Revista Visit Lleida - Número 41

NÚMERO 41 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2011

Emocions al límit

tres

Cuando los bosques nos dejan ver las Tierras de Lleida Con motivo de la celebración del Año Internacional de los Bosques, Visit Lleida dedica un reportaje a dar a conocer el patrimonio natural del territorio, el que tiene mayor superficie de bosques de todo el Estado (más de 500.000 hectáreas). Otro de los homenajes está dedicado a los 150 años de tren en Lleida, un recorrido sobre railes desde el año 1860 hasta nuestros días en que el AVE o el Avant han sido un importante revulsivo de las comunicaciones. La extensa oferta de deportes extremos como submarinismo, escalada, salto base y toda la variada gama de deportes de aventura también ocupa buena parte de las páginas de la revista, así como reportajes dedicados al turismo industrial; al turismo “histórico”, con la Ruta de Arnau Mir de Tost; al recuerdo del fotógrafo Ton Sirera en el centenario de su nacimiento; a la figura de Francesc Macià, presidente de la Generalitat, a quien Les Borges Blanques ha destinado un espacio museístico, etc. Estas propuestas y otras muchas en esta edición que presenta el nuevo logo “Visit Lleida”.

When the woods let you see the Lands of Lleida To commemorate the International Year of Forests, “Visit Lleida” includes an article that aims to raise awareness of the natural heritage of the Lands of Lleida, which include the largest area of forest (over 500,000 hectares) in the whole of Spain. Tribute is also paid to Lleida’s 150 years of railway history, which run from 1860 to the present day, when the AVE and Avant trains have given an important new impulse to local communications. The wide range of extreme sports on offer in this region includes activities such as: diving, rock and ice climbing, base jumping and a whole host of adventure sports, many of which receive coverage in the pages of the magazine. There are also reports about: industrial tourism; "historic" tourism, including the Route of Arnau Mir de Tost; the photographerTon Sirera, on the occasion of the centenary of his birth; and the figure of Francesc Macia, ex-president of the Generalitat de Catalunya, to whom Blanques Borges has dedicated a museum. These proposals and many others can be found in the latest issue of the magazine which also presents the new logo “Visit Lleida”.

Quand les forêts nous donnent vue sur les Terres de Lleida À l'occasion de la célébration de l'Année Internationale des Forêts, Visit Lleida a consacré un reportage à la mise en valeur du patrimoine naturel du territoire, qui avec plus de 500.000 hectares est la plus grande superficie de forêts d'Espagne. Un autre hommage sera rendu aux 150 ans du chemin de fer de Lleida, un parcours sur les rails qui va de 1860 à nous jours, et dont le train à grande vitesse (AVE) et le train Avant ont été les éléments clés de l'évolution des communications. La grande variété de sports extrêmes tels que la plongée, l'escalade sur roche ou sur glace, le saut B.A.S.E. et toute la gamme de sports d'aventure occupe également une bonne partie du magazine. Les reportages consacrés au tourisme industriel, au tourisme “historique”, avec la Route touristique Arnau Mir de Tost, l'hommage au photographe Ton Sirera à l'occasion du centenaire de sa naissance, le reportage sur Francesc Macià, président de la Generalitat, à qui Les Borges Blanques a consacré un espace musée etc. font également partie des reportages du magasines. Ces propositions et bien d'autres sont présentes dans cette édition qui étrenne également le nouveau logo “Visit Lleida”.

Jaume Gilabert i Torruella President de la Diputació de Lleida

Quan els boscos ens deixen veure les Terres de Lleida

A

Amb motiu de la celebració de l'Any Internacional dels Boscos, Visit Lleida ha volgut dedicar un dels seus reportatges principals a donar a conèixer aquesta excelsa riquesa que forma part del nostre patrimoni natural. Un qualificatiu gens pretenciós, ja que la demarcació de Lleida té la major superfície de boscos de tot l'Estat espanyol, amb més de 500.000 hectàrees censades en el darrer inventari forestal del Ministeri de Medi Ambient.

Juntament amb aquest petit homenatge a un dels actius del nostre territori, en trobareu un altre dedicat als 150 anys de tren a Lleida, un recorregut sobre rails que a les contrades de Ponent va començar fa un segle i mig, concretament l'any 1860, i que va significar tota una revolució en el transport, tant de passatgers com de mercaderies. Aquell cavall de ferro s'ha transformat ara en poderoses màquines ultraràpides que prenen el nom d'AVE, Avant, etc. i que han estat un important revulsiu en l'àmbit de les comunicacions.

I si fa 150 anys viatjar amb aquelles revolucionàries màquines de vapor ja alterava l'adrenalina, en les darreres dècades han nascut noves modalitats per estimular els nostres sentits al límit, com queda ben palès al reportatge que dediquem als esports extrems. Espeleologia, submarinisme, escalada en roca o gel, salt base, trekking i BTT extrem, salt de pont i tota la variada gamma d'esports d'aventura són algunes de les propostes que ofereixen les Terres de Lleida, un atractiu parc temàtic on tot és possible. Unes terres on practicar esports i fer turisme és gairebé una obligació, considerant la qualitat i la quantitat d’oferta existent. Sense anar més lluny: el turisme industrial, una perfecta alternativa per descobrir el patrimoni empresarial i artesanal de la demarcació. O el turisme “històric”, aquell que ens transporta a èpoques passades, com la Ruta d'Arnau Mir de Tost, que ens permet descobrir tres conjunts medievals emblemàtics: la col·legiata de Sant Pere d'Àger, el castell i la col·legiata de Mur, i el castell de Llordà.

I darrere de cada experiència un nom propi, com el de Ton Sirera, fotògraf de mirada inquieta a qui Lleida ret un merescut homenatge amb motiu del centenari del seu naixement, o Francesc Macià, president de la Generalitat a qui les Borges Blanques ha dedicat un centre per recuperar la memòria històrica de tan insigne personatge.

Aquestes i moltes més emocions impreses constitueixen les propostes que us oferim en aquesta nova edició de la revista Ara Lleida, les quals, amb el seu nou logo “Visit Lleida”, us convidem, precisament, a visitar.

3

UN SEGLE I MIG SOBRE RAILS 150 anys de tren a Lleida NÚMERO 41 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2011

per Vidal Vidal

6

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas TEXTOS: Joan Arjona, Oriol Bosch, Xavier Madrona, Jessica Murillo, Dolors Ortín, Marina Pujol, Anna Sáez, Sílvia Solano, Vidal Vidal IMATGE: Ajuntament de Balaguer, Albrecht, Mikel Aristregi, Àngel Arrabalí, Arxiu Antoni Nebot, Arxiu Comarcal de la Noguera, Arxiu Ton Sirera, Álvaro Aunós, Ramon Baylina, Miquel Bibià, Joan Bové, Maria Calvet, Jon Cardwell, Núria Castells, Caviar Nacarii, Diputació de Lleida, Família García-Mir, Pep Fillat, Fruits de Ponent, J. Lluís Gàzquez, Anna Grau, Santi Iglesias, Mafriseu, L. G. Marshall, Juanjo Medina, Jep de Moner, Museu d’Art Jaume Morera, Álvaro Novo, Oficines de Turisme, Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Enrique Pastor, Patronat de Turisme de les Terres de Lleida, Edith Petroni, Sílvia Pineda, Jordi V. Pou, Ràfting Llavorsí, Roc Roi, Salomon, Lluís Salvadó, Laurent Sansen, Josep Maria Súria, Torisme de Les, Torrons Vicens, Daniel Torruella, Francesc Tur, Jordi Uriach, Jordi Vidal, Jeremy Wiseman PORTADA: Salt base sobre Àger (Juanjo Medina) DISSENY I INFOGRAFIA: Josep M. Cazares IL·LUSTRACIÓ “Mites de Ponent”: Sebastià Tamarit Barrull HUMOR: Ermengol ASSESSORIA DE TURISME: Àngel Vidal, Josep Cabasés i Juli Alegre CORRECCIÓ: Jordi Vidal TRADUCCIÓ ANGLÈS: Malcolm Hayes

Telèfon 973 24 54 08 Fax 973 24 55 58

ADMINISTRACIÓ: Serveis de Comunicació Lleida, SL Rambla de Ferran, 34, 1r B - 25007 Lleida Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01 e-mail: silvia@scomunicacio.com EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ® DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida WEB: www.lleidatur.com E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

QUAN ELS ARBRES NO ET DEIXEN VEURE EL BOSC Boscos a les Terres de Lleida per Anna Sàez

Dipòsit legal: L.768.91 © de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels autors

4

18

TURISME INDUSTRIAL. Descobrir el patrimoni empresarial i artesanal per Dolors Ortín

LLIBRES TURÍSTICS

30

per l’equip editor

MITES DE PONENT per Joan Bellmunt

29 44

ADRENALINA EN ESTAT PUR Esports extrems per Xavier Madrona

HUMOR per Ermengol

800 ANYS DE MERCAT A BALAGUER per Joan Arjona

ENTREVISTA JOSEP LLUÍS FARRERO per Sílvia Solano

NATURA EN ESTAT PUR És aigua, és vida per l’equip editor

PERSONATGE HISTÒRIC Ton Sirera per Oriol Bosch

NOTÍCIES DEL PATRONAT per l'equip editor

46 56

57 60 66 72 78

RECEPTES Restaurant Solés (Tiurana) Restaurant Casa Xalets (Àger) per l'equip editor

TERRA DE CAVALLERS Ruta Arnau Mir de Tost per Jessica Murillo

MUSEU ESPAI MACIÀ

38

per Marina Pujol

5

82 84

Un segle i mig sobre rails Text: Vidal Vidal Fotos: Miguel Bibiá, Família García-Mir, L. G. Marshall, Arxiu Antoni Nebot, Jordi V. Pou, Jeremy Wiseman

6

7

Grup de ferroviaris a l’estació de Lleida amb una màquina originària de la companyia del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (1889).

C

ommemoració dels 150 anys de ferrocarril a Lleida. En efecte, aquell aleshores innovador, insòlit, revolucionari mitjà de transport, conegut encara per alguns com a cavall de ferro, va arribar a la capital del Segre el 1860. En concret, la primera locomotora, de nom Cardoner, feia acte de presència el dissabte 31 de març a quarts de nou del vespre. Tot un espectacle, no ho cal ni dir. Una multitud encuriosida es va concentrar a l´estació provisional, encara a l´altre costat de riu –el pont no seria construït fins mesos després–, per rebre aquell giny formidable i tot negre, que consumia carbó i treia fum per l’alta xemeneia. En realitat, la inauguració oficial del tram de línia de la companyia del Nord, que venia de Barcelona per Manresa i les planes segarrenques i urgellenques, i que continuaria tot seguit cap a Saragossa, va tenir lloc el 30 de maig següent, amb l´arribada del primer

8

tren regular, estirat per una màquina batejada Bellpuig, homenatge a la vila ducal referida, tota guarnida de rams de flor i rams de llorer, escuts patriòtics i un llenç davanter amb la inscripció “A Lérida”. Les autoritats locals i provincials –civils, eclesiàstiques i militars– van encapçalar un nombrós seguici popular que donava la benvinguda a aquell comboi pioner, que portava a bord dels vagons –aleshores encara mig carruatges, construïts de fusta– altres personatges institucionals i la junta d´accionistes de l´empresa explotadora.

L´eufòria dels presents a l´acte va resultar indescriptible, com era d´esperar i sembla ben lògic, atesa la transcendència de la novetat i les expectatives de futur generades, tant en l´ordre econòmic com anímic, en relació aquest darrer amb els previsibles canvis en la mentalitat col·lectiva i la psicologia dels habitants d´una ciutat fins aquell moment apartada

dels grans eixos de comunicació, ancestralment reclosa en si mateixa, no gaire cosmopolita i de fondes arrels pageses. En aquest sentit, les paral·leles de ferro que segons diuen mai no s´arriben a ajuntar acostaven l´anomenada Terra Ferma al mar, als ports marítims i a les urbs costaneres, amb tots els avantatges de caràcter comercial que aquesta facilitat podia comportar. També la premsa, com calia pressuposar, i sense distinció de colors, es va fer ressò favorable de la iniciativa. Així, per exemple, el periòdic El Alba Leridana saludava amb entusiasme la nova era que tot just s´encetava “para la vida intelectual y material de nuestra querida Ciudad, generadora de beneficios sin límite y de comodidades sin número”.

Efectivament, per començar, l´adveniment del ferrocarril va comportar una sèrie de transformacions urbanístiques en les immediacions, coincidents en el temps amb l’enderrocament de les muralles medievals que encotillaven el nucli poblat, i de retruc una visió molt diferent dels vincles del territori propi amb la resta del país. Poder desplaçar-se de les ribes del Segre a les del Llobregat en tan sols cinc hores va modificar molts paràmetres, estereotips mentals, usos i costums. Com a anècdota curiosa, cal remarcar que el preu dels primers bitllets era de 66 rals pel viatge en cotxe de primera, 52 en segona i 38 en els de tercera.

En el segle i mig transcorregut, les tarifes han canviat significativament, el temps del trajecte

El preu dels primers bitllets era de 66 rals pel viatge en cotxe de primera, 52 en segona i 38 en els de tercera

9

A la imatge, tren correu que cada dia efectuava el trajecte Barcelona-LleidaSaragossa (1968).

Arribada del tren inaugural a l’estació de la Pobla de Segur, el 13 de novembre de l’any 1951.

no tant, si prenem en consideració les durades dels serveis dits regionals per la mateixa línia fèrria.

L´any següent, s´enllestiria l´enllaç amb Saragossa i, poc després, amb Madrid. Les obres d´implantació del sistema ferroviari avançaven en aquella època a una velocitat que avui dia no deixa de sorprendre´ns. No seria fins al maig del 1879, però, que es tancaria la connexió amb Tarragona, via Picamoixons, i posteriorment a Barcelona per Valls i el litoral.

La primera estació de Lleida va ser començada a bastir el novembre del 1859. Es tractava d´una simple barraca de fusta, amb caràcter interí, que no va durar gaire, ja que una ventada la va arrencar de soca-rel el mateix febrer del 1860, encara per estrenar. Es van posar de forma immediata en marxa els treballs per erigir un nou edifici més consistent, amb parets de maons, teulat de dues aigües i marquesina de planxa acanalada, que procediria a inaugurar la reina Isabel II el 5 d´octubre de 1860, vinguda per a l´ocasió des de la cort en el tren reial. Es tractava d´un bastiment senzill, amb un inconvenient que es revelaria insuperable: estava situat a l´altre cantó de la platja de vies, de manera que els viatgers que anaven a agafar o esperar els trens des del centre urbà es veien obligats a creuar aquella cursa d´obstacles en forma de carrils, exercici incòmode i perillós que amb els anys es cobraria moltes víctimes. Sembla ser que en una disposició tan poc adequada havien pesat motius militars (els combois havien d´estar sempre a tret de l´artilleria del castell) i també probablement econòmics, relacionats amb el preu de les expropiacions dels terrenys.

El clam ciutadà per acostar l´estació al veïnat i evitar el tràngol de travessar aquella barrera de rails no es va poder satisfer fins al 1929, amb la posada en servei d´un nou edifici, l´actual, que avui podem admirar amb la cara neta i restaurat en tota l´esplendor, carac-

Estació de Balaguer (1910).

Estació de Mollerussa (1907), anomenada del Carrilet. Es va crear per transportar bleda-rave des de Mollerussa a Menàrguens per al servei de la sucrera. Posteriorment es perllongà fins a Balaguer com a servei de passatgers.

10

L’estació actual es va posar en marxa l’any 1929.

L’antic edifici (foto inferior) estava situat a l’altre costat de les vies, al carrer Roger de Llúria de Pardinyes.

teritzat per la seva monumentalitat, les dimensions generoses de l´immoble i un aire afrancesat, segons plànols de l´arquitecte Adolf Florensa, que s’hi va lluir: esplèndida façana noucentista de quatre plantes i nombrosos finestrals, flanquejada per torres laterals i torricons culminats per gracioses cúpules de pissarra, contenint llucanes ovalades als quatre vents, al centre una torreta de tirat classicista amb rellotge i la data de construcció en números romans. L´obra va costar al seu moment 7,5 milions de pessetes i va incloure les tres andanes noves, una passarel·la per a vianants (que en certa manera encara es conserva, renovada, per comunicar amb el barri de Pardinyes, d´origen justament ferroviari, habitat en un principi per veïns d´aquesta dedicació professional) i una marquesina que hauria de ser substituïda recentment, arran de l´arribada de l´alta velocitat, per una especta-

cular estructura de ferro i vidre que recorda el perfil d´una balena o el llom d´un dinosaure, tal vegada –forçant la imaginació– del tan entranyable Marraco de les festes locals.

L’estació nova, que ha estat rebatejada modernament com a Lleida-Pirineus, abusant d´una certa llicència més propagandística que no poètica, constitueix un edifici emblemàtic, sens dubte un dels més elegants i distintius de la trama urbana, magnífica porta d´entrada a la ciutat, retaule de línies serenes i volums harmònics que clou la rambla designada encara com a Fernando, en memòria de Fernando VII (per més que amb bona intenció alguns l´hagin traduït a Ferran), i fruit de la reforma integral de fa poc de la plaça de Berenguer IV, encara més vistosa, però que a causa de la seva posició va suposar un mur infranquejable per al desenvolupament d´aquella artèria principal nord

L’estació de Lleida, de l’arquitecte Adolf Florensa, té una esplèndida façana noucentista amb quatre plantes i nombrosos finestrals

11

A la imatge superior, una de les primeres locomotores (Sharp Stewart, 1855) que van veure els lleidatans i que feia la línia de Saragossa a Barcelona. A sota, una mixta per a trens de mercaderies i de passatgers.

Gravat del tràgic accident que va tindre lloc el 24 de juny de 1876 en el trajecte entre Cervera i Tàrrega, amb 14 morts.

(província de Jaén) i potser encara més entrajecte que ha quedat inconclús. Aprovat enllà. Per fortuna, les obres recents de codavant fins a Algesires, on podria entroncar el projecte el 1889, enmig de l´alegria combertura de vies ha fet possible superar amb el ferrocarril saharià. Una línia recta prensible de les comarques afectades per l´obstacle descrit, no pas pel que fa a la entre París i Dakar, impulsada pels veïns de on havia de transcórrer, no es va començar mateixa avinguda, sinó per carrers que han l´hexàgon, amb finalitats militars i colonials. a fer efectiu fins al 1924, quan es posaria saltat cap als nous barris estesos en les Una quimera, com es va demostrar. en marxa el tram inicial entre Lleida i Balaúltimes dècades a l´altra banda de la rasa D´aquell ferrocarril transpirinenc, respecte guer. El parèntesi obligat de la guerra civil ferroviària. retardaria encara més la L´època de l´obersegona fase de l´obra, i per tura de les primeres línies L’any 1924 es va posar en marxa el tram inicial ara definitiva, que el 1950 fèrries, com la que ara entre Lleida i Balaguer, mentre que el 1951 el tren i 1951 assoliria les localicompleix una centúria i tats de Cellers, Tremp i la mitja, va coincidir amb una ja arribaria a Cellers, Tremp i la Pobla de Segur Pobla de Segur, al Pallars ebullició de projectes de Jussà, on espera un improtraçats que en alguns casos del qual es van estar debatent diversos bable allargament fins a la serralada pirinenes van poder fer realitat i en molts altres no traçats (pel Pallars, per l´Alt Urgell o per la ca, a través del Pallars Sobirà, remuntant el va ser així. Un dels més ambiciosos pretenia arribar fins a la frontera francesa, per empalVal d´Aran), finalment es va concretar un curs de la Noguera, tal com era inicialment mar amb la xarxa d´aquella república, i trajecte Lleida-Saint Girons pel port de Saprevist, o bé travessant per sota la serra del prolongar-se cap al sud fins a Terol, Baeza lau, on s´havia de foradar un llarg túnel. Un Boumort i caient a la ribera del Segre, per

12

Imatge dels anys cinquanta on es pot veure el sistema de càrrega de carbó a les màquines de vapor.

A sota, antic dipòsit de màquines de vapor a Lleida, situat al final de l’actual avinguda de Tarradellas.

13

A l’esquerra, el malauradament desaparegut Cosme García, el darrer maquinista de vapor en actiu a Lleida. Sobre aquestes línies, ferrobús de mitjans dels anys 60 a l’estació de Sant Guim i cotxe de fusta de tercera classe utilitzat en trens regionals de Lleida fins al final dels anys 60.

completat, per tal d´arrodonir l´experiència, ressegueix la via a partir de Balaguer: Sant on pujaria cap a la Seu d´Urgell i tal vegada amb paquets d´una jornada o de cap de Llorenç de Montgai, Camarasa, Cellers i enllaçaria amb Andorra, tal com somien setmana, que posen a l´abast alguns eleSant Antoni. Aquest producte innovador, alguns estudis efectuats en els darrers temps. ments d´elevat atractiu com el conjunt de resultat de l´intent d´aprofitament de la línia Pel que respecta a aquesta línia de botigues-museu de Salàs, el museu dels com a eix de dinamització econòmica la Pobla en concret, el seu traspàs a la Geraiers del Pont de Claverol o el molí d´oli i d´unes zones tradicionalment oblidades del neralitat ha fet possibles la millora substancomplex modernista de casa Mauri a la desenvolupament agrícola i turístic, s´ha cial de la infraestructura i la conversió del Pobla de Segur, entre tram inicial fins a Balaguer molts altres. També cal en una mena de tramvia de L’arribada a Lleida del tren d’alta velocitat, els AVE destacar el Mercat del Tren rodalies, amb una freqüènque s´organitza cada discia intensa de pas. La resta i els Avant, ha fet que la capital del Segrià estigui sabte al costat mateix de de trajecte queda supedia només una hora de Barcelona l´estació de la Pobla, amb tada a un possible rendiexposició i venda de proment lligat al turisme, aproductes agroalimentaris típics de la contrada, saldat en els dos primers exercicis amb una fitant el seu recorregut d´altíssim interès des dels embotits com el xolís a les galetes, acollida excel·lent per part dels visitants, panoràmic, que travessa les serres del Monttant pel que fa als trens històrics, arrossegats passant per la famosa ratafia. roig i del Montsec i s´endinsa a les conques per la mítica locomotora Garrafeta, com pel En l´àmbit turístic, i també en d´alde Tremp i de Dalt per les verticalitats rocaque respecta a la utilització dels combois tres com el comercial i el professional, tamlloses de l´abrupte congost de Terradets. En convencionals que cobreixen el trajecte bé haurà tingut una repercussió notable aquest àmbit, convé subratllar l´èxit de la l´arribada a Lleida de l´alta velocitat ferrocada dia de l´any, tres cops en cada direciniciativa denominada Tren dels Llacs, en viària, el 4 d´octubre de 2003. L´enllaç amb ció. Val a dir que el viatge ferroviari s´ha al·lusió als quatre grans embassaments que

14

El Tren dels Llacs, una reeixida iniciativa turística que enceta la 3a temporada, porta els viatgers de Lleida a la Pobla de Segur, amb un tast de la Garrafeta.

Madrid es va completar cinc anys més tard amb el de Barcelona, ciutat amb la qual Lleida ha quedat unida per només una hora de tren, tant pel que fa als AVE com als Avant, potser no tan luxosos però quasi igual de ràpids i bastant més econòmics. La posada en funcionament d´aquests serveis ha incrementat la mobilitat dels lleidatans i també dels forasters, molts dels quals han descobert els atractius de la ciutat “dolça i secreta” i del seu rodal. D´altres –potser no tants com s´esperaven– han emprat el nou servei per viatjar amb més comoditat i brevetat al Pirineu, sobretot a les pistes d´esquí.

En aquest terreny, el camp per cór-rer encara és immens. El turisme del segle XXI compta amb el ferrocarril com una de les eines de desenvolupament, si no ben bé per assolir les destinacions vacacionals, sí com a mínim per facilitar-hi l´accés, mitjançant els transbords corresponents per carretera.

Llàstima, posats a buscar algun però, que la implantació de l´alta velocitat hagi

contribuït de forma indirecta a la infrautilització i un cert abandó del ferrocarril convencional, que hi ha sortit perdent, pel que respecta a freqüència i qualitat dels serveis, estat de conservació de les estacions, etcètera. El traspàs, amb data de gener del 2011, de la línia de Barcelona per Tàrrega, Cervera i Manresa (la mateixa del Nord inaugurada fa poc més de 150 anys), a la Generalitat D’INTERÈS RENFE – Informació general: Tel. 902 320 320 Web: www.renfe.com TREN DELS LLACS Informació i reserves: – Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Tel. 93 205 15 15 – Oficina d’Informació Turística de la Pobla de Segur: Tel. 973 68 02 57 Web: www.trendelsllacs.cat

15

hauria de suposar, com ja va succeir amb la de la Pobla, una millora de les instal·lacions i del traçat, una major velocitat i puntualitat dels trens, uns horaris més racionals i convenients, un increment de confort dels usuaris, en definitiva un millor servei. Així serà, segurament, tard o d´hora, perquè amb unes connexions ultraràpides entre ciutats grans no n´hi ha prou. El tren està cridat a ser un altre cop el transport ideal en les distàncies mitjanes, amb un enorme potencial de futur.

En totes les versions i tots els formats, des dels anomenats regionals que s´aturen a totes o quasi totes les estacions i garanteixen una funció social imprescindible, als que passen sallant per entremig dels nostres paisatges sovint competint amb els avions, a unes velocitats vertiginoses que poc es podien arribar a imaginar els testimonis decimonònics d´aquelles locomotores Cardoner o Bellpuig que van deixar anar en el cel de Lleida els seus espessos torterols de fum, entre la por i l´admiració dels veïns.

Estació Lleida-Pirineus.

Un siglo y medio sobre railes Conmemoración de los 150 años de ferrocarril en Lleida. La primera locomotora, de nombre Cardoner, hacía acto de presencia el sábado 31 de marzo de 1860. Una multitud se concentró en la estación provisional, aún al otro lado del río, para recibir aquel formidable ingenio. En realidad, la inauguración oficial del tramo de línea de la compañía del Norte, que venía de Barcelona por Manresa y los llanos de la Segarra y el Urgell, y que continuaría hacia Zaragoza, tuvo lugar el 30 de mayo siguiente.

Así, las paralelas de hierro acercaban la llamada Terra Ferma al mar, a los puertos marítimos y a las urbes costeras, con todas las ventajas de carácter comercial que esta facilidad podía suponer. La llegada del ferrocarril comportó una serie de transformaciones urbanísticas en las inmediaciones, coincidentes en el tiempo con el derribo de las murallas medievales, y una visión muy diferente de los vínculos del propio territorio con el resto del país. Poder desplazarse de las orillas del Segre a las del Llobregat en sólo cinco horas modificó muchos parámetros, estereotipos mentales, usos y costumbres. Al siguiente año se terminaría el enlace con Zaragoza

y, poco después, con Madrid. No sería hasta mayo de 1879 que se cerraría la conexión con Tarragona, vía Picamoixons, y posteriormente a Barcelona por Valls y el litoral.

La primera estación de Lleida se construyó en noviembre de 1859, pero una ventolera la arrancó en febrero de 1860. Un nuevo edificio más consistente lo inauguró la reina Isabel II el 5 de octubre de 1860. En 1929 se puso en servicio el actual edificio que hoy podemos admirar restaurado y con todo su esplendor, caracterizado por su monumentalidad, las dimensiones generosas y un aire afrancesado.

La estación ha sido rebautizada como Lleida-Pirineus.

La época de la apertura de las primeras líneas férreas coincidió con una ebullición de proyectos de trazados que en muchos casos no se hicieron realidad. Uno de los más ambiciosos pretendía llegar hasta la frontera francesa, para empalmar con la red de aquella república, y prolongarse hacia el sur hasta Teruel, Baeza y Algeciras, donde podría entroncar con el ferrocarril sahariano. De aquel trazado transpirenaico, en 1924 se pondría en marcha el tramo inicial entre Lleida y Balaguer y en 1950 y 1951 alcanzaría las localidades de Cellers, Tremp

y La Pobla de Segur, en el Pallars Jussà. Por lo que respecta a esta línea de La Pobla en concreto, su traspaso a la Generalitat ha posibilitado la mejora sustancial de la infraestructura y la conversión del tramo inicial hasta Balaguer en una especie de tranvía de cercanías. El resto de trayecto queda supeditado a un posible rendimiento ligado al turismo. En este ámbito, conviene subrayar el éxito de la iniciativa llamada Tren de los Lagos, en alusión a los cuatro grandes embalses que bordea la vía a partir de Balaguer: Sant Llorenç de Montgai, Camarasa, Cellers y Sant Antoni. Hay que decir que el viaje ferroviario del tren histórico, arrastrado por la mítica locomotora Garrafeta, se ha completado con paquetes de una jornada o de fin de semana, que ponen al alcance algunos elementos de elevado atractivo como el conjunto de tiendasmuseo de Salàs, el museo de los almadieros de El Pont de Claverol o el molino de aceite y complejo modernista de casa Mauri en La Pobla de Segur, entre muchos otros. También hay que destacar el Mercado del Tren que se organiza cada sábado al lado mismo de la estación de La Pobla.

En el ámbito turístico, y también naturalmente en otros como el

16

comercial y profesional, habrá tenido una notable repercusión la llegada a Lleida de la alta velocidad ferroviaria, el 4 de octubre de 2003. El enlace con Madrid se completó cinco años más tarde con el de Barcelona, ciudad con la que Lleida ha quedado unida por sólo una hora de tren, tanto por el Ave como los Avant. La puesta en funcionamiento de estos servicios ha incrementado la movilidad de los leridanos y también de los foráneos.

Lástima que la implantación de la alta velocidad haya contribuido de forma indirecta a la infrautilización y un cierto abandono del ferrocarril convencional. El traspaso, en enero de 2011, de la línea de Barcelona por Tàrrega, Cervera y Manresa, a la Generalitat tendría que suponer, como ya sucedió con la de La Pobla de Segur, una mejora de las instalaciones y del trazado, una mayor velocidad y puntualidad de los trenes, unos horarios más racionales y convenientes, un incremento de confort de los usuarios, en definitiva un mejor servicio. Así será, seguramente porque con unas conexiones ultrarápidas entre grandes ciudades no es suficiente.

A century and a half of railways in Lleida Lleida has recently celebrated 150 years of railway history; the first locomotive ran in the province on 31st March 1860. The official opening of the line from Lleida to Barcelona via Manresa (which also connected with Zaragoza in the opposite direction) subsequently took place on 30th May. In this way, the railway effectively took the Terra Ferma (inland Catalonia) closer to the sea, seaports and coastal settlements, with all of the commercial advantages that that entailed.

The arrival of the railway also brought to Lleida a series of urban transformations, as its arrival coincided with the demolition of some of the city's medieval walls and a change in the relationship between the territory and the rest of the country. The following year saw the completion of the line to Zaragoza and then, a short time later, this connection was extended to Madrid.

However, it was not until May 1879 that the connections to Tarragona, via Picamoixons, and to Barcelona and the coast, via Valls,

were completed. Lleida's first railway station was built in November 1859 and the present station - which has recently been renamed Lleida-Pirineus (Lleida-Pyrenees) - came into service in 1929.

The arrival of the first railways coincided with proposals for a number of other highly ambitious projects, many of which never materialised. One of these sought to take the railway connection north to the French border and south towards Teruel, Baeza and even Algeciras. The trans-Pyrenean railway project saw the construction of an initial stretch of track between Lleida and Balaguer in 1924.

Later, in 1950 and 1951, the railway reached Cellers, Tremp and La Pobla de Segur. In the specific case of the La Pobla de Segur line, a subsequent transfer of ownership to the Generalitat de Catalunya (Catalan Autonomous Administration) has since resulted in substantial improvements to the basic infrastructure and to the conversion of the initial stretch, between Lleida and

Balaguer, into a kind of local tram service.

The rest of the line depends far more on the possibility of creating tourism-related services.

In this respect, it is important to underline the success of an initiative known as the Lakes Train. It must be stressed that a rail journey on a historic train pulled by the mythical Garrafeta locomotive has served as a perfect complement to one-day and weekend outings. This is an excellent way to take tourists to such attractions as: the shops and museum of Salàs; the river-rafters' museum of El Pont de Claverol; and the olive oil mill and Art Nouveau complex of Casa Mauri in La Pobla de Segur.

Tourism and other commercial and professional sectors of the local economy have evidently noted the influence of the high speed train service since its arrival in Lleida on 4th October 2003. The connection to Madrid was completed five years later, while Lleida is now just an hour away from Barcelona by AVE or Avant.

Un siècle et demi sur les rails Commémoration des 150 ans du chemin de fer à Lleida. La première locomotive parut le 31 mars 1860. L'inauguration officielle du tronçon de ligne de Barcelone par Manresa et qui continuerait plus tard vers Saragosse, eut lieu le 30 mai suivant. C'est ainsi que les parallèles de fer rapprochaient la Terra Ferma (nom avec lequel on connait la région de Lleida) de la mer, des ports maritimes et des cités côtières, avec tous les avantages de type commercial que cette nouvelle infrastructure pouvait représenter. L'arrivée du chemin de fer a également entraîné une série de transformations urbanistiques dans les alentours, à l'époque même où l'on détruisait les remparts médiévaux, et une vision tout à fait différente des rapports du territoire avec le reste du pays. L'année suivante, les travaux de la ligne qui reliait Saragosse furent terminés et, peu après, la ligne continua jusqu'à Madrid. Ce ne fut qu'en mai 1879 que la connexion avec Tarragone, par Picamoixons, puis avec Barcelone, par Valls et la côte, fut réalisée. La première gare de Lleida fut construite en novembre 1859 et, en 1929,

le bâtiment actuel, rebaptisé avec le nom de Lleida-Pirineus, entra en fonctionnement.

L'époque de la mise en fonctionnement des premières lignes de fer a coïncidé avec une ébullition de projets de tracés dont bon nombre n'ont pas abouti. L'un des plus ambitieux prétendait arriver jusqu'à la frontière française et se prolonger vers le sud jusqu'à Teruel, Baeza et Algeciras. À partir de ce train transpyrénéen, en 1924 fut mis en route le tronçon initial entre Lleida et Balaguer et en 1950 et 1951 celui-ci devait atteindre les localités de Cellers, Tremp et La Pobla de Segur. En ce qui concerne plus concrètement la ligne de La Pobla de Segur, le transfert à la Genralitat a permis une amélioration importante de l'infrastructure et la conversion du tronçon initial jusqu'à Balaguer en une sorte de tramway de banlieues. Le reste du trajet est soumis à un possible rendement lié au tourisme. Dans ce domaine, il convient de souligner le succès de l'initiative appelée Train des Lacs, qui met à disposition des usagers non seulement un voyage dans le train historique, tiré par la

17

mythique locomotive Garrafeta, mais qui est aussi agrémenté par des offres d'une journée ou d'un week-end, proposant des visites attrayantes comme l'ensemble de boutiquesmusées de Salàs, le musée des raiers d'El El Pont de Claverol ou le moulin à huile et le complexe moderniste de Casa Mauri à La Pobla de Segur.

L'arrivée à Lleida du train à grande vitesse, le 4 octobre 2003, a eu une grande répercussion. La liaison avec Madrid a été terminée cinq ans plus tard avec celle de Barcelone, ville à laquelle Lleida est désormais reliée rien qu'en une heure, aussi bien avec l'AVE (train à grande vitesse espagnol) qu'avec les trains Avant. Il est dommage que l'implantation de la grande vitesse ait contribué de façon indirecte à l'infra-utilisation et à un certain abandon du train conventionnel. Le transfert en janvier 2011 de la ligne de Barcelone par Tàrrega, Cervera et Manresa à la Generalitat devrait se traduire par un meilleur service, de la même façon qu'il s'est produit pour la ligne de La Pobla de Segur.

Quan els arbres no ens deixen veure el bosc Un recorregut per la Lleida més salvatge del Pirineu a l'Ebre Text: Anna Sàez Fotos: Álvaro Aunós, Álvaro Novo, Arxiu Parc Nacional Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Turisme del Solsonès (Francesc Tur), Jordi V. Pou, Mikel Aristregi

Si no fos per les efemèrides, se'ns acumularien les causes perdudes. Són l'excusa que necessitem per fer memòria del nostre patrimoni. De la nostra història. Del nostre paisatge. Enguany el calendari ens marca que el 2011 és l'Any Internacional dels Boscos. Així ho va decidir l'Assemblea General de les Nacions Unides per tal de conscienciar-nos de la necessitat de protegir els recursos forestals del planeta. A les comarques de Lleida, que acullen la major massa forestal de l’Estat, n'hi ha molts i de molt diferents. Hem d'estar atents. Tot sovint, els arbres no ens deixen veure el bosc. Avui els donarem tot el protagonisme.

18

19

E

l bosc és l'escenari perfecte per ambientar un conte perquè té la dosi justa de bellesa i misteri. De gnoms que habiten en bolets, fades sorgides de la profunditat d'un estany i llops empipadors, potser no en veurem cap, però nosaltres també podem viure la nostra pròpia aventura en algun dels boscos de les Terres de Lleida. N'hi ha per triar i remenar. De fet, segons l'Inventari Nacional Forestal del Ministeri de Medi Ambient, les comarques de Lleida tenen la major superfície de boscos de tot l'Estat espanyol, amb 507.753 hectàrees censades el 2001.

El paisatge és un dels actius del territori.

Els paisatges, més ben dit. El patrimoni natural de Lleida sembla canviar radicalment cada cinquanta quilòmetres. Si resseguim els tres grans rius que vertebren les comarques lleidatanes –Noguera Ribagorçana, Noguera Palla-

resa i Segre– viatjarem de l'alta muntanya a l'Ebre, passant pels vertiginosos congostos del Prepirineu. Ens trobarem pantans que atresoren l'aigua per transformar-la en energia elèctrica.

I un laberint de sèquies que porten aquesta riquesa hídrica a tots els racons de l'horta. I fins i tot secans que es miren de lluny aquesta plana fèrtil. I, encara, hi ha un quart gran riu que sembla anar a la seva i es desentén de la conca de l'Ebre per anar a trobar l'Atlàntic. La Garona, l'artèria principal de la Val d'Aran, sembla una metàfora de la singularitat d'aquest país occità dins de Catalunya amb llengua, història, clima i paisatge propis. Aquesta extraordinària riquesa paisatgística fa que tampoc no puguem parlar d'un únic model de bosc.

La trentena d'arbres catalogats com a “monumentals” per la Generalitat a les comarques de Lleida ens dóna una pista de la diver-

20

Camí boscà a Son del Pi: una imatge que ens transporta a misterioses històries de fades benefactores i follets entremaliats.

neix bé les 774 hectàrees d'aquest bosc on es troben exemplars que passen dels 15 metres d'alt. Els avets són els grans protagonistes, però no estan sols. També hi ha pi roig i pi negre trencant la monotonia del paisatge. És un bosc tan dens, que al seu interior, gairebé estarem en penombra.

“Sembla una postal”, reconeix Badia. No hi falten ni la molsa ni les barbes de caputxí.

Malgrat mostrar-se tan ferotgement selvàtic, la Mata de València d'Àneu és un bosc molt accessible. És situat a la part perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i, com a tal, ofereix diverses rutes perfectament senyalitzades que permeten endinsar-se en el seu interior amb total garantia. Amb una mica de sort, fins i tot podrem albirar algun isard o algun cabirol.

Ens semblarà increïble ser al peu del Port de la Bonaigua, en una de les zones més turístiques del Pirineu. Aquí el temps sembla haver-se deturat. La intervenció de l'home ha estat mínima, no ha pogut domesticar el paisatge.

La Mata de València, l’avetosa més important del sud d’Europa, amb arbres de més de 15 metres.

sitat forestal del territori. Sense sortir del Solsonès, trobem el Roure de Cal Peroi de Pinós, el Pi de les Tres Branques de Freixenet o el Ginebre del Solà de Riner. També hi ha un plàtan prou singular per formar part d'aquest catàleg a Vila-sana, al Pla d'Urgell.

Un om a Peramea, al Pallars Sobirà. A la Baronia de Rialb, a la Noguera, trobem l'Alzinera del Penjat i a l'Alta Ribagorça, l'Avet de la Cremada de la Vall de Boí. Uns pocs exemples de les moltes espècies que creixen al territori.

Però ara deixarem de mirar arbres concrets, perquè un bosc, per definició, és una massa forestal arbrada. Amb un de sol, no fem. En necessitem molts.

Anem fins a València d'Àneu, al Pallars Sobirà, on trobarem l'avetosa més important del sud d'Europa, la Mata de València. Se'l considera un bosc primari. És a dir, un bosc verge, no alterat per l'home. “Això no és ben bé així, perquè fins als anys seixanta se'n va aprofitar la fusta, però és cert que és un bosc molt ben conservat, perquè mai no s'ha explotat industrialment”, subratlla l'agent forestal Ramon Badia. Co-

Les comarques de Lleida tenen la major superfície de boscos de tot l’Estat espanyol, amb 507.753 hectàrees censades

21

La Mata de València d'Àneu és dels poquíssims boscos europeus que són iguals avui que fa dos o tres-cents anys. És el que els experts anomenen un bosc madur, que ha anat envellint de manera natural. L'agent forestal i sindicalista Josep Maria Baiget ens fa notar que els tempos d'un bosc no volen presses i, malauradament, l'aprofitament dels seus recursos els ha accelerat en excés.

“No és casual que aquesta avetosa sigui un referent europeu. Pràcticament no s'ha tocat i això ens permet saber com es comporta un bosc de manera natural. Com cau un arbre, per què, què passa després... Se'ns presenta la possibilitat de viatjar en el temps i trobar-nos de fit a fit amb un paisatge del passat. I això pràcticament no passa en cap altre bosc. Tots han estat modificats per la mà de l'home: replantats, repoblats... Encara que no hagin perdut el seu interès mediambiental, no són com eren.” Perquè no hem d'oblidar que els boscos, fins no fa gaire, eren el mitjà de subsistència de moltíssimes famílies. “El paisatge s'ha alterat amb els anys, però sobretot, allò que més ha canviat, són els usos del bosc.” Ja no hi anem a treballar, sinó a esbargir-nos-hi.

La Mitjana, en plena ciutat de Lleida, constitueix un magnífic bosc de ribera de 90 hectàrees.

De juny a octubre és la millor època per fer-ho. En ple estiu, perquè és una manera refrescant de ser a l'aire lliure i quan arriba la tardor perquè els boscos canvien el seu fons d'armari i es vesteixen amb increïbles fullatges que van del roig encès al groc més brillant. L'avetosa de València d'Àneu, lògicament, no fa un esclat cromàtic al setembre. Els avets resten impassibles amb el seu uniforme verd a esperar l'hivern.

Aquest arbre tan típicament nadalenc convida a visitar-lo quan les primeres neus modifiquen el paisatge. Així que una altra manera d'endinsar-se a la Mata és fer-ho amb raquetes de neu. Els accessos no són complicats. Des d'Esterri d'Àneu, s'ha de seguir la C-28 direcció a la Bonaigua. Poc després de passar Sorpe trobarem l'indicador del refugi del Callau, on deixarem el cotxe i començarem una aventura que ens transportarà als escenaris dels contes de la nostra infantesa.

Tot i la singularitat de la Mata de València d'Àneu, aquest no és, ni de bon tros, l'únic bosc recomanable de visitar al Pirineu. La serralada és plena de racons d'increïble bellesa. Ben a prop de la nostra primera destinació es troba, precisament, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. És com una gran postal de 40.000 hectàrees que ens permet viure la natura en estat pur. Tant és si ens hi endinsem per la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, com per Espot, al Pallars Sobirà, el seu atractiu és tan rotund que el 1955, quan l'ecologisme era poc més que una excentricitat i el medi ambient, cosa de ciència ficció, ja es va preservar aquest tresor natural convertint-lo en Parc Nacional –encara avui, l'únic de Catalunya–. L'aigua n'és la gran protagonista. Es comptabilitzen més de 200 estanys en aquest increïble espectacle pirinenc. Sembla com si a cada racó del paisatge s'obrissin pas entre la verdor infinitat de rius i rierols. Tant per la

seva altitud com per la composició geològica del Parc Nacional, no hi ha formacions boscoses molt importants pel que fa a la seva extensió. Però com no podia ser d'una altra manera en un paratge de tant d'interès mediambiental, també hi ha boscos de pi roig, bedolls, roures martinencs, faigs, avets... Si ja hem visitat els seus espectaculars prats alpins, que esclaten amb mil

La Mata de València és el bosc d’avets més important del sud d’Europa, un dels pocs que no han canviat en els darrers dos-cents o tres-cents anys

22

i un colors quan arriba la primavera, i ja hem sentit la força atàvica de muntanyes tan poderoses com el Comaloformo (3.030 metres), el Montardo (2.833) o el Gran Tuc de Colomèrs (2.933), ara tindrem un altre motiu per retornar-hi i mirar-nos amb uns altres ulls les grans estrelles del parc, la seva imatge internacional, els Encantats. Conta la llegenda que a Espot hi havia dos caçadors que estaven oint missa quan van veure passar un magnífic exemplar de cérvol.

Van deixar el capellà amb la paraula a la boca i van sortir de l'església a afinar punteria. L'animal els semblava desafiar des de l'altre costat de l'estany de Sant Maurici. Ja era seu. O això es pensaven.

Un llamp va fulminar-los i els convertí en

Esclat de textures i de tonalitats en un bosc a l’obaga de Cervi, en plena comarca del Pallars Sobirà.

gegantines estàtues de pedra. La llegenda no explica què va passar amb aquest cérvol fantàstic, però als boscos del parc no sembla que ho tingués difícil per sobreviure. S'hi comptabilitzen fins a 200 espècies de vertebrats: isards, porcs senglars, marmotes, cabirols, galls fers, perdius blanques, àguiles daurades, escurçons, truites... I algun ésser mitològic dels que poblen les moltes llegendes sorgides dels espessos boscos pirinencs.

Algun d'aquests boscos encantats el trobem a l'Aran. El clima atlàntic d'aquesta vall occitana fa que el seu paisatge presumeixi de singularitat. Només cal seguir la carretera del port del Portilhon per descobrir-ne la màgia. I, és clar, això és només la porta d'entrada. El misteri no es desvetlla fins que no ens endinsem a l'interior de la freixeneda que creix vora els torrents i rierols. El bosc d'Aubàs serà la nostra

recompensa. Però aquest és només un dels reclams de la vall. Hi ha boscos de fagedes, rouredes de roure pènol i, al Pla de Beret, un magnífic exemple de bosc de pi negre, que creix en altituds superiors als 2.000 metres.

El cap de Forestals de l'Alt Urgell, Jaume Rey, ens fa una altra proposta per conèixer els boscos de la muntanya de Lleida: Sant Joan de l'Erm. La vall subalpina de Santa Magdalena sorprèn amb un paisatge boscós en què predomina el pi roig.

A les comarques meridionals destaquen els boscos de ribera de la Mitjana, a la ciutat de Lleida, i de l’Aiguabarreig del Segre, el Cinca i l’Ebre

23

Però no tot són boscos d'alta muntanya. Tenim exemples de carrasques –el bosc mediterrani per excel·lència– a la Segarra o rouredes de roure martinenc a la cara nord del Montsec. Tampoc no és casual que sigui a Solsona on tingui la seu el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. En aquesta comarca de la Catalunya central, els boscos formen part no tan sols del paisatge, sinó també de la història i de la idiosincràsia de la seva economia.

Si avancem cap al sud seguint el curs dels rius que vertebren la província farem cap a la capital, a Lleida. En plena ciutat ens sorprendrà descobrir un bosc de ribera de 90 hectàrees, la Mitjana. És situat al barri de Pardinyes i encara que la seva vegetació és ben espessa i selvàtica, ha estat dòcilment domesticat fins a considerar-se un parc. Un bosc, de fet, amb ser-

Els boscos d’alta muntanya de Lleida esdevenen espectacle els 365 dies de l’any: a dalt, imatge primaveral dels boscos que voregen la pista que puja cap a l'estanhet d'Escunhau, a la Val d'Aran. A sota, el camí de València d’Àneu a Sorpe, al Pallars Sobirà, en plena tardor.

24

Foto superior: una preciosa panoràmica de la zona del Sauth deth Pish, a la Val d’Aran, durant l’estiu. Foto inferior: una antiestressant imatge hivernal d’un paratge anònim de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà.

25

Foto vertical: una magnífica fageda a la zona del Portilhon. Foto horitzontal superior: el petit miracle del naixement d’un pi. Foto horitzontal inferior: d’excursió pel Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pàgina 27: l’Aiguabarreig del Segre i el Cinca, un bosc fluvial que acull 280 espècies d’aus.

veis de parc: zones de lleure, observatori de fauna, embarcador de piragües... Però encara que sigui plenament accessible, no ens deixem portar per les aparences. Amb el nom de mitjana es coneixen les illes fluvials que es formen quan el riu es divideix en diferents braços. I això és, precisament, la Mitjana, un paratge d'extraordinari interès mediambiental on creixen xops, àlbers, verns, oms i salzes teixint un paisatge verd vora les aigües del Segre. En pocs quilòmetres, el riu morirà a les aigües de l'Ebre. Abans, però, ens reserva una altra sorpresa: l'Aiguabarreig del Segre i el Cinca. De la barana del pont vell de la Granja d'Escarp es veu aquest espectacle fluvial.

L’abundant vegetació que albirarem s’anirà convertint en un altre espès bosc de ribera.

Una passarel·la de fusta recorre més d'un quilòmetre pel mig d'aquest univers de ver-

dor encerclat de serres blaves. Segons l'època de l'any, l’exuberància dels canyissars semblarà amagar els arbres. El so ambiental que garanteixen les 4.500 aus aquàtiques censades a la zona, que pertanyen a 280 espècies diferents, ens recordarà

que som dins d'un bosc. En un hàbitat procliu per deixar volar la imaginació més amunt de les copes dels arbres. Tot és possible en un bosc. Deuen estar encantats?

Potser no, però nosaltres en quedarem.

Això, del tot segur.

• Centre Tecnològic Forestal de Catalunya Telèfon 973 48 17 52 / 973 48 16 44 – www.ctfc.cat • Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici – Ca de Simamet (Boí): tel. 973 69 61 89 – Casa del Parc (Espot): tel. 973 62 40 36 www.gencat.cat/parcs/aiguestortes – www.reddeparquesnacionales.mma.es/parques/aiguestortes • Parc Natural de l’Alt Pirineu Telèfon 973 62 23 35 – www.gencat.cat/parcs/alt_pirineu • Parc Natural del Cadí Moixeró Telèfon 93 824 41 51– www.gencat.cat/parcs/cadi • Conselh Generau d'Aran Telèfon 973 64 18 01 – www.conselharan.org • Centre d'Interpretació del Parc de la Mitjana Telèfon 973 23 25 59 – http://sostenibilitat.paeria.cat/espais-naturals/la-mitjana

26

Cuando los árboles no nos dejan ver el bosque Las comarcas de Lleida tienen la mayor superficie de bosques de todo el Estado, con 507.753 hectáreas censadas en 2001. La extraordinaria riqueza paisajística de Lleida (ríos, pantanos, secanos, etc.) hace que no podamos hablar de un único modelo de bosque.

La treintena de árboles catalogados como “monumentales” por la Generalitat nos da una pista de la diversidad forestal del territorio.

Vayamos hasta València d'Àneu, en el Pallars Sobirà, donde encontraremos el abetal más importante del sur de Europa, la Mata de València. Se considera un bosque primario. Un bosque virgen, no alterado por el hombre. Son 774 hectáreas de bosque, donde se encuentran ejemplares que pasan de los 15 m de altura. Los abetos son los grandes protagonistas, pero también hay pino silvestre y pino negro. Se encuentra situado en la parte periférica del Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici. La Mata de València d'Àneu es de los poquísimos bosques europeos que son iguales hoy que hace dos o trescientos años. Es lo que los

expertos llaman un bosque maduro, que ha ido envejeciendo de forma natural. De junio a octubre es la mejor época para visitarlo.

A pesar de la singularidad de la Mata de València d'Àneu, este no es el único bosque recomendable de visitar en el Pirineo. La cordillera está llena de rincones de increíble belleza. Cerca de nuestro primer destino se encuentra el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici. Es como una gran postal de 40.000 hectáreas que nos permite vivir la naturaleza en estado puro. Como no podía ser de otra forma en un paraje de tanto interés medioambiental, hay bosques de pino silvestre, abedules, marojos, hayas, abetos...

El clima atlántico del valle occitano del Aran hace que su paisaje presuma de singularidad. No hay más que recorrer la carretera del puerto del Portilhon para descubrir la magia. Y, claro está, esto es sólo la puerta de entrada. El misterio no se desvela hasta que no nos adentramos en el interior de la fresneda que crece cerca de los

torrentes y riachuelos. El bosque de Aubàs será nuestra recompensa.

Pero este sólo es uno de los reclamos del valle. Hay bosques de hayedos, robledales de roble carvallo y, en el Pla de Beret, un magnífico ejemplo de bosque de pino negro, que crece en altitudes superiores a los 2.000 m. El jefe de Forestales del Alt Urgell, Jaume Rey, nos plantea otra propuesta para conocer los bosques de la montaña de Lleida: Sant Joan de l'Erm. El valle subalpino de Santa Magdalena sorprende con un paisaje boscoso en el que predomina el pino silvestre.

Pero no todo son bosques de alta montaña. Tenemos ejemplos de encinares –el bosque mediterráneo por excelencia– en la Segarra o robledales de roble carvallo en la cara norte del Montsec. Tampoco es casual que sea en Solsona donde tenga la sede el Centro Tecnológico Forestal de Cataluña. En esta comarca de la Cataluña central, los bosques forman parte no solamente del paisaje sino también de la historia y la idiosincrasia de su economía.

27

Si avanzamos hacia el sur siguiendo el curso de los ríos que vertebran la provincia llegaremos a la capital, a Lleida. En plena ciudad nos sorprende un bosque de ribera de 90 hectáreas, la Mitjana. Aunque su vegetación es bien espesa y selvática, ha sido domesticada hasta considerarse un parque. Con el nombre de mejana se conocen las islas fluviales que se forman cuando el río se divide en varios brazos. Y esto es, precisamente, la Mitjana, un paraje de extraordinario interés medioambiental donde crecen chopos, álamos, alisos, olmos y sauces tejiendo un paisaje verde junto a las aguas del Segre.

Antes de que este mismo río muera en las aguas del Ebro. nos reserva otra sorpresa: el Aiguabarreig del Segre y el Cinca. Desde la baranda del puente viejo de La Granja d'Escarp se ve este espectáculo fluvial. La abundante vegetación que divisaremos se irá convirtiendo en otro espeso bosque de ribera.

Una pasarela de madera recorre más de un kilómetro por el medio de este universo de verdor rodeado de sierras azules.

When you can`t see the woods for the trees The comarques (local districts) of Lleida have the largest area of woodlands in the whole of Spain, with 507,753 ha according to the 2001 census. But the extraordinary wealth of the Lleida countryside means that it is impossible to speak of a single forestry model.

If we go to València d'Àneu, in El Pallars Sobirà, we can find the most important fir forest in the south of Europe: La Mata de València. This 774 ha area of virgin forest, which has been untouched by man, includes trees that stand more than 15 metres tall. The fir trees are the stars of the show, but there are also Scots pine and Spanish pine. La Mata de València d'Àneu is one of the very few European forests that is essentially the same today as it was three hundred years ago.

But this is not the only forest that we can recommend in the Pyrenees. This mountain range is full of places of outstanding natural beauty. Near our first destination, we find the

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park. This is like a giant, 40,000 ha postcard, which allows us to experience nature in its purest form. It includes forests of Scots pine, birch, Pyrenean oak, beech and fir. The Atlantic climate of the Occitan Val d’Aran makes this a truly unique landscape and you only have to follow the road to the Portilhon Pass to discover this magic. But its mystery is not revealed until we enter the ash grove that grows near the streams and torrents. The final reward is the Aubàs forest, which contains woods of beech, groves of English oak and a magnificent Spanish pine forest, which grows up on the Beret Plain, at an altitude of 2,000 metres.

At Sant Joan de l'Erm, the subalpine valley of Santa Magdalena surprises us with a forest landscape dominated by Scots pine. But not all of the woodlands are in the high mountains.

There are also oak groves La Segarra and

English oak woods on the slopes of El Montsec. It is no coincidence that Solsona is the seat of the Forest Technology Centre of Catalonia. In this comarca, woodlands do not only form part of the local landscape, but are also part of its history and contribute to the idiosyncrasy of its economy.

If we move further south, following the courses of the main rivers that run through the province, we come to Lleida, the provincial capital. In the middle of this city, it is surprising to discover a 90 ha riverside wood, La Mitjana, where poplars, aspens, alders, elms and willows grow and weave a green landscape near the waters of the River Segre. Just a few kilometres away, just before the river flows into the River Ebro, there is another surprise: the Aiguabarreig, or confluence, of the rivers Segre and Cinca. The abundant vegetation that we can see there then becomes another dense riverside wood.

Panoràmica de les impressionants masses forestals del Solsonès.

Quand les arbres ne nous laissent pas voir la forêt L’ensemble des contrées de Lleida regroupent la plus grande superficie de forêts d’Espagne, avec 507.753 ha recensés en 2001. La gran richesse de paysages de Lleida fait que nous ne puissions pas parler d’un seul modèle de forêt. Si nous allons jusqu’à València d'Àneu, dans le Pallars Sobirà, nous trouverons la plus importante forêt de sapins du sud de l’Europe, la Mata de València. Une forêt vierge, avec 774 ha où se trouvent des arbres qui dépassent les 15 m de hauteur. Les sapins en sont les grands protagonistes, mais il y a aussi des pins sylvestres et des pins noirs. Celui-ci est une des rarissimes forêts européennes qui restent identiques aujourd’hui à ce qu’elles étaient il y a deux ou trois-cents ans.

La chaîne des Pyrénées est pleine de sites d’une extrême beauté. Près de notre première destination se trouve le Parc National d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. C’est

comme une grande carte postale de 40.000 hectares qui nous permet de vivre la nature à l’état pur. Comme il n’en pouvait être autrement dans un site ayant un tel intérêt environnemental, il y a aussi des forêts de pin sylvestre, de bouleaux, de Viscum cruciatum, de hêtres, de sapins etc. Le climat atlantique de la vallée occitane de l’Aran permet à son paysage de bénéficier d’une singularité propre. Il suffit de parcourir la route du col du Portilhon pour en découvrir la magie. Le mystère ne se révèle que lorsque nous pénétrons dans une forêt de frênes. La forêt d’Aubàs sera notre récompense. Il y a des hêtraies, des chênaies de chênes pédonculés, et, sur la Plaine de Beret, un magnifique exemple de forêt de pin noir. À Sant Joan de l'Erm, la vallée subalpine de Santa Magdalena surprend par son paysage boisé dans lequel prédomine le pin sylvestre.

Mais tout ne sont pas les forêts de haute

28

montagne. Nous avons des exemples de chênes verts dans la Segarra ou de chênaies de chênes pédonculés sur la face nord du Montsec. Et dans le Sosonès, les forêts font partie non seulement du paysage mais aussi de l’histoire et de l’idiosyncrasie de son économie.

Lorsque nous avançons vers le sud en suivant le cours des rivières qui serpentent dans la province, nous arrivons à la capitale, Lleida.

En pleine ville on sera surpris par une forêt riveraine de 90 hectares, La Mitjana, où poussent peupliers, aulnes, ormes et saules tout en tissant un paysage vert près des eaux du Sègre. En quelques kilomètres, avant que le fleuve meurt dans les eaux de l’Èbre, une autre surprise nous attend : le Confluent du Sègre et du Cinca. La végétation abondante devient petit à petit une nouvelle forêt riveraine.

Cataluña: un mundo por conocer Primero de una colección de libros que se dirige a un público internacional y que dibuja varias visiones del territorio de Lleida (el Pirineo y el Llano) para promover sus activos turísticos, medioambientales, económicos y culturales. Estructurado en siete capítulos, el libro contempla la diversidad paisajística, el patrimonio artístico, la economía basada en la agricultura y el turismo y las infraestructuras.

Catalunya: un món per conèixer.

Primer d'una col·lecció de llibres que s’adreça a un públic internacional i que dibuixa diferents visions del territori de Lleida (el Pirineu i la Plana) per tal de promoure els seus actius turístics, mediambientals, econòmics i culturals.

Estructurat en set capítols, el llibre inclou la diversitat paisatgística, el patrimoni artístic, l'economia basada en l’agricultura i el turisme (l'esquí i els esports d'aventura) i les infraestructures i els equipaments, a més de la història.

Lleida Climbs El británico Pete O'Donovan y el madrileño Dani Andrada son los autores de la guía de escalada en Lleida. Escrito en inglés, catalán y castellano, el libro recoge 21 zonas de escalada de las comarcas de Lleida como Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, La Pauta-Santa Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa Linya-Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, La Cova de la Juncosa y El Cogul.

Fotografiando rincones del Aran: el Valle de Toran Espectacular recopilación de fotografías del Valle de Toran, un territorio con una personalidad singular donde las montañas escarpadas han protegido este rincón de mundo lleno de ríos helados y bosques que parecen sacados de los cuentos de hadas. En el valle los pueblos permanecen auténticos muy cerca de la naturaleza.

Catalunya: un món per conèixer. Anna Sàez i fotògrafs de les Terres de Lleida. Edita Patronat Catalunya Món. 1a edició, 2010. 205 pàgines.

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷ Catalonia: a world to discover First of a collection of books that are aimed at an international public and that sketch out different visions of the Lands of Lleida (the Pyrenees and the Plain), promoting tourism, their natural environment, and their economic and cultural attractions. Organised in seven chapters, the book examines the diversity of the territory's landscapes, its artistic heritage, its economy based on agriculture and its tourism and infrastructure.

Lleida Climbs.

El britànic Pete O'Donovan i el madrileny Dani Andrada són els autors de la guia d'escalada a Lleida. Escrit en anglès, català i castellà, el llibre recull 21 zones d'escalada de les comarques de Lleida com ara Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, la PautaSanta Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa Linya-Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, la Cova de la Juncosa i el Cogul.

Lleida Climbs Pete O'Donovan from Britain and Dani Andrada from Madrid are the authors of this climbing guide to Lleida. Written in English, Catalan and Spanish, the book covers 21 climbing areas in the comarques (local districts) of Lleida, which include: Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, La Pauta-Santa Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa LinyaÀger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, La Cova de la Juncosa and El Cogul.

Photographing hidden corners of the Vall d'Aran: the Vall de Toran A spectacular collection of photographs of the Vall de Toran, a territory with a unique personality which has been protected by its scarped mountains. This is a corner of the world full of ice-cold rivers and forests that seem to have been taken from a fairy tale. In the valley, the villages have remained close to nature and kept all their authenticity.

Lleida Climbs. Pete O’Donovan i Dani Andrada.

Editorial Pod Climbing. 1a edició, 2010. 336 pàgines.

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷ Catalogne: un monde à connaître Il s'agit du premier livre d'une collection adressée à un public international et qui présente différentes visions du territoire de Lleida (les Pyrénées et la Plaine). L'objectif est de promouvoir ses actifs touristiques, environnementaux, économiques et culturels. Ce livre, structuré en sept chapitres, parcourt la diversité des paysages, le patrimoine artistique, l'économie basée sur l'agriculture et le tourisme ainsi que les infrastructures.

Fotografiant racons de l’Aran: la Vall de Toran.

Recull espectacular de fotografies de la Vall de Toran, un territori amb una personalitat singular on les muntanyes escarpades han protegit aquest racó de món ple de rius gelats i boscos que semblen trets dels contes de fades.

A la vall els pobles romanen autèntics a tocar de la natura i la soledat que sovint s'hi fa present es trenca a vegades per la presència d'algun animal que fuig al pas de les persones.

Lleida Climbs Le britannique Pete O'Donovan et le madrilène Dani Andrada sont les auteurs de ce guide d'escalade à Lleida. Écrit en anglais, catalan et castillan, ce guide est un recueil des 21 zones d'escalade des contrées de Lleida, entre autres Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Cubells-Alòs de Balaguer, La PautaSanta Anna, Os de Balaguer-Tartareu, Santa Linya-Àger, Terradets, Vilanova de Meià, Abella de la Conca, Collegats, Cavallers, La Cova de la Juncosa et El Cogul.

Fotografiant racons de l’Aran: la Vall de Toran.

Elisenda Managuerra i Jordi Feliu. Editorial Piolet. 1a edició, abril 2011. 72 pàgines.

Photographier des petits coins de l'Aran: la Vallée de Toran Magnifique recueil de photos de la Vallée de Toran, un territoire avec une personnalité singulière où les montagnes escarpées ont protégé ce coin du monde plein de rivières gelées et de forêts qui semblent être sorties d'un conte de fées. Dans cette vallée, les villages restent authentiques et très proches de la nature.

29

Turisme industrial

una alternativa per descobrir el patrimoni empresarial i artesanal Text: Dolors Ortín Fotos: Núria Castells, Caviar Nacarii, Fruits de Ponent, Anna Grau, Grup Mahou-San Miguel, Mafriseu, Edith Petroni, Laurent Sansen, Torisme de Les, Torrons Vicens, Jordi Uriach Com es produeix l'energia hidroelèctrica? Com es fabriquen els ganivets? Quin és el procés productiu de la vedella ecològica? Com s'elabora el vi? I el caviar o l'oli? Conèixer el patrimoni industrial del territori és comprendre la realitat de la nostra societat. El turisme industrial es presenta actualment com una alternativa d'oci més, que obre les seves portes per endinsar-s'hi i satisfer la mirada curiosa i interessada dels turistes que volen descobrir el funcionament d'empreses, grans i petites, i la seva gran varietat productiva.

30

Visita guiada a les instal路lacions de la Corporaci贸n Alimentaria Guissona.

31

La fàbrica que el Grupo Mahou-San Miguel té a Lleida organitza visites guiades per conèixer el procès d’elaboració de la cervesa.

L

a demarcació de Lleida brinda una oferta industrial diversificada, per mitjà de la qual s'aconsegueix difondre el patrimoni empresarial i relacionarlo amb la vida humana que es desenvolupa al seu voltant. Tot i que els sectors agroalimentaris o artesanals són els més coneguts, les propostes d'aquesta alternativa turística s'amplien a tots els processos de fabricació, ja que aquesta modalitat de turisme els permet millorar la seva imatge i mostrar, en la majoria dels casos, una dedicació constant per ser competitius. Alhora contribueix al desenvolupament del territori i el promociona culturalment, sabent que el turisme és una de les activitats que més aporten al seu creixement econòmic.

La visita a aquests espais pot decidirse en dues direccions: es pot fer un salt en el temps i traslladar-se al passat, observant fàbriques originals, màquines antigues o utensilis en desús, que converteixen el visitant en un obrer de l'època; o, al contrari, fer un

salt endavant i experimentar la modernització i la professionalització amb què treballen les empreses actuals, fent difusió de la tecnologia més avançada.

Fa anys que aquesta tendència s'està implantant a les comarques lleidatanes, seguint el model que apliquen altres països, com França o Alemanya, entre d’altres. En algunes fàbriques, doncs, ja actuen amb audiovisuals o espais museístics, que guien la visita d'una manera didàctica i a l'abast de tothom, i fins i tot amb degustacions dels productes que elaboren perquè el minitour s'acabi amb un bon sabor de boca.

Proposem una ruta que comença a la comarca del Segrià i amb un dels productes que la identifiquen: la fruita. Fruits de Ponent SCCL, que agrupa quatre cooperatives fructícoles amb un volum de producció de 65.500 tones anuals de fruita de pinyol i de llavor, mostra espais indispensables per conèixer el procés productiu, com la central on es prepara per comercialitzar-la o els laboratoris que

32

n'asseguren la qualitat. Així, a les seves instal·lacions se segueix el tractament de la fruita fresca, amb pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient. Sense moure'ns del Segrià, tenim l'oportunitat d'aprendre el procés d'elaboració de la cervesa a la fàbrica del Grupo Mahou-San Miguel a Lleida i al seu centre d'interpretació industrial. Un vídeo, que es veu assegut en la recreació d'un vaixell, que et transporta al passat per contar l'origen i l'expansió d'aquest líquid; un passeig per les diferents sales on fermenta o s'envasa el líquid, i una degustació final de cerveses són alguns dels atractius d'aquesta proposta, que et descobreix detalls com que la cervesa té una història que es remunta 9.000 anys enrere; que l’any 1200 aC, als jaciments de Genó, al Baix Segre, és on se situen els primers residus d'aquest producte a Catalunya, o que aquesta cervesa deu el seu nom a un barri de Manila, a les Filipines, que es deia San Miguel.

Piscifactoria de Les, on es produeix el caviar Nacarii, i visita guiada a les plantacions d’àrnica que TaüllOrgànics conrea a la Vall de Boí.

Al Parc Temàtic de l’Oli expliquen com s’elabora l’oli de les Garrigues, i als Cellers Vila-Corona, a Vilamitjana, el procés de producció d’un bon vi.

A la Noguera ens aturem al complex de Castell del Remei, un dels cellers de referència en el panorama nacional amb projecció internacional, de 400 hectàrees. Caminant per les vinyes, que es remunten al 1780, es pot veure la zona dels estanys, el santuari de la Mare de Déu del Remei i les nombroses aus del nucli zoològic que habiten a la zona.

Al celler bicentenari, dels més autèntics de l'Estat del tipus “château”, s'ensenya el procés actual de producció del vi, que ronda les 1.800 bótes de 225 litres cadascuna. La visita es pot acompanyar d'una degustació i, si es vol, hi ha l'opció de quedar-se a dinar al restaurant. La ruta vitícola pot continuar pel Pallars Jussà. Fem parada a Vilamitjana, nucli agregat de Tremp, on a uns 450 m d'altitud trobem uns terrenys de vinya que l'empresa Cellers Vila-Corona s'encarrega d'explotar.

A més de veure els conreus, també es fa un passeig pel celler per explicar les fases prèvies a l'envasament del vi, com ara l'entrada del raïm, la fermentació i la maduració. És un celler construït el 1993, amb les tecnologies més noves, que ha aprofitat el microclima molt diferenciat que té la conca de Tremp, mediterrani continental amb influència de l'alta muntanya, per caracteritzar el seu vi.

Les propietats de les plantes d'alta muntanya són també el motiu pel qual TaüllOrgànics

El turisme industrial es presenta actualment com una alternativa més d’oci i esbarjo

33

ha recuperat la presència d'àrnica, una herba medicinal perenne, i ha creat la primera plantació ecològica de l'Estat espanyol. Les plantes es conreen a la Vall de Boí, a 1.500 m d'altitud, sense pesticides ni fungicides.

Amb la tradició remeiera mil·lenària de les valls pirinenques donen com a resultat uns productes cosmètics naturals. La visita botànica explora els principis d'aquesta flor i tot el que l'envolta, amb unes 80.000 plantes en cultiu ecològic i l'estudi d'altres espècies autòctones.

Arribem a la Val d'Aran i anem a la que també és la primera empresa espanyola dedicada a la cria en captivitat d'esturions per fer-ne caviar i carn d'esturió. Caviar Nacarii pertany al grup NeoElectra, companyia pionera en el desenvolupament industrial sostenible que opera al mercat energètic

espanyol i francès des del 2003. Les instal·lacions, situades a Les, disposen de diferents tancs i piscines que s'omplen amb l'aigua del riu Garona, una aigua que abans de tornar-la al riu segueix un procés de recirculació i de filtratge. El visitant pot veure com es cria l'esturió i com es prepara el que es coneix com a ”or negre dels Pirineus”, d'elaboració totalment artesanal. L'aigua ens fa reprendre la ruta per anar a la Central Hidroelèctrica de Tavascan, al Pallars Sobirà. Al Centre d'Interpretació de la central de Tavascan i Montamara explorem l'aprofitament energètic d'aquest recurs natural i el seu paper estratègic com a complement de les centrals nuclears, donant resposta a la demanda elèctrica del mercat. Un documental explicatiu i el posterior recorregut per l'interior de la central subterrània, amb les sales de màquines i la canonada de proveïment, ajuden a entendre el funcionament de tot aquest complex hidràulic de l'alt Cardós.

Lleida lidera la producció ecològica, tant agrícola com ramadera. L'Alt Urgell, com altres comarques pirinenques, té una important cabana bovina de la qual s'ha de destacar l'explotació de vedella ecològica que en fa la firma familiar Mafriseu, SA, sota l'etiquetatge d'Identificació Geogràfica Protegida (IGP). L'itinerari que se suggereix inclou l'escorxador, la sala annexa d'especejament, la fàbrica d'embotits i la sala de màquines, amb les explicacions sobre la seguretat alimentària o la traçabilitat dels productes acabats. I continuant amb productes alimentaris i artesanals, visitem Làctic Ermengol a Bellver de Cerdanya, on s'experimentarà el procés de transformació de la llet en derivats lactis. Els seus propietaris treballen artesanalment a partir de llet pasteuritzada i sense additius químics. Amb un ús mínim de les màquines, s'aprecia l'elaboració de diversos productes, com ara iogurts, mató o formatge.

El següent punt d'interès és al Solsonès, on destaca l'empresa Pallarès Ganiveteria, que permet conèixer com es fabriquen les eines de tall. Aquesta empresa quasi centenària, situada a la capital de la comarca, a Solsona, prima la qualitat del tall, característica que distingeix els bons ganivets. Tot i la incorporació dels avenços tècnics que s'observen en el recorregut per la fàbrica, es manté una pràctica fonamental i emprada

L’elaboració tradicional dels torrons mereix una visita obligada a Agramunt.

L’aprofitament hidràulic és la raó de ser de la Central Hidroelèctrica de Tavascan.

pels avantpassats que garanteix aquest atribut: esmolar a mà les fulles dels ganivets, les navalles o qualsevol eina que es fabriqui.

La Corporación Alimentaria Guissona, a la Segarra, requereix una parada obligada en el camí. Les instal·lacions que es visiten van des de sales de desfer i d'envasar fins a les de fabricació de productes carnis o les seccions de cuinats. També es passa pels assecadors d'embotits i pernils, on n'hi ha

34

uns dos milions en procés d'assecatge. La superfície total que es pot recórrer ronda els 200.000 m2 i es pot fer amb un simpàtic tren elèctric. Un audiovisual també presenta la CAG com a referent dins el sector agroalimentari europeu, amb una producció anual de més d'un milió de tones de pinso o quasi 356 tones de productes carnis processats.

Els torrons i la xocolata d'Agramunt endolciran el trajecte. L'elaboració tradicio-

Tres exemples més d’empreses de turisme industrial: Pallarès Ganiveteria, al Solsonès; Mafriseu, a l’Alt Urgell, i Fruits de Ponent, al Segrià.

nal, compatible amb el concepte d'empresa moderna i innovadora, desperta els sentits, per mitjà d'imatges, sons i olors. Torrons Vicens, immers en la creació d'un espai museístic, i Torrons Roig, entre d’altres, en són els referents. I també a la localitat urgellenca de Verdú po-dem veure, a Casa Fèlix per exemple, demostracions del torn on es fan peces de ceràmica popular, d'ús domèstic i de decoració, amb explicacions del funcionament de cada utensili elaborat amb argila cuita al forn.

Ens aturem a Mollerussa per entrar a Acudam, una entitat declarada d'utilitat pública i d'interès social. Té com a objectiu oferir treball, amb els suports necessaris, a les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Pla d'Urgell. Es va fundar el 1975 i disposa d'una plantilla de més de

120 treballadors i d'altres serveis d'atenció a la persona, com ara teràpia ocupacional o d'integració. A més té el centre especial de treball, a Vila-sana, on s'hi veuen els mètodes de treball que apliquen i els productes que se'n deriven, sia de ferreteria, vivers o de decoració, entre un ampli catàleg.

El gran nombre de cooperatives i molins d'oli garriguencs que obren les seves portes per ensenyar la tradició i la producció de l'oli

Desenes d’empreses i entitats ofereixen visites guiades per conèixer els processos productius

35

d'oliva queda aglutinat i escenificat al Parc Temàtic de l'Oli, situat en una masia del segle XIII. En aquest paradís d'oliveres, se'n troben 54 de mil·lenàries, juntament amb la premsa de lliura més gran del món i una cabana de volta restaurada. Hi ha tota una cultura vinculada a l'oli d'oliva que queda molt ben reflectida a les diferents sales de l'espai.

La ruta pot semblar que s'acaba, però continua per les desenes d'empreses i entitats del territori que ofereixen la possibilitat d'explorar-les i desgranar la seva activitat, valorant en cada cas què aporten a la societat.

Això sí, per visitar qualsevol dels llocs esmentats o d'altres s'ha de concertar prèviament la visita i confirmar els horaris, les persones que hi van i els preus. L'activitat industrial no s'atura i és en actiu quan millor n'apreciem la seva essència.

TURISMO INDUSTRIAL, UNA ALTERNATIVA PARA DESCUBRIR EL PATRIMONIO EMPRESARIAL Y ARTESANAL La demarcación de Lleida brinda una oferta industrial diversificada, mediante la que se consigue difundir el patrimonio empresarial y relacionarlo con la vida humana que se desarrolla a su alrededor. Proponemos una ruta que empieza en la comarca del Segrià. Fruits de Ponent SCCL muestra espacios indispensables para conocer el proceso productivo de la fruta, como la central donde se prepara para comercializarla o los laboratorios que aseguran la calidad. Aún en Lleida, el Grupo Mahou-San Miguel traslada el visitante al pasado, sentado en la recreación de un barco, para aprender el origen, la expansión y la elaboración de la cerveza, sin que falte una degustación final del producto. Se explican detalles como que esta cerveza debe su nombre a un barrio de Manila, en Filipinas, llamado San Miguel.

D’INTERÈS L'Alt Urgell: Mafriseu. Castellciutat, s/n - 25700 La Seu d'Urgell Tel. 973 35 14 92 - Web: www.mafriseu.com/ L'Alta Ribagorça: TaüllOrgànics: C/ Cap del Riu, 3 - 25528 Taüll Tel. 630 880 850 - Web: www.taullorganics.com/

En la Noguera nos paramos en el complejo de Castell del Remei, de 400 hectáreas y que tiene su origen en 1780. Paseando por sus viñedos y la bodega nos enseñan cómo elaboran el vino, de referencia en el panorama nacional y con proyección internacional. La ruta vitícola puede continuar por el Pallars Jussà. En Vilamitjana también podemos ver las viñas, emplazadas a unos 450 m de altitud, de la empresa Cellers Vila-Corona. En La Vall de Boí podemos visitar TaüllOrgànics, que ha creado la primera plantación ecológica del Estado español.

Llegamos a Les, en la Val d'Aran, y vamos a la que también es la primera empresa española dedicada a la cría en cautividad de esturiones para elaborar caviar y carne de esturión. En Caviar Nacarii el visitante puede ver cómo se cría el esturión y cómo se prepara el que se conoce como ”oro negro de los Pirineos”. En el Pallars Sobirà, en el Centro de Interpretación de la Central Hidroeléctrica de Tavascan y Montamara exploramos el aprovechamiento energético de este recurso natural, con un recorrido por el interior de la central subterránea, con las salas de máquinas y la tubería de suministro.

La Cerdanya: Làctic Ermengol: C/ Font Subirana, 3 - 25721 Prullans Tel. 973 51 08 24 / 627 448 170 La Noguera: Castell del Remei: Finca Castell del Remei - 25333 Castell del Remei Tel. 973 58 02 00 - Web: www.castelldelremei.com La Segarra: Grup Alimentari Guissona: C/ Traspalau, 8 - 25210 Guissona Tel. 973 55 11 00 - Web: http://www.cag.es/ La Val d'Aran: Caviar Nacarii: Carretera de Les, s/n - 25540 Les Tel. 934 803 131 - Web: www.caviarnacarii.es/ Les Garrigues: Parc Temàtic de l'Oli: Ctra. N-240, km 71 - 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 14 00 18 - Web: www.grupsalat.cat/

En el Alt Urgell destaca la explotación de ternera ecológica que realiza la firma familiar Mafriseu, SA, bajo el etiquetaje de Identificación Geográfica Protegida (IGP). El itinerario que se sugiere incluye el matadero, la sala anexa de despiece, la fábrica de embutidos y la sala de máquinas.

Visitamos Làctic Ermengol en Bellver de Cerdanya, donde se experimentará el proceso de transformación de la leche en derivados lácteos. El siguiente punto de interés está en el Solsonès, donde destaca la empresa Pallarès Ganiveteria, en Solsona, que permite conocer cómo se fabrican las herramientas de corte.

El Pallars Jussà: Cellers Vila-Corona: Camí dels Nerets, s/n - 25654 Vilamitjana Tel. 973 65 26 38 - Web: www.vilacorona.cat/ El Pallars Sobirà: Central Hidroelèctrica de Tavascan: Tel. 973 62 30 79 - Web: www.tavascan.org/ El Pla d'Urgell: Acudam: Carrer Ferrer i Busquets, 2 - 25230 Mollerussa Tel. 973 71 04 04 - Web: www.acudam.com/

La Corporación Alimentaria Guissona, en la Segarra, requiere una parada obligada. Las instalaciones, que se visitan en un simpático tren eléctrico, van desde salas de despiece y de envasado, hasta las de fabricación de productos cárnicos o las secciones de cocinados. También se pasa por los secaderos de embutidos y jamones. Los turrones y el chocolate de Agramunt endulzarán el trayecto.

Torrons Vicens, inmerso en la creación de un espacio museístico, y Torrons Roig son los referentes. Y también en la localidad urgellense de Verdú podemos ver, en Casa Fèlix por ejemplo, demostraciones del torno donde se fabrican piezas de cerámica popular. Nos detenemos en Mollerussa para entrar en Acudam, que, además, tiene el centro especial de trabajo en Vila-sana. El gran número de cooperativas y molinos de aceite garriguenses que abren sus puertas para enseñar la tradición y la producción del aceite de oliva queda aglutinado y escenificado en el Parque Temático del Aceite, situado en una masía del s. XIII.

El Segrià: - Fruits de Ponent: Camí de les coves, s/n - Alcarràs Tel. 973 79 01 69 - Web: www.fruitsponent.com - San Miguel: Av. de la Indústria. Polígon Industrial "El Segre" 25191 Lleida Tel. 973 70 54 00 - Web: www.mahou-sanmiguel.com/ El Solsonès: Pallarès Ganiveteria: Polígon dels Ametllers, s/n - 25280 Solsona Tel. 973 48 01 60 L'Urgell: - Torrons Vicens: Ctra. de Tàrrega, 1 - 25310 Agramunt Tel. 973 39 06 07 - Web: www.vicens.com/ - Torrons Roig: Ctra. Local 303, Km. 19,100 - 25310 Agramunt Tel. 973 39 00 36 - Web: www.torronsroig.com/ - Ceràmica Casa Fèlix: C/ Sant Miquel, 35-37 - 25340 Verdú Tel. 973 34 70 39 - Web: www.casafelixverdu.es

36

INDUSTRIAL TOURISM, AN ALTERNATIVE WAY TO DISCOVER BUSINESS AND CRAFT HERITAGE

The Lands of Lleida offer a diverse range of industrial activity within what could be considered their business heritage. We propose a route that starts in the comarca (local district) of El Segrià. Fruits de Ponent SCCL shows visitors a processing centre where fruit is prepared for the market and the company's laboratories ensure that it is of the highest quality. Still in Lleida, the Mahou-San Miguel Group will take visitors back into the past, seated in a reconstructed boat, on a journey that explains: the origins of beer making, how it is made, and how the industry has gradually developed; the visit also includes a tasting.

In La Noguera, visitors are recommended to make a stop at the 400 ha Castell del Remei complex. There, they can walk through the vineyards, visit the twohundred-year-old winery, and learn how the finest wines are made. This wine route can also be followed through El Pallars Jussà. In Vilamitjana, it is also possible to see the vineyards - which stand at an

altitude of around 450 m - belonging to the company Cellers Vila-Corona. In the Vall de Boí, tourists can visit Taüll Orgànics, which has established Spain's first completely ecological plantation. Then, at Caviar Nacarii in Les, in the Vall d'Aran, visitors can learn how sturgeons are bred and how the caviar and meat from this fish are prepared.

In El Pallars Sobirà, the Centre for Interpreting Hydroelectric Power at Tavascan and Montamara offers the possibility to visit the underground part of the power station.

In L'Alt Urgell, one of the outstanding attractions is the ecological production of veal carried out by the family company Mafriseu, SA. This visit takes in the slaughterhouse, the neighbouring cutting room, the sausage factory and the machine room. At Làctic Ermengol, in Bellver de Cerdanya, it is possible to learn about the processes through which milk is transformed into other dairy products. In Solsona, it

is relevant to highlight the company Pallarès Ganiveteria, which allows visitors to discover some of the secrets of knife making. The Corporación Alimentaria Guissona (CAG), in La Segarra, is another obligatory stop. Its factory facilities range from cutting rooms and packaging plants to areas for processing and cooking meat products.

The torrons (almond nougat) and chocolate of Agramunt will sweeten any visit and the companies Torrons Vicens and Torrons Roig are important references. Then, in L'Urgell, at companies like Casa Fèlix, in Verdú, it is possible to see how some of the most popular pieces of pottery are made. Visitors can then stop off in Mollerussa to visit Acudam, which also has a special work centre at Vila-sana.

In les Garrigues, a large number of cooperatives and olive oil mills open their doors to visitors to show the traditional skills involved in the production of olive oil and there is also an Olive Oil Theme Park.

Tast de vins a Castell del Remei.

TOURISME INDUSTRIEL, UNE ALTERNATIVE POUR DÉCOUVRIR LE PATRIMOINE COMMERCIAL ET ARTISANAL La démarcation de Lleida bénéficie d'une offre industrielle diversifiée, lui permettant de promouvoir son patrimoine commercial. Nous vous proposons un parcours qui commence dans la contrée du Segrià.

Fruits de Ponent SCCL ouvre les portes de la centrale où sont préparés les fruits pour leur commercialisation ainsi que des laboratoires qui en assurent la qualité.

Toujours à Lleida, le Grupe Mahou-San Miguel emmène les visiteurs vers le passé, en les asseyant sur une structure rappelant celle d'un bateau, pour leur apprendre l'expansion et l'élaboration de la bière, avec dégustation inclue.

Dans la Noguera, un arrêt est proposé au complexe Castell del Remei, de 400 hectares. Tout en parcourant les vignobles et la cave bicentenaire, on apprend le processus d'élaboration du vin. La route viticole peut continuer à travers le Pallars Jussà. À Vilamitjana on peut également visiter les vignobles, situés à environ 450 m d'altitude, de la société Cellers Vila-Corona.

Dans la Vallée de Boí on peut visiter TaüllOrgànics, qui a crée la première plantation écologique d'Espagne. On arrive ensuite à Les, dans le Val d'Aran. À Caviar Nacarii les visiteurs peuvent voir comment on élève l'esturgeon et comment se préparent le caviar et la viande de ce poisson.

Dans le Pallars Sobirà, au Centre d'Interprétation de la Centrale Hydroélectrique de Tavascan et Montamara on peut parcourir l'intérieur de la centrale souterraine.

Dans l'Alt Urgell, on remarquera l'exploitation de veau écologique de la société familiale Mafriseu, SA. L'itinéraire inclut l'abattoir, la salle annexe d'équarrissage, l'usine de production de charcuterie et la salle de machines. On peut aussi visiter Làctic Ermengol à Bellver de Cerdanya, où l'on expérimentera le processus de transformation du lait en produits laitiers. À Solsona, on trouve la société Pallarès Ganiveteria, qui permet de découvrir

37

comment l'on fabrique les outils à couper.

La Corporacion Alimentaria Guissona, dans la Segarra, requiert un immanquable arrêt (obligé). Les installations comprennent aussi bien des salles d'équarrissage et d'emballage, que des salles de fabrication de viandes ou des sections de plats cuisinés.

Les tourons et le chocolat d'Agramunt adouciront le trajet. Torrons Vicens et Torrons Roig sont la référence. À Verdú, dans l'Urgell, on peut assister par exemple à Casa Fèlix, à des démons-trations du tour sur lequel sont fabriquées des pièces de céramique populaire.

Un arrêt à Mollerussa permet de visiter Acudam, où se trouve le centre spécial de travail à Vila-sana. Un grand nombre de coopératives et de moulins à huile des Garrigues qui ouvrent leurs portes pour offrir une démonstration de la tradition et de la production de l'huile d'olive sont regroupés dans le Parc Thématique de l'Huile.

TERRA DE CAVALLERS RUTA ARNAU MIR DE TOST Text: Jessica Murillo Fotos: Jordi V. Pou

El Consorci del Montsec ha dissenyat una ruta turística que uneix els tres conjunts patrimonials més importants relacionats amb la figura del cavaller català: el castell i la col·legiata de Sant Pere d'Àger, el castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur i el castell de Llordà.

38

A

nomenat “El Cid de les Terres de Lleida”, Arnau Mir de Tost, senyor de la vall de Tost, va conquerir més de 30 castells i es va convertir en un dels cavallers catalans més emblemàtics del segle XI. La seva reconeguda capacitat militar el convertí en un dels cavallers principals de la cort del comtat d'Urgell, un estrateg i un veritable senyor de frontera, capaç de liderar la primera croada de la història, abans de les croades, contra Barbastre (1065). I és que Arnau Mir de Tost va fer de la seva vida una lluita constant per recuperar els territoris de frontera del comtat d'Urgell que forma-

ven els regnes hudís de Lleida i Saragossa a mitjan segle XI, aquelles terres que els àrabs havien conquerit, cent anys enrere, als seus avantpassats. Els seus dominis patrimonials, adquirits manu militari, li van permetre formar un senyoriu dins del comtat d'Urgell, base del futur vescomtat d'Àger. Cristià devot, aconseguí el suport eclesiàstic en la seva eficaç acció repobladora, com també nombrosos beneficis al seu favor. La vinculació de la col·legiata de Sant Pere d'Àger a la Santa Seu, essent ell mateix i el Papa els únics que en podien nomenar l'abat, n’és un exemple clar.

39

La col·legiata de Sant Pere d’Àger, juntament amb el castell, són un dels tres conjunts patrimonials que es pot visitar resseguint la ruta turística.

seves muntanyes el Parc Astronòmic del Montsec. I és que situat dalt Des del Consorci del Montsec, i amb l'objectiu d'incrementar d'un turó, al punt més alt de la vila, trobem les restes del conjunt l'interès turístic sobre la zona, s'ha creat una ruta que uneix els tres monumental de Sant Pere d'Àger, aixecat sobre les ruïnes d'una antiga conjunts patrimonials més importants relacionats amb la figura del fortalesa musulmana, possiblement originada sobre les restes d'un cavaller català: el castell i la col·legiata de Sant Pere d'Àger (Noguera); antic castell romà, i catalogat com a bé cultural d'interès nacional. el castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), Entre els anys 1034 i 1050, després de comprendre la impori el castell-palau residencial de Llordà (Pallars Jussà). La visita als tres tància clau d'aquesta localització pel que fa al domini de la Noguera emplaçaments pot fer-se tant seguint la ruta proposada pel Consorci i el mig Segre, Arnau Mir de Tost inicià un seguit de reconquestes de com de manera independent. Així mateix, hi ha altres castells conquerits per Arnau Mir de Tost susceptibles de ser visitats per tothom qui ho la vall i, un cop allunyat el perill musulmà, va emprendre la tasca de desitgi, com és el cas del castell de repoblament i ordenació de gran part del Prepirineu lleidatà. A partir Montsonís, la torre de Vallferosa, el La Ruta Arnau Mir de Tost permet d'aleshores el conjunt monumental de castell de Biosca, el castell d'Alòs de Sant Pere d'Àger, format pel castell, Balaguer, el castell de Montmagastre, visitar el castell i la col·legiata d’Àger l'abadia, el claustre i la col·legiata, es el castell d'Artesa de Segre i un llarg i els castells de Mur i Llordà convertí en la seu política i religiosa etcètera. de la zona, el centre neuràlgic dels Dit això, comencem, doncs, la dominis del cavaller català. El castell, del qual se'n destruí bona part Ruta Arnau Mir de Tost. Un viatge que ens transportarà segles enrere durant el setge del Francès a la Guerra dels Segadors, va passar a ser fins a aquella Catalunya comtal, testimoni de com el nostre valerós el seu lloc de residència, mentre que el temple abacial de Sant Pere cavaller va saber aprofitar la debilitat dels sarraïns per liderar un tingué un paper fonamental en l'assentament de la nova població crispoderós exèrcit a fi de construir els estaments territorials de molts dels tiana. Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost, esdevingué essencial ja municipis del Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, la que possiblement va ocupar-se de negociar amb el Papa Nicolau II Segarra i l'Alta Ribagorça. per tal d'aconseguir la independència de la canònica respecte del La primera parada de la ruta ens situa a la comarca de la bisbat d'Urgell i així poder-ne nomenar l'abat juntament amb la Noguera, concretament a la vall d'Àger, popular per la pràctica d'esports comunitat de canonges. Aquesta exempció, que va sofrir variacions d'aventura com ara el vol lliure o el parapent i per acollir, entre les

40

A les imatges superiors, el castell de Mur, del segle XI, d’estil arquitectònic militar, i interior del castell-palau de Llordà, del segle X.A sota, turistes observant els arcs de mig punt i les voltes de canó a la cripta de la col·legiata d’Àger.

al llarg dels anys, finalitzà el 1874, quan la col·legiata fou suprimida en virtut del Concordat del 1851 i incorporada al bisbat de Lleida.

El cos d'Arnau va descansar a la galilea del temple abacial des que morí, vers l'any 1071, fins que al segle XIV fou traslladat al presbiteri en un nou sepulcre gòtic de pedra. A conseqüència de les profanacions de la seva tomba durant les guerres carlines, les seves despulles foren traslladades a l'església de Sant Vicenç d'Àger l'any 1853.

Els treballs arqueològics i de restauració duts a terme fins avui han permès descobrir les restes d'una muralla romànica, les d'una possible porta d'accés al recinte i una gran torre circular, element clau per a la defensa del castell. A més d'això, de l'època d'Arnau Mir de Tost només se'n conserven les restes restaurades de l'església basilical de tres naus amb la cripta de Santa Maria la Vella i els vestigis de la torre residencial, annexa a l'església per la banda nord. Actualment, encara podem trobar restes decoratives escultòriques i pintures murals d'aquest conjunt arquitectònic repartides entre diversos museus i col·leccions particulars, principalment el Museu de Lleida: diocesà i comarcal i el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Al cim d'un turó sobre l'embassament de Cellers, indret ideal per a la pràctica d'activitats d'aigua com també per gaudir de les fabuloses vistes que ens ofereix el paisatge de la serra del Montsec, és on farem la segona parada vinculada a la figura Arnau Mir de Tost.

I és que en aquest paratge del terme municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà, se situen el castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur. Quinze unces d'or fou el preu que el cavaller català pagà al comte Ramon V del Pallars Jussà per adquirir el castell l'any 1053, el qual més tard passaria a formar part del dot marital de la seva filla Valença. D'estil arquitectònic militar del segle XI i format per una torre i un clos de muralla en forma de vaixell, a raó del particular indret on es troba situat, el castell de Mur complia les funcions de controlar la frontera amb Al-Andalus, alhora que dominar i vigilar el territori i la població del seu assentament. Afortunadament, podem afirmar que es tracta d'un dels castells de frontera més ben conservats de Catalunya.

La col·legiata de Santa Maria, del primer art romànic i consagrada el 1069, el claustre també romànic (s. XIII) i les dependències annexes constitueixen un dels millors conjunts conservats de canònica medieval. Aquest recinte, que fou seu d'un pabodat, va ser construït posteriorment al costat del castell per Valença i Ramon V, la tomba del qual se suposa descoberta al centre del presbiteri de la col·legiata.

Trenta anys després de la fundació, Pere Ramon, nét d'Arnau Mir, aconseguí vincular la canònica a la Santa Seu i la convertí, com en el cas de la col·legiata d'Àger, en vere nullis. Però amb el declivi de la vida canonical es van anar perdent els privilegis assolits fins que va esdevenir, després del Concordat del 1851, una simple parròquia rural. Les pintures murals que decoraven els absis de la col·legiata, considerades com una de les millors mostres de la pintura mural romànica, es poden veure al Museum of Fine Arts de Boston (EUA) i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. No obstant això, podem veure algunes mostres no restaurades, com també reproduccions d'aquestes pintures, in situ.

41

A la col·legiata de Santa Maria de Mur es poden contemplar aquestes magnífiques pintures murals del segle XII. Les originals es conserven a Boston.

La col·legiata de Santa Maria de Mur va ser declarada Monument Historicoartístic l'any 1920, mentre que el castell ho fou el 1949.

Sense deixar la comarca del Pallars Jussà, arribem al municipi d'Isona i la Conca Dellà, un destacat punt d'interès paleontològic atès que, milions d'anys enrere, fou testimoni de l'existència de fins a 6 tipus diferents de dinosaures. Aquest emplaçament posarà el punt final a la nostra ruta, ja que aquí trobem el castell que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda van adquirir per compra, el 1033, al comte d'Urgell Ermengol II: el castell-palau de Llordà, una fortalesa humil, en origen, construïda al s. X i situada dalt d'un turó al nord del poble del mateix nom. En poc temps, el castell es convertí en una de les fortaleses més poderoses de la Catalunya comtal, punt estratègic per al control de la Conca Dellà, el Montsec i des d'on Arnau va organitzar i dirigir l'ofensiva per a la conquesta d'Àger i la seva poderosa fortalesa hudí. En tractar-se d'una construcció residencial i no només “de frontera”, l'arquitectura que hi predomina no és exclusivament militar, sinó que ens trobem davant d'un dels pocs exemples de torre residencial d'arquitectura civil del romànic català que es conserven a Catalunya.

El conjunt, ja restaurat, el formen dos recintes protegits per una muralla

amb torres de flanqueig, una de les quals es conserva en molt bon estat. A la torre residencial, dividida en dos pisos, hi podem visitar l'edifici noble, amb l'aula i les habitacions annexes a la part superior, i les estances del servei i la tropa a la inferior. Malauradament, arran de les desamortitzacions del segle XIX, el castell quedà abandonat del tot i anà caient fins a convertir-se en un simple esquelet. Fora del recinte podem veure les restes de l'església de Sant Sadurní, amb el campanar annexat a la façana, i les de la canònica i la necròpoli.

Declarat monument històric artístic l'any 1980, no es produïren les primeres excavacions prèvies a la restauració fins al 1997.

Tot i que no sabem amb exactitud la data del seu naixement o els detalls de la seva infantesa, segurament viscuda dins de la cort dels comtes d'Urgell, el que sí que podem assegurar és que les seves gestes van perdurar en la memòria col·lectiva de tots aquells qui el van veure lluitar o en van sentir a parlar. Temut pels seus enemics i admirat per tots els qui foren testimonis del seu esperit lluitador i estratègic, Arnau Mir de Tost posà els fonaments de l'expansió del comtat d'Urgell vers Lleida i Balaguer, dues ciutats esmentades en la política expansiva que impulsà a les ordres dels comtes d'Urgell.

D’INTERÈS MUSEU DE LA CONCA DELLÀ I OFICINA DE TURISME D'ISONA Carrer del Museu, 4 · 25600 ISONA. Tel. 973 66 50 62 - museucd@parc-cretaci.com - ofturisme@parc-cretaci.com - www.isona.cat Visites als castells: castell de Mur i col·legiata de Santa Maria de Mur. Tel. 677 701 820 - www.castellmur.cat Conjunt monumental de Sant Pere d'Àger: Ajuntament d'Àger. Tel. 973 45 50 04 - www.ager.cat Castell-palau de Llordà: Museu de la Conca Dellà i Oficina de Turisme d'Isona. Tel. 973 66 50 62 - www.isona.cat

42

RUTA ARNAU MIR DE TOST Arnau Mir de Tost, uno de los caballeros catalanes más emblemáticos del siglo XI, conquistó más de 30 castillos y lideró la primera cruzada de la historia contra Barbastro (1065). Es por eso que, desde el Consorcio del Montsec, se ha creado una ruta que une los tres conjuntos patrimoniales más importantes relacionados con la figura de Arnau Mir: el castillo y la colegiata de Sant Pere de Àger (Noguera), el castillo de Mur y la colegiata de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) y el castillo-palacio residencial de Llordà (Pallars Jussà).

La primera parada de la ruta nos sitúa en el valle de Àger (Noguera), popular por la práctica de deportes como el vuelo libre o el parapente y por alojar entre sus montañas el Parque Astronómico del Montsec.

Y es que en lo alto de una colina encontramos el conjunto monumental de Sant Pere de Àger, cata-

logado como bien cultural de interés nacional. Después de la reconquista del valle por Arnau Mir (1034-1050), el conjunto monumental, formado por el castillo, la abadía, el claustro y la colegiata, se convirtió en la sede política y religiosa de la zona. Los trabajos arqueológicos y de restauración han descubierto los restos de una muralla románica, los de una posible puerta de acceso al recinto y una gran torre circular. De la época de Arnau Mir de Tost sólo se conservan los restos restaurados de la iglesia basilical con la cripta y los vestigios de la torre residencial.

tónico militar (s. XI) y conformado por una torre y un recinto de muralla en forma de barco, la fortaleza de Mur, uno de los castillos de frontera mejor conservados de Cataluña, cumplía las funciones de controlar la frontera con AlAndalus y dominar el territorio y la población de su asentamiento.

A su vez, la colegiata de Santa Maria, el claustro y las dependencias anexas constituyen uno de los mejores conjuntos de canónica medieval. La colegiata fue declarada Monumento Histórico Artístico en 1920, mientras que el castillo lo fue en 1949.

En la cima de una colina sobre el embalse de Cellers (Pallars Jussà), lugar ideal para practicar actividades de agua así como para disfrutar de las fabulosas vistas de la sierra del Montsec, encontramos el castillo de Mur y la colegiata de Santa Maria de Mur. De estilo arquitec-

El punto y final de nuestra ruta se encuentra en el municipio de Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), lugar que albergó hasta 6 tipos diferentes de dinosaurios. Situado sobre una colina al norte del pueblo del mismo nombre se halla el castillopalacio de Llordà (siglo X), una de

las fortalezas más poderosas y estratégicas de la Cataluña condal, desde donde Arnau llevó a cabo la ofensiva contra el enclave hudí de Àger y uno de los pocos ejemplos de torre residencial de la arquitectura civil del románico catalán que se conservan en Cataluña. El conjunto restaurado lo conforman dos recintos protegidos por una muralla con torres de flanqueo. Fuera del recinto del castillo podemos ver los restos de la iglesia de Sant Sadurní, con el campanario anexo a la fachada, y las de la canónica y la necrópolis.

Fue declarado monumento histórico artístico en 1980.

Temido por sus enemigos y admirado por quienes fueron testigos de su espíritu luchador y estratégico, Arnau Mir de Tost puso los cimientos de la expansión del condado de Urgell hacia Lleida y Balaguer.

THE ARNAU MIR DE TOST ROUTE Arnau Mir de Tost, one of the most emblematic Catalan knights of the 11th century, conquered more than 30 castles and led the first crusade in history against Barbastro (1065). It is for this reason that the Consorci del Montsec has created a route that links together the three most important groups of patrimony associated with Arnau Mir: the castle and collegiate Church of Saint Peter at Àger (la Noguera); the castle of Mur and the collegiate Church of Saint Mary of Mur (el Pallars Jussà); and the castle-residential palace of Llordà (el Pallars Jussà).

High on one of its hills of the Vall d’Àger, visitors will find the monumental complex of Saint Peter of Àger. After the reconquest of the valley

by Arnau Mir (1034-1050), the monumental complex, formed by the castle, abbey, cloister

and collegiate church, became the most important political and religious seat in the local area. The only remains that have survived from the time of Arnau Mir de Tost are the restored basilica church and crypt and the remains of the tower living quarters. The top of a hill overlooking the Cellers reservoir is where visitors will find the castle of Mur and the collegiate Church of Saint Mary of Mur. Their architectural style is 11th century military; this is confirmed by a tower and a walled enclosure in the form of a boat. It’s one of the best conserved frontier castles in Catalonia and served the dual purpose of controlling the border with the territory of Al-Andalus and protecting its own population and the surrounding territory. The Collegiate Church of Saint Mary, the cloister, and the

adjoining rooms constitute one of the best examples of a medieval religious community complex. Located on a hill to the north of the village of Llordà, visitors will find the (10th century) Castle-Palace of Llordà, one of the most powerful and strategic fortresses in Catalonia during the time of the Catalan counts. It was from here that Arnau launched his offensive against the fortress of Àger. The castle includes one of the few surviving examples in Catalonia of a tower residence in the style of Catalan Romanesque civic architecture. The restored group of buildings consists of two enclosures protected by a wall with watchtowers. Outside the castle enclosure, it is possible to see the remains of the Church of Saint Sadurní and the bell tower next to the main facade.

ROUTE TOURISTIQUE ARNAU MIR DE TOST Arnau Mir de Tost, l'un des chevaliers catalans les plus emblématiques du XIe siècle, conquit plus de 30 châteaux et dirigea la première croisade de l'histoire contre Barbastro (1065).

Ce fait a encouragé le Consortium du Montsec à créer une route reliant les trois ensembles patrimoniaux les plus importants liés au personnage d'Arnau Mir: le château et la collégiale de Saint Pierre d'Àger (la Noguera), le château de Mur et la collégiale de Sainte Marie de Mur (le Pallars Jussà), ainsi que le château-palais présidentiel de Llordà (le Pallars Jussà).

Le premier arrêt du parcours nous situe dans la Vallée d'Àger (la Noguera), populaire parmi les pratiquants du vol libre ou du parapente, mais aussi parce qu'elle abrite, au milieu des montagnes, le Parc Astronomique du Montsec.

C'est ici qu'au-dessus d'une colline se trouve l'ensemble monumental de Saint Pierre d'Àger, catalogué en tant que bien culturel d'intérêt national. Après la reconquête de la Vallée par

Arnau Mir (1034-1050), l'ensemble monumental, constitué par le château, l'abbaye, le cloître et la collégiale, devint le siège politique et religieux des alentours. Les travaux archéologiques et de restauration ont permis de découvrir des restes de remparts romans, ceux d'une éventuelle porte d'accès aux lieux et une grande tour circulaire. De l'époque d'Arnau Mir de Tost on ne conserve que les restes restaurés de l'église basilicale avec la crypte et les restes de la tour résidentielle.

Sur la cime d'une colline au-dessus du lac de Cellers (le Pallars Jussà) se trouvent le château de Mur et la collégiale de Sainte Marie de Mur. Le château de Mur, construit en style architectural militaire (XIe siècle) et constitué par une tour et un enclos entouré de remparts en forme de bateau, est l'un des châteaux de frontière les mieux conservés de Catalogne. Ses fonctions étaient de contrôler les frontières avec AlAndalus et de dominer le territoire et la popu-

43

lation de sa colonie. À son tour, la collégiale de Sainte Marie, le cloître et les dépendances annexes, constituent l'un des meilleurs ensembles de l'église canonique médiévale. La collégiale fut déclarée Monument Historique Artistique en 1920, tandis que le château le fut en 1949.

Situé sur une colline au nord du village qui porte le même nom, se trouve le château-Palais de Llordà (Xe siècle), une des forteresses les plus puissantes et stratégiques de la Catalogne comtale, d'où Arnau mena l'offensive contre la forteresse houdide d'Àger et un des rares exemples de tour résidentielle de l'architecture civile du roman catalan conservés en Catalogne.

L'ensemble restauré est composé par deux enceintes protégées par des remparts avec des tours latérales de défense. En dehors de l'enceinte du château, on peut voir les restes de l'église de Saint Sadurní. L'ensemble fut déclaré monument historique et artistique en 1980.

m

I T E S

D E

P O N E N T

EL SENYOR DE LLADURS I L’AMOR DE LA SEVA ESPOSA Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

Eren temps de guerres contra els sarraïns i el senyor del castell de Lladurs, que feia poc que s'havia maridat amb una bella i jove donzella, va haver d'acudir a la crida del rei, el qual demanava que tots els braços disponibles acudissin a la lluita. Al crit reial va acudir el valerós senyor de Lladurs, tot acomiadant-se de la seva jove i bella esposa, a la qual va prometre amor i retorn.

Aquest contacte diari fa créixer una amistat sincera, que el rei moro vol premiar amb presents valuosos. El joglar, però, sempre els refusa.

Va succeir, però, que en l'absència del casteller, el seu germà s'enamorà de la jove esposa, li manifestà el seu amor i li proposà compartir llurs vides.

Quan sent aquestes paraules el joglar contesta:

La jove senyora sempre refusà aquestes propostes, i es comportà amb tota dignitat.

Davant aquelles negatives i segures respostes, el germà del casteller optà per una altra estratègia, i féu arribar fins al castell un d'aquells joglars que anaven cantant cançons i noves de la guerra, el qual féu cantar aquí la mort del seu senyor, tot prometent-li una bossa d'or perquè després pogués desaparèixer ben lluny d'allí. De tothom és sabut com eren escoltats i creguts aquells mítics trobadors.

Així s'esdevingué, un dia cap al tard, l'arribada d'un trobador que començà a cantar la mort del casteller de Lladurs en una aferrissada batalla contra els sarraïns.

La muller, en assabentar-se pel joglar de tan trista nova, es retirà a plorar a la seva cambra, a la qual aviat hi arribà el nou pretendent, tot consolantla i dient-li que ara es podia casar amb ell, ja que res no la lligava.

La jove senyora no contestà, ja que en el seu cor glatien l'esperança i la seguretat que el seu marit no havia mort, així que va prendre una resolució: volia comprovar-ho personalment - es va dir per a si mateixa.

L'endemà, a trenc d'alba, i vestida com anava el joglar la nit abans per tal de sortir sense aixecar sospites ni mirades indiscretes, sortia per la porta del castell de Lladurs la jove senyora, que dirigí les seves petjades vers el llunyà camp on es guerrejava.

Un dia, el rei, mig ofès i mig meravellat, se li adreça per preguntar-li la raó de refusar totes les reials presentalles, les quals estan fetes amb tot l'agraïment per part del rei de la moreria.

- L'únic do i l'única presentalla que voldria, si vós voleu fer-me aquesta mercè i sou magnànim, és la llibertat del casteller de Lladurs.

La petició sobta el rei, medita, reflexiona i, lloant la prova heroica d'un amic que ve de tan llunyanes terres per salvar un altre amic, mana que alliberin el presoner i el donin al joglar. Això sí, amb una sola condició: que el rei català torni a Lladurs, ja que no vol que torni a lluitar contra ell quan li doni la llibertat.

El rei català accedeix a aquesta petició i el rei moro li permet que torni al seu castell, i el senyor de Lladurs i el joglar marxen d'allí per anar a la terra solsonina.

El casteller està frisós d'arribar i abraçar la seva esposa, i camina molt de pressa, tant que el joglar no el pot seguir.

El senyor li diu que vol accelerar més el pas per arribar a Lladurs. El joglar no pot caminar més de pressa, però li diu que s'avanci tot demanant-li que li doni un record personal en agraïment de la seva llibertat.

- Què vols? - diu el senyor.

- Un mocador, un bocí de camisa, el que vós vulgueu, però que sigui una cosa personal - respon el jove trobador del qual el senyor encara no n'havia esbrinat la veritable identitat.

Es guanyà el viatge amb l'ofici, tot cantant trobes per on passava per tal d'anar practicant el seu pla.

Quan al cap dels dies arribà al campament de l'exèrcit cristià, començà a preguntar primer als soldats, i després als caps, a veure si sabien on era el casteller senyor de Lladurs.

Tothom a l’una li van respondre que era un gran i valent soldat, però que ha caigut presoner dels sarraïns, els quals a causa de l'admiració que els ha causat la seva valentia no l'han matat, però el retenen presoner i demanen un fort rescat.

El joglar passa el camp de batalla i comença a cantar pels pobles sarraïns, i les seves facultats artístiques i melodioses arriben a oïdes del mateix rei moro, que demana que portin al seu davant aquell jove joglar perquè canti per a ell.

Es fa així, i el rei queda captivat de la seva veu i de la seva traça artística i li demana que canti molts dies davant seu.

44

El casteller li dóna un bocí de la seva camisa i un mocador que sempre havia guardat amb molta cura, ja que li havia brodat la seva esposa.

fàcil –segons li digué el germà–, i a més abandonà el castell per anar vés a saber on.

- Me'n desprenc perquè el favor és tan gran que mai no et podré oblidar, i la meva estimada muller ho entendrà també així, si no, no me'n desprendria –diu tot donant-li el mocador, al mateix temps que li prometia record i agraïment eterns.

Ella insisteix, i per fi accepta rebre-la uns moments abans de manar que els seus homes la foragitin per sempre.

S'acomiaden i el casteller emprèn freturós el camí del seu castell i, quan hi arriba, allò que més l'estranya és l'absència de la seva muller i que no surti a rebre'l.

Quan és davant seu ella li mostra el bocí de camisa i el mocador que ell li havia donat quan anava vestida de trobador. Amb aquest gest ja n'hi ha prou per fer callar la boca infame del germà.

El senyor mana que expulsin el seu germà en lloc de la seva jove i bella esposa, amb qui s'abraça i recorda els moments de la seva llibertat.

La bava llefiscosa del germà li explica que ja fa mesos que és fora, i que la vida de la seva muller va ser un escàndol constant mentre va ser al castell i ell n'era absent.

La felicitat i la unitat en aquells joves senyors va perdurar per molts anys, i les parets del castell de Lladurs en van ser mut testimoni.

El disgust va ser de mort, ja que en sentir això quasi no es va poder retornar.

Avui, les pedres que hi resten encara xiuxiuegen, els dies de vent, aquell fet que aquí succeí.

Als pocs dies arriba la seva muller. El senyor de Lladurs ni la vol rebre, i mana als seus soldats que la facin fora. No vol veure a qui s'oblidà d'ell i féu vida

45

Adrenalina en estat pur ESPORTS EXTREMS A LES TERRES DE LLEIDA Text: Xavier Madrona Fotos: Albrecht, Àngel Arrabalí, Jon Cardwell, Pep Fillat, J. Lluís Gàzquez, Juanjo Medina, Enrique Pastor, Sílvia Pineda, Ràfting Llavorsí, Roc Roi, Salomon, Jordi Vidal Els esports extrems continuen guanyant adeptes cada dia que passa.Trekking i BTT extrem, rutes de muntanya, espeleologia, esquí de muntanya, escalada en roca o en gel, quads, descens de barrancs, salt de pont, salt base o parapent són algunes de les opcions d'aventura, esport i turisme que es poden practicar en un paradís paisagístic únic com ho és el territori de Lleida. No pas per casualitat. Lleida és com un gran parc temàtic on té a l'abast en un mateix territori i sense distàncies considerables tot un seguit d'indrets per practicar aquests esports d'aventura i extrems, que per separat requeririen llargs i costosos viatges arreu del món.

46

Richi Navarro fent un salt base sobre Àger des d'un globus a 400 m, amb vestit d'ales (wingsuit).

47

Descens amb BTT: a l’esquerra, a Port-Ainé, i a la dreta, la Down Town que baixa des de la Seu Vella pel carrers de Lleida. A sota, Kilian Jornet en una travessa pel Pirineu.

L’

esport extrem com el salt de pont, l'escalada de blocs o de gel, l'espeleologia i el descens de barrancs es pot viure amb intensitat a Lleida sota el guiatge dels millors especialistes i monitors experts en aventura. Però el territori lleidatà ofereix moltes més i diferents propostes per viure l'aventura. De fet, el Pirineu de Lleida és líder a l’Estat espanyol en esports d'aventura, on s'emmarquen aquestes activitats físiques de risc que es renoven constantment a la recerca de desafiaments inèdits relacionats amb la velocitat, la supervivència o l'alçada. Experts en el tema sostenen que l'èxit d'aquestes activitats rau en la satisfacció personal i el consum d'adrenalina que comporten. És el cas del descens amb BTT, un dels esports extrems amb més practicants i que a Lleida es troba al seu hàbitat ideal.

Fruit d'aquesta passió és l'organització des de fa molts anys de la prova internacional de descens de Tartareu, una localitat que

48

L’escalada és un altre dels esports extrems que tenen molts afeccionats a les Terres de Lleida. A la imatge, escalant el contrafort de Rumbau, a Oliana.

supera en poc el centenar d'habitants i que es troba situada a la comarca de la Noguera. És l'Open de Espanya, que, amb sortida des de la muntanya de Malera, des d'un punt situat a 878 metres d'altitud, afronta un desnivell de més de 335 metres.També es fan competicions de descens de BTT en altres indrets del Pirineu lleidatà com Port-Ainé i altres zones dels Pallars.

Fins i tot Lleida capital pot gaudir almenys un cop l'any de les emocions d'aquesta disciplina tan espectacular com ho és el descens BTT, aquesta vegada urbà i no a la muntanya, amb l'organització del Down Town, que baixa des de la Seu Vella amb obstacles de tota mena que han de superar els corredors i que aspira a ser internacional. Per un dia el ciclisme més extrem pren els carrers del casc antic de Lleida per convertir-los en un impressionant circuit de

Mountain Bike, farcit d'escales transformades en trams d'increïble velocitat, camions i cotxes convertits en salts de més de 5 metres i indrets molt estrets que fan les delícies dels corredors i del públic assistent. De fet, aquest espectacular esdeveniment que es fa a Lleida és un privilegi que comparteix amb grans ciutats de la importància i la dimensió internacional de París, Rio de Janeiro o Lisboa.

I si no és amb bici també es poden baixar i pujar muntanyes amb les cames a ritme de vertigen pel Pirineu lleidatà. És el

Les Terres de Lleida són un referent per als amants de l’escalada en roca

49

trekking extrem, on cada desnivell és un esforç gairebé maratonià. Lleida té la sort i l'honor de tenir un esportista que ha fet d'aquesta activitat la seva vida. És el campió del món de curses de muntanya, Kilian Jornet, arrelat a la Cerdanya i que representa a la perfecció els valors d'aquests esports en harmonia amb la natura.I si es tracta de baixar muntanyes a l'hivern d'una forma extrema, res millor que l'esquí de muntanya, que requereix molta experiència i una formació específica ja que s'ha de conèixer molt bé la muntanya i ser un esquiador consumat.

Una altra activitat extrema que està arrelant amb força a les Terres de Lleida és el salt base, una modalitat de paracaigudisme en la qual, a diferència d'aquest darrer, el salt no es fa des d'una aeronau sinó des d'un objecte fix. Precisament “base”, la paraula que dóna nom a aquest esport, és formada

El salt base és una modalitat de paracaigudisme que es desenvolupa des d’un punt fix. A la foto, Richi Navarro saltant des de la paret Aragó de Mont-rebei.

per les inicials angleses de les quatre estructures des de les quals es poden desafiar les lleis de la gravetat: bulding (edifici), antenna (antena), span (arc de pont) i earth (terra).

Per portar a terme aquesta pràctica es necessita un paracaigudes especial, ja que els temps i les forces que intervenen en la seva obertura són molt diferents als factors que envolten el salt des d'un avió. El gran risc d'aquesta modalitat envers el paracaigudisme convencional és que no hi ha un paracaigudes d'emergència. El Montsec i la zona de Camarasa són els llocs preferits dels amants d'aquesta disciplina i Lleida té especialistes de gran prestigi com ara Siscu Galván o Richi Navarro.

Juntament amb el salt base i encara més conegut és el salt de pont (puenting), una activitat cada vegada més popular entre els més atrevits, que consisteix a llançar-se

lligat per les cames al buit des d'un pont que pot tenir uns 20 metres d'alçada. La major part de les empreses lleidatanes d'esports d'aventura inclouen aquesta activitat dins la seva oferta conscients que hi ha una demanda creixent.

De l'aire a la terra. L'escalada en roca i en gel tenen un referent de primer ordre a les Terres de Lleida, on se’n poden practicar totes les modalitats. El Montsec, la Pica d'Estats (3.143 m, el cim més alt de Catalunya), el congost de Terradets, Vilanova de

El Montsec i la zona de Camarasa són llocs idonis per als especialistes del salt base

Meià o Sant Llorenç de Montgai, entre d'altres, són llocs fantàstics per practicar l'escalada.

Per fer-se una idea de la dimensió internacional que té Lleida amb totes aquestes activitats cal esmentar que enguany, al maig, Sant Llorenç de Morunys i els municipis del seu voltant acullen la VIII Trobada Internacional de Descens de Barrancs, Canyons i Engorjats, la Gorgs'2011. És la trobada anual de més rellevància en l’àmbit mundial per als amants del barranquisme, que des de l'any 2004 organitza la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).

El barranquisme es dedica a fer exploracions utilitzant les seves tècniques en les ferides fetes a la muntanya per l'erosió de l'aigua al llarg del temps. Quan arriba el bon temps, a partir de la primavera, és quan s'inicia la seva pràctica. Un fet important és (continua a la pàgina 52)

50

Practicant el ràfting al Pallars Sobirà.

Lleida, paradís natural dels esports d'aventura Els esports extrems són, de fet, esports d'aventura amb un índex més alt de risc i per a iniciats. L'oferta de Lleida, considerada com a territori líder a Espanya dels esports d'aventura, és a l'abast de qualsevol grup de població i nivell de preparació. Esports d'aigua com el ràfting, l'hidrospeed, el caiac, el piragüisme, el barranquisme, les canoes, el windsurf o l'esquí nàutic, entre d'altres; esports d'aire com el paracaigudisme, parapent, ala delta, ultralleugers, globus aerostàtics o vol sense motor, i esports de terra com el senderisme, ciclisme BTT, paint ball, rutes de muntanya i rutes a cavall són una part important de les propostes que ens esperen al territori lleidatà.

d'aventura a les comarques de Lleida, la qual cosa suposa tot un esdeveniment de primer ordre per al turisme de casa nostra. Tant és així que actualment són 178 les empreses que organitzen activitats d'aventura. Aquesta xifra representa un increment del 12% en el nombre de firmes del sector respecte de l'any passat i un 25% en referència al 2009. És a dir, es tracta d'un producte i una marca emergents en un Pirineu que concentra el 80% de les activitats de turisme actiu que s'organitzen a Lleida. El 25% de les empreses dedicades als esports d'aventura, un total de 44, se situen al Pallars Sobirà, bressol d'aquestes activitats.

El ràfting és potser una de les activitats estrella i més conegudes, atès que enguany se celebra al Pallars Sobirà el 25è aniversari de la implantació d'aquest esport al riu Noguera Pallaresa, la qual cosa va ser una iniciativa pionera a l'Estat. De fet, el Noguera Pallaresa és reconegut com un dels millors rius d'Europa per a la pràctica d'aquest esport.

Recentment es va donar el tret de sortida a la nova temporada d'esports

Practicant ala delta.

51

Aquest tipus d'activitats s'han arrelat tant al territori que fins i tot l'institut de Secundària de Sort imparteix des del curs 1998-1999 dos cicles de formació professional d'activitats físiques i esportives vinculades als esports de riu. Aquests estudis tenen actualment 60 alumnes de cicle superior i 22 de cicle mitjà. I una dada molt significativa és que el 70% d'aquests estudiants no són de les comarques de Lleida.

El Grup Espeleològic Lleidatà, del Centre Excursionista de Lleida, fa prospeccions a indrets tan espectaculars com el de la imatge (segon pou del Graller de la Costa d’Alzina, situat al vessant nord del Montsec d’Ares).

que s'ha d'anar ben equipat, ja que l'aigua serà la nostra aliada, però si no anem preparats la podem trobar més aviat freda. Un vestit de neoprè que serveix per mantenir la nostra temperatura corporal, un arnès de barrancs, un casc, el sac de transport, un vuit, mosquetons, entre d’altres, són elements que no poden faltar per portar a terme l'activitat, però tot i així s'ha de vigilar en l'època del desgel o quan hi ha tronades, com ara les tardes d'estiu.

Lleida és també un territori rocós ple de cavitats naturals, ideal per practicar l'espeleologia. El Grup Espeleològic Lleidatà, secció d'espeleologia del Centre Excursionista de Lleida, té en l'actualitat una cinquantena de socis que practiquen tant l'espeleologia, sia en els seus vessants esportiu, de recerca i investigació o docent, com el descens esportiu de barrancs. En el vessant de recerca el grup centra actualment la seva activitat en les prospeccions a la serra del Montsant.

Fruit d'aquests treballs es pot destacar, entre d’altres, la troballa a la zona del Montsant de dues noves "Grans Cavitats", segons el barem del Catàleg de Grans Cavitats de Catalunya, de l'Espelo-Club de Gràcia. Són la Cova de les Campanes, de 800 metres de recorregut i 70 metres de desnivell, i l'Avenc d’Aisling, de 870 metres de recorregut i 53 de desnivell.

A sota, a l’esquerra, puenting a Esterri d’Àneu en un pont de 25 metres d’alçada. A la fotografia de la dreta, practicant el barranquisme a Viu de Llevata, a l’Alta Ribagorça.

Busseig a més de 2.000 metres Quan un excursionista s'atura davant un llac pirinenc, a més de tenir temps per contemplar la bellesa que reflecteix sobre les seves aigües també en té per preguntar-se què hi deu haver sota la capa quasi immòbil que fa de mirall. Només podrà complaure la seva curiositat amb la pràctica d'un esport en creixement constant al Pirineu lleidatà. El submarinisme ja no és monopoli de les costes catalanes, sinó que Lleida ha estat pionera del busseig en alta muntanya i no solament a Catalunya sinó arreu de l'Estat. L'empresa The Busseing Pallars, amb seu a Tremp (Pallars Jussà), ofereix des del 2006 els seus serveis als excursionistes desitjosos de saber què hi

52

ha a sota del pantà de Sant Antoni o als llacs de Montcortés, Sallent, Molinos o Moralets.

De fet, és l'únic centre lleidatà autoritzat per la Generalitat i s'ha constituït en delegació territorial de la Federació Espanyola d'activitats subaquàtiques.

L'alma mater de The Busseing Pallars és Josep Fillat, que fa més de 10 anys es va dedicar a treballar en turisme donant la volta al món en un veler. Va provar el submarinisme i li va agradar tant que es va treure tots els títols d'instructor durant la seva estada a llocs tan variats com les Bahames, Itàlia, Grècia o les Illes Balears. Però va ser a Suïssa on Fillat va descobrir el busseig en llacs i, en tornar a Tremp de vacances, va decidir quedar-se i iniciar una activitat innovadora a casa nostra.

El producte estrella de The Busseing Pallars per a aquesta temporada és una immersió al llac de Naorte, prop de Lladorre, a més de 2.000 metres d'altitud, és a dir, en alta muntanya, i després de fer una excursió de poc més d'una hora amb un vehicle 4x4.

The Busseing Pallars, de fet, té el rècord d'Europa d'immersió en llacs d'alta muntanya des del 2009 quan Josep Fillat, juntament amb Dani Martínez i Joan Pascual, van bussejar al llac de Certascan, el més gran dels Pirineus, a 2.234 metres d'altitud i a una profunditat de 25 metres.

No cal ser un expert per començar a bussejar en llacs. The Busseing Pallars demana un mínim de 10 immersions d'experiència, però si la persona no compleix aquest requisit també ofereix “batejos” d'immersió per a principiants, tot i que el seu radi d'acció també s'estén a fer cursos de formació als militars de l'Acadèmia de suboficials de Talarn o a bombers. Sens dubte les Terres de Lleida són el millor lloc per alliberar adrenalina.

T’atreveixes?

Volant després de saltar des de Torre Vermella a la paret de Catalunya, prop del congost de Montrebei. A sota, practicant el busseig en alta muntanya.

D’INTERÈS Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida Tel. 973 24 54 08 Web: www.lleidatur.com Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà Tel. 973 62 03 25 The Busseing Pallars Tel. 606 67 79 28 Web: www.buceing.com

53

ADRENALINA EN ESTADO PURO El deporte extremo como el puenting, la escalada de bloques o de hielo, la espeleología y el descenso de barrancos se puede vivir con intensidad en Lleida de la mano de los mejores especialistas y monitores expertos en aventura. El Pirineo de Lleida es líder en España en deportes de aventura, donde se enmarcan estas actividades físicas de riesgo que se renuevan constantemente en busca de desafíos inéditos relacionados con la velocidad, la supervivencia o la altura. El descenso en BTT, uno de los deportes extremos con más practicantes, encuentra en Lleida su hábitat ideal. Fruto de la pasión por este deporte desde hace muchos años se organiza la prueba internacional de descenso de Tartareu, en la Noguera. También se celebran competiciones de descenso de BTT en otros lugares del Pirineo leridano como Port Ainé y otras zonas de los Pallars. Incluso Lleida capital organiza el Down Town, un espectacular descenso BTT, en esta

ocasión urbano, que baja desde la Seu Vella salvando todo tipo de obstáculos.

Y si no es en bici también se pueden bajar y subir montañas con las piernas a ritmo de vértigo por el Pirineo leridano. Es el trekking extremo, donde cada desnivel es un esfuerzo casi maratoniano. Lleida tiene el honor de contar con el campeón del mundo de carreras de montaña, Kilian Jornet. Y si se trata de bajar montañas en invierno de una forma extrema, nada mejor que el esquí de montaña, que requiere mucha experiencia y una formación específica.

Otra actividad extrema que está arraigando con fuerza en las Tierras de Lleida es el salto base, una modalidad de paracaidismo en la que el salto se realiza desde un objeto fijo. Para llevar a cabo esta práctica se necesita un paracaídas especial. El Montsec y la zona de Camarasa son los lugares preferidos de los amantes de esta dis-

ciplina y Lleida cuenta con especialistas de gran prestigio como Siscu Galván o Richi Navarro. También encontramos el puenting, que consiste en lanzarse atado por las piernas al vacío desde un puente que puede tener unos 20 metros de altura.

Del aire a la tierra. La escalada en roca y en hielo tienen un referente de primer orden en las Tierras de Lleida, donde se pueden practicar todas las modalidades. El Montsec, la Pica d'Estats, el desfiladero de Terradets, Vilanova de Meià o Sant Llorenç de Montgai son lugares fantásticos para practicar la escalada. El barranquismo se dedica a realizar exploraciones utilizando sus técnicas en las heridas abiertas en la montaña por la erosión del agua a lo largo del tiempo. A partir de la primavera es cuando se inicia su práctica.

Lleida es también un territorio rocoso lleno de cavidades naturales, ideal para practicar la espeleología. El Grupo Espeleológico Leridano cuenta en la actualidad con socios que practican

tanto la espeleología, ya sea en sus vertientes deportiva, de investigación o docente, como el descenso deportivo de barrancos.

Lleida, paraíso natural de los deportes de aventura Los deportes extremos son, de hecho, deportes de aventura con un índice más alto de riesgo y para iniciados.

La oferta de Lleida, considerada como territorio líder en España de los deportes de aventura, está al alcance de cualquier grupo de población y nivel de preparación. Deportes de agua como el rafting, el hidrospeed, el kayak, el piragüismo, el barranquismo, las canoas, el windsurf o el esquí náutico, entre otros; deportes de aire como el paracaidismo, parapente, ala delta, ultraligeros, globos aerostáticos o vuelo sin motor, y deportes de tierra como el senderismo, ciclismo BTT, paint ball, rutas de montaña y rutas a caballo son una parte importante de las propuestas que nos esperan en el territorio leridano.

54 Escalada a la Paret de l’Os, a Sant Llorenç de Montgai.

PURE ADRENALINE Extreme sports such as bungee jumping, rock and ice climbing, caving and canyoning can be enjoyed in all their intensity in Lleida. The Lleida Pyrenees are the most important destination in Spain for those who love to enjoy adventure sports and activities that involve a certain element of physical risk. MTB descent, which is one of the most popular extreme sports, has found an ideal setting in the Lands of Lleida. For a number of years now, this area has hosted the Tartareu international descent in La Noguera, while MTB descent competitions are also held in several other parts of the Lleida Pyrenees, including at Port Ainé.

Lleida city, the provincial capital, also organizes its own “Down Town” event, which is a spectacular MTB descent.

It is also possible to go up and down the mountains of the Lleida Pyrenees with your legs working flat out by doing extreme trekking. While those who enjoy extreme

mountain descents in winter will find nothing better than mountain skiing.

Another extreme activity that has become increasingly popular in the Lands of Lleida is base jumping, a form of parachuting in which people jump from a fixed point.

El Montsec and the area around Camarasa are two of the preferred destinations for lovers this sport and are also popular destinations for bungee jumping.

Rock and ice climbing also have points of reference of the highest order in the Lands of Lleida, where it is possible to enjoy them in the full range of modalities.

El Montsec, the Pica d'Estats, the Terradets Gorge, Vilanova de Meià and Sant Llorenç de Montgai are all fantastic places for climbing. Canyoning involves exploring gullies and using techniques that exploit scars in the mountains left by long term erosion by water. This activity is particularly popular from spring onwards.

Lleida is also a rocky territory full of natural cavities that provide an ideal destination for caving.

Lleida, a natural paradise for adventure sports Extreme sports are adventure sports that entail a certain level of risk and which are for experts. The offer in Lleida, which is considered the leading territory in Spain for adventure sports, is within the reach of any sector of the population and for sports lovers with different levels of preparation. Water sports, including: rafting, hydrospeed, kayak, canoeing, canyoning, windsurfing and water skiing; air sports including: parachuting, paragliding, hang-gliding, ultralights, hot-air ballooning and gliding; and land sports including: rambling, MTB cycling, paint ball, mountain routes and horse-riding routes form an important part of the proposals that await those who visit the Lands of Lleida.

ADRÉNALINE À L'ÉTAT PUR Les sports extrêmes comme le saut à l'élastique, l'escalade de blocs ou sur glace, la spéléologie et la descente de canyons peuvent être vécus avec intensité à Lleida. Les Pyrénées de Lleida sont une région leader en Espagne pour la pratique des sports d'aventure, parmi lesquels on trouve les activités physiques à risque. La descente en VTT, un des sports à risque ayant le plus d'adeptes, trouve à Lleida son habitat idéal. Depuis des années, une épreuve internationale de descente est organisée à Tartareu, dans la Noguera. Il y a également d'autres compétitions de descente en VTT dans d'autres endroits des Pyrénées de Lleida comme Port Ainé.

La ville même de Lleida organise le Down Town, une descente en VTT spectaculaire. On peut aussi descendre et remonter des montagnes avec les jambes à un rythme vertigineux à travers les Pyrénées de Lleida. Le trekking est extrême. Et lorsqu'il s'agit de

descendre des montagnes en hiver de façon extrême, il n'y a rien de mieux que le ski de montagne.

Une autre activité extrême qui prend de plus en plus d'importance dans les terres de Lleida est le base jump, une discipline du parachutisme qui consiste à sauter depuis des objets fixes. Le Montsec et la zone de Camarasa sont les sites préférés pour les passionnés de cette discipline. Il y a également le saut à l'élastique. L'escalade sur roche et sur glace trouvent une référence de premier ordre dans les terres de Lleida, où l'on peut pratiquer toutes les modalités. Le Montsec, la Pica d'Estats, le défilé de Terradets, Vilanova de Meià ou Sant Llorenç de Montgai sont des sites magnifiques pour pratiquer l'escalade. Le canyoning consiste à explorer la montagne à travers les failles produites par l'érosion de l'eau ou par le temps, en utilisant des techniques spécifiques. C'est à partir du printemps que commen-

55

ce la pratique de ce sport. Lleida est également un territoire rocheux plein de cavités naturelles, idéales pour la pratique de la spéléologie.

Lleida, paradis naturel des sports d'aventure Les sports extrêmes sont des sports d'aventure à haut risque et pour les initiés. L'offre de Lleida, considérée territoire leader en Espagne pour les sports d'aventure, est à la portée de tous. Des sports aquatiques comme le rafting, l'hydrospeed, le canoë-kayak, le canoë, le canyoning, le windsurf ou le ski nautique entre autres; des sports aériens comme le parachutisme, le parapente, le delta plan, les ULM, les montgolfières ou le vol sans moteur; et des sports terrestres comme la randonnée, le cyclisme VTT, le paint ball, la randonnée en montagne et les balades à cheval sont une partie importante des offres qui vous attendent dans la région de Lleida.

56

800 Anys de mercat a Balaguer

Text: Joan Arjona Sales Fotos: Ajuntament de Balaguer, Arxiu Comarcal de la Noguera, Joan Bové, Daniel Torruella

El mercat de Balaguer celebra aquest any 2011 el seu 800è aniversari. Fou gràcies al privilegi del comte rei Pere I el Catòlic, que el dia 16 de setembre de 1211 concedí perpètuament a la ciutat de Balaguer el “mercat públic i general setmanal del dissabte, amb salvaguarda i seguretat de les persones i béns, de tots aquells que hi concorreguessin” (Història de la ciutat de Balaguer, fra Pere Sanahuja).

Un dels atractius més enriquidors de la ciutat de Balaguer són les vivències que es generen al voltant del mercat setmanal dels dissabtes a la plaça medieval del Mercadal. En certa manera és com una representació teatral en un escenari únic. Les seues dimensions en

garanteixen la bellesa, també la situació protegida dels vents i del riu, la serra amb les muralles i l'església gòtica de Santa Maria, els plataners amb les rames esteses horitzontalment, les porxades..., tot plegat fa que aquesta plaça sigui una de les més boniques de Catalunya.

57

Abans, tant venedors com compradors eren els mateixos camperols de Balaguer i dels pobles del voltant.

De bon matí comencen els preparatius de l'obra amb l'entrada dels firandants, que ocupen amb ordre i cura els seus espais de venda, a poc a poc i de manera cerimoniosa estenen els seus productes: les fruites i verdures de l'horta balaguerina; les olives, el bacallà i els embotits; els pantalons, jerseis i vestits; les sabates, sandàlies i botes; els plats, paelles i cassoles; els mitjons, mocadors i la roba interior..., tot sembla sincronitzat per posar-se en plena ebullició amb l'arribada dels primers compradors. Com si fos una simfonia el batibull de la gent, els crits dels firaries, les discussions sobre els preus, el soroll dels carrets de la compra i el parlar de la gent va “in crescendo”.

En el recorregut de la plaça, que acostuma a ser circular, la gent aprecia el canvi de decorats i colors segons els guarniments i els productes de les parades, envoltats per una barreja d'olors que van des de l'aroma suau de les fruites a l'apetitosa flaire dels pollastres a l'ast.

Conforme s'arriba al migdia torna de nou la tranquil·litat amb la retirada dels darrers compradors i el desplegament, molt més diligent, dels venedors que desmunten les seves parades carregant els més variats vehicles, que envaeixen l'espai de manera desordenada, i el deixen a primera hora de la tarda ple de bosses i brutícia que ràpidament netejaran les brigades municipals. El mercat s'ha acabat i la plaça queda estranyament buida, com desitjant que torni aviat el bullici del proper cap de setmana. I així cada dissabte de l'any, llevat que s'escaigui el dia de Nadal o la festa major del Sant Crist.

El mercat celebra aquest any 2011 el seu 800è aniversari. Fou gràcies al privilegi del comte rei Pere I el Catòlic, que el dia 16 de setembre de 1211 concedí perpètuament a la ciutat de Balaguer el “mercat públic i general setmanal del dissabte, amb salvaguarda i seguretat de les persones i béns, de tots aquells que hi concorreguessin” (Història de la ciutat de Balaguer, fra Pere Sanahuja).

En aquells temps tant els compradors com els venedors eren els mateixos camperols de la ciutat o dels pobles de la rodalia. A punta de dia s'obrien els portals de la muralla i entraven els pagesos i pageses amb els cabassos i cistells plens de queviures; les mestresses de casa, o les serventes de les llars benestants, obrien les portes de les cases, era dissabte i la ciutat es posava en marxa per celebrar el seu mercat. Hi havia gairebé de tot, els productes estrella eren les fruites, verdures i hortalisses de l'horta collides a trenc d'alba; s'hi podia trobar també aviram de tota mena en gàbies improvisades atapeïdes de pollastres, colomins i ànecs criats als corrals de les cases, i panistres de vímet plenes d'ous col·locats curosament entre la palla; la llet, els formatges i els queviures carnis frescos o salats, segons l'època de l'any, completaven el ventall alimentari dels productes locals. El peix, que substituïa la carn en els nombrosos períodes d'abstinència imposats per l'Església, hi era habitual i es podia comprar tant fresc, com salat o sec.

van començar a regular les mesures, els pesos i les monedes que s'havien d'utilitzar per realitzar les transaccions.

El mercat, a part de donar resposta a la necessitat d'intercanvi, complia una tasca dinamitzadora de la vida social. Es tractava, sobretot, d'un lloc de trobada entre vilatans i camperols, entre nobles i pagesos, clergues i menestrals. Hi confluïen persones de llocs propers però també d'altres més allunyats que aportaven idees i informació sobre llurs hàbitats de procedència, i sovint el mercat es convertia per a molta gent de la ciutat i comarca en el seu únic dia lúdic setmanal.

Encara que sembli allunyat en el temps, moltes de les funcions d'aquell mercat iniciat fa 800 anys continuen vigents. Han canviat els productes, les formes, els decorats... però avui en dia anar al mercat de Balaguer continua essent sinònim de relació personal, comunicació, convivència, festa, intercanvi..., i com diu Josep Vallverdú al llibre Balaguer riu, “el dia de mercat a Balaguer desferma una mena d'orgull balaguerí que només copsa qui ha viscut entre els naturals de la ciutat, i que només experimenten del tot pregonament els mateixos balaguerins, fins a l'arrel del cabell, fins a l'esponjament del cor”.

D’INTERÈS Ajuntament de Balaguer Pl. Mercadal, 1 - 25600 Balaguer Tel. 973 44 52 00 - Web: www.balaguer.cat

A més s'hi venien articles manufacturats elaborats als petits tallers artesans (ferrers, terrissaires, teixidors, sabaters...) així com productes de consum imprescindible, per exemple, sal o primeres matèries com ara la llana, el cànem, la llenya o la calç. Amb els mercats es

Consell Comarcal de la Noguera Passeig d'Àngel Guimerà, 28-30 - 25600 Balaguer Tel. 973 44 89 33 - Web: www.ccnoguera.cat

58

800 AÑOS DE MERCADO EN BALAGUER Uno de los atractivos de la ciudad de Balaguer son las vivencias que se generan alrededor del mercado semanal de los sábados en la plaza medieval del Mercadal. En cierta manera es como una representación teatral en un escenario único. De buena mañana empiezan los preparativos de la obra con la entrada de los vendedores ambulantes. Como si fuera una sinfonía el embrollo de la gente y los gritos de los feriantes va “in crescendo”. Conforme se llega al me-

diodía vuelve de nuevo la tranquilidad con la retirada de los últimos compradores y el despliegue de los vendedores. El mercado celebra este año 2011 su 800º aniversario. Fue gracias al privilegio del conde rey Pedro I el Católico, que el día 16 de septiembre de 1211 concedió perpetuamente a la ciudad de Balaguer el “mercado público y general semanal del sábado, con salvaguarda y seguridad de las personas y bienes, de todos aquellos que concurrieran”. En aquellos tiem-

pos tanto los compradores como los vendedores eran los propios campesinos de la ciudad o de los pueblos de la cercanía. Había casi de todo, los productos estrella eran las frutas, verduras y hortalizas de la huerta. Además se vendían artículos manufacturados elaborados en los pequeños talleres artesanos, así como productos de consumo imprescindible, por ejemplo, sal o primeras materias como la lana, el cáñamo, la leña o la cal. El mercado cumplía una labor

dinamizadora de la vida social, ya que era un punto de encuentro entre la población y los campesinos, entre los nobles y los payeses, clérigos y menestrales. Confluían personas de lugares próximos pero también de otros más alejados y a menudo se convertía para mucha gente de la ciudad y comarca su único día lúdico semanal. Aunque parezca alejado en el tiempo, mucha de las funciones de aquel mercado iniciado hace 800 años continúan vigentes.

AHIR

AVUI

800 YEARS OF BALAGUER MARKET One of the main attractions of Balaguer lies in the experiences that are associated with its weekly Saturday market, which is held in the medieval Mercadal Square. In a way, it is like a theatrical performance enacted on a truly unique stage. In 2011, the market celebrates its 800th anniversary. It was initially thanks to a privilege granted by King Peter the Catholic that, on 16th September 1211, the town of Balaguer was

granted permission to hold a general, public, weekly Saturday market. Back in those days, both the buyers and sellers were almost exclusively peasants from the town and the neighbouring villages. The market sold almost everything, but the start products were fruits, vegetables and market garden products. The market also played a dynamising role in local social life, as it served a meeting place for the town and

rural populations and for nobles and peasants, clergy and artisans, alike. People from the neighbouring territories went to the market, but it also attracted people from further afield to enjoy what, for many people, was their only day of leisure. Although its origins date from long ago, many of the functions of that original market that began 800 years ago continue to be relevant today.

800 ANS DE MARCHÉ À BALAGUER Un des attraits de Balaguer est la mémoire du vécu qui s'est généré autour du marché hebdomadaire des samedis sur la place médiévale du Mercadal. Il s'agit en quelque sorte d'une représentation théâtrale sur une seule scène. Le marché célèbre, en cette année 2011, son 800e anniversaire. Ce fut grâce au privilège du comte roi Pierre Ier le Catholique que le 16 septembre 1211 il céda à perpétuité à la ville

de Balaguer le marché public et général du samedi. À cette époque-là, aussi bien les acheteurs que les vendeurs étaient des paysans de la ville ou des villages environnants. On y trouvait pratiquement de tout, les produits vedette étant les fruits et les légumes. Le marché avait une fonction de dynamisation de la vie sociale; en effet, c'était le point de rassemblement entre les villageois et les paysans,

59

entre les nobles et les paysans ou le clergé et les artisans. C'est là que se rassemblaient les habitants des environs mais aussi ceux de villages plus éloignés et souvent le marché devenait le seul jour ludique de la semaine pour tous ces gens. Même si cela paraît loin dans le temps, un bon nombre de ces fonctions qui débutèrent il y a 800 ans, sont encore vivantes aujourd'hui.

Josep Lluís Farrero PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ DE CASES DE TURISME RURAL Text: Sílvia Solano

Fotos: Jep de Moner, Patronat de Turisme, Pla del Bosc

Josep Lluís Farrero és president de la Federació de Cases de Turisme Rural des de fa cinc anys. Durant aquest temps ha aconseguit que, ara per ara, hi hagi 290 propietaris federats, amb 3.900 places de turisme rural a tota la demarcació, i que l'oferta s'hagi diversificat per tot el territori lleidatà, amb associacions noves a la Plana de Lleida. La Federació aposta per obrir mercats nous a l'exterior, per la projecció i l'ordenació del sector.

60

“El turisme rural et fa descobrir racons autèntics i viure emocions inoblidables”

61

Les famílies amb petits són clients habituals de les cases de turisme rural. Poden gaudir del contacte directe amb la natura i amb la fauna domèstica.

Les Terres de Lleida són un paradís del turisme rural?

Sens dubte! El territori de Lleida té una gran diversitat de turisme rural i, a més a més, ha sabut diversificar aquesta opció turística. Va començar fa més de vint anys a les comarques més turístiques i de mica en mica es va anar desenvolupant, posicionant i agafant quota de mercat fins ara, que ja es troba estès per tota la demarcació independentment de plana o muntanya.

Certament, s'acostuma a identificar turisme rural amb muntanya, però hi ha una oferta molt bona i selecta a la plana també, oi? És veritat que sempre s'ha identificat amb el Pirineu, però, com comentava, cada cop està més estès arreu. Des de la Federació, els últims quatre anys hem aconseguit crear quatre associacions noves: la Noguera, les Garrigues, la Segarra i el Pla d'Urgell, gràcies a una important tasca pedagògica i de divul-

gació. Eren establiments de turisme rural que no estaven agrupats i que s'han integrat a la Federació, cadascun amb la seva especifitat. Cal tenir en compte que el turisme rural aprofita les singularitats de cada indret; a la plana, les cabanes de volta, l'estany d'Ivars, etc.

Aquesta és la idea del turisme rural, treure partit dels atractius que hi ha al voltant dels petits nuclis o les cases rurals: cultura, gastronomia, natura, senderisme, etc. Una altra modalitat d'allotjament turístic no té capacitat per fer això, és

“Ens els darrers quatre anys hem creat quatre associacions noves a la plana”

62

Farrero amb les autoritats a l’estand del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida a la passada edició del Saló Internacional de Turisme de Catalunya.

impensable, per exemple, que en un nucli de 3 o 4 cases hi hagi un hotel.

Ara, plana, Prepirineu i Pirineu ofereixen aquesta possibilitat.

Com es presenta la temporada d'estiu?

S’hi preveu una bona ocupació?

Les sensacions són molt bones. És cert que travessem uns moments en què les vacances es planifiquen a darrera hora, tant si depenen del pressupost, dels dies que es tenen, del temps, etc. Les darreres vacances de Setmana Santa han estat així; en general, fins al darrer moment

no vam tenir les reserves fetes, però l'ocupació va ser molt bona. La tendència ara per ara és la de fer vacances més curtes i de proximitat i això beneficia el turisme rural, sens dubte.

Quin és el perfil del client que aposta per aquesta modalitat de turisme?

Tenim un perfil molt variat. Hem sabut mantenir la clientela durant els temps en què ens costava més, i ara hi ha qui treballa amb clients molt repetitius. A casa nostra, per exemple, fa set anys que ve un grup de 14 persones, diferents

famílies, que s'ajunten aquí per passar el Nadal, i ja són com de la família. Hi ha, però, altres perfils: parelles; grups que lloguen la casa sencera per fer una festa, una celebració, etc.; famílies que agafen la casa independent; altres que volen la comoditat de no haver ni de cuinar, etc. Tenim tot aquell ventall.

Quins valors afegits aporta el turisme rural?

En té molts i variats: l'entorn, les característiques pròpies de cada territori, la gastronomia, l'oci, la cultura, la natura…

“El turisme rural té un valor afegit molt important: la familiaritat i el tracte personalitzat”

63

Però considero que el valor més important és la familiaritat. Arribar a la casa i que el propietari t'atengui personalment, t'acompanyi, t'expliqui… és un tracte personalitzat i un contacte humà que desgraciadament cada cop costa més de trobar en qualsevol àmbit de la nostra societat.

Tampoc no vull oblidar un altre valor molt important i poc reconegut del turisme rural. Ha estat una activitat complementària que ha sabut fixar la població al territori i ha donat vida a pobles diminuts, a nuclis, a cases aïllades. Hem recuperat masies, pallers, eres, etc. A Cardet, a la Vall de Boí, per exemple, només hi viu una família a l'hivern i en canvi hi ha tres cases de turisme rural.

A Esterri de Cardós, a Lleret, a Burg, etc., al Pallars Sobirà, el turisme rural també ha donat molta vida als pobles. Sincerament, no sé si hi ha cap altra modalitat que tingui aquesta capacitat; això sí que és reequilibri territorial, això sí que és ocupar la dona de la casa i tenir uns diners extra, poder recuperar el teu pa-

trimoni i guanyar-te la vida, modestament, però sense haver de marxar del poble.

per ara, amb una màxima: la qualitat dels serveis que ofereixen les nostres cases i la professionalització.

Quina proporció tenen actualment de turisme català, nacional i estranger? Es volen obrir a mercats nous, oi?

Les espigues, doncs, han servit per valorar i posicionar cada establiment...

El gran volum de clients que tenim, el mercat més proper, és el català. Però això no vol dir que una part important de la nostra clientela no sigui de la resta de l'Estat espanyol: Madrid, el País Basc, València, Extremadura, etc. La qualificació i les espigues ens ajudaran a obrirnos a fora i comercialitzar-nos. Projecció i ordenació són els nostres objectius ara

“Les espigues determinen la qualitat de les cases rurals. Ens ajudaran a posicionar-nos”

Casa Coll, a Barruera.

Les espigues són la valoració de cada establiment, una manera de quantificar qualitativament cada casa. S'han determinat amb uns fulls de treball que valoren cada casa seguint uns paràmetres marcats per 200 ítems. El nombre d'espigues determina la qualitat de l’establiment i volem que, només veient la foto, el client no en tingui prou. Volem proporcionar-li “eines” perquè sàpiga quins mobles trobarà, els banys, els jardins, els complements de la casa, etc.

Les espigues ens ajudaran a posicionarnos i podrem anar a competir a mercats com el francès, el belga, l'holandès i altres que poden ser perfectes clients potencials. El Patronat de Turisme ens ha ajudat sempre i ens guia fonamentalment en accions de promoció (fires,

Pla del Bosc, a Bellpuig.

workshops, etc.), som petits i necessitem el seu ajut.

Al seu sector hi ha gaire intrusisme?

Com es pot combatre?

Som un sector molt regularitzat. Vam néixer l'any 1985 amb la primera normativa, que es va modificar el 1995, que es va tornar a modificar amb la nova Llei de turisme del 2002, fins al 2006, en què vam negociar la nova normativa que actualment està vigent. És cert que hi ha establiments que pretenen apuntar-se al carro del “turisme rural” sense complir la normativa que ens empara i això és el que intentem evitar. Farem costat a tothom qui estigui degudament reglat i compleixi les normes.

Sembla que el sector està essent un dels menys perjudicats per la crisi. Creu que sortirà reforçat de la situació econòmica actual?

Sí, crec que en sortirem reforçats. És evident que hem crescut, que en som molts més i que el pastís s'ha de repartir entre més, però també en som més a promocionar-nos i a fer coses conjuntament. Cal tenir en compte que som els que menys places tenim i la mitjana a Lleida és de nou places per casa. La situació actual, com comentava abans, fa que el turisme rural estigui en alça perquè és un turisme de proximitat, amb estades curtes per fer al Nadal, la Setmana Santa, els ponts de maig o de la Constitució, etc., tot allò que no sigui les vacances d'estiu, que acostu-

men a fer-se més lluny i amb més dies d'estada.

Quina recomanació faria a qui encara no ha provat el turisme rural de les Terres de Lleida?

Que practiqui el turisme rural, que no quedarà indiferent. Qui no hagi provat aquesta modalitat podrà gaudir de la seva oferta cada vegada més àmplia i descobrir aquells racons autèntics, inoblidables i meravellosos que té la demarcació de Lleida. Allà, segur que hi haurà una casa de turisme rural on fruirà d'experiències que no viu cada dia i que després podrà explicar i recomanar. Les Terres de Lleida els proporcionaran aquestes i moltes més emocions.

“Som un sector molt regularitzat i farem costat a tothom que estigui degudament reglat”

Josep Lluís Farrero a la Vall de Boí on resideix i regenta una casa rural a Barruera.

65

És aigua, és vida Text: equip editor Fotos: Ramon Baylina, Álvaro Novo, Josep Maria Súria i Jordi Uriach

L' Estanh Redon de Vilamòs, a la Val d'Aran, amb la Maladeta al fons.

66

NATURA EN ESTAT PUR

“Cada gota d'aigua que plou té on caure”, diu el refrany, en referència a que tota cosa o persona, per insignificant que sembli, té la seva utilitat. També a Lleida, terra generosa en recursos hídrics, totes i cadascuna de les gotes del líquid element acompleixen una funció important. Sigui regant els fèrtils cultius de la plana, sigui alimentant els embassaments i les centrals hisdroelèctriques del territori o sigui nodrint -en forma de neu- les nombroses pistes d'esquí del Pirineu, l'aigua és un pilar fonamental en l'economia

lleidatana. Sense oblidar, és clar, la funció estètica: des de la bellesa dels rius i rierols a l'espectacularitat dels llacs i dels salts d'aigua, passant per la grandiositat dels pantans, l'aigua deixa en el territori una empremta única. Fotografiada magistralment en algunes de les mil-i-una manifestacions que presenta a les nostres contrades, l'aigua esdevé la singular i sorprenent protagonista d'aquest reportatge que signen Ramon Baylina, Álvaro Novo, Josep Maria Súria i Jordi Uriach.

67

❚ Dolça com la rosada dels matins.

❚ Riu de Gerber, la Bonaigua (el Pallars Sobirà).

68

❚ Posta de sol a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

69

❚ Fonts del Rosari, vall del Rosari (el Pallars Sobirà).

❚ Port de Salau, el Pallars Sobirà.

70

❚ Estanh long de Liat, Liat (la Val d' Aran).

❚ Caprici de la natura, amb permís de la senyora aranya.

71

P

E

R

S

O

N

A

T

G

E

S

Ton Sirera CENTENARI D’UNA MIRADA INQUIETA Text: Oriol Bosch Bausà

Fotos: Ton Sirera (© Arxiu Ton Sirera, Museu d'Art Jaume Morera, Lleida)

S

i les efemèrides i les commemoracions culturals ens ajuden, any rere any, a no perdre la memòria dels fets i de les persones que han estat referents significatius en la història cultural del nostre passat, també és ben cert que sovint rememorar el llegat que ens han deixat ens permet, amb la perspectiva que ens dóna el pas del temps, descobrir-hi valors nous i punts de vista inèdits fins al moment en què consoliden encara més el seu caràcter universal i perenne. Aquesta certesa resulta evident quan ens situem davant de l'obra de Ton Sirera (Barcelona, 1911 Lleida, 1975), creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, de qui Lleida celebra enguany el centenari del seu naixement. Una celebració que constitueix una avinentesa excel·lent per insistir en la difusió del seu univers creatiu, un treball personal i singular que a partir d'aquesta primavera la seva ciutat adoptiva –va néixer a Barcelona, però s'instal·là a la capital de Ponent l'any 1935, on va exercir professionalment de metge odontòleg– reconeix una vegada més mitjançant diversos actes i activitats, com ara exposicions, publicacions o cicles de conferències i projeccions, en homenatge i record a la seva trajectòria vital i artística.

72

Autoretrat de Ton Sirera (1964).

73

Dues instantànies del 1968: aplec de la Mare de Déu del Bon Repòs, a Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà, i Mont, a la Val d’Aran.

Precisament fou a la Lleida dels cinquanta i dels seixanta on Sirera esdevingué un dels grans homes que treballaren incansablement per dotar la ciutat de manifestacions artístiques que connectessin amb la modernitat i les avantguardes en un context marcat per l'uniformisme cultural del franquisme. Amic i col·laborador d'artistes com Leandre Cristòfol, Lluís Trepat o Angel Jové, de cineastes com Claudio Gómez-Grau, d'escriptors com Guillem Viladot i Josep Vallverdú o d'activistes culturals com Jaume Magre, el nom de Ton Sirera sempre va anar associat activament amb totes aquelles iniciatives que d'una manera o d'una altra promoguessin la difusió i el debat a l'entorn de l'art en totes les seves disciplines, per exemple des les pàgines de la revista Labor, les parets de la Petite Gallerie de l'Alliance Française o les pantalles de l'Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar a conèixer també la seva producció artística.

Considerat com una figura imprescindible però alhora original i única en la història de la fotografia al nostre país, Sirera s'hi afeccionà des de molt jove. El seu esperit inquiet i aventurer van dur-lo així mateix a la pràctica de l'excursionisme i l'aviació –fou membre fundador del Centre Excursionista de Lleida i de l'Aeroclub de la ciutat–, activitats que finalment van acabar totes convergint en la seva obra. Sota el convenciment que no hi ha art sense experimen-

tació i amb la voluntat d'anar més enllà dels límits de la mera representació, les seves investigacions van dur-lo a esdevenir un pioner reconegut en el camp de la fotografia abstracta dins i fora de Catalunya. A partir especialment dels anys seixanta, Sirera va saber crear una obra fotogràfica que entroncava en essència amb el llenguatge de l'informalisme, un moviment artístic basat en l'abstracció que connectava amb l'avantguarda europea i que fou seguit per molts pintors catalans d’aquell període. D’una banda, ho va aconseguir mitjançant acurades macrofotografies d'escorces d'arbre, fustes corcades, líquens, tolles d'aigua o cultius de laboratori, i de l'altra, per mitjà de fotografies aèries que l'autor prenia hàbilment mentre pilotava la seva avioneta. Val a dir que ambdós procediments tenien els seus antecedents corresponents en la fotografia de botànica i l'aèria, que Sirera havia posat en pràctica conjuntament amb el seu germà Jordi des de dues dècades enrere, treball que va donar lloc a l'anomenat Arxiu Sirera-Jené, un exhaustiu registre d'imatges que comprenia des de les principals espècies arbòries de Catalunya –la qual cosa va donar lloc a la publicació científica Árboles l'any 1947– fins a un ara inèdit i gran mapa fotogràfic de pràcticament tot el territori català captat des de l'aire entre els anys 1945 i 1960. Les imatges abstractes que resultaren de l'evolució de les seves investigacions autodidàctiques en aquesta

Sirera va retratar, comarca a comarca, el paisatge humà i físic de la Catalunya dels 60-70

74

A la imatge superior, Vilaller, a l’Alta Ribagorça, publicada a Catalunya Visió 2 el 1968. A sota, vista aèria de la Seu Vella de Lleida (Catalunya Visió, 1968).

direcció eren positivades en còpies de gran format que Sirera va concebre muntades sobre bastidors, com si es tractés de qualsevol tipus de pintura basada en les qualitats matèriques de l'abstracció que conreaven molts dels artistes de l'època. Va ser l'any 1960 quan la Sala Aixelà de Barcelona va donar a conèixer la seva obra sota l'aixopluc de personalitats rellevants del món de la cultura, com el cèlebre crític Sebastià Gasch, que la situava a l'altura de la d'Antoni Tàpies o del fotògraf Josep M. Casademont, un dels grans animadors de l'escena fotogràfica barcelonina del moment, director de la galeria i creador del terme Nova Avantguarda, una etiqueta que es referia a la jove generació de fotògrafs integrada per noms com Francesc Català-Roca, Xavier M i s e ra ch s o Joan Colom, que renovaren la creació fotogràfica catalana durant els anys 50 i 60, paradoxalment, però, des de l'òptica documental.

En aquest mateix sentit, en paral·lel a les seves recerques en la fotografia no figurativa, també Ton Sirera va desenvolupar un intens recorregut com a fotògraf de reportatge, aportant la seva particular mirada sobre la realitat en la il·lustració de llibres geogràfics i de viatges. En un moment en què l'obra fotogràfica es difonia abans que res per mitjà dels llibres gràfics, l'artista lleidatà tingué l'oportunitat de posar de manifest generosament i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de manera

Fou pioner en el camp de la fotografia abstracta, mitjançant elements de la natura i la imatge aèria

75

Entranyable imatge de Lo Baratillo, al carrer Major de Lleida, que Sirera va retratar l’any 1968, com també el cinema de l’Espluga Calba, a les Garrigues.

especial a partir de la seva extensa i incansable labor amb Josep Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida (Destino, 1973) i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1974). Segons l'escriptor, aquest projecte editorial, un encàrrec de l'historiador Oriol Vergés que de ben segur casava amb l'ànim viatger i intrèpid del fotògraf, va conduir a ambdós companys en sortides quinzenals de final de setmana per gairebé catorze mil quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic d'una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició en un context en què el teixit urbà i industrial agafava cada vegada més protagonisme. El seu testimoni imprès en un relat a plana i contraplana, fruit de la seva col·laboració mútua, es presenta als nostres ulls avui no solament com un excel·lent retrat artístic i literari sobre els valors i les febleses del nostre territori, sinó també com una mirada excepcional a un paisatge i uns rostres avui ja pràcticament desapareguts.

Com a bon amant de totes d'aquelles manifestacions artístiques més lligades al món modern, Ton Sirera s'interessà igualment al llarg de la seva vida per l'art cinematogràfic i, de manera anàloga a les seves troballes en el camp de la fotografia abstracta, també va experimentar amb la imatge en moviment. Fruit d'aquesta passió van sorgir una sèrie d'obres sorprenents centrades en l'abstracció fílmica, autèntiques simfonies visuals d'impressionants efectes rítmics i cromàtics que han situat l'artista en un lloc d'honor en la història del cinema experimental de casa nostra.

No hi ha dubte, doncs, vist en perspectiva, que el centenari de Ton Sirera ens ofereix una nova oportunitat de tornar a descobrir sense complexos el fabulós llegat visual d'un artista extraordinari que, en reconeixement a la seva transcendència, avui dia dóna nom a un dels premis de fotografia més ben dotats del nostre país, un guardó que convoca anualment l'Institut d'Estudis Ilerdencs des del 2002 per afavorir la creació fotogràfica actual i que de ben segur enguany tindrà una significació molt especial.

D’INTERÈS EXPOSICIONS Ton Sirera. La mirada abstracta Col·lecció del Museu d'Art Jaume Morera Catalunya Visió Fotografies de Ton Sirera, Ferran Bosch i Jordi Verrié Museu d'Art Jaume Morera Del 10 de març al 12 de juny - www.paeria.cat/mmorera -----------------X Premi de Fotografia Ton Sirera Institut d'Estudis Ilerdencs - Informació de les bases: www.fpiei.cat

76

Ton Sirera, centenario de una mirada inquieta Lleida celebra este año el centenario del nacimiento de Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida, 1975), creador polifacético, conocido especialmente por su condición de fotógrafo en todas sus posibilidades, también pintor y cineasta. Una celebración con varios actos y actividades, como exposiciones, publicaciones o ciclos de conferencias y proyecciones, en homenaje y recuerdo a su trayectoria vital y artística. El nombre de Ton Sirera siempre estuvo asociado activamente a todas aquellas iniciativas que promovieran la difusión y el debate en torno al arte en todas sus disciplinas, por ejemplo desde las páginas de la revista Labor, las paredes de la Petite Gallerie de la Alliance Française o las pantallas de la Agrupación de Cine Amateur de Lleida. Sus inves-

tigaciones le llevaron a convertirse en un reconocido pionero en el campo de la fotografía abstracta dentro y fuera de Cataluña. A partir especialmente de los años sesenta, Sirera supo crear una obra fotográfica que entroncaba en esencia con el lenguaje del informalismo, un movimiento artístico basado en la abstracción que conectaba con la vanguardia europea y que fue seguido por muchos pintores catalanes de aquel período. Por una parte, lo consiguió mediante cuidadas macrofotografías de cortezas de árboles, maderas con carcoma o cultivos de laboratorio, y por otra, a través de fotografías aéreas que el autor tomaba mientra pilotaba su avioneta. En paralelo a sus investigaciones en la fotografía no figurativa, Ton Sirera también desarrolló un intenso

recorrido como fotógrafo de reportaje, aportando su particular mirada sobre la realidad en la ilustración de libros geográficos y de viajes. Con el escritor Josep Vallverdú publicó Els rius de Lleida y ocho de los diez volúmenes de la colección Catalunya Visió.

Sirera se interesó igualmente a lo largo de su vida por el arte cinematográfico y, de forma análoga a sus descubrimientos en el campo de la fotografía abstracta, també experimentó con la imagen en movimiento. Fruto de esta pasión surgieron una serie de obras sorprendentes centradas en la abstracción fílmica, auténticas sinfonías visuales de impresionantes efectos rítmicos y cromáticos que han situado el artista en un lugar de honor en la historia del cine experimental de Cataluña.

Vista aèria de Gósol (1960).

Escorça d’arbre (1960).

Cultiu (1960).

Ton Sirera. The centenary of a restless observer This year, Lleida hosts a number of acts and activities to celebrate the centenary of the birth of Ton Sirera (Barcelona, 1911 - Lleida, 1975). He was a versatile creator, particularly known for his work as a photographer - in all of its specialities - as well as a painter and film maker. The name Ton Sirera was always actively associated with initiatives that sought to promote and debate ideas relating to art, in all of its disciplines. He did this from the pages of the magazine Labor (Work), on the walls of the Petite Gallerie (Small Gallery) of the Alliance Française and on the screens of Lleida's Amateur Cinema Group. His experiments

also led him to become a recognised pioneer in the field of abstract photography, both inside and outside Catalonia. Particularly from the 1960s onwards, Sirera discovered how to create a style of photography that fitted in well with the language of Informalism: an artistic movement based on abstraction that was associated with the European vanguard and which influenced many Catalan painters during the same period. His participation in this field took the contrasting forms of carefully planned macro photographs and the aerial photographs that the author took while piloting his own light aircraft. At the same time as his

experiments with non-figurative photography, Ton Sirera also developed an intense career as a reportage photographer, contributing his own particular take on reality in the illustration of books on such subjects as geography and travel. With the writer Josep Vallverdú, he published Els rius de Lleida (The Rivers of Lleida) and eight of the ten volumes of the collection Catalunya Visió (A Vision of Catalonia). At the same time as conducting experiments in the field of abstract photography, he also played around with moving images and one product of this passion was a series of surprising works focused on abstract films.

Ton Sirera, centenaire d'un regard inquiet Lleida célèbre cette année avec plusieurs activités le centenaire de la naissance de Ton Sirera (Barcelone, 1911 - Lleida, 1975), créateur aux nombreuses facettes, notamment connu pour sa condition de photographe dans toutes les possibilités qu'offre cet art, mais aussi en tant que peintre et cinéaste. Le nom de Ton Sirera a toujours été associé activement à toutes les initiatives promouvant la diffusion et le débat autour de l'art dans toutes ses disciplines, aussi bien à travers les pages du magasine Labor, qu'à travers des murs de la Petite Gallerie de l'Alliance Française ou des écrans du Groupe de Cinéma Amateur de Lleida. Grâce à

ses recherches il devint un pionnier reconnu dans le domaine de la photo abstraite aussi bien en Catalogne qu'ailleurs. À partir notamment des années soixante, Sirera sut créer une œuvre photographique qui s'apparentait en essence avec le langage de l'informalisme, mouvement artistique basé sur l'abstraction qui connectait avec l'avant-garde européenne et qui fut suivi par de nombreux peintres catalans de l'époque. Il y arriva d'une part à travers des photos en macro soignées et d'autre part à travers des potos aériennes prises lorsqu'il pilotait son propre avion. Parallèlement à ses recherches dans le domaine

77

de la photo non figurative, Ton Sirera développa également un parcours intense en tant que photographe de reportages, présentant son regard particulier sur la réalité moyennant l'illustration de livres géographiques et de voyages. Avec l'écrivain Josep Vallverdú il publia Els rius de Lleida et huit parmi les dix volumes de la collection Catalunya Visió. De façon analogue à ses découvertes dans le domaine de la photo abstraite, il expérimenta également avec l'image en mouvement et, fruit de cette passion, surgirent une série d'œuvres surprenantes centrées sur l'abstraction filmique.

OTÍCIES

PAT R O N AT

El romànic de la Vall de Boí acull l’acte de lliurament del 22è Premi “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet L’església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí, va acollir el 25 de març l’acte de lliurament del 22è Premi Turístic Internacional “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet, encapçalat pels presidents de la Diputació, Jaume Gilabert, i del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Joan Perelada, i amb la presència d’un centenar d’assistents. En aquesta edició s’hi van presentar 215 treballs.

Els guardonats han estat: Núria Garcia i Oriol Alamany (Premsa especialitzada en viatges i turisme); David Marín (Premsa escrita d'informació general); Stefania Mezzetti i Emilio Ganzerla (Premsa Internacional); Robert Fonollosa (Televisió); Mònica López, Núria Jar i Pere Figuerola (Ràdio); Ramon Gabriel i Marc Casals (Millor reportatge fotogràfic), i Neus Martí i Mikel Aristregi (Mitjans de comunicació locals).

EL ROMÁNICO DE LA VALL DE BOÍ ACOGE LA ENTREGA DEL 22º “PICA D’ESTATS” La iglesia románica de Sant Climent de Taüll acogió el 25 de març el acto de entrega del 22º Premio Turístico Internacional “Pica d’Estats” de Prensa, Radio, Televisión e Internet, encabezado por los presidentes de la Diputación de Lleida, Jaume Gilabert,

y del Consejo Comarcal de la Alta Ribagorça, Joan Perelada. Los premiados han sido: Núria Garcia y Oriol Alamany (Prensa especializada en viajes y turismo); David Marín (Prensa escrita de información general); Stefania Mezzetti y Emilio

Ganzerla (Prensa Internacional); Robert Fonollosa (Televisión); Mònica López, Núria Jar y Pere Figuerola (Radio); Ramon Gabriel y Marc Casals (Fotografía), y Neus Martí y Mikel Aristregi (Medios de comunicación locales).

THE ROMANESQUE OF THE VALL DE BOÍ HOSTS THE PRESENTATION OF THE 22nd EDITION OF THE PICA D'ESTATS On 25th March, the Romanesque church of Sant Climent de Taüll, in the Vall de Boí, hosted the prize-giving ceremony for the 22nd edition of the Pica d'Estats International Tourism Prizes for Press, Radio, Television and Internet Journalism, an event which was attended by about one hundred people. The prize winners have been: Núria Garcia and Oriol Alamany (Press article specialising

in travel and tourism); David Marín (Written press article providing general information); Stefania Mezzetti and Emilio Ganzerla (International press article); Robert Fonollosa (Television broadcast); Mònica López, Núria Jar and Pere Figuerola (Radio broadcast); Ramon Gabriel and Marc Casals (Photography), and Neus Martí and Mikel Aristregi (Local media).

L'ARCHITECTURE ROMANE DE LA VALLÉE DE BOÍ ACCUEILLE LA CÉRÉMONIE DE REMISE DU 22e PRIX PICA D'ESTATS L'église romane de Saint Clément de Taüll, dans le Val d'Aran, a abrité le 25 mars dernier la cérémonie de remise du 22e Prix Touristique International Pica d'Estats de Presse, Radio, Télévision et Internet, à

laquelle a assisté une centaine de personnes.

Les lauréats ont éte: Núria Garcia et Oriol Alamany (Presse spécialisée dans les voyages et le tourisme); David Marín (Presse écrite d'information générale); Stefania Mezzetti

78

et Emilio Ganzerla (Presse Internationale); Robert Fonollosa (TV); Mònica López, Núria Jar et Pere Figuerola (Radio); Ramon Gabriel et Marc Casals (Photo), et Neus Martí et Mikel Aristregi (Médias locaux).

OTÍCIES

PAT R O N AT

La 3a temporada del Tren dels Llacs, amb vint-i-una circulacions d’anada i tornada El Tren dels Llacs, recorregut turístic entre Lleida i la Pobla de Segur amb la històrica locomotora de vapor la Garrafeta, va iniciar la tercera temporada el 22 d’abril, coincidint amb la Setmana Santa, i finalitzarà el 29 d’octubre amb la previsió de superar els 4.315 usuaris de la campanya anterior. Les circulacions amb la Garrafeta tindran lloc cada dissabte fins al 2 de juliol (inclòs), i del 10 de setembre al 29 d’octubre (excepcionalment també circularà el dimarts 6 de setembre). S’han programat 21 sortides d’anada i tornada. Durant les quatre hores d’estada del tren a la població del Pallars Jussà, els viatgers poden visitar el conjunt modernista Casa Mauri, el Molí de l’Oli, el Museu dels Raiers, el Centre d’Interpretació de l’Antic Comerç a Salàs de Pallars i gaudir de la gastronomia de la zona i d’un Mercat del Tren, amb productes artesanals i agroalimentaris.

LA TERCERA TEMPORADA DEL TREN DE LOS LAGOS TENDRÁ 21 CIRCULACIONES DE IDA Y VUELTA El Tren de los Lagos, recorrido turístico entre Lleida y La Pobla de Segur con la histórica locomotora de vapor la Garrafeta, inició la tercera temporada el 22 de abril y finalizará el 29 de octubre con la previsión de superar los 4.315 usuarios de la anterior campaña. Las circulaciones tendrán lugar cada sábado hasta el 2 de julio, y del 10 de septiembre al 29 de octubre (también circulará el 6 de septiembre).

Se han programado 21 salidas de ida y vuelta. Durante la estancia del tren en la población del Pallars Jussà, los viajeros pueden visitar el conjunto modernista Casa Mauri, el Molino del Aceite, el Museo de los Almadieros y el Centro de Interpretación del Antiguo Comercio en Salàs de Pallars.

THE THIRD SEASON OF THE LAKES TRAIN WILL OFFER 21 RETURN TRIPS

LA TROISIÈME SAISON DU TRAIN DES LACS AURA 21 TRAJETS

The Lakes Train, which offers a tourist route between Lleida and La Pobla de Segur with the historic steam locomotive popularly known as “la Garrafeta”, began its third season on 22nd April, coinciding with Easter Week. The current season will finish on 29th October, when it is forecast that the train will have carried more than the 4,315 travellers who used the service in 2010. There will be trips with “La Garrafeta” every Saturday until 2nd July (inclusive) and then from 10th September to 29th October (plus a special service on Tuesday 6th September). Twenty-one return trips have been programmed.

During the train's four hour train visit to El Pallars Jussà, visitors can visit the Art Nouveau complex of Casa Mauri, the Olive Oil Mill, the River Rafters' Museum, etc.

Le Train des Lacs, parcours touristique entre Lleida et La Pobla de Segur avec la locomotive à vapeur historique la Garrafeta, a commencé sa troisième saison le 22 avril, coïncidant avec la Semaine Sainte, et terminera le 29 octobre. Il est prévu det dépasser les 4.315 passagers de la saison dernière. Les voyages avec La Garrafeta ont lieu tous les samedis jusqu'au 2 juillet (inclus), et du 10 septembre au 29 octobre (exceptionnellement elle circulera aussi le mardi 6 septembre). En tout, 21 trajets aller-retour sont programmés. Pendant les quatre heures où le train restera dans la ville du Pallars Jussà, les passagers pourront visiter l'ensemble moderniste Casa Mauri, le Moulin à Huile, les Musée des Raiers, le Centre d'Interprétation à Salàs de Pallars, etc.

79

OTÍCIES

PAT R O N AT

“Visit Lleida”, imatge nova més global per promocionar el territori a la resta de l’Estat i en l'àmbit internacional El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha canviat la imatge corporativa que l’ha acompanyat des de la seva creació l’any 1989 amb un redisseny de la marca “Ara Lleida”, que s’aplica a les actuacions a Catalunya, i la incorporació de “Visit Lleida”, que serveix per promocionar el territori a la resta de l’Estat i en l'àmbit internacional. La imatge nova és més fresca i flexible, per tal de potenciar encara més els valors de la natura i

“VISIT LLEIDA”, NUEVA IMAGEN PARA PROMOCIONAR EL TERRITORIO EN EL EXTRANJERO El Patronato de Turismo ha canviado la imagen corporativa que lo ha acompañado desde su creación en el año 1989 con un rediseño de la marca “Ara Lleida”, que se aplica a las actuaciones en Cataluña, y la incorporación de “Visit Lleida”, que sirve para promocionar el territorio en España y a nivel internacional. La nueva imagen es más fresca y flexible, para potenciar aún más los valores de la naturaleza. Tiene que servir para continuar posicionando con más fuerza el turismo de Lleida tanto a nivel estatal como en su proyección internacional. La marca se combina con los productos turísticos de Lleida, como gastronomía, turismo rural, naturaleza, aventura, ornitología, etc.

adaptar-se als criteris més recents sobre la biodiversitat i la sostenibilitat. La marca nova, dotada de més frescor, agilitat, versatilitat i color, ha de servir per continuar posicionant amb més força el turisme de Lleida tant en l’àmbit estatal com en la seva projecció internacional. La marca es combina amb els productes turístics de la demarcació de Lleida, com ara gastronomia, turisme rural, natura, aventura, ornitologia, etc.

“VISIT LLEIDA”, A NEW, MORE GLOBAL IMAGE TO PROMOTE LLEIDA The Patronat de Turisme of the Diputació de Lleida has recently changed the corporate image that it had used since its creation in 1989. The “Ara Lleida” brand, which has been redesigned, will continue to be used for promotional activity within Catalonia while a new “Visit Lleida” design will be used to promote the territory in the rest of Spain and internationally. The new image, which is fresher and more flexible, seeks to further highlight the value of nature and also to incorporate the latest criteria relating to biodiversity and sustainability. The new trade mark, which is fresher, more agile, versatile and colourful, will give an even greater force to the promotion of tourism in Lleida both in Spain and internationally.

80

“VISIT LLEIDA”, NOUVELLE IMAGE GLOBALE POUR PROMOUVOIR LE TERRITOIRE Le Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida a changé l'image corporative qui l'accompagnait depuis sa création en 1989, en redessinant la marque “Ara Lleida”, qui s'applique aux activités en Catalogne, et en incorporant le nouveau logo “Visit Lleida”, qui sert à promouvoir le territoire dans le reste de l'Espagne et à l'étranger.

La nouvelle image est plus fraîche et flexible, permettant ainsi de promouvoir davantage les valeurs de la nature et de s'adapter aux critères récents de biodiversité et durabilité. La nouvelle marque, plus fraîche, agile, versatile et colorée, servira à situer avec plus de force le tourisme de Lleida aussi bien en Espagne que dans sa projection internationale.

OTÍCIES

PAT R O N AT

Nova temporada de turisme actiu i esports d’aventura a Lleida amb 178 empreses Amb l’arribada de la primavera, s’ha iniciat una nova temporada dels esports de riu i de les activitats relacionades amb el turisme actiu i els esports d’aventura a la demarcació de Lleida, un sector que s’ha consolidat en els darrers anys com un referent en aquest àmbit a tot l’Estat. Enguany han iniciat la campanya 178 empreses d’aventura i de turisme actiu (un 12% més respecte del 2010), que organitzen a les 13 comarques lleidatanes una cinquantena d’activitats, i s’espera aconseguir uns 650.000 serveis. A més, el Pallars Sobirà celebrarà aquest estiu els 25 anys de l’inici del ràfting a les aigües del riu Noguera Pallaresa i la introducció posterior d’aquesta activitat al conjunt de l’Estat espanyol. El sector genera un impacte econòmic d’uns 55 milions d’euros per temporada, la qual cosa representa el 6,5% dels ingressos del sector turístic de les Terres de Lleida.

NUEVA TEMPORADA DE TURISMO ACTIVO Y DEPORTES DE AVENTURA EN LLEIDA Con la llegada de la primavera, se ha iniciado una nueva temporada de los deportes de río y de las actividades relacionadas con el turismo activo y los deportes de aventura en la demarcación de Lleida, un sector que se ha consolidado en los últimos años como

un referente en este ámbito en todo el Estado. Este año han iniciado la campaña 178 empresas de aventura y de turismo activo (un 12% más respecto a 2010), que organizan en las 13 comarcas leridanas una cincuentena de actividades, y se espera

conseguir unos 650.000 servicios. Además, el Pallars Sobirà celebrarà los 25 años del inicio del rafting en las aguas del río Noguera Pallaresa. El sector genera un impacto económico de unos 55 millones de euros por temporada.

A NEW SEASON OF ACTIVE TOURISM AND ADVENTURE SPORTS WITH 178 COMPANIES The arrival of spring has been accompanied by the beginning of a new season of river sports, active tourism and adventure sports in the Lands of Lleida. This is a sector that has become well consolidated in recent years and is a reference within its field for the whole of Spain. This year, 178 different companies have begun their campaigns to offer adventure sports and active tourism (12% more than in

2010). Between them, they will organise about 50 different types of activity in the 13 comarques (local districts) of Lleida and expect to handle around 650,000 clients. This summer, El Pallars Sobirà will also celebrate the 25th anniversary of the arrival of rafting to the waters of the River Noguera Pallaresa and the subsequent introduction of this activity into the rest of Spain.

NOUVELLE SAISON DE TOURISME ACTIF ET DE SPORTS D'AVENTURE À LLEIDA AVEC 178 ENTREPRISES Avec l'arrivée du printemps, la nouvelle saison de sports de rivière et les activités liées au tourisme actif et aux sports d'aventure de la démarcation de Lleida a commencé. Ce secteur s'est consolidé dans les dernières années jusqu'à devenir la référence dans ce

domaine en Espagne. Cette année, la saison a été entamée par 178 entreprises d'aventure et de tourisme actif (12% de plus par rapport à 2010), qui organisent une cinquantaine d'activités dans les 13 contrées de Lleida, et l'on estime obtenir environ 650.000 services

81

(un impacte économique d'environ 55 millions d'euros par saison). Le Pallars Sobirà fêtera cet été les 25 ans du début du rafting dans les eaux de la Noguera Pallaresa ainsi que l'introduction postérieure de cette activité dans l'ensemble de l'Espagne.

RESTAURANT SOLÉS Pl. del Pou, 1 25791 TIURANA Tel. 973 05 60 47 www.restaurantsoles.cat

Esqueixada de bacallà amb gelat d’oliva negra Preparació: Dessalar el bacallà per aconseguir el punt de sal. Esqueixar procurant ferho en la direcció de les seves fibres fins aconseguir la mida desitjada.

Triturar els tomàquets prèviament pelats, amb els alls i la ceba. Afegir el bacallà i per sobre un bon raig d’oli.

Tallar uns tomàquets a dauets petits per a la presentació final.

Posar la barreja del bacallà en un motlle cilíndric –omplir unes tres quartes parts del motlle. A la part superior col·locar el tomàquet a dauets. Treure el motlle i posar un bouquet de mezclum i un canal de gelat d’oliva negra a sobre de l’esqueixada.

Ingredients: ❖ 150 g de bacallà esqueixat ❖ 10 g de ceba tendra ❖ un all ❖ tomàquet de pera ❖ oli de les Garrigues ❖ gelat d’oliva negra ❖ mezclum (enciams variats)

Bacalao desmenuzado con helado de aceituna negra

Shredded cod with black olive ice-cream

Morue émiettée avec de la glace aux olives noires

Preparación: Desalar el bacalao para conseguir el punto de sal y desmenuzar. Triturar los tomates pelados, con los ajos y la cebolla. Añadir el bacalao y un poco de aceite. Cortar unos tomates en dados pequeños para la presentación final. Poner la mezcla del bacalao en un molde cilíndrico. En la parte superior colocar el tomate en daditos. Sacar el molde y, finalmente, poner un bouquet de mezclum y un canal de helado de aceituna negra encima de la composición.

Preparation: Desalt the cod to obtain just a slight touch of saltiness and then shred it. Mash the peeled tomatoes with the garlic and onion. Add the cod and a little olive oil and then dice some tomatoes into small cubes for the final presentation. Put the cod mixture in a cylindrical mould. Place the small cubes of tomato on top. Remove the mould and finally put a bouquet of mezclum (an assortment of different types of lettuce) on top and decorate with some black olive ice-cream.

Preparation: Dessalez la morue pour obtenir le point de sel idéal et émiettez-la. Écrasez les tomates pelées, l'ail et l'oignon. Ajoutez la morue et un peu d'huile. Coupez les tomates en petits cubes pour la présentation finale. Mettez le mélange de morue dans un moule cylindrique. Placez les petits cubes de tomates au-dessus. Enlevez le moule et ajoutez un petit bouquet de mesclun. Pour finir, faites couler de la glace aux olives noires par-dessus de la composition.

Ingredientes: • 150 g de bacalao desmenuzado • 10 g de cebolla tierna • un ajo • tomate de pera • aceite de las Garrigues • helado de oliva negra • mezclum

Ingredients: • 150 g shredded cod • 10 g tender onion • a clove of garlic •pear tomato • olive oil from les Garrigues • black olive ice-cream • mezclum

Ingredients: • 150 g de morue émiettée • 10 g d'oignons tendres • une gousse d'ail • tomates poire • huile des Garrigues • glace aux olives noires • mesclun

82

RESTAURANT CASA XALETS C/ la Font, 14 25691 ÀGER Tel. 973 45 52 96

Conill amb bolets del Montsec, a l’aroma de romaní Preparació: Col·locar una cassola al foc amb l'oli ben calent. Afegir els alls i la fulla de llorer i retirar al cap de pocs minuts. Posar a fregir el conill, i quan estigui daurat, afegir el brandi fins a reduir l’alcohol.

Finalment, sofregir la ceba i afegir els bolets, la picada de nous, la llesca de pa fregida, el got de vi blanc, una mica d'aigua, quatre grans de pebre negre i sal al gust.

Deixar-ho coure de vint a vint-i-cinc minuts a foc lent i emplatar. Decorar amb la branca de romaní a sobre del conill.

Ingredients: ❖ 1 conill ❖ 1/4 kg de bolets del Montsec ❖ 1 ceba picada ❖ 4 alls ❖ una torrada fregida ❖ 4 nous ❖ 1 branca de romaní ❖ 1 fulla de llorer ❖ 1 copa de brandi ❖ 1 got petit de vi blanc ❖ 4 grans de pebre negre ❖ sal ❖ oli

Conejo con setas del Montsec al aroma de romero Preparación: En una cazuela con aceite muy caliente, añadir los ajos y la hoja de laurel y retirar a los pocos minutos. Freír el conejo y, cuando esté dorado, añadir el brandy hasta reducir el alcohol.

Finalmente, freir la cebolla y añadir las setas, la picada de nueces, el vino blanco, un poco de agua, cuatro granos de pimienta negra y sal al gusto.

Rabbit with Montsec mushrooms flavoured with rosemary

Dejar cocer de veinte a veinticinco minutos a fuego lento y servir. Decorar con la rama de romero encima del conejo.

Preparation: Add the garlic and bay leaf to a pan of hot olive oil before taking it off the heat for a few minutes. Fry the rabbit and when it is a golden colour, add the brandy and gradually reduce the alcohol. Finally, fry lightly the onion and add the mushrooms, chopped nuts, white wine, a little water and four black peppercorns and then salt to taste. Leave to simmer on a low flame for twenty to twenty-five minutes and then serve. Garnish the rabbit by adding the sprig of rosemary.

Ingredientes: • 1 conejo • 1/4 kg de setas del Montsec • 1 cebolla picada • 4 ajos • una tostada frita • 4 nueces • 1 ramita de romero • 1 hoja de laurel • 1 copa de brandy • 1 vaso pequeño de vino blanco • 4 granos de pimienta negra • sal • aceite

Ingredients: • 1 rabbit • 1/4 kg of Montsec mushrooms • 1 chopped onion • 4 heads of garlic • a piece of fried toast • 4 nuts • 1 sprig of rosemary • 1 bay leaf • 1 glass of brandy • 1 small glass of white wine • 4 black peppercorns • salt • olive oil

83

Lapin aux champignons du Montsec parfumé au romarin Preparation: Faites revenir quelques minutes l'ail et la feuille de laurier dans une casserole avec de l'huile chaude. Faites dorer le lapin et ajoutez ensuite le brandy jusqu'à évaporation de l'alcool.

Finalement faites revenir l’oignon et ajoutez les champignons, les noix écrasées, le vin blanc, un peu d'eau, quatre grains de poivre noir et salez.

Laissez cuire entre vingt et vingt-cinq minutes à feu doux et servez. Décorez avec la branche de romarin.

Ingredients: • 1 lapin • 1/4 Kg de champignons du Montsec • 1 oignon haché • 4 gousses d'ail • 1 tartine de pain grillée • 4 noix • 1 petite branche de romarin • 1 feuille de laurier • 1 verre de brandy • 1 petit verre de vin blanc • 4 grains de poivre noir • sel • huile

g

U I A

D E

M U S E U S

Un projecte de recuperació de la memòria històrica Text: Marina Pujol Fotos: Santi Iglesias

Les Borges Blanques obre les portes d’aquest nou centre, que repassa la trajectòria del president Macià i la seva vinculació amb el municipi.

84

85

U

n dels primers mítings que va celebrar la Solidaritat Catalana durant els primers anys del segle XX va ser a les Borges Blanques per a la presentació dels seus candidats. L'activista i polític borgenc Ramon Arrufat, en el seu llibre Macià, recorda amb emoció quan davant aquell balcó de can Bardina, Francesc Macià “...va dir ple d'energia, tot tartamudejant i donant un cop de braç damunt la barana amb el puny clos que ell no estava disposat que es vexés ni un moment més el seu poble, Catalunya, i 'davant d'això estic disposat a tot'”. Aquell dia, a les Borges Blanques, l'acompanyaven en aquell balcó Salmerón, Cambó i mossèn Sales. Seria un dels primers contactes del president Macià amb un poble, ciutat més endavant, que li donà el seu suport incondicional durant molts i molts anys.

En el marc del 80è aniversari de la proclamació de la República Catalana per part del president Francesc Macià, el passat 14 d'abril les Borges Blanques va obrir les portes al públic de l'Espai Macià, un centre situat al nucli antic de la capital garriguenca que compleix tres objectius, segons explica l'alcalde, Miquel Àngel Estradé. D'una banda, suposa una actuació important quant a la regeneració urbanística del nucli històric del municipi, que es trobava força degradat en aquest indret; en segon lloc, serà també la seu de l'Oficina de Turisme Local i Comarcal de les Garrigues, gestionada conjuntament amb el Consell Comarcal, on el visitant hi podrà trobar tot tipus d'informació referent a la restauració, punts de venda d'oli, allotjament, rutes turístiques, patrimoni, entre d’altres informacions. En Les Borges volia tercer lloc, és una iniciativa de recuexplicar qui va ser el p e r a c i ó d e l a president Macià i el memòria històrica.

“Les Borges volia projecte de país que explicar també qui volia tirar endavant va ser el president Macià, quin era el projecte de país que volia tirar endavant, una Catalunya lliure, progressista i avançada; a més, el municipi va esdevenir els anys 20 i 30 un dels bressols del catalanisme modern i va saber donar un grup de polítics molt compromesos amb aquest projecte”, matisa Estradé.

En aquest edifici de quatre plantes, l’Espai Macià explica l’etapa política de Catalunya amb aquest home al capdavant.

Amb una superfície de 500 metres quadrats distribuïts en 4 plantes, l'Espai Macià explica aquesta etapa política de Catalunya amb Macià al capdavant. La planta del soterrani és una sala polivalent amb una

86

Les plantes segona i tercera són destinades a l’exposició –fotografies, vídeos, documents, etc.– sobre la figura i la trajectòria de Francesc Macià.

capacitat de 60 butaques on es poden fer activitats diverses com xerrades, seminaris, tallers i també presentacions d'olis i vins. La planta primera, que és la que es troba a peu de plaça i que dóna accés al nou centre, acull el hall i l'oficina de turisme local i comarcal. Finalment les plantes segona i tercera són destinades pròpiament a l'exposició sobre la figura i la trajectòria de Francesc Macià, des de la seva etapa com a militar i tota la seva vida destinada Macià va renunciar al que fou el seu somni, “un país lliure, avançat i a l’acta de diputat culte”.

per Barcelona i es va quedar amb la de les Borges Blanques

Els documents que formen part de l'exposició, entre fotografies, vídeos i escrits, han estat consultats amb les fonts locals i l'Arxiu Històric Nacional de Catalunya i mostren aquest recorregut vital i polític del president Macià, l'Avi, la lluita i el moviment que va encapçalar, la seva etapa a l'exili, els viatges, i de manera especial la seva vinculació amb la capital de les Garrigues.

El lligam de Francesc Macià i Llussà amb Lleida i les Borges Blanques es remunta a la seva trajectòria militar, a més d'aspectes familiars. Tot i que fou nascut a Vilanova i la Geltrú, era fill d'una família

87

A la primera planta s’ha instal·lat la nova Oficina de Turisme local i comarcal.

de les Borges Blanques que negociava amb vi i oli. En la dècada de 1880 va ser destinat a Lleida procedent de Sevilla, on va ocupar la comandància d'enginyers militars i va ascendir a tinent coronel. Va presentar la seva candidatura en el marc de Solidaritat Catalana pel districte de les Borges el 1907 i també per Barcelona. Va guanyar en ambdós casos i finalment va renunciar a l'acta de diputat per Barcelona i es va quedar amb la de les Borges, acta que renovaria en totes les eleccions posteriors fins a 7 vegades: 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Una de les anècdotes més conegudes i molt representativa de la devoció dels borgencs i borgenques pel president es remunta a l'any 1910, quan Macià va refusar prendre possessió com a diputat, fet davant el qual centenars d'electors es van desplaçar amb tren expressament des de les Borges fins a Madrid per presentar la seva acta a les corts madrilenyes.

Nombrosos documents gràfics donen constància de les visites que el president Macià va fer al municipi garriguenc durant tots aquests anys i l'entrega amb què va desenvolupar les tasques relacionades amb la seva funció com a diputat, impulsant també infraestructures viàries molt necessàries entre municipis del districte.

El cost de l'Espai Macià, 1,6 milions d'euros, ha estat finançat pel govern de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Lleida, que han assumit el 95% del total, mentre que el 5% restant ha estat costejat per l'Ajuntament de les Borges.

D’INTERÈS

A Mollerussa

COM ARRIBAR-HI A Lleida

Centenars de documents gràfics deixen constància de la seva relació amb el municipi garriguenc.

L-200

Juneda

Espai Macià Plaça Ramon Arqués, 5 - 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 140 874 - Web: www.espaimacia.cat

LES BORGES BLANQUES

l e s G a r r i g u e s N-240

Horaris: De dimarts a dissabte: Matí: de 10.00 a 14.00 h Tarda: de 17.00 a 20.00 h Diumenges i festius: de 10.00 a 14.00 h Dilluns: tancat

A Lleida / Saragossa

AP7

A Tarragona / Barcelona

A Tarragona

88

Espai Macià, un proyecto de recuperación de la memoria histórica En el marco del 80º aniversario de la proclamación de la República Catalana por parte del presidente Francesc Macià, el pasado 14 de abril en Les Borges Blanques abrió las puertas al público el Espai Macià, un centro ubicado en el núcleo antiguo de la capital garriguense, que será también la sede de la Oficina de Turismo Local y Comarcal de las Garrigues, donde se podrá encontrar todo tipo de información referente a la restauración, puntos de venta de aceite, alojamiento, rutas turísticas, patrimonio, entre otras informaciones.

Con una superficie de 500 metros cuadrados distribuidos en 4 plantas, el Espai Macià explica la etapa política de Cataluña de los años 1920 y 1930 con Macià al frente. La planta del sótano es una sala polivalente donde se pueden realizar diversas actividades como charlas, seminarios, talleres y también presentaciones de aceites y vinos. La planta primera alberga el hall y la oficina de turismo local y comarcal. Por último, las plantas segunda y tercera están destinadas propiamente a la exposición sobre la figura y trayectoria de Francesc Macià, desde su etapa

como militar y toda su vida destinada al que fue su sueño, “un país libre, avanzado y culto”.

Los documentos que forman parte de la exposición, entre fotografías, vídeos y escritos, han sido consultados con las fuentes locales y el Archivo Histórico Nacional de Cataluña y muestran este recorrido vital y político del presidente Macià, el Avi, la lucha y el movimiento que encabezó, su etapa en el exilio, los viajes, y de forma especial su vinculación con la capital de las Garrigues.

El vínculo de Francesc Macià i Llussà con Lleida y Les Borges Blanques se remonta a su trayectoria militar, además de aspectos familiares. Pese a que nació en Vilanova i la Geltrú, era hijo de una familia de Les Borges Blanques que negociaba con vino y aceite. Fue diputado por el distrito de Les Borges en 1907, acta que renovaría en todas las elecciones posteriores hasta 7 veces: 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 y 1923.

Espai Macià, a project to recover the historic memory The Espai Macià opened to the public in Les Borges Blanques on 14th April, marking the 80th anniversary of the proclamation of the Catalan Republic by President Francesc Macià. This centre, which is located in the old part of the capital of Les Garrigues, will also serve as the Tourist Information Office for both the town and the comarca (local district) of Les Garrigues. The new centre will provide a wide range of information about local restaurants, points of sale for olive oil, accommodation, tourist routes and heritage sites.

With a total surface area of 500 m2 distributed between 4 floors, the Espai Macià explains the political context of Catalonia in the 1920s and 1930s, with Macià as the main protagonist. The basement is a multi-use room where it is possible to organise a variety of activities, including talks, seminars, workshops and presentations of olive oils and wines. The first floor contains the entrance hall and the local and district tourist information office. Finally, the second and third floors are dedicated to an exhibition about the figure and trajectory of Francesc Macià, including

his time in the army and how he dedicated his whole life to the dream of “a free, advanced and cultured country”. The documents that form part of the exhibition, which include photographs, video and other documentation, have all been checked with local sources and the National Historical Archive of Catalonia. They trace the political life and career of President Macià –who was known as “el Avi” (The Grandfather)– and the struggle of the movement that he led, his period in exile, and his travels, giving special attention to his connection with the capital of Les Garrigues.

Espai Macià, un projet de récupération de la mémoire historique Dans le cadre du 80e anniversaire de la proclamation de la République Catalane par le président Francesc Macià, le 14 avril dernier, ouvrit ses portes à les Borges Blanques l'Espace Macià, un centre situé au cœur historique du chef-lieu des Garrigues, qui sera également le siège de l'Office de Tourisme Local et de la Contrée des Garrigues, et où l'on aura accès, entre autres, à tout type d'information sur la restauration, les points de vente de l'huile, l'hébergement, les routes touristiques et le patrimoine de la contrée. Sur une

superficie de 500 mètres carrés distribués en 4 étages, l'Espace Macià explique l'étape politique de la Catalogne dans les années 20 et 30, à l'époque du président Macià. L'étage souterrain est une salle polyvalente pour différentes activités, discussions, séminaires, ateliers et même pour des présentations d'huiles et de vins. Le premier étage abrite le hall et l'office de tourisme local et de la contrée. Finalement, le deuxième et troisième étage sont consacrés à l'exposition sur le personnage et à la trajectoire de Francesc Macià,

89

depuis son étape en tant que militaire et toute sa vie consacrée à ce qui fut son rêve: «un pays libre, avancé et cultivé». Les documents qui font partie de l'exposition, entre photos, vidéos et documents, ont été consultés avec des sources locales et avec les Archives Nationales de Catalogne et montrent ce parcours de vie et politique du président Macià, l'Avi (le grand-père), la lutte et le mouvement qu'il dirigea, son étape en exil, les voyages et, de façon spéciale, son rapport étroit avec le chef-lieu des Garrigues.

INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

Agramunt Pl. del Pou, s/n - 25310 Agramunt Tel. 973 39 10 89 www.turismeagramunt.cat turisme@agramunt.cat

Isona i la Conca Dellà C/ del Museu, 4 - 25650 Isona Tel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 28 www.parc-cretaci.com / ofturisme@parc-cretaci.com

Arbeca Oficina de Turisme-Espai Cèsar Martinell Cooperativa del Camp C/ Lleida, s/n - 25140 Arbeca Tel. 973 16 00 08 - 973 16 00 00 www.arbeca.org / turismearbeca206@arbequina.coop

Ivars d’Urgell Oficina de Turisme de l’Estany d’Ivars i Vila-sana Estany d’Ivars i Vila-sana (zona aparcaments) Tel. 973 71 13 13 - Fax 973 60 04 77 www.estanyivarsvilasana.cat info@estanyivarsvilasana.cat

Arties C/ dera Mòla, s/n - 25599 Arties Oficina oberta només a l’estiu

La Guingueta d’Àneu Consorci de Turisme Vall d’Àneu C/ Carretera, s/n. Edif. Ajuntament 25597 La Guingueta d’Àneu Tel./Fax 973 62 65 68 www.vallsdaneu.org / vait@svt.es

Solsona • Oficina de Turisme Comarcal del Solsonès Centre d’Interpretació Turística del Solsonès Ctra. de Bassella, 1 - 25280 Solsona Tel. 973 48 23 10 - Fax 973 48 19 33 www.turismesolsones.com / turisme@turismesolsones.com

Les Av. Sant Jaime, 36 - 25540 Les Tel. 973 64 73 03 www.torismeles.com / torismeles@torismeles.com

• Oficina de Turisme Municipal de Solsona Plaça Major, 4 – 25280 Solsona Tel.: 973 48 10 09 www.solsonaturisme.com / solsonaturisme@ajsolsona.cat

Balaguer Pl. Comtes d’Urgell, 5 - 25600 Balaguer Tel. 973 44 51 94 - Fax 973 44 50 53 www.balaguer.cat / turisme@balaguer.net Baronia de Rialb C/ Monestir, 1 25747 Gualter, La Baronia de Rialb Tel. 973 46 02 34 - Fax 973 46 21 25 www.baroniarialb.cat turisme@baroniarialb.cat Barruera, Vall de Boí Pg. Sant Feliu, 43 - 25527 Barruera Tel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 21 www.vallboi.com / vallboi@vallboi.com Bellpuig • Punt d’informació municipal Convent de Sant Bartomeu Ctra. Belianes, s/n - 25250 Bellpuig Tel. 973 32 02 92 www.bellpuig.cat / bellpuig.cultura@gencat.cat • Oficina municipal C/ Homenatge a la Vellesa, 6 - 25250 Bellpuig Tel. 973 32 05 36 www.bellpuig.cat / oficinaturisme@bellpuig.cat Bellver de Cerdanya Patronat de Turisme de Bellver de Cerdanya Pl. Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de Cerdanya Tel. - Fax 973 51 02 29 www.bellver.org / bellver@bellver.org Borges Blanques, les Consell Comarcal de les Garrigues Av. Francesc Macià, 54 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 14 26 58 - Fax 973 14 01 06 www.turismegarrigues.com / turisme@garrigues.cat Oficina Comarcal i Local de Turisme Plaça Ramon Arqués, 5 - 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 14 08 74 Bossòst Pg. Eduard Aunós, 14 - 25550 Bossòst Tel. 973 64 72 79 http://bossost.ddl.net Cervera C/ Major, 115 - 25200 Cervera Tel./Fax 973 53 13 03 www.lasegarra.org / turisme@ccsegarra.cat Centre d'Acollida Turística de Cervera (CAT) Avd. Francesc Macià, 78 - 25200 Cervera Tel. 973 53 44 42 catcervera@turismecat.cat Coll de Nargó Pl. de l’Ajuntament, 1 - 25793 Coll de Nargó Tel. 973 38 30 48 www.collnargo.com / consorci.paleoentorn@gmail.com Erill-la-Vall Centre del Romànic de la Vall de Boí Carrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-Vall Tel. 973 69 67 15- Fax 973 69 67 14 www.centreromanic.com Esterri d’Àneu C/ Major, 40, bis - 25580 Esterri d’Àneu Tel. 973 62 63 45 www.esterrianeu.cat / turisme@esterrianeu.cat

Llavorsí Ctra. Vall de Cardós, s/n 25595 Llavorsí - Tel. 973 62 22 17 http://llavorsi.ddl.net Lleida • Turisme de Lleida C/ Major, 31 bis - 25007 Lleida Tel. 902 25 00 50 - Fax 973 70 04 80 www.turismedelleida.cat / infoturisme@paeria.es • Turisme Generalitat de Catalunya Pl. Edil Saturnino, 1 (davant estació Lleida-Pirineus) 25007 Lleida Tel. 973 03 29 97 / 973 24 88 40 ot.lleida@gencat.cat • Oficina de Turisme de la Seu Vella Turó de la Seu Vella. Edifici Canonja, s/n - 25004 Lleida Tel. 973 23 84 46 ot.lleida@gencat.net Mollerussa • Oficina de Turisme del Pla d'Urgell Prat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó) 25230 Mollerussa Tel. 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77 www.plaurgell.cat / turisme@plaurgell.cat • Oficina de Turisme de l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell Av. Jaume I, 1 – 25230 Mollerussa Tel. 973 60 03 97 – Fax 973 60 39 98 mcaba@canalsurgell.org

Sort Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà Camí de la Cabanera, s/n - 25560 Sort Tel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 03 www.pallarssobira.info / turisme@pallarssobira.cat Tàrrega • Oficina comarcal C/ Agoders, 16 - 25300 Tàrrega Tel. 973 50 07 07 - Fax 973 50 06 66 www.urgell.cat / turisme@urgell.cat • Oficina municipal Pl. Major, 1 - 25300 Tel. 973 31 16 08 www.tarrega.cat / turisme@tarrega.cat Tavascan Ctra. de Tavascan, s/n 25577 Tavascan Tel. 973 62 30 79 www.tavascan.info / tavascan@tavascan.net Torre de Capdella, la Patronat Municipal de Turisme de la Vall Fosca Casa Consistorial. C/ Únic, s/n 25515 La Torre de Capdella Tel. 973 66 30 01 - Fax 973 66 31 45 www.vallfosca.net / turisme@vallfosca.net

Organyà Pl. de les Homilies, s/n - 25794 Organyà Tel. 973 38 20 02 - Fax 973 38 35 36 www.organya.cat

Tremp Ajuntament - Pl. de la Creu, 1 - 25620 Tremp Tel. 973 65 00 09/05 - Fax 973 65 20 36 www.ajuntamentdetremp.cat turisme@ajuntamentdetremp.cat

Pobla de Segur, la Av. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de Segur Tel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 57 www.pobladesegur.cat / turisme@pobladesegur.cat

Tuixent Ajuntament - Pl. Serra del Cadí, 1 - 25717 Tuixén Tel. 973 37 00 30 - Fax 973 37 02 16 museu@tuixent.ddl.net

Pont de Suert, el • Patronat Comarcal de Turisme Av. Victoriano Muñoz, 48 - 25520 El Pont de Suert Tel. 973 69 04 02 / 34 902 10 15 16 Fax 973 69 05 75 www.turismealtaribagorca.cat / pturisme@ccar.ddl.net • Oficina Municipal de Turisme Av. Victoriano Muñoz, 22 25520 El Pont de Suert Tel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 www.elpontdesuert.com / turisme@elpontdesuert.cat

Utxesa Pl. de l’església, s/n 25170 Torres de Segre Tel. 973 79 27 89 / 60 05 www.utxesa.com / utxesa@utxesa.com

Ponts Patronat Municipal d'Iniciatives de Ponts Av. Font de Valldans, 1 Tel. 973 46 22 33 - Fax 973 46 02 77 www.ponts.cat Puigcerdà Patronat Comarcal de Turisme de la Cerdanya Cruïlla N-152 amb N-260 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. 972 14 06 65 - Fax 972 14 05 92 www.cerdanya.org / info@cerdanya.org

Guimerà Pl. Major, s/n - 25341 Guimerà Tel. 973 30 35 25 www.guimera.cat / turisme@guimera.cat

Salardú Trauèssa de Balmes, 2 25598 Salardú Tel. 973 64 51 97 www.visitvaldaran.com / o.s.torisme@aran.org

Guissona Pl. Vell-Pla, 7 - 25210 Guissona Tel./Fax 973 55 14 14 www.guissona.net / turisme@guissona.cat

Sant Llorenç de Morunys Oficina de Turisme de la Vall de Lord Ctra. de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de Morunys Tel./Fax 973 49 21 81 www.valldelord.cat / info@lavalldelord.cat

Gósol (Berguedà) Oficina de Turisme de Gósol (Berguedà) C/ del Conseller Agustí Querol i Foix, s/n 25716 Gósol Tel. 973 37 00 16/55 - Fax 973 37 00 11 http://gosol.ddl.net / cmuntanya@minorisa.es

Seu d’Urgell, la • Turisme de la Seu Espai Ermengol - Museu de la ciutat C/ Major, 8 - 25700 - La Seu d'Urgell www.turismeseu.com / info@turismeseu.com •Turisme Alt Urgell Pg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d’Urgell Tel. 902 15 47 15 / 973 35 31 12 Fax 973 35 27 88 www.alturgell.cat / turisme@alturgell.ddl.net

Seròs Oficina Catalana de Turisme Ornitològic Pl. de les Escoles, 1 - 25183 Seròs Tel. 973 78 00 09 - Fax 973 78 01 67 birding@lleidatur.com

90

València d’Àneu Av. del Port de la Bonaigua, 9 25587 València d’Àneu Tel. 973 62 60 38 - Fax 973 62 63 41 http://altaneu.ddl.net ajuntament@altaneu.ddl.net Vallbona de les Monges Pg. de Montesquiu, s/n 25268 Vallbona de les Monges Tel. 973 33 05 67 / 34 973 33 02 60 www.vallbonadelesmonges.cat ajuntament@vallbonadelesmonges.cat Vall de Cardós Camí Comunidor, s/n - 25570 Ribera de Cardós Tel. 973 62 32 39 - Fax 973 62 31 22 www.valldecardos.org ajuntament@vallcardos.ddl.net Verdú Plaça del Bisbe Comelles, 13 - 25340 Verdú Tel. 973 34 72 16 - Fax 973 34 70 55 www.verdu.cat / turisme@verdu.cat Vielha • Torisme Val d’Aran Ctra. de Gausac, 1 - 25530 Vielha Tel. 973 64 06 88 Fax 973 64 30 60 www.visitvaldaran.com / torisme@aran.org • Oficina de Informacion Toristica dera Val d'Aran C/ Sarriulera, 10 - 25530 Vielha Tel. 973 64 01 10 Fax 973 64 03 72 www.visitvaldaran.com / o.torisme@aran.org