F O R M AC I Ó C O N T I N UA DA
baixa qualificació dels treballadors. Amb tot això es fa necessari invertir esforços en el moment de formar els futurs treballadors, i això suposa incrementar l’oferta formativa i diversificar-la. Quin seria, en línies generals, el model més adequat de formació per a persones amb DI? Sobretot un model flexible, que permeti fer les adaptacions que les persones amb necessitats formatives especials requereixen. Per exemple, adaptacions pel que fa a la durada de la formació, la metodologia o el tipus de tasques que és important aprendre. Un model que ofereixi una formació molt lligada al món laboral, és a dir, una formació que es realitzi sempre que sigui possible en entorns laborals reals. Un model de formació que fomenti principalment l’adquisició i el manteniment de actituds positives, hàbits sociolaborals bàsics i comuns a qualsevol treballador, independentment del lloc de feina que es pugui ocupar en el futur. Un model de formació que formi els alumnes en aquelles competències pròpies de la professió que han escollit i afavoreixi la seva independència personal i social. Si planificam un model de formació que tingui en compte tots aquets aspectes probablement dotarem les persones amb discapacitat intel·lectual dels recursos necessaris per poder dur a terme la seva inserció laboral amb majors probabilitats d’èxit.
6
En general, les persones tenen clar quina formació volen fer o els costa decidir-se? Cada vegada és més freqüent comptar amb més joves als nostres serveis. Són persones que acaben de
sortir de l’escola amb la idea, sovint poc realista, d’incorporar-se immediatament al món laboral i així disposar d’uns ingressos. Consideren que ja tenen l’edat per començar a fer feina, i els costa molt acceptar que encara no estan preparats per a aquesta nova etapa. També observam sovint com aquestes persones solen tenir unes preferències professionals que no es corresponen amb les seves capacitats actuals: saben què volen i què els agradaria fer però no es plantegen si estan realment preparats per desenvolupar aquesta tasca ni què podrien fer per preparar-se. En aquest sentit cal fer una feina, per cert gens fàcil, d’adequar les seves expectatives i preferències professionals a la realitat. Si ho aconseguim és més probable que les experiències laborals tinguin continuïtat i es pugui assolir més ràpidament l’estabilitat laboral; en cas contrari, sol ser habitual que aquestes persones comencin a tenir experiències laborals a diferents àmbits, de curta durada i amb un final no gaire satisfactori o que adoptin una actitud passiva esperant que un dia qualcú toqui a la porta de ca seva amb una feina de regal. Cap a on opina que s’haurien d’invertir els esforços amb vista al futur? Per un banda, insistesc que és molt important augmentar i diversificar l’oferta formativa existent, i encara molt més, en temps de crisi com l’actual. I, per l’altra, resulta imprescindible seguir fomentant els vincles de col·laboració entre les entitats i les administracions públiques per possibilitar un major coneixement i comprensió de les necessitats i poder oferir les respostes més adequades.