tenim les dones, l’hem d’aprofitar i no el podem oblidar.
DIÀLEGS 17190 Gener 2012
Diariatou (mediadora): Nosaltres, aquest problema no el tenim, perquè les dones pareixen, tenen els nens a casa, estan tot el dia amb el nen, mentre que aquí, ja el primer mes d’embarassada, comences a buscar la guarderia! S: És completament diferent! Aquí hi ha molts estereotips: “no agafeu el nen, no el poseu al llit amb vosaltres...” I, en canvi, vosaltres teniu una cosa molt bona: esteu tot el dia amb el bebè enganxat. Així els nens no ploren, són feliços, i és molt important. En la nostra societat això s’ha perdut molt i s’ha de recuperar perquè és primordial per les mares, pels bebès i pel bon funcionament del món. A: Jo tinc dos exemples, com a llevador, de situacions a l’Àfrica on el nen pot perdre la vida. El primer exemple és en el moment del
part, quan el cordó umbilical surt primer, embolicat al coll. Hi ha un percentatge molt alt que el nen es mori. Vaig poder salvar un nen, fent la transferència d’una dona fins al quiròfan de l’hospital per tal que li fessin cesària. L’altre exemple és el d’un nen prematur que tenia un problema de respiració. No érem en un hospital gran i teníem la necessitat de portar-lo en un altre hospital. Vaig estar en l’ambulància tot el viatge donant-li aire fins que arribéssim a l’hospital i, allà, es pogués salvar. Ara, sovint, aquesta mare em porta el nen perquè el vegi. Com si la seva vida depengués de mi. Cada cop que el veig em dona més ànim per tirar endavant i per fer molt més. S: A mi, les coses que m’omplen especialment són, sobretot, quan veig que les dones pareixen de veritat: ho viuen, ho senten, estan en el procés. Veus que és una entrega tan gran en aquell moment i la pa-
rella l’acompanya, és com un moment màgic. Hi ha parts, els quals tens la sort d’acompanyar, on veus que ells ho fan tot. Tu ets un espectador, simplement estàs allà, observes, mires però no intervens gaire. De vegades tens la sensació de molestar, et dius “ostres, amb quina plenitud aquesta dona està portant aquesta vida al món, com està naixent aquesta criatura! Com és rebut aquest nen! Amb estima, amb amor, amb afecte”. Un altre moment que, per a mi, també és molt màgic és quan estic a l’educació maternal, quan estic en grup i veig aquesta energia femenina que es mou a dintre del grup. I veus que tu, amb aquestes coses que dius, que expresses, moltes vegades pots despertar inquietuds en aquella persona i pot arribar a canviar completament la idea de part i criança que tenia en un principi. A: Per a nosaltres, quan la dona ha de parir l‘home no entra! Diariatou: Diuen que són coses de dones. S: I què en penses sobre que els homes no acompanyin les dones?
Foto: Georgia Sandberg
| 18 |
A: Hi ha raons de cultura i de mitjans. Per exemple, aquí pots tenir una habitació per a una dona i sí que pot entrar el seu home però, en canvi, allà tenim una sala gran, on hi pot haver 3 o 4 dones parint. Per cultura, sí que pots assistir a tot el que fa la teva dona, però assistir al part d’una altra o veure una altra dona íntimament no es fa. I aquesta situació fa que no entrin els homes encara que hi hagi dones que volen que el seu home hi sigui.