Page 1

R. I. V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist de Tarragona

Processó del Sant Enterrament declarada “FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL”

Setmana Santa del 17 al 24 d’abril de 2011 Núm. 28 TARRAGONA PORTADA Foto i disseny: Fer-vi EDITA REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. C/ Natzaret, 1 43003 Tarragona www.tinet.org/~lasang E-mail: lasang@tinet.org COORDINACIÓ Carles Baches i Pla CONSELL DE REDACCIÓ Xavier Balanyà Llorens Joan J. Barriach Molas Vicenç Gabriel Ascaso Joan A. Porqueras Musté Dipòsit Legal T- 341-2011 IMPRIMEIX Impremta Comercial - offset impremta@impremtacomercial.es

Sumari Setmana Santa i Família . . . . . . . . . . . 3

Els Armats a Salamanca . . . . . . . . . . 26

Arquebisbe de Tarragona

Capità Manaies dels Armats de la Sang

Josep Fèlix Ballesteros . . . . . . . . . . . . . 5

Memòria 2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Jaume Pujol Balcells

Alcalde de Tarragona

Alfons Lorenzo

Joan Josep Barriach i Molas Secretari

Tradició i espiritualitat Josep Poblet i Tous . . . . . . . . . . . . . . . . 7 President de la Diputació de Tarragona

A propòsit d’uns poemes de Salvador Espriu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Monsenyor Miquel Barbarà Anglès

Delegat Episcopal per a les A.A. S.S. de l’Arxidiòcesi. Prefecte i President de les Congregacions de la Sang. Consiliari de l’A.A.S.S. de Tarragona

El Crist dels Penitents, 50 anys . . . . . . 47 Josep Queraltó Serrano, pvre., prior Josep Maria Marsal Cap dels portants del Crist dels Penitents

Barbastro 2010 XXIII Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales . . . . . . . . . . . 53 Vicenç Gabriel Ascaso

Festa de la Sang 2010 . . . . . . . . . . . 55 Salutació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Josep M. Fortuny Miró Sotsprefecte

Medalla de la Fidelitat Joan Queralt Vidal . . . . . . . . . . . . . . 62

Carles Baches Pla

En memòria del Dr. Florenci Giralt, Prefecte de la Sang, amic i mestre . . . 13 Josep Maria Solé i Poblet

Retalls Històrics de la Campana de l’església de Natzaret . . . . . . . . . . 64 Carles Baches Pla

Presentació de l’opuscle la Sang . . . . .15 Albert Abelló Hierro

President de la Cambra de Comerç de Tarragona

Un Sant Crist “Gros”, desconegut? . . . 67 Joan Pere Cadena Escuté

El Pintor Francesc Sabater i El Sant Crist de la Confraria de la Puríssima Sang (1617) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

“La trencà de l’Hora” . . . . . . . . . . . . . . 69

Doctora en Història de l’Art. Profesora en la Universitat Rovira i Virgili. Conservadora del Museu Diocesà de Tarragona

Pequeña Historia de los Nuevos “Armats” . . . . . . . . . . . . . . . 73

Sangre de Cristo . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Programa d’actes Setmana Santa 2011 . . . . . . . . . . . . . 95

Sofia Mata de la Cruz

Pilar Peña Lafuente

Josep Ciurana Moncusí

Luis Mª Mezquida

1


Salutació

Setmana Santa i Família Benvolguts confrares i lectors, Una de les imatges de la Setmana Santa que més gravades tinc és l’expressió dels nens quan, bocabadats, amb uns ulls com a plats, contemplen el pas de les nostres processons. I quina estampa tan bonica és veure els nostres menuts, amb la corresponent vesta processional, desfilant al costat del pare, de la mare o d’un germà. Que n’és, d’important, el paper de la família! Ho dic en el sentit més ampli: des de la seva missió fonamental com a generadora i acollidora de la vida, passant per tot el procés d’educació, de socialització i de transmissió de cultura i valors, fins al seu servei més dolorós i humà, com és acollir en el seu si la malaltia i el declivi natural de la vida que s’encamina cap a la seva consumació. La família forma part del projecte creador de Déu que va fer boniques i bones totes les coses (cf. Gn 1,31). També la Sagrada Família de

Natzaret va tenir un paper fonamental en el procés de creixement personal —corporal i espiritual— de Jesús: llegim en els evangelis que Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes (Lc 2,52). Ens podem imaginar fàcilment Jesús assegut a la falda de la seva mare mentre aquesta li anava ensenyant les primeres pregàries, o Josep portant Jesús a la sinagoga els dissabtes. Podem afirmar que Jesús va ser un home del seu temps, integrat dins la cultura i la religió del seu poble, gràcies a la seva família, Maria i Josep.

tal que tots els cristians siguin fidels als ensenyaments d’aquell que va donar la seva vida en rescat per tots els homes i ens va ensenyar el camí i la veritat. En aquest sentit l’Església, fidel a la seva missió, ha de predicar la paraula de Déu quan és oportú i quan no ho és (cf. 2Tm 4,2) i no pot deixar d’insistir en la veritat d’allò que predica. Per això el nostre sant pare Benet XVI, valent i decidit a predicar la veritat, va proclamar que Jesucrist «ens ha ensenyat […] el valor primordial del matrimoni i de la família, esperança de la humanitat, en la qual la vida troba acolliment, des de la seva concepció fins al seu declivi natural. Ens ha ensenyat també que tota l’Església, escoltant i complint la seva paraula, es converteix en la seva Família. I encara més, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que, sembrada en tots els cors,

Jesús, abans de morir a la creu, encomana Maria a Joan, que representa l’Església. Ara és l’Església la nova encarregada del creixement dels seus fills, els creients, pels quals ha de maldar i ha de vetllar. Aquesta és la meva missió com a cap i pastor d’aquesta Església que fa camí a Tarragona: vetllar i maldar per

3


Salutació animi l’esperança». Són paraules del Sant Pare durant l’Angelus del dia 7 de novembre de 2010 a la Sagrada Família de Barcelona. Benvolguts: defensem la família, defensem la vida. Ens calen famílies cristianes que, amb valentia, visquin aquesta dimensió profètica del matrimoni de ser amb generositat font

de vida, sal i llevat enmig del nostre món. Pares: a les vostres mans està, en bona mesura, el futur dels vostres fills, de la nostra societat, de la nostra Església i de la nostra Setmana Santa de Tarragona. Joves: us espero a tots per a rebre primer els pelegrins que el mes d’agost vindran a la nostra arxidiòcesi, i després anirem tots a Madrid per a

participar en la propera Jornada Mundial de la Joventut amb el Sant Pare. Us desitjo una molt bona Pasqua de Resurrecció. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció i agraïment per la vostra tasca.

J A UM E P U J O L B A L C E L L S Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Foto: Fer-vi

4


Salutació

Salutació

El prestigi que gaudeix la Setmana Santa de Tarragona més enllà de les nostres comarques, i el relleu que té dins de l’agenda tarragonina, es degut a l’arrelada tradició d’algunes entitats com la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, que organitza la processó del Sant Enterrament des de fa segles, des de l'església de Natzaret. Des de la seva fundació l’any

1545 la congregació participa intensament d’una tradició secular i espiritual que ja forma part de la nostra memòria col·lectiva. Durant aquestes centúries la vida ha canviat molt, però l’essència de la nostra Setmana Santa perviu en l’esperit de la col·lectivitat. Si volem una ciutat teixida de complicitats és precís que fem pinya entre totes les confraries que formen

part de la Setmana Santa. De la mateixa manera que ho han de fer totes les entitats de l’entramat social de la ciutat, perquè l’esforç i la superació de reptes es cosa de tots. Junts millorem. Des d’aquestes ratlles vull agrair la tasca feta per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang i encoratjar-vos a seguir treballant per Tarragona.

JO S EP FÈLI X B AL LES TERO S Alcalde de Tarragona

5


Foto: Jordi Freixa


Salutació

Tradició i espiritualitat

La Setmana Santa és sinònim de fe, recolliment i silenci, però també de fragor, color i tradició festiva. Tot un compendi d’espiritualitat i d’història que durant aquests dies impregna als nostres pobles i ciutats. La preservació de la Setmana Santa, a través dels anys i dels segles, depèn en bona part de l’empenta i la bona tasca que, al costat de l’Església, duen a terme associacions, confraries, gremis i altres entitats ciutadanes.

Publicacions com la que teniu a les mans són el portaveu d’aquest compromís envers una tradició arrelada i ben nostra, amb una projecció social i cultural que depassa l’estricte sentit religiós fins esdevenir patrimoni de tothom. Des de la Diputació de Tarragona felicito de tot cor les diferents associacions i entitats de la Setmana Santa, per la seva contribució a enaltir i difondre l’esperit d’aquesta

tradició arreu de les nostres comarques. El meu desig és que cadascú, des de la seva perspectiva personal, visqui aquests dies amb plenitud i consciència.

J O S E P P O BL E T I T O U S President de la Diputació de Tarragona

7


Foto: Miquel Sanchis


Salutació

A propòsit d’uns poemes de

Salvador Espriu Dintre de poc, de dos anys, el 2013, farà cent anys del naixement del poeta Salvador Espriu. Salvador Espriu va tenir relació amb la Setmana Santa de Tarragona perquè, segons explica ell mateix (Setmana Santa. Barcelona: Edicions Polígrafa, 1971) “un amic que no conec personalment, el senyor Lluís Bonet i Punsoda, em va fer demanar una col·laboració sobre el tema de la Setmana Santa, per a una publicació que s’edita amb molta pulcritud una vegada l’any, relacionada amb la celebració de les processons d’aquest període litúrgic a Tarragona” (pàg. 7). Responent a aquesta petició va escriure “una suite” de nou poemes que varen sortir en aquella publicació”. Ell va signar aquests poemes l’any 1962 i varen ser publicats a la revista de l’Agrupació l’any 1964. Salvador Espriu va ser una persona preocupada per la mort. Ja que ell mateix diu que és “eix com sempre de la meva obra”. El seu

poema de Setmana Santa diu que enllaça amb el seu “llibre de Sinera”, el qual explica que els seus últims versos·”són acròstics, i el singular lector hi confegirà el vocable mort” (pàg. 12). Són aquests:

M-’alço vell tronc damunt la vella mar O-mbrejo i guardo el pas del meu camí R-eposa en mi la llum i calmo ja la nit T-orno la dura veu en nu roquer del cant.

Aquest home, que es veu allunyat de la nostra creença, reivindica “el fonamental i imprescindible dret d’interrogar i indagar”- Malgrat això, des del seu món tant diferent del nostre, accepta de col·laborar amb la nostra Setmana Santa. I, en aquest mateix llibre, recorda impressions de les setmanes santes que havia viscut. Arran d’una “tovallola de Comunió” feta per unes monges properes a la família, recorda l’anagrama del Crist i “els símbols tradicionals de la passió: la santa faç, la corona d’espines, la columna dels

assots, el martell i els claus, l’esponja, la llança, el gall, l’escala del davallament, i potser altres emblemes...” (pag. 11). Sabent tot aquest context personal, val la pena rellegir aquests poemes dedicats a la nostra Setmana Santa. El VI diu així: Sota la llum rogenca /de la lluna andarejo / pels carrers. Damunt la vella esquena / sento les bastonades / d’aquest vent. A poc a poc m’entrava / el ferro de la llança / del meu temps. Dintre la nit cremada / de tremolor de ciris / em vaig dient: -Com fugiré ara, / on aniré, / quina clau m’obriria / cap recer? Timor mortis conturbat me. (Salvador Espriu. Obres completes. I Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1968, pàg. 457-462). En aquells anys seixanta es va produir d’una manera senzilla una cosa que ara se’n tracta molt: l’apropament i el diàleg entre la fe i la raó i la creença i l’estètica. Com Salvador Espriu, hi deu haver moltes persones que participen de la nostra Setmana Santa, des de dins de confraries o des de fora d’aquestes, amb els mateixos o semblants interrogants. En El Concili Provincial Tarraconense, quan es va tractar dels “allunyats”, es va fer un gran debat i n’hi va haver que es van preguntar: qui està allunyat de qui? És una qüestió molt complexa i

9


Salutació no es pot fer demagògia, però segurament que hi deu haver de tot. Potser els que pensem que entenem i vivim més la Setmana Santa des de dins de les nostres creences hauríem de parar més atenció en

veure què manifestem de l’amor de Déu i de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist als homes i dones del nostre temps. Hi ha altres qüestions que haurien de passar en segon terme i potser n’hi ha que no haurien d’existir entre nosaltres. Hem de

ser testimonis de l’amor a Déu i als germans, per damunt de moltes altres petites o inútils coses.

M ON S E N Y OR M I Q U E L B A R B A R À A N GL È S

Delegat Episcopal per a les AA de Setmana Santa de l’Arxidiòcesi Prefecte i President de les Congregacions de La Sang, Consiliari de l’Agrupació d’AA de Setmana Santa de Tarragona

Foto: Fer-vi

10


Salutació

Salutació Benvolguts congregants, Un any més la nostra revista m’ofereix la possibilitat d’adreçar-me a tots vosaltres i convidar-vos a reflexionar vers la trascendència de la Setmana Santa que estem a punt d’encetar i recordar-vos la responsabilitat que tant com a Congregació, com individualment cadascun de nosaltres, tenim en formar part de la mateixa, i viure-la amb autèntica convicció i creença en els fets que rememorem; la figura cabdal dels mateixos és el nostre Sant Crist de la Sang.

les parets brillants...; que no quedi sols en una simple reforma externa sinó que es tradueixi en una reial conversió interior de tots nosaltres, de tots els congregants, per preparar-nos a viure la Setmana Santa com es mereix. Us emplaço a tots a participar-hi, a viure tots els actes programats amb una presència activa i sentida des de la Passió i Mort fins a la Resurrecció del Sant Crist. Bona Pasqua

Aquest any hem aconseguit, després de molt esforç, arreglar la casa de la nostra Congregació fent obres de millora, necessàries, que han dignificat més, si s’escau, el nostre espai. Tenim la casa neta, el terra reforçat, J OS E P M . F OR T U NY M I R Ó Sotsprefecte

11


En memòria del Dr. Florenci Giralt, Prefecte de La Sang, amic i mestre. El treball dels homes cal situar-lo de manera obligatòria, per tal de fer-lo comprensible, en el context històric individual que li dona forma i sentit. En el cas del Dr. Giralt, òbviament es situa al voltant de l’Església, la seva gran devoció i en els darrers anys en el de la reconstrucció i modernització de la Congregació de la Puríssima Sang de Tarragona, de la que en va ser nomenat Prefecte per l’Arquebisbe Dr. Torrella. En lo personal, em sento molt honorat pel privilegi que Mn. Florenci em va atorgar en convertir en amistat, sincera i plena, la nostra relació personal. Certament tenia, d’antuvi, una forta amistat amb el meu pare, però al coincidir a la Sang, ell com a Prefecte i jo com a Sotsprefecte , la nostra relació es va intensificar i finalment convertir en una gran i privilegiada amistat, que durà, fins i tot, desprès de tant ell com jo

deixéssim els càrrecs, per decisió personal. Son moltes les vivències, alguna bones, altres molt bones i altres decebedores i fins i tot tristes, les que varem compartir. Moltes hores de comunió i moltes hores de llargues converses, de vegades a casa seva i d’altres en el meu despatx a la clínica. Molt temps de somiar, molt temps de batallar, molt temps de somriure i molt, massa, per les grans decepcions. Traiudires suportades i compartides per tots dos i èxits i victòries de les que ens feien creure, que no perdíem el temps i que els esforços, de vegades molt feixucs, valien la pena. Un cop acabades les etapes de responsabilitats, varem seguir compartint estones de converses i dinars junts al restaurant de la clínica, on recordàvem les “batalles” antigues, així com els nostres èxits i els nostres fracassos.

Escric aquests mots, tot just en arribar a casa desprès d’acompanyar-lo en el darrer viatge, una solemne celebració religiosa presidida per l’Arquebisbe Jaume, familiars del Dr. Giralt, el Capítol catedralici, amics i amb un nodrit grup de companys de junta de la Sang que tan mateix han tingut la joia i el privilegi de compartir estones amb Mn. Florenci. La bandera negre de la Sang era present al presbiteri,com no podria ser d’altre manera doncs la seva absència hagués estat imperdonable, bandera negre, color de dol, de mort, de dolor i alhora d’esperança i fe cega de retrobament en un lloc millor i lluminós. En finalitzar la cerimònia parlàvem i recordàvem al Dr. Giralt i el resultat de la conversa, crec no equivocar-me, en que tots em coincidit en una conclusió, si tots plegats haguéssim de definir a Mn. Florenci Giralt, direm sense cap mena de dubte que: ERA I PER A NOSALTRES SEGUIRA SENT “UN HOME BO”. “La nostra fe, la que ell ens va inculcar La nostra tristesa, la seva alegria celestial La nostra esperança, el retrobament final”

Em pau reposi Mossèn.

J OS E P MA R I A S O L É I P O B L E T “amic de Mn. Florenci”

13


Presentació la vida. Però això està canviant o haurà de canviar si volem redreçar aquests temps complicats que ens toquen viure.

Presentació de l’opuscle la Sang Permetin-me abans que res que els faci cinc cèntims del que avui representa per a mi trobar-me aquí davant de tots vostès. Quan se’m va proposar, molt amablement presentar aquest opuscle vaig sentir una enorme satisfacció. Com a tarragoní s’entén molt bé que aquest fos el meu primer sentiment. Ara bé, immediatament a aquest en succeí un altra de tant o més intens i fort: el de la responsabilitat.

els meus tres anteriors predecessors en aquesta tasca han deixat: el bon amic Andreu Múñoz i Melgar, arqueòleg, president de l’Associació Cultural Sant Fructuós i Director del Museu Bíblic de Tarragona; el professor Lluís Moncunill i Cirac i Francesc Barriach i Molas, arxiver municipal i membre del Senat tarragoní. Tots tres van fer unes aportacions del màxim nivell.

Responsabilitat i profund respecte per a una Congregació que a més d’un notable i molt distingit pes en la història de la nostra ciutat forma part del llegat vital de molts tarragonins i tarragonines.

Em dic Albert Abelló. Vaig néixer i visc a Tarragona. Em sento orgullós de la nostra ciutat. Sóc empresari i des de l’any 2006 presideixo la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, una institució senyera de la Capital que camina amb pas ferm i decidit cap els seus primers 125 anys d’història.

Per això, avui i aquí em sento honorat i molt agraït. Ara resta només que la meva intervenció estigui a l’alçada del que la Congregació n’espera de mi i més tenint en compte la magnífica empremta que

Tinc, per tant, una trajectòria professional i una responsabilitat representativa que, per la seva operativa i pel dia a dia, molt sovint s’allunya de l’humanisme que, està present, en tantes altres activitats de

De fet, el bategar d’organitzacions com la vostra representa una llum, una referència. Un far en aquest mar convuls en el que, de vegades, sembla que hi estigui ancorada la nostra societat. Prestar atenció al que ens van ensenyar de petits, retrobar-nos amb els primers consells més tendres i no oblidar d’on venim per tenir la força per anar cap a on volem. Aquests han de tornar a ser referents per transitar personal i professionalment per aquesta vida. N’estic segur que, si mai ens hem descantellat, tornarem a les essències com a base per tornar a aixecar una economia i uns valors que seran un autèntic referent. Com veieu, la deformació professional cap el món de l’empresa i l’economia és en el meu cas un tret distintiu i que marca el meu dia a dia. Però això no vol dir que en la meva brúixola vital no hi hagi lloc per entendre que aquest món haurà de fer un gir o prestar més atenció a conceptes i valors que ens han transmès els nostres pares i avis, a l’igual que aquells els van rebre dels seus, adaptant-los, és clar, als moments actuals, però mantenint-se el més important: la seva essència.

15


Presentació neoclàssic. Va pagar molt car no està amatent a la demanda. Tant és així que com ens diu Sofia Mata de la Cruz:

Foto: Fer-vi

(...) “va ser l’origen de la seva ruïna. Els seus projectes eren rebutjats i no tenia encàrrecs. Les dificultats econòmiques l’empenyeren a hipotecar o malvendre les propietats que havia anat adquirint a Tarragona. Morí el 3 de febrer de l’any 1806, a Tarragona. La seva família va haver de vendre una caseta per tal de pagar les despeses de l’enterrament”. Presidència de l’acte

I de passat, història i amor per la feina ben feta en el marc d’una nissaga d’artistes ens en parla magníficament Sofia Mata de la Cruz, doctora en Història de l’Art, professora de la Universitat de Tarragona – URV i conservadora del Museu Diocesà de Tarragona, en fer-nos una trajectòria professional i personal brillant de l’escultor Francesc Bonifàs i la seva vinculació amb el Retaule Major de la confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist a l’església de Natzaret. Un encàrrec que se li feu fa 250 anys, de fet, el dia 20 d’aquest mes en farà justament 251 anys. Mata de la Cruz ens aporta d’altres pinzellades per entendre l’abast del projecte, com ara el seu cost econòmic fixat en 346 lliures o el fet de que s’hagués de demanar permís a l’Ajuntament de Tarragona per

16

tallar tres grans abres a la riba del Francolí dels que se’n va extreure la fusta necessària. Francesc Bonifàs es considerava, per l’època, més un artesà que no pas un artista i no cal ni dir que el concepte d’empresari li devia ser desconegut, però no pas el d’emprenedor. De fet, i per això, m’han semblat tant interessants les aportacions de l’autora d’aquest article, ahir com avui, la capacitat de les persones per adaptar-se als canvis i les noves necessitats, sense rebutjar les essències i els valors com deia abans, és determinant. Francesc Bonifàs va ser capaç de vestir un negoci molt pròsper, però no va advertir que les tendències i gustos canviaven cap al corrent

El seu retaule una de les obres més emblemàtiques d’aquest autor es va salvar de l’ocupació napoleònica, però no pas de la Guerra Civil. Aquesta darrera apreciació m’ha semblat que lliga molt bé amb el que és el mon de l’empresa, però també amb el de la superació i el forjar una trajectòria cada cop més consolidada i arrelada i, sens dubte, en aquest sentit la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist n’és un bon exemple atenent al que ha estat la seva història: fundada l’any 1545 és una de les entitats, amb majúscules, més antiga i respectada de la nostra ciutat i el seu compromís amb la Setmana Santa, en la seva organització, n’és tot un referent de religiositat i tradició que justament per tot això transcendeix aquest aspecte per convertir-se en un element identitari de la nostra societat i cultura i, per què no també, un reclam turístic de primer ordre.


Presentació Els tarragonins ens en varem enorgullir encara més d’aquest llegat quan la televisió pública de l’Estat va decidir retransmetre la processó del Sant Enterrament en directe, la qual cosa ens va projectar mediàticament arreu. M’agrada, i molt, per què crec que aquesta societat només avançarà si hi ha veritable esperit de col·laboració i suma de sinèrgies l’article que en aquest darrer número de l’opuscle de “La Sang” es dedica a donar compte de la presentació de la Setmana Santa de Salamanca per part de la Junta de Cofradías, Hermandades y Congregaciones de Semana Santa de Salamanca. I dic que m’ha agradat per una raó senzilla, però, al meu entendre de molt de pes. D’un temps ençà, sense voler-ho ni molt menys desitjar-ho ens hem trobat immersos, i quan dic immersos em refereixo a la societat tarragonina, els qui estimem Tarragona, en un debat identitari i territorial que no té raó de ser.

No ens podem permetre ni una cosa ni l’altra. La nostra mà ha d’estar sempre estesa, per això ens agradaria que qui ens governa tingués i respectés també aquestes disponibilitats i enfoqués el dia a dia de la gestió cap a la construcció, el progrés i la recerca de solucions al problemes que tenim plantejats i que, malauradament, no són pocs. Res no s’aixeca des de la rancúnia, la desconfiança i la gelosia. Siguem generosos, siguem conscients tots plegats d’on som i cap on volem anar, però mai no oblidem d’on venim, per què entre d’altres coses avui estem tots aquí i tenim darrera la història que tenim per què els nostres avantpassats amb encert o sense, amb moments de penúries i també d’il·lusió van forjar

una realitat i un patrimoni que avui no podem, la Capital no pot, per respecte al passat i compromís amb el futur malbaratar de cap de les maneres. La Setmana Santa, en el seu desenvolupament i reproducció d’esdeveniments i actes és una lliçó de vida i de comportament que ens ha de servir de model per entendre que el nostre dia a dia ha d’estar regit per valors nobles i positius. Un altre exemple de saludable i gratificant entesa territorial el trobem en l’article que signa Alfons Lorenzo Querol, Capità Manaies dels Armats de la Sang qui ens dona compte de l’apadrinament de nous Armats de Cambrils, al Baix Camp.

I aquesta planera afirmació guarda una veritat absoluta que transcendeix la simplicitat de l’afirmació i ens ve a dir que fer diferències i distincions per les raons que siguin sempre ens porten a l’absurd i al no res.

Foto: Fer-vi

La meva àvia deia que tots som fills de Déu.

Presentador de l’opuscle Sr. Albert Abelló Hierro, President de la Cambra de Comerç de Tarragona

17


Presentació Es vessa arreu la sang com aigua viva. Sang de germà, d’amic, sang innocent el cel tenyeix. La terra aspriva és flagel·lada avui per un mal vent.

M’he permès ressaltar aquests dues estrofes de “l’Oració al Sant Crist de la Sang” original de Marcel Riera i Güell i que s’inclouen en els completíssim i interessant article sobre el 70è aniversari del Sant Crist de la Sang. Colpidors, oi? I alhora d’una vigència esgarrifosa si aixequem la vista i resseguim els grans conflictes que tenallen el nostre món cada cop més globalitzat. De fet, en el moment d’escriure aquests línies dues grans desgràcies a escala planetària ressonaven en el meu cap i ens feien mal i ens provocaven, ens provoquen, incomprensió, un esglai al cor i, per fortuna, una corrent de solidaritat que ens demostra que l’ésser humà tot i que el que pugui semblar llegint, veient o escoltant el que ens transmeten els mitjans de comunicació evoluciona cap al bé. Haití primer i Xile després, sense oblidar pas els conflictes, enfrontaments i guerres esgarrifoses que assolen el món, han fet aflorar el millor de tots nosaltres i hem estat capaços de dir ben alt: no esteu sols! Estem amb vosaltres!

18

Foto: Fer-vi

Injust, el fort imposa el seu criteri, callen els febles, ploren els humils, l’orgull proclama altiu el seu imperi i ocults poders, del món fan moure els fills.

Presentació 2010

De ben segur que ni ha qui s’hi ha compromès més o menys en la mesura de les seves possibilitats, però el que si és cert és que la sensació de pèrdua i la necessitat d’ajudar ens l’hem fet nostre. L’hem sentit com a pròpia i malgrat la distància i la desconeixença en el rostre del qui patia i ens necessitava hi hem vist al germà, que calia ajudar i reconfortar com fos.

ches és un extraordinari document per entendre, comprendre, estimar i resseguir la història més recent de la Congregació.

Benvingudes siguin les noves tecnologies i Internet si ens ajuden a aquest objectiu i ens permeten lluitar per un món millor.

Una història recent, deia, que arrenca d’uns moments molt durs i dolorosos. Els nostres pares no es cansaven de dir que si la Guerra Civil va ser cruel, la postguerra va ser terrible en molts aspectes per les penúries que passà la població davant una economia malmesa i en mig d’un context internacional amb un conflicte devastador sense precedents.

De fet, l’article que surt de la mà d’en Carles Baches Pla, “Retrospectiva històrica El Sang Crist de la Sang” és la peça angular de l’edició de l’opuscle “La Sang” d’enguany.

És en aquest escenari, dur, corprès i dolorós que la Junta de la Congregació es reorganitza, estem parlant de l’any 1939, per encarregar una imatge del Sant Crist.

Sense desmerèixer les demés aportacions que al llarg de les seves pàgines, s’hi fan, ans al contrari, si que he de dir que les aportacions i l’excel·lent article del bon amic Ba-

No se m’acut millor al·legoria que la reconstrucció d’un sentiment enmig de la recent destrucció i que aquesta imatge de la que parlem sigui de la Congregació i cito literal


Presentació

Foto: Fer-vi

“El Sant Crist de la Sang és la figura principal de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant i una de les imatges més venerades pels tarragonins”. I afegeix en Carles Baches “La Congregació tingué aquesta figura del Crist crucificat com a imatge fundacional (1545) junt amb les figures de l’Ecce Homo i de la Mare de Déu dels Dolors, anomenada després Mare de Déu de la Soledat.”

“tal com diuen els estatuts (capítol IX) la Congregació va seguir complint, en diferents ocasions, el deure de portar el Sant Crist als condemnats per que poguessin fer declaració de fe i de perdó, deixant constància dels fets en el llibre d’actes”. Però tornem a la labor artística del nou Sant Crist. La Junta de la Congregació aprovà un “projecte extraordinari” de l’artista canongí Salvador Martorell i Ollé que en un temps rècord (el 2 de maig de 1939 es proposa encarregar aquesta obra i la Setmana Santa de l’any següent ja es va poder admirar) realitzà l’actual Sant Crist en les mides de 1,55 metres per 1,33 metres. Ens explica Carles Baches que la devoció que va aixecar aquest encàrrec va provocar que alguns tarragonins, com ara el seu oncle

Joan, passessin tot sovint pel taller de Martorell a interessar-se per l’evolució de la feina. Els recomano també que no es perdin les aportacions gràfiques que acompanyen l’article on hi trobaran, de ben segur, persones que han fet molt per aquesta ciutat i per la Congregació. Girar la vista enrere és sempre un exercici molt saludable ja que ens ajuda a posicionar-nos i no perdre les arrels i a ser conscients d’on venim per tenir molt clar on volem anar. Ja ho apuntava abans, però m’agrada insistir-hi. Els deia, doncs, que les fotografies tenen un gran valor documental del que és la nostra història com a col·lectiu humà en general i de la Congregació, en concret. No oblidem que:

“La Congregació és l’organitzadora de la processó del Sant Enterrament des dels seus orígens, el dia 3 d’abril del 1550, Dijous Sant. Des de la seva fundació té la seu social a l’església de Santa Maria de Natzaret i a la casa contigua, adquirida el 1550 i coneguda com la casa de la Sang. En època de reformes tenen cura de les imatges i els objectes de culte els pares trinitaris, establerts a Santa Maria del Miracle des del 1576”. I no deixem pas enrere els aniversaris i les celebracions i les accions relacionades amb dates decisives per entendre la història de la Congregació. Josep Ciurana Moncusí ens obsequia amb un interessant article “Dimecres Sant a Benicarló: una pàgina per a la història dels Nostres Armats” en el que explica i repassa la participació de “la nostra Cohort Romana” a diferents escenaris on “ha esdevingut protagonista d’una sèrie d’actes importants i alhora singulars. Importants pel seu contingut

19


Presentació i la transcendència que d’ells es deriva i singulars perquè difícilment es tornaran a repetir i si es produeix aquesta repetició serà a llarg plaç”. L’autor es refereix amb aquesta introducció al actes commemoratius en el marc de la celebració dels 250 aniversari de la creació dels Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona. Així, doncs, es dona compte de la trobada d’Armats a Tarragona, acompanyats pels de Torredembarra, Montblanc, Mataró i Girona. El ja comentat apadrinament dels Armats de Cambrils. L’organització de les Visions de Setmana Santa a càrrec de la Sang, on els Armats també van tenir un paper destacat que s’ha repetit aquesta Setmana Santa de 2010 a Salamanca.

“Benicarló, una ciutat amb accent religiós”, segons resa el lema de la Junta Local de Setmana Santa, que és qui coordina i organitza aquestes celebracions religioses a la ciutat del Baix Maestrat, fou l’escenari

20

Foto: Fer-vi

Ara bé, sense desmerèixer cap d’aquestes accions, sens dubte el Dimecres Sant de Benicarló marcarà un punt d’inflexió en la història més recent dels Armats de la Sang.

d’una sentida i emotiva processó amb els Armats de la Sang. Ciurana ens explica fins el més mínim detall el per què d’aquesta participació, tenint en compte que va tenir com a punt de partida “l’amistat existent, per motius lassal·lians, entre els companys de Benicarló i qui signa aquest article, ells em van plantejar la proposta de sol·licitar la presència dels Armats a la Setmana Santa benicarlanda”, ens explica. Significatiu es també el moment en que, un cop abillats els Armats: “Moments abans d’iniciar la desfilada, allà mateix davant la seu social de la Confraria, el pas de l’Oració a l’Hort va rebre les tres reverències que els Armats sempre fan als passos quan els van a recollir”.

Destacades són també les valoracions que els veïns de Benicarló en varen fer de la presència dels Armats de la Sang: “(...) dos detalls en particular causaren molt bona impressió: primer l’excel·lent marcialitat a l’hora de desfilar i la bellesa de la uniformitat que donava un toc molt elegant. En segon lloc, un detall que a Tarragona agrada molt i que a vegades no valorem perquè ja el coneixem, però que a la ciutat de Benicarló mai no havien vist ni sentit pels seus carrers durant una processó de Setmana Santa. Em refereixo senzillament al soroll que fan les sandàlies quan al marcar el pas els Armats arrosseguen els peus, i el click de les llances al picar contra terra. Us puc assegurar que aquest detall va causar autèntica sensació


Presentació entre els benicarlandos i va ser motiu de llarg comentari”. I acaba Josep Ciurana dient: “Aquella nit vam anar a dormir tard, molt tard, però crec que molt contents per què d’una manera o altra tots érem conscients que havíem escrit una pàgina nova per a la història dels Armats de la Sang, ja que mai havien sortit de Tarragona per anar a desfilar a una altra ciutat encapçalant una processó de Setmana Santa”. Permeteu-me que faci un incís i us recomani la lectura de les pàgines especials que signa en Carles Baches a “La Sang de 2009, concretament el número 26, on hi trobareu, un informe d’aquells que s’han de guardar, amb motiu dels 250 anys dels Armats. “Cal ser prudents per a saber discernir el bé del mal i emprar els mitjans justos en el tracte amb els altres, tracte d’afecte i amor cristià, sense fer mal a ningú amb els nostres comentaris infundats, però també sense callar les injustícies. Ser justos comporta donar a cadascú el seu amb un sentit igualment cristià i evangèlic i també ens obliga a ser forts davant de molts moments de debilitat i, finalment, a tenir la temprança per aconseguir l’equilibri necessari que ens permet mantenir la honestedat suficient”. No puc estar més d’acord amb les paraules de Josep Maria Sabaté i Bosch, congregant, Cronista Oficial

de la Ciutat de Tarragona i mestre de mestres en l’art de mantenir i donar valor, vida i veu al nostre llegat. Sempre és un plaer tenir coneixement de les seves aportacions i més en l’article “De congressos per Espanya i algunes reflexions de tornada a casa”. I si parlem de sortides i accions que ajuden a donar a conèixer la Congregació, i per extensió la riquesa religiosa i cultural de Tarragona en aquest camp hauríem de citar la participació que la banda de la Sang va fer a Monzón en el marc de la “XI Tamborrada Memorial Jesús Calderón”. Un esdeveniment que ens explica Ignasi Vendrell amb tot luxe de detall gràfic. “Per què busqueu entre els morts aquell qui viu (Lluc 24,5). De la Creu a la Pasqua” i “Participació dels confrares a l’Església i participació de l’Església a les confraries”. Aquest és el títol de les dues ponències que es varen pronunciar en el marc del quart Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya i que va aplegar més de 200 congressistes al Teatre Bartrina. Us convido també a resseguir amb detall la curosa relació d’actes que podeu trobar a l’apartat Memòria 2009 en el que es mostra de forma completa el bategar de la Reial i Venerable Congregació de la

Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, una oportuna relació de fets i esdeveniments signada per Joan Josep Barriach i Molas, secretari. Així com els articles dels actes, accions i reculls fotogràfics que s’han succeït en els darrers mesos, no us decebran pas. Sense passar per alt la recordança que Josep Maria Sabaté dedica al “seu cosí” Jordi Blanch Vidal, en el sentit “In memoriam” I deixo per al final el que primer es veu amb l’opuscle a les mans: una magnífica imatge del Sant Crist de la Sang a l’Amfiteatre, en recordança a l’acte de pregària, únic al segle XX, celebrat en aquest emblemàtic indret el 18 d’octubre de 1992, en commemoració del 400 aniversari de la benedicció i inauguració de la nova seu de la Congregació. Recordem que a l’Amfiteatre hi havia l’Església de Santa Maria del Miracle, seu de la Congregació fins aleshores, com molt bé ens detalla Josep Queraltó Serrano, Prior de la Congregació de la Sang. Us recomano també la lectura de les encertades salutacions i paraules de Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Monsenyor Miquel Barbarà Anglès, delegat Episcopal per a les Associacions de Setmana Santa, Prefecte de La Sang de Tarragona,

21


Presentació Consiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i de Josep M. Fortuny Miró, sotsprefecte. Vull acabar la meva intervenció insistint amb el que els deia al principi: el nom propi i de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Nave-

gació, que presideixo ha estat un veritable honor presentar aquest opuscle. Com a tarragoní no tinc paraules per agrair que avui aquí m’hagueu fet costat per poder, humilment, formar part de la història de la vostra digníssima i respectabilíssima Congregació.

Moltes gràcies a tots, de tot cor, i us desitjo uns molt sentits i celebrats actes de Setmana Santa i joiosa Pasqua de Resurrecció.

A L B E RT A B E L L Ó H I E R R O President de la Cambra de Comerç de Tarragona

Fotos: Fer-vi

Acte de Recordança Benedicció del Sant Crist de la Sang 1940 - 2010

22


El Pintor Francesc Sabater i El Sant Crist de la confraria de la Puríssima Sang (1617) L’any 1617 la confraria de la Puríssima Sang de Tarragona va triar el pintor tarragoní Francesc Sabater per a dur a terme la policromia de la nova imatge del Sant Crist, que tot just acabava de tallar l’escultor francès Benet Baró. Aquesta era la venerada imatge que va perdurar fins a l’any 1936, en què fou gairebé destruïda pel foc. Se’n conserva un fragment del rostre. Al Llibre de Determinacions de Capítols de l’arxiu de la confraria de la Puríssima Sang es troben dues anotacions referents a l’encàrrec. A la primera, datada el 13 d’agost de 1617, tot i que no s’esmenta el nom del pintor, l’escrivà descriu amb detall com s’haurà de fer tècnicament la policromia del Sant Crist. En realitat s’estan repetint les indicacions

prèvies del pintor, que les havia redactat en forma de capitulació: “Capitulasió sobre lo pintar del Xpo (Sant Crist) nou, a mester per la present confraria, rebuda y testificada en poder de Gabriel Martorell not(ari) y scriva de la present Confraria. Memorial del que se ha de fer en lo Xpo de la confraria de la Purissima Sanch de Jesuscrist. 1 Primo encarnar dita figura del Xpo, que estiga molt ben encarnat ab totes les perfeccions y astrins que dit Xpo te, y se ha de encarnar al poliment al fin a de estar conforme lo art requereix. 2 E més la tovallola de dit Xpo ha de esser daurada y cuberta de blanch, y ha de estar ganfrat fe(n)t abans de ganfrarla un dibuix ab un paper per a veurer (text tatxat) si agradarà la mostra

als sors. de elets. 3 Més fa daurar la diadema de dit Xpo y ganfrarla si dits sors. elets voldran, y pintar la corona de spines. 4 Més se ha de donar color a la creu, ço és de color verda, y aprés de la color donar un vrenis llustrat. 5 Més ha de daurar lo llatrero”.1 La segona referència està datada el 16 de novembre de 1617. Els membres de la confraria decideixen finalment donar la feina a Francesc Sabater: “Proposaren dits sors. de presents que la p(rese)nt confraria dóna a encarnar a Mestre Sabater, pintor, la figura del Xpo novament fet y fabricat, la qual figura és aquí p(rese)nt y dit Me. Sabater diu que li accepten dita pessa, perquè vol ésser pagat de son treball de encarnar dita figura. Per ço v.m. miraran si és acabada ab la perfectió conforme la capitulasió, la qual se llegirà a v. m., y si està acabada conforme dita capitulasió, v.m. se serviran acceptar aquella y manar pagar a dit Mestre Sabater, pintor. Item dita confraria que, vista la capitulasió, y vista y ben mirada la dita figura del Xpo, y vista estar acabada conforme la capitulasió dita figura, serà acceptada, y dit Me. Sabater, pintor, serà pagat de son treball a ell promès, conforme li han promès en la dita capitulasió.

1 ACPST. Llibre de les Determinations de Capítols de la Confraria de la Puríssima Sanch de Jesucrist de Tarragona, núm. 3, fol 40-41. Publicat a S. Mata, La pintura del cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620). Tarragona: Diputació de Tarragona, 2005, doc. 68.

23


Item dita confraria que los sors. de elets fassen enpavonar los claus dels peus y de les mans, perquè si no estan enpavonats se rovellaran y lo rovell gastarè la figura. Y també la corona que estigua ab tornillo y així mateix lo llatrero del cap de la creu”.2 Francesc Sabater era un pintor i daurador de Tarragona, nascut en

la segona meitat del segle XVI, i mort el 2 de setembre de l’any 1626 a la mateixa ciutat. Va ser un pintor molt actiu, no només a l’àmbit de Tarragona, sinó arreu de Catalunya. A la ciutat de Tarragona va treballar a la catedral, on va pintar l’escut del sepulcre de l’arquebisbe Terés (1611), possiblement també el sostre de la capella del Sant Enterrament, i va daurar i estofar les sis imatges de les capçaleres de les capelles de Sant Fructuós i Sant Joan (1616-1618). També va policromar el Sant Crist de la Puríssima Sang (1617) i va pintar el retaule major de la capella de l’hospital de Santa Tecla i Sant Pau (1622). En altres llocs, va

pintar i daurar el retaule major de l’església de Sant Antoni de Vilanova (1615), juntament amb Leandre Altisent va pintar dos quadres i va dissenyar les pintures del cimbori de la capella del Palau de la Generalitat de Barcelona (1615), va visurar a Alcover un retaule pintat pel seu cunyat Acaci Hortoneda (1615), en col·laboració del qual va treballar també en la policromia i el daurat de l’ampliació del retaule major de la prioral de Sant Pere de Reus (1623), va realitzar la pintura del retaule major del convent de Sant Agustí de la Selva del Camp, juntament amb un apostolat i una tela amb Sant Tomàs de Villanueva (1623) i va pintar un exvot per al santuari de Paret Delgada (1625).3

S O FIA M ATA DE L A CRU Z Doctora en Història de l’Art Profesora en la Universitat Rovira i Virgili Conservadora del Museu Diocesà de Tarragona

2 ACPST. Llibre de les Determinations de Capítols de la Confraria de la Puríssima Sanch de Jesucrist de Tarragona, núm. 3, fol 44-45. Publicat a Mata de la Cruz, Sofia, La pintura del cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620), ob. cit., doc. 69. 3 Morera i Llauradó, Emili, “El Santo Cristo de Natzaret”, La Cruz, Tarragona, núm. 4.315 (30 de novembre de 1914) 1. Capdevila i Felip, Sanç, “La Real Congregación de la Purísima Sangre de N. S. Jesucristo”, Semana Santa de Tarragona, Tarragona: Agrupación de Asociaciones pro-fiestas de Semana Santa, 1928, s.p. Capdevila i Felip, Sanç, La Seu de Tarragona. Notes sobre la construcció, el Tresor, els artistes, els capitulars. Barcelona: Biblioteca Balmes, 1935 (Biblioteca Històrica; II). Serra Vilaró, Joan, Fructuós, Auguri i Eulogi. Màrtirs Sants de Tarragona. Tarragona: Suc. de Torres & Virgili, 1936. Fort i Cogul, Eufemià, El santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona. La Selva del Camp: Analecta Selvatana, 1947. Fort i Cogul, Eufemià, El convent de Sant Agustí a la Selva del Camp. iv. La Selva del Camp: Analecta Selvatana, 1950. Salvat i Bové, Joan, Tesoro bibliográfico de la “Confraria i Congregació de la Sanch de Jesucrist”. Siglos XVI-XVII, Tarragona: Diputació, 1987. Fuentes Gasó, Manuel, “Agustí Bennàsser, comensal de la Seu de Tarragona i escultor sis-centista”, Recull Joan Mallafré i Guasch (1896-1961). Tarragona: Estació de Recerca Bibliogràfica i Documental “Margalló del Balcó”, 1989, 71-87. Mata de la Cruz, Sofia, La pintura del cinc-cents a la diòcesi de Tarragona (1495-1620), ob. cit., p. 378-379.

24


Poema

Sangre de Cristo Verte Señor en esa Cruz clavado cuanto dolor sobre tu cuerpo inerte tu que nos redimiste del pecado atiende la oración de un penitente. Embriágame con tu divina sangre lávame con tu llaga del costado de tu Pasión confórtame postrado al escuchar mi voz tan impaciente. No permitas que pueda yo olvidarte del maligno defiéndeme al cuidado y que jamás Señor de ti me aparte y el día de mi muerte esté a tu lado.

P IL A R P E Ñ A L A F U E N TE

25


Els Armats a Salamanca Ja fa quasi dos anys que es van celebrar a la nostra ciutat les Visions de la Setmana Santa que va organitzar la nostra Congregació de la Sang. Concretament van ser el 13, 14 i 15 de maig del 2009, i els nostres convidats van ser l’Asociación de Agrupaciones de Semana Santa de Salamanca. Un dels actes programats per aquell esdeveniment va ser una exhibició dels Armats de la Sang, que va tenir lloc el dissabte a la tarda a la plaça del Rei. Aquella petita exhibició va sorprendre i agradar molt als companys salmantins, probablement per que no és habitual la presència de soldats romans en les processons castellanes. I allà mateix es va gestar la invitació a anar a desfilar a Salamanca coincidint amb la tornada de visita habitual de les Visions. Una invitació que inicialment vam recollir amb molta il.lusió pel que representava pels Armats, però també amb la cautela de saber la dificultat que suposava un projecte

26

d’aquesta mena, tant des del punt de vista econòmic com de la logística que suposa un desplaçament d’aquestes característiques. En aquell moment no deixava de ser una mena de somni, una utopia… Però la il.lusió de tot el col.lectiu i de la Junta de la Congregració, i la col.laboració de molta gent i entitats com l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i l’Ajuntament de la ciutat, van fer que finalment es pogués fer realitat.

I així el divendres 12 de març vam sortir cap a terres castellanes, amb l’autocar carregat de maletes, llances i cuirasses…, amb molts kilòmetres pel davant, però amb molta il.lusió i amb el bon ambient habitual que van fer el viatge més curt de l’esperat. Un cop a Salamanca, i després d’instalar-nos als hotels, vam poder gaudir d’una visita nocturna guiada pel casc antic de la ciutat, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1988, extraordinariament ben cuidat i que llueix esplèndid sota la magnífica il.luminació nocturna. A l’acabar aquesta visita vam compartir un sopar informal a Las Caballerizas del Palacio Anaya amb alguns membres de la Junta de Setmana Santa salmantina. El dissabte al matí va tenir lloc la nostra desfilada. Després de vestirnos a la Capilla de Calatrava – Casa de la Iglesia, i de fer les tres reverències tradicional al Sant Crist,

Foto: Vicenç Gabriel


Foto: Vicenç Gabriel

l’Ajuntament de Tarragona, Sr. Antonio Rodríguez, que agraí l’acollida rebuda.

vam recórrer diferents carrers del cas antic –Rosario, Palominos, Rúa, Plaza del Corrillo– fins arribar a la plaza Mayor, on vam fer una demostració de diferents passades davant la mirada sorpresa dels salmantins i salmantines que s’havien apropat fins la plaça. Un cop acabada l’exhibició vam ser rebuts a l’Excelentíssim Ajuntament, amb la resta de membres de la delegació oficial tarragonina, pel regidor de Turismo, Cultura i Festejos Sr. Julio López Revuelta que ens adreçà unes paraules de benvinguda. Posteriorment intervingué el representant de

Durant la tarda del dissabte vam poder visitar la seu de diferents Cofradies i Agrupacions salmantines i aprofitar per fer una mica de turisme fins al vespre, en que a l’Auditorium de Calatrava va tenir lloc l’acte de presentació oficial de la Setmana Santa de Tarragona a càrrec del seu cronista oficial, el Sr. Josep Maria Sabaté, acompanyat d’un magnífic audiovisual. Al finalitzar l’acte va tenir lloc una actuació musical a càrrec de la Agrupación Musical de la Real Cofradía del Cristo Yacente de Salamanca. Un cop acabats els actes oficials, vam poder gaudir de l’excel.lent “tapeo” i de l’ambient nocturn de Salamanca.

I el diumenge, càrrega de l’autocar i viatge de tornada fins a Tarragona, amb cares de cansament però amb un sentiment general de satisfacció. Pels Armats de la Sang aquest viatge ha estat una experiència positiva en tots els aspectes. En clau interna pel que representa de cohesió interna de la secció, de poder comprovar novament l’alt grau de compromís i responsabilitat de tots els seus membres, d’estímul per seguir millorant… I en clau externa per consolidar el paper dels Armats com a visualitzadors i embaixadors de la nostra Congregació, de la nostra Setmana Santa i de la nostra estimada Tarragona. Aquesta ha estat la segona sortida dels Armats fora de Catalunya, després de participar a la Processó General de Benicarló al 2009. Esperem que hi pugui haver altres ocasions en el futur. I possantnos a somniar una mica, què bonic seria veure als Armats de la gran Tarraco desfilant per Roma, la capital imperial!

Foto: Carles Riba

I per acabar, simplement gràcies a tots el que van fer possible aquesta experiènca inoblidable!

A L F ON S L O R E N ZO Capità Manaies dels Armats de la Sang

27


Memòria

Memòria 2010 JUNTA GENERAL ORDINARIA El dia 23 de febrer, després de la Santa Missa en sufragi dels congregants traspassats durant l’any, oficiada pel Prior de la congregació M.I. Josep Queraltó Serrano, es va celebrar, prèvia la corresponent comunicació a tots els congregants, en segona convocatòria i d’acord amb els estatuts, la Junta General Ordinària de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. de Tarragona, amb la presència de quasi la totalitat dels membres de la Junta i d’un nombre acceptable de congregants que omplien la sala de sessions i presidint l’acte el Prefecte Mons. Miquel Barbarà Anglés, el qual va obrir la sessió invocant a l’Esperit Sant i tot seguit va donar la benvinguda als presents. D’acord amb l’ordre del dia de la convocatòria es tracten i s’acorden els següents punts:

Lectura per part del Secretari de la acta num. 83, de la Junta General ordinària celebrada el dia 26 de febrer, de l’any 2009, que es aprovada pels presents. El Sr. Sotsprefecte proposa a l’assemblea que no es llegeixi la Memòria 2009, ja que té molt de contingut i a més està inclosa a la revista La Sang 2010, l’assemblea accepta la proposta i dona conformitat a la mateixa. El Sr. Sotsprefecte dóna la paraula al Majoral Segon-Tresorer Sr. Joan Àlvarez Gras, que informa de l’estat de comptes i financer de la Congregació detallant les diferents partides d’ingressos i despeses, resolent tots els aclariments sol·licitats, i essent aprovat pels presents, incorporant-se còpia literal a la present acta. Una còpia de l’esmentat estat de comptes i financer serà lliurada al Palau Arquebisbal.

A continuació presenta el pressupost ordinari per l’any 2010 que compren les partides normals de desenvolupament de la vida de la Congregació. Enguany i adaptantse a la crisi, es redueix el pressupost en quasi 10.000 euros, respecte al de l’any passat. El pressupost es aprovat, incorporant-se l’annex a la present acta. Finalment manifesta públicament el seu agraïment al Sr. Josep-Jordi Joanpere, per l’ajuda prestada per a la confecció dels esmentats pressupostos. Tot seguit el Prefecte Mn. Miquel Barbarà Anglès, pregunta als reunits, d’acord amb l’article 51 dels estatuts, sobre si s’ha de celebrar la Processó del Sant Enterrament, contestant els presents que sí per unanimitat. El Sr. Sotsprefecte informa que tal i com indiquen els Estatuts, l’any 2010 hi haurà renovació de junta pel que fa als càrrecs que cessen obligatòriament i que són: Majoral 1er Sr. Pablo Benedicto Rebull Majoral 2on Sr. Joan Alvarez Gras Vocal 1er Sr. Carles Baches Pla Vocal 4art Sr. Octavi Potau Mas Per ocupar dits càrrecs es proposa als següents congregants:

29


Memòria Majoral 1er Sr. Joan Alvarez Gras Majoral 2on Sr. Josep-Jordi Joanpere Toldrà Vocal 1er Sr. Carles Micó Cornadó Vocal 4art Sr. Manuel Vivas Pulido L’assemblea aprova el nomenament dels nous membres de la Junta. El Sr. Fortuny, agraeix als presents l’assistència a la Junta General Ordinària i informa dels principals actes de la Setmana Santa als quals demana la màxima participació de tothom. - 25 de febrer, Presentació de l’opuscle de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona - 6 de març, Visions de la Setmana Santa que enguany organitza la Reial Germandat de Jesús de Natzaré - 7 de març, Mostra de Sons - 12 a 14 de març Viatge a Salamanca amb la participació, a més, dels Armats de La Sang, per tornar la visita a la Asociacion de Agrupaciones de Semana Santa de Salamanca, que varen ser els invitats de les Visions de 2009, - 16 de març, Presentació de la Revista La Sang 2010, a l’església de Natzaret pel Il.lm. Sr. Albert

30

Abelló Hierro, President de la Cambra de Comerç de Tarragona. - 17 de març, Concert a l’església de Natzaret, subvencionat per l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. - 18 de març, Presentació de l’opuscle de la Congregació de Sres. de la Soledat. - 20 de març, Benedicció del Pas del Descendiment amb la presència dels Armats de La Sang. - 25 de març, Conferència Quaresmal per Monsenyor Carlos Amigo Vallejo, Cardenal-Arquebisbe emérit de Sevilla, a l’església de Sant Agustí. El títol de la conferència és: Cristo centro y vida de la religiosidad popular”. - 22 a 26 de març repartiment de vestes i improperis. - 28 de març, Diumenge de Rams. Benedicció de palmes i solemne ofici religios a la S.E. Catedral. A les 19 hores Via Crucis de la Congregació de La Sang. - 29 de març 2/4 d’11 del matí Missa Crismal a la S.E. Catedral presidida pel Sr. Arquebisbe. - 30 de març Via Crucis de la Reial Germandat de Jesús de Natzaré, amb la participació d’un escamot dels Armats de La Sang

- 31 de març Dimecres Sant Processó del Dolor (Sant Joan), amb la participació del pas de la Flagel.lació. . 1 d’abril Dijous Sant, Ofici del Sant Sopar a l’església de Natzaret 2 d’abril Divendres Sant. Via Crucis al matí. A ¼ de 5 de la tarda inici de la recollida de passos i a les 20 hores sortida de la Processó del Sant Enterrament. Museu-exposició de la Setmana Santa, que es podrà visitar del Dilluns al Dijous Sant a la carpa instal·lada a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, església de Sant Miquel del Pla, església de Natzaret, església de Sant Nicolàs de Bari, Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona i església de Sant Llorenç. Cal matisar que a l’església de Natzaret, hi hauran els passos de la nostra congregació juntament amb el Sant Crist de La Sang i que durant les hores de visita es projectarà un vídeo amb temàtica de la Setmana Santa. Finalment informa que els Srs. Xavier Balañà i Manuel Vivas, estan fent gestions amb diferents empreses per confeccionar la pàgina web de la Congregació. Confiem que l’any vinent dita pàgina estigui activa i pugui donar informació detallada de tots els actes i celebracions que es fan a la Congregació.


Memòria Informe del Prefecte Agraeix als presents la seva presència a la Junta General Ordinària i al mateix temps demana la participació de tothom als actes que abans s’han descrit. Ens comenta que als actes de la Setmana Santa hi ha persones que hi participen per tradició, altres per un sentit folcloric, o bé històric o cultural. Nosaltres com a congregants de La Sang ho hem de fer en un sentit profund de religiositat. També agraeix al Prior de la Congregació Mn. Josep Queraltó que ha celebrat la Santa Missa abans de començar la Junta General, així com a tots els que desinteresadament o bé pel seu compromís amb la congregació col.laboren per la nostra Setmana Santa de Tarragona. I sense més assumptes de que tractar, després d’un canvi d’impressions i opinions entre els assistents, s’aixeca la sessió amb la invocació al Sant Crist de La Sang i el res de l’Ave Maria, per part del Prefecte.

REVISTA LA SANG 2010 El passat dia 16 de març, a l’església de Natzaret davant d’un gran nombre d’assistents que omplien el temple, es va fer la presentació pública de la XXVII revista “La Sang” que edita la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarra-

gona. La presentació va anar a càrrec del Sr. Albert Abelló Hierro, President de la Cambra de Comerç de Tarragona. Va presidir l’acte el Prefecte de La Sang, Mons. Miquel Barbarà Anglès acompanyat de l’Il.lm Sr. Alcalde Josep Felix Ballesteros, el Sotsprefecte, Sr. Josep Mª Fortuny Miró i del President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona Sr. Joan-Joaquim Julià Panadés. Als bancs preferents estaven ocupats pels membres de la Junta de la Sang, destacades personalitats de la vida pública tarragonina, representants de les congregacions, confraries, germandats etc... de la Setmana Santa i públic en general. (Podeu trobar el text íntegre de la presentació a les pàgines de la Revista). El Sr. Albert Abelló Hierro va ser obsequiat amb un present que li va lliurar la Congregació, amb agraïment per la seva col·laboració. A continuació es va celebrar l’acte de recordança del 70è aniversari de la benedicció del Sant Crist just el mateix dia, 16 de març en que feia els 70 anys (1040-2010). El Sr. Carles Baches va fer una referència històrica de l’acte solemne de la benedicció i el Sr. Ferran Val va recitar l’oració al Sant Crist de La Sang, escrita per Marcel Riera i Güell. Per cloure l’acte el Cor Jove d’Amics de la Catedral dirigits per

Anna Mateu va oferir un petit concert que va incloure els Goigs al Sant Crist de La Sang. Enguany, la portada de la revista “La Sang 2010” ens mostra en un primer pla una impressionant imatge del Sant Crist de La Sang davant la arena i les grades de l’anfiteatre i al fons, el blau de la nostra Mar Mediterrània Al seu interior compte amb les salutacions de l’Arquebisbe Metropolità i Primat Dr. Jaume Pujol Balcells, “Una ofrena per aquesta Setmana Santa sacerdotal 2010” en el que entre altres reflexions ens diu que el dolor, com el sofriment, sense sentit, no serveix pera res, però existeix. També ens recorda aquell adagi conegut que diu que “qui pateix potser no estimarà, però qui estima haurà de patir. Això ho va viure de manera radical Jesucrist: “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem (Jn 13,1). També ens demana que preguem per tots els sacerdots, principals protagonistes d’aquest any Sacerdotal que el sant pare Benet XVI ha proclamat per a tota l’Església sota el patrocini de Sant Joan Maria Vianney. Finalment fa una crida als joves que llegeixin aquestes línies i els diu a cadascú: voleu ser com Jesucrist? “Vine amb mi, segueix-me”. L’Alcalde de Tarragona Il.lm. Sr. Josep-Fèlix Ballesteros Casanova, ens recorda que la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang

31


Memòria de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona, fou fundada l’any 1545 i que és una de les entitats civils més antigues de la ciutat i el seu compromís amb la Setmana Santa és evident, des del moment en que organitza des de temps immemorials, la Processó del Sant Enterrament. Acaba la salutació felicitant a La Sang per la feina feta al llarg dels segles i pel setanté aniversari de la benedicció de la imatge del Sant Crist de La Sang, obra de l’escultor Salvador Martorell. El President de la Diputació de Tarragona, Il.lm. Sr. Josep Poblet Tous, en la seva salutació “Fe en la tradició” ens diu que a casa nostra la tradició i la religiositat de la Setmana Santa es mostren, any rere any, en tota la seva esplendor. Les processons, oficis religiosos i altres lluïdes celebracions socials i culturals juntament amb la presentació dels opuscles que són els veritables transmissors de l’esperit més sentit de la Setmana Santa, que a banda del seu esperit religiós, han assolit una gran projecció cultural, social i fins i tot turística Mons Miquel Barbarà i Anglès Prefecte de la Congregació, amb l’article “Què ens tocarà viure?”, es pregunta quin futur ens espera en la nostra societat en la crisi econòmica que estem vivint pensant en les persones que pateixen i que patiran les conseqüències d’aquesta crisi. Pel que fa a la nostra Església estarem encara a l’Any Sacerdotal, i es per aquest motiu que tractant-se d’asso-

32

ciacions de la Setmana Santa ens fa pensar en els nostres consiliaris, en el sentit de valorar la feina que fan d’animar-la, de demanar-la de suggerir-la, de rebre-la de tenir-la present. El consiliari ha de tenir un paper molt important en cada associació per tal de mantenir, animar i viure l’esperit cristià que demana cada una d’elles, com associacions eclesials que són i que vol dir que som seguidors de Jesucrist i que en volem donar testimoni. Finalment reflexiona preguntant-se: en aquesta Setmana Santa, com puc ajudar a tantes persones que ho necessiten, sobretot a les que més pateixen?. Hem de donar testimoni de ser seguidors de Jesús. Mort i ressucitat per la nostra salvació, per cada persona, ja que cada una és objecte de l’amor de Déu. El Sr. Josep Mª Fortuny Miró, Sotsprefecte de la Congregació, en la seva salutació fa una crida a tots els congregants per preparar una de les més difícils Setmana Santa dels darrers anys, no per les nostres fermes conviccions si no per la crisi general que ens toca viure. Ens recorda en aquest sentit, el sofriment que va patir Jesús, el qual ens ha d’animar a superar aquest moments difícils que ens toca viure. “A propósit de la portada” de Mn. Josep Queraltó i Serrano, Prior de la Congregació, ens recorda en el seu article, que ara fa divuit anys es commemorava el quatre-cents aniversari de la benedicció i inauguració de la nova seu de la Con-

gregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. No falta, com cada any, la col.laboració, del congregant i membre de la junta Sr. Joan A. Porqueras Musté, amb el dibuix de la portadilla, que ens mostra la figura d’un/a penitent/a amb la vesta, cucurulla i escut de La Sang, portant l’improperi del calze. A continuació el text integra de la presentació de la Revista La Sang 2009 del Sr. Francesc Barriach i Molas Segueix l’article, “L’escultor Francesc Bonifàs i el Retaule Major de la R. I V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Tarragona (1759)” de la Sra. Sofia Mata de la Cruz, Doctora en Història de l’Art, Professora de la Universitat Rovira i Virgili i Conservadora del Museu Diocesà de Tarragona, en el seu article, ens fa un relat dels orígens de l’escultor Francesc Bonifàs i el compromís que va adquirir per la construcció del retaule major de l’església de Natzaret l’any 1759 per un cost de 346 lliures amb la condició que la confraria s’obligava a lliurar la fusta necessària per a la seva construcció. Ens descriu amb tota mena de detalls la composició del retaule. Finalment ens recorda que malauradament el retaule major de l’església de Natzaret fou totalment destruït el mes de juliol de 1936, així com la majoria de les obres de Francésc Bonifàs. Del retaule no va quedar res, del Sant Crist només es va


Memòria salvar un fragment del rostre, que avui es guarda amb respectuosa veneració en una urna, a la sala de deliberacions de la confraria. Seguix una pàgina amb color amb les fotografies del pas dels Penitents que fou beneït el 27 de març de 1961 i el pas de la Flagel.lació, beneït el 21 de març de 1948. La pàgina següent fa referència al Museu Itinerant de la Setmana Santa en el que els tarragonins i foranis varen poder gaudir i admirar les imatges de les diferents confraries i congregacions amb una exposició itinerant distribuïda per diferents llocs de la ciutat. Els Congregants Srs. Vicenç Gabriel i Xavier Balañá, ens resumeixen els actes que es dugueren a terme el dia 14 de març, amb motiu de la celebració de les XVII Visions de la Setmana Santa de Tarragona, organitzades per l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa i per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sant de Nostre Senyor Jesucrist i que enguany foren els els nostres invitats la Junta de Cofradias, Hermandades y Congregaciones de Semana Santa de Salamanca. El Capità Manaies Sr. Alfons Lorenzo Querol ens fa la crònica de la visita que el dia 29 de març de 2009, realitzaren els Armats de La Sang a la població marinera de Cambrils per dur a terme l’apadrinament dels nous Armats, en la pre-

sentació davant els seus convilatants. El Secretari de la Congregació Sr. Joan Josep Barriach i Molas, ens fa arribar en la Memòria 2009, el testimoni fefaent de la vida íntima i de la projecció cap enfora de la Congregació de La Sang, detallant tots els actes que s’han dut a terme durant any. A la pàgina central i en commemoració enguany del 70è, aniversari (1940-2010), de la benedicció del Sant Crist de La Sang, celebrat el dia 16 de Març de 1940, s’ha inclòs a la Revista la “Retrospectiva històrica. El Sant Crist de la Sang”, obra del Sr. Carles Baches Pla, el qual, junt amb un ampli reportatge fotogràfic ens narra en un conjunt d’articles, el lligam del Sant Crist Crucificat com a imatge fundacional de la congregació l’any 1545, amb els Antecedents de les primeres imatges. La imatge actual del Sant Crist. L’acte de benedicció el 10 de març de 1940. La Pujada del Sant Crist des de l’amfiteatre, 400 anys de la Casa de La Sang. La restauració de la imatge del Sant Crist. Els Goigs i recordances, que inclou el Goig en lloança del Sant Crist de La Sang editat conjuntament amb la carpeta de 20 goigs dedicats a tots els passos de la Setmana Santa dintre dels actes del 25è aniversari de Gogistes Tarragonins. La narració Bíblica del fet de la Crucifixió. La oració al Sant Crist de La Sang, del congregant Marcel Riera i Güell i clou amb una reflexió sobre el sacri-

fici de Jesús a la Creu. En Josep Mª Sabaté i Bosch, congregant i Cronista Oficial de la ciutat de Tarragona, en el seu article “De Congresos per Espanya i algunes reflexions de tornada a casa” ens relata que en les seves intervencions en les Actes de les diferents ponències i comunicacions en que hi assisteix, té el costum de parlar del Sant Crist de La Sang, com el misteri central de la processó del Sant Enterrament en la que intenta assenyalar les bases i els orígens d’aquesta devoció i religiositat popular. Així mateix també vol destacar la tasca que duen a terme moltes associacions, sobretot a partir dels seus estatuts, dels quals posa per exemple la congregació de “La Sang” de Zaragoza, que encara avui te cura de donar sepultura als pobres. Comenta que en aquests temps de materialisme i de crisi – crisi de valors, de fe, de família,... hem de recuperar l’essència d’uns estatuts religiosos, actuals, de sempre, per a ser exemple viu de cristianisme. Els estatuts ens han de servir per fer realitat la dita “Tothom coneixerà que som de Crist, si ens estimem com a germans”. Segueix un recull fotogràfic de la Diada de La Sang 2010 amb els homenatjats i diversos aspectes dels actes que es van celebrar. Josep Mª Sabaté i Bosch ens recorda en la crònica -Jordi Blanch Vidal “In Memoriam” la tristor i la pena que inspiren la pèrdua del pa-

33


Memòria rent, de l’amic, amb el qual has compartit bona part de la teva vida i de sobta la mort es presenta gairebé sense avisar, en una edat i en unes circumstàncies que de bon tros no s’esperen mai. Jordi Blanch, fou una d’aquelles persones fidels als seus principis. La Sang era com a casa seva. Durant quasi 50 anys va ser portador de la Creu dels Improperis en el viacrucis de la matinada del Divendres Sant, i dedicant-se al servei dels penitents com a tasca encarregada per la Junta de la que també formava part quasi ininterrompudament des de l’any 70. La Congregació de ”La Sang” en la seva sessió del passat 13 d’octubre va acordar per unanimitat concedir.li la Medalla a la Fidelitat a la Setmana Santa 2009 “in memoriam”, guardó que el Sotsprefecte de la Congregació, Josep Maria Fortuny i Miró, lliurà als seus fills Gemma i Jordi Com cada any no falta la col·laboració del congregant Josep Ciurana Moncusí amb l’article “Dimecres Sant a Benicarló: Una pàgina per a la història dels Nostres Armats”, en el que enumera quatre actuacions singulars dels armats de La Sang: la Desfilada commemorativa del 250 aniversari, l’apadrinament del nou grup d’armats de Cambrils, l’actuació a les Visions de la Setmana Santa i finalment la participació a Benicarló encapçalant “la processó de l’Encontre entre el Natzarè i la Dolorosa”, de la qual el Sr. Ciurana ens fa una detallada

34

explicació. Cal esmentar la participació en dita processó dels membres de la junta de La Sang encapçalats pel Sotsprefecte Sr. Josep Mª Fortuny que portava la bandera principal de la congregació, acompanyat dels Srs. Carles Baches, Vicenç Gabriel, Joan Josep Barriach i Josep Ciurana. Va formar part de la presidència de la processó en representació de l’Associació La Salle de Tarragona el Sr. Joan-Joaquim Julià Panadès. El Sr. Vicenç Gabriel, signa la crònica del “4art. Congrés de Confraries de Setmana Santa”, que amb el lema “Passió per la Setmana Santa”, es va celebrar a la ciutat de Reus els dies 13, 14 i 15 de febrer de 2009. I varen participar uns doscents congressistes vinguts de pobles i ciutats de Catalunya i dels Països Catalans. Segueix la crònica del Sr. Ignasi Vendrell, sobre la participació el dia 4 d’abril de 2009, de la banda de timbals dels Aspirants de La Sang, a la “XIª Tamborrada Memorial “Jesús Calderon”, convidada per la Cofradia Nuestro Padre Jesús Nazareno de Monzón, que se celebra dintre dels actes de la Setmana Santa d’aquesta ciutat. La banda dels Aspirants de La Sang, va saber estar a l’alçada, i, cal dir que, va destacar per la seva diversitat d’armonies en els seus tocs. Al paranimf de la Universitat de Castella-La Manxa, del 24 al 27 de setembre del passat 2009, va tenir

lloc el XXII Encuentro Nacional de Cofradias Penitenciales. El congregant Vicenç Gabriel, assistent a dit Encuentro, ens descriu les ponències que es van tractar així com els actes que es van celebrar. S’inclou en la revista La Sang 2010, una fotocòpia manuscrita de la nota trobada, en les seves investigacions pel professor José Sánchez Real (q.e.p.r.), on es parla i queda molt clar la constitució de la Congregació l’any 1545. El professor Sánchez Real fou un gran estudiós de la ciutat i col.laborador de la nostra Congregació. Sigui aquesta publicació un homenatge al seu treball i al seu record. Completa la Revista el programa dels actes a celebrar durant la Setmana Santa 2010.

CONFERÈNCIA QUARESMAL El dijous, dia 25 de març, a l’església dels Sants Reis Tarragona, popularment coneguda com de “Sant Agustí” de la Comunitat Claretiana de Tarragona, acollí la conferència quaresmal organitzada per la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat. L’acte el va presidir l’Excm. i


Fotos: Fer-vi

Memòria

Conferència Quaresmal a càrrec del Cardenal Carlos Amigo

Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i Primat, acompanyat per l’Il.ltm. Sr. Josep-Fèlix Ballesteros Casanova, Alcalde de la ciutat, Mons Miquel Barbarà Anglès, Prefecte de La Sang i President de la Congregació de Senyores de la Soledat, Sr. Josep Mª Fortuny Miró, Sots-prefecte de La Sang, Sra. Dolores Nolla Tapias, Priora de la Congregació de Senyores de la Soledat i el Sr. Joan Joaquim Julià Panadés, President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, als bancs preferents estaven ocupats per membres de les respectives juntes de govern, representants de les confraries de la Ciutat i un nombrós grup de fidels que ompliren l’església de Sant Agustí.

Cardenal Mons. Carlos Amigo Vallejo, Arquebisbe emèrit de Sevilla. Va iniciar l’acte Mons. Miquel Barbarà, Prefecte de La Sang i Prior de la Congregació de Sres. de la Soledat.

La expectació que havia desvetllat la intervenció de Mons. Amigo no va defraudar. La Seva conferència va ser esplèndida, d’una gran profunditat, molt amena palesant el cardenal Amigo una gran talla intel.lectual i pastoral, així com unes extraordinàries dots d’orador.

El Sr. Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i Balcells, va fer la presentació del conferenciant.

En aquesta ocasió el tema a tractar era “Cristo, centro y vida de la religiosidad popular” a càrrec del

35


Memòria SETMANA SANTA

Representants de la Junta i diversos congregants assistiren als actes organitzats per les diferents confraries de la Setmana Santa tarragonina. A continuació passo a descriure els principals actes organitzats per la nostra Congregació. Diumenge de Rams 28 de març A les 11 del matí, una representació de la Junta Directiva va assistir a la Benedicció i Processó de Rams al carrer de les Coques i posterior Missa Pontifical de Diumenge de Rams a la S.E. Catedral, celebrada per l’Excm. i Rvdm. Sr Arquebisbe

36

Lliurament Ciri Pasqual

Metropolità de Tarragona i Primat Dr. Jaume Pujol Balcells.

cells. La presidència de La Sang estava encapçalada pel prefecte

A les 13 hores, al Saló de Sessions de l’Ajuntament i organitzat per l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, el Sr. Jordi Lòpez i Camps, President de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat, va pronunciar el Pregó de la Setmana Santa. A les 19 hores, sortia de l’església de Natzaret el Solemne Via-crucis presidit per l’Excm. i Rvdm. Sr Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat Dr. Jaume Pujol Bal-

Foto: Fer-vi

El dia 27 de març es va fer lliurament del Ciri Pasqual a la Parròquia de la Santíssima Trinitat com a prova de gratitud pels serveis que presta a la Congregació de La Sang. L’acte es va celebrar durant l’ofertori de la Santa Missa de les 7 del vespre. Mossèn Josep Queraltó, rector de la parròquia i Prior de la Congregació, va agrair molt sincerament a la Congregació de La Sang l’oferiment del Ciri Pasqual.

Foto: Jordi Freixa

Com es costum, abans de la Setmana Santa es prepara la programació dels actes i acondicionament del material i passos, repartiment de vestes i improperis a la Secretaria de la Congregació (els dies 22 a 26 de març de les 18 a les 20’30 hores).

Via Crucis, Diumenge de Rams


Memòria

El Viacrucis, acompanyat per un gran nombre de fidels i representants de les diverses confraries vestint les seves vestes, va seguir el tradicional itinerari Plaça del Rei, Passeig Arqueològic i carrers de la part alta de la ciutat. Va finalitzar l’acte amb la veneració del Sant Crist de La Sang a la S.E. Catedral i el seu posterior trasllat a l‘església de Natzaret a la Plaça del Rei. Foren portants del Sant Crist els congregants Srs. Isidor Guerrero Torres, Agustí Busquets Martí i Raul Salas, ajudats amb les forques pels Srs. Ferran Val Coromines i Adolf Marchena Targa

Foto: Fer-vi

Mons. Miquel Barbarà Anglés, i els membres de la junta Srs. Josep Mª Fortuny Miró, Joan Alvarez Gras, Joan Josep Barriach Molas i el congregant Josep M. Sabaté Bosch. A continuació una representació de la junta de senyores de la Congregació de la Soledat i finalment les autoritats.

Processó del Dolor. Dimecres Sant

sia de Sant Joan on es venerat el Sant Crist. Dijous Sant, 1 d’abril A les 18,30 hores, celebració del Solemne Ofici del Sant Sopar del Senyor, a l’església de Natzaret. Va presidir la celebració el canonge

congregant M.I. Francesc Gallart Magarolas. Els primers bancs de l’església eren ocupats per les juntes directives de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. i de la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de

Assistència d’una representació d’aspirants i congregants i Banda de Timbals de la Congregació, acompanyant al Pas “La Flagel·lació” a la Processó del Dolor que organitza la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió i segueix l’itinerari tradicional des de l’església de Sant Joan fins a la Rambla Nova i baixant per carrer Unió finalitza a l’esmentada esglé-

Foto: Fer-vi

Dimecres Sant, 31 de març

Ofici Dijous Sant

37


Memòria

Foto: Fer-vi

Divendres Sant, 2 d’abril.

Dijous Sant

N.S.J. i de la Mare de Déu de la Soledat. Cal destacar la gran quantitat de fidels que omplien l’església de Natzaret.

Foto: Fer-vi

Tal i com preveu la litúrgia el celebrant va fer el lavatori dels peus a tres fidels que foren els congregants:

Vicenç Gabriel Ascaso, Agustí Busquets Martí i Adolf Marchena Targa. Seguidament es va celebrar la processó al Monument. Al finalitzar la cerimònia religiosa, els Armats de La Sang van realitzar els tradicionals torns de Guàrdia d’Honor al Santíssim Sagrament.

Dijous Sant

38

A les 6 de matí a la S.E. Catedral, l’Excm i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat va predicar el Sermó de Passió, també anomenat de la Bufetada. Quasi a la mateixa hora, a un quart de set, sortia de l’església de Natzaret i encapçalats per la Creu dels Penitents, el Sant Crist de la Sang, acompanyat d’un bon nombre de congregants de la Sang i de les confraries germanes amb les seves respectives vestes i cucurulles per dirigir-se a la S.E. Catedral on s’inicià el Viacrucis Processional que va desfilar pels carrers de la part alta de la ciutat. Presidí el Sr. Arquebisbe Dr. Jaume Pujol Balcells, acompanyat del Vicari General M.I. Joaquim Fortuny, Vizcarro, el Prior de la Congregació M. I. Josep Queraltó Serrano, del vocal eclesiàstic Mn. Antoni Perez Mendiguren i el membre de la junta Sr. Jordi Freixa Querol. Va ser lector del Viacrucis Mn. Rafael Serra. La presidència de La Sang estava formada pel prefecte Mons. Miquel Barbarà Anglés, i els membres de la Junta Sr. Carles Baches Pla, Sr. Joan Josep Barriach Molas, Sr. Joan Álvarez Gras i el congregant predilecte Dr. Josep Mª Solé Poblet. Seguien una representació de les Sres. de la Congregació de la Soledat formada per Sra. Tere Potau, Sra. Claustre Sevil, Sra. Dolors Fontana, Sra. Mª Antonia Blanco i Sra. Isabel Miró. i finalment les autoritats amb l’Alcalde Sr. Josep-Felix Balles-


Foto: Fer-vi

Foto: Fer-vi

Memòria

Viacrucis del Divendres Sant

Ofici del Divendres Sant

paraules de reflexió del Sr. Arquebisbe.

Foto: Fer-vi

Foren portadors del Sant Crist els congregants Srs. Josep Mª Fortuny Miró, Jordi Massó Pamies i Manuel Crespo Palau acompanyats amb les forques pels Srs. Xavier Balañà i Manel Callao

teros, Srs. Regidors de l’Ajuntament, Síndic de Greuges Josep Francesc Ferrer Val, President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa Sr. Joan-Joaquim Julià Panadés, Cronista Oficial de la ciutat de Tarragona Dr. Josep Mª Sabaté Bosch

i els congregants Srs. Jesús Maiso i Vicenç Gabriel. A l’arribar a la Plaça del Rei els assistents cantaren el “Crec en un Déu” i veneraren el Sant Crist de La Sang, finalitzant l’acte amb unes

Al migdia es va celebrar a l’església de Natzaret, la Solemne Acció Litúrgica pròpia del Divendres Sant, amb la Veneració de la Creu i posterior comunió, va presidir l’acte el canonge congregant M. I. Francesc Gallart Magarolas i assistiren diversos membres de la Junta i congregants de La Sang, Sres. de la Soledat, així com també un nombrós grup de fidels. A les 16,15 hores sortien els armats des de l’església de Natzaret, prèvia l’adoració al Sant Crist, per

39


Memòria pirants fou portat pels nets del que fou congregant i gran benefactor de la Congregació Sr. Albert Musolas Cartañà, (q.e.p.r). La bandera dels aspirants fou portada pel Sr. Jordi Freixa Querol, acompanyat dels Srs. Carles Clanxet Montserrat i David Domenech Vallvé.

Foto: Fer-vi

El pas dels Penitents amb el Penó de la Congregació al capdavant, era escortat pels congregants de La Sang junt amb la Coral Nova Unió de Vila-seca. Quasi un centenar de penitents acompanyen el pas. Divendres Sant

Aquest acte va ser retransmès en directe per Tarragona Ràdio, i en diferit per l’emissora de televisió local TAC 12, amb els comentaris del responsable de Protocol de la Congregació Sr. Carles Baches. A 20 hores s’inicià la Processó del Sant Enterrament, manifestació de recolliment dels fidels i estima per les imatges que ens recorden el Sant Sopar, l’Oració a l’Hort, la Presa de Jesús, La Flagel·lació, El Cristo del Buen Amor, Ecce Homo, Jesús de la Passió, El Cirineu, Descendiment de la Creu, La Pietat, Retorn al Calvari, Sant Enterrament, Sant Sepulcre i la Soledat de la Mare sobre el Sublim Sacrifici del seu Fill a la Creu.

40

Els Armats i la Bandera Negra de la Congregació, donen pas a la desfilada de les confraries. El pas de la Flagel·lació es acompanyat per membres de la Secció d’Aspirants de La Sang i per la Banda de Timbals de la Congregació. La presidència estava formada pels congregants Sr. Enric Flores Musté i Sr. Salvador Marsal Camarasa i dos aspirants. El penó de la secció d’As-

La representació de la Junta Directiva va ser presidida per Prior de

Foto: Fer-vi

començar la recollida dels passos de les diferents confraries, germandats, gremis, associacions etc... que participen a la Processó del Sant Enterrament i que es un dels actes que congrega gran quantitat de públic.

Segueix, la imatge titular del Sant Crist de la Sang amb escorta de la Congregació i acompanyada pels càntics de la Coral Augusta. Foren portants de la imatge del Sant Crist els Congregants Sr. Xavier Pallarés Coll, Sr. Octavi Potau Mas i Sr. Rafael Pintado Simó acompanyats amb les forques pels Srs. Manuel Callao Costa i Francesc Potau Mas.

Divendres Sant. Processó


Fotos: Fer-vi

Memòria

Bandera d’Aspirants - Processó 2010

Divendres Sant. Processó

la Congregació M. I. Josep Queraltó Serrano, acompanyats pels membres de la junta Joan Josep Barriach Molas, Jesús Maiso Tomás i els congregants Lluís Mezquida Sans i Eugeni Costa Urgellés. L’últim pas en desfilar, com es tradicional, va ser el de la Verge de la Soledat, que fou portat a les espat-

Presidència Sant Crist de la Sang

lles per congregants voluntaris i acompanyat per la seva Banda de Timbals. Va ser portador de la Bandera Principal de la Processó, el congregant Isidor Guerrero Castellví, acompanyat pels seus fills Isidor i Xavier Guerrero Torres com a cordonistes.

Com és tradicional l’Excm. i Rvdm. Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat Dr. Jaume Pujol Balcells, junt amb els capitulars, s’incorporà a la Processó quan aquesta arribà al Palau Arquebisbal. Mons. Miquel Barbarà Anglès, Prefecte de La Sang, encapçalava la Presidència de la Processó acom-

41


Fotos: Fer-vi

Memòria

Sr. Arquebisbe i Capitulars

Sant Crist de la Sang. Processó 2010

Bandera Principal. Processó 2010

panyat del Sr. Josep Mª Fortuny Miró, Sotsprefecte de la Congregació, Joan-Joaquim Julià Panadés, President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarra-

42

Presidència de la Congregació. Processó 2010

gona, el congregant predilecte Dr. Josep Mª Solé Poblet i el vocal de la junta Sr. Vicenç Gabriel Ascaso. Finalment l’Il.lm. Sr. Josep-Felix

Ballesteros, Alcalde de la Ciutat, presidia la Corporació Municipal, escortada per la Guàrdia Urbana amb uniforme de gala, cloent la Banda Unió Musical de Tarragona.


Memòria FESTA DE LA SANG El dia 5 de juny es va celebrar la nostra Diada, la Festa de La Sang. S’inicià l’acte amb la celebració de la Eucaristia a l’església de Natzaret, presidida per Prefecte Mons. Miquel Barbarà Anglès i concelebrada juntament amb el prior M. I. Josep Queraltó. Una vegada finalitzada la Santa Missa, es va establir la presidència de l’acte amb el Prefecte de la Congregació, Mons. Miquel Barbarà Anglès, el Sotsprefecte Sr. Josep Mª Fortuny Miró, Majoral 1er Sr. Joan Álvarez Gras i el secretari Sr. Joan Josep Barriach Molas. Els bancs d’honor foren ocupats per les persones homenatjades i els seus familiars, membres de la junta, autoritats, i invitats. Va obrir l’acte el Prefecte Mons. Miquel Barbarà Anglès, amb unes paraules de benvinguda. Es va fer lliurament de l’insignia d’argent de la Congregació als congregants Sr. Antonio Güell Pamies, Sr. Antonio Jané Morera, i Sr. Josep Mª Noguera Salort, els quals s’han fet mereixedors de tal distinció per la seva antiguitat i fidelitat a la nostra Entitat. (el Sr. Noguera va excusar la seva assistència per motius de salut i es va acordar fer-hi el lliurament de l’escut d’argent al seu domicili). A continuació es va distingir al Srs. Ramon Escudero Jarque en re-

coneixement pels seus 25 anys de pertenença als Armats de La Sang, També es va fer una distinció al Sr. Jordi Freixa Querol, portant de la bandera dels Aspirants de La Sang a la Processó del Sant Enterrament, al professor de la Banda de Timbals dels Aspirants de La Sang Sr. Damian Aguilella, així com també als congregants veterans, Srs. Joan Baches Pelegrí i Jaume Pla Barba, fidels a la nostra congregació demostrada al llarg de molts anys participant en tots els actes que La Sang organitza. Finalment també es va distingir a l’empresa Cobega per la seva col·laboració en l’avituallament a la Secció d’Armats durant 25 anys. Va finalitzar l’acte amb unes paraules del Prefecte Mons. Miquel Barbarà, felicitant als guardonats i agraint als presents la seva assistència. A la sortida de l’església de Natzaret, la Banda de Timbals de La Sang va fer una actuació a la Plaça del Rei.

Processó de Corpus

Va cloure la Festa de La Sang 2010 amb un dinar de germanor en un restaurant de la nostra ciutat. PROCESSÓ DE CORPUS El dia 6 de juny, festivitat de Corpus Christi i corresponent a la invitació que cada any fa a les entitats l’Il.lm. Capítol Catedral, una representació de la Junta, va participar a la processó de Corpus Christi, que fa el seu recorregut per la Part Alta de la Ciutat, essent portadors de la Custodia per part de La Sang els Srs. Carles Baches Pla i Alfons Lorenzo Querol. Foren portadors de la bandera de la nostra Congregació

43


Memòria tres representants han participat a les reunions de la Comissió permanent de l’Agrupació d’Associacions i a la corresponent Assemblea General ordinària de l’Agrupació. ALTRES ACTES AMB RELACIÓ A LA CONGREGACIÓ

Foto: Fer-vi

P res en taci ó de l a Set man a S an ta de Tar r ag ona a S al ama nc a

Processó de Corpus

el Majoral 1er. Sr. Joan Alvarez Gras, acompanyat com a cordonistes per la seva filla Meritxell Alvarez Bayerri i el seu gendre Jose Manuel Alesson Sanchez. MEDALLA A LA FIDELITAT El dia 27 de novembre tingué lloc al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona, l’acte de lliurament de la Medalla a la Fidelitat per premiar a la persona o Entitat que més creu oportú en el moment, cada Confraria, Gremi, Germandat, Associació etc... integrat dintre de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. Va presidir l’acte l’Il·ltrm. Sr. Alcalde Josep Felix Ballesteros, acompanynat del President de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Sr. Joan-Joaquim Julià Panadés, i de M.I., Mn. Joaquim Fortuny, Vicari General de l’Arquebisbat..., La nostra Congre-

44

gació va acordar en la corresponent reunió de Junta, honorar al congregant i durant molts anys membre de la Junta Sr. Joan Queralt Vidal. Va fer el lliurament de la distinció el Sotsprefecte de La Sang. Sr. Josep Mª Fortuny Miró. REUNIONS DE TREBALL Durant l’any s’han realitzat diferents reunions de la Comissió Mixta formada per membres de La Sang i de la Verge de la Soledat. Així mateix s’han dut a terme reunions de les comissions d’obres i manteniment, Pla de millores de la recollida de Passos i Processó del Sant Enterrament, consell de redacció de l’opuscle La Sang, etc. També s’han mantingut reunions amb les diferents confraries de la ciutat, sobre tot, per tractar les tasques de coordinació dels actes de la Setmana Santa. Finalment els nos-

Els dies 12 a 14 de març una delegació de la Junta de la Congregació encapçalada pel Sotsprefecte Sr. Josep M. Fortuny i amb els Armats al complert, acompanyats pel regidor de l’Ajuntament de Tarragona Sr. Antonio Rodriguez, el President de la Agrupació Sr. Joaquim Julià Panadés i el cronista oficial de la ciutat Sr. Josep M. Sabaté, va asisstir a la ciutat de Salamanca a les Jornades de presentació de la nostra Setmana Santa i una exhibició dels nostres Armats. Trobareu informació completa d’aquests actes a l’escrit del Capità Manaies Sr. Alfons Lorenzo en aquesta mateixa publicació. A c t e d e l l i u r am en t d e l t i t o l d e Pr o t on o t a r i A p os t ò li c a l no st r e P r e fe c t e M o n se n y o r M i q u e l B a r ba r à A n g l ès . Al cloure la Missa Crismal del Dilluns Sant, 5 d’abril, el nostre Prefecte Monsenyor Barbarà, va rebre el títol de Protonotari Apostòlic, concedit pel Sant Pare Benet XVI, de mans de Monsenyor Jaume Pujol, Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat.


Memòria Aquesta distinció del Sant Pare reconeix tota la tasca de Monsenyor Barbarà al servei de l’Església diocesana de Tarragona durant quaranta anys, en diferents càrrecs d’administració de l’Arquebisbat i també de la provincia eclesiàstica Tarraconense.

JO AN JO SEP B A R R I A C H I M OL A S Secretari

Foto: Fer-vi

FOTO DDMCSAT

Equip d’organització

45


Fotos: Fer-vi


El Crist dels Peninents

El Crist dels Penitents, 50 anys

guàrdia, és a dir, atents perquè no ens buidin, ni buidem, el contingut cristià de la Setmana Santa. Déu no vulgui que això ens succeeixi perquè ens quedaríem només en una carcassa buida de l’esperit autèntic. Bona Pasqua de Resurrecció! J o s e p Q u er a l t ó S er r an o , p v r e. P ri o r

A propòsit de la portada La portada emmarca la imatge de Jesús portant la creu en un moment d’una de les caigudes. Imatge anomenada del Crist dels penitents. Tot mirant-la ens ve a la ment les paraules de l’Apòstol Pau: Jesucrist, que era de condició divina es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau... s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu (Fl 2,6-8). I tot això per nosaltres els homes i per la nostra salvació (Professió de Fe), la creu de Jesucrist esdevé per als cristians un signe d’amor. Al fons de la imatge de Crist es veu part de la torre anomenada de Pilat, ara lloc de visita turística però en el passat lloc de residència i també de “creu”, de sofriment. La base d’aquesta construcció de la Tàrraco romana ja hi era en el temps de la passió i mort de Crist. El nom de la Torre, sense entrar en la veracitat històrica de si Pilat va estar a Tàrraco, ens recorda el Governador que a Jerusalem va condemnar a

Jesús a mort en creu. Ho recordem i ho afirmem cada vegada que resem el credo: Crucificat per nosaltres sota el poder de Ponç Pilat; patí i fou sepultat, però, tot seguit, diem: ressuscità el tercer dia i se’n pujà al cel.

La passió i mort de Jesucrist no es poden separar de la seva resurrecció. Per això, la Setmana Santa no s’acaba amb la processó del Sant Enterrament i la processó de la Mare de Déu de la Soledat sinó que culmina amb l’anunci joiós de la resurrecció del Senyor Jesucrist. Darrere la imatge es veuen els armats fent guàrdia i l’església de la Sang. Els qui formem part de la Congregació, estem cridats a tenir l’actitud d’estar en

47


El Crist dels Peninents fallar. Un minut, només un minut i totes les mirades estaran clavades en el pas que un dia creà Innocenci Soriano Montagut.

Foto: Fer-vi

Faldilles amunt, caputxes fora, tothom aferrat a la seva barra. És el moment decisiu. El Crist amunt! I tots com un sol home, comencem a córrer. Són els últims metres d’una processó llarga i dura però que es fa curta en el moment final. Els portants agafen les barres amb totes les seves forces.. No hi ha volta de full. El pas trontolla, va de dreta a esquerra. En Jordi Morant, el nostre conductor, fa el que pot. A l’alçada del taller del pintor Josep Maria Rosselló sembla que les forces s’acabin, però no es així. La barra es clava al pit, les cames fan figa, però el Crist no ens falla mai. Ens dóna l’últim impuls per arribar entre els murs de la Casa de la Sang i Pilats. La pendent ens dóna un respir i, entre esbufecs, arribem a la Plaça del Rei.

Amunt, amunt, el nostre Crist ja està a punt de tocar el cel! Ni la Macarena, ni el “Cristo de los Gitanos”, ni cap altre imatge religiosa representa per a molts ciutadans de Tarragona quelcom tant nostre com el Crist dels Penitents de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang. Un Crist petit, humil, el Crist de la Humiliació que cada Divendres Sant passeja el seu dolor pels carrers de la ciutat. No surt en altres processons, ni en cap altre manifestació religiosa, només el Divendres Sant a Tarragona i, en-

48

guany, compleix 50 anys de la seva primera sortida pública pels carrers de la nostra ciutat. Amunt, amunt, és l’últim esforç. El pas ja està parat davant de la porta de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona. És l’última pujada, la de la Peixateria. El portants del pas respiren, agafen un glop d’aire, els hi falta l’alè, però saben que els últims metres són els de la glòria. L’impressionant pujada de Sant Oleguer ha sigut el primer escull per tal de pujar al Crist a casa seva i no poden

No hi ha temps per a res més. Hem d’entrar a Nostre Senyor a l’església de la Sang. El Sant Crist i la seva escorta d’armats no ens deixen un segon de respir. Hem de col·locar el Crist dels Penitents al seu lloc mentre arriben les creus i els fidels volen un record del nostre pas en forma de clavel vermell. La suo es barreja amb la satisfacció. Un any mes, s’ha mostrat a Tarragona una de les imatges més boniques i menys valorades de la Setmana Santa de la nostra ciutat. El Crist dels Penitents ja és a casa.


El Crist dels Peninents

Foto: Josep M. Marqués

L’esforç del Manel Nadal, Josep Maria Batlle, Pepe Eguiluz, Eduard Serres, Jordi Salvadó, Josep Franco, Damià Solichero, Antonio Vicente, Albert, Jordi Morant i de tants abans nostre com el Jordi Giné, Martí López, Pere Tubilla o Jordi Nadal, entre molts d’altres, ho han

fet possible ara i al llarg d’aquests cinquanta anys. Però tot té un abans i un després. La processó del Divendres Sant a Tarragona, una de les millors de Catalunya, és només el punt i final d’un llarg procés de preparació. El pas,

el nostre pas dels Penitents s’ha de posar en forma, se li posen les faldilles noves, la bateria per tal d’il·luminar-lo al llarg del recorregut, cal netejar-lo de la pols de tot un any, tenint en compte la seva delicada policromia. Les flors, els clavells vermells que llueix al Divendres Sant,

49


El Crist dels Peninents és l’últim element en col·locar-se per tal de destacar la figura d’una de les talles escultòriques més boniques de la Setmana Santa de Tarragona. Obra d’ Innocenci Soriano Montagut, el seu procés d’elaboració va ser complex. A mitjans de l’any 1960 la Congregació de la Sang s’imposà la tasca d’intentar recuperar el pas del Crist de la Humiliació. Obra de Garrigós i, així després de diferents contactes i noms d’escultors, el Prefecte Coadjutor Dr. Pere Batlle Huguet amb el vist-i-plau de la Junta va fer gestions amb l’artista Innocenci Soriano Montagut, fill d’Amposta però que residia a Barcelona, el qual va acceptar l’encàrrec, tot agraït, desprès de que ja havia cisellat l’any 1947 el pas de La Flagel·lació. Un any més tard, Soriano ja la tenia feta. Una figura molt idealitzada que expressa molt de sentiment. En efecte, el dia 8 de juliol de 1960 es signa el contracte en ferm per un preu de 23.000 pessetes. Tal com era desig de la Junta era una talla que tenia en la forma una certa similitut a l’antiga. S’acordà que l’obra tenia que estar llesta a mitjans de març de 1961, per poder adaptar-se a la peanya i al sistema de llums a base de fanals de ferro forjat semblants a l’antic pas.

50

Foto: Pere Amenós

La talla de fusta policromada de 170 centímetres, consta d’una sola figura, el Crist, el qual amb la pesada creu que porta a les espatlles, cau de genolls, expressant un rostre dolorit, amb la seva mirada perduda cap el cel. La túnica en colors blanquinosos i ratlles daurades, al voltant del coll la corda amb la que va ser lligat pels torturadors per portar-lo d’Herodes a Pilats. L’artista ampostí la va fer d’un sol bloc de fustes premsades. Els llistons encara avui es poden veure per sota de la peanya del pas.

Els fanals i la carrosseria van anar a càrrec del mestre serreller de Tarragona, Ramón Magarolas Sanet. El disseny de la peanya, obra del dibuixant Enric Baixeras, fou treballada amb fusta de Guinea, obsequi de la família Potau Mas i executada als tallers de fusteria d’Abundi Escarré. La peanya consta de dotze creus en fusta rodejant-la. Als angles porta les cinc nafres en una corona d’espines remarcada per tres claus, l’escut de Tarragona i la creu de tau. Vuit fanals poligonals de vidre, amb un ciri cadascun, re-


El Crist dels Peninents matats per una creu de metall, proporcionen la il·luminació, segons ens explica Carles Baches, responsable de protocol de la junta directiva de la Sang. La solemne benedicció va tenir lloc a l’església de Natzaret el dilluns sant dia 27 de març de 1961, oficià la cerimónia l’Emm. Cardenal Dr. Benjamin de Arriba i Castro, Arquebisbe de Tarragona. Foren els padrins del misteri el Sr. Josep Ixart i de Moragas, Sotsprefecte i la Sra. Francesca Teixell Avià, vídua Potau. Innocenci Soriano-Montagut Ferré va néixer el 21 d’abril de 1893 al nº 1 del carrer Nou d’Amposta. El seu pare, Alfons Soriano i Ferré, tenia un petit taller de fusteria i també ocupava la plaça de carter. La mare, Carme Montagut i Rodríguez, es dedicava a la casa i als seus quatre fills (Innocenci era el més petit dels germans). Soriano va morir a Lleida el 22 de novembre de 1979, als vuitanta-sis anys d’edat. Foto: Fer-vi

Soriano-Montagut va iniciar la seva afició a l’escultura de ben petit, quan jugava a la vora del riu i modelava figuretes amb el fang. Per contribuir a l’economia familiar ajudava al seu pare en la feina de carter. Li cridava l’atenció els dibuixos que il·lustraven

les revistes i diaris que repartia als subscriptors. Quan podia recollir revistes velles, retallava els dibuixos, els enganxava sobre una fusta, amb

una serra petita ho retallava i amb un enformador intentava donar-los relleu. Així va ser com va introduirse al món de l’art i va afeccionar-se

51


El Crist dels Peninents

als dibuixos dels artistes catalans de l’època. La vida de Soriano s’anava consolidant entre premis i encàrrecs. L’any 1921 va guanyar el Concurs Nacional amb la creació del bust de la infanta Beatriu, filla del rei Alfons XIII, premi que li obrí les portes del Palau Reial per modelar-hi del natural el bust. L’obra es conserva al

Palau Nacional. Barcelona, Madrid, Salamanca, entre d’altres ciutats, van veure com es formava aquest indiscutible mestre d’escultors tant vinculat a la processó del Divendres Sant a Tarragona per les seves obres a la Congregació de la Sang. Enguany serà una processó molt especial per a tots nosaltres. Cinquanta anys no es fan cada dia i és

Portants del Pas

52

per nosaltres un orgull celebrar-ho sortint en processó pels carrers de la nostra ciutat.

J O SE P M A R I A M A R S A L Cap dels Portants del Crist dels Penitents


molts casos som el mitja que ajuda a molta gent a vincularse, especialment els joves. Vull remarcar les paraules d’un dels ponents que deia, les processons son una catequesis de primer ordre, transmeten i fan sentir el misteri que representen. La salutació pastoral de benvinguda a càrrec del Bisbe de Barbastro-Monzo, Excm. y Rvdm. Sr. D. Alfonso Millán va ser “acogeos mutuamente como os acogió Cristo para gloria de Dios” Relacionem algunes de les ponències i ponents,

“Dimensión caritativo-social de las Cofradias. El amor a los hermanos”. Ex c m. y R v d m. S r. D . J u a n Jo sé O m e ll a O me l la . O b i sp o d e C a l a h o r r a y L a C a l z a d a - L o g r o ñ o. “Las Cofradías y el entorno social en la transmisión del Evangelio. Herramientas para la nueva Evangelización”. Fr a y Ca r los C ar d en al Ami go Va lle jo. Arzobisp o Emér ito l a A rc h i di o ce s i s de S e v i l l a. “La catequesis de las Procesiones. La palabra de la Imagen”. D . P e dr o E s c a r ti n C e l ay a V i c ar i o G e n e r a l d e l a D i ó c e si s d e B a r b a s t ro - M o n z ó n.

Totes les ponències del congrés anaven pràcticament en aquest sentit, el d’encoratjar-nos a seguir fent la nostra labor de transmissors de l’evangeli, de seguir practicant la caritat tan entre confrares com també amb els necessitats. Igualment en aquests moments de crisis de valors que estem vivint, les confraries i els confrares formem part de la labor evangelitzadora de l’església, assumint la cultura de cada lloc com eina d’evangelització i en

Foto: Vicenç Gabriel

Del 16 al 19 de setembre de 2010, el Centre de Congressos i Exposicions de la ciutat de Barbastro va acollir a mes de 500 participants en el XXIII Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales amb el lema L a s Co f r a d í a s e n l a so c i e d a d act ual. E van geli z aci ón y A cci ón S o c i a l.

53


glésia dels Escolapis, seu de la germandat, a les dotze del migdia com fan tots els Divendres Sant. Una vegada acabada la processó va tenir lloc la missa solemne a la Catedral, las dues celebracions van estar presidides pel Bisbe de Barbastro-Monzón, Excm. y Rvdm. Sr. D. Alfonso Millán.

Foto: Vicenç Gabriel

“Impacto social del mensaje cofrade”. D . G on za l o Al t oz a n o D i r ec t o r d e l S e m an a r i o A L BA Un taula redona amb debat va tractar sobre: Implicación y compromiso social de los cofrades. El Cofrade, ¿Buen Samaritano en el siglo XXI?. Pr e se nt ad a y mod e ra d a pe r D ª E n ca r n a S a m i t i e r L a i n . P e r i o d i s t a. S ub di re ct o ra de H er al d o d e A r a gó n , a m b l ’ n t e r v e n c i ó de P e r s o n a l i ta t s d e d i f e r e n t à m bi ts c o m L a S e c r e t a r ia N a c i o n a l d e M a n s U n i d e s , S e cr e t ar i Ge n e ra l d e C à r i t a s E s pa n y o l a, l a p re s i de n t a d e l a Fe d e r a c i ón N a c i o na l d e A so c i a ci o n e s d e M u j e re s C o f r ad e s , . . .

54

Destacaríem d’entre les intervencions el segúent pàragraf:

“la necessitat de fomentar el voluntariat amb formació adequada, incorporar a les senyores a les Confraries en igualtat de condicions, evitar la duplicitat de Confraries y la conveniència de realitzar una acció social conjunta” El diumenge dia 19 entre altres actes va tenir lloc pels carres de Barbastro la Processó de las “Siete Palabras” organitzada per la H ER M A N D A D DEL S AN TO C R I ST O D E LA A G O N Í A Y D E N U E S T R A S E ÑO R A D E L O S D O LO RES, la processó va sortir de l’es-

També hi van haver altres actes com ara, Concert de benvinguda de la Banda de Musica “Ciudad de Barbastro”. Actuació de bandes de confraries de Barbastro. Lectura de comunicacions (una presentada per l’amic Dr. Josep M. Sabaté Bosch). Exposició de mes de 180 medalles de confraries, amb la presència de la nostra Congregació. Exposició de fotografies. Exposició d’art confrare. Etc. La ciutat de Crevillente va ser l’escollida per la celebració del XXIV Encuentro. Des de aquí felicitar a l’organització del Congrés. V ICE N Ç G A B R I E L A S CA S O


Festa de la Sang

Festa de la Sang Ha estat un any intens, d’això no en tenim cap dubte i avui fem l’ acte de cloenda del curs. Durant els darrers mesos hem viscut diferents esdeveniments que per una banda ens han omplert de joia i satisfacció i d’altres de caire més trist com és la dolorosa pèrdua del nostre company de junta i amic JORDI BLANCH, a qui el passat novembre de 2009 vam atorgar in memoriam la medalla de la fidelitat. Trist comiat que ens ha tocat l’ànima, que malauradament tots ho patim al nostre àmbit familiar i personal, que en som conscients però que per la nostra condició humana som incapaços de acostumar-nos-hi. Les persones estimades sempre ens deixen un buit de difícil recuperació. Destacar que fa uns dies es va publicar, després de molta feina, la renovació de la distinció de la Processó del Sant Enterrament com a Festa Tradicional d’Interès Nacional am la nova nomenclatura d’Element Patrimonial.

La darrera Setmana Santa ha estat un èxit. Ho podem dir i així ho sentim: Visita a Salamanca. Participació massiva, Consciencia de l’espiritualitat i solemnitat dels actes, organització esplèndida del Sant Enterrament... Quan les coses es fan amb il·lusió i amb devoció, el resultat acostuma a ésser òptim, i així és com avui ens sentim; estem satisfets pel que tots plegats hem treballat, pel que hem viscut i pels projectes futurs. Ens trobem avui com a cloenda d’un exercici, per fer balanç i per fitxar les bases per continuar. Tots hi som partícips i responsables, però no podem deixar passar el dia d’avui sense fer una menció especial a la COMISSIÓ DE DIVENDRES SANT formada per membres de la nostra de Congregació i d’altres de la ciutat, que donant moltes hores del seu temps, sacrificant i fent esforços per conciliar la vida familiar i la laboral, han fet possible que avui tinguem un gran motiu de celebració. Molts portem setmanes

desconnectats de la Setmana Santa però ells han continuat treballant fins fa pocs dies. Destacar avui la presència de la Mª Antonia Blanco i del Tomàs Palau que junt amb el Quim Julia son les tres persones que per el caràcter rotatiu de l’esmentada Comissió han deixat en el últims anys el seu càrrec i a qui hem volgut convidar en un dia important per La Sang com és de la Diada. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Rendimos homenaje en primer lugar, al Sr. DAMIÁN AGUILELLA. En la Semana Santa del año 2002 nuestra Banda de Tambores salió por primera vez. A lo largo de los años fueron incorporando diversos toques todos ellos para ser utilizados en las Procesiones del Miércoles y del Viernes. Cuando nuestra banda fue invitada als Sons de Setmana Santa organizados por el Gremi de Marejants, sus miembros consideraron preciso crear un toque inédito, un toque de exhibición. Anualmente se celebra en la localidad turolense de Hijar un concurso que solía ser ganado siempre por la misma banda. Consiguieron contactar con su director y este aceptó componer dicho toque de exhibición. Desde ese momento, cada domingo que había ensayo nuestro homenajeado se trasladaba desde Castellón para dar la pertinente clase, hasta que consideró que nuestra Banda estaba preparada. Consideramos que es de agradecer el esfuerzo, interés y tiempo que dedicó y por ello hoy se le queremos reconocer. Muchas gracias Damián.

55


Festa de la Sang Fem avui un petit homenatge a tres GRANS CONGREGANTS: Els senyors ANTONI JANÉ MORERA, ANTONI GÜELL PAMIES I JOSEP Mª NOGUERA SALORT representen compromís vers la Sang, la fidelitat, l’estimació i respecte al Sant Crist, col·laboradors infatigables durant molts anys que fa que ens sentim plenament orgullosos de pertànyer a una gran família de congregants com és la nostra. Per motius de salut d’última hora només pot estar present el Sr. Antoni Jané, veterà congregant, sempre col·laborador, que entre els anys 1992 i 1996 va ocupar els càrrecs directius de Vocal Seglar Segon i Majoral Primer. El Sr. Jané es sens dubte un magnífic exemple del compromís, fidelitat i estimació per la sang de la que abans feia referència. A la empresa COBEGA volem agrair la seva col·laboració desinteressada durant els últims 25 anys, i confiem que durant molts més, donant refrescos a la nostra Congregació per a Armats, Arrenglaredors, etc. Moltes Gràcies. Parlar d’un congregant amb 25 anys d’experiència com Armat és dir molt. En RAMÓN ESCUDERO JARQUE ens aporta el testimoni real de la nostra Congregació, exemple per als seus companys i per tots nosaltres per la seva entrega i dedicació. La seva incorporació data de 1.986, el mateix any que es va estrenar l’actual vestuari. Ara, passats 25 anys, treballem en canviar la

56

vestimenta, sortim a Salamanca, però a tú, Ramón, no et volem canviar, només felicitar-te i agrair la teva tasca. Per molts anys. Perseverança en el sentit ampli significa la continuació d’un esforç per arribar o mantenir un fi. És molt clara d’importància que té la perseverança en la vida de l’home, sobre tot en la seva vida espiritual, doncs el que més costa no és la realització d’accions difícils aïllades, sinó la continuïtat prolongada i constant dels mateixos actes. Existeixen persones que tenen aquesta perseverança com a virtut humana i natural i la fan viva.

En els seus més de 50 anys de congregant ha assistit a tots els Via Crucis, inclòs els de la confraries germanes de la ciutat. Però especialment al del Diumenge de Rams i fins l’any passat al del Divendres Sant a la matinada, al que encara no ha renunciat definitivament. No ha faltat pràcticament a cap Festa de La Sang des de que fem aquesta celebració. La família Baches-Serra va fer donació a la Congregació de la vitrina on es guarda la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Argent de la ciutat.

Avui volem fer el reconeixement a aquesta perseverança i constància a dos congregants de La Sang:

JAUME PLA BARBA: Congregant fa més de 40 anys. Resident a Barcelona però molt vinculat a la ciutat, on pertany a diferents entitats socials.

JOAN BACHES PELEGRÍ: Congregant de fa més de 50 anys amb assistència continuada. Va entrar a la Sang de mà del seu sogre , en pau reposi, el congregant Salvador Serra Sugrañes.

Fins l’any passat ha assistit a totes les processons del Sant Enterrament acompanyant al Sant Crist. Donat el mal temps i el seu estat de salut l’any passat 2009 va haver de desistir a la meitat del recorregut.

Mentre les senyores no podien anar a la processó (1980) va formar part de les 6 parelles de congregants de La Sang que donaven escorta al pas.

Porta Tarragona dins el cor i aquí ha estat la seva segona casa i sempre ha vingut per la Setmana Santa i ha participat en la Processó del Dolor del Dimecres Sant, l’ofici del Dijous Sant i en el Via Crucis de la matinada del Divendres.

Ha acompanyat al Sant Crist de La Sang des del 1980 fins a l’actualitat en que encara assisteix a la Processó, en una mà l’atxa i en l’altre el bastó.

L’any que la Congregació va ser designada com Abanderada de la Confraria de Sant Magí, a la pro-


Festa de la Sang cessó del sant el 19 d’agost, ell va ser un dels cordonistes. Aquest any tot i el estat de la seva salut, ajudat de la seva esposa Núria i el bastó va participar igualment a l’ofici del Dijous, i sabent que no podria anar a la Processó va fer una visita de vetlla al Sant Crist a la sagristia. ELS ABANDERATS d’aquest any, el Sr. D. ISIDOR GUERRERO CASTELLVI i el Sr. JORDI FREIXA QUEROL, representen a la resta de

congregants anònims , que molt gustosament i amb tota la solemnitat possible van portar les banderes de la Sang per tota la ciutat. Per acabar felicitar i agrair a les persones que han fet possible aquesta Diada. El Sant Crist que tots venerem, ens ajuda, il·lumina el nostre camí i no ens deixa. Mantinguem viu l’amor que li professem, i que el esforç físic es tradueixi durant la resta de l’any en un esforç espiritual d’exemple

Als companys de Junta desitjarvos un bon estiu però no es relaxeu gaire Felicitar una vegada més a tots els homenatjats, i als congregants esperonar-vos a participar en els actes de la vostra Congregació, agrair la presencia de companys d’altres confraries i a TOTS desitjarvos una bona DIADA. Moltes gràcies a tots

Creu de Sant Jordi i Medalla d’Argent de la ciutat

57


Foto: Fer-vi

Festa de la Sang

Foto: Cedida

SR. ANTONI JANÉ MORERA

SR. JOSEP M. NOGUERA SALORT

58


Foto: Fer-vi

Festa de la Sang

Foto: Fer-vi

SR. JAUME COLET BRAÑA en representació de COBEGA

SR. RAMON ESCUDERO JARQUE 25 ANYS D’ARMAT

59


Foto: Fer-vi

Festa de la Sang

Foto: Fer-vi

SR. JOAN BACHES PELEGRÍ

SR. JAUME PLA BARBA

60


Foto: Fer-vi

Festa de la Sang

Foto: Fer-vi

SR. JORDI FREIXA QUEROL

Foto general de l’acte

61


Medalla Fidelitat

Medalla a la Fidelitat Joan Queralt Vidal Joan Queralt neix a Tarragona, al carrer Apodaca, el 30 de gener de 1936, fill de Joan i Gertrudis. Un cop acabada la guerra civil, la seva relació amb la Congregació comença ben aviat formant part de la Secció d’Aspirants, arribant l’any 1952 a l’edat de 15 anys a ser el número 1 de la llista, i per tant President Honorífic de la secció. Cursa els seus estudis primaris al Col·legi Saavedra seguint després a l’Institut Marti i Franquès a la Rambla Vella. Posteriorment es titula com a enginyer tècnic industrial. Però la seva vida professional s’ha desenvolupat en el món de la dòcencia primer, i en la gestió acadèmica més tard, arribant a ser Inspector de formació professional del Departament d’Ensenyament de la Generaliat de Catalunya fins a la seva jubilació. Casat amb Anna Fontanals, ha tingut dues filles Carme i Anna.

62

Durant 12 anys, del 1971 al 1982, va estar lluny de la nostra ciutat, destinat professionalment a Osca. Abans d’incorporar-se a la Junta de la Congregació va ajudar durant molts anys a l’organització de la Processó del Sant Enterrament com arrenglerador, d’aquells amb plaça fixa. Fins i tot hi va participar venint expresament durant els anys en què vivia a Osca, i ha estat un referent per a moltes de les persones que han desenvolupat aquesta tasca de servei a la nostra Setmana Santa. Els darrers anys va ser el responsable de la coordinació de la sortida de la Processó, des de la Plaça del Rei. A la Junta de la Congregació ha estat Majoral i ha ocupat diferents vocalies durant una etapa de més de vint-i-vuit anys. El Joan, a més de la seva estima per la Congregació i la seva fidelitat

personal, ha sabut deixar una boníssima empremta en les seves filles Carme i Anna que ja fa més de vint anys que col·laboren com expertes arrengleradores en l’equip d’organització de la Processó del Sant Enterrament. Ha estat també el coordinador de la Comissió social durant molt de temps, i va ser el primer impulsor, amb una gran dedicació i treball, a una gran realitat actual de la Congregació, la Banda de timbals de la Secció d’Aspirants, on a més hi toca el seu nét, l’Oscar. Per tot això, la Junta de Govern de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist va acordar, per unanimitat, en la seva sessió del passat 21 d’octubre concedir la Medalla a la fidelitat de la Setmana Santa de Tarragona a JOAN QUERALT VIDAL. C A R L E S BA C H E S P L A


Foto: Fer-vi Foto: Fer-vi

Medalla Fidelitat

63


Retalls Històrics de la Campana de l’església de Natzaret La campana de la nostra església pesa 83 quilos i va ser feta als tallers de l’artista tarragoní Ignasi Sal, quedant enllestida el 26 de maig de 1947. L’acte de la benedicció tingué lloc el dia de la festivitat del Corpus, 5 de juny de 1947, essent presidida pel M. I. Vicari General de l’Arquebisbat Dr. Francesc Vives i Recasens. Van actuar de padrins el Sr. Eugenio Mújica Jaca i la seva esposa Guadalupe Norregaard Dalmau. Si li van donar tres noms: Soledat per ser la patrona de la Congregació, Marina, per dedicar-se anys enrera molt de culte a aquesta santa a l’església i al barri, i Guadalupe, en honor de la padrina. A la campana, sota de l’escut de la Congregació hi figuren escrites les següents paraules en llatí: CLAMANE CESSES EXALTAM VOCEM TUAM PER NUBILA. CONGREGA FILIOS HOMINIM QUI TRANSEUNT PER VIAM. ATTEN-

64

DANT ET VIDEANT SI ES DOLOR SIMLIS SICUT DOLOR EIUS. CONSEGRATA EST FESTO CORPORIS CHRISTI ANN DOM. MCMXLVII.

Crida sense parar escampant la teva veu per l’espai. Reuneix als fills dels homes que passen pel camí. Perquè comprovin i vegin si hi ha dolors semblants als d’Ell. Consagrada a la festa del Corpus Christi de l’any del Senyor de 1947. Ara era del tot necessari fer-hi una res-

tauració total, i ho ha fet possible la dedicació, altruïsme i bona voluntat de Fernando Ardanuy que el seu taller de Els Pallaresos ha fet aquesta magnífica obra recuperant l’aspecte original del bronze. Ha fet un nou suport amb fusta de melys. A la part de dalt hi ha una artística corona d’espines i a la part de baix tot just on comença la campana un altre corona de set braços representant el set dolors de la Mare de Déu. C A R L E S BA C H E S P L A


65


Un Sant Crist “Gros”, desconegut? En un principi no era la meva intenció escriure sobre aquest tema, però de preguntar a varis tarragonins i consultar la poca bibliografia que hi ha de l’escultor Bernat Verderol Roig, crec que puc exposar una noticia extreta del “Diari de Tarragona”, que, si és veraç (com crec al 99,9%) donaria peu a que hi hagués, entre el Sant Crist de Benet Baró i el de Salvador Martorell, un altre Sant Crist (que encara que no sortís fisicament a la processó de Setmana Santa, si que va estar proposat per fer-ho) en principi desconegut pels historiadors) La primera notícia del Diari de Tarragona del dia 21/08/1866 diu: “El genio eminentemente artístico del señor Bernardo Verderol, ha dado a luz recientemente una nueva obra que le honra en extremo, es un crucifijo grande, de tamaño casi natural, para la congregación de la P. Sangre isntalada en la iglesia de Natzareth, destinada a sustituir en la procesión de Semana Santa, desde el año próximo de 1867, el

que ejecutó el artista de esta misma ciudad Sabater (vol dir Benet Baró escultor i Sabater encarnador de la talla), el 1617...” Segons això en Bernat Verderol fa dita talla per la Congregació de la Sang per substituir la vella d’en Baró i com sembla amb coneixement de la Junta de la Congregació. La següent nota del Diari és del 04/10/1866 i ens diu “y admitida para el objeto a que debe destinarse, la devota imagen de Jesús crucificado que hizo recientemente el escultor don Bernardo Verderol y encarnó al natural don Francisco Boxó. En consecuencia de dicho acuerdo, la citada imagen, que se hizo de nueva en lugar de embadurnar la antigua que hasta ahora ha estado en uso, creemos relevará a esta en la procesión de Semana Santa empezando desde el año próximo venidero” Dita nota crec, dóna per fet (?) la substitució de l’imatge vella per la

talla feta per en Verderol. Passaren els mesos i el 06/02/1.867 surt una altra notícia en certa manera desconcertant en la que el redactor del diari acompanya a un conegut seu vingut de Madrid per ensenyar-li la imatge d’en Verderol que es trobava a l’esglèsia de Natzareth, i quina és la seva sorpresa que: “Cuando una de las personas que nos introdujeron y nos acompañaban en aquella piadosa, más bien artística visita; nos objetó desagradablemente diciendo que no se tenía nada resuelto aún acuerda si será aquella o la antigua antecesora, o sea la que esculpió en 1617 un tal Benito Baró y encarno y doró Sabater, la que figuraría en la sacra procesión del viernes santo de este año...” Aquesta última notícia s’allarga encara més dient que en Verderol la ven a més baix cost ja que era congregant de dita institució. Aquesta és la última notícia que he trobat de moment referent a aquesta escultura, desapareixent per complet tant en els diaris i com he dit al començament, en la historiagrafia local i en l’apartat oral. Resumint, amb totes les reserves del cas, crec que si la informació escrita del Diari de Tarragona és certa, dono a conèixer un Sant Crist que com a poc, va ser real i es tingué la intenció de substituir el famós d’en Baró que tristament fou cremat a la Guerra Civil (salvant-se un tros de cap).

J o a n P e r e C ad e n a E s c ut é

67


Foto: Pere Amen贸s


L

“ a trencà de l’Hora” Dins la Setmana Santa la música és un element essencial. La capacitat que té per a expressar sentiments fa que sigui quelcom imprescindible a l’hora d’organitzar els diferents actes de pietat popular que sovintegen durant aquests dies. Les melodies de música sacra donen el caliu necessari d’interiorització i meditació propi dels esdeveniments que commemorem, i que es manifesta per mitjà dels instruments i els seus sons. El contrapunt a aquesta malenconia intimista de la música religiosa el dóna el timbal. Certament, bombos i timbals amb el seu so fort, sec, colpidor, emès de forma repetitiva, poden simbolitzar de manera incisiva i punyent els moments més intensos de la Passió i Mort de Crist. Amb la seva percusió rítmica i perseverant podem imaginar les fuetades de la flagel.lació, les martellades per a clavar Jesús a la creu, els instants aterridors posteriors a la mort de Crist, i molts altres moments.

Aquests instruments de percusió presenten diferents graus d’integració dins la respectiva Setmana Santa de cada poble o ciutat. Hi ha poblacions que fins no fa pas gaire temps estaven poc avesades al seu so, però degut a la revifada que han experimentat els actes de pietat popular d’aquests dies sants, d’uns anys ençà s’estan integrant de forma plena en les celebracions de la Setmana Santa corresponent. Un exemple clar el tenim a la Setmana Santa de la nostra ciutat. Per contra a altres regions de l’estat espanyol, com l’Aragó i el País Valencià, han esdevingut imprescindibles des de fa molts anys com a instruments per a acompanyar musicalment, amb el seu ritme cadenciós, els diferents passos a les processons i Via Crucis. Aquests timbals i bombos aplegats sota diferents noms d’un mateix comú denominador -el tambor- segons quina sigui la comarca o població, (noms com Bandes de timbals, Bandes de cornetes i tam-

bors, Bandes de bombos i tabals, etc) a més d’acompanyar els passos, tenen un protagonisme exclusiu en altres actes de la Setmana Santa convertint-se en els únics elements conductors a través dels quals el poble expressa els fets de la Passió i Mort de Crist. D’aquests esdeveniments on el timbal és l’únic protagonista, el més conegut és “L a Tr e nc à de l ’ H o ra “. Profundament arrelada al Baix Aragó, on a les comarques de Terol constitueix una autèntica passió i a molts pobles l’eix fonamental de les representacions de la Setmana Santa, “ l a Tr e nc à d e l’ H or a “ ha traspassat les fronteres regionals i ha envaït les comarques veïnes de Castelló. Degut a aquesta proximitat geogràfica i a les influències rebudes, a la majoria de pobles del centre i nord d’aquesta província es porta a terme aquest acte, viscut amb molta intensitat, si bé amb una durada molt més reduïda que la que acostuma a tenir als pobles de Terol. “ L a Tr e n c à d e l’ H o r a “ se celebra el Divendres Sant a partir de migdia-primera hora de la tarda en aquells pobles on la repicada es fa més aviat. Comença a la tarda-vespre en aquelles localitats on no hi ha processó del Sant Enterrament el Divendres Sant al vespre. I es porta a terme el Dissabte Sant al matí en aquelles ciutats on el dia abans ha desfilat pels seus carrers la processó del Sant Enterrament. De tots els pobles i ciutats que compten amb “ la Tr e n c à d e l ’ Ho r a “ en el seu pro-

69


grama d’actes de Setmana Santa, escollirem la c iu t a t d e B e n i c a r l ó per a fer-ne un petit estudi. “LA T REN CÀ DE L’ HO RA“ d e l a c i u ta t d e B E N I C A R L Ó És l’acte més singular i original de la Setmana Santa benicarlanda. Té lloc el Dissabte Sant al migdia perquè a Benicarló el Divendres Sant al vespre hi ha processó del Sant Enterrament. Això sumat a que a moltes de les poblacions d’on provenen els grups participants també hi ha aquesta processó, tot plegat fa que “ l a Tr e n c à d e l ’ Ho r a ”, per a que hi puguin participar el major nombre de grups de bombos i tambors possible, es traslladi al dia següent (Dissabte Sant). L’acte, que enguany ja compleix la XIX edició, va començar a celebrar-se a la ciutat a partir de 1993. Està organitzat pel “Grup de Bombos i Tabals de Benicarló“ i compte amb la participació dels altres dos grups benicarlandos, la “Banda de Bombos i Tabals de l’Associació d’Exalumnes de La Salle Benicarló “ i el “Grup de Bombos i Tambors Santíssim Crist de la Mar “. Així mateix hi participen altres grups de bombos i tambors de localitats veïnes i d’algunes no tan properes. Entre tots s’apleguen més d’una dotzena de grups per a tocar en aquest acte tan significatiu de la Setmana Santa d’aquestes terres. Prèvia a l’actuació conjunta, hi

70

ha una petita desfilada de tots els grups pels carrers del nucli antic de Benicarló. Està encapçalada pels “estendards“ representatius de tots els grups participants, que desfilen en doble filera precedits dels tres “estendards“ corresponents als grups benicarlandos, que ho fan en primer lloc obrint pas. Darrere de tots els estendards van desfilant les bandes de bombos i tambors arribant així a la Plaça de Sant Bartomeu, just davant l’església parroquial del mateix nom, on es concentren.

senyal de sortida amb dos tocs de tambor i immediatament tots els grups comencen a tocar ininterrompudament. Bombos i tabals de totes les bandes participants fan sentir el seu so eixordador, de forma conjunta, durant una hora sense parar. Pocs minuts abans de la una del migdia tots els confrares membres de les bandes assistents, sense deixar de tocar, estan pendents del rellotge de l’església perquè quan sona la campanada de la una, instantàniament tots els timbalers alhora deixen de tocar.

“ La Tre nc à d e l’Hor a“ comença puntualment quan en el rellotge de l’església toquen les dotze. Aleshores el timbaler encarregat dóna el

Aquesta repicada ensordidora té una explicació religiosa. Com he dit a l’inici d’aquest article, la percusió rítmica i repetitiva del tambor per-

Desfilada prèvia de tots els grups abans de “La Trencà de l’Hora”. En primer terme tots els estendards de les bandes participants. Darrere, els timbalers.


met imaginar els moments de la Passió de Crist. És per això que el sentit religiós de “ la Tr e nc à d e l’ H or a “ consisteix a expressar mitjançant el tambor, el passatge evangèlic de la Mort de Crist. El soroll dels timbals vol representar la commoció que va seguir a la mort de Jesús. Commoció que ens descriu l’evangelista Mateu quan en el seu Evangeli ens diu: “De l’hora de sexta fins l’hora de nona el cel es cobrí de tenebres... Jesús donant un fort crit expirà. El vel del temple s’esquinçà de dalt a baix en dues meitats, la terra tremolà i les roques es badaren“. (Mt 27, 45-52)

Quan es va fundar es va acordar que acompanyaria a la “Germandat de la Bona Mort i el Sant Enterrament“ a les processons de Setmana Santa de la ciutat.

Tots els grups de bombos i tabals participants tenen com a origen del seu naixement el component devocional i el tradicional, perquè aquests grups estan associats a Confraries o Germandats que van surgir com a fruit d’una forta espiritualitat, veneració i culte a la imatge titular corresponent i amb la funció esdevinguda tradició de practicar la pietat i la caritat cristiana.

2) El segon grup en antiguitat és la “Banda de Bombos i Tabals de l’Associació d’Exalumnes de La Salle Benicarló“

La seva uniformitat consta de vesta de color blanc cru, faixa negra i capa negra. A la capa hi llueix sobre la banda esquerra l’escut propi de la Banda. Al penó o estendard a més de l’escut del grup, hi figura la creu del Sant Sepulcre que és l’escut de la Germandat, abans esmentada, amb la qual desfila a les processons.

Es va crear l’any 1994 per a acompanyar la “Confraria de l’Oració de Jesús a l’Hort de les Oliveres“. Acompanya a aquesta confraria lassal.liana durant la Setmana Santa a totes les processons. Vesteixen vesta de color grana, cinturó blanc de roba, amb doble caient a l’esquerra, i capa blanca amb l’escut brodat a la banda esquerra. Aquest escut no és el de la Confraria lassal.liana sinó el seu propi, que en el seu disseny presenta l’estel lassal.lià en el fons, per sobre d’ell hi ha el campanar de l’església parroquial de Sant Bartomeu (símbol identificatiu de la ciutat de Benicarló) i per damunt d’aquest hi trobem un tambor amb l’escut heràldic de La Salle.

Si analitzem una mica els tres grus de bombos i tambors de la ciutat de Benicarló per a conéixer tan sols quatre dades molt senzilles i bàsiques veurem, entre altres coses, que són de creació relativament moderna: 1) L’any 1989 es creà el “Grup de Bombos i Tabals de Benicarló“ És l’organitzador de “la Trencà de l’Hora“.

Les bandes participants tocant a “La Trencà de l’Hora”. Dissabte Sant al migdia

71


El grup té una “ Escola Infantil “ per a la formació musical dels més petits. 3) El tercer grup benicarlando i el més modern parlant de la data fundacional és el “Grup de Bombos i Tambors Santíssim Crist de la Mar“. Va néixer l’any 2000 per a acompanyar la seva imatge titular “el Crist de la Mar“, a les processons de “pujada” (des de l’església de Sant Pere, al port, fins a la de Sant Bartomeu -centre neuràlgic de la Setmana Santa- i de “baixada” (en sentit invers des de P. Sant Bartomeu fins a l’església de Sant Pere). Desfila també en la processó de Diumenge de Rams, i el Dimecres Sant i Divendres Sant acompanya la “Confraria del Santíssim Crist de la Flagel.lació“. La seva uniformitat està composta per vesta de color morat, faixa negra i capa de ras negra. L’escut que llueixen sobre la capa a la seva banda esquerra, és la imatge del Santíssim Crist de la Mar. Imatge que també està present en el penó o estendard de l’entitat, envol-

72

“La Trencà de l’Hora”. Els grups de bombos i tabals tocant al bellmig de la plaça de Sant Bartomeu, envoltats per la gent que l’omple de gom a gom.

tada del nom del grup en lletres brodades amb fil d’or sobre seda de color morat. Aquest grup es va fundar per, a més d’enriquir la Setmana Santa benicarlanda, commemorar a l’any següent de la seva creació el 350 aniversari de l’arribada del Santíssim Crist de la Mar a la ciutat. Aquesta imatge és la de més devoció entre els benicarlandos.

Santa benicarlanda, sinó que prenen part en altres processons, Via Crucis, Trencà de l’Hora de moltes poblacions veïnes. Així mateix, també participen en les exaltacions provincials del Tambor i el Bombo, festes patronals, festes de moros i cristians, processons diocessanes i altres esdeveniments al llarg de tot l’any tant a Benicarló com a d’altres pobles i ciutats. J OS E P C I U R A N A M O NC U S Í

** Aquestes bandes de Bombos i Tabals tenen vida autònoma de les seves respectives confraries. Les actuacions no es limiten a la Setmana

Congregant R. i V. Congregació Puríssima Sang de N. S. Jesucrist.


Per la necessitat de renovació i per la il·lussió que ens empeny ens hem proposat que el nostres Armats de La Sang desfilin amb el nou equipament, si es posible a la Setmana Santa del 2012. I per aconseguir-ho hem volgut seguir l’exemple de l’any 1958, quan gràcies a la col·laboració i les aportacions de congregants, institucions, empreses i simpatitzants, es va duplicar el nombre d’armats i augmentar el nombre de timbalers, renovant vestuari, cascs i cuirasses. Reproduim aquí l’escrit, que pren plena actualitat, del sempre recordat Lluis M. Mezquida “Petrófilo”, publicat a l’opuscle de la Setmana Santa de 1958. Foto: Josep M. Marqués Grau. 4 d’abril de 1958


Formació Conductor Professinal C.A.P. Inicial, Continuo i Ampliació A.D.R. Mercaderia Perillosa Capacitació Transportista Tacògraf Tots els permisos

TARRAGONA: 977 247 158 - MONTBLANC: 977 862451 L’ESPLUGA DEL FRANCOLÍ: 977 870 500

www.autoescolajordi.com


Pau Casals, 46 Tel. 977 36 41 56 Cambrils

Rambla Nova, 80 Tel. 977 23 49 22 Tarragona

Cuina Mediterrània C/. Sant Llorenç, 15 Casc Antic TARRAGONA Tel. / Fax 977 22 83 00


Lloguers Contractes Compra-Vendes Assegurances Valoracions Inmobiliàries Tramitació d’Hipoteques

ESTEVE MARTÍ PUJALS Administració de finques

Pare Palau, 3 baixos Tel. 977 219 830 Fax 977 220 065 43001 TARRAGONA

Vallvé Seguros DES DE 1912

Rambla Nova, 109 - Tels. 977 21 97 00 - 977 21 97 57 - 977 21 97 67 - 43001 Tarragona

AIGUA · GAS · ELECTRICITAT · CALEFACCIÓ · AIRE CONDICIONAT Tel. i Fax 977 224 913 Bloc Venezuela, esc. D, local 2

Mòbils 607 272 476 / 661 422 651 43007 Sant Pere i Sant Pau (Tarragona) instalaconesa@hotmail.com


C/. Hernández Sanahuja, 11 Tel. 977 240 134 TARRAGONA

Reial, 34 - Tel. 977 21 16 26 Pol. Ind. Francolí, pl. 26 Tel. 977 54 96 26 - Fax 977 23 70 05 43004 TARRAGONA

Ctra. Gandesa, Km. 1 Tel. 977 50 09 86 Fax 977 50 46 51 43500 TORTOSA

Ctra. N-340, Km. 1.189 Tel. 977 66 15 16 Fax 977 66 71 76 43700 EL VENDRELL

Administració de Comunitats Arrendaments Compra Venda Assessorament Tècnic i Jurídic Assegurances Prat de la Riba, 6, local 10 (Galeries Minerva) 43001 TARRAGONA Tel. 977 216 414 - Fax 977 254 234 servifinques@tinet.org


OR L COL A T I G I D

RÈTOLS LLUMINOSOS PLAQUES MATRÍCULA SENYALS DE TRÀNSIT PLAQUES PORTA SEGELLS CAUTXÚ MIRALLS TRÀNSIT EXTINTORS

Rambla Nova, 125 • Tel. 977 21 91 57 • Fax 977 22 53 46 • 43001 Tarragona

Ana Lop Sant Agustí, 6 - Tel. 977 23 75 03 - 43003 Tarragona

El

VA nda CA i Ve ió rac abo

RESTAURANT CALÇOTADES CARNS A LA BRASA I A LA LLOSA

Ctra. Tarragona - Pont d’Armentera, Km. 16 Tel. 977 603 596 - 977 603 205 43887 NULLES (Tarragona)

una terrassa al mar Obert tot l’any Esmorzars de forquilla Local climatitzat

Platja Llarga, s/n. TARRAGONA Tel. 977 20 70 20


C/. Reial, 30, 2º 3ª 43004 TARRAGONA ALMACEN: C/. Castellarnau, 14, local 2 Entrada por C/. León, 6 Tel. 977 22 95 72 Móvil 606 19 83 46

Plaça Església, 4 Bellavista 43887 Nulles (Tarragona) Tel. 649 075 467


RESTAURANT - CAFETERIA - PASTISSERIA

De dilluns a divendres

degusti i disfruti del nostre menú de mercat per 19 euros (1er. plat, 2on plat, pa, vi i postre) Rambla Nova, 27 - Tels. 977 234 233 / 977 237 918 - 43003 TARRAGONA

Articles de papereria Embolcalls Varietats per revetlles i Festes Populars

J. Galià i Romaní

Pol. Ind. Francolí, parcel·la 19, nau 6 Tel. 977 54 37 33 / Fax 977 54 35 42 Apartat de Correus 664 - TARRAGONA

Tarraco Prevenció Riscos Laborals Especialitats SEGURETAT, HIGIENE, ERGONOMIA, PSICOSOCIOLOGIA I VIGILÀNCIA DE LA SALUT

Servei aliè. Acreditació SP-006-T

Carrer Mont-ral, 2, baixos. 43205 REUS Tels. 977 328 480 / 977 328 155 / Mòbil 606 922 742. Fax 977 313 623 E-mail: comercial@tarracoprevencio.com www.tarracoprevencio.com


LA CAMBRA, UNA ENTITAT AL SERVEI DELS PROPIETARIS!

Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona Méndez Núñez, 23 - Tarragona Tel. 977 24 29 06

Gaudeixi de totes les avantatges que la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona ofereix als Propietaris Urbans.

L’ajudem a resoldre tots els problemes derivats de la seva propietat, donant suport tècnic i assessorament jurídic i legal.

Si é s P rop i etar i , fac i’s so c i d e la C amb ra !


MEDALLA DE PLATA EN EL MUNDIAL DE BRUSELAS

AV 14

Plaรงa Sant Joan, 2 43360 Cornudella del Montsant Tarragona Tel.y Fax 977 82 14 83 http://www.baronia.com e-mail: englora@baronia.com


“El Metge vetlla per a la seva salut, per a la seva salut, consulti al seu metge” www.acmt.cat - secretaria@acmt.cat

PUERTA Y BLOCK-PORTS

DELEGACIÓ DE TARRAGONA C/. Prat de la Riba, 4, 2º, 4ª Tel. 977 232 517 Fax 977 212 380 dlg.tgn@norma-doors.com 43001 TARRAGONA


Programa d’Actes

R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat

Setmana Santa 2011 Programa d’Actes D I A 5 D ’ A BR I L Presentació de l’opuscle LA SANG, a càrrec del D r. J os e p M ar i a S a ba t é Bos ch, Congregant i Cronista Oficial de la Ciutat i de la Setmana Santa. L’acte tindrà lloc a les 8 del vespre a l’església de Natzaret.

p i ed a d p op u lar ” a càrrec de M ons e n y or J ua n M i g ue l Fe r r e r G r e n e s c h e, Sotssecretari de la Congregació pel al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

murallat i acabarà a la S.E. Catedral, on serà venerat el Sant Crist de la Sang, per retornar posteriorment a Natzaret. Els congregants hi assistiran amb vesta i gorgera.

L’acte tindrà lloc a l’església de la Comunitat Claretiana (S. Agustí) a 2/4 de 9 del vespre.

D IL LUN S S AN T, 1 8 D ’AB RI L

D el 1 1 al 1 5 D ’ A B R I L D I A 7 D ’ A BR I L

A 2/4 d’11 del matí: Missa Crismal, presidida l’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Balcells, Arquebisbe de Tarragona i Primat.

Presentació de l’opuscle de la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang i la Mare de Déu de la Soledat, a càrrec del S r. Ant oni Viv e s S e nd ra.

Repartiment de vestes i improperis als congregants i altres interessats que prèviament ho hagin sol.licitat. Horari de 6 a 2/4 de 9 del vespre, a la Secretaria de la Congregació, c/ Natzaret núm. 1.

L’acte tindrà lloc a l’església de Natzaret a 8 del vespre.

D I U M E NG E D E R A M S , 1 7 D’ A B R IL

Assistència del nostre pas “La Flagel.lació” acompanyat de congregants, aspirants i la Banda de Timbals del Pas a la Processó del Dolor, que sortirà a les 20 hores de l’església parroquial de Sant Joan.

A les 7 de la tarda: sortirà de l’església de Natzaret el SOLEMNE VIA-CRUCIS que d’acord amb l’itinerari tradicional es farà pel recinte

A aquest acte hi poden assistir tots els congregants, congregantes i aspirants que ho desitgin, amb la vesta reglamentària. Esperem la

DI A 1 4 D ’ A B R I L Conferència quaresmal: “ El Tri d u o S a c r o e nt r e la s li t u r g i a y la

D IM EC RES S AN T, 2 0 D’ AB RIL

95


Programa d’Actes vostra presència per acompanyar el nostre pas. DI JO US S AN T, 2 1 D ’AB RI L A les 7 de la tarda: SOLEMNE OFICI del Sant Sopar del Senyor. Tot seguit, torns de Guàrdia d’Honor dels Armats al Santíssim Sagrament. DI VEN D RES S AN T, 2 2 D ’ A BR I L A les 6 del matí: a la S.E. Catedral, Sermó de Passió, predicat per l’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat. A 1/4 de 7: Sortiran els senyors congregants acompanyant el Sant Crist de la Sang, per dirigir-se a la S.E. Catedral, des d’on, a 2/4 de 7, sortirá el SOLEMNE VIA-CRUCIS que finalitzarà a l’església de Nat-

96

zaret. Els congregants hi assistiran amb vesta i cucurulla. A les 12, Solemne Acció Litùrgica i Veneració de la Creu, a la nostra església de Natzaret. A ¼ de 5, Sortida dels Armats, que començaran a recollir els passos de les diferents confraries i germandats que participaran a la Processó. A les 8: Sortirà de l’església de Natzaret la tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, declarada Element Patrimonial d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya i que organitza la nostra Congregació amb assistència de totes les confraries, gremis, congregacions i germandats de la ciutat. La Bandera Principal de la Processó serà portada pel Sr. Carles Sala Roca, Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la

Generalitat de Catalunya. La bandera de la Secció d’Aspirants serà portada pel congregant Sr. Joaquim Galià Romaní, President de l’Associació Cultural Sant Fructuòs, acompanyat per les Sres. Dolors Iglesias Torrellas i Inés Virgili Montoliu com a cordonistes. D I S S A B T E SA NT 3 D ’ A BR I L A 2/4 de 7 de la tarda sortirà la PROCESSÓ DE LA MARE DE DEU DE LA SOLEDAT, organitzada per la Congregació de Senyores sota la invocació de la Puríssima Sang de N. S. J. i la Mare de Déu de la Soledat, amb l’exercici de la Corona Dolorosa. A 2/4 d´11 de la nit, Vetlla Pasqual a la S.E. Catedral, oficiada per Mons. Jaume Pujol i Balcells, Arquebisbe Metropolità de Tarragona i Primat.

Opuscle 2011  

Opuscle de l'any 2011 de la Congregació de La Sang de Tarragona

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you