06. Medie
22/9/07
11:45
Página 478
Tipològicament són sepultures verticals excavades a la roca —de tipus tapàs o conglomerat de graves— de planta rectangular i secció de fons pla i costats convergents amb coberta de lloses planes i de mesures variables. Les vint-i-una sepultures es localitzen en línia recta. La distància de separació entre unes i altres oscil·la entre 1 i 3 m de manera que es poden distingir associacions: grups de tombes separades per 1 m i diferenciades d’altres grups o de sepultures aïllades a una distància de 3 m. En total es van poder excavar íntegrament 6 sepultures, 6 més van ser netejades, però sols conservaven la meitat del seu contingut, i 9 van ser identificades per la presència de lloses i el retall de la roca però no foren excavades ja que s’endinsaven en el camp de conreu veí. De les tombes excavades sols es documentà un esquelet, el corresponent a la sepultura 1 mentre que la sepultura 7 contenia un crani d’infant molt malmès; les sepultures 3 i 5 van lliurar les restes pertanyents a les extremitats inferiors de l’esquelet. Així mateix hi ha les restes d’un altre individu que foren recollides pels propietaris del terreny en el moment de la descoberta. Cap de les tombes portava dipòsit funerari o aixovar. Estructuralment segueixen un mateix patró: les tombes són obertes a la roca i cobertes per lloses planes amb l’esquelet en decúbit lateral, mirant a llevant. El ritual funerari correspon al tipus musulmà amb una cronologia de segle x-xi. Per tal de precisar la cronologia es va fer una datació per radiocarboni. La mostra òssia, que fou lliurada al Laboratori de Datació per Radiocarboni de la Universitat de Barcelona on es va identificar amb el codi UBAR-504, estava constituïda per uns fragments de fèmur i una falange de l’individu de la sepultura 1. La datació inicial fou 1075 + 45 BP, que una vegada calibrada ens aporta una cronologia de 887-1026 AD (Annus Domini), és a dir entre els segles ix i xi, amb un 56 % de probabilitats que la data sigui 956-1016 AD fet que ens situaria el jaciment en la segona meitat del segle x i inicis de l’xi.1 Els resultats
La necròpolis del Mas del Torril
La zona era coneguda perquè s’hi van localitzar enterraments als anys seixanta, quan asfaltaven la carretera, també sembla ser que, a la banda nord-est del jaciment, en fer-se les trinxeres del camp d’aviació a la Guerra Civil es varen trobar més enterraments. Durant la construcció del Mas del Torril es van localitzar enterraments i sitges i, a banda i banda de la carretera en direcció a la Sénia s’han localitzat també sitges. Tanmateix hi ha més notícies orals d’altres troballes en el terme de la Sénia: unes tombes en terrenys plans sobre el Molí la Vella, vora el riu i altres troballes sortint del poble en direcció als Ports de Tortosa-Beseit: un grup de tombes a la partida de les Senioles i un grup d’enterraments a la partida dels Domenges.
478
1. Informe redactat pel Dr. Joan Mestres i Torres del Laboratori de Datació per Carboni a Barcelona el 4 de setembre de 1998.
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999