Issuu on Google+

FU LL I N F OR MATI U

ANY 11 · NÚMERO 21 · GENER 2010

D E L TR E BALL AM B S U P ORT A LE S I LLE S BALEAR S

Horitzó laboral

1

La Taula de Treball en números 2 DIVULGACIÓ

Polítiques actives d’inserció laboral a l’Administració Pública 4 FORMACIÓ CONTINUADA

Entrevista a Carme Calafat, tècnic de formació 5

NOTÍCIES D’INTERÉS 7

ELS EMPRESARIS,

ELS TREBALLADORS

I ELS COMPANYS, RESPONEN 10 PROTAGONISTES

Ramón Rosselló 13

NORMATIVA 15

LE S DADE S

La taula, en números Durant l’any 2009, la Taula TAS, a través de les entitats que la conformen, ha donat atenció personalitzada a persones amb risc d’exclusió social i persones amb discapacitat i malaltia mental fins a un total de 1.414. D’aquesta quantitat, 709 han estat inserides a la vida laboral. La suma d’ empreses col.laboradores de tot aquest any ha estat de 461 i s’ha aconseguit la important xifra 284 contractes indefinits.

INDICADOR TOTAL 2009 Persones ateses

2

1.414

Persones inserides

709

Contractes indefinits

284

Empreses col·laboradores

461

DIVU LGACIÓ

Polítiques actives d’inserció laboral a l’Administració Pública Actuacions de l’IMAS

Fruit de l’interès del Consell de Mallorca en les polítiques socials, i amb la voluntat de garantir els principis de no-discriminació i igualtat d’oportunitats en l’accés a la funció pública, l’IMAS (a través de la Secció d’Iniciatives Sociolaborals) duu a terme varies iniciatives adreçades a la integració laboral de les persones amb discapacitat a l’administració pública. En relació al Consell de Mallorca, l’any 2007 es va signar un conveni marc de col·laboració entre ambdues entitats en matèria d’inserció del col·lectiu de persones amb discapacitat, amb una duració inicial d’un any i fins a 2010. S’han afegit dos annexes: • Manteniment dels jardins dels edificis de La Misericòrdia, llar de la infància i llar de la joventut. • Neteja de dos centres socioculturals, tres parcs de bombers i dos locals destinats a tallers.

3

Està previst ampliar aquesta col·laboració en altres àmbits com els referents a tasques d’hoteleria, consergeria o manteniment d’edificis. Pel que fa referència al propi IMAS, actualment coexisteixen varies línies d’actuació per tal proporcionar llocs

Secció Iniciatives Sociolaborals Institut Mallorquí d’Afers Socials Consell de Mallorca

de treball normalitzats als treballadors amb discapacitat intel·lectual: • Una instrucció del president per tal de regular l’accés de les persones amb discapacitat a l’ocupació pública de l’IMAS. • Utilitzar la contractació pública per fomentar la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i l’ocupació de persones en situació desafavorida mitjançant les clàusules socials. L’objectiu és que la inversió pública que suposa la contractació de les administracions públiques pugui impulsar, a més de l’estricte compliment de l’objecte contractual, altres objectius beneficiosos per a la societat. I és per això que s’ha iniciat l’elaboració d’una instrucció de procediment per introduir aquestes clàusules en les contractacions. • Dins la plantilla de la Llar d’Ancians disposam de quatre places laborals per a personal de serveis residencials. Aquest treballadors son usuaris de Coordinadora- Federació Balear de Persones amb Discapacitat. • Contractar cada any entre 4 i 8 treballadors amb discapacitat per tal de cobrir baixes per vacances del personal de serveis residencials de diversos centres.

• Mitjançant de subvencions SOIB-CCLL contractar tres treballadors amb discapacitat intel·lectual per dur a terme tasques administratives i de manteniment i treballadors, per tasques de jardineria i manteniment forestal.

“Tots aquests treballadors son usuaris del Programa ERGON. La metodologia aplicada per tal de garantir l’èxit de la integració sociolaboral és la de Treball amb Suport.”

• La tasca realitzada de diversos Ajuntaments de Mallorca per tal de donar a conèixer i assessorar en matèria de reserva de places i redacció de les convocatòries específiques d’oferta pública. Gràcies a aquesta tasca ha contractat treballadors els Ajuntaments d’Artà, Inca, Lloret, Sant Llorenç, Santa María. , Sineu, i Villafranca. En l’actualitat aquestes col·laboracions es van ampliant a altres ajuntaments. • La col·laboració amb la UIB, ha permès la realització de quatre contractes.

Tots aquests treballadors son usuaris del Programa ERGON, desenvolupat a l’IMAS –amb cofinançament de • A través d’un acord amb l’Escola d’Hoteleria de la la Conselleria de Treball i Formació– des de la Secció UIB, es contractarà per un any una persona amb d’Iniciatives Sociolaborals. En aquest programa també discapacitat intel·lectual per tal de desenvolupar tas- hi participen ASPAS, Coordinadora-Federació Balear de Persones amb Discapacitat, Girasol i INTRESS. ques d’ajudant de cuina/menjador. • En la RLT de 2009 es contempla la creació de cinc llocs de treball per a persones amb discapacitat. • Promoure la realització de convenis de col·laboració amb empreses punteres o de rellevància de la nostra Comunitat Autònoma per tal de possibilitar la igualtat d’oportunitats i l’accés al mercat de treball ordinari a les persones amb discapacitat. • Ampliar la signatura d’aquests convenis també a altres Administracions Públiques. Cal destacar també:

4

• La contractació per part de la Fundació per a l’Atenció i Suport a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal, depenent del Govern Balear.

F O R M AC I Ó C O N T I N UA DA

Entrevista a Carme Calafat amadip.esment

Per què es tan important que les persones amb discapacitat intel·lectual es formin? En primer lloc, perquè forma part de la nostra missió assegurar que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin els mateixos drets i oportunitats que qualsevol altre ciutadà i el dret a formar-se n’és un. En segon lloc, perquè ens trobam en un món molt competitiu, on aquells que tenen més possibilitats de triomfar a nivell laboral són els més preparats i, per tant, és molt important capacitar les persones al màxim. I en tercer lloc, però no menys important, perquè l’empresari que ha decidit contractar una persona amb discapacitat intel·lectual tingui la garantia que aquell treballador podrà assumir amb èxit la feina encomanada.

5

lleria d’Educació i pretenen desenvolupar competències professionals que permetin una inserció social i laboral satisfactòria. D’altra banda, els alumnes amb DI que han obtingut el graduat en secundària poden accedir a programes de formació professional de grau mitjà. Tot i que resulta una excepció que el col·lectiu del que parlam arribi a accedir a aquests cursos, cada vegada se’n donen més casos, fet que obliga a fer les adaptacions necessàries i comptar amb personal de suport que faciliti el procés d’aprenentatge.

I els adults? Per a ells comptam, entre d’altres, amb cursos de formació ocupacional subvencionats per la Conselleria de Quines opcions formatives tenen actualment els joves Treball i Formació. Estan dirigits a persones amb necessitats formatives especials que presenten dificultats per amb discapacitat intel·lectual de les Illes? Si parlam de joves amb DI de menys de 21 anys que a la seva inserció professional. acaben la seva estada formativa als centres educatius sense disposar de cap titulació acadèmica (graduat es- Pensa que són suficients? S’haurien d’incrementar? colar), tenim l’opció dels programes coneguts com PQPI Pensam que és fonamental estar molt atents a la con(programes de qualificació professional inicial) o CAPI juntura socioeconòmica del nostre entorn a l’hora de pla(curs d’aprenentatge professional inicial), en el cas que nificar els recursos formatius. Vivim una situació de crisis siguin impartits per corporacions locals o entitats sen- que ens porta a un increment gradual de les taxes d’atur; se ànim de lucre. Aquests programes formen part de la a més, en el cas concret de les Balears ens trobam amb formació reglada postobligatòria que ofereix la Conse- una especialització excessiva del sector serveis i amb la

F O R M AC I Ó C O N T I N UA DA

baixa qualificació dels treballadors. Amb tot això es fa necessari invertir esforços en el moment de formar els futurs treballadors, i això suposa incrementar l’oferta formativa i diversificar-la. Quin seria, en línies generals, el model més adequat de formació per a persones amb DI? Sobretot un model flexible, que permeti fer les adaptacions que les persones amb necessitats formatives especials requereixen. Per exemple, adaptacions pel que fa a la durada de la formació, la metodologia o el tipus de tasques que és important aprendre. Un model que ofereixi una formació molt lligada al món laboral, és a dir, una formació que es realitzi sempre que sigui possible en entorns laborals reals. Un model de formació que fomenti principalment l’adquisició i el manteniment de actituds positives, hàbits sociolaborals bàsics i comuns a qualsevol treballador, independentment del lloc de feina que es pugui ocupar en el futur. Un model de formació que formi els alumnes en aquelles competències pròpies de la professió que han escollit i afavoreixi la seva independència personal i social. Si planificam un model de formació que tingui en compte tots aquets aspectes probablement dotarem les persones amb discapacitat intel·lectual dels recursos necessaris per poder dur a terme la seva inserció laboral amb majors probabilitats d’èxit.

6

En general, les persones tenen clar quina formació volen fer o els costa decidir-se? Cada vegada és més freqüent comptar amb més joves als nostres serveis. Són persones que acaben de

sortir de l’escola amb la idea, sovint poc realista, d’incorporar-se immediatament al món laboral i així disposar d’uns ingressos. Consideren que ja tenen l’edat per començar a fer feina, i els costa molt acceptar que encara no estan preparats per a aquesta nova etapa. També observam sovint com aquestes persones solen tenir unes preferències professionals que no es corresponen amb les seves capacitats actuals: saben què volen i què els agradaria fer però no es plantegen si estan realment preparats per desenvolupar aquesta tasca ni què podrien fer per preparar-se. En aquest sentit cal fer una feina, per cert gens fàcil, d’adequar les seves expectatives i preferències professionals a la realitat. Si ho aconseguim és més probable que les experiències laborals tinguin continuïtat i es pugui assolir més ràpidament l’estabilitat laboral; en cas contrari, sol ser habitual que aquestes persones comencin a tenir experiències laborals a diferents àmbits, de curta durada i amb un final no gaire satisfactori o que adoptin una actitud passiva esperant que un dia qualcú toqui a la porta de ca seva amb una feina de regal. Cap a on opina que s’haurien d’invertir els esforços amb vista al futur? Per un banda, insistesc que és molt important augmentar i diversificar l’oferta formativa existent, i encara molt més, en temps de crisi com l’actual. I, per l’altra, resulta imprescindible seguir fomentant els vincles de col·laboració entre les entitats i les administracions públiques per possibilitar un major coneixement i comprensió de les necessitats i poder oferir les respostes més adequades.

NOTÍCI E S D’I NTE RÉS

Conveni de la Mesa La signatura del Conveni de la Mesa de Treball amb Suport es va fer el passat 9 de juliol a la seu de la Conselleria de Treball i Formació, durant un acte al qual varen assistir els representats de les 16 entitats que signaren el Conveni, diferents treballadors i un gran nombre de mitjans de comunicació. Firmat per cinc administracions públiques i onze entitats sense ànim de lucre, el Conveni té l’abast territorial de les Illes Balears ja que hi estan representades Mallorca, Menorca i Eivissa. S’establiren les funcions, les obligacions de les parts, l’organització i funcionament i la seva vigència. Dins l’apartat d’obligacions, les administracions es comprometen a fer aportacions econòmiques perquè la Mesa pugui dur a terme les seves funcions, a més de: • Editar un díptic de difusió del treball amb suport. • Dur a terme cursos de formació per els treballadors que participen als projectes de TAS. • Mantenir la base de dades de la Mesa. • Editar questa revista de divulgació.

7

En finalitzar la signatura els periodistes vàrem fer nombroses preguntes tant a nivell metodològic com a nivell de quantificació de les persones i empresaris que es beneficien del treball amb suport.

Jornades de formació Durant aquest any i des de la Mesa s’ha seguit apostant per la formació i la millora contínua dels tècnics de les diferents entitats, amb l’objectiu de dotar-los d’habilitats i eines per millorar la seva tasca diària, així com per enriquir la pràctica professional del treball amb suport amb persones amb discapacitat. S’han duit a terme dues jornades de formació: les primeres, durant el mes de maig, que sota el títol de Jornades Normativa Laboral: Revisió i Actualització, es realitzaren a Mallorca, a Menorca i a Eivissa, amb l’objectiu d’informar sobre els canvis que s’han produït sobre aspectes de contractació de persones amb discapacitat i sobre prestacions. Les segones, les VIII Jornades de Reflexió, realitzades a Palma durant els dies 3 i 4 de desembre i dirigides enguany a treballar l’adquisició d’habilitats per potenciar les competències emocionals en la pràctica professional en treball amb suport. En ambdues es comptà amb un alt índex de participació.

El treball de la EUSE

8

La EUSE està formada actualment per 19 entitats representatives del treball amb suport que es fa a 19 nacionalitats d’Europa. La AESE (Asociación Española de Empleo con Apoyo) és l’entitat que representa a Espanya en aquesta organització i forma part del Consell de Direcció de la EUSE, des que es va fundar en 1993. Els darrers països que s’han incorporat han estat Suïssa i Wales, i estan a les portes Andorra i Rússia, dos països ben diferents, sobretot per les seves dimensions, però ambdós molt interessats pel treball amb suport i amb una pràctica creixent. L’activitat que desplega en l’actualitat el Consell de Direcció de la EUSE està centrada principalment en els treballs que genera el programa LEONARDO. La EUSE s’ha proposat construir una “caixa d’eines europea per al treball amb suport”. En la primera part, que consta de 10 documents bàsics, ja acabada, la EUSE estableix la seva postura sobre els components clau del treball amb suport. La segona part estarà formada per 5 guies pràctiques, que s’espera ajudin als professionals de qualsevol país d’Europa a aplicar correctament la metodologia del treball amb suport al llarg de tot el procés i en cada una de les fases que conformen aquest sistema d’inclusió laboral. Les 5 guies són: 1a La implicació del client; 2a El perfil professional; 3a La recerca d’ocupació; 4a El suport dins i fora del lloc de treball i 5a Les qualitats d’un bon preparador laboral. La tercera part consistirà en fabricar uns materials útils per a la formació i homologació dels preparadors laborals europeus.

D’altra banda, s’està fent un esforç suplementari per reactivar el grup de treball del sud d’Europa (amb nombroses dificultats), integrat pels representants de Grècia, Itàlia, Portugal i Espanya. Quant al futur de la EUSE, destaca la participació de la comissió Europea en el finançament de dos projectes: Un, la realització d’un estudi europeu sobre el treball amb suport i la inclusió laboral en el sistema regular de treball. Aquest estudi analitzarà, entre d’altres coses, la situació del treball amb suport a sis països de la Unió Europea. El segon és un gran projecte de transferència a Rússia del coneixement i experiència que té Europa sobre el treball amb suport, per contribuir a la seva implantació i desenvolupament. En aquest projecte la AESE tindrà un paper protagonista, ja que ella és la que ha presentat la sol·licitud a la delegació en Moscú de la Comissió Europea. La EUSE compta amb l’escocés Mike Evans com a president, dedicat en cos i ànima a l’exercici del seu càrrec i ha sabut obtenir finançament per posar a treballar el Consell de Direcció en projectes tècnics que siguin útils per al desenvolupament del treball amb suport a Europa, en coherència amb la missió i les funcions que té la EUSE. Les Illes Balears no són aliens a la AESE, diverssos professionals i d’entitats són membres i, cada vegada més, formen part del moviment europeu del treball amb suport.

NOTÍCI E S D’I NTE RÉS

Simposi

AESE

El Palau Euskalduna de Bilbao va acollir els dies 5 i 6 de febrer el IX Simposi de Treball amb Suport, sota el lema “Treballadors sí, persones també”. Al certamen es varem presentar les principals novetats en relació amb la inserció laboral i durant dos dies s’hi va parlar de planificació centrada en la persona, itineraris individuals, projectes vitals i, sobretot, de la presa de decisions. Us presentam un resum de les conclusions: el treball és un dret fonamental de la persona, però no qualsevol treball és vàlid. És necessari millorar les taxes de persones amb discapacitat en ocupació ordinària i equiparar-les amb les d’ocupació protegida. La millora ha de ser no només a nivell de quantitat sinó també de qualitat, tenint en compte, d’una banda, les possibilitats de promoció professional dels treballadors amb discapacitat i, per l’altra, mesurant els resultats que l’ocupació té en la qualitat de vida del treballador. Es destaca també la importància de veure no només l’im-

9

pacte que la inserció laboral té en la persona i la seva família, sinó també en l’àmbit soci comunitari. En investigacions recents s’han presentat resultats on les puntuacions més altes en competitivitat i productivitat les tenen els treballadors amb discapacitat, al mateix temps que s’obtenen les més baixes en pertinença social i integració en la comunitat. Paral·lelament, és important tenir en compte el paper dels centres especials d’ocupació en el trànsit dels seus treballadors cap a l’ocupació ordinària, sent conscients de les dificultats de conscienciació de permetre l’accés al sistema ordinari.

LE S E M PR E S E S R E S PON E N

Ramón Martínez Jiménez

Xisco Ferrer Bordoy

És l’alma mater d’aquest hotel i l’empenta en el seu treball s’encomana a tot el seu personal. Amb seixanta empleats, Ramón tenia clar des del començament que la discapacitat no seria un handicap per a la seva contractació i que cada empleat és un individu amb les seves circumstàncies i procura tenir-les en compte i respectar-les. Està encantat amb la seva integració i sap que és un treballador vàlid i adaptat a l’equip. Els avantatges fiscals depenen dels tipus de contractes i reconeix que les cadenes hoteleres han de complir la seva responsabilitat social corporativa, però també té clar que això no serà només el motiu de la contractació. Poder fer que se senti valorat, important i independent econòmicament és per a ell realment el més important.

Personalment pensa que contractar persones amb discapacitat és una motivació i no solament una responsabilitat social o obligació que tenen les empreses. Els avantatges fiscals depenen dels tipus de contractes i a cadenes hoteleres, amb costs de personal tan elevats, es tenen en compte però mai són el motiu últim de contractació. Està encantat amb l’experiència, repetirà i si pogués n’augmentaria el nombre, però reconeix, per la mateixes característiques de les tasques d’hoteleria i restauració, tenir certes limitacions per oferir ocupacions. Té un somriure sincer i inculca al seu personal la màxima que diu: “S’ha de treballar amb i per a persones que passen les seves vacances, que vénen a gaudir i relaxar-se i aquests solament haurien de trobar un ambient agradable i cordial.”

Hotel Condes de Alcudia, Hi! Hotels Director

10

Aparthotel Mar Blau, Allsun Hotels Director

Alfonso Díaz Rafón

Juan Carlos Costoya Barreiro

A la nostra empresa sempre ens hem plantejat la incorporació de persones amb discapacitat des del punt de vista d’una col·laboració social, i en aquest aspecte l’experiència és positiva. El plantejament bàsic es recolza en la idea que cal canviar l’enfocament cap al treballador per així adaptarnos a les seves circumstàncies concretes, però al mateix nivell que ens podem adaptar a les peculiaritats d’una persona sense discapacitat. El que sí és cert és que es necessita un plus afegit de compromís perquè si no els avantatges fiscals no compensen, sobretot en contractes temporals.

La figura clau és, segons ell, la del preparador laboral i pensa que seria un salt quantitatiu i qualitatiu molt important en les contractacions si hi hagués bonificacions fiscals per a aquests. La cadena hotelera a Mallorca compleix en l’actualitat la normativa legal de contractació, si bé la seva política empresarial, impulsada pel seu director general, Aurelio Vázquez, és la d’augmentar gradualment el percentatge d’incorporacions de persones amb discapacitat. Des de l’administració de recursos humans i per a una empresa de prop de 4.500 treballadors a les illes, la fiscalitat és important però és la responsabilitat social la que respon en aquest casos. La cadena compta amb una Fundació des de maig de 2004 que impulsa projectes per als col·lectius més necessitats, i dedica una especial atenció als nins. Personalment afirma que treballar de prop amb persones discapacitades és molt enriquidor i satisfactori.

HiperCentro Manacor Cap de planta i magatzem

Les avantatges en la contractació

Iberostar Director de RH d’Espanya

E LS TR E BALLADORS R E S PON E N

Toni Mayoral Manzanero

Antonio Efrain Zamora

Victorio Ruiz Ribas

Manuel Espinas Nevado

Toni treballa a cuina, al tren de rentatge. Amb problemes des de la infància, després de dos anys en cadira de rodes, dos anys en un hospital en plena adolescència i diverses operacions, avui, amb 27 anys, ocupar un lloc de feina com qualsevol l ‘ omple absolutament de felicitat. Va pensar quan començava que no seria capaç de realitzar normalment el que se li demanava, perquè li exigiria estar hores dret i quiet. Una vegada superada la por escènica i amb l’ajuda de la seva preparadora laboral, no solament ocupa amb dedicació i cura el seu treball sinó que afirma que no vol anar-se’n, ni tan sols de vacances. Està encantat amb l’ambient laboral, amb els seus companys, amb el director, i agraeix tots els cursets de formació que ha realitzat.

N’Antonio treballa a cuina, al tren de rentatge. Li va costar un poc adaptar-se. Primer perquè el seu audiòfon augmentava considerablement el renou, que habitualment ja hi ha, darrere d’una sala de menjador que alberga unes 500 persones. En no dur-lo havia de mirar, prestar molta atenció per llegir bé els llavis i interpretar correctament les indicacions dels seus caps o companys. A més, havia d’aprendre a realitzar el treball. Però tot això va quedar enrere. En aquest segon any està encantat amb el treball, amb els seus companys i caps, amb el sou i amb la responsabilitat que té. N’Antonio només té 23 anys, és d’origen equatorià, si bé resideix a l’illa des dels 8, i és, en aquests moments, el cap de família.

En Victorio du ja quatre anys a l’empresa i està molt content. S’encarrega de reposar material i sobretot, com que és fort, les begudes i coses feixugues. Mai ha tingut cap problema i nota que el tracten com un company més. Fins i tot surt a sopar amb ells i sempre estan de broma (sobretot amb les al·lotes). Abans de treballar aquí va tenir diversos contractes curts en altres empreses. El fet que ni sabés que passaria quan acabassin feia que se sentís molt intranquil. Ara tot és molt diferent: sent que té una responsabilitat, però també la tranquil·litat, per a ell i la seva família, d’entregar un sou mensual a casa.

En Manuel té 21 anys, aquesta és la seva tercera temporada en aquest aparthotel de Portopetro i sembla tenir les coses molt clares. La seva feina consisteix a recollir tots els tassons que els clients van deixant per les diferents zones d’exterior i d’interior d’hotel, i fins i tot a la platja. Treballa des de les deu i mitja del matí fins a les set de l’horabaixa. El primer any li va resultar dur perquè li costava fer les seves tasques correctament, el renyaven i a més no coneixia gaire gent. Ara tot ha canviat: té un munt d’amics, ha après certes frases en diferents idiomes, ha conegut molta gent i diu que vol demanar un augment de sou (quan l’hotel aconsegueixi una estrella més) i jubilar-s’hi. Quan acaba la temporada en Manuel s’entristeix una mica ja que el seu treball és per a ell molt més que una ocupació.

Hotel Condes de Alcúdia

Aparthotel Mar Blau

HiperCentro Manacor

Sant Antoni de Portmany. Eivissa

Cala Millor, San Llorenç des Cardassar. Mallorca

Alcúdia. Mallorca

11

Iberostar Club Cala Barca

Cala Mondragó, Santanyí. Mallorca

El procés d’adaptació

E L S C O M PA N Y S R E S P O N E N

Belén Prieto Jiménez

Esmeralda Morales Piñero

Araceli Roldán Sánchez

José López García

Amb molta experiència acumulada i coneixedora del ritme que el sector turístic en plena temporada imposa, reconeix que quan li varen dir que entraria a treballar una persona amb discapacitat tenia certs dubtes de la seva continuïtat. Després d’un any de feina, Belén, 2a cap de cuina, afirma amb rotunditat que ha superat amb un deu les seves expectatives i que en Toni realitza el seu treball a la perfecció, que pren iniciatives, que és molt amable i sempre està disposat a ajudar els altres, sigui quina sigui la tasca. Diu que darrere d’aquesta aparença de persona discreta i seriosa s’amaga un nin que els fa riure mentre les mans no paren de preparar plats. Ha aprés amb ell a sensibilitzar-se per un altre tipus de problemes i diu que esà molt agraïda per això

Du tretze anys treballant a l’illa i nou per a la cadena Allsun. És la 2a cap de restaurant i té al seu càrrec vuit empleats, però sempre ha estat un més entre ells. De fet, tots formen part d’aquesta gran família que durant un munt de mesos comparteix el dia sencer. N’Antonio també. Valora la seva puntualitat, la seva responsabilitat i professionalitat en realitzar totes les feines que li encomanen i la seva dedicació. No ha tingut mai cap problema, encara que li encantaria que fos molt menys susceptible als seus comentaris. Pensa que té molt de caràcter però també pensa que per a ell és un avantatge.

La relació amb en Victorio ha estat bona sempre. Ella també es reposadora i, a més, caixera. Al principi potser hi havia algunes objeccions però quan n’Araceli el va conèixer realment tots els dubtes varen desaparèixer. Durant una temporada va tenir algun problema amb temes d’higiene personal però es varen solucionar parlant amb ell de tu a tu i amb sinceritat. Segons n’Araceli és una persona molt bona de dur, és molt complidor i aporta a l’empresa alegria i humor; a més, mai té una paraula dolenta i tracta sempre els companys amb molta educació. Des del principi va ser un més i estan molt contents amb ell.

En José, conegut com Pepe, du molt temps treballant en hoteleria i ara ocupa el càrrec de 2n cap de bar i restaurant a l’hotel. Des que en Manuel va començar ha estat el seu cap directe i reconeix tenir amb ell des del principi un feeling especial. Valora la seva puntualitat, la implicació i el compromís amb la tasca que realitza. El tracta com un més dels seus empleats i li crida l’atenció si és necessari, conscient dels perjudicis dels excessos de confiança. En plena temporada hi pot haver a l’hotel prop de 2.500 clients i mai han tingut cap problema. Des que va arribar en Manuel reconeix que és especialment rendible en tots els temes relacionats amb la integració de persones discapacitades.

Hotel Condes de Alcudia

12

Aparthotel Mar Blau

HiperCentro Manacor

Les seves experiències

Iberostar Club Cala Barca

P R O TA G O N I S T E S

Ramón Rosselló, preparador laboral i social de l’IMAS Equip impulsor de TAS

13

Com va accedir a les primeres informacions de les experiències d’inserció laboral mitjançant el model de Supported Employment? Pot resultar estrany, però no fa més de 20 anys que no hi havia experiències de Supported Employment. a l’Estat espanyol i a nivell europeu hi havia una experiència, la de Sant Michel’s House a Dublín, amb dos anys d’experiència. Des del Centre per a la Promoció i Educació Social (CIPRES) del Consell de Mallorca estàvem cercant noves estratègies en l’atenció de les persones amb discapacitat intel·lectual adients a les noves demandes de la població. A finals dels anys 80 hi havia una part del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual que havien desenvolupat la seva etapa escolar a la escola ordinària. En aquella època es treballava amb el concepte de normalització. La societat havia evolucionat i havia normalitzat l’ensenyament de la població amb discapacitat, però no tenia previst cap tipus de servei per quan s’acabàs l’etapa escolar. Aquest joves i les seves famílies havien decidit que volien un tipus de vida tan semblant com fos possible al que tenien la resta de germans, parents, amics i, en general, la resta de població sense discapacitat. El Consell Insular de Mallorca el que pretenia era crear uns serveis que realment donassin resposta al desig

d’aquesta part del col·lectiu. Teníem notícies que als EUA des de feia uns 10 anys estaven desenvolupant el model de Supported Employment. Vàrem sol·licitar documentació a la Universitat de Virgínia Commonnwealth, pionera en els estudis d’aquest model, i vàrem començar a estudiar la metodologia i les possibilitats d’adaptació a la nostra realitat. També férem estades a Saint Michael’s House i iniciàrem una bona relació amb el personal de l’organització per complementar la informació provinent dels EUA.

Pensava, aleshores, que era un model adequat per a les persones amb discapacitat intel·lectual? En un primer moment, durant la fase d’estudi del model, tot l’equip va experimentar una gran emoció. Un cop dissenyat el nostre projecte, l’any 1991, pensàrem que era un model ideal per donar resposta a les noves necessitats del col·lectiu. Segurament una part de l’èxit de la implantació del model va ser el gran entusiasme que teníem tots els membres que formàvem l’equip. Com varen ser els inicis i quines eren les seves funcions en les primeres experiències d’inserció laboral? A més de desenvolupar el programa, vàrem viure una etapa d’aprenentatge, d’estudi, d’experimentació, d’anàlisi d’estratègies i de valoració dels resultats inicials. També fomentàrem molta activitat: visites, orientació i suport per ajudar les primeres organitzacions europees que treballaren amb el model de Supported Employment, i a la realització del I Simposi Internacional. La introducció d’aquesta metodologia va suposar un canvi en els models d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. El model de Supported Employment, a més de preveure les necessitats de les persones amb DI també va preveure les necessitats del empresaris i oferia els serveis necessaris per cobrir les seves necessitats. Dins aquest àmbit, les meves principals funcions eren les de preparar i realitzar la presentació del programa a l’empresari i mantenir-hi un canal de comunicació. Tenia una doble tasca: d’una banda la difusió del programa i, de l’altra, la recerca de llocs de feina adients.

Atès que quan sorgeix una alternativa innovadora sempre hi ha veus discrepants, quines crítiques es feien aleshores? Com que actualment hi ha moltes persones i pràcticament totes les organitzacions que treballen amb col·lectius amb discapacitat utilitzen i tenen serveis de Supported Employment (circumstància que em fa sentir molt satisfet), no vull recordar detalls de les nombroses i contundents crítiques que ens varen fer als inicis. Des de les primeres experiències fins a l’actualitat l’empresariat està més conscienciat sobre la igualtat d’oportunitats en l’accés de les persones amb discapacitat al món laboral? L’expressió “igualtat d’oportunitats“ és més pròpia dels serveis socials que del món empresarial. L’empresari el que vol es trobar un treballador que realitzi les tasques que li encomani, que li sigui rendible des del punt de vista econòmic, que no ocasioni excessius problemes, que l’adaptació al lloc de feina sigui relativament ràpida i que encaixi en la dinàmica de la seva organització. I si, a més, té l’oportunitat d’ajudar una persona amb dificultats ho fa amb molt de gust. El que sí ha canviat al llarg dels anys és que abans havíem de dedicar molts d’esforços a convèncer l’empresari que una persona amb discapacitats significatives podia ser útil a la seva empresa. Ara ja no és necessari perquè veuen moltes persones amb discapacitat desenvolupant molts tipus de tasques a diferents empreses. Però insistesc que per aconseguir l’èxit en qualsevol integració laboral es imprescindible oferir a l’empresari uns serveis que ho facilitin i possibilitin.

“Moltes persones amb discapacitat treballen a empreses de les Balears”

14

N O R M AT I V A

Contractació de persones amb discapacitat al mercat ordinari TIPUS DE CONTRACTE

INCENTIUS

CONTRACTE INDEFINIT

• Subvenció de 3.907€ jornada completa (reduït proporcionalment a temps parcial) • Deducció de 6.000€ en l’impost de societats • Subvenció de fins a 901,52€ per adaptació del lloc de feina, sempre que el contracte sigui igual o superior a 12 mesos • Bonificació de les quotes de la Seguretat Social:

Mínim 3 anys

En general 1

Discapacitat severa

Dones i homes <45 anys

Dones <45 anys

>45 anys

375€/mes-4500€/any

445€/mes-5350€/any

475€/mes -5700€/any

425€/mes-5100€/any

495€/mes-5950€/any

525€/mes-6300€/any

A temps parcial les bonificacions es reduiran proporcionalment a la jornada laboral CONTRACTE TEMPORAL DE FOMENT DE L’OCUPACIÓ Mínim 12 mesos, màxim 3 anys (fins a dues pròrrogues de 12 mesos com a mínim)

• Subvenció de fins a 901,52€ per adaptación del lloc de feina, sempre que el contracte sigui igual o superior a 12 mesos • Bonificació de les quotes empresarials de la Seguretat Social: Dones i homes <45 anys

Dones i homes >45 anys

Dones

291€/mes-3500€/any

341€/mes-4100€/any

391€/mes-4700€/any

Discapacitat severa 341€/mes-4100€/any

391€/mes-4700€/any

441€/mes-5300€/any

En general 2

A temps parcial les bonificacions es reduiran proporcionalment a la jornada laboral CONTRACTE DE FORMACIÓ Mínim 6 mesos, màxim 2 ó 3-4 anys segons conveni (fins a dues pròrrogues de 6 mesos com a mínim)

• Bonificació del 50% de la quota empresarial de la Seguretat Social • Subvenció de fins a 901,52€ per adaptación del lloc de feina, sempre que el contracte sigui igual a superior a 12 mesos

Persones amb discapacitat física i sensorial amb un grau mínim del 66 per cent. Persones amb discapacitat física i sensorial amb un grau mínim del 65 per cent.

1 2

Horitzó Laboral. Full informatiu del treball amb suport de les Illes Balears Edició: Mesa per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat amb necessitat de suport

15

Consell de redacció: Agnès Melià (ASPAS), Natalia Reinares (INTRESS), Aina Mª Coll (Coordinadora), Joan Miquel Fiol (SOIB), Nana Fuster (IMAS), Fina Pons (amadip. esment), Bernat Calafat i Catalina Juan (Ajuntament

de Palma), Assumpta Tebé (Gira-sol), Miquel Bauzà (Es Garrover), Andrea de Llanos (Consell Insular de Menorca), Mateu Mas (Estel de Llevant), Gloria Quiroga (Deixalles Calvià) Boni Martinez ( ISLA ), Carlos Lara (Consell d’Eivissa), Begoña Seguí (Fundació Menorca) Redacció i disseny: labodoni.com Impressió: amadip·esment Dipòsit legal: PM-1773-1997


HORITZÓ LABORAL