21 juny 2012
MĂ sters Vine a estudiar a la UdG
Il·lustració: Marc Vicens
La vitalitat de la UdG
Engega. Revista de la Universitat de Girona Edita: Universitat de Girona Coordina: Josep M. Fonalleras Equip de redacció: Carles Gorini i Francesc Ten Fotografia: Autors corresponents Maquetació i il·lustracions: Marc Vicens (Servei de Publicacions) Producció: Servei de Publicacions ISSN: 1988-3161 Dipòsit legal: Gi-835-2008 Amb el suport del Consell Social de la UdG Consell editorial: Comissió de Publicacions de la Universitat de Girona BY La revista ENGEGA no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats. Publicacions Pl. Sant Domènec, 3 17071 Girona Tel. 972 41 80 99 Edifici Les Àligues www.udg.edu/publicacions publicacions@udg.edu
Aquest lliurament d’Engega se centra de manera intensa en la variada oferta de màsters de la Universitat de Girona. En un ampli dossier es passa revista als que tenen una determinada projecció en el seu àmbit, als que estan ideats per a un estudiant de perfil internacional, els que s’avenen a les línies estratègiques de la UdG que es contenen en el CEI e-MTA. És a dir, una proposta d’ampliació d’estudis realment potent i sòlida, una demostració de la vitalitat de la UdG. Al mateix temps, i pensat de manera especial per als nous estudiants que es matriculin en la Universitat el curs que ve, Engega parla dels graus de la UdG. Una bona combinació entre els primers passos en la vida d’un universitari i les opcions més avançades que trobarà al llarg de la seva trajectòria en el si dels nostres campus. Engega també ofereix informacions de docència i recerca i fa un èmfasi marcat en l’esforç solidari i de cooperació que la UdG ha engegat des dels seus inicis. En aquest cas, amb la presència en la Jornada de la Solidaritat del doctor Pedro Alonso, descobridor de la vacuna contra la malària. A part de les seccions tradicionals, Engega no solament està pendent de les iniciatives de la UdG amb els seus estudiants sinó de les accions que es duen a terme en els entorns de primària i secundària. Projectes com CRACS o Jornades científiques adreçades als infants ens parlen d’una Universitat que vetlla pel seu futur i pel futur del país i de les seves generacions. La referència als fons especials de la Biblioteca ens parla també de dipòsits de valors i de saviesa, un llegat que la UdG conserva, manté i posa a l’abast d’estudiants i recercadors. I el resum de l'experiència d'organitzar un TEDx ens indica camins a recòrrer per mostrar al món la vitalitat de la UdG. /3/
SUMARI
03 //// Editorial 05 //// Preparar el futur. Anna M. Geli 06 //// Pedro Alonso: L’optimisme científic 07 //// Màsters UdG 15 //// Estudia a la UdG, tenim el que busques! 18 //// Fons especials de la Biblioteca UdG 20 //// UdG Promoció 22 //// Perfils: Josefina López Mendoza 23 //// TEDxUdG: pensament en comunitat
www.udg.edu
Vine i ho veuràs.
Preparem el futur Vivim una situació complicada, uns moments en què la crispació i la indignació s’apoderen del dia a dia, molt sovint per causes que justifiquen una presa de consciència col·lectiva. La crisi ens afecta cada cop amb més intensitat i amenaça els pilars més destacats de l’estat del benestar: els serveis socials, la salut, l’ensenyament. Però no podem perdre l’alè. No tenim dret a caure en la contemplació d’aquest estat de coses sense mirar de posar-hi remei. I, de quina manera podem dur a terme aquest encoratjament? Sempre a partir d’una base intocable de civilització. No és lícit que actuem de manera impulsiva, com no ho seria que fóssim pusil·lànimes davant els reptes que se’ns plantegen. El Rectorat de la UdG, des de l’inici de les retallades, ha optat sempre per dues vies que ens han semblat les millors. Un respecte per les institucions i, alhora, una defensa aferrissada dels nostres drets, per tal que l’excel·lència de la nostra Universitat no es vegi afectada per la disminució dels ingressos.
“Més que mai ens convé una actuació conjunta. Més enllà de la demagògia, més enllà dels interessos particulars. Més enllà d’una òptica massa aferrada als esdeveniments i a la velocitat amb què es desenvolupen”.
Vivim uns anys crítics. I no estem d’acord amb moltes de les resolucions que ens afecten i que afecten la comunitat universitària. No solament ho hem fet explícit en tots els fòrums on es pot escoltar la veu de l’equip de direcció (com ara les reunions de l’ACUP o la CRUE, com ara la recent plantada dels rectors en el Consejo de Universidades), sinó que ho hem dut a la pràctica –el més important– amb una línia d’actuacions que ha mirat de minimitzar els efectes que tots patim com a societat. Més que mai ens convé una actuació conjunta. Més enllà de la demagògia, més enllà dels interessos particulars. Més enllà d’una òptica massa aferrada als esdeveniments i a la velocitat amb què es desenvolupen. Ens convé, ara, aquí, pensar en la Universitat del futur. En la Universitat que sortirà de la crisi. I ha de ser una Universitat, la nostra, enfortida, més acostada a tots els qui en formen part i a la societat, al territori on s’ubica. Més bona en recerca, més eficient en docència, més arrelada al teixit industrial i productiu. Més preocupada per les desigualtats. Aquest número d’Engega, com tots els altres, ens encoratja a treballar en aquesta direcció. Perquè ens parla de fets tangibles, d’optimismes comprovables, d’accions de docència i recerca que ens atorguen una fortalesa certa en uns moments d’incertesa. I perquè ens indiquen quina ha de ser la veritable lliçó dels anys durs. Preparar, sense dil·lació, el futur.
/5/
Anna M. Geli, Rectora
Pedro Alonso:
l’optimisme científic La UdG ha commemorat la Diada de la Solidaritat i ho ha fet, entre altres actes, amb una conferència del professor Pedro Alonso, director de l’Institut de Salut Global de Barcelona, que ha destacat que el progrés en l’esperança de vida ha estat la fita més important que han experimentat els humans. No és freqüent assistir a una conferència en què l’expert que parla des de la palestra emeti un missatge d’esperança sense fer pensar que ha estat víctima de la beneiteria. Tenir esperances en el futur, a la vegada que s’és crític amb el present, des d’un realisme informat, no és allò amb què et trobes cada dia. Aquesta excepció es diu Pedro Alonso, un investigador que ha dedicat una gran part del seu treball científic a la lluita contra la malària, una malaltia que causa un mort cada trenta segons... Treballa en la lluita contra la malària, com altres ho fan contra la sida (2,8 milions d’infectats anuals a l’Àfrica, més d’un milió a l’Àsia) o la tuberculosi (dos mil milions d’humans n’estan infectats). Alonso explica que són les malalties de la pobresa, que llasten el PIB dels països en els quals són endèmiques fins a fer-ne inviable el desenvolupament. «Els homes i les dones emmalalteixen perquè són pobres, i es tornen més pobres perquè estan malalts», va dir. És un cercle que –assegura– cal trencar.
/6/
Bo i això, Alonso no ha dubtat a descriure el segle XX com el «segle prodigiós», sobretot el tram final, en què l’esperança de vida dels humans va augmentar vint-i-cinc anys de mitjana, «cosa que no havia passat ni en els darrers vint mil anys, ni en els darrers sis milions: mai». El científic considera, doncs, que som a les portes de la més gran revolució que mai hagin viscut els humans, i ho recolza amb fites que considera extraordinàries, com l’eradicació de la verola, la quasi
Pedro Alonso en el decurs de la conferència que va fer a la UdG.
eradicació de la poliomielitis (en un parell d’anys) o del xarampió, abans del final de la dècada. Ha criticat els moviments antivacunació que proliferen a Europa i ha afirmat que precisament són els europeus els que ara propaguen determinades malalties a països que se n’havien alliberat. Del discurs d’Alonso es conclou que la ciència hi té alguna cosa a veure, en tot plegat, però una ciència que, segons diu, ha de recuperar l’equitat. Ha explicat que dels dotze mil fàrmacs que s’han posat al mercat en els darrers vint-icinc anys, només tretze eren per pal·liar malalties dels pobres. Una ciència, doncs, que té les mans lligades pels interessos econòmics i que només desenvolupa remeis per als que se’ls poden pagar. Però davant d’una realitat que insisteix a fer créixer les desigualtats, assegura que hi ha hagut un significatiu avenç en les polítiques de cooperació. «L’arquitectura de la cooperació en salut ha millorat; hi ha més fons, millor organització, noves vacunes...», i afirma que la solidaritat internacional ha viscut en la darrera dècada una època daurada. Alonso reclama, en fi, que les universitats utilitzin el coneixement, perquè el tenen, per prendre un paper decisiu en el desenvolupament: «les universitats són la palanca que ha de contribuir a la millora de la salut d’àmplies capes de la població».
Màsters UdG 2012-2013 Carles Gorini
/7/
La Universitat de Girona proposa gairebé una quarantena de màsters oficials dividits en cinc àmbits característics. N’hi ha que tenen la prestigiosa menció Erasmus Mundus i també n’hi ha que fan tota la docència en anglès. En el seu conjunt formen una oferta que dóna sentit i sortida a les necessitats d’especialització i professionalització dels estudiants de grau.
Màsters UdG
Màster Ciència i Tecnologia de l’Aigua
Amb vista al futur, Balaguer explica que amb la concessió del CEI a la UdG la intenció és aprofitar l’oportunitat per aconseguir que el màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua esdevingui un màster Erasmus Mundus. Màster interuniversitari en Visió i Robòtica VIBOT
Marilós Balaguer: «Ensenyem que cal comprendre l’aigua com una problemàtica global» La necessitat de formar professionals que s’especialitzin en la resolució de problemes associats a l’ús i la gestió de l’aigua ha impulsat la UdG, des de l’any 2006, a oferir un màster que proporciona les eines necessàries per a una diagnosi correcta en la gestió dels recursos hídrics. Marilós Balaguer coordina el màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua. Defensa la necessitat de formar professionals que s’especialitzin en la resolució de problemes associats a l’ús i la gestió de l’aigua, un entorn en el qual es requereix la integració d’aspectes científics, tecnològics i socials per abordar de manera panoràmica les problemàtiques que duu associades. Una visió de conjunt que depassa la que proporcionen els diferents graus que tracten la qüestió, siguin de l’àmbit científic o tècnic. Formar professionals que millorin l’aprofitament del recurs L’objectiu del màster és, doncs, formar professionals de la diagnosi i la gestió de l’aigua, mitjançant l’aprofundiment en els coneixements científics, metodològics i tècnics necessaris. No solament proporciona aquests coneixements, sinó que impulsa els aspectes pràctics i la realització de projectes plantejats en col·laboració amb entitats públiques i privades. Des de la coordinació del màster s’insisteix que, als professionals i als investigadors que es dediquen a l’aigua, els cal comprendre les problemàtiques associades des d’una perspectiva global, i que el pla d’estudis posa l’èmfasi en aquesta visió.
/8/
Un cop avançat el curs, els estudiants faran pràctiques als laboratoris i visitaran empreses relacionades amb la temàtica d’estudi. Durant el procés lectiu, es desenvolupen projectes de curs com ara l’estudi del tram d’un riu, en què els estudiants fan la diagnosi del seu estat químic i ecològic, valoren l’ús de l’aigua i fan propostes per valoritzar l’indret (per exemple, propostes de rutes d’interès cultural). El més interessant del projecte és que els estudiants el presenten en exposició pública al poble on ha tingut lloc l’estudi, i es convida els representants de l’ajuntament i les institucions relacionades amb la gestió de l’aigua. Per tant, el treball de recerca obligatori es desenvolupa de la manera més profitosa possible, perquè posa els estudiants en contacte amb problemes del sector i els proporciona la possibilitat d’enfrontar-s’hi i buscar-hi alternatives i solucions.
Amalgama de robots i estudiants Per la seva condició d'Erasmus Mundus, al màster VIBOT hi conflueixen tres universitats: la UdG, la Universitat de Borgonya i la Universitat Heriot-Watt. El VIBOT recull l’expertesa de tres dels principals grups europeus de recerca en visió per computador i robòtica. Ofereixen coneixement als estudiants, tant per a la seva recerca com per a la seva professionalització. Ningú no pot negar que l'amalgama de coneixements que forja el robot és tan complexa i diversa com la imaginació del millor talent humà. Perquè un robot és un dispositiu altament complex, tant si pren la forma del replicant de Blade Runner com si és un sistema automàtic que analitza centenars d’imatges mèdiques i ajuda el metge a perfeccionar un diagnòstic, posem per cas, de càncer de mama. Precisament aquesta expertesa de la visió per computador aplicada a la imatge mèdica és una de les més importants del grup de recerca ViCOROB de la UdG, com també ho són la visió i la robòtica submarina i la robòtica mòbil. Juntament amb grups de recerca afins de les universitats de Borgonya –el Le2i– i Edimburg –l’Ocean Systems Laboratory– donen vida al màster interuniversitari en Visió i Robòtica VIBOT que, per la seva qualitat i especialització, fa sis anys que posseeix la qualificació de màster Erasmus Mundus (MEM) de la UE. Referent internacional en visió robòtica El VIBOT és un referent en el seu gènere. Rep, en cada edició, més de quatre-centes sol·licituds d'inscripció, per acollir-se al sistema de beques de què es beneficia per ser un MEM. Només divuit, però, són triades després que passen per un sedàs molt exigent: als demandants els cal l’aval de dos professors, una carta de motivació convincent i exhibir un currículum realment brillant. «Estem segurs que hi ha molt bons estudiants que queden fora del màster, no som infal·libles, però hi ha tanta demanda que hem de seleccionar», explica Robert Martí, coordinador del VIBOT a la UdG. La procedència dels estudiants és, en la gran majoria, extracomunitària. Considerats individualment, el coordinador els descriu com uns joves competitius, a la vegada que molt motivats pel treball, la qual
cosa fa que les notes que obtenen en el decurs del màster estiguin per sobre de la mitjana. «Sempre donen més del que t'esperes», afirma. La qüestió de la inserció laboral és una de les grans fites del màster, perquè un mes després d'haver-se graduat, el seixanta per cent dels estudiants han trobat feina, i, sis mesos més tard, la inserció en el mercat de treball és completa. El VICOT, una opció oberta A més del VIBOT, la UdG ofereix, conjuntament amb la Universitat de Borgonya, el VICOT. Pel que fa a la docència i a la recerca no hi ha cap diferència amb el VIBOT. El coordinador del VICOT, Arnau Oliver, explica que els separa només un matís de tipus administratiu: el fet que aquest, sense la qualificació MEM, esdevé una opció oberta i més assequible per als qui no han pogut accedir a les beques de l’Erasmus Mundus.
Màster en Biologia Molecular i Biomedicina
Les oportunitats per els experts en Biologia Molecular i Biomedicina són immenses La biologia molecular ha revelat els mecanismes que regulen el funcionament de les cèl·lules als organismes vius i en particular als humans. A més, ha canviat la manera de fer recerca en diferents camps, sobretot en el biomèdic, la qual cosa ha reportat grans beneficis a la societat. Els departaments de Biologia i de Ciències Mèdiques de la UdG, amb la col·laboració de l’IdIBGi (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona), proposen el màster en Biologia Molecular i Biomedicina des del convenciment que els sectors biotecnològic, farmacèutic o veterinari necessiten professionals que vagin més enllà dels coneixements adquirits en el grau. El curs té la intenció de formar els estudiants des d’una perspectiva interdisciplinària, a la vegada que afegeix unes mires més àmplies a les especialitzacions tradicionals en camps com la biologia molecular o la biomedicina. La suma d’experteses fa que els estudiants obtinguin no sols coneixements teòrics, sinó competències. Suma d’esforços
Màster en Biotecnologia Alimentària
La seguretat i la qualitat són els objectius primordials La indústria de la transformació i la conservació dels aliments es nodreix de tècnics experts que perfeccionen processos, des del seu origen fins al consumidor, amb la seguretat i la qualitat com a objectius primordials. Per assolir-los calen unes fortes dosis de ciència i tecnologia que són els ingredients bàsics del màster en Biotecnologia Alimentària de la UdG.
El màster resulta de la suma de les experteses de tres grups de recerca de la UdG: el de Patologia Vegetal, el de Tecnologia Alimentària i el de Biotecnologia de la Reproducció Animal. Tots ells disposen de laboratori o d'empreses derivades (spin-off) al Parc Científic i Tecnològic. Les places, limitades a vint per poder fer ope-
/9/
El coneixement dels mecanismes que regulen el funcionament de les cèl·lules als organismes vius i en particular als humans ha obert
un camp vastíssim que va des de la possibilitat d’abordar malalties a les quals encara no s’ha trobat curació fins a la millora de la qualitat dels processos que interessen a la indústria i que tenen relació amb el funcionament de les biomolècules, les cèl·lules o les seves interrelacions. Les oportunitats per als experts en biologia molecular són immenses i les branques en què es descabdella aquest arbre de coneixements són, cada cop, més espesses. Maria Vilanova, coordinadora del màster, considera que la suma d’experteses que representa la participació de biòlegs i metges «aporta als estudiants un fons pràctic que altres màsters no els proporcionen, perquè no tenen la característica de fer-los entrar al laboratori i remenar». Vilanova fa referència al fet que més de la meitat dels crèdits que componen el màster es poden cursar de manera rotatòria a laboratoris de recerca o de la indústria del sector. Els estudiants es podran incorporar a grups de recerca en diferents centres que participen en el màster, que treballen en línies com la tipificació de microorganismes, l’estudi de patologies metabòliques, oncològiques, neurològiques i cardiovasculars, l’enginyeria de proteïnes, l’obtenció de transgènics, l’estudi de la qualitat espermàtica, la diferenciació cel·lular, l’assaig de nous agents antitumorals o la genètica de poblacions. L’objectiu és adquirir habilitat en diferents tècniques i la capacitat d’enfrontar-se a l’aprenentatge d’altres que es puguin trobar en el seu exercici professional. Aquestes tècniques es poden aplicar en l’àmbit acadèmic, però també en qualsevol indústria o centre relacionat amb el sector biotecnològic.
Màsters UdG
ratives les pràctiques als laboratoris, tant de la Universitat com de les empreses que hi col·laboren, es cobreixen amb escreix. Dolors Parés, coordinadora del màster, certifica que l’especialització en Biotecnologia Alimentària és un dels encerts del programa, perquè aconsegueix l’equilibri just entre el vessant científic i el tecnològic, la qual cosa li atorga especificitat, l’acosta a la demanda empresarial i li proporciona un sòlid corrent d’estudiants. S’hi estudien les aplicacions de la biotecnologia vegetal, animal, microbiana i enzimàtica orientades a la producció i a la transformació dels aliments. De tota manera, si el que es persegueix és la recerca també és aquí on hi ha el camí, perquè és un altre dels objectius del curs: iniciar-s’hi. En aquest cas, els qui tenen la tesi doctoral com a meta comparteixen continguts amb els qui volen introduir-se en el mercat laboral (o molt sovint millorar la seva posició, perquè molts dels estudiants són antics llicenciats que treballen en el sector), i tan sols es diferencien les característiques del treball final de màster. Per assolir un bon coneixement de la realitat, els estudiants fan les pràctiques en centres com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) i el Centre de Recerca Agrigenòmica (CRAG), o en empreses com Bioibèrica, Hipra o Bicentury. També en altres del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, com són AMPbiotech, TechnoSperm, Forbaker o Premium Ingredients. Els qui han seguit el curs treballaran, sobretot, als departaments de R+D d’indústries alimentàries i biotecnològiques.
Màster en Promoció de la Salut
l’Estat espanyol en la seva especialitat, que ofereix vint-i-cinc places per a les quals els organitzadors reben més de cent demandes. Juvinyà vol que se sàpiga que els aspirants són, en tots els casos, professionals en exercici de l’àmbit de la salut, del dret o l’economia «que senten inquietud per assumir i comunicar els nous enfocaments». Afegeix també que es reserven dues places per a joves titulats de grau. La docència, que comprèn noranta crèdits ECTS, s’enriqueix gràcies a la presència dels investigadors del Grup de Recerca en Salut i Atenció Sanitària i, també, d’experts de renom internacional que són convocats cada curs perquè comparteixin els seus coneixements amb els estudiants matriculats. Una docència d’alta qualitat que es complementa amb la divulgació, perquè a més de les classes magistrals, els professors convidats participen, en col·laboració amb la Càtedra de Promoció de la Salut, en jornades obertes a les persones interessades en la qüestió. Una altra característica és la seva vocació internacional, perquè el màster té una dimensió europea que pren forma en la participació en la International Union for Health Promotion and Education (IUHPE) i en The International HPH Network. També la té cap a Sud-amèrica, perquè participa en el Consorcio Interamericano de Universidades y Centros de Formación de Personal en Educación y Promoción de la Salud (CIUEPS). Un cop graduats, els estudiants del màster iniciaran, des dels seus llocs de treball, una tasca pedagògica que ha de desembocar en una millora general que inclourà, entre altes factors, un estalvi en la despesa sanitària. Per això, en uns moments en què la realitat fa prendre consciència de la limitació dels recursos, el que cal és fer una aposta clara per un canvi de rumb, per abandonar la cultura de la malaltia i abonar-se a la de la salut. Màster en Patrimoni Cultural en l'Àmbit Local
Formació per a una cultura de la salut El màster en Promoció de la Salut proposa una formació holística que faci possible noves maneres de fer que tinguin en compte que una cultura de la salut és la millor resposta davant la cultura de la malaltia.
/10/
El màster en Promoció de la Salut neix amb la vocació de formar professionals de diversos àmbits perquè repensin les normes, adoptin noves maneres de fer i, en definitiva, perquè treballin en el disseny de polítiques de salut. Dolors Juvinyà, coordinadora del màster, explica que el fonament metodològic del curs es remunta a la Declaració d’Ottawa del 1986, que reconeix les cinc àrees clau de la promoció de la salut: la formulació de les polítiques saludables, la creació d’entorns saludables, l’enfortiment de l’acció de la comunitat, el desenvolupament d’aptituds personals per a la vida i la reorientació dels serveis de salut. Es tracta d’un màster únic a
Eduard Carbonell: «La identitat del territori passa pel reconeixement del patrimoni» La valorització del patrimoni té efectes benèfics per a la societat, sobretot en l’àmbit local, en què funciona com a motor d’identitat. El descobriment, el manteniment i la projecció del patrimoni local està en mans d’uns tècnics que es formen al màster en Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local de la UdG. Avui, la figura del gestor patrimonial ha esdevingut indiscutible en el paisatge municipal, un tècnic qualificat que, a més, també ha trobat el seu espai a l’empresa privada, que recull diferents aspectes de
la conservació i la promoció del patrimoni cultural que escapen a la jurisdicció pública. La Universitat de Girona ofereix el màster en Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local, que coordina Eduard Carbonell, catedràtic de la UdG, que va ser director general de patrimoni de la Generalitat i un dels pioners en la formació de professionals de la gestió del patrimoni. Carbonell explica que el curs «malgrat els seus continguts genèrics en la gestió del patrimoni, presenta una especificitat en la gestió des del règim local, per donar servei als ajuntaments i al territori». Amb això resumeix la característica principal del programa docent del curs, que comprèn una gran diversitat d’assignatures amb la voluntat de cobrir tots els aspectes que abasta la gestió del patrimoni. Al programa, s’hi troben assignatures de dret, economia, documentació, conservació, arquitectura, models de gestió i d’art entre d’altres, la qual cosa proporciona un coneixement molt transversal a l’estudiant que li permet triar entre l’itinerari de recerca i el professionalitzador. Des de la coordinació del màster hi ha interès a prioritzar el model de docència que s’imparteix tan acuradament dissenyat per als objectius que es volen i que s’han aconseguit. Al mateix temps, la col·laboració amb l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural fa possible la connexió amb els darrers debats metodològics en l’àmbit de la recerca en patrimoni, i assegura un cabal regular de col·laboracions d’experts de renom internacional. És amb aquest esperit que els estudiants fan un nombre elevat de pràctiques en institucions patrimonials de prestigi reconegut. Tant en ens locals propers com en museus o fundacions que estan repartits per tot el territori espanyol. Pràctiques que són de gran transcendència per a l’estudiant perquè tindran molt a veure amb la seva inserció professional futura.
Màster en Turisme Cultural
Preinscripció màsters universitaris 2012-2013 Ja està obert el primer període de preinscripció als màsters oficials de la Universitat de Girona per al curs 20122013. El tràmit es pot formalitzar a través del formulari web de Preinscripció en línia fins al dia 29 de juny. Dolors Vidal, llicenciada en Art i doctorada amb una tesi sobre la promoció del turisme a Barcelona, coordina el màster en Turisme Cultural de la UdG. Vidal té interès a demostrar que la cultura depèn d’uns altres àmbits, més enllà dels econòmics, i que la gràcia d’aquesta oferta formativa és que se situa en l’espai d’intersecció on conflueixen cultura i turisme. L’experta considera que és del tot necessari refer el vincle entre la cultura autòctona i el visitant, perquè aquest el consideri l’element fonamental de la seva decisió. Un aspecte, el de la cultura, que per venir a l’Estat espanyol el turista no té en compte. «L’any 2000 el Govern va encarregar una enquesta que va revelar que només se’ns coneix pel sol i la platja; pel que fa a les destinacions culturals, som menys coneguts que Malta», explica Vidal. Hi ha, també, un dèficit de coneixement de l’àmbit històric, salvat, en part, gràcies a la recerca que fan els membres del Laboratori Multidisciplinari de Recerca en Turisme de la UdG, que té una llarga tradició, des de 1989, i que ha produït diverses tesis doctorals i un bon nombre d’articles en publicacions especialitzades.
Turisme cultural: l’art en ruta El turisme cultural és una opció necessària per proporcionar valor afegit al sector. Té una base civilitzadora que, a més, aporta beneficis tangibles. La UdG forma personal tècnic i investigador en l’únic màster en Turisme Cultural del panorama universitari espanyol.
Dolors Vidal insisteix que cal personal tècnic i investigador especialitzat en turisme cultural. Una bona prova d’això és que la Fundació Carolina, en col·laboració amb la UdG i la Secretaria d’Estat de Cooperació Internacional del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, han decidit presentar el màster a diversos països sud-americans per tal de formar tècnics. «La d’enguany és la tercera edició del màster, que és l’únic oficial dedicat en exclusiva al turisme cultural que hi ha a Espanya», destaca la seva coordinadora. Aclareix que la docència del màster està enfocada a estudiants catalans, espanyols, llatinoamericans i als que entenen el castellà de tots els països del món, i que tenen la intenció d’oferir una alternativa no presencial, en anglès i espanyol, ben aviat.
/11/
En un principi, va ser la cultura la que va servir de reclam als turistes. Van ser els costums, el paisatge i la manera de viure dels altres, els factors que van cridar l’atenció d’uns anglesos benestants. Amb ells va començar tot. Després, va arribar la banalització dels llocs fins a l’avorriment. En el segle XXI, no hi ha alternativa: cal tornar als orígens per salvar el turisme, cal tornar a posar l’art al bell mig de la ruta.
Són necessaris tècnics especialitzats en turisme cultural
Màsters UdG
European Master in Tourism Management
treball global impulsada per la Unió Europea, la qual cosa contribueix a la inserció laboral dels estudiants i proporciona visibilitat internacional al màster i, de retruc, a la UdG.
Màster en Direcció i Planificació del Turisme
L'excel·lència en el turisme A l’EMTM de la UdG hi ha estudiants de vint-i-dues nacionalitats. Per a cada curs es convoquen trenta places a les quals es presenten més de sis-centes sol·licituds d’arreu del món. Podria semblar que el curs és una petita torre de Babel, però el que diuen els organitzadors és que amb cada edició es forma una petita gran família. La Facultat de Turisme de la Universitat de Girona coordina el màster internacional EMTM. Les sigles volen dir European Master in Tourism Management. Es tracta d’un màster Erasmus Mundus, és a dir, un màster avaluat i reconegut per la Unió Europea com a màster exclusiu i d’excel·lència, perquè fomenta la mobilitat dels estudiants gràcies a una generosa dotació de beques i, també, la dels professors, perquè s’atorguen partides específiques per atreure’n d’altres universitats. El fet que la UdG sigui, a més, universitat coordinadora d’un MEM és un fet que cal valorar en extrem, perquè vol dir que, a l’excel·lència en la recerca i en la docència, s’hi afegeix la de la qualitat en la gestió. La UdG, a través de l’European Master in Tourism Management, és la universitat coordinadora del primer MEM europeu en turisme. Un màster entre tres universitats
/12/
Els MEM han d’estar organitzats per consorcis formats per un mínim de tres universitats i s’han de cursar, per força, en un mínim de dues d’elles. L’EMTM es fa a la Universitat de Ljubljana, Eslovènia; a la Universitat de Syddan, Dinamarca, i a la UdG, que el coordina. Els estudiants del màster cursen un semestre a cada centre, que enfoca la docència i la recerca en turisme des d’àmbits diferents. D’aquesta manera, la docència a Dinamarca s’inscriu en l’àmbit d’humanitats i s’especialitza en la sostenibilitat i la comunicació en la gestió del turisme. A Eslovènia, des dels estudis d’economia, s’estudia la gestió dels impactes mediambientals del turisme i les polítiques de turisme a la Unió Europea. A la UdG, amb Facultat de Turisme pròpia, es treballa en la gestió de la satisfacció del client, en la complexitat de les xarxes de relacions de les destinacions turístiques i en la gestió integral de destinacions turístiques. Aquest curs, a més, el màster ha incorporat un nou col·laborador, la Universitat de Sun Yat-Sen, de la Xina, líder al seu país en recerca en turisme. Els estudiants podran demanar de fer-hi una estada de recerca. D'altra banda, es poden inscriure a l’EMA, una borsa de
Joaquim Majó: “El turisme té una llarga vida, però hem de saber evolucionar amb ell” La Universitat de Girona proposa el Màster en Direcció i Planificació del Turisme amb la intenció de contribuir a la formació dels quadres directius de la indústria turística, una de les principals fonts d’ocupació al nostre país. “La manera com es venen avui les places d’un hotel no té res a veure amb com venien fa cinc anys”. L’afirmació la fa Joaquim Majó. Per aquest enginyer, expert en les TIC aplicades al turisme, un dels valors del màster que coordina és la necessitat que tenen tots els professionals del turisme de repensar les estratègies imprescindibles per consolidar les destinacions turístiques i, a més, fer-ho a la velocitat que exigeixen els canvis a què està sotmès el mercat de les destinacions. El màster proporciona les eines necessàries per formar els tècnics i els emprenedors de la indústria turística. Adreçat a futurs professionals i investigadors El currículum docent del màster està enfocat cap a dues vessants. D’una banda, la de recerca que prepara els estudiants per a la carrera de doctorat. De l’altra, forma professionals i per aquest motiu està dotat d’un pràcticum de qualitat. La dualitat, la fa possible el perfil del professorat, format per investigadors amb una sòlida trajectòria en la recerca i per professionals del sector, que imparteixen docència al màster per compartir la seva experiència amb els estudiants. Per tant, la docència apareix com una mixtura de recerca pròpia, d’internacional i d’experiències professionals que atorguen el segell de qualitat al programa, en connexió amb els estudis de turisme de Girona, “que tenen una reputació innegable”, afegeix Majó. Una de les principals característiques del curs és la concentració de matèries, els seus gestors en diuen “microassignatures". I és precisament el contacte amb el món professional el que també permet dissenyar les pràctiques del màster a mida de cada estudiant. A més, aquestes pràctiques es relacionen amb el treball de recerca per esde-
venir, per davant de tot, un estudi de cas, un projecte pràctic en el qual els estudiants tasten de primera mà la realitat de la indústria turística i guanyen unes habilitats experimentals.
Màster en Medi Ambient
Preinscripció màsters universitaris 2012-2013 Per a més informació sobre el procés de preinscripció consulteu Accés a màsters. Tots els màsters de la UdG www.udg.edu/masters
Màster en Medi Ambient: respostes per a un escenari cada cop més complex La UdG proposa el Màster en Medi Ambient com una eina de formació pluridisciplinària i transversal per entendre la relació que establim amb el territori. La Universitat de Girona ofereix un màster en Medi Ambient que posseeix les característiques adequades per formar professionals del medi ambient amb l’amplitud de mires necessària. Un curs que aborda la qüestió des de perspectives diferents, com ho són la física ambiental, la biologia ambiental i la geografia. El màster, el coordina la geògrafa Margarida Castanyer, professora a la UdG, directora de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i Presidenta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Castanyer defensa l’aposta per l’heterogeneïtat dels àmbits que componen el màster com una via per a la “formació de professionals que puguin plantejar dubtes i respondre preguntes en un escenari cada cop més complex”.
/13/
La docència del màster, que comprèn seixanta crèdits, està condicionada pels tres itineraris descrits. Així doncs, i després d’un tronc comú, els estudiants que s’especialitzaran en biologia es trobaran amb un curs que proposa una mirada àmplia sobre les relacions dels organismes vius i l’aigua dolça terrestre, i els ambients marins. Tractaran les invasions biològiques, la conservació dels ecosistemes, les disfuncions als ecosistemes mediterranis o l’anàlisi multivariant de dades del medi ambient. Els que triïn l’itinerari de física ambiental entraran en els camps de recerca dels grups de Física Ambiental, el de Sistemes Complexos i el de Fluids, Energia i Medi Ambient i al Laboratori d’Enginyeria Química, Agrària i tecnologia Agroalimentària. En definitiva, s’introduiran en un itinerari que els proposa un aprofundiment en l’estudi, la diagnosi i la gestió del medi ambient a partir de les eines que són pròpies de la física. A l’itinerari de la Geografia, l’estudiant trobarà assignatures de territori i societat, ecologia del paisatge, desenvolupament territorial, fotointerpretació, gestió ambiental del turisme, entre altres.
Màsters Universitaris 2012-2013 Àmbit de Ciències Experimentals i Sostenibilitat > Màster en Biologia Molecular i Biomedicina > Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua > Màster en Medi Ambient > Màster Interuniversitari en Química Teòrica i Computacional > Màster Interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades Àmbit de Ciències Humanes i de la Cultura > Màster en Comunicació i Estudis Culturals > Màster en Ensenyament d’Espanyol i de Català com a Segones Llengües / Llengües i Moviments de Població > Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local > Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats: Història, Art, Filosofia, Llengua i Literatura > Màster Interuniversitari en Ciència Cognitiva i Llenguatge > Màster Interuniversitari en Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política > Màster Interuniversitari en Filosofia Analítica > Màster Interuniversitari en Reptes Actuals de Filosofia > Joint Master’s in Planning and Policies for Cities, the Environment and the Landscape Àmbit de Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut > Màster en Educació en la Diversitat > Màster en Professorat d’ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes > Màster en Promoció de la Salut > Màster en Treball, Relacions Laborals i Recursos Humans > Màster Interuniversitari en Joventut i Societat > Màster Interuniversitari en Arts Visuals i Educació: un Enfocament Construccionista > Màster Interuniversitari en Estudi de Dones, Gènere i Ciutadania > Màster Interuniversitari en Gestió Cultural > Màster Interuniversitari en Intervenció Psicosocial > Màster Interuniversitari en Psicologia de l’Educació Àmbit de Tecnologia > Business Innovation and Technology Management > Erasmus Mundus European Masters in Vision and Robotics > Joint Master’s in Computer Vision and Robotics > Màster en Biotecnologia Alimentària > Màster en Informàtica i Automàtica > Màster en Mecànica de Materials i Estructures Àmbit de Turisme, Dret i Empresa > Erasmus Mundus European Màster’s in Tourism Managment > Màster en Accés a l’Advocacia > Màster en Direcció i Planificació del Turisme > Màster en Dret de Danys > Màster en Economia de l’Empresa. Integració Econòmica Europea i Direcció d’Empreses > Màster en Turisme Cultural > Màster Interuniversitari en Criminologia i Execució Penal
/14/
Estudia a la UdG, tenim el que busques! T
renta set graus que s’ofereixen en nou escoles i facultats. Aquestes són xifres que ens parlen de la capacitat investigadora i docent de la Universitat de Girona i dels diversos camps del coneixement que s’abracen en el si dels tres campus. La varietat es deu a la pròpia gènesi de la UdG, amb estudis que provenien d’una tradició humanística, social i científica, i amb les titulacions pròpies de les disciplines politècniques. A més, el reforçament recent de la branca de la salut amb la incorporació de Medicina, amb la novetat pedagògica de l’aprenentatge basat en la resolució de problemes, encara atorga amb més èmfasi, a la UdG, la condició d’universitat d’excel·lència i d’àmplies inquietuds. Les línies mestres es refereixen a l’estudi de les Humanitats, del Turisme, de les Relacions Públiques i la Comunicació, de la Geografia, de la Medicina i la Infermeria, de les carreres tècniques: Enginyeries i Arquitectures, de les Ciències, de l’Economia i l’Empresa, del món del Dret i la Política, de l’Educació i la Psicologia. En aquesta visió general s’hi encabeixen tots i cadascun dels graus amb les característiques pròpies d’una Universitat arrelada al territori i amb prestacions exigents que persegueixen l’aprehensió del coneixement a partir d’un contacte directe entre l’estudiant i el professorat.
/15/
Fa uns anys, Josep Pla escrivia al Quadern Gris que “l’entrada a l’aula era escandalosa i vociferant, una allau veritable de joves arrauxats; però a la fi quedava tothom assegut, més o menys, és clar.” A la UdG, en els nou centres docents, els estudiants no solament seuen sinó que tenen, al seu abast, la resta de serveis que ofereix la Universitat. Per millorar la qualitat de l’estudi, trobem la Biblioteca – una eina bàsica, la cinquena millor biblioteca
universitària de l’Estat – i una estructura de laboratoris, tallers i espais de pràctiques adequada a cada un dels ensenyaments. El Servei d’Esports ofereix la possibilitat de combinar l’estudi i l’esforç físic, mentre que el CIAE (Centre d’Informació i Atenció als Estudiants) vetlla perquè l’estada a la Universitat sigui plàcida i profitosa. D’altra banda, l’Oficina de Relacions Exteriors garanteix la possibilitat de conèixer món a la vegada que es millora la formació i el Servei de Llengües Modernes en facilita l’aprenentatge al llarg de tota l’estada en els campus. Els campus El del Barri Vell, amb l’aprofitament i la restauració d’edificis emblemàtics, com ara el conjunt del convent de Sant Domènec, en el nucli del Barri Vell de Girona; el de Montilivi, envoltant d’un entorn verd i amb noves construccions de prestigi; i el Campus Centre, amb les instal·lacions adaptades a la branca de la Salut. A la UdG, més enllà de l’òrgan institucional – el Consell d’Estudiants – hi ha un munt d’associacions que fan possible una vida cultural, solidari i festiva en el si de la Universitat. I no podem oblidar els Xoriguers, la colla castellera universitària o l’Aula de Teatre i el Cor, emblemes dels paral·lelismes que s’estableixen entre estudi, agitació artística i vida social. La UdG, implicada en la persecució d’un món millor, presenta també espais de cooperació, una vocació històrica per aconseguir un millor desenvolupament de les societats amb dèficits. Tot plegat, en un moment en què, més que mai, es fa necessària una visió compromesa des de la perspectiva de l’educació superior.
/16/
L’ensenyament universitari és una opció vàlida en qualsevol moment de la vida. Per això s’ofereixen també programes de formació continuada, adaptats a les necessitats de les persones
amb independència de l’edat. I convé destacar també el programa de màsters, amb vocació internacional, de reconegut prestigi, i els programes de doctorat, a través de l’Escola de Doctorat. I tot això és fa a Girona, la ciutat universitària, la que té carrerons per perdre’s i avingudes per navegar. Perquè hi vinguis la ciutat t’ofereix moltes oportunitats. Hi pots venir cada dia, si vius fora, però també t’hi pots quedar. Pots llogar un pis per a tu o viure en un de compartit, que pot ser millor. La Universitat posa alguna cosa de la seva part i ofereix diferents allotjament en condicions avantatjoses. A través del Servei d’Allotjament Universitari, i també de diverses residències, com la del Campus de Montilivi, Cerverí de Girona, Sant Daniel, les Religioses Adoratrius o els Habitatges Universitaris.
A la UdG estudiem i també investiguem, som emprenedors, fem cultura, fem esport, fem cooperació, fem ciutat, fem país Curs 2012-2013
Escola Politècnica Superior Tel. 972 41 84 20 http://www.udg.edu/eps infoacad@eps.udg.edu - Grau en Arquitectura - Grau en Enginyeria Agroalimentària - Grau en Enginyeria d’Edificació - Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica - Grau en Enginyeria Elèctrica - Grau en Enginyeria Informàtica - Grau en Enginyeria Mecànica - Grau en Enginyeria Química - Grau en Enginyeria en Tecnologies Industrials Facultat d’Infermeria Tel. 972 41 89 14 http://www.udg.edu/inf deg.infermeria@udg.edu - Grau en Infermeria Facultat de Ciències Tel. 972 41 87 20· http://www.udg.edu/fc sec.academica@fc.udg.edu - Grau en Ciències Ambientals - Grau en Biologia - Grau en Biotecnologia - Grau en Química Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Tel. 972 41 80 02 http://www.udg.edu/fcee informacio.economiques@udg.edu - Grau en Administració i Direcció d’Empreses - Grau en Comptabilitat i Finances - Grau en Economia Facultat de Dret Tel. 972 41 81 20 http://www.udg.edu/fd sacademica@dret.udg.edu - Grau en Ciències Polítiques i de l’Administració - Grau en Criminologia - Grau en Dret
Turisme EUHT Sant Pol de Mar (Sant Pol de Mar) (Centre adscrit) Tel. 93 760 02 12 http://www.euht-santpol.org mail@euht-santpol.org - Grau en Gestió Hotelera i Turística
Facultat de Lletres Tel. 972 41 82 20 http://www.udg.edu/fll secrefll@llistes.udg.edu - Grau en Comunicació Cultural - Grau en Filosofia - Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient - Grau en Història - Grau en Història de l’Art - Grau en Llengua i Literatura Catalanes - Grau en Llengua i Literatura Espanyoles
Turisme EUT CETA (Barcelona) (Centre adscrit) Tel. 93 227 80 90 · http://www.ceta.edu. es · ceta@ceta.edu.es - Grau en Turisme Turisme EUT Euroaula (Barcelona) (Centre adscrit) Tel. 93 451 03 06 · http://www.euroaula. com · info@euroaula.com - Grau en Turisme
Facultat de Medicina Tel. 972 41 96 16 http://www.udg.edu/fm coord.medicina@udg.edu - Grau en Medicina
Turisme EUT Formàtic Barna (Barcelona) (Centre adscrit) Tel. 93 215 88 66 /93 215 68 00 http://www.formatic-barna.com · formatic@formatic-barna.com - Grau en Turisme
Facultat de Turisme Tel. 972 41 97 03 http://www.udg.edu/ft secacad.turisme@udg.edu - Grau en Turisme - Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Turisme EUT Mediterrani (Barcelona) (Centre adscrit) Tel. 93 426 98 22 http://www.mediterrani.com mediterrani@mediterrani.com - Grau en Turisme
Escola Universitària ERAM (Salt) (Centre adscrit) Tel. 972 40 22 58 http://www.eram.cat · eram@eram.cat - Grau en Audiovisual i Multimèdia - Grau en Arts Escèniques (pendent d’aprovació) EUSES-Escola Universitària de la Salut i l’Esport (Salt) (Centre adscrit) Tel. 972 40 51 30 http://www.fisiogarbi.com · garbi. girona@udg.edu - Grau en Fisioteràpia - Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
Accés a la universitat: http://www.udg.edu/acces Busca’ns a les principals xarxes socials YouTube, Twitter, Facebook... (acrònim Univgirona)
/17/
Facultat d’Educació i Psicologia Tel. 972 41 83 20 http://www.udg.edu/fep secacademica.fep@udg.edu
- Grau en Educació Social - Grau en Mestre Educació Infantil - Grau en Mestre Educació Primària - Grau en Pedagogia - Grau en Psicologia - Grau en Treball Social
Fons especials de la Biblioteca UdG Política de valor La Biblioteca de la UdG conté uns fons especials que no sols la singularitzen i li afegeixen valor, sinó que la converteixen en focus per a l’estudi i la difusió de les personalitats que al seu dia van cedir aquests fons.
L
’existència de fons especials forma part de la política de valor de la Biblioteca de la UdG. Des del seu inici, ha apostat per la incorporació de biblioteques personals i col·leccions especials relacionades amb els estudis i amb l’entorn gironí, cedides per personatges del món de la universitat, de la cultura i de la ciència. Aquests fons, el primer dels quals va ser la biblioteca del filòsof Josep Ferrater Mora, a cura del professor i també filòsof Josep M. Terricabras, la converteixen en focus per a l’estudi i la difusió de les personalitats més rellevants del nostre entorn. Segons Joaquim Maria Puigverd, vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura, la Universitat de Girona té un fons bibliogràfic jove que, gràcies a una política de donatius i acceptacions de fons particulars «del tot encertada», s’ha incrementat i millorat sensiblement i ha ajudat la seva Biblioteca a convertir-se en la cinquena més ben valorada de l’Estat. El catàleg dels fons comprèn una trentena de col·leccions, si s’hi sumen les incorporades recentment de Pierre Vilar i Raimon Panikkar. Precisament el fons Panikkar ha rebut un ajut del Consell Social que ha de permetre la seva catalogació. Els fons especials ocupen una bona part de la nau lateral de la Sala Gòtica de la Biblioteca del Barri Vell. Un dels aspectes importants ha estat el treball que s’ha dut a terme per a la seva divulgació, en forma de catalogació digital, que els ha fet accessibles des de qualsevol lloc a través del web de la Biblioteca de la UdG. Aquesta accessibilitat, i la incorporació de nombroses reproduccions gràfiques dels documents per afegir atractiu visual als continguts, són instruments de primer ordre per acostar-los als estudiosos dels donadors dels fons i del seu temps. /18/
Antònia Boix, directora de la Biblioteca, explica que acceptar i mantenir un fons especial no és un regal, sinó tota una
XIX. Un altre fons que destaca per la seva especialització és el que correspon al llegat del matemàtic Lluís Santaló, sobretot perquè un dels objectius de la seva creació va ser la compilació i catalogació de la seva extensa obra, que fins aleshores estava dispersa. Els altres fons tenen en la mateixa heterogeneïtat el seu valor més important. Es tracta, en tot cas, de reconèixer la vàlua dels donadors a través dels llibres que contenien les seves biblioteques, dels llibres que tenien... i dels que no tenien. Són els casos dels fons Prudenci i Aurora Bertrana, Manuel Brunet, Raimon Panikkar, Christopher Small, Robert Brian Tate, Joaquim Franch i el del filòleg Modest Prats.
Fons documentals i biblioteques personals responsabilitat. D’entrada, la catalogació és més lenta del que seria habitual en una col·lecció de llibres, perquè cal donar rellevància, a més dels llibres i dels manuscrits dipositats, a la documentació que els acompanya. «Això no ha d’estranyar perquè, dels llibres i dels manuscrits que han dipositat els propietaris, o els seus hereus, en surten fotografies, notes, algun bitllet de tren fet servir com a punt de lectura, i també dedicatòries, moltes dedicatòries, que posen de manifest fins a quin punt era ample el món de relacions d’uns i altres», assegura Boix. La feina dels bibliotecaris consisteix a fixar tots els detalls, perquè són precisament els detalls els que afegeixen valor al fons.
Fons Prudenci i Aurora Bertrana Fons Manuel Brunet Fons Joaquim Franch Fons Josep Ferrater Mora Fons Raimon Panikkar Fons Modest Prats Fons Sánchez Babot Fons Lluís Santaló Fons Christopher Small Fons Robert Brian Tate Fons Jaume Vicens i Vives Fons Pierre Vilar
Els fons, detalls de valor
Col·leccions especials Fons Antecessores Fons per a la Història de l’Educació Fons d’Estudis Marítims Fons ICHN (Institució Catalana d’Història Natural) Fons Magisteri Exiliat de Catalunya Fons de la Càtedra de Promoció de la Salut /19/
Els fons tenen una significació especial per a l’estudi de diferents àmbits del coneixement. Per exemple, el fons Pierre Vilar i el Vicens i Vives confereixen a l’Institut de Recerca Històrica de la UdG una gran importància com a centre d’investigació històrica i historiogràfica a Catalunya, perquè ambdós historiadors solquen amb la seva peripècia vital la medul·la espinal del segle XX. El fons Ferrater Mora constitueix una base sòlida per al coneixement del filòsof i, també, dels debats principals de la filosofia contemporània, que flueixen en una correspondència personal que abasta el període del 1935 al 1991. Passa una cosa semblant, ara amb la medicina com a focus, amb el fons Sánchez Babot. Aquest metge gironí destaca per la seva passió bibliòfila, fet que converteix el fons en un dipòsit imprescindible, perquè s’hi troben des de tractats mèdics venecians del segle XVIII fins a un gran nombre de llibres i revistes internacionals del segle
UdGPromoció Abril /////////////////////////////////////////////
Un treball de recerca sobre l’ala d’un avió guanya el premi al Millor Pòster del Congrés CRACS Ha tingut lloc el Primer Congrés de Recerca d’Alumnes de Centres de Secundària (CRACS) de la Universitat de Girona. Pep Rodeja, estudiant de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, ha guanyat el premi al Millor Pòster pel seu treball “Estudio de la relación entre los coeficientes de sustentación y arrastre en un ala con perfil Clark-Y”. L’estudi consisteix en l’anàlisi de les forces que genera aquest tipus d’ala en circular per un fluid.
/20/
Maig ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Fira de la Ciència per a petits i grans científics Una bona part dels tallers que s’han dut a terme a la Fira de la Ciència els han preparat, conduït i avaluat estudiants de la Facultat d’Educació i Psicologia i professors i estudiants de la Facultat de Ciències i de l’Escola Politècnica Superior. La Fira l’han visitada dotze centres de la ciutat: Escola Bambini, Joan Bruguera, Bosc de la Pabordia, Carme Auguet, Domeny, Eiximenis, Mare de Déu del Mont, Marta Mata, Migdia, Pericot, Pla de Girona i Sagrada Família, amb la col·laboració dels estudiants de l’IES Montilivi.
Universitat dels Nens i de les Nenes Una setantena d’alumnes de 5è de primària de les escoles Bruguera i Bosc de la Pabordia, de Girona, i Vall del Terri, de Cornellà del Terri, van visitar el Parc Científic i Tecnològic de la UdG per participar en les activitats programades en el marc de La Universitat dels Nens i les Nenes de Catalunya (UdN2.cat). Hi va haver una visita al Centre d’Investigació en Robòtica Submarina (CIRS) i, a més, es van dur a terme quatre tallers en els quals, els infants, van establir una col·laboració entusiasta amb els científics.
/21/
Perfils Josefina López Mendoza Geògrafa
“Molts llocs s’han convertit en parcs temàtics”. Josefina Gómez Mendoza ha impartit una conferència a la Facultat de Lletres, convidada per la Revista d’Anàlisi Geogràfica, que publiquen de manera conjunta, els departaments de geografia de la UdG i de la UAB.
La geògrafa Josefina López Mendoza, catedràtica d’Anàlisi Geogràfica Regional, exrectora de la UAM i membre del Consell d’Estat, ha impartit una conferència en què ha defensat la necessitat d’abandonar la patrimonialització del paisatge, per entendre el paisatge com un patrimoni. La catedràtica ha enfilat el seu discurs des d’una perspectiva historicista, analitzant l’evolució dels processos que han dut Occident a una determinada percepció del patrimoni, dominada per la seva conversió en un instrument de demostració de poder. Una evolució, però, que tampoc no és uniforme, amb sensibles diferències entre nord i sud, entre França i Anglaterra, sobretot.
/22/
El fil conductor s’ha mantingut a través d’una extensa descripció dels dos escenaris –el camp i la ciutat– en què es manifesten els conflictes sobre els aprofitaments de l’espai, espai entès com un símbol de poder –com ho van fer els Àustries a Castella, als quals ha definit com uns “terramaníacs”. Una instrumentalització que ha tingut uns efectes modeladors que ha transformat el paisatge de manera definitiva i ha fet desaparèixer moltes de les característiques que els havia imprès el seu ús secular. Mendoza ha contraposat, doncs, la valorització dels paisatges vernaculars i ha esgrimit l’amenaça de la banalització del patrimoni. En el cas de la ciutat,
Josefina Gómez Mendoza a la Sala de Graus de l’Edifici Sant Domènec.
Cal defugir la instrumentalització del paisatge i ha defensat una excepcionalitat del paisatge que no es fa amb catalogacions
ha dit, “hi ha el risc que triomfi el que és urbà a costa d’allò que caracteritza la ciutat, en què la circulació s’imposi sobre l’habitar”. Ha assegurat que cal defugir la instrumentalització del paisatge i ha defensat una excepcionalitat del paisatge que no es fa amb catalogacions. Ha assegurat que molts llocs s’han convertit en parcs temàtics i ha alertat del perill d’imposar la nostra història a aquells que no han desenvolupat un discurs sobre el seu propi paisatge, perquè malgrat no tenir-ne una narració sí que tenen visions locals induïdes pel seu ús social.
TEDxUdG: pensament en comunitat
Deu professors de la UdG exposen al TEDx les línies mestres de la recerca en què treballen. Cent persones convidades els escolten a l’Auditori Narcís Monturiol del Parc Científic, a la vegada que l’ús de diferents tecnologies de la comunicació permet difondre l’acte arreu del món. El descobriment de la roda o la dominació del foc tenen en comú la voluntat dels humans de fer servir el coneixement particular per aplicar-lo al progrés general de l’espècie. Avui, s’aprofiten les oportunitats que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, que no són sinó la conseqüència de la roda i el foc, per compartir el coneixement dels investigadors d’arreu del món. També els de la UdG. És, precisament, l’afany pel progrés el que relliga les conferències que van impartir deu investigadors de la Universitat de Girona. La comunicació del coneixement va ser l’argument que va atorgar coherència a un acte heterogeni en què es va parlar de la mort sobtada (Ramon Brugada); de Sistemes de Informació Geogràfica (Gemma Boix); de robòtica –en aquest cas submarina (Pere Ridao); un altre cop de robòtica –ara aplicada a estimular el coneixement entre els desafavorits (Eduard Muntaner); de la gestió de les aigües residuals (Joaquim Comas); de la biblioteca digital
eDU-Library (Jörg Zimmer); de com no som altra cosa que química (Marcel Swart); de les possibilitats de la diagnosi assistida per ordinador (Joan Martí); de com el coure pot revolucionar determinades regions de la química (Xavi Ribas); del turisme que serem (José António Donaire); i de la raó que ens impulsa a ser com som, que Joan Ferrer va destil·lar de la Bíblia. Els TEDx, que han servit de marc de l’actuació, són una organització mundial sense ànim de lucre amb un únic objectiu: compartir i difondre iniciatives que canvien el món i idees que mouen les persones. Va començar el 1984 com una conferència en la qual es varen reunir persones de tres àmbits: la tecnologia, l’entreteniment i el disseny. Des d'aleshores, el seu abast s’ha engrandit i s’ha estès per tot el món. Persones de diferents sectors i països són escollides per difondre iniciatives i projectes comunitaris. El missatge és significatiu: el poder de les idees esdevé una plataforma i un moviment global.
CONSULTEU TOTS ELS CURSOS PELS ÀMBITS QUE US INTERESSIN · Empresa, Economia i Dret · Comunicació i Màrqueting · Ciències Experimentals i Tecnologia · Arquitectura i Enginyeria · Turisme i Hostaleria · Humanitats i Ciències Socials · Psicologia i Educació · Ciències de la Salut · Activitat Física i Esport · Arts Visuals · Administració Pública i Desenvolupament Local
12
011-20
CURS 2
Del 2 juliol e d 7 2 al
CONSULTEU ELS CURSOS D’IDIOMES A L’ESTIU DEL SERVEI DE LLENGÜES MODERNES DE LA UdG + informació http://www.fundacioudg.org/estiu
Facebook www.facebook.com/fundacioudg
Bloc bloc.fundacioudg.org