82
El caçador Hailibu
I la setmana vinent...
PETIT TOT-C.indd 82
IL·LUSTRACIONS D’ELOI ALEGRE
PER ESTER BALLART
Petitot
TOT SANT CUGAT
16_04_10
Troba les 5 diferències del conte
Temps enrere, a Mongòlia va viure un home que es deia Hailibu. Un dia que estava caçant va veure una serp blanca dormint sota un arbre com tot d’una va baixar del cel una grua i s’endugué la serp, que es va despertar i va cridar: —Socors! Socors! Hailibu, en veure-ho, apuntà amb el seu arc la grua i l’au va perdre la serp, que va fugir esperitada. L’endemà, quan Hailibu passava justament pel mateix lloc, la serp blanca li va dir: —Com està el meu salvador? Jo sóc la filla del rei drac. Ahir em vas salvar la vida i avui els meus pares t’ho volen agrair, et prego que m’acompanyis. Pel camí la serp blanca li va recomanar que només acceptés el jade que el seu pare duia a la boca. Amb ell podria parlar i entendre tots els animals, però si ho deia a algú, es convertiria en pedra. En arribar al cau, els dracs li oferiren tots els tresors, però ell no n’acceptà cap. —Bon home, cap d’aquests tresors et plau? —va preguntar el vell drac. —Són molt bonics, però no tenen cap utilitat per mi que sóc un caçador. En canvi em seria de molta utilitat el jade que portes a la boca. El rei drac va escopir la pedra i la hi va donar. D’ençà d’aquell dia Hailibu caçava molt fàcilment, perquè podia entendre el llenguatge dels animals. Així van passar molts anys, fins que un dia va escoltar uns ocells que parlaven d’una gran inundació. Hailibu es va quedar molt preocupat per la sort del seu poble i va decidir explicar la seva història, tot i que corria el risc de petrificar-se. Així ho va fer i mentre parlava s’anava fent pedra. Tan aviat com la gent va veure allò, s’ho va prendre seriosament i va fugir. Llavors els núvols van formar un espès mantell i va començar a caure una pluja torrencial que ho ofegava tot. Quan es va acabar, van buscar la pedra en què s’havia convertit Hailibu i la van col·locar al cim de la muntanya, perquè els fills i els néts i els néts dels néts recordessin l’heroi. I des de llavors en algun lloc existeix encara la pedra Hailibu. 14/4/10 13:23:37