Anàlisi de la LOMQE

Anàlisi de l'esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE)

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans Barcelona, 2013

1. Introducció El juny de l'any 2012 rebíem les primeres notícies de la reforma educativa que proposava el ministre d'educació del govern espanyol, José Ignacio Wert.

Es llençaven diverses propostes tals com unes revàlides al final de les diferents etapes educatives, la reducció de la càrrega lectiva per ampliar-la en assignatures bàsiques, la implantació de l'assignatura “Educació Cívica i Constitucional”, la possibilitat de passar de curs amb tres assignatures suspeses, l’avançament de l'elecció de l'estudiant entre FP o Batxillerat amb els itineraris marcats a partir de 3r d'ESO a través de matèries optatives.

No obstant, el govern espanyol va comunicar la voluntat d'obrir un debat amb la comunitat educativa, sindicats i partits polítics per intentar aconseguir el major acord possible. Ara bé, fonts properes al ministeri asseguraven que estaven disposats a negociar per arribar al major consens, però en cap cas pensaven renunciar als principis bàsics de la seva proposta. El seu objectiu era precisament tenir-la redactada a l'octubre per començar-la a tramitar al Congrés abans que acabés el 2012 per tal de que pogués tenir efectes en totes les etapes durant els tres anys següents de la seva aprovació, moment en que arribarien les revàlides. D'aquesta manera podem concloure que s'intentava agilitzar el procés d'aprovació a qualsevol preu sense cap mena d'intenció de condicionar una reforma tan profunda amb debat intens amb la comunitat educativa.

Resum A l'Estat Espanyol s'han aprovat dotze lleis orgàniques d'educació des del 1970. Les successives reformes en matèria d'educació demostren que es tracta d'un sistema educatiu fràgil, inestable i predestinat a reformes en funció del canvi de govern. A la vegada, es tracta d'un sistema clarament polaritzat a nivell social, constituint el sistema educatiu espanyol una peça clau per a la perpetuació d'una societat de classes. La reforma plantejada pel govern del PP no fa res més que evidenciar-ne aquests aspectes. No obstant, el nostre anàlisi s'ha elaborat des de quatre perspectives: mercantilització, segregació classista i sexista i homogeneïtzació espanyola.

La reforma avança cap a la concepció única del coneixement com una eina de progrés econòmic i per tant, el reformula i el converteix en un mer bé mercantil. La llei ho materialitza en algunes definicions tals com la conversió del dret a l'educació en un servei o en la privatització d'algunes etapes educatives. Però sobretot ho podem veure en la transformació del centre educatiu a imatge i semblança d'una empresa. Això comporta la promoció de la competitivitat entre els centres i la construcció d'un format empresarial. És a dir: la redefinició de la figura de director en favor d'un gestor i la concentració de poders d'aquest, la concepció de les mares i pares com a mers usuaris o l'eliminació de competències vinculants del Consell Escolar. I és precisament aquesta concepció del coneixement la que s'allunya de qualsevol contingut i mètode pedagog que fomenti l'esperit crític, el lliure desenvolupament de la persona, l'aprenentatge de valors socials i/o culturals o que avanci cap a la consciència col·lectiva.

En la mateixa línia, potencia un dels trets característics dels sistemes educatius del sud d'Europa que és l'accentuació del fenomen d'estratificació social que produeixen. En aquest cas la reforma ho fomenta amb la decisió prematura sobre la continuació acadèmica o professional. Però també amb la cursa d'obstacles que s'imposa al final de cada etapa educativa, que suposen també obstacles al pas de les persones amb dificultats que necessiten d'una atenció especial.

Alhora, les conseqüències del finançament asimètric i la competitivitat que es planteja entre centres desprotegeix els centres educatius d’àrees amb rentes més baixes. I això complementat amb els projectes educatius de qualitat, la possibilitat d'escollir l'alumnat o l'especialització dels centres demostren la voluntat de voler perpetuar i augmentar les diferències de classe concebent l'educació com una eina clau per dur-ho a terme. Tot això, amb la subvenció pública d'escoles segregadores per sexes.

Per últim, la reforma trenca amb la immersió lingüística al Principat. La nostra llengua és tractada com una “especialitat”, no considerant-la indispensable en el procés educatiu de l'alumnat. A més, a través de la subvenció de l'ensenyament privat en castellà es produeix una elitització de l'educació castellana.

2. Mercantilització de l'educació Si bé el terme “mercantilització” ha sigut un paraula molt utilitzada per fonamentar les crítiques cap a la LOU i més tard cap a Bolonya, al terreny universitari, el seu significat no està clarament definit i és ambigu. En tot cas podem afirmar pacíficament que és un element indestriable i necessari pel desenvolupament del capitalisme contemporani. I dins d'aquest, podem incloure-hi: la liberalització, la privatització i la comercialització.

Concepte d'educació En el cas de la LOMQE podem veure la voluntat mercantilitzadora en la pròpia definició que empra per desenvolupar el significat d‘“educació” (Punt I, preàmbul LOMQE): “ L'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país. El nivell educatiu d'un país determina la capacitat de competir amb èxit en el terreny internacional i d'afrontar els desafiaments que es plantegin en el futur” Veiem sense dubte que la llei utilitza un concepte purament mercantilista de l'educació. Entenent-la com un bé mercantil sotmès als circuits del teixit empresarial, convertint-se en un factor dependent dels processos econòmics i que per tant s'ha d'enfocar segons els seus resultats. De forma conseqüent, aquesta s'ha d'ajustar a les seves demandes del mercat. Així, l'educació s'enfoca i s'adapta directament a les necessitats del mercat de treball, tal com hem vist clarament que ha succeït amb l'educació superior en el Procés de Bolonya.

Tampoc és menyspreable la següent modificació de l'article 2.bis de la LOMQE a través de la qual defineix el Sistema Educatiu Espanyol: “ A efectes d'aquesta llei orgànica, s'entén per Sistema Educatiu Espanyol el conjunt d'agents públics i privats, que desenvolupen funcions de regulació, finançament o de prestació del servei de l'educació a Espanya i els seus beneficiaris, així com el conjunt de relacions, estructures, mesures i accions que s'implementen per prestar-lo” Convé extreure alguns detalls d'aquesta definició. S'assumeix en termes d'igualtat la participació d’agents públics i privats en el procés educatiu, és a dir, no es planteja amb caràcter excepcional la participació d’aquests segons. De la mateixa manera que menciona “prestació de servei”, transformant el “dret a l'educació” en un “servei” del qual els titulars d'aquests tampoc haurien de ser-ne subjectes aliens.

Personal docent En la redefinició del paper del personal docent també hi trobem elements que ens condueixen a pensar que estem en un procés de mercantilització de l'educació.

Aquestes persones també comencen a ser tractades com meres mercaderies que resten sotmeses als criteris imperatius de la llei. Limitant la capacitat de formar creativament l'alumnat i essent castigats si no segueixen les pautes marcades. Tanmateix, apunta a la flexibilització del professorat on no es respecten les especialitats d'aquestes, atès que podrien ser destinades a etapes i especialitats que no els corresponen. Finalment, comporta la desmotivació d'aquestes i a la vegada la degradació de la qualitat de l'educació pública.

Competitivitat La LOMQE potencia l'individualisme. Prenent com a referència el marc competitiu que exigeix el sistema capitalista, promou la competitivitat entre centres. Això ho podem veure quan la llei potencia l'autonomia i el foment de l'especialització dels centres. A més, es rendiran comptes davant l’administració, que fiscalitzarà el grau del compliment d’objectius per atorgar el finançament públic.

Per una banda reforça l'autonomia dels centres buscant la competència entre aquests. Una de les expressions de l'autonomia cedida és la possibilitat d'escollir el professorat pels propis directors, que a la vegada denota la voluntat de potenciar la funció directiva.

La llei atorga a “les accions de qualitat educativa” un paper protagonista en el marc competitiu que es vol crear. D'acord amb la llei, els centres educatius tindran autonomia en la seva execució, tan des del punt de vista de recursos humans com dels recursos materials i financers. En contrast, la traducció del precepte no és una altra que la imposició de càstigs o incentius en funció dels resultats obtinguts en l'ajustament del pressupost.

Tanmateix, podem interpretar una voluntat similar en la reglamentació de les anomenades “avaluacions generals de diagnòstic”. Per primera vegada desapareix la prohibició de realitzar classificacions de centres i la publicació de les mateixes. La prohibició es fonamentava en el possible mal ús intencionat que se'n podia fer de tal manera que afectés el procés educatiu, atès que les avaluacions externes classifiquen l'alumnat i els centres. No obstant, amb la imposició de la reforma, s'obre la possibilitat de fer públics els resultats, amb la conseqüent jerarquització dels centres. L’elaboració d’aquestes llistes també duen implícitament la finalitat de discriminació: d'aquesta manera els centres que disposin de millors avaluacions ompliran ràpidament les places i no hauran d'acceptar les alumnes d’escolarització tardana, que són les més problemàtiques generalment.

Veiem doncs que la llei proclama una competició en tota regla sense tenir en compte els centres més necessitats o amb un entorn més difícil que necessiten d'un tractament especial. En la mateixa línia, aquesta competitivitat s'estableix entre els centres públics i centres privats. Fet que provocarà una jerarquització clarament favorable pels centres privats ja que s'han vist menys perjudicats per les retallades en educació.

Format escola-empresa La concepció mercantilista de l'educació també es plasma en la redefinició dels òrgans de governança dels centres. Es conceben les escoles com empreses i es reestructuren els seus òrgans de gestió i participació com a tals.

La figura de direcció es redefineix a favor d'una persona gestora de l'escola que es dedicarà a ajustar el pressupost i a complir amb les exigències de l'administració. I en segon terme, ens trobem amb el personal docent i mestres que són concebuts com recursos humans strictu sensu. Tal i com podreu veure als propers subapartats, s'estableix una concentració de poders a favor dels òrgans unipersonals i a la vegada defineix la participació de les mares i pares com a mers clients d'un servei negant la possibilitat de participar de manera vinculant en l'educació de les seves filles i fills.

- Facultats de la persona directora La directora estableix els requisits i mèrits del personal funcionari, i podrà fins i tot rebutjar la incorporació de personal procedent de les llistes centralitzades. D'aquesta manera podrà en alguns casos seleccionar a dit part del professorat sense estar en Borses d'Interins i inclús saltant-se els criteris normatius. També serà aquesta l'encarregada de proveir llocs de treball quan decideixi unilateralment quina acció de qualitat decidirà emprendre i els recursos humans necessaris.

Si bé la resta de competències que la llei atribueix explícitament a la directora també estaven

presents a la LOE, n'introdueix de noves que reafirmen la voluntat de centralitzar competències i en la conversió d’aquesta figura en una gestora. Podem destacar entre aquestes: l'aprovació de normes que regeixen les seves pròpies competències, l'admissió d'alumnes o la obtenció de recursos complementaris (enteses com a activitats lucratives del centre).

D'aquesta manera s'introdueix un procediment opac, que s'allunya dels criteris propis del concurs en l'accés de la plaça pública. A la vegada, s'insereix en un procés de concentració de poders i facultats a l'òrgan unipersonal de direcció.

- Elecció de la direcció En el procés d'elecció del director es suprimeixen les decisions del Claustre i el Consell Escolar encomanant a l'administració el nomenament dels Directors. La llei tan sols diu en aquest sentit que es crearà una comissió constituïda per representants de l'administració educativa i que almenys un 30% seran representants del centre, d'aquests últims un 50% de ser del Claustre. Aquest procediment s'allunya d'una fiscalització eficaç per part de la comunitat educativa, així com d'un procés de participació real d'aquesta.

- Consell escolar És la pròpia llei la que el converteix en un “òrgan consultiu del centre”. D'aquesta manera deixa de ser un òrgan de decisió per convertir-se en un òrgan merament consultiu sense capacitat d'emetre decisions vinculants. Veiem que és l'únic òrgan que inclou també a les mares, pares i alumnes. Així doncs, aquesta negativa a la participació activa de les mares i pares provoca que es converteixin en mers clients d'un servei, sense poder participar democràticament del projecte educatiu del centre.

Oferta educativa Un dels principis que enuncia la reforma del PP és “la racionalització de l'oferta educativa” i el mètode emprat per fer-ho és “reforçant en totes les etapes l’aprenentatge de matèries instrumentals”.

Tot i que entenem que preparar-se per una prova no és el mateix que aprendre, ensenyar i humanitzar.

- Contingut Així doncs pretén enfortir la llengua (castellana) i les matemàtiques en detriment de la resta d'assignatures (ciències, economia, música, plàstica, filosofia, etc..). Paral·lelament, s'enuncia la desaparició de determinades assignatures al Batxillerat, buscant homogeneïtzar les diferents modalitats. S'interpreta que es vol evitar l'aprenentatge que pretén despertar la capacitat creativa, la consciència de l'entorn, la capacitat crítica, etc.. Aquesta homogeneïtzació pretesa ens recorda a la voluntat de convertir l'educació obligatòria bàsica en una formació pel mercat laboral, on l'alumne ja sigui un treballador econòmic, flexible i sense esperit crític.

Un dels casos més rellevants és el de “Ciències Socials, geografia i història”, que desapareix de les matèries obligatòries i no entra dins la oferta exigida. Convé recordar que l'alumne que no prengui la modalitat de ciències socials estudiarà història a 2n d'ESO (acaba al Barroc) i tan sols la treballaria altra vegada a 2n de Batxillerat. Amb aquesta modificació s'evita estudiar el període de la història més tèrbol per alguns: la revolució liberal, l'aparició del moviment obrer, les dictadures feixistes, les Guerres Mundials, la Guerra Freda, entre d'altres. No es tracta d'una supressió innocent, sinó d'una clara voluntat d'amagar la història a les que vindran creant un poble ignorant del seu passat, desarmat i fàcilment manipulable.

- Sistema de revàlides Més endavant estudiarem com s'estableix el sistema de revàlides. Ara bé, és important destacar la voluntat que hi ha al darrera d'aquesta imposició de noves proves al final de cada etapa educativa. I és que podem intuir que s'allunya d'un model adaptable a les necessitats de cada alumne, flexible en les matèries, que promogui l’autoavaluació i el lliure aprenentatge per una mateixa. Així doncs, es

promou i s'incentiva la cultura “de fer colzes”, de l'aprenentatge a través de mètodes repetitius.

Estem davant de la imposició d'un model pedagog similar al plantejat a través de la regla pròpia de l'educació franquista que deia que “la lletra amb sang entra”.

La privatització Tot i que el terme “privatització” és un concepte que genera controvèrsies pel que fa el seu significat, s'entén amb caràcter general com una dimensió de la mercantilització. Amb caràcter estricte, privatització significa “transferir” els mitjans de producció del sector públic al sector privat. En el nostre cas, es materialitzaria en el moment en el qual el sector privat substitueix allò públic a través de subvencions, l'estímul fiscal de centres privats, subcontractar proveïdors privats per a la gestió de l'ensenyament públic, etc..

Una de les manifestacions més clares de privatització de la LOMQE és la delimitació que fa de l'educació bàsica. La reforma ens diu que l'educació primària, l'educació secundària obligatòria i la formació professional constitueixen l'educació bàsica. En conseqüència, el que resta fora d'aquest àmbit pot deixar de ser gratuït atès que la Constitució tan sols assegura la gratuïtat en l'educació bàsica. D'aquesta manera se n’exclou el Batxillerat, el primer i segon cicle d'educació infantil, escoles d'art, etc..

D’una banda, la formació professional bàsica, podrà ser concertada, és a dir, podran imposar una taxa mensual com si es tractés d'escoles concertades i els diners públics cobreixin només sous i despeses corrents. De l’altra, es permet l'especialització dels centres públics amb la corresponent supressió de modalitats de Batxillerat que possiblement només acabaran oferent els centres privats.

3. Segregació classista La segregació és un procés de discriminació sociocultural que un grup dominant exerceix sobre un altre. El fenomen es produeix entre grups socials que habiten en un mateix territori. En el cas de l'educació la definició s'ha de matisar. En el cas que ens pertoca ho podem analitzar des de diverses perspectives.

Flexibilització de les trajectòries Un dels principals objectius que persegueix la reforma és la flexibilització de les trajectòries. La segregació d'alumnes es produeix en el moment en què els alumnes que opten per les ensenyances aplicades no obtenen el graduat escolar. Es planteja el 4rt d'ESO com un curs amb caràcter “orientador” on les alumnes decideixen si emprendran la via “professional” o “acadèmica”. A més, es preveu l'elecció d'algunes matèries diferents per aquelles estudiants que vulguin estudiar Batxillerat o FP. La reforma crea un títol de Formació Professional Bàsica. Aquesta és la via que poden emprendre les persones de 15 anys que no continuïn el camí de Batxillerat i 4rt d'ESO decideixin cursar-ho al mateix centre. Una de les futures problemàtiques del batxillerat que es preveuen serà la reducció de places i la possibilitat de que s'hagi de pagar per cursar-lo. Tanmateix, allà on s’hi concentren les rendes més baixes s’acostuma a optar per vies de mòduls. Així doncs, existeix la possibilitat que s'incentivi la renúncia a estudiar Batxillerat i a emprendre la via de la Formació Professional Bàsica amb la que no s'obtindrà el títol de graduat de l’ESO, a diferència del que passava amb la Qualificació Professional Inicial.

També resulta força qüestionable l'objectiu de formació que hi ha a darrera d'aquesta proposta. Si ens fixem en el contingut d'aquesta formació professional observem que tan sols es diferenciarà de la via habitual en algunes matèries i l'activitat es desenvoluparà en el mateix centre. És per aquest motiu que es dubta del caràcter especialitzador i formatiu que planteja la llei.

Així doncs, observem una clara segregació de l'alumnat en l'etapa educativa obligatòria. A través d'aquest curs s'està excloent del sistema educatiu aquestes persones tot desincentivant l'aprenentatge d’un perfil concret d'alumnes. Finalment, se les dificulta l'accés a l’educació superior aquestes i restaran condemnades a feines precàries.

Competitivitat entre centres Tal i com ja hem anunciat a l'apartat anterior, s'incrementa la competitivitat entre els diferents centres educatius. Aquesta comportarà la competència desigual entre els diferents centres educatius, que es veuran perjudicats en zones geogràfiques de rentes més baixes.

També hem apuntat amb anterioritat que l'establiment d'un sistema de rendiment de comptes als centres es pot acabar traduint en menys recursos pels centres amb més dificultats, que estadísticament es troben als barris amb menys renta.

No comporta res més que la jerarquització entre els centres educatius, que conseqüentment minvarà la qualitat educativa de les àrees on hi conviuen persones de classe treballadora. És per això que afirmem que la llei segregarà l'educació de les persones en funció de les seves rendes. A la pràctica, els centres de més qualitat, associats a barris de rendes altes, estaran a barris on hi viuen gent de classe adinerada i els de menys qualitat a barris de classe treballadora.

Projectes educatius de qualitat La llei planteja la promoció de diferents accions destinades a fomentar la qualitat educativa dels centres “mitjançant el reforç de la seva autonomia i la potenciació de la funció directiva”. La llei

pretén que els centres duguin a terme accions de qualitat educativa que tinguin per objecte el foment i la promoció de la qualitat en els centres. I aquestes accions de qualitat educativa a les que es refereix no són altres que les de presentar el contingut de la totalitat de les eines necessàries per la realització d'un projecte educatiu de qualitat. Ara bé, aquesta especialització pot expressar-se en l'àmbit curricular, la tipologia de l'alumnat, entre d'altres.

Recordem que l'administració fiscalitzarà el rendiment dels centres atorgant més o menys pressupost segons resultats. És probable que aquelles escoles amb més dificultats a l'entorn i el seu alumnat, siguin aquelles que a la vegada disposin de menys recursos. Aquesta proposta no tan sols promou la desigualtat qualitativa entre els diferents centres, sinó que pretén establir un sistema jeràrquic un cop més en el camp de l'educació.

Sistema de revàlides La proposta de reforma educativa planteja un sistema de revàlides al final de cada etapa educativa, és a dir, al final de la Primària, ESO i Batxillerat.

El mètode de revàlides obstaculitza el pas entre etapes amb la imposició de diverses barreres, com ho són aquests exàmens. A darrera del que moltes ja anomenen “cursa d'obstacles”, s’hi intueix la voluntat d'imposar un sistema educatiu centrat en la pressió per l'examen tal i com hem expressat amb anterioritat. Alhora s’'allunya d'un model pedagògic que inspiri a l'alumnat a l'autoaprenanatge i a la formació crítica. I a la vegada, a través de la imposició d'aquesta “cursa d'obstacles” s'expulsen determinats alumnes del sistema educatiu.

Els trets més característics d'aquest nou sistema podríem dir que són els següents: - Educació Secundària Obligatòria D’una banda, en el cas del Títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria la llei estableix que serà necessària la superació de l'avaluació final, així com una qualificació final d'ESO superior a 5/10. Hi trobem amb una novetat que és la revàlida, que tindrà el valor de 30%. Aquesta prova té un caràcter excloent, és a dir, que si l'alumnat no l'aprova, no obtindrà el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria i per tant no podrà cursar Batxillerat o FP. - Batxillerat D'altra banda, en el cas del títol de Batxillerat serà necessària la superació de l'avaluació final de Batxillerat així com una qualificació final superior a 5. En aquest cas la modificació establerta la trobem en la necessitat de fer un nou examen per obtenir el títol de Batxillerat. Amb anterioritat a la reforma, la prova coneguda com a “selectivitat” era el mitjà per accedir a la universitat. Així desapareix l’eina de caràcter universal que tenia el sistema educatiu per pal·liar les diferències d’avaluació que es podien haver donat en els diferents centres i que condicionaven la nota d’accés final en les universitats.

- Accés a la universitat En principi la llei estableix que serà el govern el que establirà la normativa bàsica que permeti a les universitats fixar els procediments d'admissió dels alumnes que ja hagin obtingut el títol de Batxillerat o equivalents. Ara bé, el criteri d'accés a cada una de les carreres serà definit per cada una de les universitats, ja sigui per la realització d'una entrevista o d’un examen.

Així doncs, l'accés vindrà determinat per la valoració conjunta resultant de ponderar la qualificació final de Batxillerat i la obtinguda en el procediment d'admissió establert. Per tant, en aquests casos, la ponderació de la qualificació final del Batxillerat haurà de tenir un valor de com a mínim del 60% i el 40% restant queda obert a la lliure valoració de la universitat.

4. Llengua Pel que fa a la qüestió lingüística aquesta nova mesura suposa l'atac més fort a l'ensenyament català des del franquisme, atacant al model d'immersió lingüística del Principat, i deixant encara en una posició molt més precària la nostra llengua a la resta dels Països Catalans sota dominació espanyola.

Llengua i Literatura catalana La mesura divideix en primer lloc les assignatures en tres categories, en què les de llengua quedarien així: −

Troncals: Castellà i primera llengua “estrangera”

−

Específiques: Segona llengua “estrangera”

−

Especialitat: Català.

Segons aquesta classificació ens trobem que les assignatures Troncals han d'ocupar un mínim d'un 50% de l'horari, i les Específiques un màxim del 50%.

Les assignatures d'especialitat, on s’hi inclou l'assignatura de llengua catalana, no es contemplen en horari obligatori. Això comporta que malgrat que l'assignatura de català hauria de ser obligatòria, se’n podria impartir simplement una hora a la setmana. L’alumne només s'haurà d’avaluar d'una d’aquestes assignatures d’especialitat per poder obtenir el títol d’ESO i que pot no ser la de llengua catalana, pel que per tant és pot obtenir el títol sense tenir cap mena de coneixement homologat sobre català.

Per tant es dona a entendre que la Llengua Catalana, és un tipus de coneixement complementari, no necessari per la formació de l'alumne. Es considera un element més aviat de tipus folklòric i residual.

Docència en català, Immersió lingüística Pel que fa a la docència en català, aquesta es veurà limitada a un conjunt d'assignatures específiques: "Aquestes llengües cooficials siguin s'ofereixen en les diferents assignatures en proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives, de manera que es garanteixi el domini d'ambdues per part dels alumnes" Per tant la immersió lingüística desapareixerà i s’impartirà el mateix nombre d'assignatures en català que en castellà, destruint el model d'ensenyament del Principat, relegant la llengua catalana a unes matèries concretes que encara no se saben quines són, i posant-la al mateix nivell que una llengua estrangera com és el castellà, apart de no tenir en compte la posició de llengua minoritzada que te el català desprès d'una història de persecució per part dels estats espanyols i francès.

D'altra banda també trobem que les proves de competència comunicativa que es fan durant l’educació a primària, es faran en la “llengua materna” de l'alumne. Llengua materna, on suposem que queden excloses totes aquelles llengües maternes que no siguin català i castellà. Per tant podem veure que sota l'argument de la “llengua materna”, l'únic que s'intenta fer és menjar terreny al català en favor del castellà. Alhora veiem que no es permet portar aquesta mesura a la pràctica donada la inviabilitat de tenir un ensenyament específic en la llengua materna de tots els alumnes arribats amb les darreres onades migratòries, i de la impossibilitat de la manutenció de la cohesió social, en una situació en la que es miren de trencar els ponts lingüístics.

Subvenció de l'ensenyament Privat en Castellà I per últim ens trobem amb potser la mesura més segregadora, que és la subvenció de l'ensenyament privat en castellà per aquelles famílies que així ho demandin.

Ens trobem davant una mesura que és potser la que més mal pot fer a la llengua catalana, donat que construeix una relació entre el “progrés social” dins el Sistema Capitalista i la llengua castellana.

Donat que l'escola privada normalment està associada a una millor docència, moltes famílies malgrat no tenir intencions espanyolitzadores, poden optar a portar als seus fills aquests centres per tal que obtinguin una millor formació i així poder accedir al millor futur que se suposa que han d'obtenir per via de l'educació.

Això en relació amb la lògica general de tota la reforma, de foment de l'esperit capitalista en la població, portarà a un alineament dels trets característics del model de ciutadà que es vol formar “emprenedor-espanyol-triunfador”. Excloent llavors el català com a llengua vàlida, en el món de la cultura, ciència, investigació i treball.

Una mesura més que vol fomentar un apartheid, entre els mateixos catalans, no només reduint la llengua catalana a una expressió folklòrica, sinó que relacionant-la amb uns subjectes exclosos, marginats, perdedors davant la potència de la llengua castellana recolzada per l'Estat espanyol, i per les elits econòmiques, polítiques i culturals.

5. Segregació per sexes La llei permet obertament la segregació en funció del sexe en col·legis concertats. Ho fa precisament a l'article on es prohibeix la discriminació per raó de sexe, raça, opinió, religió, naixement o qualsevol altre condició, en què s’hi exceptua aquest cas de segregació. Així doncs la llei permet obertament atorgar diners públics als col·legis que permetin l'educació separada per sexes.

No obstant, Wert ha afirmat públicament que l'educació sexista que segrega per sexes en cap cas es tracta d'un cas discriminatori sinó que és una “opció de llibertat”. Ara bé, l'educació no deixa de ser part de la socialització primària, una etapa imprescindible en la formació d'una persona. És indispensable que en aquesta s’hi insereixin els valors bàsics que una persona necessita per a esdevenir persona pròpiament. I en el cas del gènere, és indiscutible la imposició d'un sistema coeducatiu que eduqui les persones des de la igualtat de valors, al marge del seu sexe.

6. Conclusions. L'esperit de les reformes de Wert.

Desprès d'haver analitzat l'esborrany de la nova reforma de Wert, el que podem veure, com ja esperàvem des d'un primer moment, és que lluny de tractar-se d'un projecte que cerqués una millor en l'educació pública, el que vol és aprofundir en el procés de privatització i mercantilització.

Aquest cop però, també ens trobem amb un element que la fa força diferent d'altres mesures, que és la introducció d'una forta càrrega ideològica. Per descomptat que no volem dir que les reformes educatives anteriors n’estiguessin exemptes, el que volem dir és que en aquesta hi trobem una càrrega ideològica molt agressiva i que trenca totalment amb el model anterior.

Ens trobem que, com qualsevol model d'educació pública dins el sistema capitalista, l'objectiu és formar treballadores obedients i submisos. El model anterior, el socialdemòcrata, cercava aquesta submissió mirant de fer veure que amb el capitalisme el proletariat podia assolir bons nivells de benestar, mostrava que la figura del treballador era necessària per que el sistema continués en marxa. Ser treballador es ven com una funció digne i necessària per al sistema que a més a més ofereix possibilitats de progressar i enriquir-se.

Amb el temps hem anat veient com s'han anat introduint canvis en aquesta imatge del món. La progressiva desorganització de la classe treballadora, la seva submissió i el seu acomodament van permetre la irrupció del pensament neoliberal, fins a convertir-se progressivament amb l’hegemònic.

A mesura que això ha anat succeint el relat de com és el món i de quin són els rols que es poden jugar han anat canviant poc a poc fins arribar al punt en que ens trobem ara.

Amb aquest esborrany ens trobem que les treballadors es formen tenint com a model de ciutadà un “home-emprenedor-espanyol”. És a dir, s'allunya del relat d'harmonia entre classes, es canvia la mentida de “totes les classes són necessàries” a la de “la única classe necessària són els empresaris, i no ser-ho és un fracàs”. Això s'aconsegueix introduint assignatures que fomentin la emprenedoria, postulant que l'objectiu de l'educació sigui la formació de persones “competitives i amb esperit emprenedor”, introduint a les empreses com a agents importants dins els centres de formació, etc.

La construcció de tota aquesta aurèola entorn a la figura de l'empresari, i presentar-lo com el model de persona a la qual tothom ha de mirar d'acostar-se, no té com a finalitat formar nous empresaris.

Qualsevol persona amb dos dits de front sap que no tothom pot ser-ho i els que han redactat aquesta proposta de llei ho saben millor que ningú. L'objectiu és justament el contrari, formar treballadors com ha sigut sempre, però treballadors que siguin conscients de que si ho són no és perquè el sistema els necessita, sinó perquè no són prou bons com per poder ser empresaris. És posa com a objectiu una meta a la qual no es pot arribar per a que les persones que hi arribin siguin considerades com a les millors.

La idea que es vol introduir a la mentalitat dels estudiants, és que si no són rics, si no són gent d'èxit, és perquè no tenen esperit emprenedor, perquè no s'esforcen prou, en definitiva perquè no són prou bons. I així un cop siguin treballadors podran pensar que no és just que uns guanyin més, podran continuar mirant amb ràbia als seus superiors, fins i tot odiar-los, però el que mai podran fer és deixar de pensar que si ells no estan ocupant un lloc millor és perquè no han sabut ser prou bons i que malgrat tot, l'empresari no només és el seu superior al lloc de feina, sinó que és un ésser superior en si mateix, perquè ha triomfat on ells, els treballadors, han fracassat.

La qüestió nacional està estretament relacionada amb aquesta lògica. El fet d'allunyar les llengües que no són el castellà, del món de la ciència i la cultura no te més voluntat que demostrar que són

llengües inferiors, que no serveixen per triomfar al món dels negocis, i que, a diferència del que comentàvem abans, en aquest cas no es vol la submissió del català, sinó la seva desaparició. Això comporta la desaparició del nostre poble engolit per l'Estat-Nació espanyol. Condició totalment necessària pels interessos del capital espanyol i el seu procés de reestructuració que està vivint, dins el procés de reestructuració global del capitalisme (crisi), en el que les elits espanyoles necessiten dotar-se d'una base forta i estable per poder ser rellevants dins el conjunt de la burgesia europea.

Això, està portant a l'augment de les tensions amb les elits d'altres parts de l'Estat, com és el cas del Principat de Catalunya, que les porta a mirar d’instrumentalitzar la nostre lluita d'alliberament nacional en funció dels seus interessos.

Apart de tot aquest sotrac ideològic, ens trobem que aquesta submissió és veurà reforçada per un altre via: el desconeixement. En cap moment es planteja que els estudiants puguin prendre decisions sobre com ha de ser la formació que rebin, o com s'ha d'organitzar l'espai en què passaran moltes hores a la setmana, quin rumb ha de prendre la seva vida i quines alternatives se li plantegen. Ja no es fa veure que l'estudiant pren decisions, com es feia fins ara amb Consells tutelats, sinó que directament se li diu que ell no té aquesta funció, sinó que aquesta està reservada per a persones que en saben més, que estan més preparades, i que són gent d'èxit, els empresaris de nou. Això donarà com a producte persones, que no es veuran capacitades per prendre decisions, pel simple fet de que ni ho han fet mai, ni sabran com fer-ho. S'hauran passat la vida obeint, i això és l'únic que sabran fer.

Arribats a aquest punt és poc probable que algú que es considera un fracassat mai pugui rebel·lar-se, perquè mai es veurà amb prou força com per poder conduir la seva vida sense la presència dels seus superiors.

Aquesta és la lògica i l'objectiu que vol començar aquest esborrany presentat per Wert. No sabem ben bé fins on arribarà, com es concretarà, què s'acabarà aplicant i què no, però l'esperit que es troba en aquest document, sigui quin sigui el redactat final, no desapareixerà. Sabem que la imatge del món que ens vol vendre aquest model no és certa, però també sabem que la que ens venien abans tampoc ho és. És una nova mostra de que l'Estat espanyol no ens vol cap bé, de que el sistema no ens vol cap bé, la vocació “d'espanyolitzar als nens catalans” no és cap altre que la de destruir-nos com a poble, és la mateixa lògica que no ens considera persones, sinó objectes, mercaderies; que no tenim altre destí que servir als designis d'una minoria, que lluny d'haver forjat la seva riquesa, l'ha aconseguida gràcies a la feina dels altres, dels qui realment sostenen el pes del sistema: els treballadores.

Davant aquest horitzó, no podem fer res més que plantejar al conjunt d’estudiants que ja és hora que acabin els enganys i que és el moment de plantar cara. Que és el moment de no deixar que continuïn prenent-nos les nostres vides, el nostre dret a ser un poble i a ser persones. I recordant que una vegada més l'única certesa de la que podem estar segures és que aquest dret no ens el donarà ningú, sinó que lluitant l'aconseguirem nosaltres mateixes.

Les claus de la LOMQE 1. Privatització i mercantilització de l'educació.

2. Adoctrinament ideològic Neoliberal 3. Submissió per via de l'exclusió.

4. Desempoderament.

5. Homogeneïtzació per via de l' Espanyolització.