Issuu on Google+

25è aniversari de les trobades dels Amics de la Gleva


25a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2014 (La Gleva)


25a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2014 (La Gleva)

Himne dels Amics de la Gleva En record de nostra història, reunim-nos novament. Unim-nos tots amb eufòria, perquè tan dolç pensament, resti dins nostra memòria. Som fruit d’època molt trista, Som fruit de fam i de por. Mes una força misteriosa, dolça, gran i gloriosa donà força al nostre cor. Aquesta Gleva estimada, ens feia sentir diferents, ens imprimí una petjada, que res del món l’ha esborrada i que durarà sobre els temps. Ara ja, amb cendra a la testa, i amb estrips a l’esperit, repetim tan dolça festa, que sigui la nostra conquesta, que ens apropa a l’infinit. Fem que nostra descendència, guardi sempre dolç record. Que sigui nostra memòria, qui els expliqui bé la història, d’un temps de tanta dissort. Cantem doncs amb alegria, cantem amb tot sentiment, Que amb amor i melangia, recordant qui ens feu de guia, nostra veu soni, eternament. Narcís Suriñach


24a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2013 (La Gleva)


24a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2013 (La Gleva)

A l’orgue de la Gleva A tu, orgue vell, estimat, un any més et saludem. Endolceix nostra trobada, deixa’ns gaudir la diada que amb tot l’amor celebrem. Ara que et posen al dia, molts anys més tu sonaràs i sempre endolciràs. I a aquells que amb melangia, amb amor i alegria visitin la Verge Maria, joia i pau tu els donaràs. Vibra doncs, canta i refila. Entra dintre els nostres cors, que aquesta petita vila, que fou un jardí de flors, recordi els nostres amors al capellà que ens feu de guia. Narcís Suriñach


23a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2012 (La Gleva)


23a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2012 (La Gleva)

Amb la testa més nevada, i el cor més adolorit, tornem a arribar a la diada, que enlaira i guareix l’esperit. Que n’és de dolça la festa que ens fa a tots més germans, on tots ens donem les mans, de forma tendra i honesta. On tots oblidem les penes i on tots ens volem estimar. On res volem envejar, trencant del món les cadenes. Recordem també amb dolçor a aquells que ja ens han deixat, que sempre ens feren costat amb llur sentiment i amor. Fins sempre! Narcís


22a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2011 (La Gleva)


22a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2011 (La Gleva)

Sentit comiat Als peus de la Verge nasqueres, per ser son rossinyol cantaire. Tot refilets ompliren l’aire, deixant cançons enciseres. Passares la teva infantesa honorant la dolça Mare, després, el servei del Pare prengueres amb santa fermesa. Mil camins has trepitjat, farcits de perills i tempestes. Tots plens d’espines i arestes, sortosament tu has superat. Ara, els teus amics amb tendresa, desitgem amb fort anhel, que Déu i la Verge, amb dolcesa, et tinguin amb Ells, dalt del Cel. Narcís


21a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2010 (La Gleva)


21a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2010 (La Gleva)

Recordant la visita el mes de gener, amb uns Amics de la Gleva, a l’abadia restaurada de Sant Benet de Bages, a la vora del Llobregat Sobre un planell bonic vora del Ter tota la colla d’amics i amigues ens trobem al redós de la Mare Maria, com ho feren uns monjos ja fa segles a l’ombra del Pare Benet a la vorera de l’alt riu. És el mes de maig i tots portem una flor al cor i una llàgrima als ulls embadalits i la cançó que sabem de petits “Mare del bon Déu, Verge de la Gleva. Mare del bon Déu, siau mare meva”. I com sempre, al captard, tornarem a casa amb l’escalf entranyable dels amics que canten com si fos l’escolania d’abans: “No és un adéu per sempre, és sols per un instant”. Mossèn Màrius Masoliver i Vila


20a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2009 (La Gleva)


20a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2009 (La Gleva)

Retrobament Com una ovella malalta, perduda, fent camí dins la nit, lluny del corral, així jo esmaperdut, embolcallat dins la fosca llarga i sofrent... Però arriba el maig lluminós i em retrobaré amb tots els bons amics dins la pleta de la pastora Maria, de cara bonica de la Gleva. Màrius


19a trobada Amics de la Gleva, 9 de novembre de 2008 (La Gleva)


19a trobada Amics de la Gleva, 9 de novembre de 2008 (La Gleva)

Pregària Senyor: Vinc lassat d’un llarg camí, resseguint bancals de blat i de raïms. Tinc les mans envellides de segues i veremes... Us porto, però, amb el cor d’infant, la patena amb el pa tendre i el calze amb vi, color de sang.

Mestre i deixeble Mn. Joan Colom amb Mn. Màrius

Asseieu-vos a la taula d’Emaús amb mi, i mengeu el pa i bebeu el vi i lleveu ma defallença ja que vinc lassat d’un llarg camí. Senyor: Vinc lassat d’un llarg camí, resseguint bancals de blat i de raïms. Màrius Masoliver


18a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2007 (La Gleva)


18a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2007 (La Gleva)

Recordant Ja pugem les escales lentament: vells graons empedrats del Santuari... Els genolls ens xerriquen com frontisses sense greix d’una porta mig malmesa. Érem infants: corríem i brincàvem àgils com gaseles. El cansament ens era inconegut: ales als peus. No sabíem caminar, sols trescàvem pels camins de l’entorn, tan coneguts: sendes humides de la Muntanyeta, fresca i curulla d’arbres i de flors, gorg Negre, font Finestra del Sorreig, els Pins, la font del Batlle i la Fonteta. El saltant de la Resclosa: esqueis plens d’aigua clara i munió de barbs. I el pastor de la ramada, com tots els pastors, a l’estiu cap a muntanya... Anàvem carregats de les motxilles, als cims més alts del nostre Pirineu: Puigmal, pic de l’Infern i Bastiments, Molina, Puigllançada i Tossa d’Alp i els estanys de la Vall de Carançà. Ai!... pugem les escales, lentament, recordant el pastor, amb enyorança... Fruïm, com uns infants l’entendriment d’uns moments que mai més no tornaran. Mn. Màrius


17a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2006 (La Gleva)


17a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2006 (La Gleva)

Neu damunt dels nostres caps L’aiguabarreig del Ter i del Freser baixa gelat, saltant cap a la Plana, escumejant la blancor de la neu que s’ha fos al primer petó de sol i comença una dansa riu avall... I els amics ho guaiten des de la cambra, des d’on s’embadalien els poetes sacerdots, estimats del Santuari, amb els ulls amarats per la tendresa nascuda de la joia i de l’enyor. I ara, a nosaltres, l’aigua ens encomana la blancor de la neu que fou, al cim, i cada any el cabell, com la muntanya apareix una mica més nevat. Riu sadoll de jocs, de cants i de plors no t’oblidis, quan saltis la resclosa, de fer un prec pels infants que vas conèixer, i canta a la Verge pels que hi som i pels que no, aquella pregària que vas aprendre de l’escolania: “Mare del bon Déu, Verge de la Gleva. Mare del bon Déu, siau mare meva”. Mn. Màrius


16a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2005 (La Gleva)


16a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2005 (La Gleva)

O dolços records Versos dignes d’untar-se amb oli de cedre I guardar-se em caixes de fusta de xiprer (Horaci) O dolços records de la jovenesa quan tot era blau, quan tot em somreia! O dies florits de ma primavera que els dies d’avui encara m’alegren! Me la sé de cor la cançó encisera; de cor me la sé la cançó més tendra d’aquell rossinyol a la mare seva! O dolços records de ma jovenesa! O dia sortós, quan jo vaig conèixer la Plana de Vic, el Ter que hi mandreja i el Puig del Terrer, palau d’una verge; i sentí cantar la cançó més tendra, dolça com la mel pura de la bresca!

Jo me’l sé de cor el cant del poeta. N’he fet el meu prec en l’avinentesa de goigs i dolors, de glòries i penes; m’ha eixugat els ulls, en jorns de tristesa; me’ls ha fet plorar, en hores alegres. Ja sabeu com fa la cançó més bella: “Mare del bon Déu, Verge de la Gleva. Mare del bon Déu, siau mare meva”. Joan Colom i Grau, prevere Gleves d’Or, 1974


15a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2004 (La Gleva)


15a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2004 (La Gleva)

Trobada dels amics de la Gleva On voleu que anem, Maria, fora del vostre casal? Som germans del vostre fill i, asseguts a vostra falda, com Jesús, ens hi hem fet grans. Ocells de la Muntanyeta encara hi tenim els nius... On voleu que anem, Maria? Si ens somriu el vostre fill al veure’ns. Com ploraria si us quedéssiu sola amb ell, trista, dins vostre Cambril! Oi que us recordeu, Maria, dels precs, dels cants i l’amor de la vostra escolania?

Oi que ressonen encara les paraules fetes rimes dels preveres i poetes que visqueren vora vostre aixoplegats sota del sostre de la vostra llar pairal? Ocells de la Muntanyeta encara hi tenen els nius. On voleu que anem Maria si l’enyor ens mataria lluny de Vós, pastora i mare, noia de tendre mirada… On voleu que anem, Maria, fora del vostre Casal? Mn. Màrius


14a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2003 (Rocaprevera)


14a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2003 (Rocaprevera)

A Maria de Rocaprevera Un altre maig: i l’arbre esponerós dels amics de la Gleva treu florida. Pugem d’avall, guiats pel Ter que a vostres peus, Maria, remolina les aigües i s’estima amb el Ges. Aigües del vell Pirineu i del jove Puigsacalm baixen de bracet, com dos amants. I sota la Gleva mansament, entonen els seus cants: “Mare del bon Déu, Verge de la Gleva; Mare del bon Déu siau mare meva”, salmeja el Ter. I el Ges respon: “Sia aquell bell santuari llar pairal de Torelló, Verge de Rocaprevera deu-nos vostre sant amor”. I nosaltres, fent silenci, escoltem embadalits… Mn. Màrius


13a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2002 (Ripoll)


13a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2002 (Ripoll)

La Creu de Sant Amand Serra de sant Amand, aspriva i blana pineda i espadat, gespa i carreu, balcó del Pirineu i de la Plana, jo et saludo exultant! Ja ets cristiana, que un dia et vasig senyar amb la santa Creu! Mai més no se’m fondrà de la memoria aquell matí de llum exhuberant, quan el Pla de Foixera era una glòria, i terra i cel cantaven victòria d’una Creu dominant el sant Amand. O Creu de sant Amand! El cor t’estima, el llavi encarar tebi d’aquell bes. Quan la tristor de mort em desanima, aixeco els ulls humils a l’alta cima, parallamps protector del Ripollès. Beneeix-nos els masos i vilatges, els turons i la vall, l’aspre camí, els conreus i les prades i els boscatges, les aigües dels dos rius i els hermitatges, les rodes incessants i el Monestir. Mn. Joan Colom Del llibre de poemes: Sant Amand publicat l’any 1963


12a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2001 (El Far)


12a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2001 (El Far)

Maria del Far Senyora del cimal asseguda sobre el rost: mireu la terra i el mar i sigueu el nostre estel i el nostre far. L’alè de la marinada pentina vostre cabell i l’aigua manyaga del Ter us fa de mirall. Maria de tron encimbellat, com ens captiveu amb la mirada clara! Obriu els nostres cors de bat a bat, i escolteu dels llavis balbs, nostra pregària: Senyora del cimal, pastora i marinera, guieu el nostre rumb, per no perdre mai el nord, ni per terra ni per mar. Sigueu, doncs, el nostre estel i el nostre far! Mn. Màrius


11a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2000 (NĂşria)


11a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 2000 (Núria)

PEREGRINANT DE LA GLEVA A NÚRIA (Paràfrasi dels Goigs de Núria del poeta Joan Maragall)

Núria Voltada de soledats, avui pugem assedegats a les vostres quietuds: escolteu nostra cantúria feta de vents i tempestats. Per camins ben coneguts, com ramats esquellejants, resseguint les valls serenes i enfilant serres desertes us trobem vora l’estany. Com ens mireu Verge Mare amb aquests ulls tan oberts! Hem deixat al Santuari a Maria Gleva, clara, i us hem trobat, Núria tosca, en el clos misteriós de vostra capella fosca. Tornarem a prendre el vol i anirem avall com l’aigua, eixordats de la remor plens d’abims i de frescor i cantant: Verge de la vall de Núria, voltada de soledats retorneu-nos a la Plana, pels camins de les cascades i amb els ulls enlluernats... Mn. Màrius


10a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1999 (La Gleva)


10a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1999 (La Gleva)

Recordant el pastor Digues-me, amor de la meva ànima, on pastures el ramat? (Càntic dels càntics 1,7) Amarats d’enyorança i amb els anys dins el sarró, retornem a la pleta, voltada de pastures, talment cadells de gaseles i cervatells enjogassats. Pastor: en quina prada maneu vostre ramat? darrera quina tanca jaieu endormiscat? Flairem el vostre pas i sentim la vostra veu. En quin amagatall us trobarem? Us amagueu potser darrere els boixos del gorg Negre trasplantats? Maria de la Gleva, Mare dels nostres camins, retorneu-nos el far i el guia i es tornaran albes les nits! Mn. Màrius


9a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1998 (Rajadell)


9a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1998 (Rajadell)

Rajadell tot i ser un llogarret entre rieres té moltes feixes de secà on els pagesos, hi han plantat vinyes i blats i alguna petita ermita… El pas dels temps, però, implacable, les ha fetes malbé, i en la seva solitud han emmudit les seves campanes. Per això un dia escrivia:

Ermita voltada de blats i de ceps Església de pedres i ocells que dorms la llarga migdiada del temps, trista i silent... Per què t’hauran fet orfe de missa i de campanes? Tu que pastures en la teva ombra tantes espigues i raïms! Màrius


8a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1997 (Lurdes)


8a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1997 (Lurdes)

A la verge de Lurdes, Pastora (Evocant el nostre pastor, Mn. Joan) Arrecerada sota el castell, Santa Madona, resguardeu vostres anyells, que en sou de bona Pastora. Avui traspassem vostre llindar, venint per les dreceres, senderons sense fressar, rierols sense passeres, recordant el bon pastor que ens menava al bon herbatge. Oi que Vós sentiu encara, com nosaltres, el tendre enyorament d’aquella mà manyaga, amoixant-nos dins la pleta del recer de nostra Gleva? Orfes restàrem vora el Ter… Gaudim, però, de llum tan clara que ens fa ferma la petjada per passar nostre desert. Màrius


7a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1996 (Puiglagulla)


7a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1996 (Puiglagulla)

Puiglagulla: Far sobre la Plana emboirada. Pinatell sota la gespa humida. Pas de noctàmbules guilles. Recer de gent de pau. Feu que cap anestèsica agulla ens endormisqui la mirada i que defugim tota marrada, els qui fem camí cap a la Pàtria. Amén. Màrius


6a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1995 (Santa LlĂşcia)


6a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1995 (Santa Llúcia)

Pregària a Santa Llúcia Estrella de l’alba de tants matins pujant camins muntanya enlaire. Estrella de ponent de tantes nits baixant a les palpentes entre els pins. Mirador de valls i cims bressolats pel vent fred del Pirineu, pintat de blanc. Santa Llúcia: Guardeu-nos els records en el recer de vostra ermita i doneu-nos bona vista per seguir el nostre nord. Amén Màrius


Amb motiu del centenari de la fugida de Mn. Cinto de la Gleva (10-05-1895 / 10-05-1995) Del llibre Gleves d’Or de Mn. Joan Colom

La fugida A la Gleva “tot plora, tot plora d’ahir ençà”, que el rossinyol cantaire s’acaba d’escapar; alacaigut venia, alaferit se’n va. Ploreu, ploreu, campanes de Vic i Voltregà! O Verge de la Gleva, que l’heu sentit cantar: la serp que se’l volia l’acaba d’enrotllar. Si no l’aideu, Senyora, la sang li xuclarà, i el rossinyol cantaire mai més no cantarà!


6a trobada Amics de la Gleva, 1 de maig de 1995 (Santa Llúcia)

Que trist arribà un dia als peus del vostre altar, amb un farcell de penes que feia esborronar! Que alegre Vós, Senyora, li vàreu dar la mà!, i a la galta amorosa quin bes que s’hi encastà! Que trist ahir marxava! Més trist que en arribar! L’espina més aguda, l’haver-vos de deixar. Que trista Vós, o Mare, seguint-lo camí enllà!... ...No tornarà, Maria? Mai més no tornarà? Quin dol, si no retorna el rossinyol boscà! Oh! Que pocs nius al ràfec i poca flor a l’altar! I que pocs cants als llavis, el patge i escolà, amb un nus a la gola que no sap deslligar! Ploreu, ploreu, campanes de Vic i Voltregà. La Verge de la Gleva no para de plorar!


5a trobada Amics de la Gleva, 30 d’abril de 1994 (Els Munts)


5a trobada Amics de la Gleva, 30 d’abril de 1994 (Els Munts)

Maria dels Munts Verge dels Munts, Senyora del Lluçanès, feu que sempre ens sigui permès de veure el cel ben blau, sense tempesta; i terra, com una mar calma, sense guerra; i el cor i els ulls ben nets. Des de la vostra talaia Hi endevineu, al nord, la Núria, com una flor de neu… Al sud, rosa d’abril, la Montserrat, la dona de Cabrera, al llevant, penjada a l’espedat, flaire d’espígol. Al ponent, la Queralt, viola de rocam. I voltada d’una sardana d’ermites, al cor de tot, la pastora de la Plana, Maria de la Gleva, Flor de lotus vora el Ter… Màrius


4a trobada Amics de la Gleva, maig de 1993 (Bellmunt)


4a trobada Amics de la Gleva, maig de 1993 (Bellmunt)

Aquest any hem fet niu dalt de l’ermita de Bellmunt, muntanya bonica, etimologia del mot. Asseguda damunt la serralada, regada pel Ges, i que encercla la Plana pel nord i reparteix les aigües entre el Ter i el Fluvià… Mossèn Cinto l’albirava des de la seva cel·la de la Gleva ara fa just cent anys. I nosaltres hem fet realitat els seu vers: “Tornarem a veure masies i capelles…” com abans, fa vora quaranta anys, havíem fet, acomboiats per l’altre sacerdot i poeta, glevatà de cor, mossèn Colom de tants i tants records… Mn. Màrius


3a trobada d’antics amics, 1992 (Sant Martí Xic)


3a trobada d’antics amics, 1992 (Sant Martí Xic)

Des de Sant Martí Xic Hi pujarem! Res no serà nou i tot seran records. La Plana als nostres peus, a tocar Santa Perpètua i al lluny l’Osca de Cabrera i el Montseny. A la vall el lladruc del gos del mas i a la fondària del gorg Negre. Refarem camins dins la boixeda amb garrics i romanins. El Sorreig, Santa Cecília, Gallisans… I la sentor de dos poetes Verdaguer i mossèn Colom. Al fons, flor de lotus vora el Ter, Maria de la Gleva, Mare que ens té robat el cor. Mn. Màrius


2ª trobada d’antics amics, 28 d’abril de 1991 (La Gleva)


2ª trobada d’antics amics, 28 d’abril de 1991 (La Gleva)

En record d’eixa trobada, amics donem-nos la pau que aquesta Gleva estimada gravi en nostres cors la petjada d’un amor fratern i suau, que inclús en la llunyania, recordem a cada instant, que allò que abans ens unia, és més viu que el primer dia, és fort, és dolç, és més gran. Narcís Suriñach


Trobada d’antics escolans, 1 de maig de 1990 (La Gleva)


1a trobada d’antics escolans, 1 de maig de 1990 (La Gleva)


1a trobada d’antics escolans, 1 de maig de 1990 (La Gleva)



25è aniversari de les trobades dels Amics de la Gleva