Page 1

Un xic de tot El ButlletĂ­ de l'escola Setelsis

Juny 2014


Editorial PARTICIPAR Sovint parlem de les dificultats que tenim perquè tota la comunitat educativa es faci partícip de l’educació dels més joves. Ens ha semblat que per iniciar aquest escrit podíem agafar el diccionari, ja que sempre va bé saber de què parlem quan diem participar.. Diu el diccionari que participar significa tenir part en una cosa; prendre part. Podem entendre que pares i mares tenen la part més important de la seva vida a l’escola: els fills. Els mestres hi tenim els nostres objectius professionals: fer que els nens i nenes aprenguin. Tota la societat hi té el futur. Així, doncs, a l’escola tothom cal que hi participi perquè tothom hi té part, tothom hi té interès. Potser també és per això que tothom es veu amb cor d’intentar influir­hi: canvien les lleis d’educació com qui es canvia de camisa i costa assentar bones pràctiques i objectius comuns. En aquest aspecte, hem rebut una última agressió amb la LOMCE, aquesta llei que no es pot aplicar sense malmetre els principis del nostre Projecte Educatiu: L’Escola Setelsis es defineix com una escola catalana, pública, laica, inclusiva, acollidora, plural i participativa. Aquest projecte educatiu, aprovat el 2013, serà la nostra guia per seguir treballant. Hi ha un grup de pares i mares que tenen un tracte ben intens amb l’escola: la junta de l’AMPA i, en diferent grau, els pares delegats. Ajuden a tenir una escola que salta el mur de la classe, que abasta les extraescolars, el menjador, les festes... Tothom, famílies i mestres hem d’agrair la participació d’aquestes persones que desinteressadament ajuden a fer una escola més viva, més acollidora... Segurament el millor agraïment de la resta de pares serà la col∙laboració i la implicació del màxim de persones. D’altra banda, aquest curs hem estrenat noves formes de participació: mares bibliotecàries que han fet el préstec de primer; mares acompanyants a les sortides... Hem d’agrair la bona disposició de la Chantal, l’Emma, la Mireia, la Maria, la Montse, la Merche, la Carme, la Samia, la Sussi..., voluntarioses i amb un somriure de galta a galta, ens han ajudat a fer tasques que amb les retallades que hem rebut els últims anys potser s’haurien suspès. Participar també vol dir tenir tracte, comunicar, donar notícia. A l’escola vetllem per tenir­nos el millor dels tractes els uns als altres, per comunicar­nos de la millor manera. Tenim diferents canals de comunicació que intentem anar millorant: reunions, entrevistes, correu electrònic, blog.... Amb la reflexió d’uns i altres sabem que podem millorar aquests canals i construir­ne de nous. Desitgem que passeu moments de comunicació familiar i participació de jocs i d’oci durant UN MOLT BON ESTIU!


3

ESCOLA SETELSIS SOLSONA


Som Educació infantil Treballem una artista a P3 Expliquem Antoni Tàpies P4 Hundertwasser a P5

Cicle inicial

La sorpresa de 1r L'hort a 2n

Cicle mitjà Patrimoni solsoní a 3r L'excursió de 4t

Comiat de 6è Cicle superior Rambla Llibertat de 5è Acabem sisè ...

Les nostres comissions Comenius Educació física USEE AMPA Entreteniments Bon Estiu


Les parets parlen ...

5


Educació infantil ELS PICAROLS I ELS CAVALLETS TREBALLEM UNA ARTISTA LA YAYOI KUSAMA VA NÉIXER AL JAPÓ. PINTA QUADRES, FA ESCULTURES I DECORA ESPAIS. LI AGRADEN MOLT ELS CERCLES. LES SEVES OBRES EN SÓN PLENES. PER AIXÒ L’ANOMENEN “LA PRINCESA DE LES LLUNES” NOSALTRES ENS HEM INSPIRAT EN LES SEVES CREACIONS PER FER ELS NOSTRES TREBALLS.


7


Educació infantil EXPLIQUEM ALS PARES I MARES LES OBRES D’ANTONI TÀPIES GRÀCIES A TOTES LES FAMÍLIES QUE ENS HEU VINGUT A VEURE A L’ESCOLA. ENS HEM ESFORÇAT MOLT PER EXPLICAR­VOS ELS NOSTRES TREBALLS. ENTRE TOTS I TOTES HEM APRÈS UN MICA MÉS DE L’ANTONI TÀPIES. NANS I ÓSSOS


9


Educació infantil ELS NENS I NENES DE P5 HEM TREBALLAT HUNDERTWASSER Hundertwasser va ser un artista que es va dedicar a la pintura , a la decoració de façanes de cases, dissenyava peces de roba, … Segons ell, les persones tenim CINC PELLS. De cadascuna de les pells n’hem fet un treball. 1ª pell: L’epidermis. Hem estampat la nostra mà amb pintura i l’hem anat resseguint amb retoladors de colors. 2ª pell: La roba. Hem retallat i enganxat peces de roba fetes amb paper de regal, amb retoladors i colors hem dibuixat i pintat la figura humana. 3ªpell: La casa. Ens hem inventat cases, les hem dibuixat i pintat amb ceres. 4ª pell: L’entorn. Hem parlat a classe del que ens envolta, la família, els amics, l’escola i hem fet un dibuix del què podem fer per cuidar el nostre entorn. 5ª pell: El món. Hem fet una flor amb plastilina, senyal d'amistat i de pau.


11


Cicle inicial La SORPRESA per al REDA i el MARTÍ

Durant el curs hem dut a terme aquesta interessant activitat que consisteix en: ­ Cada setmana un alumne de la classe és l’encarregat de preparar una sorpresa. ­ Cal preparar­la per a compartir i sorprendre al seu company de classe. ­ La presentació i exposició es fa davant de tot el grup classe.

OBJECTIUS DE L’ ACTIVITAT:

­ Fomentar la reciprocitat de les relacions. ­ Estimular la responsabilitat de dur a terme una tasca encarregada. ­ Estimular la creativitat a l’hora de preparar­ho. ­ Treballar l’expressió oral i corporal, en el moment de l’exposició. ­ Vèncer la vergonya de parlar en públic. ­ Valorar el treball fet pels altres companys/es. ­ Sentir­se orgullós/a de pertànyer al grup­classe.


Hem constatat des del primer moment la implicació de totes les famílies de la classe, una sensibilitat extrema i una creativitat sorprenent. Algunes de les activitats presentades són: caixa amb diferents tactes, originals instruments musicals com maraques, braçalets amb picarols i mòbils amb campanetes... explicació d’ un conte fent­hi participar els companys, cantar una cançó, escoltar una gravació preparada a casa, projecció d’una pel·lícula doblada amb les veus de la família, llibres o treballs manuals que permetien l’estimulació dels sentits (vista, tacte, olfacte, oïda i gust). Entre tots, famílies i grup­classe, hem aconseguit el que volíem: fer feliços el Reda i el Martí i educar els infants des del respecte, la humanitat i la sensibilitat. 13

MOLTES GRÀCIES !!


Cicle inicial l'HORT A segon Durant aquest curs, els alumnes de 2n, hem estat els responsables de les eres de Cicle Inicial de l’hort de la nostra escola. Abans de començar a plantar i a sembrar hem dut a terme diferents tasques. Primer de tot, amb l’ajuda dels alumnes de la UEC l'Afrau, vam PREPARAR LA TERRA per a poder fer la plantació de les verdures i hortalisses. Vam remoure la terra i vam afegir­hi compost. Seguidament vàrem dividir l’espai tot fent eres. També vam conèixer algunes de les EINES que s’utilitzen per realitzar les tasques de l’hort: aixada, rasclet, regadora, plantador, fanga, pala, mànega, carretó,... LES MADUIXERES que teníem plantades d’altres anys les vam canviar de lloc i els hi vam fer una tanca perquè cap nen o nena les trepitgi jugant a l’hora del pati.

A les eres VAM PLANTAR: pastanagues, tomàquets, enciams, escaroles, cols, faves, carbassons,...


A prop de l’hort vam plantar les PLANTES AROMÀTIQUES que havíem comprat durant la visita al garden d’AMPANS. Hi vam fer un mandala molt bonic i aromàtic!!

Algunes de les tasques que anem fent tot sovint són, treure les males herbes, regar per tal que les nostres hortalisses creixin ben formoses i també tenim cura del COMPOSTADOR.

Quan hem pogut collir alguna hortalissa, ho hem fet tots plegats i ens les hem menjat. Mireu quines amanides tan bones!

15


Cicle mitjà Dins de l'àrea de medi, hem realitzat el projecte d'estudi del patrimoni solsoní, aprofundint en el coneixement de tres places: del Camp, de Sant Joan i del Consell Comarcal. Hem après coses de la seva història, els canvis que han patit, com s’ha anat adaptant l’espai als usos actuals i també hem descobert coses molt interessants i que no ens imaginàvem pas... Sabíeu que a la Plaça Sant Joan, hi vivien famílies molt riques? Coneixeu la història de la Font? Hi vivia la família Barnola, la primera que va tenir cotxe i xofer i que encara manté l’escut a la façana; també hi van viure el notari, el metge i tres capellans. La Font va ser la primera on va arribar aigua canalitzada de la Font de Meravelles, ara anomenada Mare de la Font. Per això rebia el nom de Font Major.

Us heu adonat quin dibuix hi ha al paviment de la Plaça del Camp? Sabeu el significat del mural de la Plaça del Camp? Doncs hi ha el dibuix de l’escut de Solsona a les rajoles negres: el Castell, el Card, el Sol i la Creu. El dibuix del monument és un homenatge a la pagesia.

Sabeu què representa l’escultura de la Plaça del Consell? La bola gran representa la Terra, creuada per les quatre barres catalanes, des d’on surten quinze esferes petites que representen els municipis de la comarca i que estan unides per la “S” del Solsonès. Coneixent la nostra ciutat l'estimem, i com que l'estimem, la respectem i volem tenir­ne cura.


Cicle mitjà El dia començava gris, ennuvolat, fosc. Amenaçava pluja. Els meteoròlegs de la tele havien dit que aguantaria, almenys al matí. Malgrat tot, vam decidir d’aventurar­nos.

EXCURSIÓ AL SOLSONÈS NORD

Passades les nou, l’autocar va començar el seu camí. Després d’uns tres quarts d’hora de viatge, vam arribar a Sant Llorenç de Morunys. Acabada una primera aturada necessària, vam continuar cap al municipi de la Coma i la Pedra. Un cop allà, vam deixar el nostre mitjà de transport i tot caminant vam anar cap al parc de les Fonts del Cardener, on vam poder veure un espectacle natural fantàstic: l’aigua fresca del riu que s’esmunyia entre les pedres amb molta força. Vam esmorzar enmig d’aquest paratge. Més tard, vam tornar a Sant Llorenç. Vam visitar l’església, el claustre i el museu. Molt amablement, en Jaume Adam ens va fer un tastet d’història de gran interès per a tots. Ens vam allargar bastant, perquè el vam cosir a preguntes. A continuació i en petits grups, ens vam traslladar, enmig d’una puja fina i constant, cap a la formatgeria Valette. La Clara ens va explicar el procés d’elaboració dels seus formatges, una elaboració artesanal que vam escoltar atentament. A molts ens van venir ganes de fer­ne a casa. Ens va impressionar l’ambient humit d’aquell indret i les olors peculiars que desprenia.

Va arribar l’hora de dinar i vam anar al camp de futbol a menjar­nos els entrepans. No plovia. Quina sort! Però el camp estava ben ple d’aigua. Impossible jugar el nostre desitjat partit de màxima rivalitat. Un cop tips, vam descansar uns minuts i cap al pavelló, on vam poder córrer darrera la pilota una bona estona. L’hora de marxar va arribar també. Vam pujar a l’autocar i, tot contemplant la bellesa de les aigües del pantà de la Llosa del Cavall, vam tornar a casa cansats, .... però feliços d’haver compartit una jornada lúdica amb els nostres companys.

17 21


Comiat de 6è


19 21

CURS 2013‐14


Cicle superior RAMBLA LLIBERTAT El divendres 5 de maig a la tarda, els nens i les nenes de 5è vam anar a l'Auditori de Barcelona a cantar Rambla Llibertat. Quan vam entrar a l'auditori va ser impressionant, era una sala supergran. De seguida vam començar l'assaig, érem 780 cantaires i havíem d'assajar deu cançons. El nostre director era Josep Prats que, mentre repassàvem les cançons, ens feia moltes bromes. Va ser un assaig prou divertit. Algunes cançons anaven acompanyades d'una coreografia, per això portàvem una màscara i dos pom poms. Quan va començar l'espectacle teníem un públic de 1.200 persones: pares, mares, germans, avis, tiets... El tema de l'espectacle era fer un reportatge televisiu, protagonitzat per l'Estela i en Gómez, d'una Rambla que es deia Llibertat, símbol d'armonia, convivència..., on tots els personatges podien gaudir d'una benentesa llibertat. Aquest any la Cantània tenia un valor afegit, celebrava el seu 25è aniversari. "Va ser espectacular i emocionant". "Una experiència inoblidable". "Era la primera i potser l'única vegada que podria cantar allà". "Mereixeria una repetició".

TALLER DE GOSPEL Per tancar el curs de música, els alumnes de 5è van gaudir d'una sessió de gospel, a càrrec de la professora de cant Marta de l'Escola Municipal de Música de Solsona. Des d'aquí el nostre agraïment.


Cicle superior ACABEM SISÈ... QUÈ RECORDAREM DE SETELSIS? L'escola Setelsis és una escola magnífica, aprens molt i els professors són molt bons. En aquesta escola no et falta mai cap amic, ni mestra per ajudar­te. Hem après grans coses que no sabíem de nosaltres mateixos: qualitats i defectes. Hem après a respectar els altres, a parlar, jugar i fer coses boniques. Ens ha fet créixer com a persones. Hem celebrat festes tradicionals catalanes: sant Jordi, Nadal, Pasqua,... L'atenció que hi dediquen els mestres, la molt bona organització i, sobretot, que any rere any l'escola va millorant. Cada dia em despertava molt content perquè havia d'anar a l'escola. Hem crescut amb aquesta escola i ens fa pena marxar. 21

Nou anys han passat i al cor se m'han quedat gravats. Gràcies, Setelsis! Mai t'oblidaré! Ara sabré perquè els nens que marxen de l'escola Setelsis s'enyoren. Gràcies Setelsis per tots aquests anys que m'has acollit i ensenyat. Jo ja marxo, però tots els records bons i dolents vénen amb mi, dintre el meu cor, perquè ningú me'ls prengui. Per a mi els mestres han sigut com la pluja pel sembrat. Gràcies mestres! L'escola Setelsis és un lloc per riure, aprendre i somiar. Me'n vaig de Setelsis amb molts bons records; uns professors i uns amics que m'han ensenyat moltes coses de la vida. Moltes gràcies, Setelsis. Només hi ha una paraula per descriure els meus sentiments: gràcies i més gracies. Ara cap a l'institut a esforçar­nos el doble.

ELS ALUMNES DE SISÈ


Les nostres comissions CONFERÈNCIA A LA BIBLIOTECA PER AL CICLE SUPERIOR L' 11 DE SETEMBRE DE 1714 Aquest curs està ja a les acaballes però alhora podem dir que estem a les portes del curs 14­15. Arribarem al mes de setembre a l'escola Setelsis o a l'Institut Francesc Ribalta havent commemorat el tricentenari d'aquest 11 de setembre de 1714. Per això hem cregut oportú fer una presentació d'aquesta data històrica del nostre país. Per donar una bona explicació dels fets hem convidat el professor d'història de l' Institut, Ramon Rafart. La conferència, il∙lustrada amb un motivador power point, va ser seguida amb molta atenció i interès pels joves alumnes de 5è. En acabar van sorgir un seguit de reflexions, com ara: "El Ramon Rafart ens va fer una gran lliçó d'història, ha estat una bona experiència." "Ho vaig entendre molt bé perquè hi havia molts detalls." "L'explicació va ser amb molta energia, vaig quedar fascinat de tot el què va passar. Tothom diu que 300 anys és molt, però sembla que no fa tant de temps." "Els catalans van ser molt forts i valents, tot i que va haver­hi molts morts a Catalunya però van lluitar fins al final." "Em va agradar molt la conferència i estava molt a gust mentre l'escoltava. Vaig aprendre moltes coses."

"Entenia molt bé el què s'explicava però em va sorprendre molt que la guerra fos tan cruel."

"Quan vaig arribar a casa ho vaig comentar amb els meus pares i em van dir":

"Cal saber d'on venim, per entendre on som i saber on volem arribar."


Una setmana més tard, els alumnes de 6è ben a punt d'entrar a l' Institut van seguir la mateixa conferència. Amb ells els va motivar fer tot un seguit de preguntes relacionades amb el tema, com ara:

" Quin tant per cent s'havia de pagar amb impostos? " " Què passava si parlaves en català? " " Per què Felip V va concentrar totes les Universitats en una? " " Com és que ara parlem en català? " " En quin moment Catalunya va tornar a recuperar tot allò que havia perdut? " " Quines tropes hi havia a Cardona? " " Hi havia moviments de població en aquella època? " ...

23

En aquesta intervenció, els alumnes, van saber establir comparances entre aquella època i l'actual. Arribant a conclusions molt interessants: " Es continuen pagant els impostos a Madrid." " La recuperació de la llengua catalana a les escoles torna a perillar." " Torna a haver­hi moltes Universitats."


Comenius REUNIÓ DE COORDINACIÓ A LONDRES Del 19 al 23 de maig tres mestres de l’escola van assistir a la 3a reunió de coordinació Comenius a Londres. A Londres es van retrobar amb els mestres de les altres escoles que participen en aquest projecte. Van ser uns dies on es van viure moments lúdics però també moments per a la reflexió. Es van portar a terme moltes activitats per a conèixer la bonica ciutat de Londres i l’escola

Burlington Junior School. A més a més, cada escola va mostrar a la resta els treballs dels alumnes, sobre el conte tradicional anglès i nord irlandès i es va fer una reflexió conjunta sobre el projecte, el seu desenvolupament i les tasques que s’han de portar a terme per a la propera visita a Irlanda del Nord.


Entreteniments MAZE Can you help the giants to find out the way to the cake?

25


Les nostres comissions TU POTS SALVAR EL PLANETA Tots som responsables del nostre planeta. Fins i tot les accions més petites poden significar molt.

CADA DIA COMPTA, PETJADES ECOLÒGIQUES ! ▪ Cada minut surten per l’aixeta cinc litres d’aigua. Pensa­hi quan et rentis les dents. Una aixeta que degota pot malgastar fins a 4 litres al dia. ▪ Un terç de l’aigua consumida en una casa s’utilitza tirant de la cadena. De mitjana, gastem 50 litres d’aigua al dia. ▪ Els carregadors connectats segueixen consumint electricitat encara que no estiguin connectats als aparells. Així es malgasta energia i hi ha risc d’incendis.

▪ El menjar ràpid s’ha popularitzat molt i cada cop llencem més embolcalls. ▪ Moltes llars podrien reduir les seves emissions de diòxid de carboni en dues tones l’any minimitzant el consum d’energia. Anar amb jersei per casa i dormir amb un nòrdic o manta de més és una bona manera d'estalviar energia. ▪ El quilometratge dels aliments és la distància que recorre el menjar fins arribar a la teva taula. El transport del menjar genera diòxid de carboni, que contribueix a l’escalfament global. Consumir productes de proximitat és una bona pràctica.

Escola verda

▪ Es calcula que per produir el paper que consumim s’han de talar dos arbres per persona l’any. ▪ La dutxa o el bany del matí s’emporten molts litres d’aigua. No t’estiguis temps de més a la dutxa i redueix el consum d’aigua. ▪ Cada any es generen a Catalunya unes 100.000 tones de residus d’envasos lleugers. Les caixes i embolcalls de menjar ràpid, dolços i berenars formen bona part de la nostra brossa. ▪ Els aparells que es deixen en mode d'espera consumeixen cada any energia per valor de 970 milions d’euros i alliberen 4 milions de tones de diòxid de carboni. Desconnectar sempre el televisor, el DVD, l’ordinador i la cadena de música del corrent quan no els fas servir és una bona manera d’estalviar. ▪ En un any, cadascú de nosaltres produeix deu vegades el seu propi pes en brossa domèstica:160 llaunes, 107 ampolles i pots, paper equivalent a 2 arbres i 45 quilos de plàstic. Podem ajudar a protegir els recursos naturals del món. Per aprofitar al màxim les matèries primeres, hem de reduir, reutilitzar i reciclar la brossa.


EL TEU DIARI Fes servir el diari per registrar el teu impacte en el medi ambient. Cada cop que facis una cosa de la llista posa una creu a la petjada que toqui. Al final de cada mes, suma el nombre de creus de cada columna. A veure si cada mes tens menys punts a les accions perjudicials i més punts a bones pràctiques. Posa una creu cada cop que...

ACCIONS PERJUDICIALS

BONES PRÀCTIQUES

Et banyis a la banyera.

Et dutxis.

Deixis carregadors de bateries endollats.

Apaguis la pantalla de l’ordinador.

Deixis l’aixeta oberta mentre et rentis les dents.

Llencis paper que es podria haver reciclat.

Deixis connectats al corrent els aparells elèctrics.

Et portin en cotxe en lloc d’anar a peu o en bici.

Encenguis la calefacció en lloc de posar­te més roba.

Desconnectis els aparells elèctrics que no utilitzis.

Tanquis l’aixeta mentre et rentis les dents. 27 Et posis més roba i no encenguis la calefacció.

Vagis a peu, en bici o en transport públic en lloc d’anar amb cotxe.

Facis servir les dues cares del paper per imprimir un document.

No deixis llums encesos. Deixis llums encesos quan no ets a l'habitació.

Passis tota la tarda mirant la tele.

Llegeixis un llibre en lloc de mirar la tele.

Agafis una bossa de plàstic del supermercat.

Portis una bossa o senalla de casa per anar a comprar


Educació física Un any més l’escola Setelsis, ha anat a participar a la Fase Intercomarcal d’Atletisme que se celebra a les pistes d’Arbeca. Ja són molts anys seguits que l’alumnat d’aquesta escola hi participa massivament, representant més del 50% dels atletes. Això afavoreix un ambient molt agradable entre els mateixos alumnes on la motivació i les ganes de fer­ho bé hi són molt presents. Les proves en les quals podem participar són: ­ Velocitat (60m llisos) ­ Resistència (600m llisos) ­ Salt de llargada ­ Llançament de pes Durant l’any, a les classes d’educació física se’n parla i, a mesura que s’apropa el dia, comencem a entrenar de forma més específica. La novetat en la participació per als alumnes de 3r i l’esperit de superació per als altres, fa que el nivell sigui molt alt i que això es tradueixi en uns resultats, tant personals com d’escola, excel∙lents. Només la falta de destinació de recursos en l’àmbit esportiu escolar, per part de les administracions, ens està impedint poder fer un pas més com a escola i participar en campionats de més alt nivell, que ja des de fa uns anys s’han deixat de celebrar. Esperem que aquesta situació es resolgui aviat!


USEE GRÀCIES PER LA MÚSICA. El contacte amb la música ens permet experimentar amb ritmes, tons, melodies, vibracions,… i també amb emocions i sentiments (tant dels intèrprets com dels receptors). La interacció amb persones, sempre és positiva, però si aquestes ens ofereixen un art tan vivencial com la música, és un valor afegit que hem d’agrair de manera molt especial. Aquest curs, la USEE ha comptat amb la col∙laboració de diferents persones que ens han regalat moments inoblidables. L’Alba Carralero ens va oferir un concert de Nadales, en el qual, a part de compartir un repertori de cançons conegudes i tradicionals, va presentar­nos el clarinet.

La Trinxaranga va fer­nos gaudir dels seus ritmes i conèixer una mostra d'instruments de vent i percussió.

29

Per acabar el curs, la Tate Torra ens ha apropat a un altre instrument: l’acordió. Hem compartit una tarda musical d’allò més entranyable.


Les nostres comissions Omplim de música el nostre pati perquè estimem la música, ens acompanya en molts moments importants de la vida i volem que continuï sent indispensable en l'educació dels nostres infants

MIRALL DE PAU Música: t’escolto entre els estels, dolça i somrient vora el cel... La vida s’il•lumina al teu costat: tu fas que els amors s’envolin, que les il•lusions es tornin realitat... Viatges amb els núvols i amb els vents tot fent de l’harmonia sentiments... El teu llenguatge és el de l’amistat, perquè no hi trobem mentides, i les teves melodies són veritat... I volem que ens facis lliures: només tu pots fer­nos viure emocions amb els teus sons... Reprenem cançons i danses, refem somnis i esperances: ets la clau d’un món de pau... Música: m’escalfes com el sol... Ets màgica i em mostres tants colors... ... vermell, daurat, blau, verd, i el blanc més pur... Però l’oïda està glaçada i la veu roman callada, sense tu...

Si, quan és fosc, és molt dur i tot ho trobo perdut... ... sé que, demà, un to farà que pugui tornar a riure els teus acords em duran plors, silencis o somriures... I volem que ens facis lliures: només tu pots fer­nos viure emocions amb els teus sons Reprenem cançons i danses, refem somnis i esperances: ets la clau d’un món de pau... I volem que ens facis lliures: només tu pots fer­nos viure emocions amb els teus sons... Reprenem cançons i danses, refem somnis i esperances: ets la clau d’un món de pau... Tu m’acarones el cor... Música: David Melgar Lletra: Gibert d’Artze


31


AMPA AMPA INFORMACIONS Aquest curs 2013/2014 s’han revisat les quotes del servei de guarderia, ja que aquest servei era deficitari, degut a la desaparició de les subvencions públiques. Per tal de corregir aquesta situació i poder seguir oferint els serveis amb les mateixes garanties de sempre, es van reduir hores de feina i sou a les monitores i es van apujar les quotes del servei. Volem agrair la comprensió, tant dels pares i mares, com de les monitores. Però amb aquests ajustos no n’hi ha prou i durant l’Assemblea General de l’AMPA es van donar idees per tal d'aconseguir uns diners extres. Una de les que s’ha portat a terme és fer la nova samarreta de l’AMPA. Es va convocar un concurs de disseny, i després de moltes deliberacions, va sortit guanyadora la samarreta dissenyada per Francesc Altès i Eva Moré. Es venen a 8€ i amb aquesta acció esperem acabar de sanejar el deficitari estat de comptes de l’AMPA. També va ajudar la paradeta de Sant Jordi que va muntar l’AMPA al pati de l’escola. Gràcies a les aportacions de les famílies es van poder vendre molts llibres i DVD. Comptem també amb els diners que es recapten amb el sopar que l’AMPA ofereix després de la festa de final de curs. Totes aquestes accions necessiten, però, la col•laboració de tots: cada euro compta!. Us animem doncs a participar­hi col•laborant indirectament: comprant la samarreta i gaudint del sopar. Els serveis de l’AMPA són bàsics i necessaris per al bon funcionament de l’escola.

EXTRAESCOLARS Aquest curs s’ha estrenat alguna activitat extraescolar i les que es fan des de fa temps estan tenint, com sempre, molt bona acceptació. Agraïm als monitors i monitores la seva tasca i el seu interès per renovar­se any rere any. Aquí teniu algunes fotos representatives:

club de lectura


Educaci贸 infantil

manualitats

33

play time

escacs


Entreteniments CROSSWORD complete the crossword of the english tale "dick whittington and his cat" 1

2

3

1 2

4 5 6 7 8

10

l


Bon estiu

35

PAÍS PETIT El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d’aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descobreixin detectors pels secrets del cor. I és així, és així com m’agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els poblets tenen por, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m’agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d’amor pel meu país.

El meu país és tan petit que quan el sol se’n va a dormir mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Lletra: Lluís Llach Foto: Plaça de Sant Joan de Solsona


Un xic de tot juny 2014  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you