Arbres amb historia de la Garrotxa by Tosca, Serveis Ambientals d'Educació i Turisme

Inventari dâ&#x20AC;&#x2122;arbres singulars de la comarca de la Garrotxa

Introducció PROJECTE “BUSQUEM ARBRES AMB HISTÒRIA” ES TRACTA D’UN PROCÉS PARTICIPATIU QUE PRETÉN ELABORAR UN INVENTARI D’ARBRES AMB HISTÒRIA DE LA GARROTXA.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va iniciar per la Fira de Sant Lluc del 2009 un procés participatiu amb el nom “Busquem arbres amb història” que pretén engrescar a la gent de la comarca en l’elaboració d’un llibre-inventari que reculli històries d’arbres de la Garrotxa. El projecte, coordinat per TOSCA Serveis Ambientals d’Educació i Turisme SL, té com a objectius localitzar els arbres singulars, revaloritzar-los, promoure la seva conservació i enfortir els lligams amb la gent del territori. Es tracta d’un procés participatiu on tothom hi pot aportar el seu coneixement en la localització i identificació d’arbres singulars. En el projecte es pot considerar un arbre singular si: 1- És una espècie molt rara a la zona. 2- Creix en un emplaçament singular 3- Ha estat testimoni de fets històrics i culturals rellevants 4- Té valor estètic i paisatgístic 5- Té una edat considerable 6- És protagonista de llegendes i tradicions 7- Té unes dimensions considerables (alçada, perímetre) 8- Té una estranya forma Per tal de facilitar la participació de tothom, el projecte posa a l’abast de les persones interessades, eines, materials i sortides de formació que els aportarà la informació necessària per identificar i recollir les dades de l’arbre que considerin singular. El compromís que es demanada als col·laboradors/es és l’enviament de dues fotografies de l’arbre d’interès (una general i un detall de les fulles) i les dades que es sol·liciten a la fitxa tècnica de l’arbre que es pot descarregar al bloc del procés: http://arbresambhistoria.blogspot.com. En aquest bloc també es pot consultar el projecte en detall així com el llistat dels arbres inventariats fins al moment ordenats per municipis, espècies, escrits relacionats.... Les persones que vulguin participar en el procés poden col·laborar a través de: - Bloc: http://arbresambhistoria.blogspot.com - Correu electrònic: arbres@tosca.cat - Adreçant-se personalment al Casal dels Volcans dins el Parc Nou (Ctra. Santa Coloma s/n, 17800- Olot. Telèfon: 972 268112)

Index de municis

Mapa de la Garrotxa Argelaguer Besalú Beuda Castellfollit de la Roca Les Planes d’Hostoles Les Preses Maià de Montcal Mieres Montagut i Oix Olot Riudaura Sales de Llierca Sant Aniol de Finestres Santa Pau Sant Jaume de Llierca Sant Feliu de Pallerols Sant Ferriol Sant Joan les Fonts Tortellà Vall de Bianya Vall d’en Bas

Altres municipis

Albanyà Camprodon Sant Pau de Seguries Vidrà

6-7 9 11 13 19 21 41 43 45 55 63 89 93 99 101 105 107 119 123 125 127 129

135 141 147 151

Municipis amb arbres inventariats (Resultat participaci贸 a juny 2010)

Argelaguer

Municipi d’

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

Roure

Lledoner Varis

Municipi de

11 11

BesalĂş

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

Aulina de les Tres Branques

Roure de Sant Miquel Coma de Roure

ROU021

Roure de la Creu

ROU022

Roure de la font de Falgars Roure Socablanc

13 13

Beuda

Municipi de Beuda

Història del Roure de la Creu

El Roure de la Creu

El vell camí de ferradura que anava de Beuda a Lliurona tenia un traçat ben feixuc, com molts per aquestes garrotxes, però tot i així era el millor dels possibles, per descomptat. Encarnava el gran muntanyam pel llit del torrent de l’Espinau, pr l’enclotat pas dels Rajolins, ja que unes crestalleres de penya a banda i banda, com muralles, impedeixen millor el pas. Tot seguit, s’enfilava celerós en zigazaga pel costat esquerre del torrent per l’Escaler, i continuava pujant de forma més pausada, arrapat a mitja muntanya, passava per l’era Pinsana, un petit planell en un serrat, per fer un bufet i seguia amunt, passava per l’indret del Roure de la Creu i a pocs metres d’aquí el camí es bifurcava, el de la dreta, curt i planer, et portava a la casa de l’Espinau, i l’altre s’enfilava dret cap al coll de l’Espinau i seguia cap al coll Salaric, on ja entrava al termenal de Bassegoda.

ROU022 (20/07/2010)

Nom comú: Roure martinenc Nom científic: Quercus pubescens Ubicació: El roure es troba a uns 400 metres abans d’arribar a la casa de l’Espinau seguint l’actual carretera que uneix Beuda amb Lliurona. Aquesta carretera va ser oberta fa uns 23 anys pel nou propietari de l’Espinau ja que aquest només podia arribar al mas pel costat de Lliurona. L’obertura d’aquesta carretera va permetre accedir més directament al sector de Beuda i Besalú, tot i que va comportar la pèrdua d’alguns dels trams del camí antic.

En citar el vell camí hem parlat en passat, ja que des de fa una desena d’anys el nou propietari de l’Espinau, que només podia arribar al mas pel costat de Lliurona, va obrir una carretera per accedir més directament al sector de Beuda i Besalú, i el seu traçat segueix en alguns trams l’antic camí, tallantlo en bastants punts i, en definitiva, anul·lant-lo.

Història: El roure és gros i està isolat al mig d’un espès alzinar més menut. La creu es clavà a principis dels anys quaranta, en memòria d’un jove mort de forma ben inesperada prop de l’arbre el 13 de setembre de 1942. Un mal llamp el va tocar de ple. El noi era en Feliu Costa Barnadas de 22 anys, nascut a l’Ermadà de Lliurona l’any 1920 i conegut també pel Mut de l’Espinau perquè era sord i mut de naixement. Amb el pas dels anys l’escorça del roure ha engolit la creu i actualment es pot observar la cicatriu cruciforme a l’escorça.

Pel que fa al Roure de la Creu, en l’actualitat es troba a uns 20 metres pel cim de la carretera. A uns 400 metres abans d’arribar a la casa d’Espinau. És un gros roure isolat al mig d’un espès alzinar més menut. La creu es clavà a principis dels anys quaranta, en memòria d’un jove mort de forma ben inesperada prop de l’arbre. Un mal llamp el va tocar de ple.

Font d’informació: Josep Vilar i Vergés, agent rural. Butlletí del CEO Nº 125. Octubre de 1997.

El pobre noi era en Feliu Costa, pagès d’Espinau. En Feliu havia nascut a l’Ermadà de Lliurona l’any 1920 i a principis dels anys trenta, junt amb la seva família, van anar de masovers a l’Espinau. El noi també era conegut pel Mut de l’Espinau. Era sord i mut de naixement. Però en Feliu tot, i patir aquestes mancances sensorials, no es tancà en sí mateix, com solia passar a l’altra gent que ho patia per aquestes muntanyes. Tot i viure en una vall tancada i en un país tancat, ell, quan podia, i els diumenges solia, baixava a Besalú o Beuda, al ball o a l’hostal i a “petar-la” amb en Joan “Boixa” d’Argelaguer i en Martinot de Cal Tit de Besalú, companys mancats de la parla com ell Un diumenge a la tarda de finals d’estiu, amb el cel ben tapat, amb nuvolades negres i carregades d’aigua i “mala llet”, i amb un bestiar nerviós i

Fotografia Josep Vilar i VergĂŠs

Municipi de Beuda

forma més pejorativa, com el Roure del Mut. En el mapa E 1:25.000 del Instituto Geográfico Nacional, però, se cita el paratge com els Roures de la Creu, erròniament en plural.

fort vent que feia presagiar una tempesta sonada, baixà cap a la plana. Frisós es va abillar, va agafar el paraigua de pastor i avall. En pocs moments es va congriar la tamborinada, amb llamps i trons de mil dimonis, que ressonaven per tota la vall closa. Quan portava poc més d’un quart d’hora de camí un llamp el va fulminar de ple. Diuen que si fou el mànec de ferro del paraigua, és igual.

No fou aquesta , desgraciadament, l´única mort pel fulgurant llamp, sense indagar gens tenim coneixement d’altres luctuosos episodis a Lliurona, Monars, Sant Eudald de Jou i Sant Ferriol, i és que amb la muntanya farcida de gent i amb un bosc més esclarissat hi estaven ben exposats, els que més els pastors i els pagesos.

La seva família no el va trobar a faltar la mateixa diada, quan arribava pel tard, no menava fressa. Fou la mossa de la Vinya de Beuda, que l’endemà de bon matí, quan pujava a veure el seu pare, pastor del Trulls de Lliurona, va trobar-se amb el seu cos cremat i cargolat al peu del camí.

A l’actualitat la creu no es veu, però hi és, una marcada cicatriu cruciforme a l’escorça assenyala el punt on es clavà. El roure, amb el temps se l’ha engolit, com volent esborrar un trist episodi en què la natura es va comportar de forma dura i implacable, com l’escabrós terrer.

L’acta civil de defuncions ho relata així: “Se procede a inscribir la defunción de Felix Costa Barnadas, de 22 años, natural de Bassagoda, de profesión agricultor, domiciliado en el Manso Espinau y de estado soltero, el cual fué encontrado cadáver bajo un roble que existe cerca del cruce del camino de Beuda a Bassagoda con el que se dirige al Manso Espinau (...) Falleció el dia 13 de septiembre de 1942, en dicho lugar, aproximadamente a las tres de la tarde, a consecuencia de muerte instantánea por fulguración, según resulta de la certificación facultativa y diligencias periciales y su cadáver habrá de recibir sepultura en el cemeterio de Beuda”.

Però ja se sap, amb el temps, i aquest cop amb l’ajuda d’una natura redimida, tot s’esborra, es difumina i s’oblida. Josep Vilar i Vergés Hivern de 1997 Font: Jacint Costa. Nascut el 1922 i germà d’en Feliu. Registre Civil de defuncions. Ajuntament de Beuda

En record del pobre noi, la família va clavar una creu de ferro en el seu tronc i sense voler va donar nom a un nou topònim a aquell paratge, tot i que també es va conèixer l’indret, durant un temps, i de

Municipi de Beuda

Roure proper a l’ermita de Sant Miquel Coma de Roure ROU021 (19/07/2010)

Nom comú: Roure martinenc Nom científic: Quercus pubescens Ubicació: Es localitza a la coma, és a dir, a la vall, entre l’ermita de Sant Miquel Coma de Roure i el Pla del Pedró. Història: Sembla que l’ermita tenia un nom anterior, Sant Miquel de Sarrugada, i posteriorment va agafar el nom del roure i es va passar a dir Sant Miquel Coma de Roure. L’ermita està situada al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la Vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma de Roure. És una edificació tardana (XVIII) que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII.

Fotografia de Tomà Agüera

Font d’informació: Tomàs Agüera. Web: www.enciclopedia .cat

Municipi de

19 19

Castellfollit de la Roca

Xiprer dels Pantans. Fotografia de Tosca. Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

0 Xiprer dels pantans de la Xuriguera

XIP001

1 Ciderer de la Xuriguera

CIR001

2 Roure de la Xuriguera

ROU001

3 Roure de la Costa

ROU005

Roure de la Font de l’Àliga

ROU013

Roure de la Font de l’Àliga II

ROU014

Roure Partioner

ROU015

Roure de Can Ferriol

20 20

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

Roures americans de la Xuriguera Roure de la Font de les Tunes I

Roure de la Font de les Tunes II

ROU017

Les Planes d’Hostoles

UBICACIÓ

NOM COMÚ

6 Roure de la Clota

PAG.

ROU002

ROU018

105 Heura del Quer

ROU016

131 Aulina de l’Estanyol de Dalt

Roures de la Font de les Dunes

4 Arbre de les mentides

ACA001

135 Boixos del Bosc

5 Aulina de la Serra

AUL002

Lledoner

Aulina de Can Canvi

CODI

Aulina de la Plana

Roure Americà

21 21

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Aulina de la Serra CODI:AUL002

(13/11/2009)

Nom comú: Aulina Espècie: Quercus ilex Perímetre: 3,34m (mesura presa in situ) Alçada: 12,37 m (mesura presa in situ) Ubicació: Al costat del mas enrunat Can Serra. Aquest mas es troba al camí que porta al Mas de la Xuriguera des de Les Planes d’Hostoles. Es troba abans d’arribar a la casa de la Costa.

Fotografies de Tosca. Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Observacions: Presenta una marca l’escorça del tronc que podria estar relacionada amb el símbol de la casa, però es desconeix el seu significat. Està afectada per rebaixins o cuallevats (Crematogaster scutellaris). Creix al final de la feixa a prop del mas.

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Roure monumental de la Xuriguera CODI:ROU001

Observacions: Va ser declarat arbre monumental l’any 1995. Història: “Pels volts dels anys 30, en plena Guerra Civil, el senyor Pere, el propietari del Bosc de la Xuriguera es va vendre tots els arbres per tallar-los, ja que en aquella època la fusta tenia un altre preu i els boscos eren molt més rendibles que no pas ara. El cas és que el senyor Pere va tenir remordiments un cop feta la venda, ja que hi havia arbres tan enormes que era difícil veure’n altres d’iguals per allà a prop. El que va fer va ser comprar 10 arbres, molt més cars del preu que els havia venut, però gràcies a aquesta acció avui dia podem gaudir d’aquest magnífic exemplar i de dos més: el roure de la Partió situat just al límit entre la Garrotxa i la Selva, i el roure de Font d’Àliga situat a prop de la font del mateix nom. Què va passar amb els altres 7 arbres? De moment no se sap si són vius o morts, però és un assumpte pendent d’investigar i formarà part d’una altre història.”

(12/11/2009)

Nom comú: Roure martinenc. Es coneix també com a “Roure gros” Espècie: Quercus pubescens Perímetre: 4,80 m (mesura presa in situ) Alçada: 35 m (Informació cedida per l’Ajuntament de Les Planes d’Hostoles) És el roure martinenc més alt de Catalunya. Ubicació: Al costat de la part baixa del camp de futbol de les Planes d’Hostoles, surt la carretera que porta a la Xuriguera. Trobarem la casa de la Costa. Seguirem el camí que porta a Sant Miuqel Sacalm passant per uns prats i un cop travessat el rec, a uns 50m trobarem un petit planell. A mà dreta surt un corriol que en uns 3 minuts ens porta a peu de l’arbre.

Font d’informació: Lluís Collell i Ezequiel - Les Planes d’Hostoles. Ajuntament de les Planes d’Hostoles Treball: “Els nostres arbres” de Miquel Amargant i Ramon Cros (1995-1996-1997-1998) Redactat: Xavier Grabalosa Juvanteny Poema escrit en una llosa a prop del roure de la Xuriguera: Ets un arbre ferm i altiu. Que es va salvar d’una forta talada. Amb el pas dels anys molt més joliu. Desafiant el sol, el vent i la gebrada. Maria de Cabanes Relat: el xoriguer (13/10/2009) Joan Arnau i Serra Les Planes d’Hostoles 2009 Fa centenars d’anys, dos germans, la Roser i en Lluís, habitaven una barraca tot just a sota del Far. Vivien de les castanyes, bolets, espàrrecs, mores i cireres que collien al bosc i que cada dimecres baixaven a Amer per vendre-ho al mercat. La Roser, germana gran, era molt gelosa i feia sempre l’impossible per fer enrabiar al seu germà. Quan aquest arribava amb el cistell ple de fruites li oferia un got d’aigua de la font d’Àliga i quan estava a punt de posar-lo als llavis, la Roser el feia caure al terra. El mateix feia amb la sopa o la vianda a l’hora dels

Fotografia de Tomàs Agüera Cabo

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Com per art de màgia els peus de la Roser es convertien en potes, els braços en ales i el seu cos s’anava cobrint de plomes. El germà, grimpant per les branques com un esquirol, arribà a la branca més alta i al moment de voler agafar la Roser que s’havia convertit en un xoriguer, aquest arrancà el vol i es perdé bosc enllà mentre anava cridant: Lluís... Lluís... Lluís... !!! De la Roser no se’n va sentir a parlar mai més i en Lluís, arrepentit de la seva malifeta, arribà al Monestir d’Amer i consagrà la seva vida a Déu. El roure gran té ja uns centenars d’anys més i encara avui es pot veure a la branca més alta l’eixam abandonat que desafiant el pas del temps ens recorda el que va succeir. El lloc on va aterrar la Roser convertida en ocell, és conegut avui com la Xuriguera i conten els més vells del lloc, que moltes nits senten a sota el cingle una veu que va repetint:

Fotografia de Xavier Grabalosa Juvanteny

Lluís... Lluís... Lluís... !!!

àpats. I així dia rera dia. En Lluís decidí escarmentar a la seva germana:

I perquè el xoriguer no se’ls emporti els pollets o conills, els pagesos dels voltants tenen penjat d’un pal i a la part més alta de la teulada, un bon pedaç de bresca. I amb pa, mel i un xic de vi a aquest conte dono fi.

Vols venir fins el roure gran, Roser? Al baixar pel camí de la cinglera he vist un eixam d’abelles a la branca més alta i de segur que la bresca ja deu estar plena de mel. Es clar que sí. Agafaré una galleda i així podrem omplir-la.

Poema: el roure de la xuriguera (13/10/2009) Joan Arnau i Serra Les Planes d’Hostoles 2009

Arribaren al peu de l’arbre i el vailet agafà una perxa de castanyer per poder accedir al brancam situat al menys a vint pams del terra. La Roser prengué la galleda i donant una empenta al seu germà s’enfilà pel pal fins a la primera branca del roure i arribà a l’eixam. Va recollir la dolça bresca i començà a xuclar-la tot dient:

A sota els cingles del Far les branques miren enlaire. Del blanc tudó ets aixopluc de la garsa, el gaig i el duc i també del rapinyaire. Creixen sota la teva ombra els escarlets com roselles Catifa multicolor que es barreja amb la verdor on pasturen les ovelles

Que n’és de bona aquesta mel. Me la menjaré tota i tu no la provaràs. En Lluís, volent donar-li un escarment, retirà la perxa i li digué: Si tan bona és, menja-la tota i demà al matí ja passaré a veure si n’has deixat algun bocí per mi. Mentrestant aniré a beure aigua i menjar a la barraca, cosa que no puc fer quan tu hi ets. De bon matí i després de ben sopar i dormir, en Lluís prengué el camí del roure gran i en arribar-hi va quedar esfereït; la Roser estava coberta d’abelles i anava cridant: Lluís... Lluís..... Lluís !!!,

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Municipi de Les

Planes d’Hostoles CANÇONETA PER A QUATRE VEUS I UN FLABIOL

El Roure de la Clota CODI:ROU002

(Dedicada al roure de la Clota. Joan Arnau i Serra. 2004)

Entre el fullatge d’un verd brancatge en caure el sol un infant mira com hi refila un rossinyol. Baixa de l’arbre, deixa les branques, rossinyolet. Si tu volguessis casa et daria que aquí fa fred. No vull la casa que em donaries, ja tinc un niu. El sol l’envolta i el vent m’escolta hivern i estiu. La teva casa d’or la faria, rossinyol et, i un jaç d’herbeta neta i fresqueta pel teu niuet. D’herba no en falta al llit de casa, jaça ja en tinc. No vull la seda que és suau però freda, per això no vinc. A casa meva t’acolliria, rossinyolet. De blanca llana manta et faria pel teu llitet. La llarga ploma que color et dona manta és per a mi i a les vesprades d’hivern glaçades em fa dormir. La teva casa no vull robar-te l’infant li diu. Sobre les branques amb plomes blanques fes el teu niu. L’infant se’l mira i un petó tira al rossinyol que alegre canta, refila, salta i empren el vol.

(13/10/2009)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Perímetre: 4,25m (dada de 1998) Ubicació: Agafant la carretera que porta a Cogolls, a 1,5 km, a mà dreta surt un trencant que baixa en fort pendent fins al riu. Un cop passat el passallís, continuarem el camí de l’esquerra que porta a el Molí d’en Murris. Seguirem uns 300m més, trobarem una tanca que creuarem i uns 100 m després, deixarem el camí, pujarem per la dreta fins a sortir a la punta d’un prat molt ample, el creuarem en direcció est, entrarem al bosc i a uns 200m trobarem el roure. Observacions: Ha rebut l’impacte d’un llamp, i la ferida és pràcticament cicatritzada. Gaudeix d’un bon estat de salut. Font d’informació: Joan Arnau Treball:“Els nostres arbres”: Miquel Amargant i Ramon Cros (1995,1996,1997,1998)

Fotografia de Joan Arnau.

Municipi de Les

Roure de la Clota. Fotografia de Joan Arnau.

Planes dâ&#x20AC;&#x2122;Hostoles

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Roure Partioner de les Planes d’Hostoles CODI:ROU015

(10-03-2010)

Nom comú: Roure Espècie: Per determinar Perímetre: 3,70m Alçada: 18m Ubicació: El roure es localitza en el camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far. Observacions: El roure partioner ha servit com a delimitació entre la Garrotxa i la Selva i també entre propietaris. Aquest roure es va poder salvar de ser talat, conjuntament amb el roure de la Xuriguera, els roures de la Font de l’Àliga i 7 arbres més, ja que van ser recomprats pel seu antic propietari durant la guerra Civil. El cost de la compra va ser més elevat que el cost de la venda.

Roure partioner de les Planes d’Hostoles. Fotografia de la família Cambras-Coll.

Font d’informació: Elisabeth Coll i família Cambras-Coll, Ezequiel i Josep Martí (El Murri).

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Roures de la Font de l’Aliga CODI:ROU014/ROU013 (02-03-2010)

Nom comú: Roure Espècie: Per determinar Perímetre: ROU014 Roure 1: 4,40m ROU013 Roure 2: 3,80m Alçada: Roure1: 29 m i Roure 2: 30m Ubicació: Els dos roures es localitzen en el camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far, concretament en el camí que condueix a la Font de l’Àliga. Els dos arbres estan molt a prop l’un de l’altre. Observacions: El primer roure va rebre l’impacte d’un llamp i va provocar el trencament una branca molt grossa.

Roure1. Fotografia de la família Cambras-Coll.

Aquests dos arbres es van poder salvar de ser talats, conjuntament amb el roure de la Xuriguera, el roure partioner i 7 arbres més, ja que van ser recomprats pel seu antic propietari durant la guerra Civil. El cost de la compra va ser més elevat que el cost de la venda. Font d’informació: Elisabeth Coll, Ezequiel i Josep Martí (El Murri) i família Cambras-Coll.

Roure2. Fotografia de la família Cambras-Coll.

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Roure de la Costa CODI:ROU005

(27/11/2009)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Perímetre: 3,64m (mesura presa in situ) Alçada: 11,09 m (mesura presa in situ) Ubicació: Al costat del mas Can Costa. Creix al costat d’una feixa. Observacions: Té la capçada afectada per un llamp. La casa de la Costa és una casa-fortalesa amb uns 1000 anys d’història. Des del Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya s’ha fet incís que cal protegir aquest roure declarant-lo Arbre monumental (informació recollida en la publicació Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys).

Font d’informació: Lluís Collell, Ezequiel i el Murri de Les Planes d’Hostoles Treball: “Els nostres arbres”de Miquel Amargant i Ramon Cros (1995-1996-1997-1998) Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés - Servei de Parcs

Fotografies de Xavier Grabalosa Juvanteny

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Roure americà CODI: ROU018 (24-03-2010)

Nom comú: Roure americà Espècie: Quercus gr.rubra Perímetre: 2,70m Alçada: 22m Municipi: Es troba dins del terme municipal de les Planes d’Hostoles Ubicació: El roure es localitza sota la muntanya del Far, en el camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far. Observacions: Es tracta d’una espècie originària d’Amèrica del Nord. Font d’informació: Elisabeth Coll i família Cambras-Coll, Ezequiel i Josep Martí (El Murri). Fotografia de la familia Cambras -Colll

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Roures de les Fonts de les Tunes CODI: ROU017 /ROU16

(19-03-2010)

Nom comú: Roure Espècie: Per determinar Perímetre: ROU017 Roure 1: 4m, ROU16 Roure 2: 3,60m Alçada: Roure 1: 32m, Roure 2: 36m Municipi: Es troben dins del terme municipal de les Planes d’Hostoles Ubicació:Els roure es localitzen en el camí que porta a la Font de les Tunes, a prop del camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far. Els roures estan molt a prop l’un de l’altre. Observacions: El segon roure està afectat per molts bonys. Fotografies de la familia Cambras -Colll

Font d’informació: Elisabeth Coll i família Cambras-Coll, Ezequiel i Josep Martí (El Murri).

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Cirerer de la Xuriguera CODI:CIR001

(27/11/2009)

Nom comú: Cirerer Espècie: Prunus avium Municipi: Les Planes d’Hostoles. Ubicació: Situat en una feixa per sota el mas de la Xuriguera Observacions: Està afectat per un llamp. És viu però presenta un estat força precari. És curiosa la forma que ha adoptat.

Fotografies de Tosca. Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Fonètica: A la comarca de la Garrotxa és freqüent pronunciar el mot amb dissimilació de la primera -r- per una -d: “sidera, siderer”. Darrerament però, aquesta pronúncia es troba en clara regressió entre la gent més jove. Font d’informació: Lluís Collell i Ezequiel de les Planes d’Hostoles Font escrita: El parlar de la Garrotxa de Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Xiprer dels pantans CODI:XIP001

(12/11/2009)

Nom comú: Xiprer dels pantans Espècie: Taxodium distichum Perímetre: 2,42m (mesura presa in situ) Alçada: 9,84 m (mesura presa in situ) Municipi: Les Planes d’Hostoles. Ubicació: Al costat de l’abeurador del mas la Xuriguera Observacions: Arbre caducifoli, de soca engruixida, branquillons que es desprenen amb les fulles, les quals són linears i de color verd clar. Originari d’Amèrica del Nord. Viu espontàniament en terrenys pantanosos. Sovint es planta com a arbre ornamental

Fotografies de Tosca. Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Font d’informació: Joan Blanch, Xavier Oliver, Ezequiel (Planes d’Hostoles)

Municipi de Les

Planes d’Hostoles

Arbre de les mentides de les Planes d’Hostoles ACA001- (20-05-2010)

Nom comú: Acàcia. L’arbre es coneix popularment com Arbre de les mentides. Espècie: Robinia pseudoacacia Perímetre: 2,64m Alçada: 10,26m Ubicació: L’arbre es troba al bell mig de la Plaça Nova de les Planes d’Hostoles Escrit: Joan Arnau va escriure un poema dedicat a l’Arbre de les mentides.

L’arbre florit el 2008.

En un racó de la plaça hi ha un arbre verd i frondós. No és cap roure ni noguera, ni pi, ni faig, ni figuera: és l’arbre del si no fos. Font d’informació: Montse Coromina, Joan Arnau

L’arbre a la tardor del 2009 abans de ser podat.

Lâ&#x20AC;&#x2122;arbre de les mentides el 2010. Fotografies de Montse Corominas.

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

Teix de l’Antiga

Teixos de la Mata

41 41

Les Preses

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

Roure de Can Marifont

43 43

Maià de Montcal

Aulina surera de Can Bosch. Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

7 Aulinar madur Roca del Migdia

AUL004

8 Suro de Can Bosc

SUR001

9 Lledoner de Can Traginer

10 Noguer de l’Escola de Mieres

11 Aulina grossa de la Rovira

LLE002

NOG001

AUL003

Aulina de la Torre

45 45

Mieres

Municipi de Mieres

Alzinar madur Roca del Migdia de Mieres CODI: AUL004

(12/05/2010)

Nom comú: Alzina madur Espècie: Quercus ilex Ubicació: Des de Mieres es segueix la pista forestal que porta al Santuari de Finestres. Un cop s’arriba al Coll de la Palomera, havent passat per la talaia ibèrica, s’agafa el camí que surt a mà dreta fins arribar a un encreuament de camins de la xarxa d’Itinerànnia (Pal G91 Roca del Migdia). Arribats a aquest punt s’agafa el camí que surt a mà dreta i que baixa en direcció al Clot de Borroig. Creuem el clot i continuem en direcció al Collet de Collveí i el Coll de Colitzà sense arribar-hi. Tot l’alzinar que trobem per sota la Roca del Migdia està catalogat com a bosc madur.

Visitant l’alzinar.

Dins la Garrotxa s’han inventariat 75 boscos madurs, 18 dels quals són alzinars i un d’aquests es troba dins del terme municipal de Mieres, sota la roca del Migdia.

Observacions: Entenem per bosc madur qualsevol massa forestal poc o gairebé gens afectada per les activitats humanes, en la qual es detecta, des d’un punt de vista estructural i funcional, un estat de maduresa avançat, en equilibri dinàmic i que ha assolit o tendeix a la consecució d’una estat pròxim al màxim biològic estable, d’acord a les potencialitats naturals del medi.

Informació: “Catàleg de boscos madurs de la comarca de la Garrotxa”. Autors Joan Montserrat i Antoni Agelet. Febrer de 2005. Font d’informació: Joan Montserrat, tècnic del PNZVG

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Aulina grossa de la Rovira. Fotografia de Conxa Comalat i Joan Pontacq

Municipi de Mieres

Aulina grossa de la Rovira

Suro de Can Bosc

CODI: AUL003

CODI: SUR001

(12/05/2010)

(07/05/2010)

Nom comú: Alzina

Nom comú: Alzina surera

Espècie: Quercus ilex

Espècie: Quercus suber

Perímetre: 3,90 m

Perímetre: 3,30 m

Alçada: 19 m

Alçada: 25,5 m

Capçada: 25 m llarg (eix x) i 20 m d’ample (eix y)

Ubicació: Seguint la carretera que va a l’ermita de Santa Maria de Finestres, just al trencant del camí que porta al mas de Can Bosc, es troba l’alzina.

Edat: Es calcula que té un mínim de 200 anys

Observacions: En aquest indret es troben 8 alzines sureres catalogades en el POUM. L’alzina que es comenta en aquest apartat és la que té majors dimensions. Les Alzines sureres, així com els castanyers, són arbres que viuen en terrenys àcids. Just en aquesta zona el terreny és calcari i per tant no s’afavoriria el creixement d’aquestes espècies d’arbres. Ara bé, aquestes sureres es localitzen sobre una falla que permet l’ascensió de materials àcids i per tant el creixement de castanyers i suros.

Ubicació: Seguint la carretera que va a l’ermita de Santa Maria de Finestres, just a la Portellera del Freixe, a mà esquerra surt una pista que porta al Mas de la Rovira. L’aulina es troba als camps de la rovira proper al mas. Font d’informació: Joan Montserrat, tècnic del PNZVG, veïns del poble de Mieres.

Aulina grossa de la Rovira. Fotografia de Conxa Comalat i Joan Pontacq

Municipi de Mieres

Normalment quan es gestiona un bosc de sureres, el suro s’extreu cada 11 anys. A partir de la sisena extracció la qualitat del suro millora. Font d’informació: Joan Montserrat, tècnic del PNZVG i veïns del poble de Mieres.

Aulina surera de Can Bosch. Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Municipi de Mieres

Lledoner de Can Traginer de Mieres CODI: LLE002

Observacions: La fusta de lledoner s’utilitzava molt per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous... aprofitant la seva flexibilitat i duració. Les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó, per això es troben freqüentment a prop de les masies. Els seus fruïts, els lledons, són dolços i comestibles.

(28/04/2010)

Nom comú: Lledoner Espècie: Celtis australis

Al podar les branques per obtenir la fusta, el tall obert que quedava exposat s’anava consumint originant, amb el temps, la formació de cavitats. La podridura es podia eliminar fent foc a l’interior de la cavitat sense flama. En el cas del lledoner de Can Traginer, les cavitats es feien servir per abocar-hi trastos. Encara veïns del poble comenten que es podrien trobar molts ferros a l’interior del lledoner.

Perímetre: 3,92 m Alçada: 16,25 m Ubicació: El lledoner es troba al barri de la Cellera de Mieres, molt a prop de l’ermita de la Romeria.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Municipi de Mieres

La Noguera de Mieres CODI:NOG001

Ubicació: Està ubicada just al costat del pati de l’escola Observacions: Es tracta d’una noguera que es veu afectada per la construcció del nou dispensari local. S’està valorant si el trasllat pot afectar-la.

(10-03-2010)

Nom comú: Noguer, noguera

Font d’informació: Prem Pau Puig, Joan Puntacq, Joan Montserrat

Espècie: Juglans regia Perímetre: 0,48m Alçada: 9m Capçada: 10m Edat: 65 anys Municipi: Es troba dins el municipi de Mieres

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Municipi de Mieres

Fotografia de Tosca i Prem Pau Puig

Fotografies de Xavier Bachero Pont

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

12 Roures del Rei I, II, II

CODI

PAG.

ROU009 56

Roure de Can Gustí de Riu

Roure de Can Suro

UBICACIÓ

Montagut i Oix

NOM COMÚ

FA003

Faig de Guitarriu

FA005 59

Faig de Monars II

Castanyer de Can Barrufa

CAS001 60

Faig de Monars III

Lledoner de la Quera

LLE001 58

Grèvol de Can Gustí de Riu

Lledoner de Can Suro

PAG.

Faig de Can Barrufa Faig de Monars I

Boixeda de Can Bolós

CODI

Teixeda de Miserclòs

55 55

Municipi de Montagut

i Oix

Els Roures del Rei de la Vall d’Hortmoier

Catalogació: Declarats Arbres Monumentals de Catalunya Municipi: Montagut-Oix Ubicació: Els roures es troben a la Vall d’Hortmoier. Des d’Oix, seguim la pista que porta al Pla de Plansesilles d’on surt el camí per arribar a Sant Miuquel d’Hortmoier. El PR-186, segueix la pista fins a la palanca del Samsó. En aquest punt enllacem amb el GR-11que uneix Beget amb Talaixà. Seguim en GR-11 i la pista en direcció a Beget. Arribats al punt on el GR-11 es separa de la pista, deixem el GR-11 i continuem per la pista. Creuem la riera de Beget i arribant al Pla de Plansesilles trobarem els dos roures.

CODI:ROU009 (02-02-2010)

Nom popular: Els roures del Rei. Actualment només queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada. Nom comú: Roure pènol Espècie: Quercus robur

Observacions: L’expansió de la població cap a zones de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta en tots els àmbits: artesà, domèstic, industrial i naval, va fer necessària la promulgació d’una reial ordre, per primera vegada, que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta ordre que, entre altres normes, establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius na-

Perímetres: 5,17 m i 4,92m . El roure de 5,17m ha estat catalogat com el roure pènol amb més perímetre de Catalunya Alçada: 27m i 30m Capçada: 28,6m i 31m Edat: Es calcula que tenen més de 500anys

Municipi de Montagut

vegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien tallar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Per a tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent estat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa. Posteriors disposicions, ja al segle XX, sobre els arbres que, per la seva grandària o singularitat, han estat qualificats de monumentals, han fet arribar fins als nostres dies aquests exemplars tan admirats. Font d’informació: -Arbres monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Eduard Parés i Español. Serveis de Parcs. Generalitat de Catalunya -Butlletí Alta Garrotxa 2008, nº8. Secció El Recull a càrrec de Xavier Pallàs. -Butlletí de la Secció Excursionista de l’Ateneu Santjustenc. Nº 233. Març-abril 2001. Secció viure el país. Roures del Rei de Ferran de la Fuente.

Fotografies de Xavier Bachero Pont

i Oix

Municipi de Montagut

i Oix

Lledoner de la Quera CODI:LLE001

(3/12/2009)

Nom comú: Lledoner Espècie: Celtis australis Municipi: Montagut-Oix Ubicació: Es localitza al mas abandonat “La Quera”, entre Talaixà i Sant Aniol d’Aguja, seguint el GR-11. Per sobre del mas La Muntada. Observacions: Creix entre els murs que protegien el mas.

Fotografia de Tomàs Agüera

Municipi de Montagut

Faig de Gitarriu FAI005- (19/07/2010)

Nom comú: Faig Nom científic: Fagus sylvatica Ubicació: Seguint el camí que va del Treu Gran al Treu Petit passant per la font del còdol trobarem el faig. El faig es localitza poc abans de la pujada que porta al Treu Petit. La paraula Treu significa pas entre roques. Observacions: El faig es caracteritza perquè ha adoptat una forma força curiosa. Font d’informació: Tomàs Agüera

Fotografia de Tomàs Agüera

i Oix

Municipi de Montagut

i Oix

Castanyers de Can Barrufa CODI: CAS001

(08-04-2010)

Nom comú: Castanyer Espècie: Castanea sativa Ubicació: Els castanyers es troben seguint l’antic camí ral que anava de Sant Aniol d’Aguja al Mas la Quera i Talaixà, passant pel Mas de Can Barrufa, actualment en estat ruinós. En l’actualitat el camí no està senyalitzat i es troba força emboscat. Per trobar-lo cal seguir el GR-11 des de Sant Aniol d’Aguja a Talaixà . Després de creuar la torrentera, uns metres més endavant, cal intuir la feixa que gira a mà dreta i que coincideix amb l’antic camí ral. Cal endinsar-se tot seguint la feixa cap el bac. El primer castanyer es troba a mà esquerra quan ens endinsem cap el bac i els altres estan pel voltant. En total hi han 4-5 castanyers de grans dimensions.

Fotografies de Tomàs Agüera

Observacions: A prop dels castanyers es pot observar una blada i un faig d’interés. El faig (fagus sylvatica) (CODI FAI003) s’ubica a l’arribar a la torrentera, a mà esquerra. Cal fixar-se també en les aulines de Can Barrufa, a tocar a una de les cabanes i al darrera del mas. Font d’informació:Tomàs Agüera

Municipi de Montagut

i Oix

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

Cedre de l’Himalàia de l’Església de

Cedre de l’Himalàia de la Plaça Estrella CED001 85

Sant Pere Màrtir

Fajos de l’Avinguda d’Aragó

Boixos del Jardí del Capellà

Roures del Bosc de Puig Roig

Grèvols del Jardí del Capellà

Boixos del Bosc de Puig Roig

Teixos del Jardí del Capellà

Freixes del Bosc de Puig Roig

Roure del carrer Llenyataires

Aurons del Bosc de Puig Roig

Xiprer de la Plaça del Xiprer

Freixe de l’Institut Municipal d’Edució

17 Pollancre de la Carretera de Riudaura

Teix de l’Institut Municipal d’Educació

Noguera de la Carretera de Riudaura

Cedre de l’Himalàia del carrer

Cirerer de Mas Cassés

Secretari Daunís

Castanyer bord del Parc de Vista Aleg

Castanyer d’indies de la Plaça dels Coloms

Plàtan del Parc de Vista Alegre

Caki dels jardins de la Vila Vella

Castanyer del carrer de la Coma

Cedre de l’Himalàia de l’Avinguda

Plàtans de les Fonts de Sant Roc

Verge de Montserrat

Castanyer bord del carrer La Coma

Roure americà del Parc de les Bisaroques

Pi de la plaça Lligador

Nesprer del carrer Volcà l’Estany

Avet roig de la Plaça Rosella

Ginkgo dels Jardins de Mestre Moner

Til·ler de la Plaça Pius XXII

Castanyer del carrer Mestral

Roures del Bosc de la Creu

Roure del carrer Mestral

Freixes del Bosc de la Creu

Aurons del Bosquet del Gegant

Aurons del Bosc de la Creu

Freixes del Bosquet del Gegant

Faig del Parc Nou

FAI001 69

Grèvols del Bosquet del Gegant

Lledoner del Mas Tarut

LLE003 71

Roures del Bosquet del Gegant

Pollancre del Parc Nou

POL001 68

Avet del carrer Josep Vicenç

Plàtans del Passeig de Sant Roc

Cedre de l’Himalàia del carrer Josep

Plàtans del Passeig del Firal

Lledoner de l’Avinguda de les Cols

Roures del Parc Nou. Filera de roures

Noguera de Mas les Mates

Om de l’Avinguda de Colòmbia

Pi pinyoner de Mas les Mates

Cedre de l’Himalàia de l’Avinguda Rei

Om de Mas les Mates

Plàtans del Passeig de Barcelona

Aulina del bosc de la Claveguera II

AUL008 76

Tuia gegant de la Torre Malagrida

Aulina del bosc de la Claveguera I

AUL007 75

Cedre de la Torre Malagrida

Sequoia de Solà Morales

SEQ001 70

Xiprer de la Torre Malagrida

Pi de Solà Morales

Faig de la Torre Malagrida

Aulina del Bosc de Solà

AUL009 73

Magnolier de la Torre Malagrida

Roure del Bosc de Solà

ROU020 72

Avet roig de la Torre Malagrida

Aulina de Godomar II

AUL006 81

Tuia gegant de la Torre Malagrida

Aulina de Godomar I

AUL005 83

Plàtans de l’entrada del Cementiri d’Olot

Blada de Godomar

BLA001 79

Boixos de les Escales de Montolivet

Suro de Godomar

SUR002 78

Aulina del Mas la Vila

Castanyer de Godomar

CAS005 77

Roure de la Clapera I

ROU012 65

Roure de la Clapera II

ROU011

ROU004 64

PLA002 86

AUL001 66

FAI004 84

PI_001 70

Olot

Municipi d’

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Cedre de Can Basil

Avet Roig de la Plaça Clarà

Pi de Rebaixinc

Pi de les Mates

Avets de la Plaça Clarà

Plataneda de la Font de Sant Roc

Auró de l’Espai de la Roureda Monumental

Plàtans de la Plaça Clarà

Castanyer d’Indies de la Plaça Clarà

Plàtans de la Rambla

Boixos de la Roureda del Parc Nou

Ciderer de l’Espai de la Roureda Monumental

Cedre de l’Himalàia de la Plaça Clarà

Aulina de Comademont

Caqui del Carrer Clivillers

Aulines de Batet

Freixe de l’Espai de la Roureda Monumental

Roureda de Cuní

Freixe de la Plaça Clarà

Roureda de la Moixina

Grèvol de l’Espai de la Roureda Monumental

Roureda del Parc Nou

Grèvol de la Plaça Clarà

Teixos de la Plaça Clarà

Grèvols de la Roureda del Parc Nou

Palmera excelsa de la Plaça Clarà

Magnolier de la Plaça Clarà

Roure de Rebaixinc

63 63

CODI

Municipi d’Olot

Filera de roure pènol del Parc Nou CODI:ROU004

Observacions: El roure pènol és una especie de creixement lent i d’aspecte corpulent. Es tracta d’una espècie ecològicament molt interessant ja que es troba a molt pocs llocs de Catalunya. Els roures estan inclosos dins el catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot elaborat per SIGMA l’any 2006.

(20/11/2009)

Nom comú: Roure pènol

Font d’informació: Marissa Llongarriu i Marc Arimany, tècnic de SIGMA

Espècie: Quercus robur Perímetres: (dades any 2008) Codi 17:2,3 m Codi 18:2,6 m Codi 21:1,75 m Codi 23:1,6 m Codi 24:1,6 m Codi 25:1,9 m Ubicació: Àrea d’esbarjo esquerra del Casal dels Volcans.

Fotografia de Maria Bauçà Company

Municipi d’Olot

Roures propers a la Casa de la Clapera CODI:ROU012/ROU011

Localitat: Es troben dins del nucli de Batet. Ubicació: Els dos roures es troben al costat de la Casa de la Clapera (Batet), a prop del barri de les Fonts.

(23-02-2010)

Font d’informació: Elisabeth Coll i Carles Cambras.

Nom comú: Roure Espècie: Per determinar Perímetre: ROU012 Roure 1: 3,95m i ROU011 Roure 2: 3,10m Alçada: Roure1: 14 m

Fotografia família Cambras-Coll

Municipi d’Olot

Aulina situada al peu del camí darrera el Mas La Vila CODI:AUL001

(11/11/2009)

Nom comú: Aulina Espècie: Quercus ilex Perímetre: 3,14 m Alçada: 14m Localitat: Batet de la Serra Ubicació: Al final de la Carretera Vella de Batet, cal agafar el camí que surt a l’esquerra i l’arbre està situat al peu del camí darrera el Mas La Vila. Font d’informació: Gaspar Senís, Joan Soler, Elisabeth Coll i Carles Cambras

Fotografia família Cambras-Coll

Fotografies de Gaspar Senis

Municipi d’Olot

Pollancre del Parc Nou CODI:POL001

(06/11/2009)

Nom comú: Pollancre Espècie: Populus nigra Perímetre: 3,95 m (dada del 2008) Alçada: més de 25 m Ubicació: Àrea d’esbarjo davant de la glorieta del Parc Nou Observacions: es tracta d’una espècie de creixement ràpid molt apreciada en la indústria forestal. El pollancre està inclòs dins el catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot elaborat per SIGMA l’any 2006. Font d’informació: Marissa Llongarriu i Marc Arimany, tècnic de SIGMA

Fotografies de Marissa Llongarriu

Municipi d’Olot

Faig del Parc Nou CODI:FAI001

(06/11/2009)

Nom comú: Faig Espècie: Fagus sylvatica Perímetre: 2,25 m Ubicació: Àrea d’esbarjo darrera l’estació meteorològica del Parc Nou Observacions: Arbre que pot sobrepassar els 35 m d’altura, amb l’escorça grisa i llisa. Les fulles adquireixen una tonalitat groguenca-vermellosa a la tardor. Molt apreciada a la zona de la Garrotxa ja que existeixen vàries fagedes. Ubicat dins el Parc Nou i amb espai per al seu desenvolupament, aquest exemplar representa un dels arbres més espectaculars de la ciutat. El faig està inclòs dins el catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot elaborat per SIGMA l’any 2006.

Fotografies de Marissa Llongarriu

Font d’informació: Marissa Llongarriu i Marc Arimany, tècnic de SIGMA

Municipi d’Olot

Pi i sequoia de la finca Solà Morales SEQ001 / PI001 (12/07/2010)

Nom comú: Pi, pinastre / Sequoia. La sequoia també es coneix amb el nom de sequoia vermella de California. Nom científic: Pinus pinaster, subespècie atlàntica, i Sequoia sempervirens Municipi: Olot Localitat: Batet de la Serra Ubicació: El pi i la sequoia es troben dins la finca Solà Morales, just al costat de la pista forestal que baixa al Bosc de Solà, i a l’altre costat del bosc de la Claveguera. Observacions: Una de les branques del pi abraça el tronc de la sequoia fins al punt de fusionar-se completament. Són dos arbres que es van plantar fa uns cent anys amb un objectiu ornamental.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca. Detall de la fusió de la branca del pi amb el tronc de la sequòia.

Municipi d’Olot

Lledoner del Mas Tarut LLE003 (09-06-2010)

Nom comú: Lledoner Espècie: Celtis australis Perímetre: 4,4 m Municipi: Olot Ubicació: El lledoner es localitza al costat esquerra de la porta d’entrada al Mas Tarut, situat al costat del Parc Nou. Seguint l’itinerari 3 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que porta des del Parc Nou als paratges de la Moixina es passa pel costat del Mas. Observacions: El lledoner es ramifica en 5 grans branques que van ser podades i actualment es poden observar els rebrots. El tronc presenta una gran fissura central totalment buida, probablement originada per una podridura. Font d’informació: Equip educatiu de Tosca.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Municipi d’Olot

Roure martinenc del Bosc de Solà ROU020 (12/07/2010)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Perímetre: 2,89 m Alçada: 16,63 m aproximadament Localitat: Batet de la Serra Ubicació: Aquest roure es pot observar a la dreta de la pista forestal que porta al Bosc de Solà, just a l’inici del bosc. Observacions: Els arbres del Bosc de Solà no estan catalogats a nivell nacional però formen part del bosc madur catalogat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). Es tracta d’un rodal que està protegit pel Pla Especial. Aquest bosc va quedar molt malmès per la nevada del Nadal de l’any 2008. Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca i Joan Montserrat, tècnic del PNZVG.

Municipi d’Olot

Aulina del Bosc de Solà AUL009- (09/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina Nom científic: Quercus ilex Perímetre: 2,97m Alçada: 18,06m aproximadament Localitat: Batet de la Serra Ubicació: Baixant per la pista forestal que hi ha entre la casa Solà Morales i el bosc de la Claveguera, passant pel costat d’una pista de tenis de la mateixa propietat, s’arriba al Bosc de Solà. Continuant per la pista forestal arribarem a una gran clariana on es troba l’aulina. Observacions: Els arbres del Bosc de Solà no estan catalogats però formen part del bosc madur catalogat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). Es tracta d’un rodal que està protegit pel Pla Especial. Aquest bosc va quedar molt malmès per la nevada del Nadal de l’any 2008 que va provocar la caiguda de molts arbres i branques. Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Història: L’avi de Joaquim Solà Morales, actual propietari de la finca, va pintar, fa uns cent anys, un quadre on figura la família gaudint de l’ombra d’aquesta aulina. El quadre es pot veure en una de les fotografies que s’adjunten a continuació.

Pintura de l’avi de Joaquim Solà Morales

Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca i Joan Montserrat, tècnic del PNZVG.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Fotografia d’una soca del Bosc de Solà. Efecte de la nevada del Nadal del 2008

Municipi d’Olot

Aulina del bosc de la Claveguera I AUL007- (01/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina Nom científic: Quercus ilex Perímetre: 3,61 m Alçada: 14,46 m aproximadament Localitat: Batet de la Serra Ubicació: L’aulina es localitza uns metres en dins del bosc de la Claveguera just al costat de la casa Solà Morales. Es pot observar des del camí que passa entre la casa i el bosc i que baixa cap a la roureda o bosc de Solà, situat uns metres per sota la finca. Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Municipi d’Olot

Aulina del bosc de la Claveguera II AUL008- 01/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina Nom científic: Quercus ilex Perímetre: 2,87 m Alçada: 14,01 m aproximadament Localitat: Batet de la Serra Ubicació: L’aulina es localitza dins del bosc de la Claveguera, uns metres més endins que l’aulina I, situada just al costat de la casa Solà Morales. Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Municipi d’Olot

Castanyer de Godomar CAS005 (26/06/2010)

Nom comú: Castanyer Espècie: Castanea sativa Perímetre:3,20 m. Té un rebrot de 85 cm Capçada: 14 x 12 m aproximadament Localitat: Batet de la Serra Ubicació: Dins la finca de Godomar, es continua per la feixa situada sota les aulines fins arribar a un pastor elèctric que dóna accés a una zona de pastura de xais. Continuem per la feixa fins anar a trobar un camí que surt al Bosc de la Planella i d’aquí enllaçaríem amb una pista que voreja el volcà pujalós per llevant. El castanyer es troba en el camí que surt al Bosc de la Planella una mica més avall d’una aulina surera d’interès. Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar. Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Municipi d’Olot

Suro de Godomar SUR002 (26/06/2010)

Nom comú: Suro, aulina surera, alzina surera Nom científic: Quercus suber Perímetre: 2,70 m Capçada: 13 x 19 m Alçada: 23 m aproximadament Localitat: Batet de la Serra Ubicació: Dins la finca de Godomar, es continua per la feixa situada sota les aulines fins arribar a un pastor elèctric que dóna accés a una zona de pastura de xais. Continuem per la feixa fins anar a trobar un camí que surt al Bosc de la Planella i d’aquí enllaçaríem amb una pista que voreja el volcà pujalós per llevant. L’aulina surera es troba en el camí que surt al Bosc de la Planella.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Font d’Informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar.

Municipi d’Olot

Ubicació: Dins la finca de Godomar, es continua per la feixa situada sota les aulines fins arribar a un pastor elèctric que dóna accés a una zona de pastura de xais. La Blada es troba en el límit dret de la feixa.

Blada de Godomar BLA001 (24/06/2010)

Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar.

Nom comú: Blada Nom científic: Acer opalus Perímetre: 2,10 m Capçada: 14 x 14 m Localitat: Batet de la Serra

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Municipi d’Olot

Aulina de Godomar II AUL006 (24/06/2010)

Nom comú: Aulina Nom científic: Quercus ilex Perímetre: 2,70 m Alçada: 10,40 m Capçada: 13 x 14 m Localitat: Batet de la Serra Ubicació: L’aulina es localitza dins la finca de Godomar. A prop d’aquesta aulina es pot observar una altra de mides també considerables ja comentada en aquest blog. Observacions: Al tronc de l’aulina es pot observar un niu de picot i també una caixa niu de mussol. Sota l’ombra d’aquesta aulina s’han celebrat diferents esdeveniments com ara un casament. Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar, Octavi Algueró, Junta veïnal de Batet de la Serra. Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Municipi d’Olot

Aulina de Godomar I

Història: S’explica que els alumnes de l’antiga escola de Batet, els dijous a la tarda sortien a dibuixar els entorns de la zona i un dels indrets més escollit eren les aulines de Godomar. També els alumnes hi anaven a celebrar el dijous llarder.

AUL005

Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar, Octavi Algueró, Junta veïnal de Batet de la Serra.

Nom comú: Aulina Nom científic: Quercus ilex Perímetre:3,15m Alçada:9,10m Capçada: 15 x 18 m Municipi: Olot Localitat: Batet de la Serra Ubicació: L’aulina es localitza dins la finca de Godomar. A prop d’aquesta aulina es pot observar una altra de mides també considerables. Observacions: Aquesta aulina es caracteritza perquè té un gran valor estètic i paisatgístic ja que al créixer en un espai obert ha pogut desenvolupar la seva capçada en plenitud.

Municipi d’Olot

Fajos de l’Avinguda d’Aragó d’Olot FAI004 (09-06-2010)

Nom comú: Faig Nom científic: Fagus sylvatica Municipi: Olot Ubicació: Els fajos estan arrenglerats a banda i banda de l’Avingunda d’Aragó. Història: Els fajos van ser portats pel Sr. Malagrida de la Fageda d’en Jordà. Inclús es va traslladar greda. Alguns dels arbres van patir una forta poda que va provocar que el seu creixement es veiés afectat.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Font d’informació: Marc Arimany, tècnic de residus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública- SIGMA. Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés-Servei de Parcs

Municipi d’Olot

Cedre d’Himalàia de la Plaça Estrella CED001 (03-06-2010)

Nom comú: Cedre d’Himalaya Espècie: Cedrus deodara Perímetre: 3,03 m Alçada: 19 m ( dada any 2006) Municipi: Olot Ubicació: Al centre de la Plaça Espanya, coneguda popularment com a Plaça Estrella (Barri de l’Eixample) Observacions: Es tracta d’un arbre de grans dimensions que pot assolir els 70m d’alçada , amb l’escorça gris fosc, i ramificacions penjants. Posseeix una fusta excel·lent, molt duradora, que desprèn una agradable olor. Prové de l’Himalàia, no obstant, és molt cultivat en parcs i jardins d’arreu de l’estat. El cedre està incorporat al catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot 2006 (SIGMA) Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Font d’informació: Marc Arimany tècnic de residus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública-SIGMA. Catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot, 2006 (SIGMA)

Municipi d’Olot

Plàtans del Passeig de Barcelona PLA002 (03-06-2010)

Nom comú: Plàtan Espècie: Platanus hispanica Municipi: Olot Ubicació: Els plàtans estan arrenglerats, en una doble alineació, al llarg del Passeig de Barcelona. Perímetre: 2,52m exemplar 2 Història: Antigament el trànsit rodat circulava pel mig de l’avinguda de plàtans del Passeig de Barcelona. És per aquest motiu que un gran nombre dels plàtans tenen bonys a la seva base. Aquests bonys són la cicatriu de les ferides produïdes pel xoc dels carros o vehicles. L’arbreda va ser plantada durant la guerra del Francès. Observacions: Els plàtans del Passeig de Barcelona estan incorporats al catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot 2006 (SIGMA) Font d’informació: Marc Arimany, tècnic de residus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública-SIGMA.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot, 2006 (SIGMA)

Detall d’una antiga ferida a la base del plàtan

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Teix de Riudaura

CODI

PAG.

TEI002 90

89 89

Riudaura

Municipi de Riudaura

Observacions: Es tracta d’un exemplar mascle de doble tronc Antonia Caritat, doctora en biologia, va publicar un escrit sobre el teix de Riudaura que porta per títol “El vell teix de Riudaura”.

Teix de Riudaura CODI: TEI002

(21/04/2010)

Nom comú: Teix

Font d’informació: Ajuntament de Riudaura

Espècie: Taxus baccata Perímetre: 2,75 m Alçada: 10 m Edat estimada: 300 anys Municipi: Es troba dins del terme municipal de Riudaura Ubicació: El teix es troba situat a la Plaça Puig Estela cantonada amb el carrer del Teix.

Fotografies d’Olga Colomina Puyuelo

Municipi de Riudaura

El vell teix de Riudaura

2000 anys. Les seves branques havien estat utilitzades per fer arcs de qualitat i la seva fusta era molt apreciada. Les seves fulles són molt verinoses però l’arbre té al mateix temps substàncies com el taxol de potents capacitats curatives de determinats tipus de càncers. Aquestes propietats del taxol es van descobrir a Amèrica del Nord fa uns vint anys, ara se sintetitza al laboratori i està comercialitzat.

Escrit d’Antonia Caritat, doctora en biologia. Medi Ambient El Teix és un arbre mític que es troba en perill de extinció i està legalment protegit. Es tracta d’una espècie molt antiga que pertany a les coníferes com l`avet o el pi però té unes característiques molt especials que el fan únic. Els fruits no són pinyes sinó que són vistosos, de color vermell amb una sola llavor i amb una coberta tova anomenada aril. Aquest color no el té per casualitat sinó que serveix per atraure els ocells i d’aquesta manera dispersa les seves llavors ca a altres indrets.

Ja fa anys que em dedico a l’estudi dels arbres i entre ells el teix. No fa gaire que vaig tenir la sort de conèixer el teix de Riudaura que ara va quedant incorporat a la zona urbana. És un impressionant exemplar mascle de doble tronc que estimem que pot arribar a tenir 300 anys. Crec que és imprescindible que sabem apreciar i conservar aquest i altres arbres vells que han estat testimonis de moltes històries humanes. Una associació d’amics del teix a nivell de la península Ibérica i Portugal s’han interessat per aquests teix i un dels seus membres, en Fernando Vasco, ha escrit en referència del teix de Riudaura: “Desitgem poder continuar compartint vivències amb un dels veïns més vells del vostre poble i que almenys al pròxim mil·leni, les futures generacions gaudeixin del seu halo màgic de misteri i quasi eterna companyia”.

En altres èpoques el teix havia format grans boscos però degut als canvis de clima i l’acció humana la seva àrea de distribució ha anat quedant reduïda. A Catalunya el trobem barrejat amb el faig, el pi roig i altres arbres i pot formar petits bosquets. També ha estat plantat com a arbre ornamental. Ha estat considerat arbre sagrat per diferents cultures especialment els celtes que celebraven ritus sota la seva capçada. Simbolitza la immortalitat i a Anglaterra és freqüent trobar-lo al voltant de les esglésies prop dels cementirs. Poden viure molt, més de

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Teix de Guitarriu

CODI

PAG.

UBICACIÓ

CODI

Roure de l’Orri I Roure de l’Orri II

ROU007 95

Roure entre Guitarriu i Sant Grau d’Entreperes

NOM COMÚ

Lledoner de Can Guixers

TEI001 96

Teix del Torrent de l’Orri Roure de Sant Andreu de Guitarriu

Sales de Llierca

Roure de Tomet

ROU008 94

93 93

Municipi de Sales

de Llierca

Roure situat entre Gitarriu i Sant Grau d’Entreperes CODI:ROU008

(22/12/2009)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Ubicació: El roure es localitza en el camí que va de l’ermita de Guitarriu a Sant Grau d’Entreperes (hi ha un rètol que ho indica). Font d’informació: Joan Luque

Fotografies de Joan Luque

Municipi de Sales

Roure proper a l’ermita de Sant Andreu de Gitarriu CODI:ROU007

(22/12/2009)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Ubicació: El roure es troba uns 500m abans d’arribar a l’ermita de Sant Andreu de Guitarriu. Per arribar a aquesta ermita s’ha d’agafar la pista forestal que surt a mà dreta a uns 500m abans d’arribar al càmping Sadernes (hi ha uns rètols que ho indiquen). Font d’informació: Joan Luque

Fotografia de Joan Luque

de Llierca

Municipi de Sales

de Llierca

Teix de Gitarriu CODI: TEI001

(13-04-2010)

Nom comú: Teix Espècie: Taxus baccata Ubicació:Arribant al coll d’Alp, cal anar cap al coll de Sa Basseta i d’aquí endinsar-se cap el bac. Un cop s’han creuat tres tarteres es localitza el teix. Des del coll de Sa Basseta es va marcar el camí amb petites fites. També es pot observar el tall d’algunes branques dels arbres que es troben en el corriol per tal de poder deixar pas. El teix creix sobre una tartera i es pot veure que una de les branques va ser tallada temps ençà.

Fotografia de Tomàs Agüera Cabo

Es coneix que a prop del teix hi passava un antic corriol que anava de coll de Faig al coll de Sa Basseta. Observacions: En aquesta zona hi han moltes baumes i fa pensar que aquests petits corriols podien haver estat utilitzats per contrabandistes. A la zona es troben altres teixos de menors dimensions. La fusta del teix ha estat molt aprofitada des de temps antic degut a la seva gran qualitat, resistència i flexibilitat. Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes precristians, era una espècie molt apreciada i estudiada tant per les seves propietats curatives com verinoses. Actualment es coneix que conté una subtància anomenada taxina que s’utilitza en tractaments de quimioteràpia. En moltes parts d’Europa, el teix es considera com un monument de la natura ja que és testimoni de boscos antics i són protegits i conservats. Font d’informació: Tomàs Agüera

Municipi de Sales

de Llierca

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Aulina de la Creu

CODI

Sant Aniol de Finestres

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Faig Rodó

Aulina de les Tres Creus Grèvol de Can Tura Aulina del Baler

Roure de la Gobert

Castanyer de Bustins

99 99

CODI

100

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

132 Avet del volcà de Fontpobra 133 Beços de Fontpobra 137 Castanyer de Caselles I

CAS002 102

138 Castanyer de Caselles III

CAS004 102

139 Castanyer de Caselles II

CAS003 102

Castanyers de Mas Masdevall Fageda d’en Jordà Aulina de Torroella Aulina del Mas Esparreguera Aulines de Mas CollelldeMunt Roures de Codinac Teixeda Cedre de Can Bora Tell de Can Bora

101 101

Santa Pau

Municipi de Santa

Pau

Els castanyers de Can Caselles CODI: CAS002/CAS003/CAS004

(21/04/2010)

Nom comú: Castanyer Espècie: Castanea sativa Perímetre: Castanyer 1: 4,91 m Castanyer 2: 4,85 m Castanyer 3: Branca dreta 4,38m, branca esquerra 4,66 m Municipi: Es troba dins del terme municipal de Santa Pau Ubicació: Els tres castanyers es troben a prop del mas de Can Caselles. Castanyer 1.

Seguint l’itinerari 1 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que condueix al cràter del volcà Santa Margarida, es poden obervar els castanyers a mà esquerra, just a l’altre costat d’un tancat per a xais, un cop passat el mas de can Caselles.

Font d’informació: Alumnes de 1er, 2on i 3er d’ESO de l’Escola Pia d’Olot. Sortida 16 de març de 2010

Observacions: En el castanyer 1 es poden observar forats de picot en una de les branques mortes de la capçada. Des del Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya s’ha fet incís que cal protegir aquests castanyers declarant-los Arbres monumentals (Informació recollida en la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys).

Castanyer 3. Fotografies dels alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO de l’Escola Pia d’Olot

102

Municipi de Santa

Castanyer 2.

103

Pau

104

Municipi de

105 105

Sant Jaume de Llierca

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

107 Noguer d’en Martín

76 Gatsaule de la Feixassa I

Gatsaule de la Feixassa II 108 Pomeres de can Gallina 77 Pi de la Calcina 109 Aulina dels Escarnits I

AUL011 114

Aulina dels Escarnits II

AUL012 114

Castanyer de Sant Miquel

Aulina dels Escarnits III

AUL013 114

79 Avellaners de la Feixassa

110 Perer del trencant del Saiols

80 Trèmol de la Font Grossa

111 Aulina del Botets I

AUL014 113

81 Beç del pla de Rocarroja

111 Aulina del Botets II

AUL015 113

82 Auró de la font de la Rovirola

112 Roure de l’Esquirol

83 Blada de la Rovirola

113 Roure gros de la Casanova

84 Faig gros branquellut I

114 Roure alt de la Casanova

84 Faig gros branquellut II

115 Cirerer d’en Quessi

85 Vern del molí de Can Manyà

116 Suro de les Forques II

86 Acàcia del Pla

117 Suro de les Forques I

87 Tell de Pallerols

118 Sureda del Pla del Bosc

88 Freixe de la Salut I

119 Xiprer de la Torra

Freixe de la Salut II

120 Saüquer de Puigverd I

Freixe de la Salut III

Saüquer de Puigverd II

89 Lledoner d’en Tit

Saüquer de Puigverd III

90 Avet pinsap de la Fàbrega

Saüquer de Puigverd IV

91 Xiprers de la Fàbrega

121 Om de la Torra

92 Roure de la Fàbrega

122 Aulina de la Torra

78 Castanyer de la Font Grossa

CAS006 116

123 Llor de Puigverd

93 Avet del clot dels Joncs 94 Faig de la Salut I

FAI009 110

124 Pollancres de la Carrera I

95 Pins de Puigsacreu

Pollancres de la Carrera II

96 Pi de la Riba

125 Saula del Rigall

97 Boixos d’en Sentenac

126 Aulina de la riera de Sant Iscle

98 Pollancres de la font de la Rovireta

127 Saula del Pujol

99 Àlber del cementiri I

128 Teix de Campderrich

Àlber del cementiri II

129 Pollancre de la resclosa de can Desca

Àlber del cementiri III

130 Tell del Pla Gran

100 Acàcia de Can Pous

134 Tell de can Tià

101 Xiprers del cementiri

Castanyer de Fontpobra Cedre de Campderrich

102 Pi dels Estaldats 103 Roure de la Bonaventura 104 Roure de la Sala 106 Els Oms Plàtans del Firal

ROU023 112

Arços de la Salut Faigs del Clot de l’Infern Ginebre de Fontpobra

PLA003 108 Càdec del Pujol

Llor de l’Estanyol de Dalt Noguers entre els arbres d’en Casals Pi de la Torra Trèmol del Bac del Botets Aulina del Mas Botets

106

ROU024 111

AUL010 115

Municipi de

107 107

Sant Feliu de Pallerols

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols dels darrers cursos i 2 alumnes dels primers cursos, per tal que entre ells s’ajudessin. El mestre tenia una mentalitat molt oberta per l’època i va promoure la recopil·lació de tradicions populars de la zona.

Plàtans del Firal de Sant Feliu de Pallerols

Tal i com explica Martí Boada en el seu llibre Rafael Puig i Valls (1845-1920), la Festa de l’Arbre es va importar a Catalunya, des de Nebraska, als Estats Units, on es celebrava des de 1872 amb el nom de l’Arbor day. Una de les teories és que va ser el tarragoní Puig i Valls qui va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el 1893. Definitivament ell va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia. I l’any següent ja es va celebrar la primera festa de l’arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un ampli ressò i ràpidament es va estendre per la resta de l’Estat Espanyol i per França.

PLA003 (12/07/2010)

Nom comú: Plàtan Nom científic: Platanus hispanica Perímetre: De l’arbre més gruixut: 1,94 m Alçada: De l’arbre més gruixut: 6,26 m Edat: 102 anys Ubicació: Els arbres es troben a la plaça del Firal

Font d’informació: Sr. Tomàs Sans, el seu pare va ser alumne del mestre Joaquim Sans i va participar en la plantació d’uns dels arbres del Firal.

Observacions: Els arbres han estat podats per tal de poder entrellaçar les seves branques i garantir una bona ombra durant els calorosos mesos d’estiu.

Blog: http://antropologiaimes.blogspot.com “Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre”, TDB, núm. 4, 5 i 7, 2004. Autor: Jordi Suñé Morales.

Història: Els plàtans van ser plantats l’any 1908 en motiu de la Festa de l’Arbre. El mestre de l’escola d’aquella època, el Sr. Joaquim Sans Quintana, va motivar als alumnes de l’escola perquè plantessin els arbres. Cada arbre va ser plantat per 2 alumnes

108

Municipi de Sant

Fotografies de Teia Boada

109

Feliu de Pallerols

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Faig de la Salut FAI009- (30/07/2010)

Nom comú: Faig Nom científic: Fagus sylvatica Perímetre: 3,08 m (dades de l’any 1998) Alçada: 25 m (dades de l’any 1998) Municipi: Sant Feliu de Pallerols Ubicació: Just abans d’entrar a la plaça del Santuari de la Salut, al marge dret de la carretera, on comença el camí que porta a Sant Feliu. Observacions: Faig magnífic d’ample capçada, s’alça vigorós en un lloc suposadament privilegiat. Dissortadament, es va tapar parcialment el seu tronc amb runa i pedres, per fer una carretera d’accés a les feixes de sota el Santuari. Això ha comportat el tapament per la part de dalt uns 2 metres, les pedres l’hi han produït fortes ferides i alhora dificulten la seva supervivència. Aquest exemplar es veu des del poble de Sant Feliu, i forma part de la magnífica fageda de la part alta de la costa de la Salut. La costa i la fageda, a la tardor, és un espectacle de colors: dia a dia va canviant el seu verd per anar prenent tota una gamma de daurats, de bronze, com rovellats, d’una gran bellesa. Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autorsde la publicació “Els Nostres Arbres”. Sant Feliu de Pallerols. (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

110

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Roure gros de la Casanova ROU024- (30/07/2010)

Nom comú: Roure Nom científic: Quercus pubescens Perímetre: 3,88 m (dades any 1998) Capçada: 29 m (dades any 1998) Municipi: Sant Feliu de Pallerols Ubicació: Al costat de la Casanova, a la part de baix del camí que porta a la pedrera del Puig Roig. Observacions: Té molt poc tronc, molt rabassut i ple de grans bonys. Li falta una gran branca, caiguda fa uns anys, que arribava fins a l’era de la casa. És l’únic roure gros del municipi de tanta envergadura. Es pot caminar fins i tot per sobre d’alguna de les branques. Aquest exemplar, junt amb altres situats al voltant de la casa, formen la clapada més espectacular del terme, digne de ser conservada. El seu estat de conservació és bo, gràcies a l’estima de propietaris i masovers. Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 19951996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

111

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Roure de la Bonaventura ROU23- (30/07/2010)

Nom comú: Roure Nom científic: Quercus pubescens Perímetre: 3,88 m (dades any 1998) Capçada: 29 m (dades any 1998) Municipi: Sant Feliu de Pallerols Ubicació: Al bosc del Contaller, a l’esquerra del camí que porta a la casa, al final del pla just abans d’entrar en l’engorjat. Observacions: És un d’aquells arbres que, vistos de prop, impressionen. Exemplar ja molt vell, pot rondar els 500 anys. Amb tants anys de vida ha passat moltes vicissituds, des de caure dues de les seves quatre branques principals, a servir de cau de diversos animals i fins i tot haver acollit fa una quarantena d’anys un gran eixam d’abelles en el seu interior. El seu estat és precari, segurament castigat pels llamps i ventades posteriors. L’interior és buit i cremat, potser perquè s’hi va fer foc per foragitar l’eixam o algun animal del cau. És com un gegant amb peus de fang: el dia menys pensat una forta ventada el farà caure, tal com va passar amb els grans roures de l’Aguvert a les Medes als anys 80, o amb un dels tres exemplars d’Hortmoier. A prop seu n’hi ha un altre no tan gruixut, però respectable.

Fotografia extreta del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 19951996-1997-1998.

112

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Aulines del Botets AUL014-AU015- (28/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina Nom científic: Quercus ilex Perímetres: aulina I: 3.45 m i aulina II: 2.70 m (dades de l’any 1998) Capçada: aulina I: 20m (dada del mateix any) Municipi: Sant Feliu de Pallerols Ubicació: Al costat de la casa del Botets. Observacions: L’aulina I: Es troba en un magnífic estat de conservació. De no massa altura, s’estén horitzontalment, aguantada per una curta però forta soca. L’aulina II: es troba al costat de la primera i és més esvelta. Existia una tercera aulina que va ser destrossada per una ventada l’any 91, i que tenia una capçada de més de 20 metres de diàmetre i el perímetre del tronc era de 3,7 metres. Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres” Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles) Anys 19951996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

113

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Aulines dels Escarnits AUL011-AU012-AU013- (29/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina. Nom científic: Quercus ilex Perímetres: aulina I: 4.02m, aulina II: 3.60m i aulina III: 3.10m. (dades de l’any 1998) Ubicació: Per sota i al costat de l’era de la casa dels Escarnits, seguint el camí planer que s’endinsa al bosc. Observacions: La més grossa és l’aulina més gruixuda de la Vall d’Hostoles. Està bastant deteriorada, però abans del 1998 havia fet una important rebrotada. Les altres dues es troben a sota de l’era, i junt amb altres de mida més petita formen un bon conjunt. L’atapeïment en dificulta la visió, i el fet que siguin arrelades en marges, fa difícil que es pugui prendre la mesura exacta. Aquesta clapada junt amb els roures de la veïna Casanova, formen

Fotografies extretes del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

un conjunt únic a la Vall d’Hostoles i segurament en pocs llocs en trobaríem un de semblant. Història: L’aulina és l’espècie més estesa al nostre municipi, pràcticament totes les cases de pagès en tenen una, o més d’una de grossa al seu voltant; una de les finalitats és la d’esmorteir el vent perquè no toqui directament a la casa. La fusta és duríssima, l’home l’emprava per fer carretes i carbó i actualment encara se’n fan mànecs d’eina, o es crema directament en llars, estufes o calderes. De l’escorça se n’obtenia el taní, d’interès en adoberia i aigua per a rentar ferides; de la fullaraca, jaç per el bestiar i posteriorment fems per els camps; del seu fruit, la gla, menjar pels conills, xais, porcs, etc. Aquests arbres poden assolir 1000 anys de vida. Fonts d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres” de Sant Feliu de Pallerols. Anys 1995-1996-19971998 Publicació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostre Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-19971998.

114

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Aulina de la Torra AUL010- (28/07/2010)

Nom comú: Aulina Nom científic: Quercus ilex Perímetre: 3,42 m (dades de l’any 1998) Alçada. 23 m (dades del mateix any) És l’aulina més alta del terme municipal. Ubicació: A la carretera que porta a la Torra des de la C-152, poc abans d’arribar a la casa, a mà esquerra. Observacions: Aulina en bon estat, arrelada sobre sediments travertins, substrat que deu ser bo, ja que probes en dóna, doncs es tracta d’un exemplar amb un gran tronc, que es bifurca en poderoses branques. Història: Segons una interpretació històrica de l’antiguitat, l’aulina era l’arbre sagrat dels poblats autòctons del nostre país, abans de la romanització.En aquest punt es podria comparar la sacralitat de l’aulina a la Garrotxa amb la sacralitat (famosa i literaturitzada) del llor com a arbre sagrat de Zeus, pare de tots els déus, a l’antiga Grècia.

Fotografia extreta del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

Fonts d’informació: Ramon Cros i Miquel Amargant, autors de la publicació “Els Nostres Arbres” Sant Feliu de Pallerols (Vall D’Hostoles) Anys 19951996-1997-1998 Publicació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostre Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-19971998.

115

Municipi de Sant

Feliu de Pallerols

Castanyer de Sant Miquel CAS006- (21/07/2010)

Nom comú: Castanyer Nom científic: Castanea sativa Ubicació: Seguim l’itinerari 23 del PNZVG que comença a Sant Feliu de Pallerols i arriba a la Font Grossa passant per la Font de la Fàbrega i el Molí Nou. Un cop a la Font Grossa creuem el torrent de la Feixassa i uns 50 metres més endavant, a la dreta, trobarem el castanyer de Sant Miquel. Observacions: El castanyer està en la darrera fase de la seva vida. El tronc principal ja quasi mort, està voltat d’alguns plançons. Segurament el seu entorn estava net per facilitar la recol·lecció de les castanyes. Actualment està voltat de faigs, trèmols, roures, etc. que poc a poc el van ofegant. El terme de Sant Feliu de Pallerols no és país de castanyers, ja que prefereixen els terrenys silicis. N’hi ha alguns de grossos isolats i unes petites clapades al ras i als volcans de Can Tià, Fontpobra i el Traiter, ja que la terra volcànica sí els agrada.

Fotografies de Joan Blanch

Història: És dels anomenats “de Sant Miquel”, pel fet d’arribar el fruit a finals de setembre. És un castanyer de llei, o sigui nascut de llavor, que són els del fruit més dolç. Els altres, de perxada, broten un cop tallats els de llei. Aquests darrers fan moltes perxes, llargues i primes, ideals per l’explotació de la fusta, de la qual, sobretot antigament se’n feien rodells de botes; el seu fruit és amargant. Les castanyes es poden menjar torrades o bullides, també s’assecaven per fer “platillo”, i es poden guardar uns mesos enterrades en sorra seca. Font d’informació: Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d’Olot (CEO). Publicació: “Els nostres arbres” de M. Amargant i R. Cros (1995-1996-1997-1998)

116

Municipi de Sant

117

Feliu de Pallerols

118

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Roures de Can Terrades

136

CODI

ROU019 120

Aulina Reclamadora

Aulines de Can n’Oms Lledoner de les Carreteries

119 119

Sant Ferriol

Municipi de Sant

Ferriol

Roures de Can Terradas ROU019- (27-05-2010)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Perímetre: Roure més gros : 3,42 m, Roure 2: 2,28 m, altres peus:1,80 m Municipi: Sant Ferriol. Ubicació: Un cop ens trobem a la sortida de Besalú, passat el pont, continuem per la carretera C-66 i a 1 km aproximadament agafem la carretera asfaltada que surt a mà dreta i que porta a l’Hotel SPA Sant Ferriol. Deixarem un primer desviament que surt a mà esquerra i nosaltres continuem per la carretera seguint les indicacions de l’Hotel. Pocs metres endavant trobarem un segon desviament cap a la casa de Can Terradas. Per arribar a la roureda cal travessar el Mas per l’era i la pallissa tot seguint un camí ample. Els roures es troben a la roureda que ens queda a l’esquerra de la pista abans d’arribar als prats. El més gros es pot observar dins del bosc a pocs metres del camí i la resta de roures es localitzen dins del bosc seguint una antiga feixa.

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Font d’informació: Escola Salvador Vilarrasa de Besalú. Alumnes de 2on del cicle inicial de primària. Dia de la sortida 18 de maig de 2010

120

Fotografia de l’escola Salvador Vilarrasa de Besalú

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

121

122

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

Llorers de la Serra d’Escubós

Aulina de Can Falguera

123 123

Sant Joan les Fonts

124

Municipi de

125 125

TortellĂ

126

Municipi de la

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Roureda de la Torre

140

CODI

Roure de la Torre I Roure de la Torre II Roure de la Torre III 141 Roure de Can Planes I Roure de Cant Planes II Roure del Mas de la Canova d’en Ribes

127 127

Vall de Bianya

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

PAG.

UBICACIÓ

NOM COMÚ

75 Grèvols de Ponent I

145 Aulina de la Mestressa

Grèvols de Ponent II

Roure de la Mestressa

142 Faig de Fogueró

FAI007 130

Avet del Ginebrar

Faig de la Faja

Auró de la Dou

Faig de la Torre

Boixos de la Dou

Faig de la Pomareda

Freixe de Freixeda

143 Faig Tort de la Creu de Rabadà

FAI008 132

144 Arç del Puig de Creu de Rabadà

Saüc de l’església de Joanetes

128

CODI

Municipi de la

129

Vall dâ&#x20AC;&#x2122;en Bas

Municipi de La

Vall d’en Bas

Faig de Fogueró FAI007

Observacions: El faig de Fogueró està aïllat però proper a la fageda, es caracteritza perquè té un valor estètic i unes dimensions considerables.Aquest arbre està catalogat pel POUM de la Vall d’en Bas (BICL).

(21/07/2010)

Nom comú: Faig Font d’informació: Xavier Béjar, menbre de Tosca (Serveis Ambientals d’Educació i Turisme) i Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d’Olot (CEO).

Nom científic: Fagus sylvatica Perímetre: 4,80 m Alçada: 23,60 m Capçada: 24 m de diàmetre Municipi: La Vall d’en Bas Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d’aquest coll agafem la pista que surt a mà dreta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tomba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l’esquerra just al creuament on surt el camí que mena a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. El faig es troba al Serrat del Foguer (1205 msnm). Existeix un camí que voreja i passa pel Serrat del Foguer, és l’antic camí a Sant Miquel de Cabrera des de Coll de Faja.

Fotografies del Centre Excursionista d’Olot

Fotografies de Joan Blanch

130

Municipi de La

Fotografies del Centre Excursionista d’Olot

131

Vall d’en Bas

Municipi de La

Vall d’en Bas

Faig tort de la Creu de Rabadà FAI008

un camí que puja a la Creu del Rabadà. El faig està aïllat en un prat/falguerar a tocar a l’arç de la Creu del Rabadà (1231 msnm). Observacions: El Faig Tort de la Creu de Rabadà es caracteritza pel seu valor estètic i l’estranya forma que ha adoptat amb el temps. Rep aquest nom perquè està torçat cap al vessant nord-est segurament per la força del vent dominant que bufa del sud-oest. L’arbre està ubicat just a la carena.

(21/07/2010)

Nom comú: Faig Nom científic: Fagus sylvatica Perímetre: 2,78 m

El Faig Tort de la Creu de Rabadà està inclòs dins el POUM de la Vall d’en Bas (BCIL).

Alçada: Entre 18 i 19 m

Font d’informació: Xavier Béjar, membre de Tosca (Serveis Ambientals d’Educació i Turisme) i Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d’Olot (CEO).

Capçada: 18,6 m aproximadament Municipi: Vall d’en Bas Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d’aquest coll agafem la pista que surt a mà dreta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tomba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l’esquerra just al creuament on surt el camí que porta a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. Continuem per l’antic camí de Sant Miquel de Cabrera que voreja el Serrat del Folguer fins arribar al Coll de Faja. Continuem pel camí en direcció a la font Sordà fins que trobem a mà dreta

Fotografia del Centre Excursionista d’Olot

132

Municipi de La

133

Vall dâ&#x20AC;&#x2122;en Bas

ALTRES MUNICIPIS

134

Albanyà

Municipi d’

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Grèvol de Coll de Bassegoda

Roure partit per un llamp

CODI

PAG.

GRE001 136 ROU003

135 135

Municipi d’ Albanyà

Grèvol del Coll de Bassegoda CODI:GRE001

Ubicació: Aquest exemplar es troba al Coll de Bassegoda, a pocs metres d’un encreuament de camins de la xarxa itinerànnia, al costat mateix de la pista forestal que puja des de Sant Miquel de Bassegoda cap el Pla de Bateria. Destaca perquè és l’únic exemplar d’aquesta espècie que té unes dimensions considerables en aquesta zona.

(27-01-2010)

Nom comú: Grèvol Espècie: Ilex aquifolium Alçada: 4 m

Font d’informació: Xavier Grabalosa Juvanteny i Lluís Llongarriu Fageda.

Municipi: Albanyà

Fotografies de Lluís Llongarriu Fageda

136

Municipi d’ Albanyà

137

Municipi d’ Albanyà

Roure partit pel mig per un llamp CODI:ROU003

(27/10/2009)

Nom comú: Roure Espècie: Quercus sp Municipi: Terme municipal d’Albanyà Ubicació: Entre el Pla de la Creu i Lliurona. Font d’informació: Rafel Buixeda Porta

Roure partit pel mig per un llamp. Fotografia de Rafel Buixeda Porta

138

Municipi d’ Albanyà

139

140

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Platana de Beget

CODI

PLA001

Pollancre amb escarsí del Cordonet

POL002

Roure de Sant Valentí de Salarsa

ROU006

141 141

Camprodon

Municipi de Camprodon

Pollancre amb escarsí del Cordonet, Beget CODI:POL002

(11/12/2009)

Nom comú: Pollancre Espècie: Populus nigra Perímetre: 2,10 m Alçada: 34 m Municipi: Camprodon Ubicació: Proper a la casa del Cordoner a Beget, al terme municipal de Camprodon i dins del PEIN de l’Alta Garrotxa.

Fotografies de Gil Anglada Llongarriu

Observacions: El pollancre està afectat per escarsí, vesc (Viscum album). El vesc és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclantlos la saba. És originaria d’Europa i de l’oest i sud d’Àsia. El vesc és la planta sagrada dels celtes, fou convertida després en ornament nadalenc pel fet de coincidir en aquestes festes la fructificació en els exemplars femenins de les seves baies blanques, viscoses i lluents. Els tords i les merles solen actuar de dispersadors naturals en deixar les llavors excrementades sobre les branques dels arbres; curiosa forma de preparar la seva pròpia mort quan després aquest fruits, convertits en la pega del vesc, seran l’arma funesta en la prohibida (i permesa!?) caça en barraca (arbres reclamadors) (Font: GEPEC. Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) Noms emprats a la Garrotxa: Escarsí o gui. Escarsí és el més usat, gui prové del gascó (occità). Font d’informació: Laura Baldrich i Danés i Gil Anglada Llongarriu. Fotografies: 091201GAL_Pollancre_escarsi01 091201GAL_Pollancre_escarsi_detall02 Autor: Gil Anglada Llongarriu

142

Municipi de Camprodon

Roure de Sant Valentí de Salarsa CODI:ROU006

carril ( Grabolosa, Ramon. Besalú un país aspre i antic. Editorial Montblanc-Martin. 1973. Pàg. 84). L´església romànica de Sant Valentí fou consagrada l´any 1168 per Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa.

(11/12/2009)

Font d’informació: Gil Anglada Llongarriu i Joan Coma i Puigmal (Beget)

Nom comú: Roure martinenc Espècie: Quercus pubescens Perímetre: 4,5 m Alçada: 25 m Diàmetre copa: 24,5 m Municipi: Camprodon Ubicació: S’ubica al costat de l’ermita de Sant Valentí de Salarsa al terme municipal de Camprodon i dins del PEIN de l’Alta Garrotxa. A l’entorn de l’ermita trobem altres roures de dimensions considerables. Observacions: A la Vall de Salarsa creixen rouredes al solell i fagedes a l’obaga. Grans extensions de boscos de la Vall de Salarsa foren comprats per Renfe per a la construcció de travesses pel ferroFotografies de Gil Anglada Llongarriu

143

Municipi de Camprodon

Platana de Beget CODI:PLA001

(20/11/2009)

Nom comú: Platana Espècie: Platanus hispanica Perímetre: 2 m Alçada: 10 m Diàmetre copa: 7 m Municipi: Camprodon Ubicació: Plaça Major de Beget Història: Va ser plantat a finals de l’any 31 en celebració de l’adveniment de la II República. La informant Assumpció Duñach Surroca hi era present perquè era filla de l’alcalde Josep Duñach Xampro, en Felicà (Esquerra republicana agrícola). Dolors Bosch Delós informa que el seu pare, Joan Bosch Cros, moliner del molí de Surroca (Salarsa) i que va morir ara fa dos anys, sempre explicava que de ben jove va plantar l’arbre al mig de la Plaça Major de Beget.

Fotografia de Gil Anglada Llongarriu

Font d’informació: Gil Anglada i Llongarriu, Assumpció Duñach Surroca, Dolors Bosch Delós Font escrita: Beget i les seves rodalies de Josep Domenech Etimologia: PLATANA f. Plàtan (Ross., Garrotxa). Prou sobraven abrics de vern, om o platana, Berga MT 61. Etim.: pres del fr. platane, mat. sign.

144

Municipi de Camprodon

145

146

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

Faig del Puigsacreu

Roure del Puigsacreu

CODI

Sant Pau de Seguries

PAG.

FAI002 148 ROU010 149

147 147

Municipi de Sant

Pau de Segúries

Faig del Puigsacreu

Perímetre:2,11m

Ubicació: Es localitza al costat del camí del Coll de Can Mic, també conegut com Coll de Can Petit, al cim del Puigsacreu (Serra del Capsacosta). A nivell administratiu pertany al terme municipal de Sant Pau de Segúries, al Ripollès, però es localitza just al caire de la serralada que limita amb la vall de Sant Ponç de l’Aulina (terme municipal de la Vall de Bianya). En una distància molt curta es pot observar un canvi de vegetació dràstic, passant d’una fageda amb alguns exemplars de roure pènol (vessant de Sant Pau de Segúries, cara nord) a un atapeït alzinar (vessant de la Vall de Bianya, cara sud).

Alçada:16,38m

Font d’informació: Xavier Bachero

CODI:FAI002

(08-02-2010)

Nom comú: Faig Espècie: Fagus sylvatica

Municipi: Sant Pau de Segúries Fotografia de Xavier Bachero

148

Municipi de Sant

Roure del Puigsacreu CODI:ROU010- (08-02-2010)

Nom comú: Roure pènol Espècie: Quercus robur Perímetre:2,09m Alçada:15,05m Municipi: Sant Pau de Segúries. Ubicació: Es localitza a prop del Coll de Can Mic, també conegut com Coll de Can Petit (mas situat al vessant garrotxí), en el camí que condueix al cim del Puigsacreu (Serra del Capsacosta). És singular pel fet de ser un gran exemplar de roure pènol isolat enmig d’una atapeïda fageda. A nivell administratiu pertany al terme municipal de Sant Pau de Segúries, al Ripollès, però es localitza a escassament 20 metres del caire de la serralada que limita amb el terme municipal de la Vall de Bianya. Fotografia de Xavier Bachero

Font d’informació: Xavier Bachero

149

Pau de Segúries

150

Municipi de

UBICACIÓ

NOM COMÚ

CODI

Faig de Font Tornadissa

151 151

PAG.

FAI006 152

Vidrà

Municipi de Vidrà

Faig de Font Tornadissa FAI006

(19/07/2010)

Nom comú: Faig Nom científic: Fagus sylvatica Municipi: Vidrà Ubicació: Des del Coll de Bracons, en direcció Nord, s’enfila el camí pel petit talús que hi ha just a la corba del coll. Seguirem uns metres pel llom per continuar desprès el camí que segueix ben fressat per la fageda del vessant oest. Al cap de poca estona de planejar, el camí s’enfila fins al coll de Sant Bartomeu (1249 m) i és en aquest punt on ens trobem amb un encreuament de 5 camins, nosaltres seguirem el que va per la nostra dreta en direcció Nord. A partir d’aquí ens endinsem a una fageda i seguint sempre el camí principal, en pocs metres arribem a la Font Tornadissa. Al peu de la font ens trobem el faig de dimensions considerables. Té clavat al tronc un petit rètol de fusta amb el nom de la font “ Font Tornadissa”.

Fotografies de Gemma Duran

Font d’informació: Gemma Duran

152

Municipi de VidrĂ

153