Quan el meu fill, el Martí, va fer els 18, els centres d’oci que coneixíem de Barcelona no li feien el pes. Després de buscar molt, el meu marit i jo vam veure que no hi havia un oci normalitzat per a persones amb discapacitat intel·lectual. Sempre ens havíem plantejat implicar-nos d’una forma directa en alguna qüestió relacionada amb els discapacitats, i el tema de l’oci ens venia molt de gust. Personalment, és on em sento més còmoda i on trobo que hi ha més possibilitats reals. L’habitatge també ens sembla un tema molt important, però no ens veiem capacitats per abastar-lo.
Ludàlia va néixer de la il·lusió d’una mare i d’un pare, la Consol i el Toni, de proporcionar a les persones amb discapacitat, com el seu fill Martí, un oci normalitzat. Amb només sis anys d’història han aconseguit engrescar prou persones en aquest projecte com per comptar amb una programació d’activitats de referència. I això ho han fet, com diu la Consol, “sempre amb sentit de l’humor”.
Sala B de Luz de Gas, on participen unes cent persones. Els propietaris ens han cedit la sala amb personal inclòs de forma gratuïta. També anem periòdicament a veure una pel·lícula de cartellera al cinema, que acompanyem d’un debat obert. D’altra banda, el pare d’una de les noies de la fundació ens ha facilitat l’accés a tots els partits a casa de l’equip de bàsquet del Joventut de Badalona. Això proporciona als nois el sentiment de pertinença a un grup. A més, aquest any hem inclòs una nova activitat, la informàtica, que es du a terme a la Biblioteca Jaume Fuster. Allà els nois es relacionen en un lloc públic, s’ho passen bé i aprenen informàtica i a treure partit dels serveis públics.
PARLEM-NE! 29
D’on va sorgir la idea de fundar Ludàlia?
I així va néixer Ludàlia. I, evidentment, també organitzeu tallers de teatre.
Jo vaig deixar la meva feina a l’hospital el 2000, i el febrer del 2002 ja ens havíem constituït com a fundació. Vam formar un patronat molt heterogeni, compost per personatges del món de la cultura, periodistes, pares, mares i metges.
Les prioritats de Ludàlia són que les persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de relacionar-se entre elles i, a més, en llocs normalitzats. És a dir, en els mateixos espais que utilitza qualsevol barceloní. D’altra banda, hem fixat una franja d’edat de 18 a 45 anys. Tothom els tracta de nens, però, com nosaltres, tenen una edat cronològica, i nosaltres ens hem centrat en la gent jove. Si Ludàlia creix, apostarem per la gent gran, però de moment no ens ho podem plantejar.
Quines activitats oferiu? L’activitat estrella és el ball que organitzem cada diumenge a la
PARLEM-NE-C.indd 29
“Volem que les persones amb discapacitat es relacionin entre elles en llocs normalitzats”
Quin espectacle veurem aquest divendres? Els trenta alumnes de Ludàlia i quaranta estudiants d’Eòlia interpretaran, en clau d’humor, diverses peces independents basades en musicals. Als nois i noies del curs els fa molta il·lusió actuar en públic. Com a tothom, els agrada mostrar els resultats d’un aprenentatge de tot un any.
TOT SANT CUGAT
Quins són els principals objectius de l’entitat?
25_01_08
Sí. Fem un curs acadèmic adaptat a l’Escola Eòlia de Barcelona, per una capacitat de trenta alumnes. Ja hi ha llista d’espera i tot! Fan cursos d’interpretació, dansa i veu. La nostra intenció és acabar formant una companyia de teatre estable, però de moment n’estem aprenent. Comptem amb els mateixos professors de l’escola, que són esplèndids i estan molt implicats en el projecte, sobretot l’Helena Cabo, que és la coordinadora de Ludàlia a Eòlia.
22/1/08 16:20:10