05. Proto 2
22/9/07
10:58
Página 264
2.b. Contenidors intermedis 2.b.1. Olles globulars o gerres amb vora zoomorfa Són vasos de mida mitjana/gran, dels quals hem identificat un total de 25 individus. Les vores es presenten girades cap a l’exterior, de manera que és freqüent trobar a la bibliografia aquesta forma amb la denominació «de coll de cigne». Les pastes predominants són de dos colors, amb tonalitats ocres (beig/marró groguenc) i desgreixants minerals poc apreciables. Solen portar decoració en bandes horitzontals i cercles o semicercles concèntrics (figura 8; a, b i c). Es tracta de formes molt abundants en els jaciments ibèrics, com per exemple el Turó de les Maleses de Montcada i Reixac (Duran i Hungtinford, 1998), la Penya del Moro de Sant Just Desvern (Barberà, 1996-1997) o, més a prop de la Selva, als jaciments de Santa Anna, a Castellvell (Ramon i Massó, 1994), al poblat de Tarragona (Adserias et al., 1993) o al Vilar de Valls (Molera et al., en aquest volum) . Tenen una àmplia cronologia dins del món ibèric, que arrenca, com a mínim, d’inicis del segle vi a.C. 2.b.2. Gerres amb vora girada i nanses Només hem documentat un individu corresponent a aquesta forma, que presenta un llavi exvasat, cos ovoide o bitroncocònic, i coll cilíndric (figura 7; e). Es tracta d’una forma que té una cronologia que va des de finals del segle iv fins, com a mínim, el segle ii a.C. La peça recuperada a la sitja presenta una pasta de color beig clar, blanquinós, amb desgreixant mineral molt fi. Es tracta d’una forma àmpliament documentada a la Laietània, en què són significatius els jaciments de l’àrea arqueològica de Burriac (Puyol i Garcia, 1982-83; Barberà, 1969-70; García, 1993), el Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet (Sanmartí et al., 1992) o el Turó de les Maleses (Duran i Huntingford, 1998), i, més proper a la Selva del Camp, el Castellet de Banyoles de Tivissa (Vilaseca Serra Rafols i Brull, 1949) i el poblat ibèric de Tarragona (Adserias et al., 1993).
Figura 5
La sitja ibèrica de la Selva del Camp
Planta i secció cala 300
264
2.b.3. Gerra caliciforme Els 2 individus identificats d’aquest tipus tenen una pasta de color marró clar, amb la superfície exterior blanquinosa, sense cap tipus de decoració conservada. De la vora surt una nansa, i el cos és de tendència circular.
J
O R N A D E S
D
’A
R Q U E O L O G I A
. T
O R T O S A
1999