Issuu on Google+

16/11/11 23:37 Sóc Laura Pastor, una xica de 15 castanya, amb el cabell llarg i els ulls marrons i allargats. No sóc molt alta, pero si un poc primeta. Sóc una persona prou extrovertida, en general no tinc cap dificultat per conéixer gent nova i agafar confiança de seguida, pero normalment al començament sol costar-me un poquet el soltar-me davant la gent, sense que açó siga un problema. L’únic problema que s’em manifesta sovint es que sóc una persona molt xarraire, em podria pasar tot el dia xarrant amb la gent. En general també sóc una persona prou optimista, m’agrada vore sempre el got mig ple, i de normal ho aplique a situacions quotidianes. Crec que sóc una persona intel.ligent i que tinc capacitat per fer les coses, però no en totes tinc la mateixa facilitat. Jo diría que en el que més destaque es en les arts, sobre tot en la part de música. Des de xicoteta toque el violí i en ma casa la música està sempre present, de tots tipus i de qualsevol part del món. Una altra cosa que també m’agrada molt es estar amb les persones que estime, que no són poques, pasar vesprades amb ells, encara que siga sense fer res, només el saber que tinc persones al meu voltant en les que sé que puc comptar. Ací també està present la música, perque un dels ambients en el que més em moc es aquest. Em solc preocupar moltissim per les persones que conec, crec que sóc totalment incapaç de provocar mal a algú i per aixó també sóc de les primeres que va oferint ajuda a la gent quan la necessita o quan no. Sé que sóc una persona prou insegura en alguns temes i també sóc molt indecisa. Davant les meues actuacions en la vida no sempre utilitze la raó, però sé que sóc una persona educada en tot el món i sempre intente estar a gusta mb tots, tant jo com la gent amb la que estic. Per al meu futur estic sempre canviant d’espectatives i l’únic segur que sé es que el violí no me’l vull deixar, però a més m’agraden moltes més coses… Ara per ara considere que he d’aprofitar cada momento, cada oportunitat que s’em dóne i disfrutar de l’edat que tinc, pensant ja en el futur però tampoc no obsessionant-me massa en el que seré jo d’aci uns anys.


Laura