs de maó són una demostració de mestratge en la utilització d’aquest material. Públic general només visita exterior. Micromecenes del Festival visita exclusiva interior de 10 a 11 h

FGC: L7 (Av. Tibidabo)

Aquest complex docent presenta una sinceritat extrema de tots els elements que el formen. El conjunt; racionalista i funcionalista, exposa una clara voluntat de crear espais al servei de la docència i la cultura. Les aules, la sala d’actes, el menjador o la piscina coberta estan construïts amb un llenguatge brutalista i una eficiència exemplar pel que fa al rigor constructiu. El buit i el ple es combinen generant un entremat d’espais exteriors, porxos i patis. El treballat tractament de la llum juntament amb les seqüències d’espais interiors-exteriors, coberts i descoberts fan del projecte un enclau únic per a l’educació.

FCG: L6 (Reina Elisenda) 169. INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC Via Augusta, 205

FGC: L7 (Av. Tibidabo)

Diumenge d’11 a 14 h

Adrià Goula

Dissabte i diumenge d’11 a 14 h Rafael Guastavino, 1872; Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, 2007

Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, 1961-1962 La Institució Cultural del CIC, fundada com una entitat al servei de la cultura i l’educació catalana durant la dècada dels anys cinquanta, va encarregar el projecte tenint present la funcionalitat docent que aquest edifici havia de tenir. Un dels elements que més han determinat la morfologia de l’edifici és la de situar la sala d’actes a la planta soterrani; aquest fet condiciona la proposta estructural, ja que la planta es presenta lliure de pilars. Així, doncs, la V invertida que s’aprecia a la façana posa de manifest l’element estructural clau de formigó, que abasta tota l’alçada de l’edifici. A la façana lateral, l’escala d’emergència li dóna l’aspecte industrial i posa de manifest la sinceritat de tots els elements del conjunt.

FCG: L6 (Muntaner, La Bonanova)

172. EDIFICI MAS DE MIQUEL (ANTIC HOTEL DIAGONAL TUSET) Av. Diagonal, 520 Diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h Domènec Sugrañes i Gras, 1929 Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.

Metro: L3, L5 (Diagonal) 166. EDIFICI FRÉGOLI C. dels Madrazo, 56-58 Diumenge d’11 a 14 h Esteve Bonell, 1972-1975, Bonell + Doriga, 2016

48

Av. de la Mare de Déu de Lorda, 2-16 Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, 1963-1964 / 1969

165. DIPÒSIT DEL REI MARTÍ

C. de Jaume Piquet, 23

FGC: L6 (Sarrià)

167. ESCOLA BETÀNIA PATMOS Diumenge d’11 a 14 h

162. CASA ORLANDAI

On ara hi ha l’actual edifici de Casa Orlandai, des del segle XVII hi havia hagut un mas de planta quadrada. Arran del projecte de reforma de Rafael Guastavino (1870-1872), la masia original es va transformar en una mansió burgesa. Després de cinquanta anys de reformes continuades, l’edifici va aconseguir una personalitat pròpia, en què destacaven la riquesa decorativa de les escales i les vidrieres de l’interior. Del 1956 al 1974, l’edifici acull l’Escola Talitha, recuperant la renovació pedagògica catalana dels anys trenta, i del 1974 al 2003, el centre pren el nom d’Escola Orlandai. Des del 2007, acull el centre cultural Casa Orlandai, després d’una rehabilitació integral tant de l’interior com de l’exterior.

Antoni Gaudí, 1900-1909

Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, es va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat.

170. TEATRE DE SARRIÀ C. del Pare Miquel de Sarrià, 8 Diumenge d’11 a 14 h Jacint Torner, 1927; Anna i Fernando Ramos, 2012

Edifici construït el 1973 que aconsegueix un espai domèstic no convencional per a habitatges de poca superfície. Un espai diferent, qualificat a partir de la connexió visual de les diferents parts de l’habitatge, desenvolupades en dos nivells. L’habitatge que es visitarà ha estat reformat recentment amb la intenció de preservar i recuperar el seu caràcter original, tot millorant-ne l’eficiència energètica i creant una sèrie de petites intervencions que es relacionen amb l’arquitectura existent.

El Teatre de Sarrià està situat dins el pati interior del Centre Parroquial de Sarrià. Es va inaugurar el 1907; l’activitat creixent de l’entitat va fer que es quedés petit, i per això l’any 1927 es va remodelar: s’hi van construir un escenari a la italiana, a imitació del que hi havia al Teatre Romea, i una nova façana. Actualment s’està adequant per donar resposta als nous requeriments: fins ara se n’ha reformat la caixa escènica per dotar-la d’una nova teulada, els vestidors, els serveis, l’escenari i un fossar més gran.

FCG: L6 (Sant Gervasi)

FGC: L6 (Reina Elisenda)

173. ESCOLA SUNION Av. de la República Argentina, 85-89 Dissabte d’11 a 14 h Archikubik, 2015-2016 El projecte pedagògic de l’Escola Sunion està creat sobre tres conceptes: el sentit del respecte, la capacitat d’autoconcentració i la constitució d’una comunitat. Aquests tres principis es tradueixen, d’una banda, en una connexió visual entre els diferents volums edificats, i, de l’altra, en una transparència màxima entre els diferents espais de treball, siguin aules, seminaris o despatxos. Aquesta idea generadora del projecte, circulacions actives i àrees d’intercanvi, constitueix la columna vertebral d’una proposta dinàmica i enriquidora del conjunt, afavorint espais d’encontre dispersats per tot el centre.

Metro: L3 (Vallcarca)

49


185

Montcada i Reixac

Santa Coloma de Gramenet

3- Itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs (Activitat #OpenBici)

183 4- Itinerari Històric

Santa Coloma de Gramenet un any més reivindica la funció cultural de l’arquitectura fent palès que l’arquitectura va més enllà de la construcció! Santa Coloma participa en el Festival per quart any consecutiu, consolidant la secció Open Infraestructures, obrint les portes de la ciutat i acollint l’itinerari Recuperació Mediambiental de l’Eix Besòs. Alhora, ens permet endinsar-nos i conèixer espais com els habitatges del carrer dels Pirineus. La dinàmica de funcionament durant el Festival és la mateixa que en anys anteriors. Inclou la visita, la descoberta i l’endinsament en la ciutat de dues maneres diferents: amb itineraris guiats (en els quals t’has d’inscriure prèviament) i en format de visita guiada, dins dels horaris establerts, sense inscripció.

179

174

Pots inscriure’t als itineraris a l’enllaç següent: www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o bé llegint aquest codi:

182

(Punt de trobada al c. dels Pirineus / c. d’Olot)

- Renovació dels habitatges del carrer dels Pirineus - Edifici multifuncional Fondo 2- Itinerari Front Fluvial Dissabte de 16.30 a 18.30 h (Punt de trobada a l’av. de la Generalitat, 110-122)

- Habitatges al front fluvial - Parc fluvial del Besòs - Illa dels jutjats (Entre els inscrits a l’itinerari, farem un sorteig de 25 tiquets de degustació per a la fira de vins de la D.O. Alella del dissabte 22 d’octubre)

3- Itinerari Recuperació Mediambiental Eix Besòs (Activitat #OpenBici) Diumenge a les 10 h (Punt de trobada a l’av. Ribera, s/n. Montcada i Reixac. L’itinerari té una durada de tres hores)

-

Casa de l’Aigua de Montcada i Reixac Casa de l’Aigua de Nou Barris Centre Cívic Baró de Viver Infraestructures a Santa Coloma Parc Fluvial (Pont del Molinet) Parc del Fòrum

4- Itinerari Històric Diumenge de 10.30 a 14.30 h - Recinte Torribera (pavellons noucentistes) - Torre Pallaresa 5- Itinerari Infraestructures Diumenge de 15.30 a 18.30 h (Punt de trobada a l’av. Pallaresa, 1)

- Pista d’atletisme Can Zam - Cotxeres L9 - Can Zam - Parc Europa

5- Itinerari Infraestructures

178 2- Itinerari Front Fluvial

Els itineraris amb inscripció que oferim en aquesta edició, guiats per experts, són els següents: 1- Itinerari Renovem els Barris Dissabte d’11 a 13 h

180

175

12 activitats

184 1- Itinerari Renovem els Barris

174. COTXERES L9 - CAN ZAM 175. EDIFICI MULTIFUNCIONAL FONDO 176. FÀBRICA CACAOLAT

177

177. HABITATGES AL FRONT FLUVIAL 178. ILLA DELS JUTJATS

DISSABTE

179. MASIA DE CAN ZAM 180. PARC EUROPA

DIUMENGE

181. PARC FLUVIAL DEL BESÒS

DISSABTE I DIMENGE

182. PISTA D’ATLETISME CAN ZAM 183. RECINTE TORRIBERA

OPEN GREEN

S 184. RENOVACIÓ DELS HABITATGES DEL CARRER

OPEN INFRAESTRUCTURES

DELS PIRINEUS 185. TORRE PALLARESA

S 181

OPEN SOCIAL


174. COTXERES L9 - CAN ZAM

177. HABITATGES AL FRONT FLUVIAL

180. PARC EUROPA

Av. Pallaresa, s/n

Av. de la Generalitat, 110-122 / Pl. de les Cultures

Av. Pallaresa, s/n

Només inclosa a l’itinerari Infraestructures (amb preinscripció)

Diumenge d’11 a 13 h i inclosa als itineraris (amb preinscripció) Front Fluvial i Recuperació mediambiental Eix Besos (Activitat Open Bici)

Només inclosa a l’itinerari Infraestructures (amb preinscripció)

2009 Mai no diríeu què hi ha sota les pistes de futbol de la Pallaresa: més de 13.000 metres quadrats soterrats per acollir les cotxeres de la L9 del metro. Hi arriben un total de 7 vies: dues amb funció de cotxeres per a la conducció automàtica i cinc destinades a tallers de les quals dues són elevades sobre pilars per a manteniment general.

Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam)

175. EDIFICI MULTIFUNCIONAL FONDO C. de Mossèn Jacint Verdaguer, 131 Dissabte d’11 a 14 h i inclosa a l’itinerari Renovem els Barris (amb preinscripció)

Gabriel Lerma, Carme Ribas, Pere Joan Ravetllat, 2011 La jove plaça de les Cultures al barri colomenc del Raval dóna solució als mals d’una ciutat històricament densa i mancada d’espai. Situada com un pla de descans en una complexa topografia, la plaça connecta riu i ciutat dibuixant-se entre el front preexistent de l’avinguda de la Generalitat i els nous blocs d’habitatge, que reculen i es tornen permeables al pas cap al passeig del riu acollint zones verdes, comerç i equipaments. Els blocs, amb un ritme de buits i panys de color, creixen en torres que densifiquen el projecte sense descuidar la continuïtat visual del barri en pendent i establint una nova escala a la façana fluvial.

Metro: L9 (Can Peixauet)

Coque Bianco, 1992 Aquest parc longitudinal fou projectat per l’arquitecte Coque Bianco i inaugurat al caliu de les Olimpíades de Barcelona, amb més de 59.000 metres quadrats de zona enjardinada i equipaments pel lleure. L’eix segueix el torrent de la Pallaresa, des del Besòs fins a la serra de Mosques d’Ase, i constitueix una obra d’importància excepcional per a la ciutat en la mesura que cobreix una gran part de la B-20 i estableix un lligam privilegiat entre els dos sectors del municipi separats per la xarxa viària.

Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam) 181. PARC FLUVIAL DEL BESÒS Pont del Molinet Diumenge a les 12 h i inclosa als itineraris (amb preinscripció) Front Fluvial i Recuperació mediambiental Eix Besos (Activitat Open Bici)

Pich architects, 2013 On hi havia l’antic mercat de Fondo s’ubica un edifici que encaixa: mercat, supermercat, llar d’infants i biblioteca, una sort davant la manca de solars públics. El desnivell de rasants s’aprofita per què tots els equipaments tinguin accés directe a peu de carrer. A més, el nou edifici dóna espai a la plaça del carrer Mossèn Cinto Verdaguer i renova les connexions amb els carrers del voltant, esdevenint una nova centralitat. En el disseny s’han aplicat criteris bioclimàtics i d’eco eficiència en el comportament de l’edifici que n’abaratiran el manteniment i ús.

Barcelona Regional, 2001 Desguàs dels rius i torrents del Vallès, el Besòs fou temut per les seves sobtades crescudes: les `besossades’. Als anys 60, els murs de canalització iniciaren un procés degeneratiu on el contorn urbà i els abocaments feren del riu el més contaminat d’Europa. En democràcia, els desitjos de la ciutadania provocaren que, el 1995, els ajuntaments riberencs acordaren un projecte unitari d’actuació sobre el tram final del riu que portà, el 2001, al Parc Fluvial del Besòs, un espai natural per gaudir de l’esport i el lleure on s’ha recuperat la biodiversitat i la qualitat ambiental.

Metro: L1, L9 (Fondo) Joan Sansa

Didac Guxens

176. FÀBRICA CACAOLAT Av. de Francesc Macià, 225-233

Metro: L1/L9 (Fondo), L9 (Santa Rosa)

185. TORRE PALLARESA

Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam)

Només inclosa a l’itinerari Històric (amb preinscripció)

Av. Pallaresa, 1

Dissabte i diumenge a les 11, 12 i 13 h Pilar Líbano (interiorisme) i Jaume Pons (arquitectura), 2013 La presència d’aquesta fàbrica és mítica a l’esplanada de Can Zam. Abans fou la Damm i des del 2013 és d’on surt la beguda Cacaolat. La nau existent, de parets d’obra, estructura metàl·lica i sostres amb encavallades vistes, va ser el punt de partida. Materials ecològics i de baix cost com panells de fusta OSB i planxes perforades pels sostres, així com mampares de ferro i vidre donen coherència estètica i funcional a les oficines: calidesa i llum natural per a una marca renovada.

Metro: L9 (Can Zam) 52

Av. de Francesc Macià, 83-103 Dissabte, visita a les 11 h Segle

XVI;

ampliació segle

XVIII

Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 2016

Si passegeu a la vora del Besòs, veureu aquest equipament esportiu del qual destaca una preciosa estructura de formigó alçada sobre una graderia amb un aforament de 400 persones. És el punt de control ‘fotofinish’, per controlar l’arribada dels atletes en aquesta pista de 400 metres de corda i 8 carrers.

182. PISTA D’ATLETISME CAN ZAM

Dissabte de 16 a 19 h i inclosa a l’itinerari (amb preinscripció) Front Fluvial

179. MASIA DE CAN ZAM

Dissabte a les 11h i inclosa a l’itinerari Renovem els barris (amb preinscripció)

Blanca Noguera (AMB), 2015

Av. de la Salzereda, 15-18

Metro: L1 (Santa Coloma), L1 (Baró de Viver)

C. dels Pirineus (cantonada c. d’Olot)

Només inclosa a l’itinerari Infraestructures (amb preinscripció)

Metro: L9/L10 (Bon Pastor), L9 (Can Peixauet)

Antigament, els jutjats de Santa Coloma es trobaven al solar de l’antiga fàbrica Ciba, a la memòria de tots els colomencs. Al costat, el 2008, es va estrenar el nou edifici que conforma una illa amb uns habitatges dels mateixos autors. La façana singular dels nous jutjats són l’inici de la nova façana fluvial de la ciutat. Veurem que el contundent volum, dóna final al parc de la plaça Baró que es troba immediatament al darrere, però ha tingut un tractament especial amb els carrers preexistents, i obre un pas en planta baixa fent que el carrer Santa Rosa no vegi tapada la seva sortida al riu Besòs.

PIRINEUS

Dins el pla ‘Renovem els barris’, la renovació d’aquests 32 habitatges enceta la iniciativa municipal de millora de qualitat de vida dels districtes més envellits. La novetat és que l’obligació del manteniment rau en la propietat i, aquí, l’Ajuntament és pioner en liderar el procés junt amb el veïnat. Des de la gestió i recerca de subvencions, fins al sistema de pagament adaptat a tots, el consistori ha regenerat l’àrea amb una estètica colorista escollida pel veïnat entre les propostes d’un concurs de paisatge urbà. L’acció, reconeguda com a bona pràctica municipal per la FMC, és d’interès d’altres entitats, fent de Santa Coloma un model.

178. ILLA DELS JUTJATS

Jordi Bosh i Joan Tarrús, 2008

S 184. RENOVACIÓ DELS HABITATGES DEL CARRER DELS

Camí de Sant Jeroni de la Murtra, s/n Segle

183. RECINTE TORRIBERA C. de Prat de la Riba, 171 Diumenge d’11 a 14 h i inclosa a l’itinerari Històric (amb preinscripció) Josep Maria Pericas i Rafael Masó, 1936; Josep Sala i Xavier Vallcorba (renovació), 2010

Fa molt de sol avui? Aprofiteu l’ombra del roure de Can Zam. Durant la Guerra dels Segadors, el 1651, aquest va ser l’indret on el Govern de Catalunya es reuní. El mas, famós pels seus bons conreus anys enrere, rep el nom d’un dels seus masovers més populars, el Bartomeu Busquets, alies Zam. Elements com el seu portal dovellat o el seu rellotge de sol, a més de les façanes de paredat amb cantonades i obertures de pedra picada fan d’aquest edifici una gran mostra de l’arquitectura pairal catalana.

A la vall Carcerenya, hi havia l’antiga masia de Torribera (segle xv). El 1916, la Diputació de Barcelona adquirí els terrenys per ubicar-hi un sanatori mental. El conjunt noucentista, el formen cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, i la casa del director, generen una ciutat-jardí estructurada i simètrica d’acord amb la topografia del terreny. També trobarem una capella neoromànica de campanar poligonal i altres afegits posteriors. Actualment el recinte és, a més, un campus universitari amb seus de la UB, la UAB i la UNED, promotors de la rehabilitació d’alguns dels pavellons el 2008-2010.

Metro: L1 (Santa Coloma), L9 (Can Zam)

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

XVI-XVII

Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle xvi. Se’n data l’origen als voltants de l’alta Edat Mitjana i fou declarada monument històric-artístic d’interès nacional en 1931. A finals del segle xiv va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520 la vídua Pallarès la vengué als Cardona, que transformaren el casal en el qual trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista.

Metro: L9 (Singuerlín), L9 (Església Major)

53


186. CAN MALUQUER

190. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER Av. de l’Onze de Setembre, s/n Dissabte de 16 a 19 h i diumenge de 10 a 13 h i de 16 a 19 h Batlle i Roig, 2000 La Ciutat Esportiva té una superfície de 136.893 m2 i s’organitza al voltant del camp central. La resta de camps són de lliure accés i estan comunicats entre si per diversos passeigs arbrats. Els equipaments estan formats per camps de gespa natural i de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis i un edifici de vestidors. Tram: T3 (Sant Feliu | Consell Comarcal)

C. de Rius i Taulet, 4 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 13.30 h i de 17 a 20 h

Sant Joan Despí

1848 (inscripció de la façana) És un mas de planta rectangular format per tres cossos; el central és més alt que els laterals i té la porta d’accés principal. La part lateral dreta està voltada d’una galeria arcada. Els pilars de les arcades estan fets a base de maons superposats. La teulada és a doble vessant. Al cos principal se n’hi ha afegit un altre a la part posterior fent teulada a dos vessants, i també la teulada sota la qual es troba la galeria arcada del primer pis.

L’atractiu principal de la participació per segon cop de Sant Joan Despí en el Festival, s’articula entorn a la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, un arquitecte-artista per la seva actitud cap a l’arquitectura: oberta i aglutinadora d’altres arts, com el dibuix, la pintura i l’escultura. Endinsa’t en l’itinerari que ens descobreix Jujol enviant un correu a openhouse@sjdespi.net, o fes el teu propi recorregut amb la programació que us oferim en aquesta edició del Festival!

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) // Tram: T1, T2 (Bon Viatge)

J

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol, 1915-1930; Josep Olivé, Josep Tarrida (col·laboració)

Can Negre Torre de la Creu Façanes de la Casa Rovira Casa Serra – Xaus Torre Jujol Interior de l’església parroquial (Sant Joan Baptista)

Can Negre ha esdevingut un dels símbols jujolians de Sant Joan Despí per excel·lència, tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte. Construeix una gran façana decorada amb una carrossa a la part central i esgrafiats, creant una lloança a la verge Maria. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’interior destaquen l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.

l

J

Carrer de

ersa

nsv

a gud Avin

oig

Carrer de

del re all

Petit

etem n

l

e

de

de

Avin

a

gud a

nt

Carrer

de la

vila

de la Gen eral itat

Carrer

de la

cnica

rer

Car

rs

ose

al

vers

rans

lies

roda

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h

arin

la

de

rer

Car

l de

carri

Ferro

dels

C-4

er

Carr

rer

Car

de

a lanc

cesc

Fran

Carrer

190

Carrer

ada

ove

del

rer

Car

aci

Segle XVIII; Juli Ma Fossas, 1927 (reforma); Josep Maria Jujol i Gabriel Caldés, 1927 (esgrafiats)

ant

orre

de

ordi

rer Car

Pla a de la Pau Carrer

rer

Car

del Carrilet

de

191. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL BON VIATGE

u

186. CAN MALUQUER i

i

í

udur

Carrer

ys

pan

Pla a de aria Aur lia Capmany

irador del Pla

s

Com

es

Lluí

a

Viny

de

les

gud

de

Avin guda

Avin de la tat

erali

Gen

de oan

cesc

Fran

rer

Car

er

Carr

ir

aci

e

Car

Car

J J J

re

n

rer

ada arin la de rer

etem

l a

188. CAN PO CARDONA Camí del Mig, 44

del Foment

9 activitats del

e asti

Carrer

Carrer del Correu

ant

Carrer

t

Ven

del

Pla

a

gud

Avin

gud

192. ESTACIÓ DISTRIBUIDORA FONTSANTA C. de Sant Martí de l’Erm, 30 Dissabte de 17 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Manuel Ruisánchez Capelastegui, 2009; Marcel Cumplido i Vicent Parasie (col·laboració) Aquesta estació permet connectar els sistemes Ter - Llobregat de manera directa. Com a elements imprescindibles en aquesta connexió, tenim l’estació de bombament de Fontsanta, que permet impulsar l’aigua cap a l’estació de tractament del Llobregat (Abrera) i cap a l’estació distribuïdora de la Trinitat, i la xemeneia d’equilibri, que permet absorbir possibles augments de pressió a la canonada. Tram: T2 (La Fontsanta) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) // Tram: T1, T2 (Bon Viatge)

Pla a de ontserrat

re

Avin

187. CAN NEGRE Pl. de Catalunya, s/n

Itinerari Jujol: Dissabte a les 12 i 17 h Diumenge a les 10 i 12 h -

191. ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL BON VIATGE C. del Bon Viatge / C. del Torrent del Negre Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h 1262 Estil romànic. Utilitzada per documentar el pas dels vianants que s’hi aturaven per demanar a la Mare de Déu un bon viatge. La capella actual és un edifici de tradició gòtica que evidencia diverses reformes sofertes modernament, tal com està documentat: el 1727 va ser enrunada; el 1740 s’estava restaurant; a partir del 1818 havia servit de presó i magatzem; el 1833 estava, segons el rector, en un estat deplorable, i el 1851 es diu que la capella s’ha reparat i es demana autorització per reobrir-la al culte. Tram: T1, 72 (Bon Viatge)

de

de

gud Avin

ardins de les renetes

187. CAN NEGRE

es Viny

t

les

Ven

del

C

de

Pla

a

del

ei at

del Pont

192. ESTACIÓ DISTRIBUIDORA FONTSANTA

188. CAN PO CARDONA 189. CASA ROVIRA

Carrer

Frede

Carre

V de la

la

194. TORRE JUJOL

tituci

Cons

amo

del

193. TORRE DE LA CREU

u ompo ric r de

Carre

a or

nt

V de la

Carrer

r de

J J

190. CIUTAT ESPORTIVA FC BARCELONA - JOAN GAMPER

r

Carre

Masia construïda al segle XVIII i reformada el 1927 per ennoblir-la, tal com fan molts propietaris de Sant Joan Despí entre finals del segle XIX i principis del XX. Abans de la reforma es coneixia com a Manso Vidal. El propietari, Miquel Cardona i Durán, encarrega a Juli M. Fossas la reforma de la casa el 1927. Presenta una estructura simètrica en les tres plantes. Les façanes principal i posterior estan dissenyades amb un perfil ondulant típic del barroc català. Temàtica dels esgrafiats molt variada.

gud

Avin

guer n

Verda acint

oss r de

rer

Carre

Car

a al de Les egudes

Carrer de

oss n acint Verdaguer

er

Carr a r o

193. TORRE DE LA CREU Pg. de Canalies, 14 Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol, 1913-1916; Josep Olivé (col·laboració) La casa, formada per cinc cilindres i encarregada per Josefa Romeu, va ser la primera obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí. Dins del context agrícola de l’època, l’edifici va esdevenir un impacte visual per a la societat. Jujol ens proposa un edifici sense limitacions estilístiques, format per cinc cilindres en intersecció amb diferents alçades. Tram: T3 (Hospital Sant Joan Despí | TV3)

J

194. TORRE JUJOL C. de Jacint Verdaguer, 31 Diumenge d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Josep Maria Jujol, 1931 Durant els anys de relació de l’arquitecte amb el poble, Jujol va acabar construint-se una casa pròpia per tal de fer-hi estades i controlar les obres engegades a la població. La casa està formada per dos habitatges amb planta amb forma de lletra L, i decorada amb esgrafiats ondulats del color predilecte de Jujol, el blauet. La inscripció sobre la porta, Déu hi sia, ens parla d’una personalitat marcada pel sentit religiós. Tram: T1, T2 (Bon Viatge) // RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

rer

Car

J

de ast s

en Feder

nes i Pla

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí)

rd

Avinguda de la

Carre

p

ose

ico ellas arrad osep

en

osep

rd

r de

ontserrat

Carre

Carrer de Fructu s Gela ert

u de

Carrer de osep arradellas

a Lorca

Garci

are de

Pla a de l statut

uer

Carre

gud

rueta

Avin

dag t Ver

a

acin

la

Carrer d Antoni Gaudí

de

n

Gen

oss

era

de

litat

rer Car

artí

de

rm

l

ant r de Carre

rer

Car a or ant

J

artí de l rm

189. CASA ROVIRA

del

u s de ol

onistr

Dissabte de 17 a 20 h i diumenge de 10 a 14 h i de 17 a 20 h

ar del ol uda onistr Avingde

mr

Pla a de Lluís Companys

l de artí ant de

u

rer

cobert

rer

ar

al

Can

C. de Jacint Verdaguer, 27

r del

Carre

eig

Pass

Car

de

la

Fon

tsan

Carrer de

ta

192 rm l de artí ant de rer Car

u Cre la ner de unta rer ne Car d

s

Car cobert

188

carri l

Avinguda de la

unta ne d

Cre

er Carr

anta r de

de are de

les orres

ontserrat

ardana

i

Pla a de

entir í del

Avin de la

l let Llo

ant

de

r de

r de Carrede Llo Feliu ant regat

itges

d A ssís

la

p

ose uny de i rer Pi Car aria

ia a Famíl

agrad

Pla a

er

de l re

la Llum ia de ravess

t

r de

Carre

ant

er

Carr

er Carr

de

de

l

ados

de

Lluís

are

Cata

la

Gran nric

illet

u

de

er

d

Carr

la

Car

erc

dela Llum

ant Farncesc

t rega

Carrer de

rgell

de

er

uny

rv

n

d

er

s

d Ans

rer ipol del l s

ados Gran

de

er

d

nric

Car rer del

Carr

Plan

ipol l er

Carr

er

Carr

la

Val

s

er Guim er

Lluís

de

de

are

ncia

er

Carr

de

de

d

ngel

Carr

u

d Camí

erc

Antic

la

illet

de

er

Carr de ari

nd

uny

Fort

it

Cap

la

esver

eu

s

ell

Vendr

ed

Pen

er

er Carr Fort ari

Gran

uol

de

regat

ust

la

n Ara

Pened

r del

del

de uny er Carr Fort ari

del

stria

er

Car

c

del

rer

de er

scle oler

al Can

Carr

d

del

on

ontilla

eig

Pass

t

rega

ont

u

Llo

r del

os Agustín Goytisolo

de Carrer

Viatge

arce lona de

ateu

de

es

ls

Casa

ensat

er

de

les

Plan

Carrer

a Car rer am or

guda

ruc

Can

l de

er

i Codina

s

de

iguel

s oma ari

onta ner

r de laga

Litoral

Ptge

Carrer

nad

de

a

la

er

de

Carr

am

Carr er

de

osep

Lle

la

r

rer

tova

Car

p

ose

ol

Fon

u

de

Fite

onrat

p

am

ose

de

or

Pla a de Pau Casals

d ia Almer

ente

Llor

n

e satg

eod

ol

Pas

de

u

a de rrer

Vall

regat

Gra

Carr er

nde

del

el Llo

de

de

satg Pas

de os

Fern

Camí

rer

e

nec

Pla a del Pallars

Carre

Car

i elles

de Car

om i

de Cervante

JOSEP MARÍA JUJOL Carrer

Pla a de Campreci s

aria

atiport

rer

Viny oan de rer Car

Lluís

Pla a d ngel Guimer

s

ante

osa Pla a del

oli cobert

de

de

rdova

rer

C

Carre

Cerv

Car

J

r de

igue

s

Cort

Carrer de la

del

de

arca

del

Avin

toni An

de

Flors

es

arrid

cobert

d

er

les

Car

aria

est

er Carr Pla a de Campru í

Carr

de

uda

Aving

es

ent

d e les Aig

Pon

aura

iu

iguePas l desatg Cerve de ante

de

rer

í del

Feliu

-

lo tiso

l Litora

de

onda

er

Carr

la

Goy

ram

ai

stín Agu

l de latera

er Pla a de odoreda

Car

cobert

RENFE: R1, R4 (Sant Joan Despí) // Tram: T1, T2 (Bon Viatge)

Carr

de

Carr

Carr

erc

nya spa d sar alta de

Cam

atge

Passa

t

erra

Pau

os

Avin guda

onts

de

osa

liv

a

de

er

de

Pla a

tge

u

Grup

de

del

are

or

Carr

a

rer

Car

Camí Pla a de la Ciutat Gegantera

regat

la

rer

Car

a

A-

e n

Pass

de

arrid

A-

-

irga

d

Llo

a

aria

-

í de

Cam

cobert cobert

egre nt orre í del

s

de

en i es

Cam

cobert

OPEN INFRAESTRUCTURES

gud

Avin

er

Carr rd

Can

de er Carr ncia Val

al

Litor Carre

er

í de Cam

iera

15,79

les

Carr

Ferr

cobert

er

Carr

ls

Casa

aria

Via

í del

Cam

cobert

cobert

it

Cap

Pau

osep

Vico de rer Car

Pla a de

cobert cobert

cobertcobert

Carr

Gran

del er Carr or am ruc del

C-4

de

mic

rer Car

de

Pla a del ercat

Carr

es r de Carre

de

la de

egre d en

orre del

rega

i uel tge Passa

cobert

cobert

cobert

elm

ni

Anto

ant

de

de

Carr

Carr

Carre

d en

Carr

ni

Anto

ant

er

Llo

Galí

Clav

er

Carr

am

i

cobert

cobert

la

lies

t

aule

o

nya d sar

nt

de

del

alta

er

Carre

a ranc

osa

del

ruc

i

roda

ius

visi

Pre

tisol

Goy er Carr

spa

er

er

del

la

stín

Agu

Can

Camp de l A at

er Carr

er

de

de

de

os e n

cia de

DISSABTE I DIMENGE

ril

ocar

Ferr

rer

rer

Car

Car

de d

de

Carr

Carr

egre nt

ell

Carre

Pla a del Carme

de

de ni er Carr Anto ant

dels

orre

Cam

o

Carr

or

t

aule

visi

er

í de

191

ge

Carr

de

Viat

Pla a de l rmita Pla a de la de Constituci

r ague Verd acint er Carr

cobert

rias osep

lics Cat eis er

on

a

arrid

Pla a de l rmita

cobert

alies Can

Corn

de

er

del

aria

cobert

Pla a de ant oan

gon arra er

er

nd

de

Carr

Carr

stria

rer

Car

de

est

cobert

cobert cobert

cobert

d And

am

i

t

ol

Pre

186

del

ius

la

u

erca

de

er Carr

de

span

d

altas er Carr

C

ral

Lito

cobert

ar

rer

egre

a

ond

cobert

cobert

Car

e d n

de

del orrent

rer

del

aria

Carrer

a

anta

ia

alus

er

ya

Pla a de sgl asi

Car

l

er

osep

Carr

de

odoreda

DIUMENGE Carr

la

i lioteca erc

er

de

o

tisol Goy

Fred

erc

a or

stín Agu

de

am

la

Carr

o

r del

are

er

os

Carr

de

de

la de la er Carr u de

er

Carr

187

Pla a de Catalunya

s Casa eric er Carr

ral

Pla a d spanya

ll araga oan r de

i ida

de

er

cobert

A-

í late

Cam

Franc

er

Carr

ontil de

Carr

A-

Cam

esc r de Carre

Carre

de

la

Edifici fet en dues fases. Segons el projecte original, façana amb porta i finestra a banda i banda, amb un coronament horitzontal i rectilini, sense cap tipus d’ornamentació. El mateix any de construcció, i sense que en quedi constància documental, s’encarrega a Jujol la decoració de la façana: l’arquitecte va dedicar-la a sant Antoni Abat, i podem trobar-hi esgrafiats dedicats al camp i a la fruita. Les característiques principals de l’edifici són la datació (anno domini 1926) i la signatura de Jujol acompanyada per l’anagrama ARQ, referint-se a arquitecte.

Lleida

Vila

e satg Pas

del

cobert

cobert

r de Carre

de

tina Cris anta

Carr

cobert

er

Carr

Flora

Carr

rdia

er

tina Cris anta de

e satg Pas

arcelona

de

al del

i Gu

la

Avinguda

Cor

Carr -

Llo

is

rer

Fer

de

193

ues splug r d regat Llo Carre de

d

oi de

la

sc nce Fra

Pla a de l staci

r de

Carre

ant

r de

Carre

de

Fred

de

DISSABTE

e

or

er

satg

a

eric cobert

Pas

rer

Casa

ral

t

rega

Car

s

la Vall

r de

Carre

rdia

Llo

re

en

cobert

r de

i Gu

del

ig

o d iera

hiv.

cobert

er

Carr

del

hiv.

cobert

Lito

dura trema

Carre

rer

Fer

aci

ria

rm artí de l

cesc

Fran

u de

Camí

194 189

cobert

i del

rd

Carre

sc

nce

Fra

de

ant

er

Carr

are de

cobert cobert

cobert

r del

Carre

cobert

cobert

Cam

ospita

Carre

litat

era

Gen

de

Carrer de

de la

la Fontsanta Carrer de

cobert

cobert

cobert

ern nde

r de

Carre

a

e

satg

Pas

Carrer

t

rega

cobert

iguel

Cem

Cam

gud

Carrer de Catalunya

Llo

cobert

cobert cobert

Josep Graner, 1926; Lluís G. Colomer, 1930 (ampliació); Josep Maria Jujol, 1926 (esgrafiats)

u de

Pla a de la

Font

y

ig

Via

la

enned

del

d en

e del r de Carre

o n F

er

Carr

nec om er Carr

ruïnes

cobert

la Fonts

Carre

r de

la de rer Car

Carre

u hiv.

splugu se

ner

Ferro

or

re

del

a

o

er

rer

en

Carr

Car

d iera

ari

enlliure

55


Ciutat Convidada

202

Badalona

De la ciutat romana a la ciutat contemporània

196 200

Endinsa’t a la ciutat de Badalona a través dels itineraris proposats o fes el teu propi recorregut.

206

Pots inscriure’t als itineraris en el següent enllaç (l’afluència és limitada): www.48hopenhousebarcelona.org/itineraris, o llegint el següent codi:

Els itineraris guiats per experts inclouen: A. Itinerari Centre històric A càrrec del Sr. Joan Mayné, antropòleg i museòleg Diumenge a les 11 h i a les 17 h

C. Itinerari dels Jocs Olímpics a les noves Infraestructures, Equipaments i Espais públics A càrrec del Sr. Xavier Salvà, arquitecte

Punt de trobada: Pl. de l’Assemblea de Catalunya, 1 (Fòrum Romà) - Fòrum romà (circuit subsòl) - El Viver - Centre Cultural El Carme - Teatre Zorrilla - Carrer del Mar: farmàcia Surroca, drogueria Boter, dolceria Almera, farmàcia Serentill - Casa de la Vila - Teatre Principal - Casa Jaume Botey, Ca l’Amigó

Dissabte a les 16 h i diumenge a les 11 h

B. Itinerari Reconversió Industrial A càrrec del Sr. Josep M. Massot, arquitecte Dissabte a les 17.30 h i diumenge a les 11 h Punt de trobada: Av. de Martí Pujol, 23 (Casa Enric Pavillard) - Casa Enric Pavillard - Escola Gitanjali, Casa Leonardo Leprevost - Biblioteca Can Casacuberta + Espai Betúlia - Institut La Llauna - Escola del Progrés - Pas accessible sota el FFCC - Anís del Mono - Pont del Petroli 56

207 209 204

Punt de trobada: C. de Ponent 143-161 (Pavelló Olímpic)

199

- Pavelló Olímpic - Parc del Gorg - Habitatges al passatge de Josep Gironés - Plaça Badalona

15 activitats

- Zona Esportiva Salvador Espriu

195. ANÍS DEL MONO

- Dipòsit aigües pluvials L’Estrella

196. CAP LLEFIÀ

- Plaça Pompeu Fabra

197. CASA DE LA VILA

205 195

208 201

198. CENTRE CULTURAL EL CARME

D. Itinerari Equipaments i Infraestructures de mobilitat A càrrec del Sr. Alfons Soldevila, arquitecte

198

199. DIPÒSIT AIGÜES PLUVIALS L’ESTRELLA 200. ESCOLA BRESSOL NERO NAS 201. ESCOLA GITANJALI – CASA LEONARDO LEPREVOST

Dissabte a les 17.30 h i diumenge a les 13 h

202. ESTACIÓ DE LLEFIÀ – METRO L10

Punt de trobada: Estació de Llefià, Metro L10

204. HABITATGES AL PASSATGE DE JOSEP GIRONÈS

- Estació de Llefià, Metro L10

205. INSTITUT LA LLAUNA

DISSABTE

- CAP de Llefià

206. MERCAT DE LA SALUT/ CENTRE CÍVIC LA SALUT/ PL. DEL MERCAT DE LA SALUT

DIUMENGE

- Mercat de La Salut + Centre Cívic La Salut

207. PAVELLÓ OLÍMPIC

DISSABTE I DIMENGE

- Estació de La Salut, Metro L10

208. TEATRE PRINCIPAL

- Escola bressol Nero Nas

203. FÒRUM ROMÀ (CIRCUIT SUBSÒL)

209. ZONA ESPORTIVA SALVADOR ESPRIU

203

197

OPEN INFRAESTRUCTURES


195. ANÍS DEL MONO

199. DIPÒSIT D’AIGÜES PLUVIALS L’ESTRELLA

202. ESTACIÓ DE LLEFIÀ - METRO L10

C. d’Eduard Maristany, 115

Rda. de Sant Antoni de Llefià / Av. d’Amèrica

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Rbla. de Sant Joan / C. de la Camèlia / Torrent de la Batllòria

Jaume Botey, 1882

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Dissabte, visita a les 17.30 h i diumenge, visita a les 13 h

El propietari d’aquesta empresa va promoure el modernisme a través de l’arquitectura (una fàbrica que encara manté espais de gran valor patrimonial, com la sala de destil·lació, el despatx del gerent i l’arxiu, i un quiosc de venda d’anís, projectat per Puig i Cadafalch, que es va construir a l’estació de ferrocarril de Badalona i va funcionar fins a la Guerra Civil) i del cartellisme (un concurs pioner de cartells que va guanyar el pintor Ramon Casas).

Xavier Falcó, Oscar Esbrí, (Clabsa) 2013

Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes

Dipòsit amb capacitat per a 30 milions de litres d’aigua. En episodis de pluja forta, l’aigua s’emmagatzema per tal de retenir-la i desguassar-la de manera controlada fins a arribar a la depuradora, i així evitar possibles inundacions al carrer i reduir els abocaments a la platja. Tot es controla automàticament, amb un ordinador industrial situat al mateix dipòsit.

A causa de la profunditat de l’estació de metro –a 54 metres sota terra–, el projecte se centra a resoldre dos aspectes fonamentals: reduir l’efecte de claustrofòbia dels viatgers (fet que es resol retroil·luminant les parets més conflictives per tal d’aconseguir una sensació d’espai més transpirable) i contrarestar l’efecte de vertigen en els pous de baixada a les andanes (s’atenua amb una seqüència de passeres il·luminades com si fossin balcons d’un teatre).

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE: R1 (Badalona)

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // Renfe: R1 (Badalona) 200. ESCOLA BRESSOL NERO NAS

Metro: L10 (Llefià)

C. de Londres, 12-18

Av. del Marquès de Sant Mori, s/n Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Josep M. Sostres, 1980; G5 arquitectes (Mercat), 2002; AIA Salazar-Navarro (Centre Cívic), 2006; Vora Arquitectura, 2009 L’edifici original del mercat, construït amb formigó armat, destaca per una gran coberta plana que es descompon amb uns volums que creixen en alçada, i per unes llargues franges horitzontals de vidre a la façana que aporten llum natural i ventilació a l’interior. El mercat es rehabilita i s’hi ubica un centre cívic a la primera planta (en una intervenció que permet veure l’expressivitat de l’edifici original), i s’urbanitza l’entorn mirant de mantenir el caràcter representatiu del lloc a través de la geometria i el color.

Metro: L10 (La Salut)

196. CAP LLEFIÀ

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

203. FÒRUM ROMÀ (CIRCUIT SUBSÒL)

Ctra. Antiga de València, s/n

Mario Corea, 2013

Pl. de L’l’Assemblea de Catalunya, 1

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

L’accés a l’edifici es fa per un eixamplament de la vorera del carrer i, a través d’un passadís distribuïdor en forma d’U, s’organitzen les aules d’infants, amb els serveis annexos i un saló multiusos. Totes les aules miren a un pati central orientat a sud, amb un porxo de transició que protegeix l’interior de la radiació solar i permet als infants jugar a l’exterior encara que faci mal temps. L’ús de la llum a les aules i el seu sostre inclinat de color creen un espai molt agradable amb una qualitat espacial important.

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

207. PAVELLÓ OLÍMPIC

Segle I aC – segle IV dC; Camil Pallàs, 1918-1982; Joan Mayné (museografia), Alberto Malavía (arquitectura), 2008-2010

C. de Ponent, 143-161

Manel Valls, Llongueras-Clotet Arquitectes, Twobo Arquitectura, 2013 L’únic volum aparent d’aquest edifici és un petit pavelló lleuger de color terracota de dues plantes que dialoga amb el parc del Gran Sol, mentre que la resta de l’edifici queda enterrat i integrat en el terreny. Aquest volum soterrat, construït amb murs de formigó i coberta enjardinada, es distribueix en quatre braços al voltant d’uns patis que il·luminen i ventilen les consultes i les sales d’espera.

Metro: L2 (Arigues-Sant Adrià), L10 (Llefià)

197. CASA DE LA VILA Pl. de la Vila Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 i de 16 a 19 h Francisco de Paula del Villar Lozano, 1860; reforma, 1928; Josep M. Massot, Pere Ll. Vegué, Xavier Vitòria (Saló de Plens), 2003 Casa consistorial de planta baixa i tres pisos que, en els orígens, entre altres serveis, va acollir funcions com una escola elemental, un jutjat municipal i un dipòsit de detinguts. Amb el pas del temps, els equipaments es van traslladar i s’hi ha afegit una remunta de dos pisos enretirats de la façana. L’edifici actual permet la integració dels porxos amb la plaça i hi conviuen nous materials amb elements històrics i patrimonials, com el saló de plens i el despatx de l’alcaldia.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE: R1 (Badalona)

Av. de Martí Pujol, 37

Circuit per l’antiga ciutat romana de Baetulo, que, situada sobre el turó d’en Rosés, responia a un pla ortogonal que s’adaptava al terreny mitjançant petites alteracions de la retícula. El projecte de museïtzació d’aquest circuit dóna continuïtat a nombroses restes subterrànies que quedaven inconnexes per les construccions de la ciutat actual i, tot i la complicada intervenció estructural, minimitza la intervenció arquitectònica per tal que els visitants es puguin sentir immersos en la vida quotidiana de la ciutat romana.

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE: R1 (Badalona)

Joan Amigó i Barriga, 1908; ampliació, 1946; AIA Salazar Navarro, 2005

204. HABITATGES AL PASSATGE DE JOSEP GIRONÈS

Metro: L10 (La Salut) 201. ESCOLA GITANJALI - CASA LEONARDO LEPREVOST

Rehabilitació de la casa Leonardo Leprevost per convertir-la en una escola. La forma estreta del solar i la seva ubicació entre mitgeres determina el projecte: d’una banda, una façana amb una imatge urbana, modular i freda cap al carrer; de l’altra, una façana interior dinàmica i plena de contrastos cromàtics, que mostra el caràcter viu i alegre dels nens que la viuen. El disseny respon a alts criteris de sostenibilitat mediambiental, amb una façana de plaques fotovoltaiques totalment integrada en la pell de l’edifici.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // Renfe: R1 (Badalona)

198. CENTRE CULTURAL EL CARME C. de Francesc Layret, 78-82 Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Jose Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres, 2012 Centre de cultura contemporània que pren el nom de l’antiga clínica que abans ocupava la parcel·la. L’edifici segueix un joc de volums de vidre que se superposen entre ells i s’alliberen formalment de l’arquitectura que l’envolta. Aquests volums, protegits del sol per unes lames horitzontals, quan s’il·luminen es converteixen en una làmpada de ratlles de llum que semblen una persiana mediterrània gegant al cor de Badalona.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE: R1 (Badalona)

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h Esteve Bonell i Francesc Rius, 1991 La construcció d’un palau d’esports de grans dimensions ha de resoldre tres temes fonamentals: la funcionalitat (en aquest cas, construir la catedral de l’esport de Badalona, amb capacitat per a 12.000 espectadors); la connexió amb la ciutat (el nou edifici ordena i dóna sentit a una part de la trama urbana de Badalona), i el disseny de la coberta (els espectadors, després de recórrer una successió d’espais, arriben a un lloc on l’emoció està provocada per les dimensions, les proporcions i la llum). La solució arquitectònica d’aquest pavelló va ser reconeguda amb el Premi Mies Van der Rohe l’any 1992.

Metro: L2, L10 (Gorg) // Tram: T5 (Gorg) C. del General Weyler / C. de Concha Espina

208. TEATRE PRINCIPAL

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

C. De Francesc Layret, 41

Toni Gironès, 2001-2004

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h i de 16 a 19 h

Una ciutat amb una gran tradició industrial… Un creixement urbà accelerat producte del procés migratori de després de la Guerra Civil Espanyola… Una ciutat caracteritzada per la dispersió de mitgeres ceràmiques d’alçades variables... Un projecte que s’adapta a les traces d’una d’aquestes antigues indústries... D’industrial (fàbrica de margarina i xocolata) a habitatge (28 + 7 unitats)... Uns llocs difusos en el límit entre la ciutat i la casa... Interior, exterior... Ferro, argila, grava, fusta... Un test com a unitat, que per repetició genera la forma final de l’edifici... (sic Toni Gironès)

Metro: L2 (Pep Ventura), L2 i L10 (Gorg) // Tram: T5 (Gorg)

58

206. MERCAT DE LA SALUT / CENTRE CÍVIC LA SALUT / PL. DEL MERCAT DE LA SALUT

1942; 1998; AIA Salazar Navarro, 2010 El seu origen és l’antic Principal Cinema, fundat el 1942, que es va mantenir fins als anys 80. Després es va convertir en el teatre municipal, que acollia una variada programació de teatre, música i dansa. S’ha reformat en dues ocasions, el 1998 i el 2010. En l’actualitat és un teatre polivalent, se n’ha eliminat el pati de butaques i converteix la platea en un espai totalment diàfan, gràcies a una grada retràctil. Té una capacitat variable, d’entre 354 (sala Enric Borràs) i 90 localitats (sala Pepe Rubianes). Finalment, sense butaques, reservat per a concerts, l’aforament s’amplia a un màxim de 500 persones a peu dret.

Metro: L2 (Badalona Pompeu Fabra) // RENFE: R1 (Badalona) 205. INSTITUT LA LLAUNA C. de Sagunt, 5

209. ZONA ESPORTIVA SALVADOR ESPRIU

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Av. de Salvador Espriu / C. de Pere Martell

Joan Amigó i Barriga, 1904 i 1922; Enric Miralles i Carme Pinós, 1984-1986

Dissabte de 16 a 19 h i diumenge d’11 a 14 h

Rehabilitació d’una antiga fàbrica d’envasos metàl·lics, coneguda popularment com La Llauna, per convertir-la en un institut. El nou projecte s’organitza a partir de l’entrada a l’edifici, a través d’una àmplia planta baixa que actua com a porxo exterior (com si es tractés de part de la ciutat, els llums també van ser pensats com a fanals). El projecte va ser guardonat amb el Premi FAD de rehabilitació de l’any 1986.

La proximitat a l’autopista d’aquest complex esportiu va conduir els arquitectes a estudiar el conjunt des de la visió d’un vehicle en moviment, conscients que es tractava de resoldre part de la façana de la ciutat en la seva trobada amb la via. L’estratègia d’implantació consisteix en un edifici lleugerament inclinat que té la part més baixa en la zona urbana i es realça a la façana de l’autopista.

Metro: L2 (Pep Ventura) // RENFE: R1 (Badalona)

Metro: L2 (Pep Ventura), L10 (La Salut)

Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, 2008

59


Ca

Ap

rofi BA ta i vi R ús (M RAQ sita us U ES l’exp eu D os Ar ició xiu E VI de NYA Vil as sa rd e

nB an

Vilassar de Dalt

La programació a Vilassar de Dalt ens ofereix un interessant recorregut tècnic i històric sobre els orígens de la construcció amb volta catalana: des de tres forns de l’època romana per a la producció ceràmica (visiteu-los també per l’interessant edifici contenidor que els acull) fins a diferents mostres i tipologies de volta en fàbriques, cases de cos i la de màxima esplendor, la del Teatre la Massa, de Guastavino.

TRANSPORT DES DE BARCELONA (25 MINUTS): BUS C3/4: BARCELONA (RDA. DE LA UNIVERSITAT, 21) - VILASSAR DE DALT

214

210 211

VEHICLE PARTICULAR: APARCAMENT RESERVAT ALS FORNS ROMANS (C. D’EDUARD CALVET I PINTÓ, S/N - PG. DE LA FORNACA)

213 217

DIUMENGE

216 212

GUASTAVINO

215

8 activitats 210. CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE

214. FÀBRICA DE LES SEDES (EL TELER)

VILASSAR DE DALT)

Riera de Targa, 27

C. del Marquès de Barberà, 9

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

Segle

Segles

211. CARRER DOCTOR MARTÍ SOLER

215. FORNS ROMANS DE LA FORNACA

C. del Doctor Martí Soler

C. Eduard Calvet i Pintó s/n – Pg. de la Fornaca

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

Segle

Segle I dC; Antoni Gironès, 2003-2004

XIX

212. EL CELLER DE CAN BRUGUERA

216. MUSEU PARROQUIAL

C. d’Ignasi Iglesias, s/n - Pàrquing de la Quintana

C. Mestra Viladrosa, s/n

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h Segles

60

XIX

XIV-XIX

XVII-XVIII

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h Segles

ÍNDEX D’AUTORS I NÚMERO DE REFERÈNCIA DELS EDIFICIS CORRESPONENTS

Da

lt)

2BMFG Arquitectes (111) A+M Arquitectes (23) Abiell, Guillem (4) Aguilar i Borràs, Xavier (88) Aguirre, Alberto (112) AIA Salazar Navarro (201, 206, 208) Alemany i Juvé, Josep (65, 147) Alonso, Miquel (115) Amigó i Barriga, Joan (201, 205) Archikubik (165, 172) Argentí, Víctor (73) Arriola-Fiol Arquitectes (83) Artigas i Ramoneda, Josep (67) Aulenti, Gae (156) B01 Arquitectes (8) B720 (50) BAAS arquitectura (121, 134) Bacardit, Francesc (115) Bach & Mora arquitectes (70) BAMMP (72) Baptista Subirana, Joan (119) Barba, Joan (30) Barcelona regional (181) Bartumeus, Sara (137) Bassegoda i Amigó, Bonaventura (18, 35) Bassegoda Nonell, Bonaventura (155) Batlle i Roig Arquitectes (11, 132, 190) Bayona Valero arquitectes (80) Benedito, Josep (26, 99, 124, 156) Berenguer de Montagut (32) Berenguer i Mestres, Francesc (58) Bestraten Castells, Sandra (3) Bianco, Coque (180) Bohigas i Guardiola, Oriol (65) Bonell + Doriga (166) Bonell, Esteve (86, 166, 207) Bonet Castellana, Antoni (111) BOPBAA (147) Borrell i Sensat, Agustí (52) Bosch Cuspinera Associats (49) Bosh, Jordi (178) Botey, Jaume (195) Brufau, Robert (144) Brullet, Manuel (6, 28) Buïgas, Carles (151) Bunyesc, Josep (110) Busquets, Xavier (14) Caldés, Gabriel (188) Calleja, Paul (89) Callís Wortham Arquitectes (105) Cantallops, Lluís (80) Casademont, Adrià (10) Casanovas, Pere (124) Catà, Enric (156) Cazurra, A. (122) Cinnamond, Norman (75) Cirici, Cristian (158) Clotet, Lluís (129) Col·lectiu BaM (2) Coma, Francesc de (4) Corea, Mario (200) Cumplido, Marcel (192) Despuig, Ramon (32) Dilmé i Fabré (213, 217)

Domènech i Estapà, Josep (33) Domènech i Montaner, Lluís (79) Domènech i Roura, Pere (79, 156) Durán i Reynals, Raimon (154, 163) EcoLAB Cannova (130, 131) El Equipo Creativo (24) Elisava (29) Enrich, Carles (60) EO arquitectura (45) Esbrí, Oscar (199) Espeche, H. (122) Espinet-Ubach Arquitectes (31) Fabre, Jaume (4) Falcó, Xavier (199) Falqués i Urpí, Pere (112, 143) Fanconi, Cristiano (55) Farrando, Jordi (108) Fernández, Franc (90) Ferrer-Dalmau, Silvia (19) Figueres, Beth (48) Figueres, Enric (73) Flexo Arquitectura (90) Florensa, Adolf (20) Flores & Prats Arquitectes (142) Font de Carreres, August (75) Fontserè, Josep (129) Freixa, Jaume (152) G. Colomer, Lluís (189) G5 Arquitectes (206) Galiana, Ricard (106) Garcés, De Seta Bonet arquitectes (150) Garrido i Bertrán, Juan (7) Gaudí i Cornet, Antoni (97, 171) Giráldez, Guillermo (81, 93, 94, 104, 167, 169) Gironès, Toni (155, 204, 215) Goday, Josep (8) González, Rodrigo (55) Graner, Josep (189) GRND82 (78) Guastavino i Moreno, Rafael (162, 213, 217) Guitart Arquitectura (79) Gustà, Jaume (145) H Arquitectes (91) Hervàs i Arizmendi, Joan Josep (163) Iborra Arquitectura, Carol (126) Isozaki, Arata (144) Josep M. de Lecea (111) Josep Miàs Architects (140) Jujol i Gibert, Josep M. (4, 63, 70, 187, 188, 189, 193, 194) Julià, Josep M. (98) La Casa por el Tejado (51) Laviña - de la Villa Arquitectura (100) Lerma, Gabriel (177) Leve projects (29) Líbano, Pilar (176) Llambrich, Xavier (28) Llinàs, Josep (17) Llongueras-Clotet Arquitectes (85, 196) Lluís Sert, Josep (119, 152) López-Iñigo, Pedro (81, 93, 94, 104, 167, 169)

López, Jesús (155) Ribas i Casas, Josep M. (65) Lozoya, Antoni (155) Ribas, Anna (88) Luna, Alfonso de (28) Ribas, Carme (177) Luna, Roberto de (144) Riera i Clavillé, Antoni M. (148) LUV architecture (62) Riudor i Carol, Lluís (148) Ma Fossas, Juli (188) Rius, Francesc (86, 207) Malavía, Alberto (203) Roca, Pere (124) Marial i Tey, Juli (59) Rogent, Elies (26) Marimón i Cot, José (124) Roig, Joan (132) Martínez Lapeña, Jose Antonio (198) Roldán + Berengué arquitectes (149) Martínez Paricio, Pelai (154) Rovira, Antoni (21) Martínez, Yolanda (99) Rubió i Bellvé, Joan (36) Martirio Arroyo, Josep M. (96) Ruisánchez arquitectes (115, 157, 192) Martorell i Codina, Josep M. (65) Ruiz Geli, Enric (133) Martorell, Geroni (7, 98) Sabaté, Joan (120, 122) Martorell, Joan (98) Sala, Josep (183) Mas, Josep (27) Salas, Fernando (147) Masana, Judith (88) Sanmartí, Jaume (119) Masdéu i Puigdemasa, Josep (99) Sayrach i Carreras, Manuel (37) Masó, Rafael (183) Scarnato, Alessandro (55) Massot, Josep M. (197) Scob Arquitectura i Paisatge (24) Mateos, Agustí (26) Seguí, Marc (119) Matutano Ros, Joaquim (148) Seguí, Víctor (119) Mayné, Joan (203) Serra i Pujals, Antoni (52) MBM arquitectes (74, 77, 127) Simó, Eduard (124, 125, 143) Méndez, Roger (40) Sitjes, Joan (103) Mercader i Sacanella, Eduard (88) Siza, Álvaro (128) Miàs, Josep (21) Solà-Morales, Ignasi (158, 217) Mies Van der Rohe, Ludwig (158) Soldevila Arquitectes (202, 209) Milelire, Joan (115) Sostres, Josep M. (206) Mir i Valls, Jordi (95) Steegmann, Enric (156) Miralles, Enric (205) Steva i Planas, Felip (103) Mitjans i Miró, Francesc (65, 66) Subias, Xavier (81, 93, 94, 104, 167, 169) Monteys, Xavier (111) Sugrañes i Gras, Domènec (171) Moragas i Gallissà, Antoni de (64, 116) Tarrida, Josep (187) Noguera, Blanca (182) Tarrús, Joan (178) OAB (12, 48) Terradas, Robert i Esteve (163) Olivé, Josep (187, 193) Territotori 24 (114) Oliveras Boix arquitectes (71) The Hall Studio (5) ONL Arquitectura (79, 117) Tigges, Daniel (57) Pallàs, Camil (203) Torner, Jacint (170) Parasie, Vicent (192) Torres Clavé, Josep (119) Paricio, Ignacio (129) Torres, Elías (198) Pere Cendoya, Eugenio (156) Torres, Raimon (119) Pericas, Josep Mª (183) Toscano, Toni (89) Peris+Toral arquitectes (141) Trias de Bes, Juan (48) Perpiñà i Sebrià, Antoni (65) Turull Ventosa, Xavier (113) Pich Architects (89, 175) Twobo Arquitectura (196) Pineda, Albert de (28) Urquiola, Patricia (48) Pinós, Carme (92, 205) Vallcorba, Xavier (183) Pons, Jaume (176) Valls, Manel (196) Pons, Sergi (106) Valls, Ramón (124) Puig i Cadafalch, Josep (53, 144, 161) Vega, Isabel (44) Puig Torné, Josep (111) Vegué, Pere Ll. (197) Puigdengolas, Joan (155) Vicente, Marta (80) Ramos, Anna (170) Vidal Tomás, Jorge (153) Ramos, Fernando (158, 170) Vidal, Pau (106) RAS Arquitectura (46) Vilanova, Antoni (124, 125, 143) Raspall, Manuel Joaquim (147) Vilaseca i Casanovas, Josep (1) Ravetllat Ribas arquitectes (36, 161, 162) Vilaseca, Joaquim (20) Ravetllat, Pere Joan (177) Villar Lozano, Francisco de Paula del (197) Renau, Anna (137) Vitòria, Xavier (197) Reventós i Farrarons, Ramon (160) Vora Arquitectura (16, 56, 69, 135, 206) Riba de Salas, Francisco (64) ZFC (58)

XVI-XVII

213. FÀBRICA DE CAN MANYER

217. TEATRE DE LA MASSA

Pl. Miquel Martí i Pol, 6

Pl. del Teatre, s/n

Diumenge d’11 a 14 i de 17 a 20 h

Diumenge d’11 a 12 i de 17 a 20 h

Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino (1881); biblioteca, Dilmé i Fabré, 2010-2014

Rafael Guastavino i Moreno, 1881; Solà Morales, Dilmé i Fabré, 2002

GAUDEIX D’ACCÉS PREFERENT I VISITA MÉS EDIFICIS AMB EL WEEKEND PASSPORT! Seràs micromecenes del 48h Open House Barcelona i, entre altres avantatges, gaudiràs d’experiències arquitectòniques durant tot l’any! Més informació a: www.48hopenhousebarcelona.org/amics


Paper ecològic

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

VOLUNTARIAT Gràcies a les més de 1200 persones que aporten el seu temps, el seus coneixements i el seu entusiasme per tal de fer possible el 48H OPEN HOUSE BCN EDIFICIS Gràcies als 211 edificis que obriran les seves portes durant el 48H OPEN HOUSE BCN

DISSENY GRÀFIC: SUSANA DE CASTRO

www.dortoka.com

HUO MIS TA

Guia 2016  

Guia 48h Open House Barcelona 2016. El Festival d'arquitectura 48h Open House Barcelona és la principal cita de la ciutat de Barcelona amb l...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you