Issuu on Google+

arq/3a


alberg i zona esportiva a castellar del vallès

Projecte híbrid que inclou un alberg, una zona esportiva i una piscina descoberta. Es planteja com un equipament que dóna servei tant als visitants com a la gent del poble.

arq/uni

Renders per a PFC_ alberg, piscina i zona esportiva a can barba, ca


El projecte es troba en un espai de frontera entre la ciutat i el riu. Els edificis es col·loquen en franges que creixen en alçada des del riu, tot recordant els bancals. S’utilitzen materials propis del paisatge com fusta per l’estructura i les façanes, i canyes de la zona per a la filtració solar a sud-oest. Les cobertes són ajardinades per un millor acondicionament climàtic, afavorir la visió de l’equipament des de la ciutat i integrar-se en el paisatge. Secció constructiva S1 e 1/20


projecte de final de carrera realitzat a l’escola tècnica superior d’arquitectura del vallès (upc). 2010

arq/uni


S’entén el submarinisme com un procés invers de metamorfosi, de canvi de medi de la terra a l’aigua, que es manifesta amb unes parets d’acer cortén que travessen el terreny pronunciat. Aquestes acullen unes escales que fan de nucli de comunicació vertical i van lligant les diferents parts del programa. De forma perpendicular, es col·loquen unes terrasses fetes de gabions que s’adapten al terreny i van acollint els diferents espais. Les parets d’acer corten es perllonguen en ziga-zaga per la muntanya tot disminuint la seva alçada fins a arribar a un camí de senders que es troba en una cota superior.

projecte realitzat durant quatrimestre d’estudis a l’estranger. tu dresden. alemanya.


centre de submarinisme a la azohía. múrcia

Projecte que engloba un centre de submarinisme, una zona d’oci amb bar i piscina, un centre d’informació i apartaments pels visitants.

arq/uni


L’habitatge està pensat per construir-se de forma aparellada, donada la dimensió de les parcel·les. Es parteix l’edifici en dos volums per tal d’adaptar-se al terreny pronunciat i aconseguir una millor funcionalitat i il·luminació de les peces. Col·locant un volum una mica més elevat que l’altre s’aconsegueix dotar d’una bona il·luminació al centre de la casa, mentre que traslladant un dels volums lateralment es forma un jardí que gaudeix de més intimitat respecte al carrer i alhora permet una bona orientació a sud de les zones de dia. Totes les peces s’estructuren de tal manera que permeti una flexibilitat al client a l’hora d’imaginar espais més oberts o fragmentats.

projecte en col·laboració amb oriol boada (arquitecte)


habitatge

per a construccions Varo Habitatge tipus per a terrenys de promoció d’habitatges d’obra nova. Disseny dels espais de forma flexible per tal d’adaptarlos a cada client.

arq/nc


El projecte planteja reformular el disseny de l’exposició amb el mateix guió expositiu, en el mateix espai de 1200 m² però amb un pressupost de 5.000 euros. S’enfosqueix l’espai per ocultar el montatge i il·luminar només allò que interessi. Es mostra tota el material a la paret perimetral i tots els elements escenogràfics de l’exposició inicial es mostren amb ombres xineses fetes a partir d’objectes reutilitzats. A part de la llum de les projeccions hi ha llum negra que fa brillar els textos impressos sobre paper. Per delimitar el recorregut i la proximitat amb la paret s’utilitza una corda que és un element característic de Trieste, ja que n’hi ha als carrers perquè la gent s’hi agafi quan bufa fort vent. La corda es reconverteix en espais de lectura, brilla sota la llum negra i serveix de fil conductor.

projecte realitzat conjuntament amb ariadna solsona, gal·la miserachs, gloria fernandez i marlene frontera.


La trieste de magris

condicions restrictives Reinterpretació de l’exposició “La Trieste de Magris”, programada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb una restricció econòmica: reformular-la amb 5.000 euros. Projecte desenvolupat en el master de Nous Formats Expositius a Elisava.

exp/uni


Com un sistema de relacions neuronal, es planteja aprofundir en la personalitat de Fuller a partir de les connexions que s’estableixen entre 3 estrats d’informació: fets biogràfics, conceptes teòrics i vida privada. S’utilitza l’estructura de triangles de la cúpula i la lona amb què es cobreix per organitzar la informació, de més general (exterior) a més íntima (interior). A nivell de terra s’aprofundeix en la vida privada en uns triangles/seients on s’hi pot veure un documental. Des d’aquests punts es dirigeix la mirada a aquells conceptes superiors que tenen a veure amb el tema específic en què es troba l’espectador. Hi ha triangles de l’estructura que queden transparents i deixen passar la llum. Es produeix un efecte de desmaterialització tant de la cúpula com de la vida de Fuller.

projecte realitzat conjuntament amb ariadna solsona i gal·la miserachs.


I seem to be a verb

r. buckminster fuller Guió i disseny expositiu per a mostrar la vida i pensament de R. Buckminster Fuller en una cúpula geodèsica. Projecte desenvolupat en el master de Nous Formats Expositius a Elisava.

exp/uni


El projecte consistia en repensar el disseny expositiu per adaptarlo a l’espai de “la Capella”. El material existent consistia en plafons, peanes, maquetes i urnes de metacrilat. Es decideix aprofitar tot aquest material per optimitzar recursos. Donat que l’edifici està catalogat com a monument historicoartístic d’interès nacional, s’opta per no tocar estructura i dissenyar uns elements autoportants. Es projecten unes parets metàl·liques amb malla electrosoldada, inspirades en l’arquitectura de De la Sota: racional i que busca la bellesa en la construcció vista. Alhora que separen els diferents àmbits, permeten penjar els plafons i col·locar unes pantalles amb un petit documental. Deixen veure l’espai i l’estructura existent a través seu.

projecte realitzat conjuntament amb marlene frontera.


de la sota. maquetes

itinerancia d’una exposició Projecte d’itinerancia d’una exposició existent, produïda per TU München, a la Capella, Barcelona. Desenvolupat durant el taller de producció en el master de Nous Formats Expositius a Elisava.

exp/uni


La instal·lació no pretén entrar en el debat de si la col·locació de les càmeres de videovigilància és necessària o no sinó que vol mostrar les hores i hores de gravació d’escenes quotidianes de la ciutat que al cap d’un temps es destrueixen, ja que així ho marca la normativa. El muntatge comprèn 30 monitors amb gravacions fetes especialment per l’exposició que emulen els punts de vista de les càmeres reals. S’exposen dins d’una sala de control, com si es tractes d’una situation room, ocupant tota la superfície en alçat. De forma fragmentada, s’expliquen 4 històries que l’espectador pot anar reconstruïnt si hi dedica una estona. La instal·lació audiovisual es complementa amb un mapa amb la situació de les càmeres i el seu radi de gravació.

projecte realitzat amb gal·la miserachs i ariadna solsona.


Rebobina

cents de milers d’hores Instal·lació audiovisual que reflexiona sobre la videovigilancia a la rambla de Barcelona. Inclosa dins de l’exposició “Al final de la rambla”, desenvolupada per estudiants d’Elisava per al festival internacional d’arquitectura eme3, Arts Santa Mònica, juny de 2011.

exp/uni


A la zona del final de la rambla, en una distància de 500 metres hi ha més de 40 càmeres de videovigilancia. Es busca fer una anàlisi rigurosa de quina apreciació o rastreig real poden tenir les càmeres. Primerament es localitzen totes i es separen segons tipologies: entitat pública, entitat privada i seguretat ciutadana. Després es marquen els àngles de visió de les càmeres i el seu radi d’abast. Es limita el seu angle respecte la vertical i amb un 3d es marca el camp de visió en planta. Es retallen les zones amagades rere obstacles. Per acabar es marquen diferents zones de reconeixebilitat segons la proximitat a la càmera amb una escala de color. Es fa l’estudi d’un fragment de la zona de treball de “Rebobina” i s’extrapola per la resta de la superfície.

projecte realitzat amb gal·la miserachs i ariadna solsona.


Cartografia de videovigilancia mapa de reconeixibilitat

Treball de cartografia previ a la instal·lació audiviosual Rebobina, inclosa dins de l’exposició “Al final de la rambla”. Anàlisi de càmeres de videovigilància, radis d’abast, camps de visió, reconeixibilitat i obstacles.

exp/uni


El disseny es basa en la reinterpretació del monument Strawberry Fields dedicat a John Lennon al Central Park de Nova York, en el 30 aniversari de la seva mort el 8 de desembre de 2010. Es tracta d’un monument present en l’imaginari col·lectiu. L’element més reconeixible, el mosaic circular en blanc i negre, es simplifica i es converteix en un patró que es transforma en uns arbres, com si es trobés en una clariana al mig del bosc. Es crea una atmósfera especial que, tal i com suggereix el monument, porta a imaginar un nou món que es projecta a les parets blanques de l’iglú.

participació en la construcció de l’iglú i en la materialització del disseny entre el 27 i 29 de desembre de 2010.


imagine

1r premi concurs iglú hotel grandvalira Disseny de l’interior de l’iglú Suite Romàntica per al Concurs Iglu Hotel Grandvalira 2010. El tema a desenvolupar era: ciutats del món, monuments o edificis típics.

dis/co


Bicicleta180 sorgeix de la necessitat d’ordenar i optimitzar l’estacionament de bicicletes. Té com a principals objectius l’estalvi d’espai en planta; un disseny atractiu que alhora sigui senzill de construir i d’instal·lar a la via pública; un sistema d’aparcament pràctic i fàcil d’utilitzar per a l’usuari i un estacionament ordenat que eviti un conflicte amb els vianants. Es tracta d’un mòdul que permet col·locar dues bicicletes de forma vertical. Es situen de forma oposada per tal d’optimitzar l’espai i aconseguir col·locar més bicicletes en menys espai. La peça es construeix a partir d’una doble pell metàl·lica de 30 cm d’ample que genera una forma helicoïdal.

projecte realitzat en col·laboració amb oriol boada.


bicicleta 180

1r premi habitàcola 2008 atorgat per arquinfad Bicicleta 180 sorgeix de la necessitat d’ordenar i optimitzar l’estacionament de bicicletes. Es presenta en el marc dels premis Habitàcola atorgats per Arquinfad. 20ª edició. Bici-city.

dis/nc


e-spot és un punt de treball pels usuaris del transport públic ferroviari. Ocupa l’espai central de les andanes com a recobriment del pilar, permetent un alleugeriment visual i formal, en contraposició a la rigidesa estructural pròpia d’aquest tipus d’infraestructures. Proporciona un espai de treball per a dues persones (banc i taula), servei wifi i connexió a la xarxa elèctrica. Està construït en gran part per Syntrewood (material 100% reciclat obtingut a partir de la reutilització de plàstics). Es combina amb elements permeables que permeten una certa intimitat a l’usuari i mantenir alhora un control del que passa a l’exterior.

projecte realitzat en col·laboració amb oriol boada.


e-spot

punt de treball al transport públic e-spot és un dispositiu dissenyat per ocupar l’espai central de les andanes. Es presenta en el marc dels premis Habitàcola atorgats per Arquinfad. 21ª edició. Work-in-city.

dis/nc


Es tracta d’una intervenció que actua sobre una mitgera existent que ha quedat a la vista després de la transformació de la plaça Lesseps a Barcelona. La proposta consisteix en proporcionar una nova façana, tant a l’edifici com a la plaça. A partir d’aquesta transformació, la plaça guanya un nou espai de relació. Una bastida metàl·lica colonitza la mitgera i, del seu interior, en surten finestres, portes i balconeres que, tot recordant la composició tradicional d’una façana, aporten vitalitat i ofereixen un reclam al vianant on poder aturar-se i observar. La bastida s’adapta al perfil de la mitgera tot fent referència a allò que hi ha darrere seu.

projecte realitzat en col·laboració amb oriol boada.


de mitgera a façana transformació d’un racó

Intervenció a una mitgera que ha quedat a la vista després d’una modificació de l’espai urbà. Es presenta en el marc del concurs “racons públics” organitzat per Arquinfad.

dis/nc


S’utilitzen les restes no aprofitables de la producció d’arròs per crear una làmpada biodegradable. A partir de l’ebullició a una determinada temperatura d’aquestes restes, s’aconsegueix una massa que, adaptada a un motlle i assecada, permet obtenir un element semiesfèric amb una textura rugosa molt suggerent. Es poden aplicar colors naturals i ornaments florals a la superfície i, aplicant una espelma al seu interior, s’aconsegueix una llum càlida que dota l’atmosfera de tranquil·litat i intimitat. La làmpada flota a l’aigua i és ideal per exteriors. Es fon a la natura.

desenvoupat en el workshop de disseny “manufactured nature”. organitzat pel vitra design museum i el centre georges pompidou.


rice lamp

làmpada biodegradable Làmpada feta amb les restes no aprofitables de la producció d’arròs. Desenvolupada durant un workshop de disseny sobre la producció de plàstics biodegradables.

dis/nc



3acots.port.cat