"Els primers anys del segle XX, Tona no disposava d'unes escoles adequades. Servia d'escola, des de feia -almenys- cent anys, l'antiga casa de la confraria dels paraires i teixidors, al carrer de Barcelona (on actualment hi ha la residència per a la gent gran). Segons una memòria de l'any 1927, escrita probablement per Manuel Gausa i Raspall, arquitecte municipal, aquestes escoles del carrer de Barcelona presentaven problemes "de comodidad, esparcimiento y aseo necesario, por ser un local insuficiente para el gran número de alumnos". En aquest mateix text, llegim que només les famílies riques podien aconseguir la formació desitjada "alejando a sus hijos [es refereix, bàsicament, als nois] del hogar para encerrarlos en colegios particulares de poblaciones distantes".